La Tesis Doctoral que presentamos tiene como objetivo ofrecer una visión global del santuario de La Luz desde diferentes perspectivas. Se trata de un estudio poliédrico que pretende contemplar las variables historiográfica, territorial y material para caracterizar el santuario en las coordenadas históricas correspondientes e integrarlo en el circuito científico de los espacios de culto ibéricos. Nuestra propuesta metodológica contempla una mirada al santuario de La Luz diferente, ya que a través de las nuevas tecnologías se obtiene nueva información de los datos originados en las diferentes campañas arqueológicas llevadas a cabo en este yacimiento desde 1923. En este sentido, no debemos olvidar que nuestro estudio se encuentra condicionado por la información disponible. Desde la perspectiva historiográfica hemos podido documentar la participación de este espacio de culto en el proceso de definición de la cultura ibérica, así como en el desarrollo de las diferentes iniciativas de gestión del patrimonio arqueológico español. En cuanto al estudio de la cultura material, mediante el diseño de una base de datos relacional se ha sistematizado toda la información disponible hasta el momento sobre los materiales recuperados en el santuario de La Luz. Por otra parte, éstos se han analizado desde la perspectiva de la biografía cultural de los objetos, con el fin de determinar los diferentes significados simbólicos que adquieren las piezas arqueológicas en función del contexto. Desde el punto de vista del territorio, hemos llevado a cabo diferentes aproximaciones de análisis territorial basadas en los sistemas de información geográfica. Por una parte hemos determinado el grado de accesibilidad al santuario, entendiendo que se trata de un lugar de peregrinación, a través de un análisis morfométrico del terreno, y por otra hemos llevado a cabo un cálculo de visibilidad borrosa para apreciar el nivel de percepción del santuario en la distancia. Finalmente, hemos evaluado la posibilidad de que los caminos tradicionales de la huerta y las cañadas ganaderas que transcurren en las inmediaciones del santuario puedan interpretase como una fosilización de los itinerarios previos en relación con el cálculo de rutas óptimas que determinan el gasto energético y la inversión temporal. También en relación con el territorio hemos realizado un vuelo fotogramétrico que nos ha permitido elaborar un modelo digital del terreno que ha servido para entender la vertebración del espacio de culto a partir de tres áreas diferenciadas espacialmente y que responden a la proyección de la metodología de excavación de Pedro A. Lillo de hace ya algunos años. En lo que concierne a este último aspecto, hemos llevado a cabo la digitalización y georreferenciación de todos los dibujos de campo y de las estructuras arqueológicas documentadas in situ para constituir una planimetría general del yacimiento. Como consecuencia de estas aproximaciones hemos caracterizado el santuario de La Luz como un lugar de culto de índole territorial y elevado carácter identitario. Pensamos que nuestro estudio aporta nueva información sobre un santuario que era poco conocido, ya que hemos dado a conocer objetos arqueológicos que hasta el momento habían permanecido inéditos. Por otra parte, hemos constatado diferentes actividades rituales desarrolladas en el santuario. Finalmente, hemos matizado las cronologías, delimitando un amplio periodo que abarca del siglo IV a. C. hasta el siglo I a. C., donde destaca una fase de monumentalización arquitectónica basada en patrones itálicos, al igual que ocurre por ejemplo en el santuario de La Encarnación (Caravaca de la Cruz, Murcia). / The goal of the present PhD thesis is to provide an overview of the sanctuary of La Luz from different perspectives. It is a multifaceted study that takes into consideration the historiographical, territorial and material variables to place the historical sanctuary in the corresponding coordinate and to integrate it in the scientific circuit of the Iberian worship spaces. Our methodological proposal includes a different look at the sanctuary of La Luz. Making use of the new technologies, we have obtained new information about the different archaeological campaigns carried out since 1923. In this regard, we should not forget that our analysis is conditioned by the information available. From the historiographical perspective, we have been able to document the role of this place of worship in the process of defining the Iberian culture, as well as in the development of different management initiatives of the Spanish archaeological heritage. The material culture has been systematically studied by designing a relational database containing all the available information about the materials recovered from the sanctuary of La Luz. Moreover, these materials have been analyzed from the perspective of cultural biography of objects, in order to determine the different symbolic meanings that the artifacts acquire in each context. From the point of view of the territory, we have followed different approaches to analyze the territory using geographic information systems. On one hand, we have determined the degree of accessibility to the sanctuary with a morphometric analysis of the landscape, on the understanding that this is a place of pilgrimage. On the other hand, we have performed a calculation of fuzzy visibility to assess the level of perception of the sanctuary depending on the distance as a function of the distance. Finally, we have evaluated the possibility that the traditional paths and cattle routes near the sanctuary may be a fossilization of the previous itineraries that were based on optimal routes to minimize the energy and time costs. Also regarding the territory, we have perform a photogrammetric flight to obtain a digital terrain model that allows us to organize the worship space in three different areas, according to the methodology followed by Pedro A. Lillo. In this respect, we have digitized and georeferenced all drawings and documented the archaeological structures to build a general planimetry of the site. As a result, we have characterized the sanctuary of La Luz as a territorial and identitary worship place. We think that our study provides new information about a little-known sanctuary and includes original archaeological objects unpublished until now. We have also found different ritual activities in the sanctuary and, finally, we have clarified the chronology by defining a broad stage ranging from 4th century B.C. to 1st century B.C. that includes an architectural monumentalization period based in italics patterns, as those observed in the sanctuary of La Encarnación (Caravaca de la Cruz, Murcia).

