Aquest estudi pretén establir unes primeres bases per conèixer les qualitats iconogràfiques de les estampes que s’integren en la propaganda dels diferents bàndols enfrontats durant la Primera Guerra Carlina. També hi ha un estudi previ dels impressors, llibreters, editors i artífexs (dibuixants, gravadors i litògrafs) que van participar directa o indirectament en la creació, impressió i edició d'estampes de caire polític. Aquest treball, però, se centra principalment en aquell material gràfic –realitzat mitjançant les tècniques de gravat i d’estampació– imprès i/o editat a Catalunya en l’interval de 1833 a 1840 i, a més, relacionat directa o indirectament amb les pugnes dinàstiques i ideològiques constitutives del conflicte. Es tracta, primer de tot, de reunir en un catàleg aquelles obres gràfiques impreses que estiguin al nostre abast i que, d’acord amb les característiques anteriorment mencionades, facin palesa de l’heterogeneïtat de temes i gèneres d’estampa que van sorgir d’escoles d’art, tallers locals i impremtes del territori català. Així, doncs, el propòsit de L’estampa i la Primera Guerra Carlina a Catalunya (1833-1840) és explicar el conflicte que enfrontà defensors d'Isabel II i partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i, en paral·lel, les pugnes entre liberals i defensors de les antigues institucions, a partir d’una lectura minuciosa, lògicament interpretativa, de totes aquelles imatges sorgides dels diferents bàndols acarats, posant especial atenció a les imatges sincròniques a la guerra, aquelles que responen a temes d’actualitat i que, a diferència de les imatges realitzades pels vencedors acabada la guerra, reflecteixen de manera més indeliberada les disputes sorgides arran dels diferents episodis bèl·lics, polítics i socials. / This study aims to establish the first bases to know iconographic quality prints that are part of the propaganda of different opposing sides during The First Carlist War. There is also a study of printers, booksellers, publishers and creators (artists, engravers and lithographers) who participated directly or indirectly in the creation, printing and publishing of political prints. But this work focuses mainly on artwork that -made using etching or printing techniques- printed and / or published in Catalonia in the period from 1833 to 1840, also related directly or indirectly to the dynastic struggles and ideological conflict constitutive. The main objective is to put together a graphic printed catalog with those works that are at our disposal and in accordance with the characteristics mentioned above. Also those that show the heterogeneity of subjects and genres that emerged in print art schools, local workshops and printing houses in the Catalan territory. Thus, the purpose of The Print and the First Carlist War in Catalonia (1833- 1840) is to explain the conflict between supporters of Isabel II and supporters of Carlos Maria Isidro de Borbón, at the same time as the dispute between liberal defenders and Ancien Régime defenders, from a close reading, logically interpretative, all the images arising from different sides faced, paying special attention to synchronous images of war, those that respond to current issues and, unlike images taken by the victors after the war, reflect more spontaneous clashes arising out of different military, political and social events.

