This thesis studies the professional profile of Primary School music teachers, in the framework of the Catalan educational system and the construction of the Higher Education European Area (HEEA), focusing on the study of teaching competences on rhythm and dance and the related school practices. The research we have carried out contributes new knowledge that complements other works that have been published since the creation of this teaching specialism. To sum up, this work highlights the need to further the competence based definition of this professional profile which, as it has been mentioned, should include the development and acquisition of teaching competences in rhythm and dance. Even though these competences have been among the best valued, and we have established that there is a certain degree of integration of rhythm and dance into music and art education in schools, we have also found that there are several difficulties for its translation into school practice and there is room for improvement in several aspects. Finally, the research as a whole, has allowed us to offer contextualised proposals that could contribute to the improvement of the initial teacher training for future primary school teacher and the music and art education in schools. / Aquesta tesi estudia el perfil professional del Mestre/a d’Educació Musical en el marc del nostre sistema educatiu i del procés de construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), tot aprofundint en l’estudi de les competències docents en rítmica i dansa i en el de les pràctiques educatives escolars relacionades. La recerca que hem dut a terme aporta nou coneixement que complementa el d’altres treballs que han anat apareixent des de la creació d’aquesta especialitat docent. En síntesi, el treball destaca la necessitat d’avançar en la definició competencial d’aquest perfil professional que, tal com s’explica, hauria d’incloure el desenvolupament i adquisició de competències docents en rítmica i dansa. Tot i que aquestes competències han estat de les més ben valorades i s’ha constatat que existeix una certa integració de la rítmica i la dansa en l’educació musical i artística escolar, també s’han evidenciat diverses dificultats per a la seva concreció en la pràctica educativa i diferents aspectes que es podrien millorar. Finalment, la globalitat de la recerca ha permès oferir propostes contextualitzades que podrien contribuir a la millora de la formació inicial dels futurs i futures mestres i de l’educació musical i artística a les escoles.

En el contexto del fomento de la actividad física para la salud, diversos estudios han analizado los factores que determinan o predicen la práctica físico-deportiva en escolares, encontrando diferentes resultados en función de la población estudiada o de las variables medidas. El descenso más pronunciado de los niveles de actividad física ha sido descrito en torno a los 11-12 años y previo al paso a la adolescencia, siendo más evidente en el género femenino. El objetivo de la presente tesis doctoral fue analizar los factores predictores del nivel de actividad física en el periodo extraescolar en escolares prepuberales de la Región de Murcia. Un total de 408 escolares (205 mujeres) de 11-12 años participaron en este estudio transversal ex post facto donde se evaluó la actividad física (PDPAR), el autoconcepto físico (PSQ-PSC), la intencionalidad de ser activo (MIFA), la coordinación motriz (P-CME), el estatus de peso corporal (IMC y clasificación internacional) y los otros significativos en relación con la actividad física. Los resultados del presente trabajo sugieren que la intencionalidad de ser activo, la coordinación motriz y, en menor medida, los otros significativos, predicen la actividad física extraescolar del total de la muestra. En mujeres, la intencionalidad de ser activo, los otros significativos y la coordinación motriz fueron las variables predictoras. En varones, tan solo la coordinación motriz, aunque el conjunto de variables mostró un escaso valor predictivo de la actividad física extraescolar. El IMC no predecía la actividad física, sin embargo un nivel superior de actividad física si se asociaba inversamente con el IMC en varones. El autoconcepto físico no es un predictor del nivel de actividad física de la muestra estudiada, por el contrario, aquellos sujetos que más actividad física realizaban mostraban niveles de autoconcepto físico superiores en las dimensiones de competencia percibida, autoconfianza y media global de autoconcepto físico en varones; y en competencia percibida, fuerza física y media global de autoconcepto físico en mujeres. Estos hallazgos proporcionan información a los profesionales de la salud sobre algunos de los factores que se han de fomentar durante la etapa primaria en los escolares en el intento de mantener los niveles de práctica físico-deportiva con el paso a la adolescencia. / Under the context of promoting physical activity for health, some studies have analyzed the physical activity determinants or predictors among schoolchildren, finding different results depending on the sample studied or the measured variables. The most pronounced decline in physical activity levels has been described around 11 to 12 years and prior to adolescence, being more evident in females. The aim of this dissertation was to analyze the predictors of the after-school physical activity levels among prepubertal schoolchildren from the Region of Murcia. 408 students (205 women) aged 11-12 participated in this cross-sectional and ex post facto design study where physical activity (PDPAR), physical self-concept (PSQ-PSC), the intention of being active (MIFA), the motor coordination (P-WEC), the body weight status (BMI and international standards) and significant others regarding physical activity were evaluated. The results suggest that the intention of being active, motor coordination and to a lesser extent, the significant others, predict the after-school physical activity in the whole sample. In women, the intention of being active, significant others and motor coordination were predictors. In men, only the motor coordination, although the set of variables showed a low predictive value to explain the after-school physical activity level. BMI did not predict physical activity, however higher levels of physical activity were inversely associated with BMI in men. The physical self-concept is not a predictor of the sample physical activity, however, those subjects performing more physical activity showed higher levels of physical self-concept in the dimensions of perceived competence, self-confidence and overall mean of physical self-concept in males, and perceived competence, physical strength and average overall physical self-concept in women. These findings provide information to health professionals about some of the factors that have to be promoted during the primary school stage in the attempt to maintain their physical activity levels with the transition to adolescence.

