Jaume Cabré és un professional de la literatura i apassionat de la música, de la qual posseeix uns profunds coneixements que reflecteix constantment en els seus relats. L’autor incorpora l’art musical en cadascun dels elements que articulen la seva narrativa: en l’argument, en l’estructura de l’obra, en els personatges, en els escenaris, o com a referència cultural. Però, sobretot, en una prosa sonora, fluïda i potent caracteritzada per la musicalitat de les paraules, la cadència de les frases, el sentit del ritme, i l'ús poètic dels silencis i dels recursos estilístics. Aquesta tesi es proposa analitzar el món literari d'aquest escriptor, sobretot, des del punt de vista musical, perquè la música en la narrativa de Jaume Cabré és essència literària dins la seva producció, tant a nivell formal com argumental. Per la qual cosa s’ha interpretat l'obra literària de Jaume Cabré des de la perspectiva musical, dins el marc teòric de les relacions entre ambdues arts, literatura i música, tot emmarcant-ho dins el context cultural –literari, musical, filosòfic i artístic– de l'autor. / Jaume Cabré is a professional writer and a music enthusiast. He is a man with a thorough knowledge of this art and that is reflected constantly in his work. Music pervades his stories: either in his plots, his narrative structure or simply because their protagonists are musicians; but, above all, as for the presence of it is relevant to the evolution of the text. The author justifies his mastery of the musical language by means of the musicality of his words, the cadence of his sentences, his sense of rhythm, the use of the rests/silences and his stylistic resources. This dissertation intends to unravel the literary world of this writer, mainly, analyzing his works from the musical point of view, because music in Cabre’s novels and short stories is not incidental but literary essence. Our main goal is reading the author’s literary work from the musical perspective, matching the particular tools for analysis of both disciplines and set it into the cultural framework –literary, musical, philosophical... artistic in general- of the author.

Esta investigación tuvo como finalidad la elaboración y evaluación de un material didáctico elemental para la enseñanza de la guitarra. Se partió de la hipótesis de que la musicografía Braille posee características específicas que hacen que las estrategias de enseñanza y aprendizaje sean planteadas de una manera diferenciada con relación a la escritura musical tradicional. Las preguntas de la investigación se derivaron de la escasez de materiales relacionados con el tema. Por este motivo se hizo necesario plantear diversas cuestiones a fin de investigar las características específicas de la musicografía Braille y las estrategias utilizadas por los profesores en la enseñanza de la musicografía Braille. Se realizó una exhaustiva revisión de bibliografía a fin de sistematizar y analizar las diferencias entre la musicografía Braille y la escritura musical tradicional visual. Además, se abordaron temas directamente relacionados con el aprendizaje de la guitarra, del sistema Braille y de la musicografía Braille. Para la elaboración del marco metodológico, el autor ha seleccionado nueve variables las cuales sintetizan las principales características de la musicografía Braille que difieren de la escritura musical tradicional. Se utilizaron las variables para definir y establecer los criterios de elaboración y evaluación del material didáctico. Para la elaboración del material didáctico, se aplicó una encuesta a expertos a fin de determinar y comparar las estrategias de enseñanza utilizadas por los participantes, así como para verificar la validez de los procedimientos sugeridos por el autor. El análisis de los datos se realizó a partir de las nueve variables de la investigación. Los resultados obtenidos fueron utilizados para fundamentar la elaboración del material. La evaluación del material didáctico se realizó mediante la aplicación de una encuesta con el objetivo de verificar la opinión de los participantes con relación a las estrategias y procedimientos. Los resultados obtenidos no significaron un cambio sustancial en la organización del material, sin embargo la evaluación y las observaciones realizadas por los participantes fueron fundamentales para realizar mejoras en el material didáctico. / This research intended to develop and evaluation of a didactic material for teaching elementary guitar. Its hypothesis is that the Braille music code has specific characteristics of teaching and learning strategies that are raised in a differentiated manner to traditional musical notation. The research questions were derived from the scarcity of materials related to the topic. For this reason it was necessary to raise different questions in order to research the specific characteristics of the Braille music code and strategies used by teachers in the teaching of the Braille music code. We conducted a comprehensive literature review in order to classify and analyze the differences between the Braille music code and the traditional music notation. In addition to that, topics directly related to learning guitar, learning Braille system and Braille music code were discussed. For the development of the methodological framework, the author selected nine variables which summarize the main features of the Braille music code that differ from traditional musical notation. Variables were used to define and establish the criteria for developing and evaluating the didactic material. For the elaboration of the didactic material, experts were surveyed to determine and compare the teaching strategies used by the participants and to verify the validity of the procedures suggested by the author. The data analysis was made from the nine research variables and the results were used to establish the base for the creation of the material. The evaluation of the teaching materials was performed by applying a survey to verify the participants opinions regarding the strategies and procedures used. The results did not represent a substantial change in the organization of the material, however the assessment and observations made by participants were fundamental for improvements in the didactic material.

