No description available.

No description available.

The aim of the present work, "Archaeology of the found object", is to study and analyze what we know as "objet trouvé". In our way through Art History we will take a pause to see what avant-gardes from the twentieth century and which artists have recovered disused objects and have given them a second life by turning them into works of art. We will analyze their precedents to see how they could have influenced later artistic processes. This journey will inevitably lead us to the beginning of the small museums, and to think about what collectionism means. We will emphasize in the change of value of objects as they become works of art. Across examples of exhibitions of the last recent years and of museums devoted of hosting this type of collections, we will see how found objects are still being used currently for the elaboration of artistic discourses and works. All this will be done from a poetically archaeological look at findings that will conclude in a plastic proposal. An interdisciplinary research Through an almost detective process of that Umberto Eco called "abductive semiosis", our research will seek to elaborate a story, in order to include as an hypothesis the origin and the supposed purpose of an object or a fragment of a found object ¿as it happens in the logical mental process followed by Sherlock Holmes¿ we will see the reasons that have guided my decision to look for, not only the presence of three Ph. D. advisors, but fundamentally their different disciplinary approach, necessary to give coherence to the epistemological thread that sustains my own work. Being an interdisciplinary research I sought the help of three acquaintances specialists in the main topics that are developed in the dissertation. The archaeological and paleontological perspective that is in the basis of the process of looking for, finding, analyzing, and writing / creating from what has been found, that is present throughout the work, has taken as referent both the bibliography and the fieldwork of Professor in Paleontology Juan Luis Arsuaga. The rhetoric of painting as a way of understanding the discipline owes its intellectual position to the book Rhetoric of painting by Alberto Carrere and the director of this research, painter and painting Professor José Saborit. Finally, and to explain the object as a sign within Art History and the importance of the changes of value the contributions of the semiotician and Professor of Theory of Languages and Communication Jenaro Talens have been very important . The three disciplinary fields of my three advisors, articulated among them, have made possible the development of "Archaeology of the found object". / El objetivo del presente trabajo, "Arqueología del objeto encontrado", es estudiar y analizar en qué consiste lo que conocemos como "objet trouvé". Mediante un recorrido por la Historia del Arte nos detendremos para ver qué vanguardias del siglo XX y qué artistas han recuperado objetos en desuso y les han dado una segunda vida para convertirlos en obras de arte. Analizaremos sus precedentes para ver cómo han podido influir en los procesos artísticos posteriores. Este trayecto nos llevará inevitablemente al inicio de los pequeños museos, y a hacer una reflexión sobre lo que supone el coleccionismo. Se hará especial hincapié en el cambio de valor de los objetos al convertirse en obras de arte. A través de ejemplos de exposiciones de los últimos años y museos destinados a albergar colecciones de esta índole, veremos cómo en la actualidad se siguen empleando los objetos encontrados para la elaboración de discursos artísticos y obras. Todo esto se hará a partir de una mirada poéticamente arqueológica en cuanto a hallazgos se refiere que concluirá en una propuesta plástica. Una investigación interdisciplinar Mediante un proceso casi detectivesco de lo que Umberto Eco llamaba "semiosis abductiva" que busca, mediante la elaboración de un relato, que incluya como hipótesis el origen y supuesta finalidad de un objeto o fragmento de objeto encontrado ¿como sucede en el proceso lógico del pensamiento de Sherlock Holmes, veremos la razón que ha guiado, no sólo la presencia de tres directores de tesis, sino fundamentalmente su distinta adscripción disciplinar, necesaria para dar coherencia al hilo epistemológico que sustenta nuestra reflexión. Al tratarse de una investigación interdisciplinar busqué la ayuda de tres conocidos especialistas en los temas principales que se desarrollan en la tesis. La parte general de la mirada arqueológica y paleontológica que se le ha querido dar a la investigación y que forma parte de ese proceso de búsqueda, encuentro y análisis y escribir/crear a partir del hallazgo que, está presente a lo largo de todo el trabajo viene estudiada tras las lecturas que ha aportado tanto la bibliografía como el trabajo de campo del catedrático en Paleontología Juan Luis Arsuaga. La retórica de la pintura viene planteada como forma de entender esta disciplina a partir del libro Retórica de la pintura de Alberto Carrere y el director de esta tesis, pintor y catedrático de Pintura José Saborit. Finalmente, y para explicar el objeto como signo dentro de la Historia del Arte y la importancia de los cambios de valor han sido imprescindibles las aportaciones del semiótico y catedrático en Teoría de los lenguajes y Ciencias de la comunicación Jenaro Talens. Los tres campos disciplinares de mis directores, articulándose entre sí, han hecho posible el desarrollo de "Arqueología del objeto encontrado". / L'objectiu del present treball, "Arqueologia de l'objecte trobat", és estudiar i analitzar en què consisteix allò el que coneixem com "objet trouvé". Mitjançant un recorregut a través de la Història de l'Art ens aturarem per veure quines avantguardes del segle XX i quins artistes han recuperat objectes en desús i els han donat una segona vida per convertir-los en obres d'art. Analitzarem els seus precedents per veure com han pogut influir en els processos artístics posteriors. Aquest trajecte ens portarà inevitablement a l'inici dels petits museus, i a fer una reflexió sobre allò que suposa el col¿leccionisme. Es farà especial èmfasi en el canvi de valor dels objectes en convertir-se en obres d'art. A través d'exemples d'exposicions dels últims anys i museus destinats a albirar col¿leccions d'aquesta mena, veurem com en l'actualitat se segueixen emprant els objectes trobats per a l'elaboració de les obres i els discursos artístics. Tot això es farà a partir d'una mirada poèticament arqueològica pel que es refereix a troballes, que conclourà en una proposta plàstica. Una investigació interdisciplinària Mitjançant un procés gairebé detectivesc que Umberto Eco anomenava "semiosi abductiva", que cerca l'elaboració d'un relat, que incloga com a hipòtesi l'origen i suposada finalitat d'un objecte o fragment d'objecte trobat ¿com succeeix en el procés lògic del pensament de Sherlock Holmes¿; veurem la raó que ha guiat, no només la presència de tres directors de tesi, sinó fonamentalment la seua diferent adscripció disciplinar, necessària per donar coherència al fil epistemològic que sustenta la nostra reflexió. En tractar-se d'una investigació interdisciplinària vaig buscar l'ajuda de tres coneguts especialistes en els temes principals que es desenvolupen a la tesi. La part general de la mirada arqueològica i paleontològica que se li ha volgut donar a la investigació i que forma part d'aquest procés de recerca, trobada i anàlisi i escriure / crear a partir de la troballa, que està present al llarg de tot el treball ve estudiada després de les lectures que ha aportat tant la bibliografia com el treball de camp del catedràtic en Paleontologia Juan Luis Arsuaga. La retòrica de la pintura ve plantejada com a forma d'entendre aquesta disciplina a partir del llibre Retòrica de la pintura d'Alberto Carrere i el director d'aquesta tesi, pintor i catedràtic de Pintura José Saborit. Finalment, i per explicar l'objecte com a signe dins de la Història de l'Art i la importància dels canvis de valor han estat imprescindibles les aportacions del semiòtic i catedràtic en Teoria dels llenguatges i Ciències de la comunicació Jenaro Talens. Els tres camps disciplinaris dels meus directors, articulant-se entre si, han fet possible el desenvolupament de "Arqueologia de l'objecte trobat". / Alvar Beltrán, C. (2017). Arqueología del objeto encontrado [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86150 / TESIS

