Edward B. Roberts. / "October 1990." "This paper is drawn from materials contained in E.B. Roberts, Entrepreneurs in High-Technology: Lessons from M.I.T. and Beyond (New York: Oxford University Press, forthcoming 1991)." / Includes bibliographical references (p. 37).

Alan N. Afuah, James M. Utterback. / "July 1990". / Includes bibliographical references (p. 25-26).

Thomas A. Kochan and Kirsten R. Wever. / "November 1990." / Includes bibliographical references.

by Gabriel R. Bitran, Sriram Dasu. / "December 1990." / Includes bibliographical references (p. 52-58). / Research partially supported by the "Leaders for Manufacturing Program". Research partially supported by the UCLA Senate Committee on Grants. 99

by Gabriel R. Bitran, Deb Sarkar. / "December 1990." / Includes bibliographical references. / Research partially supported by the Leaders for Manufacturing Program.

by Jerry Hausman, Andrew W. Lo, and A. Craig MacKinlay. / "Latest revision: January 1991." / Includes bibliographical references (p. 27-28). / Supported by the Batterymarch Fellowship, the Geewax-Terker Investments Research Fund and the Q Group. Supported by the National Science Foundation. SES-8618769 SES-8821583

Aquest treball pretenia respondre diverses questions en relació a la producció d’aliments d’origen vegetal al Neolític (5400-2300 cal BC) al NE de la Península Ibèrica. Els objectius es poden resumir en la següent pregunta: era la gestió de les plantes amb valor alimentari de tipus intensiu? Per tal de contribuir a aquesta discussió es feia necessari incrementar el volum de dades arqueobotàniques. Les anàlisis de macrorestes arqueobotàniques (llavors i fruits) procedents de 17 jaciments (34 fases d’ocupació) del NE de la Península Ibèrica datats al període Neolític s’han presentat i discutit. Un total de 107 tàxons han estat identificats i més de 100.000 macrorestes vegetals han estat obtingudes, procedents de 213 contextos arqueològics diferents, després de processar unes 1200 mostres (més de 7000 litres de sediment). La important quantitat de dades obtingudes ha estat suficient per proposar interpretacions sobre l’evolució dels cultius a l’àrea durant el període Neolític. S’han observat diverses tendències per zones dintre de la regió. La costa central presenta un registre abundant de blats vestits durant el VIè i Vè mil·lennis cal ANE, mentre que el blat nu té un domini a les àrees del nord durant els primers segles i és substituït, a partir del Vè mil·lenni per l’ordi nu. Aquest tàxon sembla ser el principal cultiu durant el IV mil·lenni cal ANE, juntament amb el blat nu. Poc més tard, l’ordi vestit sembla que podria començar a substituir l’ordi nu a les àrees del nord. Els dos canvis observats a les àrees del nord podrien haver-se originat a través de contactes amb els territoris del sud de França. Pel que fa a la gestió dels cultius, s’ha conclòs que les evidències per al VIè i Vè mil·lennis cal ANE indiquen que existia una gestió intensiva dels camps de tipus hortícola. Les dades per als dos darrers mil·lennis del Neolític no són concloents. Malgrat tot, l’expansió de l’ordi vestit i l’aparent reducció de la diversitat de lleguminoses cultivades durant el Neolític final suggeriria pràctiques agrícoles menys intensives. Els resultats obtinguts al respecte de la gestió dels fruits silvestres no han permès detectar grans canvis en els tàxons recol·lectats més significatius durant tot el període a la regió en estudi: Quercus sp., Corylus avellana, Vitis vinifera subsp. sylvestris and Pistacia lentiscus. S’han observat diferències en les tècniques de processat en funció de l’alçada a la qual es troben els assentaments, com ja s’ha esmentat. L’explotació de les formacions vegetals de màquia creix a partir de la segona meitat del Vè mil·lenni cal ANE. Hi ha una important reducció del registre al Neolític final. S’ha interpretat que les pràctiques de recol·lecció es mantindrien estables a escala regional, principalment condicionades per l’oferta ambiental, així com per les seleccions culturals. En contra del que s’havia assumit per part de molts arqueòlegs, l’agricultura sembla ser de caràcter permanent i intensiu durant els primers segles del Neolític. Els grups estableixen xarxes de llarga durada en regions particulars on desenvolupen les seves pròpies tradicions i cultures. Aquestes xarxes serien necessàries per a la supervivència dels sistemes de producció i reproducció d’aquestes comunitats. La inestabilitat de les estructures i els territoris d’hàbitat que molts autors proposen per a aquestes fases inicials no està, doncs, confirmat per les dades arqueològiques disponibles. / This dissertation aimed to answer several questions concerning plant food production in the Neolithic (5400-2300 cal BC) in the NE of the Iberian Peninsula. The aims can be summarized in the following question: was plant food economy of the intensive type? In order to contribute to such a discussion, an increase of the available archaeobotanical database was necessary. The analyses of the archaeobotanical macroremains (seeds and fruits) from 17 archaeological sites (34 settlement phases) from the NE of the Iberian Peninsula dating to the Neolithic period were presented and discussed. A total of 107 new taxa were identified and more than 100.000 plant macroremains were retrieved from 213 different contexts, after taking and processing around 1200 samples (over 7000 litres of sediment). The important amount of data obtained was enough to put forward some interpretations of the evolution of agriculture in the area during the Neolithic period. Several regional trends were observed. The central coast region presented larger amounts and ubiquities of glume wheats during the VIth and Vth millennia cal BC, while naked wheat prevailed in the northern areas during the first centuries and was later replaced, in the Vth millennium cal BC, by naked barley. This taxon appears as a main crop in the central coast in the IVth millennium cal BC, along with naked wheat. Shortly after, hulled barley seems to replace naked barley in the northern areas of the region. Both shifts observed in the northern areas could have originated through contacts with southern France. Concerning crop husbandry strategies, it was concluded that the evidence for the VIth and Vth millennia cal BC support an intensive gardening type of management of the plots. The data for the last two millennia of the Neolithic are not conclusive. Nevertheless, the expansion of hulled barley and the apparent reduction in the diversity of cultivated legumes during the Late Neolithic would suggest less intensive management practices. No major changes in wild fruit management in the most important gathered taxa during the Neolithic period in the region: Quercus sp., Corylus avellana, Vitis vinifera subsp. sylvestris and Pistacia lentiscus were the most commonly gathered taxa. Differences in their processing techniques according to altitude were observed. The exploitation of maquis vegetation increases from the second half of the Vth millennium cal BC onwards. An important decrease in the number of remains recovered for the Late Neolithic period was observed. It was interpreted that gathering practices were rather stable at a regional scale, largely conditioned by the environmental availability but also by cultural choices. Against what was assumed by many archaeologists, agriculture during the first centuries of the Neolithic seems to be of permanent and intensive character. Groups established long-lasting networks in particular regions where they developed their own traditions and cultures. These networks would be necessary for the subsistence of the production and reproduction practices of these populations. The semi-nomadism that is assumed by most authors for these early phases is, thus, not confirmed by the archaeological data.