L'essència filosòfica i pràctica sobre l'educació motriu que es reflecteix i materialitza en aquesta tesi és fruit de la reflexió sobre els coneixements que des de 1985 hem après del mestre Francisco Seirul•lo Vargas. El problema d'estudi és el disseny de proves motrius per valorar prioritàriament les capacitats perceptives en individus de 6 a 12 anys. A partir d'un procés experimental d'avaluació, es van dissenyar un test motriu de percepció de l'esquema corporal, un test motriu de percepció espacial i un test motriu de percepció temporal que van ser administrats a nens/es esportistes de 6, 9 i 12 anys, i a nens/es esportistes d'elit de gimnàstica rítmica i artística de 10-12 anys, per comprovar el seu fonament científic. L'anàlisi estadística dels resultats demostra uns nivells satisfactoris de validesa, fiabilitat (objectivitat intra-jutge), objectivitat (objectivitat inter-jutge) i sensibilitat, en els tests motrius de percepció de l'esquema corporal, percepció espacial i percepció temporal. Es conclou que els tests motrius perceptius proposats posseeixen un fonament científic apropiat, així com unes característiques òptimes de factibilitat i viabilitat; que permeten la variació en cada test dels components motrius, espacials i temporals segons el desenvolupament motriu de cada individu i les seves motivacions i interessos; i que són aplicables de forma efectiva en els àmbits de la recerca de les capacitats motrius i, especialment, en els processos d'auto-avaluació motriu en l'educació física i la iniciació esportiva. / La esencia filosófica y práctica sobre la educación motriz que se refleja y materializa en esta tesis es fruto de la reflexión sobre los conocimientos que desde 1985 hemos aprendido del maestro Francisco Seirul•lo Vargas. El problema de estudio es el diseño de pruebas motrices para valorar prioritariamente las capacidades perceptivas en individuos de 6 a 12 años. A partir de un proceso experimental de evaluación, se diseñaron un test motriz de percepción del esquema corporal, un test motriz de percepción espacial y un test motriz de percepción temporal que fueron administrados a niñas/os deportistas de 6, 9 y 12 años, y a niñas/os deportistas de élite de gimnasia rítmica y artística de 10-12 años, para comprobar su fundamento científico. El análisis estadístico de los resultados demuestra unos niveles satisfactorios de validez, fiabilidad (objetividad intra-juez), objetividad (objetividad inter-juez) y sensibilidad, en los tests motrices de percepción del esquema corporal, de percepción espacial y de percepción temporal. Se concluye que los tests motrices perceptivos propuestos poseen un fundamento científico apropiado, así como unas características óptimas de factibilidad y viabilidad; que permiten la variación en cada test de los componentes motrices, espaciales y temporales según el desarrollo motriz de cada individuo y sus motivaciones e intereses; y que son aplicables de forma efectiva en los ámbitos de la investigación de las capacidades motrices y, especialmente, en los procesos de auto-evaluación motriz en la educación física y la iniciación deportiva. / The philosophical and practical essence on movement education which is reflected and embodied in this thesis is the result of the reflection about the knowledge that we have learned from the professor Francisco Seirul•lo Vargas since 1985. The aim of the study is the design of movement tests to assess primarily perceptual abilities in individuals aged 6 to 12. From an experimental evaluation process, a movement test of perception of body schema, a movement test of spatial perception and a movement test of temporal perception were designed and administered to girls and boys athletes aged 6, 9 and 12, and girls and boys elite athletes of rhythmic and artistic gymnastics aged 10 to 12, to verify its scientific basis. Statistical analysis of the results demonstrates satisfactory levels of validity, reliability (intra-judge objectivity), objectivity (inter-judge objectivity) and sensitivity in the movement tests of perception of body schema, spatial perception and temporal perception. It is concluded that perceptual movement tests have given a proper scientific foundation and optimal characteristics of feasibility and viability; allowing motor, spatial and temporal variations in each of the movement tests, based on the motor development of each individual and their motivations and interests; and to be applied effectively in the fields of research of motor skills, and especially in the processes of movement self-evaluation in physical education and sports initiation.

