El País Valencià fou ocupat per les tropes franquistes en dues etapes: la primera l'abril-juny de 1938 quan s'arribà a la Mediterrània i fins el front de Nules; la segona, amb el final de la guerra que suposà l'ocupació de la resta del territori. En aquest treball analitzem la instauració del nou règim als territoris que corresponen a les províncies de València i de Castelló de la Plana. L'estudi repassa les principals institucions (ajuntaments, diputacions, governs civils, FET i de les JONS locals i provincials, CIIM núm. 3 i cambres de Comerç, Indústria i Navegació) per veure quina fou la seua actuació i qui foren les persones que ocuparen els seus càrrecs. A través d'aquesta anàlisi podrem comprovar quines foren les diferències arran de l'ocupació en dos temps, a més d'aprofundir en les relacions entre les diferents faccions de la dreta (fonamentalment carlistes versus falangistes), en els conflictes entre institucions i en la influència dels poders centrals. I tot plegat ens serveix per entendre alguna cosa més sobre la naturalesa del mateix règim. / The Valencian Country was occupied by Franco's troops in two stages: the first in April-June 1938, when they reached the Mediterranean sea and along it to the front of Nules; the second, with the end of the war which meant the occupation of the rest of the territory. This paper analyzes the new regime's instauration in the provinces of València and Castelló de la Plana. The study looks at the major institutions (town councils, provincial councils, governs civils, the local and provincial structures of FET i de les JONS, CIIM no. 3 and chambers of Commerce, Industry and Navigation) to see what was their practice and who were the people who occupied their main posts. Through this analysis we will see what were the differences due to the two-time occupation. We will also explore the relations between the different right wing factions (especially Carlists versus Falangist), the institutional conflicts and the central powers' influence (especially Ramon Serrano Suñer). All of which will helps us to understand a bit more on the regime's fascist nature.

Attirés par l'émulation artistique et par les possibilités qu'offrait le marché de l'art français, les artistes catalans de la fin du XIXe siècle et du début du XXe se rendirent en masse à Paris, dans un mouvement largement international. L'histoire que propose de traverser cette étude est celle des mobilités d'artistes, des transferts artistiques et culturels, des circulations, de la diffusion et de la réception d'œuvres. Quelle incidence eut l'origine de ces artistes dans leur parcours parisien? Quel fut leur degré d'acculturation? Quels réseaux parvinrent-ils à tisser? Quel fut l'accueil de leur œuvre : quelle lecture et quel usage? Comment construisirent-ils une identité à travers leur art? Ce travail entend combler une lacune de l'historiographie de l'art catalan contemporain et des rapports artistiques entre la Catalogne et la France, rejoignant les préoccupations actuelles sur les relations artistiques transnationales au travers de l'étude d'une communauté homogène d'artistes à une période déterminée. Accordant une place fondamentale à la réception, nous étudions la manière dont la capitale internationale de l'art - qu'était Paris - a réagi à l'intégration de ces étrangers et a accueilli leur œuvre. / Attracted by the artistic emulation and the possibilities offered by the French art market, nearly all Catalan artists of the late nineteenth and early twentieth went to Paris, in a broadly international movement. This essay mainly focuses on the mobility of artists, on artistic and cultural transfers, and on the reception of artworks. How did these artists integrate into the Parisian artistic milieu at the turn of the century? How did living in Paris affect their artistic production? And, alternatively , how did their presence affect the Parisian artistic landscape? Thus, joining the current concerns about transnational artistic relations, this work aims to fill a gap in the historiography of contemporary Catalan art and of the artistic relations between Catalonia and France. By providing a fundamental role to the critical reception, this work throws light on how the international capital of art - that was Paris - reacted to the integration of these foreign artists and to their work.