La presente tesis doctoral se centra en el estudio de las arquitectura en tierra en contextos de prehistoria reciente (neolítico y edad del Bronce-Hierro) del Próximo Oriente. La necesidad de trabajar con un de los restos materiales más abundantes en el registro arqueológico como es la tierra mediante el adobe, tauf o pisé, entre otros, nos ha llevado a desarrollar un programa analítico complejo que se ha aplicado a 3 yacimientos, dos de ellos situados en Siria (Tell Halula y Tell Tuqan) y otro en Turquía (Yumuktepe). Los tres sitios presentan una cronología distinta que permite caracterizar y comprender la técnica de la construcción del adobe y de los procesos de adquisición de la materia primera, los materiales y los saberes tecnológicos asociados a las construcciones de contextos centrados tanto en el ámbito doméstico como en el público. La introducción de la arqueometría en este campo es una línea de investigación nueva dónde la ausencia de una metodología común no ha permitido la realización de estudios comparativos entre datos de excavaciones distintas y cronología diversa. Por eso en este estudio se ha comparado los tres yacimientos siguiendo una misma propuesta metodológica que se centra en la realización de análisis química-física como DRX, FRX, petrografía, granulometría. Estas técnicas que son las más usadas para caracterizar los materiales y se acompañan de otras pruebas de tipo físico-mecánica como la determinación de porosidad y la determinación de resistencia a través de la prueba de compresión. La naturaleza estructural del material ha llevado a validar el análisis en este sentido. Las muestras procedentes de distintas estructuras domésticas en el caso de Tell Halula (21 muestras) asociadas a grill plan, silos construidos, hornos, hornacinas, canalizaciones, adobes y enlucidos. En el caso de Yumuktepe (17 muestras) y de Tell Tuqan (5 muestra) se han estudiado los adobes asociados a las distintas fases de ocupación con el objetivo de caracterizar los adobes, los suelos de ocupación y los enlucidos de cada periodo. Los resultados han permitido avaluar la hipótesis de un aprovisionamiento local de la tierra que permitirá identificar áreas de captación y zonas de aprovisionamiento asociadas a la gestión y uso del territorio por parte de las comunidades estudiadas. Las pruebas físicas han determinado la diferencia en contenido de agua presente en muestra durante el proceso de elaboración de los adobes. Todas las muestras presentan calcita y cuarzo como mineral mayoritario y otros como feldespatos y mica como minerales secundarios. Esta diversidad de resultados permite identificar estrategias diferenciales en función del elemento construido. A nivel cronológico también se observa que cada solución arquitectónica proviene de una profunda tradición local y difícilmente procede de un saber de nueva adquisición hasta el surgimiento del artesano especialista. Este trabajo ha permitido conocer y profundizar las técnicas de construcción siguiendo un protocolo experimental que tiene como objetivo complementario incidir en los procesos constructivos e inferir en las prácticas de conservación y restauración de los elementos elaborados en tierra cruda. / Questo lavoro di ricerca si centra sullo studio dell’architettura in terra in preistoria e protostoria (Neolitico e Età del Bronzo e Ferro) nel Vicino Oriente. La necessità di studiare uno dei materiali più abbondanti nella documentazione archeologica, com’è la terra, sotto forma di mattone crudo, tauf o pisé, ha permesso di approfondire un programma analitico complesso che si è potuto applicare in tre siti archeologici situati in Siria (Tell Halula e Tell Tuqan) e in Turchia (Yumuktepe). Questi tre insediamenti presentano una cronologia distinta che ha permesso di caratterizzare e comprendere la tecnica della produzione del mattone crudo e dei processi di acquisizione della materia prima, il materiale e il sapere tecnologico associato a la costruzione di differenti contesti come l’ambito domestico e il pubblico. L’introduzione delle indagini archeometriche in questo campo, è una linea di investigazione nuova dove l’assenza di una metodologia comune non ha permesso la realizzazione di studi comparativi tra dati provenienti da scavi archeologici differenti e con cronologia diversa. Per questo, in questo lavoro, sono stati comprati i tre siti archeologici seguendo la stessa proposta metodologica che si è centrata nella realizzazione di analisi chimico-fisiche come la DXR, FRX, petrografia e granulometria. Queste analisi sono le più utilizzate per caratterizzare