Introducción y objetivos. Actualmente asistimos a un cambio demográfico que supone un desafío para las sociedades desarrolladas. El aumento en la esperanza de vida producido en las últimas décadas implica un aumento del número de personas adultas. Por otro lado, la inactividad física supone un factor de riesgo con posibilidades de modificación que debería recibir mayor atención por parte de los diferentes gobiernos, para reducir los efectos dañinos que las patologías derivadas de los factores de riesgo cardiovascular (FRCV) tienen en nuestra sociedad. En base a lo anterior, nos centraremos en el impacto que un programa de ejercicio físico tiene sobre los FRCV y la condición física en adultos como estrategia terapéutica. Material y método. La muestra estuvo formada por pacientes de 2 centros de atención primaria del municipio de Molina de Segura (Región de Murcia). Las derivaciones al programa de ejercicio físico tuvieron lugar de enero de 2011 a junio de 2012, siendo un total de 727 los pacientes derivados. De acuerdo con el planteamiento de nuestro trabajo de investigación, para valorar la condición física se utilizaron los siguientes test de condición física: Lanzamiento de balón medicinal (fuerza), Test dedos-planta (flexibilidad) y el Test de la milla o de Rockport (consumo máximo de oxígeno). En cuanto a los indicadores clínicos, fueron recogidos por los profesionales sanitarios del historial médico de cada sujeto. Resultados. Los resultados obtenidos muestran que: a) los diferentes componentes de la condición física estudiados mejoraron en los sujetos que realizaron más de 2/3 del programa de ejercicio físico; b) los distintos componentes de la condición física analizados mejoraron a los 6 y 12 meses de finalizar el programa en comparación con los valores obtenidos al comienzo; c) los valores tensionales (TAS y TAD) de los sujetos hipertensos que realizaron más de 2/3 del programa tuvo un descenso en comparación con los mismos valores al inicio del programa; d) los valores de colesterol total, y LDL de los sujetos dislipémicos que realizaron más de 2/3 del programa bajaron en comparación con los mismos valores al inicio del programa, así como los valores de HDL subieron; e) el valor de IMC de los sujetos obesos que realizaron más de 2/3 del programa tuvo un descenso en comparación con el mismo valor al inicio del programa; f) los valores de glucemia total y hemoglobina glicada de los sujetos diabéticos tipo 2 que realizaron más de 2/3 descendieron en comparación con los mismos valores al inicio del programa. Conclusiones. Los resultados obtenidos en esta investigación sugieren que la aplicación de un programa de ejercicio físico estructurado de 3 meses en personas adultas con más de un factor de riesgo cardiovascular, tiene como consecuencia una mejora en los componentes de la condición física estudiados, y que esta mejora se mantiene a los 6 y 12 meses finalizado el programa de ejercicio, posiblemente como consecuencia de un cambio en el estilo de vida. De la misma manera, los indicadores clínicos analizados correspondientes a la evolución biológica del proceso por el cual los sujetos estudiados iniciaron el programa de ejercicio físico mejoraron tras la realización del programa de ejercicio. / Abstract Introduction and objectives. Currently we witness a demographic shift poses a challenge to developed societies. The increase in life expectancy occurred in recent decades involves an increasing number of adults. On the other hand, physical inactivity is a risk factor modification possibilities that should receive more attention from various governments, to reduce the harmful effects of diseases arising from cardiovascular risk factors (CVRF) are in our society. Based on the above, we will focus on the impact a physical exercise program has on cardiovascular risk factors and the physical condition in adults as a therapeutic strategy. Methods. The sample consisted of patients 2 primary care centers in the municipality of Molina de Segura (Murcia). Referrals to the exercise program took place from January 2011 to June 2012, with a total of 727 patients derivatives. According to the approach of our research, to assess the physical condition the following fitness test were used: Launch of medicine ball (strength) , finger - ground test (flexibility ) and Test mile or Rockport ( maximum oxygen consumption) As for the clinical indicators were collected by health professionals in the medical history of each subject. Results. The results show that: a) the different components of physical condition improved in the studied subjects who performed more than 2/3 of exercise program; b) the various components of fitness analyzed improved after 6 and 12 months after completion of the program compared with the values obtained at the beginning; c) the pressure values (SBP and DBP) in hypertensive subjects who performed more than 2/3 of the program had a decrease compared to the same values on startup; d) the values of total cholesterol, LDL and dyslipidemic subjects who performed more than 2/3 of