Cette thèse entre dans le cadre d’un projet de recherche intitulé Electromagnetic Characterization of new Materials for Industrial Applications up to microwave frequencies (EMINDA). Il a pour objectif principal de développer une traçabilité électromagnétique de matériaux fonctionnels afin de permettre l’adoption de ces matériaux dans les industries européennes plus particulièrement dans le domaine de l’électronique. Le projet vise dans un premier temps à développer des techniques de caractérisation électromagnétiques des matériaux à l’échelle submicronique aux fréquences micro-ondes, puis par la suite à élargir la traçabilité métrologique de ces matériaux car la métrologie des propriétés électromagnétiques des matériaux. Une technique de caractérisation électromagnétique sur des matériaux ferroélectrique (BST et PZT) en couches minces à partir d’une topologie CPW pour en déterminer leurs propriétés électromagnétiques a été développée dans cette thèse. La topologie CPW a été privilégiée dans la réalisation de ces mesures hyperfréquences, car elle est compatible avec les exigences métrologiques de traçabilité des mesures aux unités du SI. Ce travail de thèse a également pour objectif de réaliser des mesures comparatives entre laboratoires nationaux de métrologie utilisant des techniques expérimentales différentes. Ces travaux constitueront au final au niveau européen, une base de mesures des propriétés électromagnétiques de matériaux émergents dans l’industrie avec une grande précision sur les incertitudes pour des mesures allant jusqu’à 110 GHz. / This thesis is part of a Join Research Project entitled Electromagnetic Characterization of new Materials for Industrial Applications up to microwave frequencies (EMINDA). The central aim of EMINDA is to develop traceable Electromagnetic (EM) materials metrology to enable the uptake of new EM and functional materials by European industries, especially electronics and ICT related industries.The project aims initially to develop techniques for electromagnetic characterization of materials at the submicron scale to microwave frequencies, and later to extend the metrological traceability of these materials. An electromagnetic characterization technique has been developed to extract electromagnetic properties of ferroelectric thin films (BST and PZT) from a CPW topology (CoPlanar Waveguide). CPW measurements on such thin-films have been shown to be the most tractable for metrological purposes.This thesis also aims to make comparative measurements between national metrology institutes using different experimental techniques. This work will constitute at European level, a measurement base of electromagnetic properties of emerging materials in industry with high accuracy on uncertainties measurements up to 110 GHz.

La tesi és una investigació histórica que presenta el fet musical a la ciutat de Girona, i inclou una paronòmica general de la història musical de les principals poblacions de les seves comarques: Olot, Figueres, Banyoles. ripoll, La Bisbal d'Empordà, Sant Feliu de Guíxols, etc.Està organitzada metodològicament en un marc cronològic i una metodologia positivista, intentant reflexar la verdadera història de la música a la ciutat de Girona amb tots i cadascun dels seus personatges i les seves institucions.La recerca s'emmarca al voltant de les corrents artístiques i polítiques de cada moment: Modernisme, Noucentisme, República, Guerra Civil, Franquisme i Democràcia. De cadascuna d'ella s'ha investigat sobre les orquestres, les cobles i les sardanes, els grups de música de cambra, la música en els cafès, la música en la intimitat de les cases particulars, el desenvolupament laboral de la professió musical a travès de la història del Sindicat i la Mútua de Músics, les sales de ball, els cinemes amb música en directe, els crítics musicals, etc. La recerca porta a la conclusió final de què l'època de millor esplendor, de més qualitat i també quantitat de música a la ciutat i comarques, i que ha viscut un millor ambient musical en tota la història, és el període que va des de principis del segle XX fins a l'esclat de la Guerra Civil (1900-1936) / The music in the city of Girona (1888-1985) is a historical research about music in the city of Girona which also includes, in its last chapter, a general view of the history of music in the main towns in the county of Girona: Olot, Figueres, Banyoles, Ripoll, La Bisbal d'Empordà, Sant Feliu de Guíxols, etc. In the first chapter we analyse the musical precedents in the city from its origins, its jugglers and troubadours, the music in the cathedral, its organists and musicians till the end of the 19th century where we do a more detailed research. In the following chapter the research is set around the artistic and political trends of each moment: Modernism, Noucentism, Republic, Civil War, Franquism and Democracy. In each of them we have investigated about the orchestras, bands, sardanes, the groups of chamber music, the music in the cafés, the music in the privacy of houses, the development of the music profession throughy the history of hte Union of musicians, the dance-halls, the cinemas with live music, the music reviewers, etc. The resarch shows that the period of highest musical quality and better atmosphere in all the history was without any doubt the period which goes the beginning of the 20th century till just before the outbreak of the Civil War (1900-1936)

