En aquest treball, es pretén analitzar les possibilitats que té l'introducció deplataformes de força simples (plataforma rígida de 1,5*3,0 m sobre quatrecèl.lules càrrega al pas de verres sense aturar ni condicionar) en granja deproducció de garrins per a l'estimació de pes viu, valoració de la condiciócorporal (gruix de dorsal sobre pes viu) i de la locomotricitat (anàlisi de lamarxa).A partir d'una meta-anàlisi i l'estudi de les dades observades en granja (pes viuestàtic, gruix de greix dorsal, ingesta), es conclou que la plataforma de força hade considerar-se com a eina de diagnòstic de l'alimentació de verres i no com aeina predictiva de la producció (increment de pes de la garrinada durantl'alletament) o reproducció (interval desalletament-detecció de zel o bé cubriciófecundant).L'estimació de pes viu mitjançant la plataforma de força es veu condicionadaper l'aparició de valors "outliers" que podrien ser exclosos mitjançant una dobleplataforma. Un cop realitzat un correcte retall del senyal rellevant al pas de lesverres sobre la plataforma, es pot estimar amb suficient precisió el pes viu ( 1,1% RMSE).Analitzant el senyal sumat al pas de la verra sobre la plataforma de força i per adiferents bandes de freqüència (entorn, per sota i per sobre de la freqüèncianatural de la plataforma, 15 Hz), es valora mitjançant xarxes neuronals siexisteix informació per a quantificar el gruix de greix dorsal o si més nodiscriminar entre verres magres i grasses. A partir de la metodologia usada, noes pot concloure l'existència d'informació per a la quantificació del greix dorsal,encara que es pot arribar a discriminar, per a freqüències per sobre de lanatural (20-30 Hz), les verres més magres (gruix de greix dorsal per sota de 19mm) de la resta.Del tratament del senyal de les cèl·lules de càrrega per separat on es recolza laplataforma, es valora la posició del centre de gravetat de l'animal i s'intrepeta latrajectòria en cada moment. De les variables extretes de la comparació entretrajectòria i posició del centre de gravetat, es pot arribar a agrupar ("clustering")les verres segons la qualitat de la marxa. / En este trabajo, se pretende analizar las posibilidades que tiene la introducciónde plataformas de fuerza simples (plataforma rígida de 1,5*3,0 m sobre cuatrocélulas de carga al paso de cerdas sin detener no condicionar) en granja deproducción de lechones para la estimación de peso vivo, valoración de lacondición corporal (grasa dorsal sobre peso vivo) y de la locomotricidad(análisis de la marcha).A partir de un meta-análisis y el estudio de datos observados en granja (pesovivo estático, espesor de grasa dorsal, ingesta), se concluye que la plataformade fuerza tiene que ser considerada como un instrumento de diagnóstico de laalimentación de las cerdas y no como un instrumento predictivo de laproducción (incremento de peso de la camada durante la lactación) o de lareproducción (intervalo destete-detección de celo o bien cubrición fecundante).La estimación de peso vivo mediante la plataforma de fuerza está condicionadapor la aparición de valores "outliers" que podrían ser excluidos mediante dobleplataforma. Una vez realizado un correcto recorte de la señal relevante al pasode las cerdas sobre la plataforma, se puede estimar con suficiente precisión elpeso vivo (1,1 % RMSE).Analizando la señal sumada al paso de la cerda sobre la plataforma de fuerza ypara diferentes bandas de frecuencia (entorno, por debajo y por encima de lafrecuencia natural de la plataforma, 15 Hz), se valora mediante redesneuronales la existencia de información para cuantificar el grosor de grasadorsal o en todo caso poder discriminar entre cerdas magras y grasas. A partirde la metodología usada, no se puede concluir que exista información para lacuantificación de la grasa dorsal, sin embargo se puede llegar a discriminar,para frecuencias por encima de la natural (20-30 Hz), las cerdas más magras(espesor de grasa dorsal por debajo de 19 mm) del resto.Del tratamiento de la señal de las células de carga por separado, se valora laposición del centro de gravedad del animal y se interpreta su trayectoria encada momento. De las variables extraídas de la comparación entre trayectoria yposición del centro de gravedad, se pueden llegar agrupar ("clustering) lascerdas según la calidad de la marcha. / Simple force platforms (rigid platform 1,5*3,0 m length on four load cells) areconsidered in farm to estimate life weight and to value body condition (backfaton life weight) and locomotion (gait analysis) of productive sows.By means of meta-analysis and observation in farm (static life weight, backfat,daily intake), force platform has to be considered as a diagnostic tool of sowfeeding rather than a predictive one for production (litter weight gain duringlactation) or reproduction (weaning-breeding interval)."Outliers" in life weight estimation by means of sow passing on force platformcould be excluded by doubling platform. Life weight is rightly estimated (1,1%RMSE) since a correct extraction of the valuable part of the signal.Otherwise, sow backfat is pretended to be estimated and discriminated byanalyzing signal at diferent frequency band of platform vibration ( close to,below to and above to the platform natural frequency, 15 Hz). For that purpose,artifitial neural networks are used. No significant results have been observedabout backfat estimation, but discrimination could be done on lean sows(backfat under 19 mm) respect to others using frequency band above naturalone (20-30 Hz).Finally, treating load cell signal separetaly, sow center of gravity position couldbe estimated and its trajectory interpreted each time. Thus, comparing centerof gravity position and trajectory, variables could be extracted to evaluatingsow gait on the platform. Four clusters on gait quality have been obtained.

