Orientador: Rosilene Fernandes da Rocha / Banca: Darcy de Oliveira Tosello / Banca: Antonio Olavo Cardoso Jorge / Resumo: O objetivo deste trabalho foi avaliar os efeitos da sinvastatina na reparação óssea guiada de mandíbulas de ratas ovariectomizadas e observar o nível de colesterol sangüíneo nesses animais. Foram utilizadas setenta ratas, divididas em quatro grupos: controle normal, controle ovariectomizado, tratado normal e tratado ovariectomizado. Após um mês da ovariectomia foi confeccionado um defeito ósseo bicortical na mandíbula, que foi recoberto por uma membrana de politetrafluoretileno. Imediatamente após a cirurgia os grupos tratados receberam 20mg/Kg/dia de sinvastatina via oral, durante 15 ou trinta dias. As ratas foram sacrificadas 15, trinta e sessenta dias após a cirurgia, tendo o sangue retirado para dosagem do colesterol e a mandíbula removida para análise densitométrica, histológica e morfométrica. Todos os espécimes foram submetidos à análise de variância (ANOVA) e teste de Tukey. Os grupos ovariectomizados apresentaram nível de colesterol superior ao grupo tratado normal e não foram encontradas diferenças estatisticamente significantes entre os diferentes tempos de tratamento e sacrifício. As análises densitométrica, histológica e morfométrica demonstraram que o grupo tratado ovariectomizado apresentou maior quantidade de tecido ósseo neoformado em relação ao controle ovariectomizado, mas não foram observadas diferenças estatisticamente significantes entre os tempos de tratamento. Concluiu-se que a deficiência de estrógeno promoveu um aumento do nível de colesterol sangüíneo e que a sinvastatina favoreceu a reparação óssea guiada nos animais ovariectomizados / Abstract: The purpose of this study was to evaluate the effects of the simvastatin on guided bone regeneration of mandibles of ovariectomized rats and to observe the blood cholesterol level in these animais, 70female rats were divided into four groups; normal control, ovariectomized control, normal treated and ovariectomized treated. A month after the ovariectomy a bone defect was created in the mandible, which was covered by a polytetrafluoroethylene membrane. Immediately after surgery the treated groups received 20 mg/K/day of simvastatin orally for 15 or 30 days. The rats were sacrificed 15, 30 and 60 days after the surgery, a blood sample was extracted to observe the cholesterol levels and the mandible was extracted to densiometric, histological and morphometric analyses. All specimens were submitted to analysis of variance (ANOVA) and to Tukey's method. The ovariectomized groups presented higher cholesterol level than the treated normal group and no significant statistical difference was found between the different treatment periods and the sacrifice times. The densiometric, histological and morphometric analyses showed that the treated ovariectomized group presented more quantity of new bone formation when compared to the control ovariectomized, but no statistica1 difference was observed between the treatment periods. It can be concluded that the deficienty of estrogen increased the level of blood cholesterol and that the simvastatin helped the new bone formation in the ovariectomized animals / Mestre

La sortida de colesterol juga un paper important en la capacitació i reacció acrosòmica de l'espermatozoide. En aquesta tesi s'ha establert l'efecte de la sortida de colesterol en la "fluïdesa" de la membrana plasmàtica i en la reacció acrosòmica (RA) de l'espermatozoide de boc. La incubació dels espermatozoides en b-ciclodextrina (bCD) 8 mM com a acceptor de colesterol va donar lloc a una sortida de gairebé un 50% del colesterol de les membranes i la RA va ser induïda fins a un 35%. No obstant, quan només era eliminat el 30% de colesterol de les membranes, no s'induïa RA. Aquesta sortida de colesterol no anava acompanyada de sortida de fosfolípids, indicant que s'havia preservat la integritat de les membranes. L'esmentada sortida és molt ràpida, segueix una cinètica exponencial decreixent amb una semivida d'aproximadament 10 min, arribant al nivell asimptòtic al cap d'uns 30 min. Aquesta cinètica contrasta amb la cinètica lenta de la RA; es necessiten gairebé 2 h per assolir el màxim percentatge de RA. Es conclou que la sortida de colesterol, per sí sola, indueix RA.Es va investigar l'efecte de la sortida de colesterol en la "fluïdesa" de membrana d'espermatozoides vius i en liposomes procedents d'extractes lipídics d'espermatozoides. Utilitzant l'anisotropia de fluorescència del 1,6-difenil-1,3,5-hexatriè (DPH) es va estudiar el comportament termotròpic dels lípids de membrana, després d'1 h d'incubació dels espermatozoides en presència o absència de bCD 8 mM. Les dades experimentals es van ajustar a corbes teòriques sigmoidals, la qual cosa ens va permetre determinar acuradament els paràmetres del comportament termotròpic. En el cas dels espermatozoides sencers, es van distingir dues transicions de fase diferents, atribuïbles a diferents dominis lipídics. Així doncs, a les membranes dels espermatozoides coexisteixen regions fluïdes amb regions clarament més rígides. La sortida de colesterol va donar lloc a importants canvis en l'extensió relativa de les dues transicions de fase, indicant un increment de la fluïdesa d'alguns microdominis lipídics de