• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 3
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 13
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
11

Gènere i TIC: el procés d’autoinclusió de les dones en les TIC. Una aproximació des de les tecnòlogues artístiques i les tecnòlogues informàtiques

Vergés Bosch, Núria 26 March 2012 (has links)
En aquesta tesi s’analitza el procés d’autoinclusió de les dones en les TIC, entès com una estratègia on les dones se situen com agents conductores de la seva pròpia inclusió TIC. Per una banda, té per objectiu explorar la relació gènere i TIC. Per altra banda, conèixer les estratègies d’autoinclusió, és a dir, les principals motivacions, possibilitadors i mecanismes d’autoinclusió que hi intervenen. Finalment, es busca comparar aquestes qüestions per a les tecnòlogues artístiques i les tecnòlogues informàtiques. La recerca es basa en els discursos d’una mostra intencionada de tecnòlogues recollits a través d’entrevistes i grups de discussió. A la vegada, parteix de les teories feministes de la tecnologia més actuals que reivindiquen una relació fluida i mútuament constitutiva del gènere i les TIC i que busquen noves oportunitats de recerca i acció transformadora. L’anàlisi respon a tres preguntes principals. En primer lloc, de quina manera i fins a quin punt s’evidencien transformacions de gènere i de les TIC en el procés d’autoinclusió. En segon lloc, quines motivacions les dones expressen, amb quins possibilitadors diuen trobar-se i quins mecanismes segueixen i activen per autoincloure’s. En tercer lloc, què comparteixen i en què difereixen les tecnòlogues artístiques i les tecnòlogues informàtiques per aquestes dues qüestions. Com a resultats principals, primerament, es mostra que es produeixen transformacions de gènere i TIC. Ara bé, aquestes transformacions no són extremes, sinó que se situen a l’entremig d’un continu de gènere i d’un continu TIC que es va coproduint de forma fluida i canviant, tot anant fent i desfent gènere i TIC. Així, es contribueix a la recerca postfeminista de la tecnologia aportant noves evidències i desenvolupaments sobre la relació gènere i TIC. Segonament, s’examina el procés d’autoinclusió de les dones en les TIC a través de descriure i exposar els elements que hi intervenen. Les principals contribucions consisteixen, per un costat, en identificar i explicar una sèrie de mecanismes d’autoinclusió que les participants segueixen i activen en relació a les motivacions i els possibilitadors d’autoinclusió. Per l’altre, en evidenciar una relació predominantment entusiasta de les participants amb les TIC. Endemés, es mostra que tot i que aquestes qüestions es presenten similars entre tecnòlogues artístiques i tecnòlogues informàtiques, es fan paleses algunes diferències i oportunitats. Aquestes apunten a que cal considerar els àmbits d’intersecció TIC per comprendre i millorar la inclusió de les dones en les TIC. D’aquesta manera, no només es contribueix a enriquir els debats del feminisme de la tecnologia, sinó també a guiar futures polítiques de gènere i per a la inclusió TIC / This thesis analyses the process of self-inclusion of women in ICT, which is understood as a strategy in which women are situated as agents conducting their own ICT inclusion. The main objectives of this research are: firstly, to explore the relationship of gender and ICT; secondly, to examine the self-inclusion strategies, that is, the main motivations, enablers and mechanisms involved; and finally, to compare these issues in relation to artistic technologists and computer technologists. The analysis is based on the discourses of a purposive sample of women technologists gathered through interviews and focus groups. At the same time, it departs from current feminist theories of technology that claim a fluid and mutually constitutive relationship of gender and ICT and seek new opportunities for transformative research and action. The analysis aims to answer three main questions: firstly, how, and to what extent, gender and ICT transformations are manifested in the process of self-inclusion; secondly, what motivations women express, what enablers they encounter and what mechanisms follow and activate to self-include in ICT; and