Per estudiar els principals factors amb un efecte sobre el benestar de garrins i porcs de sacrifici transportats en condicions comercials espanyoles es van realitzar tres experiments, recollint informació relativa a l'efecte del viatge sobrela mortalitat, diferents variables sèriques, i d'integritat física i de la canal. La informació es va processar i es van obtenir els quatre articles que composen aquesta Tesis Doctoral. Independentment de l'edat el viatge va afectar elsporcs, amb majors nivells d'estrés a la descàrrega, segons les variables sèriques, en els viatges curts com a reflexe de la càrrega, i en els d'hivern. Els porcs de sacrifici, a més, van mostrar una pitjor recuperació després delsviatges curts i d'hivern. Atenent al risc de mortalitat la duració del viatge va resultar millor predictor del benestar que la distància. A la tardor es van obtenir pitjors resultats de mortalitat i integritat física en porcs de sacrifici. Una temperatura ambiental mitja elevada va incrementar el risc de mortalitat dels transports a escorxador, amb un efecte independent de la duració del viatge. Determinades pràctiques de maneig prèvies al transport com un dejú adequat, duracions prolongades de la càrrega, i la càrrega en una única granja van resultar beneficioses per als porcs. La planificació dels viatges segons les condiciones climàtiques i el descans previ al sacrifici, especialment a l'estiu, també van mostrar un efecte positiu. El sexe i la genètica dels porcs van modular l'efecte de la duració del viatge i de l'estació de l'any. La deshidratació va tendir a ser més alta en viatges llargs i a l'estiu. Considerar la temperatura mitja ambiental resulta imprescindible en la millora del benestar dels porcs transportats, millora que depèn en gran mesura del maneig que rebin els animals. / Para estudiar los principales factores con un efecto sobre el bienestar de lechones y cerdos de sacrificio transportados en condiciones comerciales españolas se realizaron tres experimentos, recogiendo información relativa alefecto del viaje sobre la mortalidad, distintas variables séricas, y de integridad física y de la canal. La información se procesó para obtener los cuatro artículos que componen esta Tesis Doctoral. Independientemente de la edad el viaje afectó a los cerdos, con unos mayores niveles de estrés a la descarga, según las variables séricas, en los viajes cortos como reflejo de la carga, y en los de invierno. Los cerdos de sacrificio, además, mostraron una peor recuperación después de los viajes cortos y de los de invierno. Atendiendo al riesgo de mortalidad la duración del viaje resultó mejor predictor del bienestar que la distancia. En otoño se obtuvo peores resultados de mortalidad e integridad física en cerdos de sacrificio. Una temperatura ambiental media elevada incrementó el riesgo de mortalidad en los transportes a matadero, con un efecto independiente de la duración del viaje. Determinadas pràcticas de manejo previas al transporte como un ayuno adecuado, duraciones prolongadas de la carga, y la carga en una única granja resultaron beneficiosas para los cerdos. La planificación de los viajes según las condiciones climáticas y el descanso previo al sacrificio, especialmente en verano, también mostraron un efecto positivo. El sexo y la genética de los cerdos modularon el efecto de la duración del viaje y de la estación del año. La deshidratación tendió a ser más alta en viajes largos y en verano. Considerar la temperatura media ambiental resulta imprescindible en la mejora del bienestar de los cerdos transportados, mejora que depende en gran medida del manejo que reciban los animales. / To study the main factors with an effect on the welfare of piglets and slaughter pigs transported under Spanish commercial conditions three experiments were performed, collecting information related to the effect of journey on mortality,different serum variables, and physical and carcass integrity. Information was processed to obtain the four papers in this Doctoral Thesis. Independently from the age journey affected pigs, showing higher stress levels at the unloading,according to serum variables, in short transports reflecting the effect of loading, and in winter transports. According to mortality risk, journey duration was a better welfare predictor than distance. The worst mortality and physical integrity results in slaughter pigs were obtained in autumn. High average environmental temperatures increased mortality risk in slaugher transports, independently from journey duration. Some previous to transport handling procedures such as an adequate fasting, prolongued loading durations, and loading pigs in one farm benefited pigs. Planning journeys according to climatic conditions, and resting previous to slaughter, particularly in summer, also showed a positive effect.Pig' sex and genetics modulated the effect of duration and season.Dehydration tended to be higher in prolongued journeys and in summer. Taking into account the average environmental temperature appears to be crucial if the welfare of transported pigs is to be improved. This improvement mainly depends on the handling provided to pigs.