El fortalecimiento de los contextos locales ha sido un tema de reflexión de los ministerios de cultura y autoridades. Sin embargo, la tendencia a visibilizar el patrimonio como fuente de desarrollo local se ha visto descontextualizada por el afán de promover un espacio o hallazgo como lugar turístico, a cambio de la pérdida del valor histórico, estético y simbólico. Se han creado normas proteccionistas como instrumentos para salvaguardar el patrimonio tanto a nivel internacional como en México. No obstante las declaraciones no ha sido suficiente, puesto que es necesario tener en cuenta otros aspectos como los Planes de Acción (PA); los Actos Formales de Implementación OUTPUTS (actividades, programas y proyectos), entre otros. La investigación aborda una metodología de análisis de política pública, que permite cuestionar la articulación municipal y la estrategia de valorización de cenotes finiquita con un plan de gestión cultural que considera la corresponsabilidad ciudadana en sentido holístico. / The strengthening of local contexts has been a subject of reflection of the ministries of culture and authorities. However, the tendency to draw attention to the heritage as a source of local development has been decontextualized by the desire to promote a space or finding as a tourist place, in exchange for the loss of historical, aesthetic and symbolic value. Protectionist rules have been created as instruments to safeguard the heritage both internationally and in Mexico. However the statements was not enough, since it is necessary to consider other aspects such as the Action Plans (PA); Implementation formal acts OUTPUTS (activities, programs and projects), among others. The research addresses a methodology for analyzing public policy that would challenge the municipal joint strategy and valuation of cenotes Finalizes a cultural management plan that considers civic responsibility in holistic sense. / L'enfortiment dels contextos locals ha estat un tema de reflexió dels ministeris de cultura i autoritats. No obstant això, la tendència a visibilitzar el patrimoni com a font de desenvolupament local s'ha vist descontextualitzada per l'afany de promoure un espai o troballa com a lloc turístic, a canvi de la pèrdua del valor històric, estètic i simbòlic. S'han creat normes proteccionistes com a instruments per salvaguardar el patrimoni tant a nivell internacional com a Mèxic. No obstant les declaracions no ha estat suficient, ja que cal tenir en compte altres aspectes com els Plans d'Acció (PA); els Actes Formals d'Implementació OUTPUTS (activitats, programes i projectes), entre altres. La investigació aborda una metodologia d'anàlisi de política pública, que permet qüestionar l'articulació municipal i l'estratègia de valorització de cenotes liquida amb un pla de gestió cultural que considera la coresponsabilitat ciutadana en sentit holístic.