the program fell compared to the same values on startup as well as HDL rose; e) the value of BMI in obese subjects who performed more than 2/3 of the program was a decline compared with the same value at the start of the program; f) the values of total glucose and glycated hemoglobin in type 2 diabetic subjects performed more than 2/3 down compared to the same values on startup. Conclusions. The results obtained in this research suggest that the application of a structured exercise program for three months in adults with more than one cardiovascular risk factor, results in an improvement in physical fitness components studied, and that this improvement It is maintained at 6 and 12 months ended exercise program, possibly as a result of a change in lifestyle. Similarly, clinical indicators analyzed biological evolution corresponding to the process by which the subjects started the exercise program improved after the completion of the exercise program.

Pendent.

La tesi doctoral estudia el procés d'inserció laboral d'esportistes olímpics a Catalunya. Durant la seva carrera esportiva els i les joves esportistes dediquen gran part de la seva vida a l'esport però arriba un moment que d'aquest ja no en podran o no en voldran viure i s'hauran de dedicar a una altre professió. La tesi a partir de tres preguntes inicials planteja: Quines són les estratègies que els joves esportistes desenvolupen durant la seva carrera esportiva? Quins factors influeixen les estratègies desenvolupades? i Quins són els perfils d'inserció laboral de les i dels esportistes olímpics. El capítol de l'estat de la qüestió fa una revisió exhaustiva de les característiques del mercat de treball actual, del procés d'inserció laboral en general y de la retirada y inserció laboral d'esportistes.A partir de la teoria figurativa i de la teoria de l'elecció racional es construeix el marc teòric i es proposen un conjunt de dimensions, variables i indicadors que donen lloc al model d'anàlisi que serveix per realitzar la recollia de dades i per donar coherència a l'anàlisi i interpretació posterior. Els mètodes utilitzats han estat l'entrevista en profunditat i l'enquesta telefònica. S'han realitzat un total de 24 entrevistes amb el posterior anàlisi de continguts mitjançant el programa Atlas-ti i 94 enquestes analitzades estadísticament amb el programa SPSS.Els resultats de l'estudi descriuen les principals estratègies desenvolupades (formar-se, estalviar, retirar-se voluntàriament, introduir-se al mercat de treball prèviament a la retirada esportiva, saber aprofitar el capital acumulat) També es detallen els factors personals i de context que influeixen aquestes estratègies (família, entrenadors, federacions, clubs, companys etc.) I, per últim, es plantegen quatre perfils d'inserció laboral a partir de l'anàlisi de conglomerats jeràrquics. Aquests perfils han estat denominats: Estrategues amb vides paral·leles, Estrategues per compte propi, Esportistes per sempre i No estrategues és feina. Cada un d'aquests perfils representa actituds diferents durant la joventut en quant a la manera d'abordar el procés d'inserció laboral: accions variades, influències de diversos agents socialitzadors, consciències de futur gairebé oposades, etc. A la discussió es plantegen reflexions sobre la influència del capital econòmic i cultural familiar en les estratègies desenvolupades, la possibilitat d'aplicar la teoria dels stakeholders per realitzar un anàlisi més profund de la influència dels agents socialitzadors, entre altres aspectes. Finalment la tesi planteja unes conclusions que resumeixen els principals resultats, reflexiona sobre els límits de la investigació i plateja línies futures de treball. / This PhD. analyzes the process of labor market entrance of Olympic athletes in Catalonia. During their sports career, athletes spend much of their time practicing their sport. However, their sports career has an end, and they have to look for another profession. The questions addressed in this research are: 1. Which strategies are developed by Olympic athletes in Catalonia during their careers in order to get into the labor market? 2. Which factors influence these strategies? 3. Are there typologies (clusters) of labor market entrance processes? The theoretical approach is based on Figurational Sociology and Rational Choice Theory, and the main concepts used are strategy and transition. 94 telephonic interviews and 26 in-depth interviews were carried out. The results show different strategies developed by athletes in order to get into the labor market (to study, to save money, voluntary retirement, entrance into the labor market before ending the sports career and to invest sports capital). They also explain the personal (age, attitude.) and contextual factors that influence their strategies, such as family, coaches, federations, clubs, friends, etc. Finally data suggest that there are four different types (clusters) of labor market entrance regarding the strategies conducted by athletes and the personal and contextual factors that influence them.