La present Tesi es centra en la caracterització y avaluació dels cuatre gens candidats BMPR1B, BMP15, GDF9 i MTNR1A, a la raça ovina Rasa Aragonesa (RAA) per ser utilitzats en selecció assistida per marcadors (MAS) en el decurs del programa de millora genètica dut a terme per la cooperativa UPRA Oviaragón SCL. El tres primers gens han demostrat tenir influencia sobre el caràcter prolificitat en altres races ovines, mentres que l’últim sembla estar associat a estacionalitat reproductiva. El resultat més rellevant ha estat la troballa d’una nova variant gènica natural en el gen BMP15, anomenada FecX R què, en heterozigosi, produeix un increment promig de 0.32 xais més per part. Contràriament, les famelles portadores homozigótiques són estèrils per infantilisme gonadal. L'estudi de lligament per mitjà de genotipat selectiu, evidencià una associació altament significativa (P<0.001) entre presència de l’al∙lel FecX R en heterozigosi i alts valors genètics estimats (VGEs) per al caràcter prolificitat en un grup selecte de femelles del programa, que a més pertanyien a la cua alta de la distribució de valors per a aquest caràcter. Molecularment, el nou al∙lel es caracteritza per la presència d'una deleció de 17 parells de bases localitzada a la regió preproteïna de l'exó 2 del gen BMP15. Aqueta produeix un canvi en la pauta de lectura i, introdueix posteriorment un codó "stop" prematur impedint la síntesi completa de la preproteïna. Els estudis sobre freqüències gèniques i genotípiques duts a terme a la població de RAA en selecció, han servit per veure l'estat actual de la mutació en les ramaderies i per aportar la informació necessària en la reestructuració del programa d'encreuaments i IAs. A més, els estudis sobre el tipus de part i l'efecte freemartin ofereixen noves dades per a la presa de decisions en la futura selecció per prolificitat deguda al al∙lel FecX R i la seva particular modèl d'herència lligat al sexe. La resta de gens caracteritzats no apareixen associats a prolificitat en RAA. Els SNPs silents 606 i 612 del gen MNTR1A que en algunes races està associat a estacionalitat reproductiva, també són presents en la raça RAA. La mutació 606 és més rellevant que la 612 degut a que l’hem associat significativament a ciclicitat reproductiva a contra estació, en un diseny familiar filla, indicant que el polimorfisme 606 es troba en desequilibri de lligament amb una altra mutació propera al gen MNTR1A, doncs altres mutacions detectades tant a la regió codant del gen com a al seu promotor no han presentat associació amb el caràcter ciclicitat fòra de l’estació reproductiva. / La presente Tesis se centra en la caracterización y evaluación de los cuatro genes candidatos BMPR1B, BMP15, GDF9 y MTNR1A en la raza ovina Rasa Aragonesa (RAA) para ser utilizados como marcadores moleculares en la selección de reproductores dentro del esquema de mejora genética llevado a cabo por la cooperativa UPRA Oviaragón SCL. De estos, los tres primeros han demostrado tener una influencia clara sobre el carácter prolificidad en otras razas ovinas, mientras que MTNR1A se ha presentado como marcador interesante en la selección de caracteres relacionados con estacionalidad reproductiva. El resultado más destacable ha sido el aislamiento y caracterización de una nueva variante natural del gen BMP15 en RAA, denominada FecX R, que produce un promedio de 0.32 corderos más por parto en aquellas hembras portadoras del nuevo alelo en heterocigosis, mientras que las hembras portadoras en homocigosis son estériles por tener órganos sexuales inmaduros. El estudio de asociación mediante genotipado selectivo evidenció una asociación altamente significativa (P<0.001) entre la presencia del alelo FecX R en heterocigosis y valores genéticos estimados (VGEs) de prolificidad elevados en un grupo selecto de hembras del programa, confirmando la importancia directa del gen BMP15 en la prolificidad de esta raza. Molecularmente, el alelo FecX R se caracteriza por la presencia de una deleción de 17 pares de bases en la secuencia nucleotídica del segundo exón, en la región de preproteína, que produce un cambio en la pauta de lectura e introduce un codón "STOP" prematuro, impidiendo así la síntesis completa de la preproteína. El particular modo de herencia ligado al sexo, los estudios sobre el tipo de parto y freemartinismo o los estudios sobre frecuencias génicas y genotípicas llevados a cabo en la población han contribuido a valorar el estado actual de la mutación en las ganaderías aportando la información necesaria para la reestructuración del programa de cruzamientos e IA de interés para la cooperativa. El resto de genes caracterizados (BMPR1B, GDF9 y MNTR1A) no tienen efecto sobre la prolificidad en RAA. Los marcadores silentes de tipo SNP 606 y 612 del gen MNTR1A que en algunas razas ganaderas se han considerado asociados a estacionalidad reproductiva también están presentes en RAA. La mutación 606, resultó más relevante en esta raza por presentar asociación con ciclicidad reproductiva fuera de estación en un diseño familiar hija, indicando que el SNP606 está en desequilibrio de ligamiento con una mutación responsable cercana al gen MTNR1A, ya que otras mutaciones localizadas tanto en su zona codante como en su promotor, no parecen presentar asociación significativa con el carácter estacionalidad. / This Thesis focuses on the characterization and evaluation of four candidate genes (BMP15, GDF9, BMPR1B and MTNR1A) related to prolificacy and reproductive seasonality traits in the Rasa Aragonesa (RAA) sheep breed. BMP15, GDF9 and BMPR1B have shown influence on prolificacy in other breeds while MTNR1A can influence reproductive seasonality. The most relevant result was the discovery of a new naturally occurring mutation in the BMP15 gene in the ovine Rasa Aragonesa breed. This mutation is a deletion of 17 base pairs that leads to an altered amino‐acid sequence which introduces a premature stop codon in the protein. Highly significant associations (p < 0.0001) were found between high and low estimated breeding values (EBVs) for prolificacy and the genotypes (XR/ X+) of the BMP15 gene in RAA animals. As with other mutations found in BMP15 gene, this one is associated with both increased prolificacy and sterility in heterozygous and homozygous ewes, respectively. Furthermore, statistical analysis showed that the FecXR allele increases prolificacy by 0.3243+0.0448 lambs per sheep per parturition. An accurate, reliable and quick method was developed by duplex PCR for genetic sex determination and freemartin detection, amplifying the ovine‐specific Y chromosome repetitive fragment and FecX alleles of BMP15 gene in replacement ewes. This is important as it will decrease the number of infertile ewes with non‐functioning ovaries sterilized in the womb by hormones from a male twin. New mutations discovered in the GDF9, BMPR1B and MTNR1A genes have not been shown to influence prolificacy in the RAA as they do in other sheep breeds. However, a significant effect was found between SNP606 of the MTNR1A gene and spontaneous ovulation out of the reproductive season. The T allele was associated with cyclicity in Rasa Aragonesa sheep while in other breeds, this was the C allele. This finding, along with the fact that this polymorphism does not result in an amino‐acid substitution, suggest that SNP606 may act in linkage equilibrium with a mutation in other genes responsible for breeding out of season. In this sense, new polymorphims in the promotor and coding region of the gene MTNR1A did not show any association for breeding out of season in the RAA breed.