Understanding how human societies adapted to past environmental and climatic variability is fundamental to face present and future climatic events, particularly in highly vulnerable arid and semi-arid regions. Northern Gujarat (northwestern India) is a semi-arid ecotone where high intra- and inter-annual precipitation variability has a great impact on the availability of resources and, consequently, on human populations that depend upon them. The main aim of this thesis is to understand how and why plant-related subsistence strategies changed throughout the Holocene in northern Gujarat, with special emphasis on the transition from gathering to farming. This study considers macro and microbotanical remains from two hunter-gatherer occupations (Vaharvo Timbo and the Mesolithic levels at Loteshwar) and two agro-pastoral camps (Datrana IV and the Anarta levels at Loteshwar) to understand how early and middle Holocene populations interacted with the environment in terms of livelihood strategies. Moreover, archaeobotanical remains from one late Holocene urban settlement (Shikarpur) are also analysed to ascertain how urban societies exploited this semi-arid environment in terms of plant acquisition and consumption. The results show that hunter-gatherer groups that inhabited northern Gujarat during the early-mid (semi)permanent water bodies, including grasses, pulses, sedges, tubers and sesame. Holocene exploited a wide range of wild plants originating from The progressive weakening of the Indian Summer Monsoon ca. 7000 years ago compelled human populations to adopt semi-nomadic pastoralism and plant cultivation, which resulted in the domestication of several small millet species, pulses and sesame. With the advent of settled urban life in the late Holocene the inhabitants of northern Gujarat developed a more intensive land-use strategy involving a cereal-pulse intercropping agricultural system. This study is an illustrative example of human adaptation to climatic and environmental changes in semi-arid regions. From a methodological perspective, the results of this thesis show that an integrated multi-proxy approach, in which several botanical proxies and a broad-spectrum sampling strategy are used together, is the best possible way to explore diet and plant use strategies in past societies. Future research will integrate archaeobotanical data in a multi-disciplinary perspective to help designing sustainable land use strategies in northern Gujarat and other marginal areas worldwide. / Aquesta tesi s’ha dut a terme en el marc del projecte NoGAP (North Gujarat Archaeological Project), un acord de col·laboració entre el grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics) del Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IMF-CISC, Barcelona), i el Departament d’Arqueologia i Història Antiga de la Maharaja Sayajirao University of Baroda (MSUB, Vadodara, Índia). Les mostres arqueològiques analitzades com a part d’aquesta tesi doctoral provenen de tres excavacions desenvolupades dins el marc del projecte NoGAP (Loteswar al 2009, Datrana IV al 2010 i Vaharvo Timbo al 2011), i una excavació del Departament d’Arqueologia i Història Antiga de la MSUB (Shikarpur al 2012). El treball de laboratori es dugué a terme majoritàriament al laboratori BioGeoPal de la IMF-CSIC. Aquesta tesi es presenta com a compendi de sis articles publicats a revistes de reconegut prestigi internacional. Alguns dels articles són metodològics i d’altres es centren en un cas d’estudi, però tots tenen una mateixa finalitat: entendre el paper dels recursos vegetals en la subsistència de les poblacions que ocuparen el Gujarat del Nord durant l’holocè. Dos d’aquests articles versen sobre la identificació de mills petits (el principal cultiu al Gujarat del nord durant la prehistòria) al registre arqueològic mitjançant l’estudi de col·leccions de referència de plantes modernes, i estan publicats a Archaeological and Anthropological Sciences (Madella et al. 2013) i Vegetation History and Archaeobotany (García-Granero et al. enviat per publicació a). Els altres quatre articles discuteixen els resultats de l’anàlisi de les restes arqueobotàniques dels quatre jaciments mencionats, i estan publicats a Vegetation History and Archaeobotany (García-Granero et al. 2015), Current Anthropology (García-Granero et al. en premsa), Archaeological and Anthropological Sciences (García-Granero et al. enviat per publicació b) i de nou Vegetation History and Archaeobotany (García-Granero et al. enviat per publicació c). Aquesta tesi està organitzada en dues parts principals: la Introducció (Capítols 1-4) i la Discussió (Capítols 5-7). La Introducció inclou la Presentació de la tesi (Capítol 1), les Preguntes de la Recerca (Capítol 2), el Marc de la Recerca (Capítol 3) i els Materials i Mètodes emprats (Capítol 4); mentre que la Discussió inclou els Resultats Principals (Capítol 5), la Discussió d’aquests resultats (Capítol 6) i les Conclusions (Capítol 7). Els sis articles que formen part d’aquesta tesi es presenten a continuació, ja sigui en format final (articles publicats) o adaptats a l’estil de la resta de la tesi (articles encara en procés de revisió/publicació). Finalment, s’inclouen una sèrie d’apèndixs amb les dades en brut de les anàlisis arqueobotàniques