El gravat calcogràfic produït a Barcelona durant la primera meitat de segle XIX és l’objectiu d’aquesta tesi. L’estudi d’aquest art gràfic centra el seu anàlisi com a fenomen lligat a l’activitat productiva de les impremtes, ja que a banda del mercat d’estampes soltes, la principal demanda provenia del món editorial per a cobrir la necessitat d’il·lustrar les seves publicacions. L’estudi dut a terme presenta dues vessants, una bibliogràfica i d’anàlisi, i una altra més artística, en forma de catàleg. L’anàlisi del llibre il·lustrat examina les diverses fases de l’activitat editorial, a partir d’una cronologia que va de 1800 a 1843, en la que ens referim als autors, als impressors-productors del llibre imprès i decorat amb estampes, i als artistes. Aquestes fases ens han obligat a analitzar part del sistema editorial i literari de l’època, i a cercar els models implantats a Barcelona. A grans trets aquestes dues línies d’estudi convergeixen en què el món editorial barceloní dels primers anys del segle XIX es limitava a reeditar i copiar obres d’altres impressors, i que en comptades ocasions publicava obres originals. El catàleg recull la mostra de les il·lustracions i és el fonament de la part d’anàlisi dels llibres publicats a Barcelona. Per vincular l’anàlisi i el catàleg el fil conductor és la impremta barcelonina de la primera meitat de segle XIX, però només centrada en la producció de llibres decorats amb estampes calcogràfiques, perquè creiem que era la tècnica més desatesa per la historiografia de l’art gràfic d’aquesta època. Els primers protagonistes són els impressors. La Barcelona d’aquella època és una ciutat que viu els convulsos esdeveniments històrics que sacsegen els inicis de segle dinou, però malgrat tot hi sorprèn la vitalitat d’aquelles petites impremtes familiars que passaven de pares a fills, en les que prenen un especial protagonisme les vídues dels impressors. Algunes d’aquestes cases presenten unes meritòries obres a pesar de que també el volum total de publicacions amb estampes sigui mínim. Cosa que al cap i a la fi no és el més important ja que per sobre de les xifres destaca l’entusiasme i bon ofici transmès a les publicacions, com és el cas de la impremta Compañia Jordi, Roca y Gaspar. Al costat de les impremtes que tenen més continuïtat en el temps i que deixen un número d’obres publicades notable, entre les que destaquen la impremta Brusi, Piferrer, Oliva, Sierra y Martí, Saurí o Bergnes de las Casas. I a continuació les noves impremtes que sorgeixen a finals de la dècada dels anys trenta i principis dels quaranta com els Oliveres, Estivill, Indar o Verdaguer. En l’anàlisi de conjunt tampoc hem d’oblidar el mercat que els impressors donen resposta, doncs tenen una determinada clientela i un nivell cultural que es limita als coneixements i les modes de la primera meitat del segle XIX. Les temàtiques lluny de ser reduïdes manifesten una gran diversitat en la que es tracten múltiples temes. Les obres il·lustrades amb estampes, a grans trets, es centren en obres de literatura (novel·les per entregues d’autors europeus traduïts al castellà a partir de la versió francesa), llibres d’història, de viatges, de geografia que tracten terres llunyanes, llibres tècnics i científics, artístics, llibres de religió, de poesia o medicina. / The intaglio produced in Barcelona during the first half of the nineteenth century is the objective of this thesis. The study of this artwork has been discussed as a phenomenon linked to the productive activity of the presses, as well as loose prints market, the main demand came from the publishing world to cover the need to illustrate their publications. The study conducted has two areas, a bibliography and analysis, and a more artistic, in catalog. The analysis illustrated book examines the various stages of the publishing industry, from the chronology of 1800-1843, and in which we refer to the authors, printers, producers of the book decorated with prints, and artists. These phases have forced us to analyze part of the editorial and literary at the time, and find the models that were introduced in Barcelona. Broadly speaking these lines converge at the Barcelona publishing of the first half of the nineteenth century was limited to re-edit and copy works carried out by other printers, and in rare cases published original works. The catalog brings together a sampling of illustrations and are the foundation of the analysis of the books published in Barcelona. The relationship between the analysis and the catalog is presented from the press in Barcelona from the first half of the nineteenth century, of which only studies the book decorated with intaglio prints, because we believe that the technique was neglected by the historiography graphic art of this era. The main protagonists are the printers. The Barcelona of the time is a city that lives the turbulent historical events that shake the early nineteenth century, but nevertheless surprised by the vitality of small family printing passing from father to son, and where we will also see how they special importance widows of printers. Some of these houses have meritorious works although we also found that the total volume of publications decorated with prints was minimal, something that after all is not as important as the figures above highlights the enthusiasm and good trade transmitted in each of the published works, as in the case of printing Compañia Jordi, Roca y Gaspar. Or printers with more continuity in time and left a remarkable number of published works, among which the press Brusi, Piferrer, Oliva, Sierra y Martí, Saurí or Bergnes de las Casas. And the new presses that arise late in the thirties and early forties as Oliveres, Estivill, Indar or Verdaguer. In the overall analysis we must not forget the market for printers to respond, as they have a certain clientele and cultural level is limited to knowledge and fashions of the first half of the nineteenth century. The themes of the works far from being reduced show a great diversity which addresses multiple issues. And in these works illustrated with engravings would say that, broadly speaking, are works of literature (novels in installments of European authors translated into Spanish from the French), history books, travel, geography dealing with land distant, technical and scientific books, art, religion books, poetry and medicine.