La present Tesi Doctoral s’emmarca en una línia d’investigació del Departament de Producció Animal de la Universitat de Lleida, dedicada a la millora genètica de la qualitat de la carn en bestiar porcí, en particular del contingut i composició del greix intramuscular. La Tesi es composa de quatre estudis, centrant-se el primer d’ells en el desenvolupament d’un mètode per a determinar el contingut i composició del greix intramuscular a partir de biòpsies i mostres post-mortem petites amb les que després es puguin portar a terme estudis en disseny longitudinal. La metodologia proposada ha resultat útil, demostrant-se que, especialment per al contingut de greix intramuscular, els espècimens petits del múscul objectiu són tan informatius com mostres grans d’altres músculs. En el segon estudi s’ha investigat, mitjançant un experiment amb dades longitudinals obtingudes segons la metodologia descrita anteriorment, l’efecte de l’edat sobre el contingut i composició del greix intramuscular i subcutani al llarg del cicle d’engreix en porcs de raça Duroc. Es conclou que un retard en l’edat de sacrifici implica un augment del contingut de greix intramuscular i d’àcid oleic, tot i que això s’aconsegueix a expenses de disminuir la velocitat de creixement magre. Per altra part es demostra que el greix intramuscular i el greix subcutani tenen comportaments diferents de creixement i composició i que la quantitat de greix per si mateix també influeix en la seva composició. El que un porc sigui més gras de l’esperat a una edat determinada és degut, en el cas del greix intramuscular, a que ha augmentat el contingut de greix monoinsaturat, en especial d’olèic, mentre que, en el del greix subcutani a que s’ha incrementat el contingut de saturat. En els dos últims estudis s’examina si la variació al·lèlica en els gens IGF-1 (insulin-like growth factor-1) i LEP (leptina), així com la concentració de IGF-1 i leptina en plasma, s’associen amb el contingut i la composició del greix intramuscular i, en cas que així fos, si aquesta associació és funció de l’edat. Es posa en evidència que els polimorfismes moleculars estudiats no són neutrals en relació al contingut de greix intramuscular, però també que els seus efectes no són constants al llarg del període de creixement. En aquest sentit, tant l’edat com l’estat d’engrassament poden modificar-los. / La presente Tesis Doctoral se emmarca en una línea de investigación del Departamento de Producción Animal de la Universidad de Lleida dedicada a la mejora genética de la calidad de la carne en porcino, en particular del contenido y la composición de la grasa intramuscular. La Tesis se compone de cuatro estudios, centrándose el primero de ellos en el desarrollo de un método para determinar el contenido y la composición de la grasa intramuscular a partir de biopsias y muestras post-mortem pequeñas con las que luego poder realizar estudios mediante diseños longitudinales. La metodología propuesta ha resultado útil, demostrándose que, especialmente para el contenido de grasa intramuscular, los especímenes pequeños del músculo objetivo son tan informativos como muestras grandes de otros músculos. En el segundo estudio se ha investigado mediante un experimento con datos longitudinales, obtenidos según la metodología descrita anteriormente, el efecto de la edad sobre el contenido y la composición de la grasa intramuscular y subcutánea durante el engorde de cerdos Duroc. Se concluye que un retraso en la edad de sacrificio comporta un aumento del contenido de grasa intramuscular y de ácido oleico, aunque ello se consigue a costa de disminuir la velocidad de crecimiento magro. Por otra parte, se demuestra que la grasa intramuscular y la grasa subcutánea tienen patrones distintos de crecimiento y composición y que la cantidad de grasa por sí misma influye en su composición. El que un cerdo sea más graso de lo esperado a una edad determinada es debido, en el caso de la grasa intramuscular, a que ha aumentado el contenido de grasa monoinsaturada, en especial de oleico, mientras que, en el de la subcutánea, a que se ha incrementado el de la saturada. En los dos últimos estudios se examina si la variación alélica en los genes IGF-1 (insulin-like growth factor-1) y LEP (leptina), así como la concentración de IGF-1 y leptina en plasma, se asocian con el contenido y la composición de la grasa intramuscular y, en caso de que así fuera, si tal asociación es función de la edad. Se constata que los polimorfismos moleculares estudiados no son neutrales respecto al contenido de grasa intramuscular, pero, también, que sus efectos no son constantes a lo largo del crecimiento. En este sentido, tanto la edad como el estado de engrasamiento pueden modificarlos. / This PhD is part of a line of research conducted in the Department of Animal Production of the Universitat de Lleida dedicated to the genetic improvement of pig meat quality, with particular reference to intramuscular fat content and composition. The PhD comprises four studies, with the first one focusing on the development of a method to jointly determine the content and composition of intramuscular fat from biopsies and small post-mortem samples and, in this way, to carry out studies with longitudinal data. It has been found that this particular methodology is useful and, in for intramuscular fat, small specimens of the target muscle are as informative as large samples of other muscles. In the second study the effect of age on the content and composition of the intramuscular and subcutaneous fat in the fattening period in Duroc pigs was investigated by an experiment using longitudinal data obtained following the methodology described above. It was concluded that a delay in the age of slaughter of the pig leads to an increase in intramuscular fat and oleic acid, although this comes at the cost of reducing the rate of lean growth. Moreover, it was proved that intramuscular and subcutaneous fat behaved differently in terms of fat accretion and composition and that the amount of fat itself affected composition. Whereas, for the intramuscular fat, values above the expected at a given age were because of increased monounsaturated fatty acid content, especially oleic acid, for the subcutaneous fat, they were due to the increased saturated fatty acid content. The final two studies considered whether allelic variation at the IGF-1 (insuline-like growth factor-1) and LEP (leptin) genes, as well as the concentration of IGF-1 and leptin in plasma, are associated to intramuscular fat content and composition and, if so, whether this is a function of age. It can be seen that the molecular polymorphisms studied are not neutral with regard to the content of intramuscular fat, but that their effects are not constant throughout the growing period. In this sense, both age and fatness can modify them.

