Els avenços que han experimentat tots els camps de la medicina en els darrers 20 anys han influït de forma notable en els tipus de malalts que són atesos als centres hospitalaris, sobre tot en hospitals de tercer nivell. L'aplicació de noves tecnologies o actituds terapèutiques corn el trasplantament de medúl.la òssia o d'òrgan sòlid i la utilització d'agents quimioteràpics han esdevingut cada cop més freqüents. A més a més, factors com la millora en l'atenció dels malalts ingressats en unitats de cures intensives, la nutrició parenteral, l'hemodiàlisi o els antibiòtics d'ampli espectre han contribuït de forma clara i favorable al tractament dels pacients en situacions crítiques. Això però, té una contrapartida negativa que es tradueix en la presència d'un major nombre de malalts hospitalitzats amb un compromís immunitari evident o amb patologies de base molt greus. Considerats corn un conjunt, aquests tipus de pacients constitueixen una població altament susceptible a patir una infeccin nosocomial que pot estar causada per diversos microorganismes entre els que cal incloure els fongs. Les infeccions fúngiques en aquests malalts són sovint severes, ràpidament progressives i generalment, hi ha certes dificultats per arribar al seu diagnòstic o realitzar un tractament adequat. L'increment experimentat en el nombre d'infeccions nosocomials fúngiques ha comportat, de forma paral.lela, un augment en el nombre de comunicacions científiques que descriuen diferents brots epidèmics nosocomia1s causats per fongs (Fridkin and Jarvis, 1996). És obvi que el focus d'origen o el mecanisme de transmissió pot ser molt diferent d'un brot a l'altre segons les característiques de l'agent implicat. A més a més, per determinar la causa d'un brot epidèmic concret i poder adoptar les mesures de control més adients per aturar-lo, és fonamental conèixer la fisiopatologia del fong implicat. Però, tal com ha passat amb les infeccions bacterianes, a mesura que aprofundim en l'epidemiologia d'una determinada infecció fúngica, i per extensió, la dels brots epidèmics, es fa cada cop més evident la necessitat d'utilitzar una determinada metodologia que ens ajudi a avaluar les troballes obtingudes. L'aplicació de mètodes moleculars per compendie millor l'epidemiologia de les infeccions fúngiques i la consegüent tipificació dels fongs implicats ha experimentat un impuls notable en els darrers 10 anys. Tot i els diversos mètodes existents, no hi ha però, un mètode considerat "standard" i l'elecció d'un o altre dependrà de les preguntes plantejades i les possibilitats de cada centre (Soll, 2000). Per tot allò comentat anteriorment, és obvi que la millora en el pronòstic de les infeccions fúngiques, sobre tot en malalts amb immunosupressió, és un objectiu que cal assolir el més aviat possible. Aquest objectiu es pot abordar des de diferents punts de vista. Així, en la pràctica diària hi ha dues opcions que semblen clares: avançar en les tècniques de diagnòstic precoç d'aquestes infeccions i la introducció en el tractament de nous antifúngics que millorin l'activitat, tolerància i seguretat dels antifúngics actuals. Hi ha però altres possibilitats que també cal estudiar per aconseguir l'objectiu que hem comentat. Algunes són necessàries com a pas previ a les opcions anteriors i altres simplement les complementen En aquesta tesi hem centrat el nostre treball en un aspecte més bàsic i inicial com és la valoració de l'activitat in vitro de nous antifúngics sobre fongs patògens prevalents amb la finalitat d'esbrinar les seves possibilitats com a fàrmacs potencialment útils en el tractament de les infeccions fúngiques. A més a més, hi ha un segon aspecte que també ha estat objecte d'anàlisi com és l'aplicació de la sonda semirepetitiva Ca3 a l'estudi de les infeccions nosocomials per “Candida albicans”.

Se han desarrollado y optimizado dos nanoemulsiones que contienen Nistatina (N1 y N2) para su aplicación en piel y mucosa oral, respectivamente. Estas formulaciones tuvieron un tamaño de gota nanométrico y resultaron ser estables a lo largo del tiempo. Adicionalmente se determinó el comportamiento reológico de ambos sistemas resultando ser fluidos newtonianos. Se evaluó la actividad antifúngica in vitro, observado que la potencia de la nistatina aumentó al ser introducida en las nanoemulsiones, cuando se comparaba con la nistatina libre. El mecanismo de liberación de la nistatina de las nanoemulsiones siguió una cinética de orden uno para ambas formulaciones. Trás el ensayo de permeación ex vivo en piel humana con la nanoemulsion N1 se observó que la cantidad de fármaco permeada fue muy baja, pudiendo descartarse la posible aparición de efectos adversos a nivel sistémico. De la misma manera se realizó el ensayo de permeación ex vivo en mucosa oral porcina para la formulación N2 llegando a la misma conclusión que en el caso de la permeación en piel. En ambos casos la cantidad de fármaco retenido en el tejido (tanto en piel o mucosa) es suficiente para observar un efecto fungistático, fungicida y un prolongado efecto post-antifungico (PAFE). Con el fin de determinar el efecto de la nanoemulsion N2 sobre la mucosa oral se visualizó la ultra-estructura del tejido y no observándose variaciones significativas cuando se comparaban con el control (mucosa no tratada con la nanoemulsion). Las nanoemulsiones N1 y N2 son formulaciones prometedoras para el potencial tratamiento clínico de candidiasis muco-cutáneas. / Muco-cutaneous candidosis is a common opportunistic infection must be treated to prevent other tissue invasion. Nystatin is one of the most prescribed drugs to treat this pathology, but due to its physicochemical properties its pharmaceutical-technological requirements make it a challenge. The purpose of this work was the development and characterization of an optimal nystatin delivery system for the potential treatment of oral candidosis avoiding undesirable side effects and toxicity of potential systemic absorption. Two nanoemulsion (N1 and N2) was developed, evaluated and characterized. It has been formulated successfully as a stable nanoemulsion with a droplet size of 75 and 138 nm, respectively. First order release parameters were estimated using different mathematical approaches and ex vivo permeation of nystatin through human skin and porcine buccal mucosa were found no systemic effects would happen. Microbiologic studies performed revealed an enhanced antifungal effect of the nystatin loaded nanoemulsion. Also the evaluation of buccal mucosa ultrastructure by transmission electron microscopy methodology showing a harmless effect in the mucosa microstructure. We can infer that the selected nystatin nanoemulsion could be potentially used on candidosis infection under mucositis conditions.