Gràcies a nombrosos estudis, avui dia ja es ben conegut que els músics sofreixen problemes de salut derivats de la seva ocupació i estil de vida. La falta de consciència que el seu treball requereix un important esforç físic i psíquic, l'escassa atenció rebuda al cos i a les emocions en la seva fase de formació i professionalització, el silenci i l'habituació al malestar al que es sotmet, entre d'altres afectacions, fan que aquest col·lectiu sigui un dels més exposats a patir algun tipus de lesió psicofísica. L'observació del músic sota el paradigma mecanicista del cos humà, és a dir, contemplat-lo com una màquina construïda a partir de parts separades, ha fomentat totes aquestes afectacions del músic, tant a la fase d'aprenentatge com a l'etapa professional. A nivell individual, el músic s'ha mirat de forma segmentada, separant el cos, les emocions i la cognició. La no integració d'aquestes tres parts i, en la majoria d'ocasions, la negació d'alguna o algunes d'elles, habitualment el cos, l'emoció o ambdues, ha provocat la pèrdua de la visió del músic com a persona. Això és així, tant en la prevenció com en el moment de fer els diagnòstics i també en el treball cap a la possible recuperació. Aquest mateix mal es reprodueix a dins del col·lectiu que conforma l'orquestra, que és entesa com una suma d'individualitats, quan en realitat s'hauria de mirar de forma sistèmica i entendre que el tot va més enllà de la suma de les parts. Qualsevol malestar d'un músic és un malestar de l'orquestra. Qualsevol capacitat d'un músic, és una capacitat de l'orquestra. En aquesta recerca, partint de la base que ens ofereixen les teories sistèmiques, es mostra com les tres dimensions del músic -corporal, emocional i mental- van unides. Els resultats d'aquest treball ens porten a pensar que qualsevol intent de prevenció del benestar del músic en la fase d'aprenentatge musical o etapa professional, així com en l'estudi de les patologies, s'hauria de mirar sota el prisma de la visió integral de la persona. L'altre focus de la recerca ha anat dirigit a l'estudi de la interdependència entre els músics integrants de l'orquestra simfònica. Hem pogut comprovar de quina manera la xarxa de relacions establerta ajuda a la millor “performance” o, pel contrari, afecta negativament al rendiment i benestar de l'orquestra. Si invertim importants esforços en el músic a nivell individual, pel seu benestar i perquè pugui assolir l'excel·lència, a l'arribar a l'orquestra, convindria cuidar la interdependència dins el grup per a mantenir sana la seva estructura. Per arribar a aquests resultats s'ha fet servir una metodologia mixta basada en la combinació de tres instruments: qüestionaris, fitxes-test i entrevistes en profunditat. El qüestionari s'ha administrat a 110 músics professionals d'orquestres simfòniques de l'estat espanyol. Posteriorment s'ha fet un seguiment diari amb fitxes-test, durant 60 dies, a un grup de 13 músics voluntaris provinents de la primera mostra i, per últim, aquests mateixos músics han passat una entrevista en profunditat. / Through numerous studies, it is well known that musicians, like athletes, suffer health problems arising from their employment and lifestyle. The lack of awareness that their work requires a significant physical and mental effort, the little attention paid to the body and emotions, in his training phase, makes this group one of the most exposed to risk of suffer physical and mental injuries. The effects become such that some researches conclude that musicians are one of the major risk groups for occupational health. The observation of the musician under the mechanistic paradigm of the human body has fostered all these effects. This research, based on systemic theories, shows how these three dimensions: body, emotional and cognition works together. Another focus of this research show us the importance of the interdependence between the musicians. The team (the orchestra) is commonly seen as a sum of individuals, but they should be observed systemically. We have seen how relationships affect the performance and welfare of the orchestra. Any musician discomfort is a team (orchestra) discomfort. Any ability of the musician is a capability of the orchestra. Discomfort in anyone-dimension (corporal, emotional or mental) affects the other two, and in turn, the team-orchestra (and vice versa). To achieve these results we have used a mixed methodology based on the combination of three instruments: questionnaires, test and depth interviews. Questionnaires were administered to 110 musicians from Spanish professional orchestras. A daily test, during 60 days, was administered in a group of 13 volunteer musicians. Finally, these same musicians have passed a depth interview.