No description available.

El principal objectiu d'aquest treball és estudiar els efectes que l'addició de fitasa microbiana en diferents tipus de dietes per a aus produeix tant en el seu valor nutritiu, com en els rendiments productius de les aus, i en el seu impacte mediambiental.En l'assaig 1, es van avaluar i comparar els efectes de l'addició de fitasa microbiana sobre les millores del creixement, energia de la dieta i retenció mineral en dietes de moresc i blat. Un objectiu addicional va ser definir el nivell òptim de l'enzim per usar en dietes de blat. Es van assajar dietes amb dos cereals diferents (moresc o blat), amb dos nivells de fòsfor (4.5 i 2.7 g FNF/kg de pinso) i amb diferents nivells d'enzim fitasa aplicat en la dieta deficient de fòsfor. En dietes deficients de fòsfor de moresc la inclusió de fitasa incrementà el pes final, consum mig diari i la concentració de cendres dels dits, i també augmentà la retenció de fòsfor total i retenció de calci. En dietes de blat, l'addició de fitasa microbiana a dietes deficients de fòsfor va augmentar la concentració de cendres dels dits, i el coeficient de retenció aparent de fòsfor total des de 0.53 en dietes normal de fòsfor fins a 0.69-0.73 en dietes deficients; en canvi, la retenció de calci no va variar. L'addició de fitasa no va fer variar l'excreció mineral en cap de les dietes estudiades. Basat en els valors més grans de R2, els valors de pes final i de cendres dels dits van ser els indicadors més sensibles per avaluar la disponibilitat de P. Es van utilitzar equacions lineals per calcular els valors d'equivalència de P per FNF. Utilitzant la funció mitjana de P alliberat per fitasa microbiana a un nivell de FNF de 2.7 g/kg, va trobar-se que 605 U de fitasa podrien ser equivalents a 1 g de P. En l'assaig 2, es van avaluar els efectes d'una fitasa microbiana en la millora del creixement, energia de la dieta i la retenció de minerals en dietes d'ordi sense o amb fitasa endògena. Els tractaments es diferenciaven per tenir dues concentracions diferents de FNF (4.5 i 2.7 g/kg de dieta), per l'ús d'ordi tractat o no, i per l'addició o no de 500 U/kg de pinso de fitasa microbiana en les dietes deficients de P. La reducció de FNF en dietes de pollastres d'engreix va produir una disminució de la ingestió diària de pinso i del consum d'aigua i una reducció del creixement animal que va ser millorat per la inclusió de l'enzim fitasa en aquests pinsos. Els animals que menjaren pinsos contenint 4.5g FNF/kg o dietes de només 2.7g FNF/kg més 500 U enzim fitasa/kg van tenir un creixement similar. La concentració de cendres del dit del peu, bon indicador de la retenció de fòsfor, va variar depenent el contingut de fòsfor de la dieta i la presència o no de l'enzim fitasa microbiana. La concentració de fòsfor i calci en el plasma també fou influï da per la concentració de fòsfor de la dieta i la presència o no de fitasa endògena. La inclusió de fitasa a dietes amb una concentració baixa de FNF incrementà els coeficients de retenció de fòsfor i reduí la presència d'aquest element en l'excreta del pollastre en més d'un 45%, indicant un efecte mediambiental favorable. En general, no s'observaren efectes per la presència o no de fitasa endògena de l'ordi. En l'assaig 3, es van avaluar els efectes en la biodisponibilitat de fòsfor i altres minerals per l'addició de fitasa exògena a dietes de moresc i soja amb segó de blat, depenent de la presència o no d'activitat fitàsica endògena del segó de blat. Els tractaments van variar en funció del segó de Blas utilitzat (tractat o no per l'autoclau), el nivell de inclusió del segó en la dieta (0, 5 o 10%) i la quantitat de fitasa exògena (500 U per kg de pinso). L'addició de fitasa microbiana va permetre millorar els paràmetres productius, sense que hi hagués variacions en la viscositat del contingut intestinal. Els valors energètics de les dietes augmentaren per l'addició de fitasa, no havent variacions importants en la digestibilitat de nutrients. La fitasa microbiana va fer augmentar la concentració en plasma de fòsfor no fític i la mineralització dels ossos, tal com ho demostra l'augment en la quantitat de fòsfor total en les cendres dels dits, encara que no es modifiquessin ni la retenció aparent ni l'excreció d'aquest mineral. L'eliminació de la fitasa endògena del segó de blat present en dietes de moresc-soja deficients de fòsfor va suposar un menor consum de pinso i creixement dels animals i, també, una disminució en el fòsfor no fític en plasma. Les digestibilitats de nutrients i retencions minerals no variaren per l'eliminació de la fitasa endògena. L'assaig 4 tenia com a principals objectius l'avaluació del creixement dels animals i de la biodisponibilitat de fòsfor i altres minerals depenent de la presència o no d'activitat fitàsica endògena en blat. També es va estudiar els efectes de diferents nivells de fitasa exògena, alguns més alts dels habituals. Els tractaments variaven en el blat emprat (tractat o no per l'autoclau), el nivell de FNF (4.5 i 2.7 g per kg de pinso) i el nivell de fitasa exògena (0, 500 i 5000 U per kg de pinso). L'addició de fitasa exògena en dietes de blat deficitàries en fòsfor, i una elevada activitat fitàsica endògena, produeix unes millores en el creixement dels animals sense tenir una incidència sobre la retenció de minerals. Per altra banda, la eliminació de fitasa endògena produeix unes lleugeres