Národy bez státu jsou celosvětovou mezinárodní problematikou, jejichž úsilí může budoucnosti signifikantně pozměnit politickou mapu světa. Ačkoliv evropské hranice, a především ty západoevropské zůstávají v posledních letech neměnné, tak i v unie můžeme nalézt mnoho případů takzvaných národů bez státu. Procesy utváření národní identity jednotlivých zkoumaných národů, jejich společná historie, geografické a socioekonomické aspekty či institucionální a stranické systémy, to vše je zahrnuto této diplomové práci zkoumám konkrétní případy za pomoci teoretických konceptů širokého spektra odborníků. V první řadě bylo nezbytné definovat pojem národ spojené termíny, jako například nacionalismus. Mezi další studované koncepty patří stát, právo na sebeurčení, regionalismus a secesionismus. Jednotlivé teoretické bloky jsou poté využity v případových studiích, které se zabývají výše zmíněnými příp Konkrétní případové studie jednotlivých národů spadajících do států v druhé části práce. Každý národ je zkoumán samostatně a obsahuje vlastní závěry. Hlavním úkolem je nalézt secesionistický potenciál jednotlivých národů a vytvořit určitou predikci možného dělení evropských států. V závěrečné části práce proběhne komparace podobností a odlišností jednotlivých případů, načež je zakončena již zmíněnou

Titre de l'écran-titre (visionné le 4 mars 2024) / Basé sur un terrain de recherche multisitué dans la Communauté autonome basque et la Catalogne en 2021, ce mémoire aborde dans une perspective comparative les réorientations des dynamiques des langues basque et catalane dans leurs communautés autonomes respectives en Espagne. Ancrée dans l'anthropologie du langage, cette étude analyse et compare les enjeux contemporains des pratiques langagières des locutorats et des efforts de pérennisation de ces langues après plus de cinquante ans d'aménagement linguistique. Cette recherche révèle une tension entre deux tendances dominant les pratiques et les imaginaires entourant les langues basque et catalane qui varient en fonction d'une valeur identitaire ou utilitaire attribuée aux langues. Ce clivage, variable selon les zones sociogéographiques et renforcé par les phénomènes de la globalisation, a des effets sur l'usage public des langues, l'efficacité de leur transmission, et l'engagement pour la militance linguistique, en plus d'impacter les vécus identitaires et expérientiels des locutorats. Les acteurs de la pérennisation basques et catalans, dans des momentum distincts, abordent désormais les défis inhérents en misant sur des référents, des ressources et des pratiques partagées afin de favoriser l'apprentissage et l'usage de la langue régionale chez l'ensemble des habitants des communautés autonomes. L'analyse comparative montre que, dans des contextes où la valeur des langues apparait identitaire ou utilitaire, la stratégie de normalisation langagière s'avère non viable comme objectif à long terme pour la pérennisation de l'euskera et du catalan. Par conséquent, alors que leurs locutorats s'appuient de plus en plus sur une idéologie d'authenticité réinventée et flexible axée sur l'appartenance à la communauté pour légitimer leurs pratiques, celle-ci constitue une piste intéressante pour réorienter les efforts de pérennisation langagiers, conciliant le local et le global. Les acteurs de ce secteur en sont conscients et commencent à emprunter cette piste où la langue a le potentiel d'acquérir une valeur nouvelle, lui permettant de continuer à être apprise, utilisée et, surtout, vécue. / Based on multi-sited fieldwork conducted in 2021 in the Basque Country and Catalonia, this thesis draws on a comparative approach to examine the reorientation of the dynamics of the Basque and Catalan languages in these autonomous communities in Spain. Rooted in the anthropology of language, this study analyses and compares the issues at stake in the language practices of speakers and the efforts to promote and perpetuate these languages in contemporary settings, after fifty years of language planning. This research highlights a tension between two trends in the practices and imaginaries concerning Basque and Catalan languages that vary according to an identitarian or utilitarian value attributed