Aquesta investigació aprofundeix en la comunicació no verbal suscitada en activitats de l'àmbit de l'expressió corporal, l'objecte d'estudi se centra en l'anàlisi de les vivènvies de l'alumnat procedents d'aquestes activitats. El tipus de comunicació no verbal que interessa en el desenvolupament de l'estudi és el que fa referència a la interacció tàctil i visual que es desencadena en el desenvolupament de les activitats expressives. Per dur a terme aquesta investigació es considerà oportú aplicar una metodologia fenomenològica , i més concretament, s'han utilitzat com a mètodes el Diari de pràctiques i l'Anàlisi de contingut. D'aquesta manera, s'ha pogut enregistrar, classificar i analitzar les conseqüències de comportament que fan referència als dos tipus d'interacció registrades per aquest estudi. S'ha constatat com l'individu no roman indiferent quan experimenta algún d'aquests dos tipus d'interacció social, ja sigui l'acció de mirar o la de tocar. D'aquestes modificacions en la conducta es deriven unes conseqüències pedagògiques que s'han de tenir en compte, per tal d'incorporar recursos didàctics que millorin la intervenció educativa. En aquest sentit, i com un dels resultats obtinguts amb l'aplicació dels susdits mètodes d'investigació, aquest estudi proposa un programa d'intervenció didàctica per organitzar les tasques d'expressió corporal amb la finalitat de millorar la intervenció docent, i així, afavorir la praxis de l'alumnat en les sessions d'expressió corporal. / Esta investigación ahonda en la comunicación no verbal suscitada en actividades del ámbito de la expresión corporal, centrándose su objeto de estudio en el análisis de las vivencias del alumnado procedentes de dichas actividades. El tipo de comunicación no verbal que es de interés para el desarrollo de este estudio es el que hace referencia a la interacción táctil y la interacción visual que es desencadenado en el desarrollo de las actividades expresivas. Para llevar a cabo esta investigación se consideró oportuno aplicar una metodología fenomenológica, y más concretamente, se utilizaron cómo métodos el Diario de prácticas y el Análisis de contenido. De esta manera, se ha podido registrar, clasificar y analizar las consecuencias de comportamiento que atañen los dos tipos de interacción registradas para este estudio. Se ha constatado cómo el individuo no permanece indiferente cuando experimenta alguno de estos dos tipos de interacción social, ya sea la acción de mirar o de tocar. Estas modificaciones de conducta poseen unas consecuencias pedagógicas que deben ser tenidas en cuenta, para así, incorporar recursos didácticos que mejoren la intervención educativa. En este sentido, y como uno de los resultados obtenidos de la aplicación de los dichos métodos de investigación, este estudio propone un programa de intervención didáctica que organice las tareas de expresión corporal con el fin de mejorar la intervención docente, para así, favorecer la praxis del alumnado en las sesiones de expresión corporal.