A lo largo de los años en los que transcurrió la Guerra Civil española (1936-1939), las productoras cinematográficas, tanto de tendencia republicana como nacional, continuaron creando películas, noticiarios y documentales que a día de hoy suponen una de las más importantes fuentes para el estudio de este período. La producción cinematográfica de ambos bandos durante los años de la guerra se caracterizó por la predominancia de los intereses partidistas sobre los artísticos o culturales, por lo que el cine, y por ende, la música compuesta para éste, se situaron al servicio del conflicto bélico. Esta investigación analiza la música compuesta para los cortometrajes y mediometrajes producidos en España durante la Guerra Civil española estableciendo una nueva propuesta analítica que otorga una visión interdisciplinar sobre la música compuesta para la pantalla y las circunstancias políticas y propagandísticas que envolvían la creación audiovisual. La primera parte del trabajo consiste en un estudio contextualizado de las producciones audiovisuales, así como una visión sobre la situación cultural musical durante los años de la guerra. La segunda parte consiste en un análisis de los usos y funciones de la música en las distintas producciones audiovisuales documentadas y contextualizadas en el apartado anterior (películas y documentales), centrado en los usos propagandísticos y semióticos de la misma, estudiando la metodología, recursos y procedimientos mediante los que fue creada. Así, mediante este análisis se demuestra cómo la música otorga unidad a los filmes mientras que define y promociona una ideología política concreta mediante el uso de diferentes estructuras musicales, y la utilización himnos y canciones populares de tradición oral que refuerzan la construcción de una identidad sonora nacional. / During the Spanish Civil War (1936-1939), republican ant national film creators continued making films, news and documentaries, which today are one of the most important sources for the study of this period. Film production on both ideological sides during the war years was characterized by the predominance of political interests above artistic or cultural ones, so the films and the music composed for them were placed at the service of war. This research analyzes the music composed for the short and half-length films produced in Spain during the Spanish Civil War by establishing a new analytical proposal that provides an interdisciplinary overview of the music composed for the screen and the propaganda policies and circumstances that surrounded the audiovisual creation. The first part of the study consists of a contextualized investigation of audiovisual productions and the cultural situation of music during the war years. The second part is an analysis of the uses and functions of music in the different audiovisual productions documented and contextualized in the previous section (movies and documentaries), focused on the propaganda and semiotic uses, also studying the methodology, resources and procedures by which it was created. Thus, this analysis shows how are used different musical structures, or even hymns and traditional folk songs in order to reinforce the construction of a national identity sound, and how the music gives unity to the films while it defends and promotes a concrete ideology.

El objetivo de esta tesis doctoral es el estudio de la interpretación de Iberia de Albéniz a través de los registros sonoros de una de sus piezas, “El Puerto”, la segunda del primer cuaderno de la colección. El trabajo inicia con un panorama de los registros sonoros de Iberia a partir de sus primeros registros en rollo para pianola y piano reproductor hasta los formatos digitales actuales. Se incluye un catálogo general y una discografía con referencia de localización para los registros parciales de Iberia a partir del disco de 78 rpm. La parte substancial del trabajo está enfocada a “El Puerto” de Iberia. La metodología propuesta para el estudio de su interpretación en los registros sonoros, vincula evaluaciones cuantitativas y cualitativas a través de un análisis sistemático y un método científico-técnico aplicado a las grabaciones con la ayuda de Sonic Visualiser. Se analizan las interpretaciones de diez pianistas: Frank Marshall, Claudio Arrau, Leopoldo Querol, Alicia de Larrocha, José Cubiles, Rosa Sabater, Esteban Sánchez, Michel Block, Daniel Barenboim y Lang Lang, y dos registros sonoros transcritos de la partitura: rollo para pianola Victoria y Secuencia MIDI, mismo principio pero a distancia de un siglo de avances tecnológicos. Además, se incluye un análisis comparativo de todos los registros estudiados. Alicia de Larrocha es un caso único y paradigmático en la historia de las grabaciones de Iberia. Se estudian sus partituras personales, grabaciones comerciales e inéditas, programas de concierto y documentos en relación a Iberia pertenecientes al Archivo Alicia de Larrocha en Barcelona. Se discute un análisis detallado y comparativo de siete grabaciones de “El Puerto” realizadas por la pianista catalana en un lapso de 46 años. Por último, el estudio comparativo de las interpretaciones de Marshall y Larrocha mostró ciertas tendencias comunes de interpretación entre estos dos pianistas, las cuales pudieron haber sido transmitidas de maestro a alumna, dándonos elementos objetivos que contribuyen al conocimiento de la tradición interpretativa de la escuela pianística catalana Granados-Marshall-Larrocha. / The aim and object of this PhD dissertation is to study the interpretation of Iberia by Albeniz through sound recordings of “El Puerto”, the second piece of the first book of the collection. The work begins with an overview of recordings of Iberia from their first registers on piano rolls for player piano and reproducing piano until the current digital formats. A general catalogue and a discography with location references for Iberia partial registers from 78-rpm record are included. The substantial part of the work is focused on “El Puerto” from Iberia. The proposed methodology for the study of recorded performances of this piece, links quantitative and qualitative assessments through a systematic analysis and scientific-technical method applied to recordings with the help of Sonic Visualiser. Interpretations by ten pianists are discussed: Frank Marshall, Claudio Arrau, Leopoldo Querol, Alicia de Larrocha, José Cubiles, Rosa Sabater, Esteban Sanchez, Michel Block, Daniel Barenboim, and Lang Lang, and also two sound recordings based on the transcription of the score: Victoria piano roll and MIDI sequence, same principle but a century away from technological advances. In addition, a comparative analysis of all the recordings studied is included. Alicia de Larrocha is a unique and paradigmatic case in the history of the recordings of Iberia. Her personal scores, commercial and unreleased recordings, concert programmes and documents related to Iberia that belong to the Alicia de Larrocha Archive in Barcelona were reviewed and studied. A detailed and comparative analysis of seven versions of “El Puerto” made in a span of 46 years by this important Catalan pianist of the 20th century are discussed. Finally, a comparative study of the interpretations of Marshall and Larrocha showed certain common trends of interpretation between these two pianists, which may have been transmitted from teacher to pupil, giving us objective elements that contribute to the knowledge of the Catalan piano school tradition: Granados-Marshall-Larrocha.