reduccions en el creixement sense influir en la retenció ni excreció de minerals. La presència de la fitasa endògena del blat va produir un creixement major dels pollastres i un major consum de pinso i minerals, sense repercutir en l'energia de la dieta ni en la retenció aparent ni en l'excreció de fòsfor. L'addició d'una dosi superior a la d'ús habitual de fitasa no va influenciar el creixement dels pollastres. En canvi, sí que va tenir efectes en l'energia de les dietes i en una major concentració en plasma de fòsfor no fític. En l'assaig 5, es van estudiar els efectes de la fitasa microbiana i d'enzims carbohidrasa, i les seves interaccions, en els valors energètics i la digestibilitat de nutrients en dietes riques en polisacàrids no amilacis (PNA) amb tres assaigs factorials 2&#61620;2 utilitzant broilers que menjaren dietes de moresc, blat o ordi. Les dietes contenien o no fitasa, amb o sense enzims carbohidrasa (&#61537; galactosidasa, xilanasa o &#61538;-glucanasa per les dietes de moresc, blat i ordi, respectivament). Les carbohidrases disminuïren la viscositat intestinal, mentre que la fitasa incrementava aquest paràmetre en les dietes de moresc. La fitasa augmentà l'EMA en les dietes de moresc, mentre que la &#61538;-glucanasa en dietes d'ordi millorava l'EMA i l'EMAn i la digestibilitat de matèria seca, midó, &#61538;-glucans i lípids. La xilanasa en dietes de blat millorà la digestibilitat de matèria seca i midó. La fitasa augmentà la retenció de fòsfor total en totes les dietes, i es van detectar interaccions significatives entre els enzims carbohidrasa i la fitasa en dietes de blat i ordi. La fitasa disminuí l'excreció de fòsfor en dietes de moresc i ordi, mentre que l'&#61537;-galactosidasa incrementava l'excreció de fòsfor en dietes de moresc. La retenció de calci va augmentar per l'addició de fitasa a les dietes de moresc i per la &#61538;- glucanasa en les d'ordi i, com a conseqüència, l'excreció de calci va disminuir per l'acció de la fitasa en les dietes de moresc i per la &#61538;-glucanasa en les d'ordi; la inclusió de xilanasa va disminuir la retenció de calci en les dietes de blat. Es va trobar una interacció entre la fitasa i la &#61538;-glucanasa en dietes d'ordi, reduint-se l'excreció de calci. En general, no es trobaren interaccions negatives entre la fitasa i els enzims carbohidrasa, indicant que ambdós tipus d'enzims poden ser usats junts en pinsos de moresc, blat o ordi. La sisena part d'aquesta memòria té com a objectiu confirmar la determinació de fosfats d'inositol mitjançant la tècnica de la ressonància magnètica nuclear (RMN) de fòsfor (P31). Les mostres analitzades corresponien als pinsos i als continguts intestinals dels cinc assaigs anteriors, mentre que en el segon assaig també s'analitzaren els continguts del pap, pedrer i cloaca, ja que un dels objectius va ser analitzar l'evolució dels fosfats d'inositol en quatre trams diferents del tub digestiu.Els resultats obtinguts mostraren que el RMN de P31 és una bona tècnica per a la determinació de fosfats d'inositol amb un nombre elevat de grups fosfats. Els fosfats d'inositol amb un nombre menor de grups fosfats no es pogueren determinar per la poca presència en les mostres. Pel que fa a la hidròlisi del fosfat d'inositol dins el tracte digestiu, s'ha pogut observar com va disminuint la concentració de l'hexafosfat d'inositol a compostos menors, encara que no s'observen fosfats d'inositol amb menys de quatre grups fosfats, i com, en general, hi ha un aprofitament molt elevat del fòsfor no fític obtingut a partir de la hidròlisi. En general, la presència de fitasa microbiana en dietes deficients de fòsfor ha mostrat un increment en la retenció de fòsfor i calci i, en conseqüència una disminució de la seva excreció, així com un augment en el creixement de l'animal, especialment en dietes que contenien moresc i en les d'ordi. L'increment de la retenció de fòsfor per la fitasa microbiana, deguda al trencament de l'àcid fític, queda corroborada en els espectres de RMN. En aquest estudi, i mitjançant el RMN, hem pogut observar com la retenció de fòsfor no fític roman constant, essent la major retenció del fòsfor fític la que fa augmentar la del fòsfor total. L'eliminació de la fitasa endògena no ha repercutit en el creixement dels animals o en la digestibilitat i retenció de nutrients pels pollastres d'engreix que menjaren dietes deficients de fòsfor. Sembla que en el tub digestiu de l'animal és més eficaç la fitasa microbiana que no pas la fitasa vegetal, segons la poca activitat observada d'aquesta darrera. En dietes riques en polisacàrids no amilacis i deficients de fòsfor no s'han observat interaccions negatives entre l'acció de la fitasa i els enzims carbohidrasa. S'han observat interaccions positives relacionades amb la retenció i excreció de minerals en alguns casos, només observant-se una interacció negativa per l'índex de transformació de les dietes de moresc. Per tant, aquests dos tipus d'enzims poden combinar-se sense efectes en productivitat o la salut de l'animal. / The main objective of the present study is to evaluate the effects on nutritive value and birdperformance of microbial phytase supplementation in different types of poultry diets, and its impact in the environment.The aim of trial 1 was to evaluate and compare the effects of addition of microbial phytase on the improvement of performance, energy of diet and