L'invention de la photographie a permis à l'individu moderne de documenter visuellement et de façon autonome son histoire personnelle. Les avant-gardes au vingtième siècle (surréalistes, situationnistes, artistes conceptuels) ont alors élevé au rang d'art ces traces indicielles des événements de la vie ordinaire ou de processus esthétiques à l'œuvre. Les productions artistiques et littéraires se sont alors recentrées sur l'expérience subjective de l'auteur au quotidien et Nadja d'André Breton marque l'avènement du récit autobiographique moderne illustré de photographies, à la manière d'un reportage sur soi-même. Cette conception du récit fragmentaire et hétérogène rejoint alors la notion de " mythologie " énoncée par Roland Barthes. Le dispositif photographique dans le texte, une des formes narratives privilégiées des médias, impose cette esthétique du récit à partir duquel le sujet moderne configure une apparence d'identité. Barthes dans les années soixante-dix pratique à son tour cette forme de récit-photo, en même temps que des artistes français comme Christian Boltanski dont les pratiques photo-textuelles ont été assimilées à des " mythologies individuelles ". Dans les années quatre-vingts, le principe est baptisé " photobiographie " alors que l'artiste Sophie Calle débute son activité artistique exclusivement consacrée à la production d'un récit de soi en images. Inspiré des cultural studies, ce travail étudie donc chronologiquement l'émergence de l'autobiographie illustrée de photographies, non pas en tant que genre mais plutôt en tant que pratique généralisée, en art et en littérature à travers la notion de " mythologie individuelle " comme esthétique de soi.

This paper explains at the intersection of Memory theory, Feminist Theory, Existential Psychology, Faith and Contemporary Art, I have found a way to embrace and integrate memories and experiences into my art and be a more fully integrated, emotionally healthy person living fully in the present moment. I articulate my exploration of the broad concept of memory and addressing unresolved negative memories in order to realize healthy change in forming my identity. Through art and philosophical research I have found substantial corroboration, conceptually supporting my information supporting my Post Minimal art making process. I employ memory evoking materials through the use of repetitive acts and strict self-imposed rules throughout the art making process, communicating ne living in the present moment, embracing yet uninhibited by their past.