to languages. This divide, which differs across socio-geographical zones and is enhanced by the phenomena of globalization, has effects on the public use of languages, the efficiency of their transmission, and the commitment in linguistic militancy. This divide also impacts the identity and lived experiences of the speakers. Although agents of the Basque and Catalan languages sustainability efforts are working in distinct momentum, they now tackle the related challenges by relying on shared referents, resources, and practices to promote the learning and use of the regional language by all inhabitants of the autonomous communities. The comparative analysis shows that, in contexts where the value of languages appears either identitarian or utilitarian, the strategy of language normalisation proves unsustainable as a long-term objective for Basque and Catalan languages. Therefore, while these speakers rely increasingly on a reinvented and flexible ideology of authenticity focused on community membership to legitimize their practices, it appears as an interesting way to reorient Basque and Catalan sustainability efforts in a way to balance the local and the global. The agents of this sector are aware of it and begin to follow this path where regional languages may have the potential to acquire new value, enabling it to continue to be learned, used and, above all, lived. / Ikerlan honek 2021ean Euskal Autonomia Erkidegoan eta Katalunian egindako landa-lan batean du oinarria, eta euskarak eta katalanak zeinek bere erkidego autonomoan dituzten dinamiken orientazio eta berrorientazioak aztertzen ditu ikuspegi konparatibo batetik. Hizkuntzaren antropologiatik egindako ikerketa honek euskal eta katalan hiztunen hizkuntza-praktiken erronkak aztertu eta alderatu ditu, bai eta gaur egungo testuinguruan hizkuntza hauek sustatzeko eta iraunarazteko egiten diren ahaleginak ere, batean zein bestean hizkuntza-plangintza egiten hasi zirenetik 50 urte baino gehiago igaro diren honetan. Ikerketa honek etengabeko tentsioan dauden bi joera nagusi erakusten ditu euskara eta katalana inguratzen dituzten praktika eta iruditerietan, hizkuntzei egozten zaien balio identitario edo utilitarioaren arabera aldatzen direnak. Eremu soziogeografikoen arabera aldakorra den eta globalizazioaren fenomenoek indartzen duten bereizketa horrek eragina du hizkuntzen erabilera publikoan, haien transmisioaren eraginkortasunean eta militantzia linguistikoaren engaiamendu eta interesean; gainera, ondorioak ditu hiztunen bizipen identitario eta esperientziazkoetan. Hizkuntzen erronkei aurre egiteko, euskararen eta katalanaren iraupenaren aldeko eragileek, nahiz eta erritmo desberdinetan ari diren, partekatutako erreferente, baliabide eta praktikak lehenesten dituzte gaur egun hizkuntza erregionalaren ikaskuntza eta erabilera erkidego autonomoetako biztanle guztien artean bultzatzeko, edozein direlarik ere haien hizkuntza, jatorria eta lanbidea. Azterketa konparatiboak erakusten duenez, hizkuntzen balioa oraindik ere identitario edo utilitario moduan agertzen den testuinguruetan, hizkuntz normalizazioaren estrategia ez da epe luzeko helburu moduan bideragarria suertatzen euskararen eta katalanaren iraupenerako. Ondorioz, badirudienez hiztunak, beren praktikak legitimatzeko, erkidegoaren parte izatearen sentimenduan ardaztutako autentikotasun-ideologia berrasmatu eta malgu batean oinarritzen direla, hori pista interesgarria litzateke euskara eta katalana sustatzeko eta iraunarazteko egiten diren ahaleginak berrorientatzeko eta tokiko errealitateak eta errealitate globala uztartzeko. Hain zuzen ere, ikerketako datuek erakusten duten bezala, sektore honetako eragileak jakitun dira horretaz, eta hasiak dira pista horri jarraitzen, oharturik hizkuntzak balio berri bat bereganatzeko boterea daukala, eta balio berri horrek aukera emango diola ikasia, erabilia eta, batez ere, bizia izaten jarraitzeko. / A partir d'un estudi en diversos espais de la Comunitat Autònoma Basca i de Catalunya l'any 2021, aquesta tesi aborda des d'una perspectiva comparada les reorientacions de les dinàmiques del basc i del català a les seves respectives comunitats autònomes a Espanya. A partir de la disciplina de l'antropologia