El treball que es presenta tracta l'estudi arquitectònic i constructiu del Fòrum Provincial de Tarraco. El conjunt arquitectònic de la capital de la província de la Hispania Citerior, consta de tres espais: el Recinte de Culte, la Plaça de Representació i el Circ. Es tracta d'una construcció excepcional, tant per la integració dels imponents volums arquitectònics en opus quadratum i el seu entorn paisatgístic a la part més alta de la ciutat, com pel context antròpic previ a la seva realització. Una ubicació escenogràfica intencionada que, junt a la majestuositat de l'arquitectura i de la decoració del complex tarragoní, va aconseguir transmetre amb força i eficàcia el missatge ideològic del monument. Per a la realització d'una recerca coherent i crítica, s'ha pres com a punt de partida l'estudi de les dades materials. L'anàlisi de les característiques constructives de les estructures que constitueixen els tres espais del Fòrum Provincial, ha tingut com a objectiu investigar els coneixements tecnològics i l'organització de l'obra, més enllà d’aproximar-se a comprendre els aspectes arquitectònics d'un dels monuments més imponents de les províncies d'Occident. Una anàlisi puntual de les fases de desenvolupament de l'obra, ha posat de manifest com aquesta ha estat capaç d'adaptar-se a les noves exigències o als replantejaments del projecte. La capacitat i l’experiència dels constructors del fòrum imperial, si per una banda reflecteix la maduresa assolida per l'enginyeria romana, per l'altre evidencia com l'experimentació de solucions constructives és contínua i com, en el nostre cas, no deixa de ser absolutament reeixida. / El trabajo que se presenta se refiere al estudio arquitectónico y constructivo del Foro Provincial de Tarraco. El conjunto arquitectónico de la capital de la provincia de la Hispania Citerior, consta de tres espacios - el Recinto de Culto, la Plaza de Representación y el Circo- y se trata de una construcción excepcional por la integración de los volúmenes arquitectónicos imponentes en opus quadratum tanto en el entorno paisajístico de la parte más alta de la ciudad, como en el contexto antrópico previo a su realización. Una ubicación escenográfica intencionada y que, junto a la majestuosidad de la arquitectura y de la decoración del complejo tarraconense, consiguió transmitir con fuerza y eficacia el mensaje ideológico ínsito en el monumento. Para la realización de una investigación coherente y crítica, se ha tomado como punto de partida el estudio del dato material. El análisis de las características constructivas de las estructuras que componen los tres espacios del Foro Provincial ha tenido la finalidad de investigar los conocimientos tecnológicos, la organización de la obra de construcción, además que aproximarse a comprender los aspectos arquitectónicos de uno de los monumentos más imponentes de las provincias de Occidente. Un análisis puntual de las fases de desarrollo de la obra de construcción ha puesto en relieve como ésta ha sido capaz de adaptarse a exigencias nuevas o a replanteos de un mismo proyecto. La capacidad y experiencia constructiva de los constructores del foro imperial si por un lado refleja la madurez alcanzada por la ingeniería romana, por el otro lado evidencia como la experimentación de soluciones constructivas es continua y como, en nuestro caso, no deja de ser absolutamente exitosa. / Herein, a study is presented that embraces the architectural and constructive aspects of the Provincial Forum of Tarraco. The architectural complex of the capital of the Provincia Hispaniae Citerioris is comprised of three areas - the Worship Area, the Representation Square and the Circus- and stands as an exceptional example characterized by the harmonious integration of mighty structures made in opus quadratum in both the anteceded anthropic context and in the landscape of the upper town. The impressive architectural elements and detailed decorations set in a scenic landscape convey a powerful and ideological message. In order to achieve a study both coherent and critical, the research presented here started from the material data. The resulting analysis of the constructive features of the three areas of the Provincial Forum provided insight into the technological knowledge, the organization of constructive processes and the architectural perspectives required to construct of one of the most important monuments in the Western provinces. The detailed analyses of the different building phases revealed a constructive process that permitted adaptation to new contingencies or deliberate modification of the original plans. The Roman builders exhibited their substantial engineering expertise as well as their willingness to implement experimental building solutions at Tarraco, which resulted in the successful construction of the Provincial Forum.

