[ES] La pintura abstracta de tipo matérico se manifestó en Puerto Rico para la década de 1950 siguiendo en sus inicios los signos del arte estadounidense y europeos. Esta incorpora cantidades significativas de materiales pictóricos y/o extrapictóricos sobre el soporte. El estilo abstracto en Puerto Rico fue politizado por un grupo de artistas que entendieron que era un arte integrista de la cultura estadounidense y primaron la figuración como el estilo idóneo para afirmar la identidad cultural puertorriqueña. Este conflicto surgió en el contexto de la aprobación de la constitución del Estado Libre Asociado de Puerto Rico en 1952 como fórmula de gobierno bajo los poderes plenos del Congreso de los Estados Unidos. El arte abstracto proliferó al margen del gobierno que auspiciaba a través del arte y la cultura el desarrollo de proyectos que sirvieron para forjar la idiosincrasia cultural puertorriqueña. Por una parte, analizamos la construcción de varios símbolos identitarios bajo el concepto de imágenes ardientes de Didi-Huberman para intentar explicar cómo la imagen figurativa se podría fijar en la memoria colectiva. Por otra parte, proponemos un análisis del fenómeno opuesto a la imagen, la abstracción matérica tomando en consideración la Teoría de la proyección sentimental de Theodoro Lipps esbozada por Wilheim Worringer. Esta argumenta que una de las posibles razones para que surja el "afán por la abstracción" proviene de una "intensa inquietud" provocada por las condiciones de vida adversas. Según Worringer, lo abstrayente evade representar la realidad por medio de las imágenes. Tomando en cuenta que la abstracción de tipo matérico se fundamenta en la incorporación de cargas de material pictórico o extra-pictóricos sobre el soporte o fuera del mismo, a modo de "derrame" de instalación-ambiente, proponemos que esta no necesariamente elude la realidad, sino que, forma parte de ella por el tipo de relieve que le identifica más con la tridimensionalidad. Consideramos el concepto de la transmodernidad esbozado por el filósofo Enrique Dussel como un acercamiento de análisis descolonizador que fija la atención en el reconocimiento de la producción local frente a las influencias extranjeras y más allá de ellas. En ese contexto que toma en cuenta las influencias euro-estadounidense pero que busca identificar razones locales que expliquen la manifestación de la pintura abstracta, identificamos las obras de tipo matérico más significativas en las colecciones públicas del país a lo largo de las décadas de 1950 al 2020. Finalmente, investigamos dos casos de estudio: los artistas Ivelisse Jiménez y Ángel Otero por ser estos representantes actuales de este tipo de arte con trayectorias consistentes. El análisis de sus obras nos permitió descubrir cuáles son sus influencias, a qué aluden sus abstracciones, qué tipo de evasión y regreso a la realidad, según Worringer y otras escuelas, plantean sus producciones artísticas y cuál es la aportación de la pintura abstracta de tipo matérico al conocimiento del arte en Puerto Rico. / [CA] La pintura abstracta de tipus matèric es va manifestar a Puerto Rico en la dècada del 1950, tot seguint inicialment els signes de l'art estatunidenc i europeu. Aquest tipus de pintura incorpora damunt del suport quantitats significatives de materials pictòrics i/o extrapictòrics. L'estil abstracte el va polititzar a Puerto Rico un grup d'artistes que el considerava com una part integral de la cultura estatunidenca, i per tant primà la figuració, que veia com l'estil idoni per a afirmar la identitat cultural porto-riquenya. Aquest conflicte va sorgir en el context de l'aprovació de la constitució de l'Estat Lliure Associat de Puerto Rico l'any 1952, com a fórmula de govern sota els poders plens del Congrés dels Estats Units. L'art abstracte va proliferar al marge del govern, que afavoria a través de l'art i la cultura el desenvolupament de projectes que serviren per a forjar la idiosincràsia cultural porto-riquenya. D'una banda, analitzem la construcció de diversos símbols identitaris sota el concepte d'imatges ardents de Didi-Huberman, tot mirant d'explicar com la imatge figurativa es podria fixar en la memòria col·lectiva. D'altra banda, proposem una anàlisi del fenomen oposat a aquesta imatge: l'abstracció matèrica. I ho fem tot prenent en consideració la teoria de la projecció sentimental de Theodoro Lipps, esbossada per Wilheim Worringer, teoria que argumenta que una de les possibles raons perquè sorgisca l'"afany per l'abstracció" prové d'una "intensa inquietud" provocada per les condicions de vida adverses. Segons Worringer, l'abstraent evadeix representar la realitat per mitjà de les imatges. Tenint en compte que l'abstracció de tipus matèric es fonamenta en la incorporació de càrregues de material pictòric o extrapictòric damunt del suport -o bé fora del suport, a manera de vessament d'instal·lació