mineral retention in wheat- and corn-based diets. An additional objective was to define the optimum level of enzyme to be used in wheat-based diets.Treatments were based on two different cereals (corn or wheat), two concentrations of NPP (4.5 and 2.7 g NPP/kg of diet), and different levels of phytase on phosphorus deficient diets. In phosphorus deficient corn-based diets, inclusion of phytase increased final body weight, average daily feed consumption, and toe ash concentration, and also increased total phosphorus and calcium retention. In wheat diets, phytase supplementation to P-deficient diets increased toe ash concentration, and coefficient of apparent total phosphorus retention increased from 0.53 in P normal diets to 0.69-0.73 in P deficient diets, but not calcium retention. Phytase supplementation did not vary mineral excretion in any studied diet. Based on the higher R2 values, final body weight and toe ash value were the most sensitive indicators to assess P availability. Linear equations were used to calculate P equivalency values of phytase for non-phytate P. Using the average function of released P by microbial phytase derived at NPP level of 2.7 g/kg, 605 U of phytase could be equivalent to 1 g ofP. In trial 2, broilers were used to evaluate the effects of a microbial phytase on the improvement of performance, dietary energy and mineral retention, in barley diets with or without endogenous phytase. Treatments were based on two different concentrations of non-phytate P (4.5 g/kg and 2.7g/kg), use of untreated or autoclaved barley, and addition or not of 500 U/kg feed of microbial phytase to the P-deficient diets. The reduction of NPP in broiler diets produced a decrease of daily feed intake and water consumption and a reduction of animal growth that was overcome by the inclusion of phytase enzyme in these feeds. Similar broiler performance was obtained feeding the animals with diets containing 4.5 g NPP/kg or with diets containing only 2.7 g NPP/kg plus 500 U phytase enzyme/kg. The concentration of toe ash, a good indicator of phosphorus deposition, varied according to the dietary content of phosphorus and the presence or not of microbial phytase enzyme. Plasma concentrations of phosphorus and calcium were also influenced by dietary P concentrations and the presence or not of exogenous phytase. The inclusion of phytase enzyme to diets with a low concentration of NPP increased the coefficient of phosphorus retention and reduced the presence of this element in broiler excreta by up to 45%, thus indicating a favourable environmental effect. In general, no effects were observed due to the presence or not of endogenous barley phytase. In trial 3, we studied the effects on phosphorus and other minerals bioavailability by addition of exogenous phytase in diets based on corn-soy bean plus wheat bran, according to the presence or not of endogenous phytase activity in wheat bran. Treatments varied in accordance with the wheat bran used (non treated or autoclaved), the concentration of wheat bran included in diet (0, 5 or 10%), and the amount of exogenous phytase (500 U per kilo of feed). Microbial phytase supplementation improved the productive parameters, although intestinal viscosity was no changed.Energetic values of diets increased with the addition of phytase, but no important variations in nutrient digestibility were found. Microbial phytase increased plasmatic concentration of phosphorus and bone mineralization, which is reflected in an augment in the concentration of total phosphorus in toe ash, even though apparent retention and excretion of this mineral were no modified. Elimination of endogenous phytase from the wheat bran present in phosphorus deficient corn-based diets implied a lesser food intake and bird performance, and, also, a decrease in the NPP in plasma. Nutrient digestibilities and mineral retentions were no changed by elimination of endogenous phytase. The aim of trial 4 was to evaluate the animal performance and bioavailability of phosphorus and other minerals according the presence or not of endogenous phytase activity from wheat. The effects of some levels of exogenous phytase higher than usual were also studied. Treatments differed in wheat used (non treated or autoclaved), concentration of non-phytate phosphorus (4.5 and 2.7 g of NPP/kg of feed) and the concentration of exogenous phytase (0, 500 and 5000 U/kg of feed). Exogenous phytase supplementation in phosphorus deficient wheat-based diets and high endogenous phytase activity produced improvements in broiler performance with no effect on mineral retention and excretion. On the other hand, elimination of endogenous phytase produced some slight reductions in growth without influence in mineral retention. Presence of wheat phytase produced a better broiler performance and a higher feed and mineral intake, with effect neither in diet energy nor in phosphorus apparent retention and excretion. Addition of a higher dose of phytase did not influence broiler performance, but the effects were present in diet energy and in a bigger plasmatic concentration of NPP.The effects of microbial phytase and glycosidase enzymes, and their interactions, on energy values and nutrient digestibility in diets rich in non-starch polysaccharides (NSP) were studied in trial 5, designed as a three 2&#61620;2 factorial assays. Phytase was added or not to diets, with or