de la llengua, aquest estudi analitza i compara els reptes contemporànies de les pràctiques lingüístiques dels parlants i els esforços per promoure aquestes llengües, després de més de cinquanta anys de planificació lingüística. Aquest estudi revela una tensió entre dues tendències dominant les pràctiques i els imaginaris entorn del basc i el català, que varien en funció del valor identitari o utilitari atribuït a les llengües. Aquesta fractura, que varia segons els àmbits sociogeogràfics i ve reforçada pels fenòmens de globalització, té efectes en l'ús públic de les llengües, l'efectivitat de la seva transmissió, i el compromís per l'activisme lingüístic, a més d'incidir en la identitat i les vivències identitàries i experiències dels parlants. Els actors de la sostenibilitat basca i catalana, encara que amb impulsos diferents, aborden els reptes inherents apostant per referències, recursos i pràctiques compartides per promoure l'aprenentatge i l'ús de la llengua regional entre tots els residents de les comunitats autònomes. L'anàlisi comparativa mostra que, en contextos en què el valor de les llengües apareix ja sigui en termes d'identitat o d'utilitat, l'estratègia de normalització lingüística es mostra inviable com a objectiu a llarg termini per a la sostenibilitat del basc i el català. En conseqüència, quan els seus parlants aposten cada cop més per una ideologia d'autenticitat reinventada i flexible centrada en la pertinença a la comunitat per legitimar les seves pràctiques, sembla que aquesta ideologia constitueix una via interessant per reorientar els esforços de sostenibilitat del basc i el català per conciliar el local i el global. Els actors del sector de la promoció i la sostenibilitat en són conscients i comencen a recórrer a aquesta estratègia, segons la qual la llengua té el potencial d'adquirir un nou valor, permetent que continuï sent apresa, usada i, sobretot, viscuda. / Basada en un trabajo de campo en la Comunidad Autónoma Vasca y Cataluña en 2021, esta monografía trata desde una perspectiva comparativa de las reorientaciones de las dinámicas de las lenguas vasca y catalana en sus respectivas comunidades autónomas. Este estudio realizado a partir de la antropología del lenguaje ha analizado y comparado los retos actuales de las prácticas lingüísticas de los hablantes y de los esfuerzos que se realizan para promover y perpetuar estas lenguas, más de 50 años después de que se iniciara la planificación lingüística. Esta investigación muestra dos tendencias dominantes en tensión en las prácticas y los imaginarios que rodean al euskera y al catalán y que varían en función de un valor identitario o utilitario que se atribuye a las lenguas. Esta división, variable por ámbitos sociogeográficos y reforzada por los fenómenos de la globalización, influye en el uso público de las lenguas, en la eficacia de su transmisión y en el compromiso por la militancia lingüística, además de tener consecuencias en las vivencias identitarias y experienciales de los hablantes. Aunque los actores que trabajan en los esfuerzos de promoción vascos y catalanes lo hacen a diferentes ritmos, ambos afrontan los retos de la lengua apostando actualmente por referentes, recursos y prácticas compartidas para favorecer el aprendizaje y el uso de las lenguas regionales entre todos los habitantes de las comunidades autónomas. El análisis comparativo muestra que, en contextos en los que el valor de las lenguas sigue apareciendo como identitario o utilitario, la estrategia de normalización lingüística no resulta viable como objetivo a largo plazo para la sostenibilidad del euskera y del catalán. Por lo tanto, mientras sus hablantes se apoyan cada vez más en una ideología de autenticidad reinventada y flexible basada en la pertenencia a la comunidad para legitimar sus prácticas, ello constituiría una pista interesante para reorientar los esfuerzos que se realizan para fomentar y perpetuar el euskera y el catalán y conjugar las realidades locales con la realidad global. Los actores de este sector son conscientes de ello y empiezan a seguir esta estrategia en que la lengua puede adquirir un valor nuevo, que le permitirá seguir siendo aprendida, utilizada y, sobre todo, vivida.

