The development of coral reefs is largely restricted to areas within the tropics where favourable conditions for both coral and reef growth prevail. There is, however, a continuum from these typical, accretive reefs in the tropics to marginal, non-accretive, coral-dominated reef communities which occur at higher latitudes. High-latitude reefs function similarly in many regards to their tropical counterparts and are regulated by similar processes to a varying degree. In this study, the major biological and physico-chemical processes were assessed which directly or indirectly prevent the continued persistence of reefal frameworks and thus hinder reef accretion on high-latitude reefs in the iSimangaliso Wetland Park. These reefs have a high diversity of hard and soft corals with significant reef coverage, yet little evidence of any biogenic accretion has been observed. The scleractinian coral, Acropora austera, is one of the few corals which may be responsible for reef framework production. It exhibits a gregarious growth pattern, forming large, monospecific stands with an interlocking framework characteristic of the early stages of reef accretion. The framebuilding potential of A. austera and the continued persistence of such frameworks were thus determined by in situ monitoring of coral growth, mortality, bioerosion and several physico-chemical parameters. Growth rate and mortality of A. austera branches were measured at three sites of differing stand size and apparent age. This was achieved by repeated image analysis and by staining branches with the vital stain, Alizarin Red S. Both measures of growth yielded a similar linear extension rate of 24.5 mm/yr (n = 467), comparable to related species at similar latitudes. Mean branch mortality was as high as 50%, with clear differences manifested between each A. austera stand. Branch extension rates and branch mortality were inversely related between sites. Small, young stands exhibited significantly faster coral growth rates, lower mortality and a net increase in overall branch length over the study period, whilst the opposite was true of larger, more developed stands. In addition, bioerosion was determined at each site to assess its potential for carbonate removal and its destabilizing effect on reef frameworks. Bioerosion intensity was recorded as “percentage area damage” within cross-sections and “frequency of occurrence” of bioeroding organisms in coral rubble fragments (n = 120). The level of bioerosion was found to be substantial (up to 11.5% loss in weight of coral fragments over the 12-month study period) and was found to decrease significantly with a reduction in size of each A. austera stand. Aragonite saturation state is considered a major factor that limits the geographical range of coral reefs globally. Although previously thought to be limiting in Maputaland, mean ΩArag values of 4.40±0.29 were measured on the reefs in summer and 4.33±0.21 in winter and thus would not have limited reef development. Past studies have noted the turbulence on South African east coast reefs and its adverse effect on reef development. This was corroborated in this study with the measurement of considerable sediment re-suspension (0.17 g cm⁻² day⁻¹) and regular damage to both living coral and the reef framework caused by large swells. These results lead to the theory that Acropora austera stands senesce with increasing size and age. Although large coral frameworks are found on the Maputaland reefs, they do not persist in the long term. High rates of sediment re-suspension prevent infilling of the interstitial spaces and eventual cementation, while high levels of bioerosion lead to framework instability over time. Rough seas further hamper accretion by physical removal of both living coral and the coral-derived framework, thus removing recent growth. This process is suspected to cause an imbalance in the carbonate budget of these marginal reefs, ultimately favoring carbonate removal over carbonate deposition. / Thesis (M.Sc.)-University of KwaZulu-Natal, Westville, 2011.

[EN] We begin at chapter 1, an introduction to the formulation of the hypothesis, we mention the history and current status of the topic, as well as a presentation of the contents. At chapter 2, we expose a detailed discussion of the methodology, based on the seven characteristics of Zen painting discoverd by Shinishi Hisamatsu. These characteristics are: 1 - Asymmetry, 2 - Simplicity, 3 - Austere Sublimity or Lofty Dryness, 4 - Naturalness, 5 - Subtle Profundity or Deep Reserve, 6 - Freedom from Attachment, and 7 - Tranquility. At the 2.1 the essential elements of philosophy and practice of Zen Buddhism and Taoism are established. At chapter 3, we analyze four Chinese artists and three Japanese artists as examples of the seven characteristics of Zen painting. Some biographical information of the painters is exposed, especially that connected with the artistic production and the practice of Zen. At the 3.1 we study the first two principles of Chinese painting by Hsie