ambient- proposem que aquesta abstracció no necessàriament eludeix la realitat, sinó que en forma part pel tipus de relleu, que la identifica més amb la tridimensionalitat. Considerem el concepte de la transmodernitat, esbossat pel filòsof Enrique Dussel com una aproximació d'anàlisi descolonitzadora que fixa l'atenció en el reconeixement de la producció local, enfront i més enllà de les influències estrangeres. En aquest context, que té en compte les influències europees i estatunidenques, però que cerca identificar raons locals que expliquen la manifestació de la pintura abstracta, identifiquem les obres de tipus matèric més significatives de les col·leccions públiques del país al llarg de les dècades que van del 1950 al 2020. Finalment, investiguem dos casos d'estudi: els artistes Ivelisse Jiménez i Ángel Otero, que són representants actuals d'aquest tipus d'art amb trajectòries consistents. L'anàlisi de les seues obres ens ha permès descobrir quines són les seues influències, a què al·ludeixen les seues abstraccions, quin tipus d'evasió i retorn a la realitat, segons Worringer i altres escoles, plantegen les seues produccions artístiques, i quina és l'aportació de la pintura abstracta de tipus matèric al coneixement de l'art a Puerto Rico. / [EN] Abstract matter painting surge in the 1950s, following in its beginnings the signs of American and European art. It incorporates significant amounts of pictorial and/or all kind of materials on the support. The abstract style in Puerto Rico was politicized by a group of artists who understood it to be representative of the American culture and realistic art prevailed as the ideal style to affirm the Puerto Rican cultural identity. This conflict arose in the context of the approval of the constitution of the Commonwealth of Puerto Rico in 1952 as a form of government under the full powers of the United States Congress. Abstract art proliferated outside the government that sponsored through art and culture the development of projects that served to forge the Puerto Rican cultural idiosyncrasy. On the one hand, we analyze the construction of various identity symbols under Didi-Huberman's concept of burning images; to try to explain how the figurative image could be fixed in the collective memory. On the other hand, we propose an analysis of the phenomenon opposed to the image, the material abstraction, taking into consideration Theodore Lipps' Theory of Sentimental Projection outlined by Wilheim Worringer. This argues that one of the possible reasons for the surge of the "desire for abstraction" comes from an "intense concern" caused by adverse living conditions. According to Worringer, the abstractions evades representing reality through images. Considering that abstract matter painting is based on the incorporation of loads of material on the support, or outside of it, as an installation-environment "spill", we propose that it does not necessarily elude reality, but is part of it due to the type of relief that identify more with tridimensionality. We consider the concept of transmodernity outlined by the philosopher Enrique Dussel as an approach to decolonizing analysis that focuses on the recognition of local production in the face of foreign influences and beyond. In this context that considers Euro-American influences but seeks to identify local reasons that explain the manifestation of abstract painting, we identify the most significant materic abstract paintings in the country's public collections throughout the 1950s to 2020. Finally, we investigate two case studies: the artists Ivelisse Jiménez and Ángel Otero for being these current representatives of this type of art with consistent trajectories. The analysis of his works allowed us to discover which are their influences, what they allude, what kind of evation and return to reality according to Worringer and other schools their work propose and what is the contribution of abstract matter painting to the knowledge of art in Puerto Rico. / Cruz Corchado, R. (2022). La pintura abstracta matérica en Puerto Rico 1950-2020 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181338

Le mouvement Supports/Surfaces se singularise, dans le contexte artistique de la fin des années soixante et du début des années soixante-Dix, en se présentant comme une avant-Garde à la fois picturale et théorique avec une importante production de textes qui accompagnent l’exposition des œuvres. Cette étude interroge le statut singulier de ces pratiques discursives développées par une avant-Garde qui revendique un faire pictural. Elle questionne le processus d’autodéfinition de Supports/Surfaces à travers ses textes en regard des œuvres des artistes. Faire l’histoire du groupe implique en effet d’analyser les dimensions productrices ou inhibitrices qu’ont pu avoir ces écrits. Gestes majeurs de cette avant-Garde, les discours des artistes procèdent