Enric Prat de la Riba i Sarrà fou un destacat polític català que, en el període comprès entre 1907 i 1917, des de la presidència, primer, de la Diputació provincial de Barcelona i, més endavant, també de la Mancomunitat de Catalunya, impulsà una destacada actuació en els àmbits de les obres públiques, la beneficència i la cultura. L'obra i l'actuació de Prat s'han estudiat des d'una triple orientació: com a home d'idees, que sistematitzà els principis doctrinals del nacionalisme catalanista; com a home de partit, que defensà els objectius polítics del catalanisme; i com a home de govern, que aconseguí dur a la pràctica alguns dels objectius que s'havien formulat des del catalanisme polític. A la nostra recerca ens hem plantejat l'objectiu d'estudiar si l'obra institucional de cultura que impulsà Prat de la Riba com a home de govern, des de la presidència de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya, va respondre al pensament polític i social que formulà en l'obra que escrigué com a home d'idees i que defensà com a home de partit. Utilitzant com a font de dades primàries, amb un criteri cronològic, el corpus format per l'obra escrita completa de Prat la Riba, es desenvolupen els objectius generals següents:- Conèixer el pensament de Prat de la Riba fins a l'any 1905, en què fou elegit diputat provincial, en referència al marc social i polític, a l'anàlisi que en feia i a les propostes que presentava: és la concreció del plantejament polític i social que Prat formulà com a home d'idees i com a home de partit abans de ser escollit diputat i president de la Diputació provincial de Barcelona.- Conèixer quins eren els objectius que es proposà assolir Prat des de l'actuació política i a través de l'obra institucional que, de 1907 a 1917, promogué des de la presidència, primer, de la Diputació provincial i, més tard, també de la Mancomunitat de Catalunya.- Analitzar si existeix una correspondència directa entre les propostes que presentà, com a home d'idees i com a home de partit, i les realitzacions concretes que impulsà des de les institucions en l'àmbit de la cultura catalana, com a home de govern. Complementàriament, prenent com a referent el marc polític i social del període, es desenvolupen els objectius específics següents:- Presentar els objectius polítics que formulà el catalanisme polític a les sis primeres Assemblees de Delegats que celebrà la Unió Catalanista.- Presentar les demandes de regeneració de la política espanyola que es feren des de Catalunya i la petició d'establir un concert econòmic.- Presentar l'ús que Prat va fer del recurs de l'emissió de deute públic per a poder dur a terme l'obra institucional que impulsà des de la Diputació provincial de Barcelona i des de la Mancomunitat de Catalunya. La tesi s'organitza en una part primera, en què es presenta l'obra de Prat de la Riba publicada en el període anterior a la seva entrada a la vida política activa, fins el març de 1905, obra que per la varietat de les temàtiques tractades i del públic a qui es dirigia tenia una component pedagògica de divulgació de l'ideari catalanista i dels objectius del catalanisme polític; una part segona, en què es presenta l'obra de Prat de la Riba publicada en el període comprés entre la incorporació a la vida política activa i la seva mort, des d'abril de 1905 fins a juliol de 1917, que es correspon amb el desenvolupament de l'obra de cultura; la recapitulació i conclusions de la tesi, la bibliografia i els annexos. / Enrique Prat de la Riba y Sarrá fue un destacado político catalán que, en el período comprendido entre 1907 y 1917, desde la presidencia, primero, de la Diputación provincial de Barcelona y, más tarde, también de la Mancomunidad de Cataluña, impulsó una destacada actuación en los ámbitos de las obras públicas, la beneficencia y la cultura. La obra y la actuación de Prat se han estudiado desde una triple orientación: como hombre de idees, que sistematizó los principios doctrinales del nacionalismo catalanista; como hombre de partido, que defendió los objetivos políticos del catalanismo; y como hombre de gobierno, que consiguió llevar a la práctica algunos de los objetivos que se formularon desde el catalanismo político. En nuestra investigación nos hemos planteado el objetivo de estudiar si la obra institucional de cultura que impulsó Prat de la Riba como hombre de gobierno, des de la presidencia de la Diputación de Barcelona y de la Mancomunidad de Cataluña, se corresponde con el pensamiento político y social que formuló en la obra que escribió y que defendió como hombre de idees y como hombre de partido. Utilizando como fuente de datos primarios, con un criterio cronológico, el corpus formado por la obra escrita completa de Prat la Riba, es desarrollan los objetivos generales siguientes:- Conocer el pensamiento de Prat de la Riba hasta el año 1905, en que fue elegido diputado provincial, en referencia al marco social y político, al análisis que hacía y a las propuestas que presentaba: es la concreción del planteamiento político y social que Prat formuló como hombre de ideas y como hombre de partido antes de ser elegido diputado y presidente de la Diputación provincial de Barcelona.- Conocer cuáles eran los objetivos que se propuso alcanzar Prat desde la actuación política y a través de la obra institucional que, de 1907 a 1917, promovió desde la presidencia, primero, de la Diputación provincial y, más tarde, también de la Mancomunidad de Cataluña.