Made available in DSpace on 2016-04-27T17:27:05Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Daniel Dalmoro.pdf: 937799 bytes, checksum: 2de885b42cac7d5bee7abccea95884db (MD5) Previous issue date: 2013-10-17 / This work focuses in the book The Society of Spectacle, from the french polemicist Guy Debord (1931-1994). Initially, there is the study regarding the influences to whom the author dialogues directly or indirectly Marxism, French philosophy, the artistic avant-gardes of the twentieth century. Subsequently, it follows more closely to the refered book, in particular in the matter of representation the representation in politics, representation in language and representation of time. Finally, there is a brief critical readback of the 1988's text, Comentaries about the Society of Spectacle / Este trabalho versa sobre a obra A sociedade do espetáculo, do polemista francês Guy Debord (1931-1994). Num primeiro momento são levantadas as influências com quem o autor dialoga direta ou indiretamente , o marxismo, a filosofia francesa, as vanguardas artísticas do século XX. A seguir se debruça mais detidamente sobre o livro referido, em especial na questão da representação a representação na política, a representação na linguagem, a representação do tempo. Enfim, há um breve cotejamento crítico com o texto de 1988, Comentários sobre a sociedade do espetáculo

[ES] El aburrimiento es una sensación desagradable y los seres humanos lo experimentan en la vida cotidiana, en el trabajo, en el entretenimiento, o en la educación y la cultura. En dicha investigación, pretendemos explorar la poética del aburrimiento en el arte contemporáneo a través de la indagación en el formalismo y en el conceptualismo, rastreando cómo el aburrimiento afecta a la producción artística, conformándose como una estrategia del arte e influyendo en el espectador. Para realizar este trabajo, iniciamos el estudio de los recursos filosóficos, sociológicos y literarios relacionados con el aburrimiento, con el fin de configurar su rostro y valor. Después, a través de este entendimiento del aburrimiento, rastreamos su manifestación en el arte. Descubrimos que, en efecto, tradicionalmente la impresión establecida del arte ha sido una simulación de ilusión, creando un mundo asombroso en medio de la representación ilusionista de la realidad y la imaginación. Sin embargo, desde las vanguardias, el arte ha roto este lenguaje de la representación ilusionista y ha propuesto otro lenguaje basado en el conceptualismo y en la experiencia pura visual abstracta. Tales rupturas y conflictos con el arte convencional también llevan consigo la posibilidad del aburrimiento en el arte, donde el arte a primera vista ya no es visualmente comprensible y tampoco se basa plenamente en la representación visual. Además, hallamos este vínculo significativo del aburrimiento concretamente en el "Manifiesto Dadá", en el que declara la intención de derrotar el aburrimiento del arte convencional. Sin embargo y paradójicamente el dadaísmo introdujo aquel lenguaje del aburrimiento en el arte, influyendo posteriormente en el arte contemporáneo. Es así que, con el análisis de diversos artistas y estrategias estéticas que utilizan el aburrimiento, revelamos la poética del aburrimiento en el arte contemporáneo. / [CA] L'avorriment és una sensació desagradable i els éssers humans l'experimenten en la vida quotidiana, en el treball, l'entreteniment, o l'educació i la cultura. En aquesta investigació, pretenem explorar la poètica de l'avorriment en l'art contemporani a través de la indagació en el formalisme i en el conceptualisme, rastrejant com l'avorriment afecta a la producció artística, conformant-se com una estratègia de l'art i influint en l'espectador. Per a fer aquest treball, iniciem l'estudi dels recursos filosòfics, sociològics i literaris relacionats amb l'avorriment, amb la finalitat de configurar el seu rostre i valor. Després, a través d'aquest enteniment de l'avorriment, rastregem la seua manifestació en l'art. Descobrim que, en efecte, tradicionalment la impressió establida de l'art ha sigut una simulació d'il·lusió, creant un món sorprenent enmig de la representació il·lusionista de la realitat i la imaginació. No obstant això, des de les avantguardes, l'art ha trencat aquest llenguatge de la representació il·lusionista i ha proposat un altre llenguatge basat en el conceptualisme i en l'experiència pura visual abstracta. Tals ruptures i conflictes amb l'art convencional també porten amb si la possibilitat de l'avorriment en l'art, on l'art a primera vista ja no és visualment comprensible i tampoc es basa plenament en la representació visual. A més, trobem aquest vincle significatiu de l'avorriment concretament en el "Manifest Dadà", en el qual declara la intenció de derrotar l'avorriment de l'art convencional. No obstant això i paradoxalment el dadaisme va introduir aquell llenguatge de l'avorriment en l'art, influint posteriorment en l'art contemporani. És així que, amb l'anàlisi de diversos artistes i estratègies estètiques que utilitzen l'avorriment, revelem la poètica de l'avorriment en l'art contemporani. / [EN] Boredom is an unpleasant feeling that is experienced by human beings in everyday life, in work, entertainment, education, and culture. In this research, we intend to explore the poetics of boredom in contemporary art through the investigation of formalism and conceptualism, tracing how boredom affects artistic production, turns into an art strategy, and affects the viewer. To carry out this work, we began with the study of philosophical, sociological, and literary resources related to boredom in order to configure its features and value. Later, through this understanding of boredom, we traced its manifestation in art. We discovered that, indeed, traditionally the established impression of art has been a simulation of illusion, creating an amazing world between the illusionistic representation of reality and imagination. However, since the avant-gardes, art has broken this language of illusionist representation and has proposed another language based on conceptualism and pure abstract visual experience. Such ruptures and conflicts with conventional art also bring with them the possibility of boredom in art, where art at first sight is no longer visually understandable and also does not completely depend on visual representation. In addition, we find this significant link between boredom and art specifically in the "Dada Manifesto," which declares the aim of defeating boredom in conventional art. However, paradoxically, Dadaism introduced strategies of boredom into art, which subsequently became influential in contemporary art. Thus, with the analysis of various artists and aesthetic strategies involved with boredom, we have revealed the poetics of boredom in contemporary art. / Lee, CY. (2023). Una aproximación a la retórica del aburrimiento en el arte contemporáneo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192761