La música de Frederic Mompou (1893-1987) ha viscut en una paradoxa: d'una banda la seva estètica ha estat difícil de situar al segle XX, ha tingut poca visibilitat en els repertoris del concertisme internacional i en els àmbits acadèmics de formació pianística. Alhora, ha estat el compositor, o un dels dos o tres compositors, que ha generat més bibliografia de tota la història de la música espanyola, interès que ha anat creixent en els darrers anys del segle XX i principis de segle XXI. El contingut de la tesi neix de la hipòtesi que aquesta circumstància ve donada per un dèficit d'anàlisi i d'informació del pensament del compositor en relació a la seva creativitat musical. Per aquesta raó, la tesi analitza el vincle d'aquests dos àmbits a través del qual podem obtenir respostes a aquesta circumstància paradoxal i obtenir conclusions que amplien la visió interpretativa de la naturalesa creativa i de l'estil compositiu del compositor. La tesi demostra el vincles estrets entre la música i el pensament de Mompou, analitza els aspectes en els quals es manifesta i concreta els elements morfològics musicals on queden constatats. El contingut de la recerca posa en relació tres àmbits diferenciats: les vivències, el pensament i la música. El redactat de la tesi s'estructura en tres capítols titulats Impressions, Reflexions i Expressions. El primer capítol, Impressions, és el més breu, i de manera introductòria, analitza les vivències que van influir en la manera de pensar del compositor, el segon capítol, Reflexions, analitza i posa al descobert el pensament filosòfic, estètic i el pensament sobre la interpretació al piano, i el tercer capítol, Expressions, analitza fragments de les seves partitures per a piano, en els quals trobem reflectit l’essència del pensament del compositor. Un dels aspectes rellevants de la tesi és l'aportació de documentació manuscrita original, no publicada i poc coneguda, que constata l'interès de Frederic Mompou pels conceptes filosòfics existencials que es remunten a la seva joventut. També aporta documentació original manuscrita desconeguda sobre la seva faceta poètica i manuscrits que combina petites composicions musicals amb textos poètics breus. De la documentació original utilitzada també cal destacar l'epistolari personal i el de la seva família i amics, al qual hem pogut tenir accés. Les anàlisis musicals obtinguts en relació al pensament de Frederic Mompou, demostren que la seva estètica i el seu estil compositiu ve determinat pel que podem anomenar "un estat de fluïdesa conscient", que va trobar en l'acció de fluir, una semiòtica musical coherent d'acord a la seva personalitat, la seva naturalesa artística i el seu pensament. Aquest fet el situa en una posició d'outsider en el context de la música d'Occident del segle XX i ens convida a fer una ampliació de com hem d'interpretar la seva obra i la seva ubicació estètica en el present. / The music of Frederic Mompou (1893-1987) has existed in a paradox: on one hand it’s aesthetics has been difficult to locate within the 20th century, having little visibility in the international concert repertory and in the academic training of pianists, and on the other hand he has been the composer, or at least one of the two or three, who has generated the most bibliography in the history of music in Spain. The interest in this composer has been growing in the last years of the twentieth and first years of the twenty-first centuries. The content of the thesis begins from the hypothesis that there is a deficit in both analysis and information about the composer’s thinking in relation to his musical creativity. For this reason the thesis analyzes the connection of these two aspects through which we can obtain answers to this paradoxical circumstance and arrive at conclusions that enhance the interpretive vision of the creative nature and compositional style of the composer. The thesis demonstrates the close ties between Mompou’s music and thought, analyses the aspects in the ways they manifest, and defines the musical morphological elements that remain constant. The content of the research relates three different aspects: life experience, thinking, and music. The thesis is structured in three chapters titled Impressions, Reflections, and Expressions. The first chapter, Impressions, is the shortest, and serves as an introduction, analyzing the life experience that has influenced the composer’s way of thinking. The second chapter, Reflections, analyses and exposes the philosophical thought, aesthetic, and piano interpretation. The third chapter, Expressions, analyses excerpts of his piano scores in which we find reflected the essence of the composer’s thought. One of the relevant aspects of the thesis is the contribution of little known, previously unpublished original manuscript documentation that proves Frederic Mompou’s interest in philosophical concepts that date back to his youth. It also brings to light his poetic interest and manuscripts where he combines short musical compositions with brief poetic texts. From the original documentation used it is important to highlight his personal correspondence, as well as that of his family and friends, to which we have had access. The musical analysis obtained in relation to Mompou’s thought show that his aesthetic and his compositional style are determined by what we could call “a state of conscious fluidity,” which has found its way to a musical semiotic that corresponds to his personality, to his artistic nature, and to his thought. This fact puts him in a position of the “outsider” in the context of Western music of the twentieth century and invites us to expand how we should interpret his music and further define his aesthetic placement in the present.