without glycosidase enzymes (á-galactosidase, xylanase, or &#61538;-glucanase for corn-, wheat- and barley-based diets, respectively). Glycosidases decreased intestinal viscosity, whereas phytase increased this parameter in corn diets. Phytase increased AME in corn diets, whereas &#61538;-glucanase in barley diets improved AME and AMEn, and digestibility of dry matter, starch, &#61538;-glucans, and lipid. Xylanase in wheat diets improved dry matter and starch digestibilities. Phytase increased total phosphorus retention in all diets, and significant interactions between glycosidase enzymes and phytase were detected in wheat and barley diets. Phytase decreased phosphorus excretion in corn and barley diets,whereas á-galactosidase increased phosphorus excretion in corn diets. Calcium retention increased by phytase in corn diets and by &#61538;-glucanase in barley diets, and, consequently, calcium excretion decreased by phytase in corn-based diets and by &#61538;-glucanase in barley-based diets; xylanase inclusion decreased calcium retention in wheat diets. An interaction was detected between phytase and &#61538;-glucanase in barley diets, in which calcium excretion was reduced. In general, no negative interactions between phytase and glycosidase enzymes were found, indicating that both types of enzymes may be used together in feeds based on corn, wheat or barley. The aim of the part six of the work was to confirm the determination of inositol phosphates by nuclear magnetic resonance (NMR) of phosphorus (P31). The analysed samples correspond to the feed and intestinal contents of the five previous trials, while in trial 2 contents of crop, gizzard, and cloaca were also studied, since one of the aim was to assess the evolution of inositol phosphates in four sections of the digestive system. The obtained results showed that NMR of P31 was a good method to determine inositol phosphates with a high number of phosphates groups. The inositol phosphates with a lesser phosphate groups were not determined due to their very low concentration in samples. With the study of the hydrolysis of inositol phosphate through digestive system, a decrease in the concentration of inositol hexaphosphate to lower components could be observed, although the compounds with less than four phosphates groups were no observed. In general, there is a bigger profit of non-phytate phosphorus as a result of the hydrolysis. In general, microbial phytase added to phosphorus deficient diets showed an increment in retention of phosphorus and calcium, and, in consequence, a decrease in their excretion. An increment of animal performance has also observed, especially in diets with corn or barley. The increment in phosphorus retention by microbial phytase, due to the release of phytic acid, is corroborated in the spectra of NMR. In this work, and by NMR, we could observe as non phytate phosphorus keep on constant, being a higher phytate phosphorus retention that permits the increase of total phosphorus retention. Elimination of endogenous phytase has not influenced animal performance or digestibility and retention of nutrients for broilers chickens that consumed phosphorus deficient diets. Microbial phytase seemed to be more efficient than vegetal phytase in digestive tract, according to the low activity observed in vegetal phytase. No negative interactions between phytase and carbohidrase enzymes in phosphorus deficient and non-starch polysaccharides rich-diets have been observed. Positive interactions related to mineral retention and excretion were found in some cases, and only a negative interaction for feed to gain ratio in corn diets was observed. So, this two class of enzymes could be combined with no effects on performance or health of birds.

Der Tierzuchtreport 2013 liefert, überwiegend in Zeitreihen, für die Tierarten Rind, Schwein, Pferd, Schaf und Ziege umfangreiche Daten zu Bestandsentwicklung, Rassenstruktur und Leistungen. Weitere Tierarten werden im Überblick dargestellt. Der Report enthält außerdem ein umfangreiches Adressenverzeichnis aller mit der Tierzucht befassten Organisationen.

Die hier präsentierten Ergebnisse stellen erstmals genomweite Untersuchungen zur Deutschen Landrasse vor. Basis für die Assoziationsstudie waren 288 ausgewählte Eber, welche mit dem 60K BeadChip der Firma Illumina typisiert wurden. Die Untersuchungen zur genetischen Diversität zeigen, dass die Population eine sehr gute Vielfältigkeit an segregierenden Allelen aufweist. Für die Lebenstagszunahme, die Fettfläche und den pH-Wert zeigten sowohl die SNPs als auch die Haplotypen einen engen Bezug zur Merkmalsausprägung.

Mithilfe des Embryotransfers können mehrere Embryonen und somit mehr Nachkommen pro Jahr aus einer züchterisch wertvollen Stute erzeugt werden. Im sächsischen Hauptgestüt Graditz wurden dazu bei mehreren Spenderstuten Spülungen durchgeführt. Die Embryonen wurden entweder direkt in die Empfängerstuten transferiert oder für eine spätere Nutzung kryokonserviert. Das Verfahren ist insbesondere für Sportpferdezüchter geeignet und nun auch für sächsische Züchter nutzbar.

Der Tierzuchtreport 2012 präsentiert für die Tierarten Rind, Schwein, Pferd, Schaf und Ziege umfangreiche Daten zur Entwicklung der Zucht- und Produktionsbestände sowie deren Leistungen. Er enthält außerdem ein umfangreiches Adressenverzeichnis aller mit der Tierzucht befassten Organisationen.