finally, what do artistic technologists and computer technologists share, and in what do they differ, in relation to both issues stated above. The results of this research indicate that transformations appear for both gender and ICT. However, these changes are not extreme, but are situated in the middle of a continuum of gender and a continuum of ICT that is being co-produced in a fluid and mutable manner, that is, while doing and undoing gender and ICT. This contributes to postfeminist research of technology providing new evidence and developments about the relationships between gender and ICT. The research also examines the process of self-inclusion of women in ICT, identifying and describing the main elements involved. This examination consists, firstly, of identifying and explaining several self-inclusion mechanisms that the participants follow and activate in relation to the motivations and enablers of self-inclusion. Secondly, these show that, predominantly, there is an enthusiastic relationship between the participants and ICT. Finally, although these issues are similarly presented for artistic technologists and computer technologists, some differences and new opportunities appear. This suggests that ICT intersections must be considered in order to understand and improve the inclusion of women in ICT. This not only contributes to the debates on feminism of technology, but also provides a guide to future policies in regard to gender and ICT inclusion. / En esta tesis se analiza el proceso de autoinclusió de las mujeres en las TIC, entendido como una estrategia donde las mujeres se sitúan como agentes conductoras de su propia inclusión TIC. Por un lado, tiene por objetivo explorar la relación género y TIC. Por otra parte, conocer las estrategias de autoinclusió, es decir, las principales motivaciones, posibilitadores y mecanismos de autoinclusió que intervienen. Finalmente, se busca comparar estas cuestiones para las tecnólogas artísticas y tecnólogas informáticas. La investigación se basa en los discursos de una muestra intencionada de tecnólogas recogidos a través de entrevistas y grupos de discusión. A la vez, parte de las teorías feministas de la tecnología más actuales que reivindican una relación fluida y mutuamente constitutiva del género y las TIC y que buscan nuevas oportunidades de investigación y acción transformadora. El análisis responde a tres preguntas principales. En primer lugar, de qué manera y hasta qué punto se evidencian transformaciones de género y de las TIC en el proceso de autoinclusió. En segundo lugar, qué motivaciones las mujeres expresan, con qué posibilitadores dicen encontrarse y qué mecanismos siguen y activan por autoincloure s. En tercer lugar, ¿qué comparten y en qué difieren las tecnólogas artísticas y tecnólogas informáticas para estas dos cuestiones. Como resultados principales, primeramente, se muestra que se producen transformaciones de género y TIC. Ahora bien, estas transformaciones no son extremas, sino que se sitúan en el medio de un continuo de género y de un continuo TIC que se coproduciendo de forma fluida y cambiante, yendo haciendo y deshaciendo género y TIC. Así, se contribuye a la búsqueda posfeminista de la tecnología aportando nuevas evidencias y desarrollos sobre la relación género y TIC. En segundo lugar, se examina el proceso de autoinclusió de las mujeres en las TIC a través de describir y exponer los elementos que intervienen. Las principales contribuciones consisten, por un lado, en identificar y explicar una serie de mecanismos de autoinclusió que las participantes siguen y activan en relación a las motivaciones y los posibilitadores de autoinclusió. Por el otro, en evidenciar una relación predominantemente entusiasta de las participantes con las TIC. Además, se muestra que aunque estas cuestiones se presentan similares entre tecnólogas artísticas y tecnólogas informáticas, se hacen patentes algunas diferencias y oportunidades. Estas apuntan a que hay que considerar los ámbitos de intersección TIC para comprender y mejorar la inclusión de las mujeres en las TIC. De esta manera, no sólo se contribuye a enriquecer los debates del feminismo de la tecnología, sino también a guiar futuras políticas de género y para la inclusión TIC.
12