La segregació per raons de gènere existeix tant horitzontalment com vertical a les estructures de govern de les organitzacions esportives. Són molt poques les dones que formen part de les juntes directives d’aquestes entitats (segregació horitzontal) i quan hi accedeixen tendeixen a ocupar els llocs de menys responsabilitat (segregació vertical). Els termes “sostre de vidre” i “laberint de lideratge” han estat emprats per al·ludir el conjunt de barreres que impedeixen a les dones assolir llocs de responsabilitat. S’identifiquen diferents factors que incideixen negativament o positiva i provenen de diferents nivells: personal, entorn proper i organització. Tenint en compte aquesta situació de partida, recollida a l’estat de la qüestió, i del marc teòric definit (a partir de l’adopció de les perspectives teòriques del feminisme) aquesta recerca es planteja dues preguntes orientades a fer una diagnosi qualitativa de la situació: quins són els factors que incideixen en l’accés i en l’exercici del càrrec? i quin són els trets que caracteritzen el seu estil de lideratge?. Per respondre aquests interrogants s’emprà una tècnica qualitativa: l’entrevista en profunditat. Es realitzaren 23 entrevistes a dones presidentes de clubs esportius seleccionades mitjançant un mostreig no aleatori de casos típics. L’anàlisi de contingut es va fer amb el programa informàtic Atlas-ti en la seva versió 5.0. Els resultats ens permeten concloure que en la mesura que el club s’apropa més a una organització comercial els factors identificats estan més en consonància amb els que la literatura ha tendit a descriure com a barreres o recursos. En canvi, quan el club més s’apropa a les seves característiques constitutives, una part del discurs emprat per descriure aquest “sostre de vidre” continua essent vàlid, però, una part perd consistència teòrica i empírica ateses les particularitats del context en el que s’emmarca aquest càrrec directiu (càrrec altruista que s’exerceix en una entitat privada sense finalitat de lucre). Les particularitats dels context també determinen el seu estil de lideratge. Les dones que presideixen els clubs mostren majoritàriament trets propis dels estils de lideratge estereotípicament femenins (importància a l’equip, cuiden molt les relacions i mostren bones habilitats comunicatives) i trets propis del lideratge social (coherència, vocació de servei i vincle fort amb l’entitat). En algunes s’han identificat també trets més instrumentals associats estereotípicament als homes (són enèrgiques, amb empenta, dinàmiques i valentes). Els valors femenins i masculins es fusionen creant un estil de direcció d’acord amb les exigències d’aquestes organitzacions i el seu context. Aquesta major individualització dels comportaments fa que la perspectiva d’anàlisi del lideratge social es plantegi com la més adequada per a futurs estudis sobre l’estil de lideratge de les persones que exerceixen el càrrec de la presidència dels clubs, en tant que entitats sense finalitat de lucre. / La segregación por razones de género existe tanto horizontal como verticalmente en las estructuras de gobierno de las organizaciones deportivas. Hay muy pocas mujeres en las juntas directivas de estas entidades (segregación horizontal) y, cuando acceden, tienden a ocupar los puestos de menor responsabilidad (segregación vertical). Los términos “techo de cristal” y “laberinto de liderazgo” han sido utilizados para hacer alusión al conjunto de barreras que impiden a las mujeres acceder a los puestos de responsabilidad. Se identifican distintos factores que inciden positiva o negativamente y que provienen de diferentes niveles: de la persona, del entorno próximo y de la organización. Teniendo en cuenta esta situación de partida, recogida en el estado de la cuestión, y del marco teórico definido (a partir de la adopción de las perspectivas teóricas del feminismo) esta investigación se plantea dos preguntas orientadas a hacer un diagnóstico cualitativo de la situación: ¿qué factores inciden en el acceso y en el ejercicio del cargo? y ¿qué rasgos caracterizan su estilo de liderazgo?. Para responder a estas preguntas se utilizó una técnica cualitativa: la entrevista en profundidad. Se realizaron 23 entrevistas a mujeres presidentas de clubes deportivos seleccionadas mediante un muestreo no aleatorio de casos típicos. El análisis de contenido se hizo mediante el programa Atlas-ti en su versión 5.0. Los resultados permiten concluir que en la medida que el club se acerca más a una organización comercial, los factores identificados están más en consonancia con los que la literatura tiende a describir como obstáculos o recursos. En cambio, cuando el club está más próximo a sus características constitutivas, una parte del discurso utilizado para describir este “techo de cristal” continúa siendo válido pero otra parte pierde consistencia teórica y empírica dadas las particularidades del contexto en el que se enmarca este cargo directivo (cargo altruista que se ejerce en una entidad privada sin finalidad de lucro). Las particularidades del contexto también determinan su estilo de liderazgo. Las mujeres que presiden los clubes muestran mayoritariamente rasgos propios de los estilos de liderazgo estereotípicamente femeninos (importancia del equipo, cuidan mucho las relaciones y muestran buenas habilidades