- Analizar si existe una correspondencia directa entre las propuestas que presentó, como hombre de ideas y como hombre de partido, y las realizaciones concretes que impulsó desde las instituciones en el ámbito de la cultura catalana, como hombre de gobierno. Complementariamente, tomando como referencia el marco político y social del período, se desarrollan los objetivos específicos siguientes:- Presentar los objetivos políticos que formuló el catalanismo político en las seis primeras Asambleas de Delegados que celebró la Unión Catalanista.- Presentar las demandas de regeneración de la política española que se presentaron desde Cataluña y la petición de establecer un concierto económico.- Presentar el uso que Prat hizo del recurso de la emisión de deuda pública para poder llevar a cabo la obra institucional que impulsó desde la Diputación provincial de Barcelona y desde la Mancomunidad de Cataluña. La tesis se organiza en una parte primera, en que se presenta la obra de Prat de la Riba publicada en el período anterior a su entrada en la vida política activa, hasta marzo de 1905, obra que por la variedad de las temáticas tratadas y del público a quien se dirigía tenia una componente pedagógica de divulgación del ideario catalanista y de los objetivos del catalanismo político; una parte segunda, en que se presenta la obra de Prat de la Riba publicada en el período comprendido entre la incorporación a la vida política activa y su muerte, desde abril de 1905 hasta julio de 1917, que se corresponde con el desarrollo de la obra de cultura; la recapitulación y conclusiones de la tesis, la bibliografía y los anexos. / Enric Prat de la Riba i Sarrà was a very important catalan politician. Since 1907 to 1917 he was the president (firstly in the provintial Deputation of Barcelona and later in the Catalonia Union, too). He stimulated a emphasized actuation in the public works, the charity an the culture fields. In the culture field Prat de la Riba worked on an extensive whole of actions that treated about the ortographic normalization of catalan language and the creation of institutions as, for example, the Catalan Studies Intitute, the Catalonia Library, the Popular Libraries, the Theatre Institute, the Industrial School and the Work School. Prat's work and action have been studied from a triple point of view: as an ideas' man (systematizing the doctrinal points of catalan nationalism), as a party-s man (defending the politic catalanism objectives) and as a government's man (he attained to lead to practice some objectives that had been formulated from politic catalanism). In our searching we have proposed the objective to study if the culture insitutional work that Prat de la Riba carried out as a government man (from the provintial Deputation of Barcelona and the Catalonia Union presidency) answered to the political and social thought that formulated in the work that wrote as an ideas man and he defended as a party man. The corpus shaped by the complete writen work of Prat de la Riba has been used as a mainly source. The following objectives are developed:- To know the Prat de la Riba thought until 1905, when he was elected provincial delegate, in reference to the social and political framework, to the analysis that he did and the proposals that he show: this is the summary of the political and social exposition that Prat designed as a ideas man and as a party man before been elected delegate and president of the provincial Deputation of Barcelona.- To know the objectives that Prat de la Riba was thinking on since the politic action and trough the institutional work that, since 1907 to 1917, promoted from the presidence (firtsly, from provincial Deputation of Barcelona and later from Catalonia Union).- To analyze if exists a direct correspondence between the proposal that he shows, as an ideas man and as a party man, and the concrete accomplishments that he carried out from the institutions in the catalan culture field, as a government man. In addition, using as a reference the social and politic framework of the period, the following specific objectives are developed:- To show the politic objectives that politic catalanism formulated to the six first ones Delegate Assemblies that celebrated the Catalanism Union.- To show the regeneration requests of the Spanish politic that were done from Catalonia and the request to stablish an economic agreement.- To show the use that Prat did from the emission's resort of the public debt to be able to carry out the institutional work that he did from the provincial Deputation of Barcelona and from the Catalonia Union. The thesis is organized in two parts. The first one shows the work of Prat de la Riba published in the previous period to his active political life, until the March of 1905. The work pedagogic component of Catalanist ideology and the objectives of the Catalanist politic were caused by the extent topics treated and the public. The second one, shows the Prat de la Riba's work published in the period between the insertion in the active politic life and his death, from April of 1905 to June of 1917, that corresponds to the culture work development. Finally, the recapitulation and the thesis' conclusions, the bibliography and the annexe.