La presente Tesis Doctoral está dedicada a un estudio exhaustivo de la tradición escrita del fabordón en la Península Ibérica entre ca.1480-1626 a partir de los testimonios que nos han llegado en las fuentes musicales. El objeto principal es definir, previa identificación del mayor número posible de fuentes del Renacimiento hispánico que incluyen fabordones, las características musicales del género y su transmisión. El trabajo se halla dividido en dos partes principales que se corresponden con los dos tipos básicos de fuentes estudiadas, a saber, vocal e instrumental. El acotamiento del marco cronológico se ha realizado a través de dos criterios de naturaleza distinta. La elección de la fecha inicial viene determinada por el hecho de que los primeros ejemplos del género aparecen en fuentes cuya copia ha sido situada en torno a ella. La elección del extremo cronológico opuesto es de carácter convencional y se corresponde con la muerte de Joan Pau Pujol (1570-1626), el compositor más tardío al que dedicaremos nuestra atención. La elección está justificada en el hecho de que este autor se sitúa a medio camino entre dos épocas: junto a testimonios de salmodia polifónica dotada de los rasgos característicos de la tradición renacentista, compuso un importante número de salmos policorales, lenguaje característico de los compositores hispánicos del Barroco. Una de las principales aportaciones del trabajo consiste en una descripción detallada de la naturaleza del fabordón vocal de versículo único, o fórmulas de fabordón. En otras palabras, de definir los procedimientos a través de los que cobraba vida y se integraba en la actividad litúrgico-musical. La puesta en común del repertorio conservado, por otro lado, nos ha permitido sacar a la luz algunos rasgos de su transmisión. En especial, la existencia de una serie de fórmulas melódicas y polifónicas que sin duda representaron un respaldo importante para el desarrollo de la tradición. La segunda variante del género vocal estudiada en profundidad es el fabordón elaborado, piezas salmódicas que incluyen música para todos los versículos a cantar en polifonía y que, por lo tanto, pierden todo carácter formulario. A partir de múltiples indicios que permitan sacar a la luz procesos evolutivos, ofrecemos hipótesis sobre el origen de la salmodia polifónica elaborada desde un punto de vista cronológico y causal. Para ello se completa la información extraída de las fuentes musicales con referencias documentales de tipo diverso. Nuestra Tesis pone de manifiesto la importancia que para el caso tuvo el fabordón de versículo único, fundamento a partir de la que se desarrollaron los rasgos formales y estilísticos de la salmodia elaborada. Describimos, por otro lado, los procedimientos a través de los que los compositores del siglo XVI enriquecieron tal fundamento con el fin de dotar a sus obras de mayor interés. La segunda parte principal del trabajo está dedicada al fabordón instrumental, esto es, testimonios del género incluidos en las fuentes para ógano, vihuela y minisitriles. Por un lado, definimos aquellos elementos compartidos por las prácticas vocal e instrumental. Por el otro, identificamos los rasgos característicos de la tradición del fabordón instrumental tanto en lo que se refiere a rasgos formales y estilísticos como a las características de su transmisión. / Bei dieser Dissertation handelt es sich um eine ausführliche, auf den überlieferten musikalischen Quellen basierende Etüde der schriftlichen