il materiale terra, e sono avvaliate con altre prove fisiche come la determinazione della porosità , densità apparente e determinazione della resistenza a compressione. La natura strutturale del materiale ha indirizzato le analisi in questa direzione. I campioni sono stati prelevati da distinte strutture domestiche nel caso di Tell Halula (21 campioni) tra grill plan, silos costruiti, forni, nicchie, canalizzazione, mattoni crudi e intonaci. Nel caso di Yumuktepe (17 campioni) e Tell Tuqan (5 campioni) frammenti di mattone crudo prelevato dalle ditinte fasi di occupazione riconosciute, livello di pavimentazione e intonaco. I risultati hanno permmesso di avvalorare l’ipotesi di un approvvigionamento locale della materia prima che permetterà di identificare aree di captazione e di approvvigionamento associate alla gestione e uso del territorio da parte delle comunità studiate. Le prove fisiche hanno determinato la differenza di contenuto di acqua presente nei campioni durante il processo di fabbricazione dei mattoni crudi. Tutti i campioni mostrano calcite e quarzo come minerali maggioritari e altri, come feldspati e mica, come minerali secondari. Questa diversità fra i risultati permette di identificare strategie diverse in funzione dell’elemento costruito. Anche A livello cronologico si osserva che ogni soluzione architettonica proviene da una profonda tradizione locale e difficilmente proviene da un sapere di nuova acquisizione se non al sorgere della manodopera specializzata. Questa ricerca ha permesso di conoscere e approfondire la tecnica della costruzione in terra cruda, seguendo un protocollo sperimentale che ha come obiettivo complementare lo studio dei processi costruttivi e l’approccio con pratiche di conservazione e restauro degli elementi prodotti con la terra cruda. / This PhD focuses the research on earth architecture in Late Prehistory (Neolithic and Bronze Age) from Near East. The need to work with one of the most abundant materials in the archaeological record such as earth transformed to mud-brick, pisé or tauf, among others, has led us to develop a complex analytical program that has been applied to 3 archaeological sites. Two of these are located in Syria (Tell Tell Halula and Tuqan) and one is located in Turkey ( Yumuktepe). All these sites have a different chronology, which allows the characterization and understanding of earth architecture technology, raw material acquisition process and technological knowledge related to structures coming from the public or private sphere. The introduction of archaeometric analysis in this field is a new research line where the absence of an stablished method of investigation does not allow performing comparative studies between the archaeological data and chronology. Therefore, in this study three sites were compared following the same methodological approach, which focuses on conducting chemical-physical analysis such as XRD, XRF, petrography and granulometry. These techniques are best used to characterize the materials and have been accompanied by other physical and mechanical tests such as porosity, determination and resistance determination through compression test. The structural nature of the material has validated the analysis in the following way. Samples coming from several domestic structures at Tell Halula (21 samples) are associated to a grill plan, constructed pits, ovens, niches, channelling and plasters. At Yumuktepe (17 samples) and Tell Tuqan (5 samples) mudbricks coming from many occupational phases have been studied with the aim to characterize mudbricks, floors and plasters from each period. The results allow the evaluation of the earth local acquisition hypothesis, specifically the catchment areas and the provisioning zones. The physical tests have determined differences in water content during the process of making bricks. All samples show calcite and quartz as the major mineral and others like feldspar and mica as secondary minerals. This diversity allowed the detection of differential strategies related to each constructed element. In a chronological level, it has also been shown that every architectural solution comes from a deep local tradition and hardly rises from newly acquired knowledge, until the emergence of the specialist craftsman. This work has also improved the knowledge of the ancient construction techniques identified by following an experimental protocol that has a complementary objective: to better understand construction processes and improve the conservation and restoration practices of items made in earth.

