La Rosa Vera és el nom d'una editorial catalana sota el peu de la qual es varen publicar llibres i col.leccions amb gravats originals entre el 1945 i el 1984, i per on hi desfilaren més d'un centenar d'artistes plàstics i d'escriptors.Jaume Pla, el director tècnic d'aquesta editorial, va escollir aquest nom inspirat en una frase d'un poema de Jacint Verdaguer titulat "Rosa de la Mare de Déu" que li va semblar adient per encapçalar les seves obres.a) Contingut de la tesi- Volum l: Exposició del tema recollida en cinc capítols, conclusions i bibliografia.- Volum II: Apèndix amb l'anàlisi exhaustiva de cadascun dels llibres de La Rosa Vera il.lustrats amb gravats.- Volum III: Apèndix amb l'anàlisi completa de les col.leccions de La Rosa Vera.La tesi està enfocada des del punt de vista d'una gravadora, amb una aportació personal i d'innovació en l'estudi de cada llibre i de cada gravat.b) Fonts utilitzades1. La persona i les obres de Jaume Pla (Rubí, 1914), director tècnic de l'editorial.2. Erasme d'Imbert, fill de Víctor Mª d'Imbert (Barcelona, 1903-1978), editor i promotor de "La Rosa Vera". 3. La Biblioteca de Catalunya.4. La Secció de Gravats del Museu d'Art Modern de Barcelona.5. El taller de Jaume Coscolla i Jordi Sànchez, on es varen estampar les últimes obres de "La Rosa Vera".6. Artistes plàstics, escriptors i col.laboradors que varen prendre part en Ia comesa.c) Aspectes innovadors aportats per la tesi1. L'estudi i anàlisi dels IIibres que mai no s' havia fet i que ha esdevingut una de les parts més creatives del treball.2. L'ampliació i aprofundiment de l'estudi de les col.leccions a través de les proves addicionals i els dibuixos preparatoris.3. La realització de tres fitxes tècniques elaborades personalment i que són fruit de l'anàlisi minuciosa de cada obra.4. La distribució i catalogació de la bibliografia.5. El contacte directe amb persones que van col.laborar amb "La Rosa Vera" i el recull d'opinions i articles apareguts sobre aquesta obra pública.d) Què és La Rosa Vera"La Rosa Vera" fou una empresa cultural en pro del gravat original i la bibliofília dirigida tècnicament per Jaume Pla i promocionada per Víctor Mª d'Imbert. La idea va néixer a Barcelona, però després, el 1955, es va estendre a Madrid, sota el patrocini de Juana Mordó, i també a França amb la col.laboració d'artistes estrangers, però que no s'arribà a dur a terme."La Rosa Vera" fou una editorial de reafirmació catalana. Un conjunt de llibres esdevinguts objecte d'art per l'acurada tipografia, per la qualitat del paper, per la integració entre el text i la imatge i per convertir el gravat en única tècnica d'il.lustració."La Rosa Vera" fou l'obra conjunta de més de cent artistes plàstics i artístiques, aportant-hi la novetat de la incorporació d'uns textos escriptors en mútua col.laboració."La Rosa Vera" fou el risc a l'aventura d'enfrontar-se per primer cop a una planxa de metall. El repte de crear un text literari sobre una imatge gravada lliurement i a priori."La Rosa Vera" fou una col.lecció d'estampes "ll.lustrades" per uns textos literaris. La recuperació d'un públic que estima l'obra ben feta. Una innovació en el món del col.leccionisme. La popularització del gravat, oferint la mateixa qualitat que l'original a un preu assequible.A "La Rosa Vera" l'artista plàstic feia un dibuix lliurement, Jaume Pla deia quina era la tècnica de gravat més adient i els l'ensenyava. Després aquell gravat era comentat amb paraules per un escriptor. El canvi de papers entre l'il.lustrador i l'il.lustrat fou una novetat curiosa en el camp de l'estampa i la seva difusió."La Rosa Vera" fou una proposta nova i creativa que, sobretot amb les col.leccions de gravats, va llançar al mercat un gran nombre d'estampes artístiques, aportant-hi la novetat de l'incorporació d'uns textos literaris que les comentaven.Amb "La Rosa Vera" va néixer a Catalunya un dels moviments de gravat capdavanters en l'intent de popularitzar i revaloritzar aquest art, esdevenint un exemple de reivindicació i de defensa de la identitat del país en una època difícil per la nostra cultura. / "La Rosa Vera" is the name of a Catalan publishing company under whose auspices books and collections of original engravings, were pubIished from 1945 to 1984, an enterprise which involved a succession of artists and writers numbering over one hundred.CONTENTS OF THIS THESISVolume I: Introduction to the subject, general conclusions and bibliography.Volume ll: Analysis of the books published by La Rosa Vera.Volume III: Analysis of the collections published by La Rosa Vera.The thesis' subject matter is considered from an engraver's paint of view, bringing to the study of each book and each engraving a new outlook, at once personal and creative."La Rosa Vera" was a cultural initiative whose aim was to promote original engravings and a general appreciation of books; it was technically directed by Jaume Pla and promoted by Víctor Mª d'Imbert. The idea itself arose in Barcelona but later caught on in Madrid, under the patronage of Juana Mordó, and also in France.In "La Rosa Vera" the artist would produce a drawing freestyle, after which Jaume Pla would both advise him which was the most appropriate engraving technique and give him practical tuition in it. A writer was then commissioned to provide a commentary in words to accompany the engraving. This role-reversal between illustrator and illustrated constituted a curious innovation in the field of prints and their dissemination."La Rosa Vera" was a new creative initiative which, particularly with its collections of engravings, launched onto the market a large number of artistic prints in an attempt to introduce this art form to a wider public; it brought the added novelty of literary texts which had been specially written as a commentary on the pictures.With "La Rosa Vera", Catalonia saw the birth of one of the pioneer movements in the field of engraving which aim to popularise and to reassess this art form. This was an example of how the country' s identity was reasserted and defended in the midst of a difficult period for our culture.

The doctoral thesis was an study about Miquel Mai, a polític, jurist, bibliophile and art collector in Barcelona in the first half of the XVI century. The thesis presents the figure of Miquel Mai by his biographic history, with emphasis in the principals chapters that he was participant. After, there was a chapter whose principal theme its the connection between Miquel Mai and the Erasmism movement. Third, it was an analysis of all the art objects that Miquel Mai accumulates. Fourth, the thesis explores the library (formed by more than 2000 books). And finally, we studied the relationship between the art objects who decorate the library and the same books that was in the library. / Aquesta tesi és un estudi al voltant de la persona de Miquel Mai, politic, jurista, bibliòfil i col•leccionista d'art a la Barcelona de la primera meitat del segle XVI. La tesi presenta a Miquel Mai a partir del seu relat biogràfic, posant especial èmfasi en els principals capítols polítics en els que va participar. Seguidament es desenvolupa un capítol dedicat a la possible definició de Miquel Mai com a erasmista i la influència que aquest corrent espiritual va jugar al llarg de la seva vida. En tercer lloc s’analitza els inventaris de béns i tota la relació d’objectes artístics que va acumular amb el pas del temps. Un quart aspecte gira entorn a l’extensa biblioteca (més de 2000 llibres) que Miquel Mai va formar a la seva residència de la plaça de la Cucurulla de Barcelona. I en cinquè lloc es posa de manifest la relació directe entre els béns artístics que decoraven la biblioteca i les lectures que precisament es trobaven en aquesta biblioteca.