la membrana dels espermatozoides i una reorganització lateral dels dominis lipídics, just abans de l'inici de la RA. Per tal d'establir quins dels macrodominis de la membrana plasmàtica de l'espermatozoide estaven implicats en la sortida de colesterol, es va utilitzar la microscòpia confocal. Mitjançant merocianina 540 com a marcador de fluïdesa, es van determinar quatre patrons de marcatge diferents en la membrana de l'espermatozoide de boc. Aquests quatre patrons tenien en comú un intens marcatge de la peça intermèdia, i es diferenciaven pel seu marcatge en el cap. Els tres patrons majoritaris es caracteritzaven per presentar o bé un marcatge en tot l'acrosoma, o bé un marcatge limitat al segment equatorial, o be un marcatge tant en el segment equatorial com en el segment apical. El patró minoritari es caracteritzava per tenir el postacrosoma més marcat. La sortida de colesterol va fer variar la freqüència d'aquests quatre patrons: va augmentar la freqüència dels patrons que presentaven un marcatge en el segment equatorial i en el segment equatorial i apical. Així doncs, la sortida de colesterol va fer augmentar la fluïdesa de la membrana plasmàtica dels espermatozoides de boc en uns macrodominis ben definits, el segment equatorial i el segment apical. La fluïdesa de la regió postacrosomal va romandre inalterada.Per tal de poder quantificar, a nivell poblacional, els canvis de fluïdesa de membrana dels espermatozoides durant la capacitació, es va utilitzar la citometria de flux. Amb aquesta tècnica es va atribuir al conjunt de la població d'espermatozoides vius un augment de la fluïdesa de membrana, induïda per la incubació en bCD 8 mM durant 1 h. Aquesta fluïdesa es va veure incrementada encara, al cap de 2 h, coincidint amb la RA massiva. / Cholesterol efflux plays an important role in sperm capacitacion and membrane fusion in the acrosome reaction (AR). In this thesis, we established the effect of cholesterol removal from goat spermatozoa on membrane "fluidity" and acrosomal responsiveness. Mature goat spermatozoa were incubated in BSA-free medium in the presence of b-cyclodextrine (bCD) as cholesterol acceptor. After incubation with 8 mM bCD, approximately 50% of cholesterol was released from sperm membranes with no loss in the phospholipid content, indicating membrane preservation, and 35% of AR was induced. However, when only 30% of cholesterol was lost, this moderate cholesterol decrease was unable to initiate AR. Cholesterol desorption was very rapid, following an exponential decay with a half-time of around 10 min, and reaching an asymptotic level at 30 min. This kinetics is in contrast with the slow sigmoidal kinetics of acrosomal responsiveness: around 2 h were required for maximal AR. Our results suggest that cholesterol efflux has a direct influence on the onset of the AR, that is, merely removing cholesterol would trigger the AR. We also investigated the effect of cholesterol removal from mature goat spermatozoa on membrane "fluidity" of live cell membranes and liposomes from sperm lipid extracts. Using steady state fluorescence anisotropy of 1,6-diphenyl-1,3,5-hexatriene (DPH), we studied the thermotropic behavior of the membrane lipids, after incubation of live sperm for 1 h in BSA-free medium with the presence/absence of 8 mM bCD, as a cholesterol acceptor. Unimodal and bimodal theoretical sigmoids fitted best to the experimental thermotropic profiles of liposomes and whole cells, respectively. In the case of whole sperm, two transitions, attributable to different lipid domains, were clearly separated by using the fitting parameters. So, in sperm membranes fluid domains and rigid domains co-exist. After cholesterol removal, important changes in the relative extension of the two transitions were found, indicating an increase of the "fluidity" of some of the lipid microdomains of sperm membranes and a rearrangement in the lateral domain organization, just before the onset of AR.In order to establish which domains of sperm plasma membrane were implicated in cholesterol loss, we used confocal microscopy. Using merocyanine 540 as a fluidity probe, we found four staining patterns in goat sperm plasma membrane. These patterns were characterized by a strong labelling of the midpiece, and differed by their head labelling. The three most frequent patterns presented a strong labellig in all the acrosome (pattern A) or in only the equatorial region (pattern B) or in the equatorial and apical regions (pattern C). In the less frequent pattern (pattern D) the more intensely labelled region was the postacrosome. Cholesterol efflux modified the frequencies of these four patterns: an increase in the frequencies of patterns B and C at expense of patterns A and D. So, cholesterol desorption increased the fluidity of goat sperm plasma membrane in well defined macrodomains, the equatorial and apical regions. The fluidity of the postacrosomal region remained unchanged.In order to study the distribution of membrane fluidity in a goat sperm population during capacitation, we used flow cytometry. Using this technique the increase in membrane fluidity induced by 1 h of incubation on 8 mM bCD was attributed to the live sperm population. This fluidity was still increased after 2 h of incubation, just when the AR maximum percentage was reached.