Aquest treball representa la culminació d'una recerca dedicada al paisatge com a element cultural i via per a ajudar entendre l'entorn de les societats contemporànies a través de la història de les interaccions societat-medi. L'arqueologia del paisatge ens ha donat els instruments teòrics i metodològics per a abordar aquesta investigació: L'enfocament interdisciplinari i diacrònic i l'anàlisi a diversos nivells o escales han constituït el marc general. El buidatge bibliogràfic, documental i dels inventaris patrimonials, la cartografia antiga, les prospeccions i sondeigs arqueològics i els estudis arqueomorfològics i geomorfològics del territori han estat els materials i tècniques empleats en aquest treball. Tecnologies digitals i de geolocalització com el GPS, la reconstrucció fotgramètrica i els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) s'han utilitzat extensament en la documentació del registre arqueològic. Les Bases de Dades i els SIG han servit de plataforma d'integració i anàlisis de les dades recollides. El massís del Montseny, declarat reserva de la biosfera per la UNESCO, és avui en dia un mosaic dels diversos paisatges que trobem en les muntanyes de l'entorn del mediterrani. Com tota la regió mediterrània es tracte de paisatges antropitzats, en la formació dels quals hi han intervingut les activitats humanes, les traces de les quals trobem a vegades integrades en el paisatge del present. En l'estudi que presentem a continuació s'ha realitzat un recull d'elements que permeten estudiar la dinàmica del poblament des de la prehistòria fins al període actual. S'han realitzat treballs de prospecció arqueològica en dos sectors (àrees supraforestals i al peu del massís) representatius dels diversos tipus de paisatge. En el sector del peu de la vessant s'han estudiat també perfils lito-estratigràfics d'una àrea concreta. Així mateix s'ha fet una aproximació a l'arqueomorfologia del territori a partir de l'estudi de la xarxa viària. A partir d'aquest conjunt de resultats s'ha traçat un recorregut per les dinàmiques històriques del massís del Montseny entre la prehistòria i l'edat mitjana, intentant obrir el debat sobre l'impacte de cada període en el procés de formació dels paisatges culturals. Així mateix, s'ha analitzat la relació de les traces de cada període arqueològic amb els diversos paisatges de cara a comprendre els valors històrico-culturals de diversos sectors del massís. / Este trabajo significa la culminación de un proceso de investigación dedicado al paisaje como elemento cultural y vía de ayuda para la comprensión del entorno de las sociedades contemporáneas por medio de la historia de las interacciones sociedad-medio. La arqueología del paisaje ha proporcionado las herramientas teóricas i metodológicas para emprender esta investigación: El enfoque indisciplinar i diacrónico y el análisis multiescala han constituido el marco referente. El vaciado bibliográfico, documental y de inventarios patrimoniales, la cartografía antigua, las prospecciones y sondeos arqueológicos y los estudios arqueomorfológicos y geomorfológicos del territorio han sido los materiales y técnicas empleados en este trabajo. Tecnologías digitales y de geolocalización como el GPS, la reconstrucción fotogramétrica y los Sistemas de Información Geográfica (SIG) han sido utilizados extensamente en la documentación del registro arqueológico. Las Bases de Datos y los SIG se han empleado como plataforma de integración y análisis de los datos colectados. El macizo del Montseny, declarado reserva de la biosfera por la UNESCO, es hoy en día un mosaico de los paisajes que podemos encontrar en la montañas de la cuenca mediterránea. Como en toda esta región, son paisajes antropizados, en la formación de los cuales han intervenido también las actividades humanas. Las trazas de estas actividades pueden encontrarse integradas en el paisaje actual. En el estudio presentado se ha reunido un conjunto de elementos que permiten analizar la dinámica del poblamiento entre la prehistória y el período actual. Se han llevado a cabo trabajos de prospección arqueológica en dos sectores (áreas supraforestales y del pie del macizo) representativos de los diversos tipos de paisaje. En la parte basal se han estudiado perfiles litoestratigráficos de un sector concreto. Así mismo, se ha hecho una aproximación a la arqueomorfología del territorio por medio del estudio de la red viaria. Partiendo de este conjunto de resultado se ha ensayado un recorrido por las dinámicas históricas del macizo del Montseny entre la prehistoria y los inicios de la edad media. Con esto se ha buscado abrir el debate sobre el impacto de cada período en el proceso de formación de los paisajes culturales. En este sentido, se ha analizado la relación de las trazas de cada período arqueológico con los distintos tipos de paisaje también como vía para comprender sus valores histórico-culturales. / This PhD dissertation aims to show how landscapes are cultural elements that can aid in the understanding of the environment of contemporary society through the history of past human-environment interactions. Landscape archaeology has provided the theoretical and methodological basis necessary for the successful completion of this research: The use of a long-term perspective, an