à une mise en lumière et à un aveuglement. Étudier ce geste, opérer une lecture analytique de ces textes en relation avec les œuvres, c’est finalement répondre à l’injonction de ce mouvement pour la retourner contre elle-Même. Cette problématisation permet de penser les transformations formelles qui s’élaborent chez les artistes rassemblés sous l’appellation Supports/Surfaces à l’intérieur d’un ensemble de relations où se croisent champs artistique et littéraire, théorique et politique. Elle donne au “moment Supports/Surfaces” son contenu dense et multiple et appréhende la place du mouvement dans l’histoire de la peinture et de l’art de cette période. / In the artistic context of the late sixties and early seventies, Supports/Surfaces distinguishes itself by being both a pictorial and theoretical avant-Garde, the exhibition of artworks being accompanied by texts that were produced in considerable quantity. This study questions the singular situation of these discursive approaches developed by an avant-Garde claiming a pictorial process. It therefore questions how Supports/Surfaces self-Defines through its texts and the works produced by the artists. To constitute the history of the group involves to analyse the productive or inhibitive aspects that these writings may have had. The discourses of the artists, as a key action of this avant-Garde, proceed to a bringing to light and simultaneously to a blindness. The study of this action, the analytic reading of these texts in relation to the artworks, finally constitutes an answer to the injunction of this movement by turning it back on itself. This approach allows to consider the formal transformations, as elaborated in their works by the artists gathered under the name Supports/Surfaces, inside a whole combination of relations between literary and artistic fields as well as political and theoretical fields. It gives to the “Supports/Surface time” its dense and plural content, and it allows to consider the place of the movement in the history of painting and of art of that period.

The following work investigates the nature of the aesthetic experience of the abstract expressionist paintings of Mark Rothko. I suggest that the aesthetic experience in relation to his paintings best is understood in terms of the sublime. To support my position, I discuss the impact of abstraction in comparison to figuration in art on our aesthetic experience. Abstraction in art, I suggest, provides the basis for an aesthetic experience where the viewer can enjoy the visual features and composition free from connecting any depicted imagery to our physical world. This, I hold, provides the basis for a unique type of aesthetic experience. Further, I suggest that the visual complexity in the abstract paintings of Mark Rothko, as well as the aesthetic appeal of his artworks, provides a sense of great magnitude and depth whilst captivating our aesthetic attention. The notion of abstraction allows our minds to never reach a final conclusion as to what type of object we are perceiving. The artistically refined manner in which the artworks are presented captivates our aesthetic attention, allowing us to fully perceptually engage in the limitless sense of depth and visual complexity of his paintings. This, I suggest, provides an encounter in which we through means of perception encounter the idea of a complete form of which magnitude we can never fully comprehend. I argue that this suggests that the aesthetic experience of the abstract expressionist paintings of Mark Rothko best is understood as that of the sublime.

The dissertation thesis deals with the interpretation of the "beyond-the-man" concept, which is being interpreted, on one hand, as a part of the art-theoretical and art-historical European modernity of the end of the 19th and beginning of the 20th century, on the other hand, as a theoretical and methodological starting point for an interpretation of the transformation of the human image in the painting of the second half of the 1940s until the beginning of the 1960s. The foundation for such an interpretation is an assumption of the necessary transformation of the intellectual concepts after the World War II, as it was postulated by Theodor W. Adorno and how it was researched by Giorgio Agamben and Miroslav Petříček in the political-philosophical discourse. The thesis thus researches the "beyond-the-man" concept in the theory and history of art of the end of the 19th and beginning of the 20th century in a way of it being as re-formulated art-creative concept after 1945, evident especially in abstract painting. The interpretation of the "beyond-the-man" concept is developed on reading of Fritz Novotny's interpretation of Paul Cézanne's art from the beginning of the 1930s. Novotny in Cézanne's painting described the concept of "beyond-the-man" (Außermenschlichkeit) as a breaking point of the...