El enzima hidroxi-3-metil-glutaril coenzima A reductasa (HMG-CoA reductasa) es el principal enzima regulador de la vía de síntesis del colesterol. Al igual que otros muchos enzimas, éste intercambia sus estados inactivo o activo por fosforilación / desfosforilación reversible, dependiendo su nivel de actividad del grado de fosforilación. En estudios "in vitro" se ha demostrado que en el mecanismo de fosforilación reversible intervienen HMG-CoA reductasa quinasas y HMG-CoA reductasa fosfatasas, tanto de origen microsomal como citosólico.Nuestro objetivo ha sido profundizar en la caracterización y purificación de las protein fosfatasas localizadas en microsomas de hígado de rata, en especial la actividad fosfatasa, que a lo largo de este trabajo denominaremos HMG-CoA reductasa fosfatasa M, ya que presenta un comportamiento cromatográfico que la diferencia de otras protein fosfatasas descritas.Los resultados obtenidos en el subfraccionamiento celular, en el fraccionamiento cromatográfico y la caracterización enzimática de la actividad HMG-CoA reductasa fosfatasa apoyan las siguientes conclusiones:1.- El estado nutricional de las ratas no modifica la actividad total HMG-CoA reductasa fosfatasa presente en el sobrenadante postrnitocondrial de hígado. La actividad no se ve modificada por ayuno prolongado ni por la administración de glucagon.2.- El tratamiento con glucagon determina la redistribución de la actividad, la actividad HMG-CoA reductasa fosfatasa asociada a microsomas disminuye significativamente.3.- El subfraccionamiento por centrifugación a 100.000 xg del sobrenadante postmitocondrial, obtenido de ratas alimentas, provoca la precipitación de una parte (aproximadamente el 15%) de la actividad HMG-CoA reductasa fosfatasa inicial. Esta actividad se distribuye a partes iguales entre microsomas y precipitado de glucógeno.4.- La actividad presente en microsomas no se debe a contaminación por proteínas de origen citosólicas.5.- La actividad presente es microsomas no se debe a contaminación por proteínas procedentes del precipitado glucógeno-proteico ya que: a) tiene afinidad por el glucógeno; b) las pautas de solubilización son distintas para microsomas y glucógeno; c) cuando se intenta la purificación de la actividad HMG-CoA reductasa fosfatasa a partir de glucógeno siguiendo la misma metodología que la empleada para la HMG-CoA reductasa fosfatasa M se pone de manifiesto un comportamiento cromatográfico diferenciador entre las muestras procedentes de glucógeno y las de microsomas.6.- La distribución de PrP sobre sustrato HMG-CoA reductasa, tras la centrifugación en un gradiente de sacarosa permite concluir que existe una actividad localizada en rnicrosomas.7.- La actividad presente en microsomas puede solubilizarse con tratamientos suaves (detergentes no aniónicos a baja concentración o tratamiento con sales a baja molaridad) sin que queden cantidades significativas en el precipitado final, lo que indica que la proteína responsable de la actividad fosfatasa no es una proteína intrínseca de membrana.8.- En microsomas están presentes tres actividades proteína fosfatasa sobre sustrato HMG-CoA reductasa: PrP 1, PrP 2A y PrP 2C. No se detecta actividad PrP 2B en microsomas.9.- Se purifica la actividad HMG-CoA reductasa fosfatasa M a partir de microsomas solubilizados con detergente. La preparación final presenta un peso molecular aparente de 85 kDa en gel filtración.10.- La actividad HMG-CoA reductasa fosfatasa M en presencia de 0.5 M KCl se disocia produciendo dos subunidades: una con actividad catalítica que presenta un peso molecular de aproximadamente 55 kDa, tanto en gel filtración como en geles de acrilamida/SDS y otra de menor peso molecular que es la subunidad de anclaje al retículo endoplasmático.11.