Relevantes actividades que se llevaron a cabo durante el semestre 2009-II,en el marco de la celebración de los noventa años de la Facultad

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu analitzar el procés de neollitització al nord-est de la Península Ibèrica, en un lapse comprès grosso modo entre 5600-4900 cal BC. A l'inici, uns capítols introductoris fan un repàs de les dades historiogràfiques i de l'estat del coneixement actual del neolític tant al oest Mediterrani com concretament a Catalunya. Per altra banda, es repassen també les ocupacions mesolítiques prèvies i les condicions paleoambiantals durant aquest període. Posteriorment, el nucli del treball es centra en dos aspectes de la recerca. Per una banda les datacions radiocarbòniques; i per l'altre, l'anàlisi de les primeres ceràmiques impreses. Per aquest període es comptava amb nombroses datacions pel NE peninsular, malauradament algunes d'aquestes no tenien la qualitat suficient com ser considerades vàlides. Per aquest motiu, s'han analitzat tots els contextos arqueològics de procedència i els tipus de mostra emprada per obtenir les datacions radiocarbòniques, en base a un criteri de validesa proposat per nosaltres per aquesta recerca. L'eliminació de les datacions poc fiables ha permès proposar unes bones forquilles radiocarbòniques i al mateix temps, s'ha observat la presència de diferents fases de concentració de datacions: un grup anterior a 5500 cal BC, un altre entre 5500-5300 cal BC, un entre 5300-5100 cal BC i un darrer amb datacions posteriors a 5150 cal BC. Per altra banda, s'han analitzat els registres d'un total de 32 jaciments, dels quals 27 s'ha fet de manera directa i la resta a partir de dades publicades. L'estudi s'ha centrat tant en aspectes tècnics i morfològics com sobretot a nivell decoratiu. Aquest darrer tipus d'informació ens ha permès observar diferències i similituds entre els territoris i en les diferents fases cronològiques observades a partir de l'estudi de les datacions. En les àmplies discussions i a les conclusions, es treballa sobre la periodització de la neolítització al NE peninsular en base a les dades inèdites obtingudes. En aquest sentit, es detecta una primera colonització dels trams del litoral i prelitoral central i meridional durant les fases que comprenen fins a 5300 cal BC, sent clares diferències en les produccions ceràmiques entre cada territori. Posteriorment, la neolitització s'estén a la resta del territori català, amb importants focus al NE de Catalunya, al sud i a la zona compresa entre el riu Segre i els Pirineus. Les diferències entre cadascun dels territoris es mantenen a nivell cultural. En conclusió, es proposa que el fenomen de neolitització no és tant homogeni com es creia, sinó que afecta a biòtops independents entre ells, tant durant les fases més antigues com fins aquelles més evolucionades. / My main interest in this research lies in the study of the first Neolithic populations in the NE of Iberian Peninsula, focus in two axes: tracing the exact chronology of the Early Neolithic in this area and the analysis of the first pottery productions. After introductory chapters where historiographical aspects are analyzed, it comes data on the state of affairs of the Early Neolithic, both at South European and Catalan zoom. The nucleus of the study focuses on the central chapters. First, I have proposed a taphonomical filter to accept or reject the radiocarbon dating from the NE of Iberia. This has allowed us to set a proper chronological periodization by Early Neolithic of this area. The existence of four chronological phases is proposed: before 5500 cal BC, 5500-5300 cal BC, 5300-5150 cal BC and after 5150 cal BC. The other main research line is the analysis of the Early Neolithic pottery from 32 different sites, both technical and morphological viewpoint, but specially the decoration of the vessels is studied. The chapter discussion is focused to combine the correct radiocarbonic dating and the pottery data, And so may be infer information about the Neolithisation process in NE of Iberian Peninsula at different levels, chronological, geographical and cultural