El uso de internet para la interacción en el aprendizaje: un análisis de la eficacia y la igualdad en el sistema universitario catalán

Castaño Muñoz, Jonatan 27 October 2011 (has links)
El aumento del uso de internet en educación superior plantea una serie de retos para conseguir que esta tecnología contribuya, de una forma óptima, a la mejora del aprendizaje de los estudiantes. La teoría económica de la producción educativa destaca la importancia de incorporar internet como input productivo de la forma más eficaz y eficiente. La teoría sociológica de la brecha digital destaca la importancia de incorporarlo de forma que no excluya a ningún colectivo de alumnos. Partiendo de estas dos perspectivas, esta tesis tiene como objetivo principal identificar elementos llevan a una incorporación eficaz y no excluyente de internet en educación superior. Este objetivo general se ha dividido en 4 sub-objetivos: - Comparar la eficacia del uso de internet en educación para el aprendizaje interactivo con la del uso de internet en educación para el aprendizaje individual. - Estudiar la variación de los beneficios del uso de internet para la interacción en el aprendizaje según el grado de intensidad de dicha interacción. - Estudiar los efectos diferenciados del uso de internet para la interacción en el aprendizaje. - Estudiar cuáles son los determinantes del uso de internet para la interacción en el aprendizaje. Para cumplir con los objetivos se han utilizado datos de una muestra de algo más de 17.000 alumnos de tres universidades catalanas (una virtual y dos presenciales). Para ello, se han utilizado técnicas de reducción de la información para preparar las variables y, en la parte más analítica, se han estimado modelos de regresión, corrigiendo el sesgo de selección y la correlación intra-clase. Los resultados obtenidos demuestran que: - Utilizar internet para llevar a cabo un aprendizaje interactivo es eficaz a la hora de mejorar el rendimiento académico. Sin embargo, utilizarlo para un aprendizaje expositivo no tiene ningún impacto en los resultados académicos. - La productividad de la interacción online en el aprendizaje sigue pautas diferentes en la universidad online y en la presencial. En la primera sigue la primera la ley de rendimientos decrecientes mientras que en la segunda no, debido a una fase inicial de adaptación al medio. - Existen condicionantes del éxito del uso de internet para interactuar en el aprendizaje. Entre ellos destaca el elemento organizativo y las habilidades de uso de los estudiantes. - Pese a ser detectado como un uso positivo para mejorar el rendimiento académico, no todos los alumnos utilizan internet para la interacción con la misma intensidad. La utilidad es una variable explicativa del uso, pero más allá de ésta existen otras variables como la motivación por la que se estudia, los usos previos de internet fuera del contexto educativo o características sociodemográficas que dibujan el mapa de causas de la desigualdad de uso existente. En la tesis se discuten las implicaciones que estos resultados tienen para las políticas educativas y se proponen estrategias para incorporar internet en educación de una manera eficaz e igualitaria. / The wide incorporation of the Internet in higher education institutions raises some challenges about best uses of this technology. The economic theory of educational production highlights the importance of incorporating the Internet as a productive input, in the most effective and efficient way. The sociological theory of the digital divide highlights the importance of incorporating it in a non-exclusive way. Based in these two perspectives the main objective of this thesis is to identify elements that lead to an inclusive and effective incorporation of the Internet in higher education. This objective can be divided into four sub-objectives: • Compare the effectiveness of Internet use in education for interactive learning with the effectiveness of internet use in education for individual learning. • Study the variation of the benefits of using Internet for interactive learning according to the intensity of this interaction. • Study the different effects and the conditions that can enhance the benefits of Internet use for interactive learning. • Study the determinants of Internet use for interactive learning. To achieve this goal we have used data from a sample of over 17,000 students from three Catalan universities (one online and two). In order to analyze the data information reduction techniques have been used to prepare the variables and, in the analytical part, we have estimated regression models, correcting for selection bias and intra-class correlation. The results show: • The use of Internet to conduct interactive learning is an effective way to improve the academic performance. However, using it to conduct expository learning has no impact on academic outcomes. • The productivity of online interaction follows different patterns comparing online and face-to-face universities. In the first case the productivity is consistent with the diminishing returns law, while in the second case it is not true, due to an initial phase of adaptation to this internet use. • There are conditions for the success of using the Internet to interact in learning. These include the organizational elements and the student’s technological skills. • Despite being detected as a positive use to improve academic performance, not all students use the Internet for interactive learning with the same intensity. The utility is an explanatory variable of the variation of use but, beyond this, there are other variables (such as the motivation for the courses studied, the previous uses of the Internet, in a non-educational context, and some socio-demographic characteristics) that draw the map of causes of the inequality in the intensity of use. The thesis discusses the implications of these findings for educational policy and proposes some strategies to incorporate the Internet in an efficient and equal education.
13

Dr. John Philip se koms na Suid-Afrika en sy werksaamhede tot 1828

Kapp, P. H. January 1966 (has links)
Thesis (MA)--Stellenbosch University, 1966 / Voorwoord: Dr Johan Philip, die eerste superintendent van die Londense Sending genootskap in Suid-Afrika. Rondom sy persoon is sedert sy dood in 1851 baie verhale en beelde gebou. In die dertig jaar van sy verblyf in Suid-Afrika was hy voortdurend in die nuus en dikwels die middelpunt van heftige geskille. Na sy dood is hy nog steeds die middelpunt van heftige meningsverskille en word sy naam dikwels gebruik om total verskillende standpunte te verdedig.

Page generated in 0.0301 seconds