inter-disciplinary approach and the use of different, complementary, spatial approaches (from micro-regional to regional) has constituted the methodological basis. The combination of historical data (through archive research and the analysis of edited sources), archaeological and heritage data available in institutional records and in published sources, ancient cartography, archaeomorphological and geomorphological analysis and archaeological survey, geoarchaeological profiling and excavation has formed a suitable inter-disciplinary methodology. The use of digital software such as GPS, photogrammetric reconstruction and Geographic Information Systems (GIS) has been extensively employed for the recording of features of archaeological interest. Databases and GIS also had a prominent role in the integration and analysis of all the information generated by the previously exposed techniques. Montseny Massif, a UNESCO Biosphere Reserve, is today a mosaic integrating the diverse landscapes characteristic of Mediterranean mountains. As such, it is a deeply humanised environment, developed through millennia through the interaction of many factors. Perhaps the most important of those, in terms of its capacity to modify the environment, are human activities, whose traces are often integrated in the massif’s contemporary landscape. In this dissertation a series of historic elements have been documented, which allow to understand settlement patterns and population dynamics from prehistory to the middle ages. Intensive surveying has been carried out in two sectors (supra-forestal areas and lower slopes) assumed to be representative of the different landscape types of the massif. In the lower slopes geoarchaeological profiling of slope sediments have also been studied and an archaeomorphologic analysis of the road network of the study area has also been carried out. The conjunction of all these data has allowed to reconstruct the long-term dynamics of human-environment relations in the Montseny Massif from prehistory to the middle ages enabling the development of a discussion on the influence of every historic phase in the development of cultural landscapes. In this regard, the relationship between the traces of past-human activity and landscape change has been analysed in order to understand the historic and cultural value of the different sectors of the massif.

El objetivo de la Tesis es el estudio de los conjuntos líticos recuperados en los niveles de Paleolítico Medio del yacimiento arqueológico del Abric Romaní (Capellades, Barcelona). Tras una exposición del marco teórico en el que se inscribe el trabajo y la presentación de las características generales del yacimiento (contexto geológico y geomorfológico, estratigrafía, cronología, datos paleoambientales, historia de las investigaciones), se desarrolla la metodología de estudio, que se estructura en dos líneas principales: a) el análisis morfotécnico de los artefactos líticos mediante los procedimientos establecidos en el marco del Sistema Lógico-Analítico, y b) el análisis de la distribución espacial de los restos líticos a partir de los remontajes y de la utilización de tests estadísticos. Los resultados muestran la existencia en la secuencia arqueológica de tendencias de cambio temporal que afectan a la captación de materias primas, la tecnología y la tipología de los artefactos, así como unos patrones de organización del espacio basados en la concentración de las actividades técnicas en torno a los hogares.

Aquesta tesi es basa en una llarga experiència en diversos projectes i excavacions portats a terme a les Illes Balears, però sobre tot en el de l’excavació dels Closos de Can Gaià a Felanitx, que he codirigit juntament amb altres investigadors. La formació en arqueometal•lúrgia s’ha realitzat al Museo Arqueològico Nacional i en el CSIC Secció Arqueologia de Madrid, en l’època que es trobava en el mateix espai físic que el Museo Arqueológico. Els materials estudiats procedeixen de molts diversos indrets i jaciments de les Balears, en la majoria dels casos d’excavacions antigues o de troballes casuals, que a l’actualitat es troben a diversos museus insulars. Així i tot, l’antiguitat de les excavacions i el deficient registre arqueològic de la majoria dels casos, ha estat suplert, en part, per les abundants informacions de moltes de les troballes i de l’acurat registre d’algunes campanyes a jaciments excavats a la segona meitat del segle XX, com és el cas de son Matge a Mallorca, o son Mercer de Baix a Menorca. Aquests últims citats, i alguns més han permès cimentar un ancoratge cronològic i de disposició micro i semimicroespacial, sense els quals la present feina hagués estat impossible. També s’han afegit els estudis encara més recents, que han estat cabdals per desenvolupar aspectes fonamentals, com és el cas de l’explotació de mineral local durant la prehistòria. Pel que fa a la possibilitat de contextualitzar aquests metalls i el seu ús, s’han incorporat els coneixements adquirits els últims anys, a partir fonamentalment de la segona meitat de la dècada dels anys 90 del segle XX. El punt de partida primordial per l’estudi de les societats de l’Edat del Bronze es fonamentà en un estudi desenvolupat per l’autor, juntament al Dr. Manel Calvo (Calvo i Salvà, 1997).