He, they are important to understand the Chinese traditional painting's aesthetic: 1 - Circulation of the ch'i produces life movement, 2 - Brush creates structure. We see these first two principles, as fundamental to the traditional Chinese painting, ch'i or life energy, is not found in the external appearance of objects, this ch'i, is transmitted through the structural brushstrokes in which the opposites yin-yang are involved. We analyze how these principles are linked with characteristics of Zen painting such as Simplicity, Naturalness and Tranquility, as well as with the expression of the Formless Self. Thus in 3.2, we enter into the analysis of the art works of two Chinese painters of the Southern Song Dynasty who embodied and shaped the Zen aesthetic: Mu Xi and Liang Khai. At the 3.3, we explore the art works of Shitao and Zhu Da and, with the help of the seven characteristics. In Shitao we also analyze fragments of his theoretical texts, and the formulation of the concept of the single brushstroke. At the 3.4, we see the art works of the Japanese painter Sesshu T¿y¿ and we analyze three fundamental styles: one more detailed and soft, another of thick lines, hard and more energetic, and a third one, synthetic and spontaneous called hatsu boku or splashed ink. At the 3.5 we study the Japanese painters Hakuin Ekaku and Sengai Gibon. The 4 is a support chapter, an introduction to some Western works of the twentieth century where the seven characteristics of Zen painting are evident. At the 5 we study the mainly monochromatic paintings of Tomás Sánchez and Leandro Soto on the light of Zen painting's characteristics. We also expose an aesthetical link with the Chinese and Japanese paintings analyzed in previous chapters. At the art works of Tomás Sánchez we can see a better relationship with the Simplicity, the Austere Sublimity or Lofty Dryness and the Subtle Profundity or Deep Reserve, while at the art works of Leandro Soto, we appreciate more the Asymmetry, Naturalness and Freedom from Attachment. Excerpts from an interview with each of the artists, are a corroboration of the above criteria. Finally, chapter 6 is dedicated to art works by the author of this thesis, in which the seven characteristics are found. It is introduced with an explanation of the practice of sumi-e ink painting, which is summarized in three stages of the practice: 1 - beginning full of illusions, ingenuity and a certain arrogance, 2 - intensive practice of rules and discipline, 3 - forgetting about oneself and overcoming the rule. At chapter 7 we explain the conclusions in order to corroborate the initial hypothesis. / [ES] Comenzamos en el apartado 1 de introducción con la formulación de la hipótesis, mención de los antecedentes y estado actual del tema, así como una exposición de los contenidos. En el 2, aparece una exposición detallada de la metodología a utilizar, basada en las siete características de la pintura vinculada al Zen de Shinishi Hisamatsu. Estas características son las siguientes: 1 - Asimetría, 2 - Simplicidad, 3 - Austera Sublimidad o Majestuosa Sequedad, 4 - Naturalidad, 5 - Sutil Profundidad o Reserva Honda, 6 - Libertad de Apegos, y 7 - Tranquilidad. En el apartado 2.1 se exponen elementos esenciales de la filosofía y la práctica del Budismo Zen, así como su vinculación al Taoísmo. En el apartado 3, se analizan obras de cuatro pintores chinos y tres japoneses donde se evidencian las siete características de la pintura vinculada al Zen. Se presentan algunos datos biográficos de los autores, especialmente los que tengan que ver con la producción pictórica y su vinculación a la práctica del Zen. Previamente en el 3.1, estudiamos los dos primeros principios de la pintura china de Hsie He, éstos son necesarios para la comprensión de la estética pictórica china tradicional: 1 - La circulación del ch'i produce el movimiento de la vida, 2 - El pincel crea la estructura. Vemos mediante estos dos primeros principios, como lo fundamental para la pintura china tradicional, es la captación del ch'i o energía vital, y no la apariencia externa de los objetos, este ch'i, es transmitido gracias a la pincelada estructural en la cual está implicada la dualidad de opuestos yin-yang. Analizamos como estos principios están vinculados con características de la pintura Zen como la Simplicidad, la Naturalidad y la Tranquilidad, así como con la expresión del Ser Sin Forma. De este modo en el 3.2, entramos en el análisis de obras de dos pintores chinos de la dinastía Song del Sur que encarnaron y dieron forma a la estética Zen: Mu Xi y Liang Khai. En el 3.3, exploramos obras de Zhu Da y Shitao, a la luz de las siete características. De Shitao vemos también fragmentos de sus textos teóricos, y la formulación del concepto de pincelada única. En el 3.4, vemos la obra del pintor japonés Sessh¿ T¿y¿, se muestran tres estilos fundamentales que en su versátil producción creó este maestro: uno más detallado, suave, de trazos diluidos, otro de líneas gruesas, duro, seco, definido, y uno sintético y espontáneo llamado