L’objectiu de la present investigación ha estat traçar una línea teorètica que recorri tot el procés de construcción de la Representació Simbòlica. Així, es va buscar aportar informació en relació a com s’interpreta el contingut dels missatges gràfics, incidint en les propietats de significació dels elements fomals del disseny. En aquest procés d’explicar la construcción de la Representació Simbòlica es formulen tres dimensions: formal, significació, contextual-sociocultural. Sent l’objecte experimental la dimensió de la significació, les que han estat constrastades empíricament, validant les variables que la componen, són: similitud, amplitud de codi, congenialitat i context (cadascuna d’elles amb dos nivells de medició: alta i baixa). Doncs bé, en relació a dirts factors es planteja un estudi factorial multivariable, i en base als estadístics Chi-quadrat i Regresió Logística Multivariant s’han trobat els següents resultats: en primer lloc, s’ha trobat que totes les variables mostraven correlació amb la variable depenent interpretació de la Representació Simbòlica. En segon lloc, les variables de la dimensió de significació, són estadísticament diferents a zero, els valors dels coeficients del model (βi), i els resultats dels 16 models Logit corroboren amb un 95% de confiança que existeix una relació entre la Representació Simbólica i les variables estudiades. Així doncs, es conclou que les hipótesis nules són refusades amb un nivel de confiança del 5% (p ≤0.05). D’aquesta manera, les hipòtesis nulas han estat rebutjades. Per tant, de manera raonable, la Teoría de la representació Simbólica és confiable. / El objetivo de la presente investigación era trazar una línea teorética que recorra todo el proceso de construcción de la Representación Simbólica. Así, se buscó aportar información en relación a cómo se interpreta el contenido de los mensajes gráficos, incidiendo en las propiedades de significación de los elementos formales del diseño. En este proceso de explicar la construcción de la Representación Simbólica se formulan tres dimensiones: formal, significación, contextual-sociocultural. Siendo el objeto experimental la dimensión de significación, las que han sido contrastadas empíricamente, validando las variables que la componen son: similitud, amplitud de código, congenialidad y contexto (cada una de ellas con dos niveles de medición: alto y bajo). Pues bien, en relación con dichos factores, se planteó un estudio factorial multivariable, y en base a los estadísticos Chi-cuadrado y Regresión Logística Multivariante se han hallado los siguientes resultados: en primer lugar, se encontró que todas las variables mostraban correlación con la variable dependiente interpretación de la Representación Simbólica. En segundo lugar, las variables de la dimensión de significación, son estadísticamente diferente de cero, los valores de los coeficientes del modelo (βi), y los resultados de los 16 modelos Logit corroboran con un 95% de confianza que existe una relación entre la Representación Simbólica y la variables estudiadas. Así pues, se concluye que las hipótesis nulas son rechazadas con un nivel de confianza del 5% (p ≤0.05). De esta forma, las hipótesis nulas fueron rechazadas. Por lo tanto, de manera razonable, la Teoría de la Representación Simbólica es confiable. / The objective of this research was to draw a theoretical line that goes through all the building process of Symbolic Representation. Thus, we sought to provide information regarding how the content of graphic messages is interpreted, focusing on the properties of significance of the formal elements of the design. In the process of explaining the construction of the Symbolic Representation, three dimensions are formulated: formal, significance, contextual-sociocultural. Being the dimension of the significance the experimental object, which has been empirically tested, validating the variables that compose it, we have: similarity, amplitude code, congeniality and context (each one with two levels of measurement: high and low). So, with regard to these factors, a multivariate and factorial study was laid out, and based on the Chi-square and Multivariate Logistic Regression, the following results have been found: first, it was found that all variables showed correlation with dependent variable interpretation of Symbolic Representation. Second, the variables of the dimension of significance are statistically different from zero, the coefficient values of model (βi), and the results of the 16 Logit models confirm with 95% confidence that there is a relation between the Symbolic Representation and the variables studied. Thus, we conclude that the null hypotheses are rejected with a confidence level of 5% (p ≤0.05). Hence, null hypotheses were rejected. Therefore, reasonably, the Theory of Symbolic Representation is reliable.

Alvin J. Silk, Glen L. Urban. / Bibliography: leaves 67-72.

by John Fralick Rockart and Joav Steve Leventer. / Includes bibliographical references.

by Mark S. Plovnick, Ronald E. Fry, Irwin M. Rubin. / Supercedes [working paper] 789-75. / Bibliography: leaf 19.

Peter Lorange, John F. Rockart. / Includes bibliographical references.

John D.C. Little. / Includes bibliographical references.

Stewart C. Myers. / Bibliography: leaves [38-39].

Robert C. Merton. / Bibliography: leaf [23].