by James M. Hutchinson & Stavros A. Zenios. / Includes bibliographical references (p. 23-24).

by Mike McKenna & Stavros A. Zenios. / Includes bibliographical references (p. [7]). / Supported by the National Science Foundation. ECS-8718971 CCR-8811135 Supported by the Air Force Office of Scientific Research. 89-0145 Supported by Thinking Machines Corp.

La tesi forma part d'un projecte internacional sobre estudis de territoris antics , promogut per la Unió Acadèmica Internacional i assumit, a Catalunya, per l'Institut d'Estudis Catalans: la Forma Orbis Romani.Ha tingut per objecte estudiar el poblament antic de la part de la Laietania Litoral compresa entre el Besòs i la Riera de Caldes. Per tant, d'uns territoris marcats per la presència de les les ciutats romanes de Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Les nombroses tasques d'excavació i prospecció portades a terme a la zona han anat aportat novetats importants. D'altra banda, una de les noves tecnologies, el GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) ha començat a despuntar com una eina amb molt de potencial per a l'estudi de territoris antics. Conseqüentment, actualitzant les dades existents i aplicant el GIS al seu estudi, hem intentat explorar les possibilitats d'avançar en el coneixement d'aquests territoris.La tesi s'estructura en tres parts principals:- La metodologia de la recerca, on es dedica un apartat important al GIS. - Les bases de dades amb les fitxes descriptives dels 504 jaciments inventariats .- L'estudi espacial i evolutiu del territori.Amb el GIS hem interrelacionat la base de dades que conté les fitxes de jaciments amb una base cartogràfica digitalitzada de l'ICC i amb un model d'elevació digital del territori. D'aquesta manera, hem elaborat mapes temàtics de jaciments; mapes analítics amb polígons de Thiessen i amb àrees d'explotació del territori; mapes amb anàlisis d'intervisibilitat, i gràfics estadistics.A partir d'aquesta documentació, hem estudiat comparativament els territoris que emmarcaven les ciutats de Baetulo i Iluro i hem intentat determinar l'evolució del poblament al llarg de les èpoques ibèrica, republicana, altimperial i baiximperial.Al territori de Baetulo les evidències mostren un poblament ibèric del s.III aC o anterior estructurat en poblats i al seu entorn. Tanmateix, no podem descartar que hi hagués alguna granja dispersa. Les anàlisis de visibilitat mostren com des dels poblats es controlava el conjunt del territori; com mantenien relacions d'intervisibilitat que han de respondre a una molt ben estructurada xarxa de comunicacions bàsicament defensiva; i com, cada poblat, complia una funció específica clau per al conjunt de la societat.Al territori d'Iluro es dibuixa un paisatge ibèric diferent, format un poblament essencialment estructurat en poblats i a l'entorn de poblats i amb alguns establiments de plana amb funcions molt especialitzades com la terrissaire. Tampoc es pot descartar la presència no provada d'altres establiments de plana. Les anàlisis de visibilitat posen de manifest que des dels poblats no es cobreix en absolut el control visual del territori i que no s'estableix cap relació de visibilitat entre ells. Aquest fet podria respondre bé, a una dinàmica diferent de control del territori, bé a que aquests poblats s'integresin amb d'altres documentats al Vallès, i fora de la nostra àrea d'estudi, per formar una xarxa semblant a la determinada a l'àrea de Baetulo. Com a conclusió, s'obre la línia d'investigació d'incloure a l'estudi aquests territoris del Vallès.L' època republicana, es caracteritza per la proliferació dels establiments rurals de plana (tot i que no es pot descartar que algún tingués un orígen anterior). La distribució d'aquests establiments en relació a les ciutats ( la plana on se situa Baetulo apareix gairebé buida d'establiments, contrastant amb l'ocupació de l'entorn Iluro) i una consulta sobre presències i absències de Campaniana A i B (o altres fóssils directors del s.I aC) en les establiments rurals, ens porta a proposar la hipòtesi segünet: el procés d'ocupació de la plana de Baetulo degué ser més antic que el de la plana d'Iluro i majoritàriament anterior a la fundació de la ciutat. En canvi, a Iluro hi degué haver un procés important d'ocupació de la plana ja en el s.II aC, abans de la fundació de la ciutat, que continuà amb més força en el s.I aC, en relació a la fundació de la ciutat. Amb l'alt imperi es consoliden els models implantats en època republicana: augmenta l'ocupació de les planes; ja s'han abandonat tots els poblats ibèrics, i apareix un nou tipus d'establiment, la vil.la (indicativa de la consolidació d'unes elits locals que volen adoptar models constructius romans amb cert luxe). Percentualment, a la zona d'Iluro detectem més nou poblament a inicis de l'imperi que a Baetulo, cosa que podria corroborar que el paisatge rural d'Iluro es conformà en moments més tardans.Del baix imperi destaquen un notable