comunicativas) y rasgos propios del liderazgo social (coherencia, vocación de servicio y vínculo fuerte con la entidad). En algunas se han identificado también rasgos más instrumentales asociados estereotípicamente a los hombres (son enérgicas, dinámicas y valientes). Los valores femeninos y masculinos se fusionan creando un estilo de liderazgo acorde a las exigencias de estas organizaciones y su contexto. Esta mayor individualización de los comportamientos hace que la perspectiva de análisis de liderazgo social se plantee como la más adecuada para futuros estudios sobre el estilo de liderazgo de las personas que ejercen el cargo de la presidencia de los clubes, en tanto que entidades sin ánimo de lucro. / Segregation due to sex exists both horizontally and vertically in the management structures of sports clubs. There are very few women on the boards of directors of these organisations (horizontal segregation) and, when they do access them, they hold lower-level positions (vertical segregation). The terms ‘glass ceiling’ and ‘leadership maze’ have been used to refer to the barriers that prevent women from accessing high-level positions. Different factors are identified as having either a positive or a negative effect. These operate at different levels, namely, the person, the close environment and the organisation. Taking into account both this starting point, which is covered in the state of affairs’ section, and the theoretical framework (adopting feminist theoretical perspectives), this piece of research poses two questions aimed at making a qualitative diagnosis of the situation. These are: What factors affect women’s access to, and performance in, their posts? What traits characterise their leadership style? In order to answer these questions a qualitative technique was used: the in-depth interview. 23 interviews were carried out with women who chaired sports clubs by using non-random typical-case sampling. The data thus obtained was analysed using the programme Atlas–ti v. 5.0. The results lead to the conclusion that, the closer a club is to becoming a business organisation, the more consistent the factors identified are with those described by the literature. However, when a club is closer to its core features, one part of the discourse used to describe the ‘glass ceiling’ still holds, but another part loses its theoretical and empirical consistency. This is due to the particular characteristics of the context within which this management position occurs (a non-salaried position held in a private non-profit organisation). The peculiarities of the context also determine the management style. Women who chaired the clubs largely showed leadership styles that were stereotypically female (importance of the team, caring about relationships and showing good communication skills) and social leadership traits (coherence, service mindset and strong ties to the organisation). In some, more instrumental traits were also found that are stereotypically associated with men (energetic, dynamic and brave). Both male and female values were fused to create a leadership style aligned with the demands and contexts of these organisations. This greater individualisation of behaviour means that the analysis of social leadership is seen as the most suitable for future studies on the leadership style of people who chair clubs as non-profit organisations.

Aquest treball de tesi doctoral analitza la cinematografia del realitzador nord-americà Jim Jarmusch des de la perspectiva de les teories postmodernes. A través de diferents paràmetres que examinen la presència d'elements tant estètics com ideològics propis de la postmodernitat en la seva filmografia, aquest treball planteja la postmodernitat més com un marc de producció i recepció que com un corrent cultural lliurement assumit. La relació del creador amb les obres alienes i la dels seus personatges davant d'un entorn desproveït de discurs integrador són els eixos de l'estudi que ofereixo de les pel·lícules de Jim Jarmusch. / Este trabajo de tesis doctoral analiza la cinematografía del realizador estadounidense Jim Jarmusch desde la perspectiva de las teorías posmodernas. A través de diferentes parámetros que examinan la presencia de elementos tanto estéticos como ideológicos propios de la posmodernidad en su filmografía, este trabajo plantea la posmodernidad más como un marco de producción y recepción que como una corriente cultural libremente asumida. La relación del creador con las obras ajenas y la de sus personajes frente a un entorno desprovisto de discurso integrador son los ejes del estudio que ofrezco de las películas de Jim Jarmusch. / This doctoral thesis analyzes the oeuvre of US film director Jim Jarmusch from the perspective of postmodern theories. By applying a series of parameters that explore the presence of typical postmodern aesthetic and ideological elements in his films, postmodernity is not viewed as a cultural current one is free to engage in, but rather as an environment one is unwillingly immersed in. The main foci of my analysis are the relationship between Jim Jarmusch's work and the work of other film directors and the lack of connection between his characters as well as a dissociative, fragmented environment which fails to integrate the various elements of Jarmusch's movies.