Tradition des fabordón Spaniens zwischen ca. 1480 und 1626. Nach einer Identifizierung möglichst vieler Quellen aus der spanischen Renaissance, die fabordones beinhalten, besteht das wesentliche Ziel der Arbeit darin, die musikalischen Merkmale der Gattung und ihrer Überlieferung zu beschreiben. Die grundsätzliche Gliederung der Abhandlung in zwei Teile ist dabei in der jeweiligen Annäherung anhand vokaler und instrumentaler Quellen begründet. Für die Abgrenzung des chronologischen Rahmens wurden zwei unterschiedliche Typen von Kriterien angewandt. Die Dissertation beginnt mit den frühesten überlieferten Beispielen der Gattung, wogegen das Ende des zeitlichen Rahmens durch ein konventionelles Kriterium begrenzt ist: Nämlich dem Tod von Joan Pau Pujol im Jahre 1626, dem spätesten Komponist, mit dem sich die Arbeit befasst. Die Auswahl begründet sich in der Tatsache, dass die musikalische Tätigkeit Pujols in die Umbruchphase zweier Epochen fällt. Einerseits komponierte er polyphone Psalmen, die den typischen Merkmalen der Renaissance entsprechen. Auf der anderen Seite schrieb er auch mehrchörige Psalmen, die die Handschrift der spanischen Barock-Komponisten tragen. Einer der wesentlichen Beiträge der Dissertation ist eine detaillierte Beschreibung des aus einem einzelnen Vers bestehenden vokalen „Formel-fabordón“ (Fórmula de fabordón), wobei an dieser Stelle die Verfahren bestimmt werden, durch welche er in die liturgische, musikalische Realität integriert wurde. Zusätzlich werden durch die Zusammenstellung des Repertoires einige Merkmale der Überlieferung dieser Art der Gattung beleuchtet. Besonders interessant ist hierbei die Identifizierung bestimmter melodischer und mehrstimmiger Stereotypen, die zweifellos eine wichtige Rolle in der Entwicklung der Tradition gespielt haben. Eine zweite untersuchte vokale Form der Gattung ist der verschriftlichte fabordón (fabordón elaborado). Dabei handelt es sich um Psalmvertonungen, die Musik für all jene Versikel enthalten, die polyphon gesungen werden sollten und deshalb den Formel-Charakter des ersten Typs verloren haben. Im Zuge einer grundsätzlich positivistischen Annäherung, die sich vor Allem auf die Beschreibung überlieferter musikalischer Beispiele konzentriert, konnten zahlreiche Hinweise zusammengetragen werden, anhand derer sich historische Entwicklungsprozesse rekonstruieren lassen. Daraus resultierend werden einige Hypothesen über den zeitlichen und kausalen Ursprung des verschriftlichten fabordón präsentiert. Hierbei werden die aus den musikalischen Quellen gezogenen Informationen durch Hinweise aus dokumentarischen Quellen ergänzt. Darüber hinaus wird aufgrund der formalen und stilistischen Übereinstimmungen beider fabordón-Arten darauf hingewiesen, dass der „Formel-fabordón“ als Basis der musikalischen Tradition fungierte, aus welcher sich wiederum der „verschriftlichte fabordón“ entwickelt hat. Außerdem wird beschrieben, welche Verfahren angewandt wurden, um diese Basis musikalisch zu bereichern. Der zweite Hauptteil der Arbeit ist dem instrumentalen fabordón gewidmet, also solchen Stücken, die in den Quellen für Orgel, vihuela und Blasensemble (minisitriles) zu finden sind. Einerseits werden an dieser Stelle diejenigen Merkmale beschrieben, die sowohl der vokalen als auch der instrumentalen Praktik zugrunde liegen. Zum anderen werden die partikulären Attribute der instrumentalen Tradition hinsichtlich ihrer Überlieferung sowie ihrer stilistischen und formellen Charakteristika untersucht.

