Vår samtid genomgår stora förändring i allt från digitalisering till klimatpåverkan och ett resultat av detta är vår längtan efter att få uppleva och ta del av innehåll som påminner oss om en svunnen tid. Nostalgiska inslag finns i många delar av vårt samhälle och denna uppsats undersöker hur ett tidigare decennium representeras i en samtida medieprodukt och bidrar till en nostalgisk upplevelse. Idag finns det en förkärlek till en 80-talsnostalgi vilket blir synligt i många nyproducerade filmer och serier. I uppsatsen analyseras hur man i serien Sex Education (2019-2020) har valt att representera 80-talet i en samtida kontext för att skapa en nostalgisk effekt hos mottagaren. Vidare blir effekten av att blanda ett nostalgiskt grepp (nostalgisk mise-en-scene, musik och genrerefenser) med ett nutidsgrepp (den moderna gestaltningen av tematiken) att dessa kontraster skapar en friktion som väcker tittarens intresse. I uppsatsen tillämpas kvalitativ filmanalys, baserad på en kategoriserande modell, på estetik och tematik i serien Sex Education. Syftet är påvisa seriens nostalgiska inslag och belysa hur de skapas. / Our present time is experiencing a major change in everything from digitalisation to climate change, and one result of this is our longing to experience and share content that reminds us of another time. Nostalgic elements can be seen in many parts of our society and this essay examines how a past decade is represented in a modern media product and the nostalgic experience it generates. Today, there is a love for '80s nostalgia, which becomes visible in many newly produced films and series. The thesis is based on analyzing how the series Sex Education (2019-2020) has chosen to represent the 80s in a contemporary context to create a nostalgic effect on the recipient. Furthermore, the effect of mixing a nostalgic grip (nostalgic mise-en-scene, music and genre references) with a contemporary grip (the modern form of the theme) is that it creates contrasts which causes a friction that arouses the viewer's interest. The thesis applies qualitative film analysis, based on a categorizing model, to aesthetics and themes in the series Sex Education. The purpose is to demonstrate the series' nostalgic features and highlight how they are created.

El cinema comercial independent de baix pressupost elaborat amb els elements industrials i artístics del sector cinematogràfic del propi país és viable, sostenible i exportable. Aquest ha sigut el cas d’El Lute, Crimen en familia i altres pel•lícules que Cunillés ha produït. Estudiar els mecanismes de finançament, fabricació i venda d’aquest tipus de producció ens permetrà extrapolar-ho, generalitzar-ho i explicar-ho als actuals i futurs decisors audiovisuals. En el cas de Cunillés, el trobem gestionant sales cinematogràfiques, distribuint o coproduint pel•lícules, o implicant-se en operacions corporatives per millorar les condicions del sector. Ha calgut introduir el context històric, sota l’etiqueta de “cinema de transició”, estudiar la persona i els orígens temàtics per acabar construint un mètode que el propi productor ha abandonat per dedicar-se únicament a l’explotació dels seus drets audiovisuals. Altres productors continuen emprant aquest model amb èxit, però els paràmetres han canviat i Cunillés no vol tornar a navegar. / Commercial, independent low-budget filmmaking produced with industrial and artistic elements of the film sector in one’s own country is viable, sustainable and exportable. It’s the case of El Lute, Crimen en familia and other films that Cunillés has produced. Studying the financing, manufacturing and sales of this kind of production will allow us to extrapolate, generalize and explain it to current and future film decision-makers. Cunillés can be found managing cinemas, distributing or producing films, or getting involved in corporative operations to improve the sector’s conditions. It’s been necessary to introduce the historical context under the label “transition filmmaking”, and study the person and his thematic origins in order to devise a method that the producer himself has abandoned to work solely on the exploitation of film rights. Other producers still use this method successfully, but the parameters have changed and Cunillés doesn’t want to navigate again.