L'objectiu principal de la investigació va ser estudiar els efectes ocasionats per un hàbit de respiració oral en les diferents estructures orofacials i analitzar la relació entre respiració oral i deglució atípica. Per a això, es van definir les estructures que poden sofrir alteració per la inspiració oral i que són objecte d'estudi. La selecció de la mostra es va realitzar a partir de la revisió de 762 històries clíniques dels pacients que van iniciar tractament en el Servei de Logopèdia de l'Hospital de Nens de Barcelona. Es van descartar 389 nens que no s'ajustaven als nostres criteris de selecció, quedant 373 per a la realització de la investigació (309 amb respiració oral i 64 amb respiració nasal). Es va utilitzar per a la recollida de dades un protocol d'evolució i un protocol de trastorns miofuncionals. L'anàlisi dels resultats es va realitzar a través d'una metodologia correlacional que ens va permetre comptabilitzar les diferències estructurals i funcionals entre els nens amb respiració oral i nasal. Es van obtenir estadístics Chi-quadrat i V de Cramer a partir de taules de contingències. Els resultats obtinguts mostren diferències significatives en la majoria de les estructures orofacials entre els respiradores orals i nasals. I reflecteixen relació entre respiració oral i deglució atípica. / El objetivo principal de la investigación fue estudiar los efectos ocasionados por un hábito de respiración oral en las diferentes estructuras orofaciales y analizar la relación entre respiración oral y deglución atípica.Para ello, se definieron las estructuras que pueden sufrir alteración por la inspiración oral y que son objeto de estudio.La selección de la muestra se realizó a partir de la revisión de 762 historias clínicas de los pacientes que iniciaron tratamiento en el Servicio de Logopedia del Hospital de Nens de Barcelona.Se descartaron 389 niños que no se ajustaban a nuestros criterios de selección, quedando 373 para la realización de la investigación (309 con respiración oral y 64 con respiración nasal).Se utilizó para la recogida de datos un protocolo de evolución y un protocolo de trastornos miofuncionales.El análisis de los resultados se realizó a través de una metodología correlacional que nos permitió contabilizar las diferencias estructurales y funcionales entre los niños con respiración oral y nasal. Se obtuvieron estadísticos Chi-cuadrado y V de Cramer a partir de tablas de contingencias.Los resultados obtenidos muestran diferencias significativas en la mayoría de las estructuras orofaciales entre los respiradores orales y nasales. Y reflejan relación entre respiración oral y deglución atípica. / The main objective of the research was to study the effects caused by a habit of oral respiration on different orofacial structures and analyze the relationship between oral respiration and atypical swallowing. Thereby, there were defined structures that may suffer alteration by the oral inspiration and which are under consideration. The sample selection was made after reviewing medical history of 762 patients who started treatment within the Logopedia Service at "Hospital de Nens" in Barcelona. It ruled that 389 children did not meet our criteria for selection, leaving 373 for conducting the research (309 to 64 with oral respiration and nasal respiration). A development protocol and a miofunctional disorder protocol were both used for data collection.The analysis of the results was conducted through a correlational methodology that allowed us to account for structural and functional differences between children with oral and nasal respiration. We obtained Chi-square statistical and V of Cramer from contingency tables. The results show significant differences in most orofacial structures between oral and nasal respirators. And they reflect a relationship between oral respiration and atypical swallowing.

Introduction: Une respiration buccale est souvent associée à une faible musculature oro-faciale et à une position basse de la langue, pouvant mener aux malocclusions et au potentiel de développer des problèmes de respiration pendant le sommeil chez les enfants. Objectifs: Évaluer l’efficacité de la thérapie oro-faciale myofonctionnelle sur le rétablissement d’une déglutition physiologique et d’une respiration nasale en développant une posture linguale et labiale normale au repos. Méthodes: Cette étude contrôlée randomisée prospective à simple aveugle a évalué 37 patients (six à quatorze ans) divisés en deux groupes où un groupe a reçu une thérapie complète (7 séances), comprenant des exercices pour la correction du patron de déglutition et de la posture linguale, et l’autre groupe a reçu une thérapie sommaire, corrigeant seulement la posture linguale (3 séances). Des suivis à trois mois et à un an post-traitement ont été effectués pour les deux groupes. Résultats: Les résultats des deux traitements, soient la thérapie complète et la thérapie sommaire, sont similaires (p = 0.59) et également efficaces pour la correction de la déglutition atypique et le rétablissement d’une respiration nasale, avec une différence significative entre les évaluations avant et après traitement (p = 0.001), qui demeure stable après un an post-traitement. Conclusion: Le traitement avec des exercices spécifiques pour une correction d’une propulsion linguale ne serait pas une composante absolue d’une thérapie oro-faciale myofonctionnelle afin de rétablir une posture linguale adéquate au repos et un patron de respiration nasale chez les enfants n’ayant pas d’autre problème fonctionnel connu. / Introduction: Mouth breathing is often associated with a weak orofacial musculature and a low resting tongue position, leading to malocclusion and potentially sleep-disordered breathing in children. Objective: To evaluate the effect of orofacial myofunctional therapy on the reestablishment of a mature pattern of swallowing and nasal breathing by stabilizing a proper position of the tongue and lips at rest. Methods: This prospective randomized single-blind controlled study evaluated 37 patients (age six to fourteen years) divided into two groups who received either a complete orofacial myofunctional therapy (7 sessions) including swallowing pattern and tongue posture, or a simplified therapy modifying their tongue posture (3 sessions). Both groups were seen at three months and one year following treatment completion. Results: Results suggested that treatment outcomes were similar when treating tongue-lip posture at rest along with tongue thrust, and treating without addressing tongue thrust (p = 0.59). Both treatments were efficacious as there was a significant difference between the pre- and post- evaluations for both groups (p < 0.001), and these differences remained stable at the one year follow-up. Conclusion: Treating a tongue thrust habit with specific related exercises, may not be a necessary component of an orofacial myofunctional therapy to reestablish tongue posture at rest and nasal breathing in children with no other functional problems.