La motivació principal de la tesi va ser aplicar l'anàlisi musical a l'estudi històric de la música. Per a fer-ho es va escollir investigar un cas concret i determinat: les primeres obres del compositor Jaume Pahissa i Jo (1880-1969). L'autor català va convertir-se des de llavors en el protagonista de l'estudi, que va compaginar l'anàlisi de les seves composicions amb les disquisicions a partir dels materials hemerogràfics, bibliogràfics i arxivístics. Per raons de representació estilística i per la relació amb el seu context històric se seleccionaren el poema simfònic El camí (1908) i la música incidental de Canigó (1910), que s'analitzen detalladament en la tesi.La hipòtesi inicial era que no hi hagué només una coincidència entre els fenomens musicals i els fenòmens socials, que la situació històrica i geogràfica de les composicions de Pahissa les varen influir, i que al seu torn elles també varen ser un signe del seu context històric i artístic. D'aquesta manera, analitzar aquestes obres també era analitzar un document històric que calia interpretar-se correctament segons els paràmetres i les conceptualitzacions vigents en la seva època.El resultat de la investigació ha demostrat que si per un costat l'anàlisi és una manera de percebre la música, de pensar-la i de criticar-la, també pot ser un instrument al servei de la història, ja que si l'analista pren unes decisions i selecciona part de la realitat que vol estudiar, si sempre té un enfocament determinat i una jerarquia d'elements implícits, llavors pot aprofitar les decisions, les seleccions, els enfocament i les jerarquies dels personatges històrics que estudia. Perquè l'anàlisi retrata un punt de vista i una manera de pensar i jutjar la música.Conèixer els paràmetres i els criteris musicals de Jaume Pahissa i de la crítica musical del seu context ha permès imaginar una continuació de les intencions de l'autor i de les valoracions dels receptors, que també són tractades amb profunditat en aquesta tesi. I a partir d'aquí s'expliquen un conjunt divers de temes que apareixen i s'entrellacen: la relació de Wagner amb la tauromàquia, la transformació dels hàbits auditius i de comportament del públic, les primeres temptatives de turisme cultural, les implicacions estètiques d'una nova manera de fer política que va sorgir en les eleccions regionals de 1901, la complexa i oculta coincidència entre la música de Pahissa i les noves tipologies de l'arquitectura moderna, la revalorització i descobriment simbòlic del mediterrani, la invenció de la Catalunya grega.La tesi s'organitza en sis capítols diferents. En el primer s'explica les principals vicissituds històriques i polítiques d ela primera dècada del segle paral·lelament als inicis de Jaume Pahissa i a l'estrena de les seves composicions. En el segon es tracten aquests fets en relació als significats i les implicacions ideològiques més rellevants. El tercer capítol està dedicat a l'anàlisi de la música de El camí i a la seva primera recepció, precedida per una especificació de la metodologia emprada. El quart conté l'anàlisi dels diferents números musicals de Canigó, de la seva recepció i de les seves funcions escèniques i dramàtiques, amb un aclariment previ sobre l'anàlisi del paper d ela música en les representacions teatrals. En el cinquè capítol es recullen els principals trets estilístics d'aquestes dues obres i s'aventuren unes característiques generals de la producció de Jaume Pahissa en correspondència amb les tendències generals de la música del seu temps i de la música catalana. Finalment, en el darrer capítol es connecten els diversos resultats de la investigació amb el principal moviment artístic i ideològic que aparegué durant aquells anys a Catalunya: el noucentisme. / The main motivation behind this thesis was to apply musical analysis to the historical study of music. In order to achieve this, research into a particular specific case was chosen: the early works of the composer Jaume Pahissa i Jo (1880-1969). From that moment on the Catalan composer became the protagonist of the study, which combined the analysis of the works he composed with comments using journalistic, bibliographic and archive material. Reasons of stylistic representation and the relationship with their historical context led to the selection of the symphonic poem El camí (1908) and the piece of incidental music Canigó (1910) for detailed analysis in the thesis.The starting hypothesis was that not only did a coincidence between musical and social phenomena exist, but that the historical and geographical situation influenced Pahissa's compositions, and that these, in turn, reflected the historical and artistic context in which they were conceived. In this way, analysing these works also meant analysing a historical document that had to be correctly interpreted in accordance with the parameters and conceptualisations valid at that time.The research findings have shown that while analysis is a way to perceive, think about and criticise music, it can also be a tool for studying history. This is so, because if the analyst takes certain decisions and selects part of the reality s/he wants to study, and if s/he always has a specific focus and hierarchy of implicit elements, s/he can make the most of the decisions, focuses and hierarchies of the historical characters being studied, as the analysis not only portrays a point of view and a way of thinking, but also judges the music.Knowing the parameters and musical criteria used by Jaume Pahissa and the musical critics of his time has allowed us to imagine what the composer's intentions and the receivers' evaluations, also dealt with in depth in this thesis, could be. Diverse themes that appear and intertwine, are then explained: Wagner's relationship with bullfighting, the transformation of listening habits and audience behaviour, the first attempts at cultural tourism, the aesthetic implications of a new political way of behaving that emerged in the 1901 regional elections, the complex and hidden coincidence between Pahissa's music and the new typologies of modern architecture, the reappraisal and symbolic discovery of the Mediterranean, the invention of Greek Catalonia.The thesis is organised in six chapters. The first compares the main historical and political vicissitudes of the first decade of the twentieth century to Jaume Pahissa's beginnings and the première of his first works. The second deals with what these events mean and what the most notable ideological implications are. With a preceding specification of the methodology used, Chapter 3 analyses the music of El Camí and how it was first received. Chapter 4 contains the analysis of the different musical numbers of Canigó, how it was received and what its scenic and dramatic functions were, but first clarifies the role of music in theatrical representations. Chapter 5 deals with the main stylistic features of these two pieces and puts forward some general characteristics of Jaume Pahissa's work in relation to the general musical trends of his time and the music of Catalonia. Finally, the last chapter links the various research findings with the main artistic and ideological movement to emerge in Catalonia at that time: Noucentisme.