hatsu boku o de tinta salpicada. Estudiamos en el 3.5 obras de los también japoneses Hakuin Ekaku y Sengai Gibon y su relación con el género zenga, literalmente pintura Zen. El apartado 4 es un capítulo de apoyo, una introducción a algunas obras occidentales del siglo XX donde se evidencian las siete características de la pintura vinculada al Zen. En el 5 entramos en el análisis de pinturas con predominio monocromático a la luz de las siete características de Tomás Sánchez y Leandro Soto. Vemos cómo se manifiestan vínculos estéticos con las pinturas chinas y japonesas analizadas en apartados anteriores. Finalmente, el capítulo 6, está dedicado a obras producidas por el autor de esta tesis, en las cuales están presentes las siete características. Se introduce con un texto sobre los procesos de la práctica del arte del pincel y la tinta, el cual se resume en tres etapas: 1 - comienzos llenos de ilusiones, ingenuidad y cierta arrogancia, 2 - práctica intensiva de las reglas y la disciplina, 3 - olvido de sí mismo y superación de la regla. En el apartado 7 vemos las conclusiones con un resumen. / [CAT] Comencem en l'apartat 1 d'introducció amb la formulació de la hipòtesi, menció dels antecedents i estat actual del tema, així com una exposició dels continguts. En el 2, apareix una exposició detallada de la metodologia a utilitzar, basada en les set característiques de la pintura vinculada al Zen de Shinishi Hisamatsu. Estes característiques són les següents: 1 - Asimetria, 2 - Simplicitat, 3 - Austera Sublimitat o Majestuosa Sequedat, 4 - Naturalitat, 5 - Subtil Profunditat o Reserva Fonda, 6 - Llibertat d'Afeccions, i 7 - Tranquil¿litat. En l'apartat 2.1 s'exposen elements essencials de la filosofia i la pràctica del Budisme Zen, així com la seua vinculació al Taoisme. En l'apartat 3, s'analitzen obres de quatre pintors xinesos i tres japonesos on s'evidencien les set característiques de la pintura vinculada al Zen. Es presenten algunes dades biogràfiques dels autors, especialment els que tinguen a veure amb la producció pictòrica i la seua vinculació a la pràctica del Zen. Prèviament en el 3.1, estudiem els dos primers principis de la pintura xinesa de Hsie He, estos són necessaris per a la comprensió de l'estètica pictòrica xinesa tradicional: 1 - La circulació del ch'i produïx el moviment de la vida, 2 - El pinzell crega l'estructura. Veiem per mitjà d'estos dos primers principis, com el més important per a la pintura xinesa tradicional, és la captació del ch'i o energia vital, i no l'aparença externa dels objectes, este ch'i, és transmés gràcies a la pinzellada estructural en la qual està implicada la dualitat d'oposats yin-yang. Analizamos com estos principis estan vinculats amb característiques de la pintura Zen com la Simplicitat, la Naturalitat i la Tranquil¿litat, així com amb l'expressió del Ser Sense Forma. D'esta manera en el 3.2, entrem en l'anàlisi d'obres de dos pintors xinesos de la dinastia Song del Sud que van encarnar i van donar forma a l'estètica Zen: Mu Xi i Liang Khai. En el 3.3, explorem obres de Zhu Da i Shitao, a la llum de les set característiques. De Shitao veiem també fragments dels seus textos teòrics, i la formulació del concepte de pinzellada única. En el 3.4, veiem l'obra del pintor japonés Sessh¿ T¿y¿, es mostren tres estils fonamentals que en el seu versàtil producció va crear este mestre: un més detallat, suau, de traços diluïts, un altre de línies grosses, dur, sec, definit, i un sintètic i espontani cridat hatsu boku o de tinta esguitada. Estudiem en el 3.5 obres dels també japonesos Hakuin Ekaku i Sengai Gibón. L'apartat 4 és un capítol de suport, una introducció a algunes obres occidentals del segle XX on s'evidencien les set característiques de la pintura vinculada al Zen. En el 5 entrem en l'anàlisi de pintures amb predomini monocromàtic a la llum de les set característiques de Tomás Sánchez i Leandro Soto. Veiem com es manifesten vincles estètics amb les pintures xineses i japoneses analitzades en apartats anteriors. En les obres de Tomás Sánchez podem veure una major relació amb la Simplicitat, l'Austera Sublimitat, la Reserva Fonda i la Tranquil¿litat, mentres que en els treballs de Leandro Soto, s'aprecien més la Asimetria, la Naturalitat i la Llibertat d'Afeccions. Finalment, el capítol 6, està dedicat a obres produïdes per l'autor d'esta tesi, en les quals estan presents les set característiques. S'introduïx amb un text sobre els processos de la pràctica de l'art del pinzell i la tinta, el qual es resumix en tres etapes: 1 - començaments plens d'il¿lusions, ingenuïtat i una certa arrogància, 2 - pràctica intensiva de les regles i la disciplina, 3 - oblit de si mateix i superació de la regla. En l'apartat 7 veiem les conclusions amb un resum del camí seguit per a arribar a corroborar la hipòtesi inicial. / Fuentes González, R. (2015). INFLUENCIAS ZEN DE LAS PINTURAS MONOCROMAS ORIENTALES EN OBRAS DE LOS ARTISTAS CUBANOS TOMÁS SÁNCHEZ, LEANDRO SOTO, Y RUBÉN FUENTES [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/53631 / TESIS