L'essència filosòfica i pràctica sobre l'educació motriu que es reflecteix i materialitza en aquesta tesi és fruit de la reflexió sobre els coneixements que des de 1985 hem après del mestre Francisco Seirul•lo Vargas. El problema d'estudi és el disseny de proves motrius per valorar prioritàriament les capacitats coordinatives en individus de 6 a 12 anys. A partir d'un procés experimental d'avaluació, es van dissenyar un test motriu de coordinació dinàmica general i un test motriu de coordinació dinàmica especial que van ser administrats a nens/es esportistes de 6, 9 i 12 anys, i a nens/es esportistes d'elit de gimnàstica rítmica i artística de 10-12 anys, per comprovar el seu fonament científic. L'anàlisi estadística dels resultats demostra uns nivells satisfactoris de validesa, fiabilitat (objectivitat intra-jutge), objectivitat (objectivitat inter-jutge) i sensibilitat, en els tests motrius de coordinació dinàmica general i de coordinació dinàmica especial. Es conclou que els tests motrius coordinativos proposats posseeixen un fonament científic apropiat, així com unes característiques òptimes de factibilidad i viabilitat; que permeten la variació en cada test dels components motrius, espacials i temporals segons el desenvolupament motriu de cada individu i les seves motivacions i interessos; i que són aplicables de forma efectiva en els àmbits de la recerca de les capacitats motrius i, especialment, en els processos d'auto-avaluació motriu en l'educació física i la iniciació esportiva. / La esencia filosófica y práctica sobre la educación motriz que se refleja y materializa en esta tesis es fruto de la reflexión sobre los conocimientos que desde 1985 hemos aprendido del maestro Francisco Seirul•lo Vargas. El problema de estudio es el diseño de pruebas motrices para valorar prioritariamente las capacidades coordinativas en individuos de 6 a 12 años. A partir de un proceso experimental de evaluación, se diseñaron un test motriz de coordinación dinámica general y un test motriz de coordinación dinámica especial que fueron administrados a niñas/os deportistas de 6, 9 y 12 años, y a niñas/os deportistas de élite de gimnasia rítmica y artística de 10-12 años, para comprobar su fundamento científico. El análisis estadístico de los resultados demuestra unos niveles satisfactorios de validez, fiabilidad (objetividad intra-juez), objetividad (objetividad inter-juez) y sensibilidad, en los tests motrices de coordinación dinámica general y de coordinación dinámica especial. Se concluye que los tests motrices coordinativos propuestos poseen un fundamento científico apropiado, así como unas características óptimas de factibilidad y viabilidad; que permiten la variación en cada test de los componentes motrices, espaciales y temporales según el desarrollo motriz de cada individuo y sus motivaciones e intereses; y que son aplicables de forma efectiva en los ámbitos de la investigación de las capacidades motrices y, especialmente, en los procesos de auto-evaluación motriz en la educación física y la iniciación deportiva. / The philosophical and practical essence on movement education which is reflected and embodied in this thesis is the result of the reflection about the knowledge that we have learned from the professor Francisco Seirul•lo Vargas since 1985. The aim of the study is the design of movement tests to assess primarily coordinative abilities in individuals aged 6 to 12. From an experimental evaluation process, a movement test of general dynamic coordination and a movement test of special dynamic coordination were designed and administered to girls and boys athletes aged 6, 9 and 12, and girls and boys elite athletes of rhythmic and artistic gymnastics aged 10 to 12, to verify its scientific basis. Statistical analysis of the results demonstrates satisfactory levels of validity, reliability (intra-judge objectivity), objectivity (inter-judge objectivity) and sensitivity in the movement tests of general dynamic coordination and special dynamic coordination. It is concluded that coordinative movement tests have given a proper scientific foundation and optimal characteristics of feasibility and viability; allowing motor, spatial and temporal variations in each of the movement tests, based on the motor development of each individual and their motivations and interests; and to be applied effectively in the fields of research of motor skills, and especially in the processes of movement self-evaluation in physical education and sports initiation