descens del poblament i el protagonisme que prenen les vil.les sobre els establiments rurals. Aquests dos factors indiquen procesos generalitzats de concentració de la propietat que tenen el seu orígen en el s.III dC i que cal relacionar principalment amb el reajustament a nous sistemes productius que hagué de suposar la fi del comerç vinícola a gran escala en que fins aleshores s'havia basat l'economia. / The thesis is part of an international project about ancient territories studies promoted by the International Union Academy and undertaken, in Catalonia, by the Institut d'Estudis Catalans: the Forma Orbis Romani.The aim of the thesis is to study the ancient population of the Laietania coast between the Besòs and the Riera de Caldes. Therefore, territories marked by the presence of the roman cities of Baetulo (Badalona) and Iluro (Mataró).The numerous excavations and prospective surveys that have been carried out in this area, have revealed important findings. Now, with the advent of new technologies, namely GIS (Geographical Information System) has began to excell as a tool with high potencial, when applied to the ancient territories studies. Therefore, updating the existent dates and applying the GIS to their study, we have tried to explore the possibilities of advance in the knowledge of these territories.The thesis is structurated in three main parts:- The research methodology, with a large part devoted to the GIS.- The database with 504 indexed card sites.- The spatial and evolutive study of the territoryWith the GIS, we were able to relate the sites database with a digital cartography of the ICC and with a digital elevation model of the territory. In this way, we have created thematic site maps; analytic maps with Thiessen polygons and territorial exploitation areas; maps with intervisibility analysis, and stadistic graphics.Starting from this documentation, we have studied comparatively Baetulo and Iluro territories, and we have endevoured to determine population evolution through the iberian, republican, imperial and late imperial periods.In the Baetulo territory we have evidence of an iberian population structured in mountain settlements and in their environments. Though, we can not rule out that there may have been some dispersed farms. The visibility analisis shown: that from the settlements they controled the whole territory; that they had intervisibility relations, that we must interpret as a very well structurated network of comunications, essentialy defensive; and that each settlement had a specific function within the society.In the Iluro territory we can see a different iberian landscape basically structured in mountain settlements and in their environments. Also, there existed some plain settlements with very specific functions as with pottery. We can not rule out the presence of some other plain establishments. The visibility analisis has shown, that from the mountain settlements they were not able to completely control the territory. Moreover, the mountain settlements did not have intervisibility relations. These combined facts could be interpreted as a different dinamic of territory control. Though, there is the possibility that these settlements were integrated with others that were situated in the Vallès, out of our study area. Like this, they could have formed a network similar to that detected in Baetulo area.The republican period is characterised by the spread of rural plain settlements (although we can not dismiss the fact that some of them had previous origins). The environment of Baetulo was void of settlements, in contrast to the populated envionment of Iluro. The different distribution of these settlements, in relation to the towns, and their dating, suggest an hypothesis. The population of the Baetulo plain seems to have been older than that of Iluro. We can also deduce that the foundation of the town of Baetulo may have been preceded by the population of its plain territory. However, in Iluro it seems to have been an important plain population in the s.II B.C., before Iluro was founded and, also, in the following century, in relation to the town fundation.In the imperial period there was the consolidation of the model introduced in the republican period: the rise of the plain population; the iberian mountain settlements had been deserted; and there appeared a new kind of settlements: the villa. In the Iluro area we have detected a higher growth population at the beginning of the empire than in Baetulo. That could corroborate that the Iluro lanscape was constituted latter.During the late imperial period, we can emphasize an important decrease in the population and the villae prominence. These factors indicate a general process of property concentration. We can find its origin in the s.III A.D. and, mainly, in the adjustment to new productive sistems that must have involved the end of the trade upon which the economy was based until that moment.