- El enzima HMG-CoA reductasa fosfatasa M no es específico para el sustrato HMG-CoA reductasa. De forma inversa el sustrato HMG-CoA reductasa puede ser desfosforilado por las cuatro serin protein fosfatasas hasta ahora descritas: PrP 1, 2A, 28 y 2C.12.- La actividad HMG-CoA reductasa fosfatasa M se clasifica como PrP 1, al ser inhibida por el inhibidor 2 y al mismo tiempo no ser activable por protamina. Son necesarias para su inhibición mayores concentraciones que las descritas para la PrP 1 citosólica.13.- La rotura del holoenzima de 85 kDa, o de la subunidad de 55 kDa, por precipitación con acetona o por proteolísis controlada con tripsina, provoca la aparición de una actividad protein fosfatasa de peso molecular en cromatografía de gel filtración de 35-37 kDa.14.- La obtención del fragmento de 35-37 kDa conlleva en todas las ocasiones pérdida de la actividad HMG-CoA reductasa fosfatasa que no se recupera por tratamientos posteriores.15.- Vistas las conclusiones anteriores, el enzima HMG-CoA reductasa fosfatasa M, purificado y parcialmente caracterizado a partir de microsomas de hígado de rata, tiene un comportamiento que lo distingue de otras PrP descritas. Es de origen microsomal y no se debe a contaminación por glucógeno o citesol. Está constituido por una subunidad de anclaje y otra con actividad catalítica. En su constitución no interviene el modulador o inhibidor 2 si bien lo reconoce y es inhibida por él. / 3-Hydroxy-3-methylglutaryl coenzyme A (HMG-CoA) reductase (E.C. 1.1.1.34) the main rate limiting enzyme for synthesis of cholesterol and isoprenoids, has been shown to be regulated by covalent modification. AMP-activated reductase kinasa inactivates and phosporylates HMG-CoA reductase. Inactivated, homogeneous P-labelled HMG-CoA reductase is reactivated in vitro by rat liver protein phospatases with a concomitant release of P bound to serin residues. HMG-CoA reductase phosphatise activity present in the post-mithocondrial supernatant partially sedimented (13%) into the particulate fraction upon centrifugation at high speed. The sedimented activity was distributed in a similargrade level between the microsomal membranes (7%) and the gIycogen pellet (6%). The phosphatase activity associated to the endoplasmic reticulum was not due to glycogen contamination. The whole HMG-CoA reductase phospatase activity present in microsomal membranes can be isolated with either 0,1% Triton X-100 or 0.5 M KCI of which it is concluded that this activity is not associated to membrane as a integral protein. By using standard enzymatic methods can be characterized three protein phosphatase activities in the detergent solubilized microsomal membranes: type 1, 2A and 2C, but not type 2B. The purified protein HMG-CoA reductase phosphatase microsomal PrP-M characterized as type 1 requires higher concentrations of inhibitor-2 than the rabbit muscle cytosolic type 1 protein phosphatase. PrPn was not affected by the protein inhibitor that inhibits PrP type 2A activity when HMG-CoA reductase is the substrate. A model of the microsolnal PrP type-1 is presented, deduced by the molecular masses observed after solubilization either by Triton X-100 or 0.5 M KCI, and by the trypsin treatment.

La síntesi de colesterol es veu regulada principalment per l'enzim 3-hidroxi-3-metilglutaril coenzim A reductasa o HMG-CoA reductasa. L'HMG-CoA reductasa està sotmesa a nombrosos mecanismes que li'n regulen tant la quantitat com l'activitat. Aquests mecanismes es classifiquen en dos grups, els que actuen a llarg plaç regulant fonamentalment la quantitat de l'enzim i actuant a nivell de la síntesi i degradació d'aquest, i els que actuen a curt plaç controlant-ne l'activitat. El segon tipus de regulació a curt plaç es du a terme principalment a través d'un mecanisme de fosforilació i desfosforilació reversible.En l'esquema de regulació de l'HMG-CoA reductasa de molts altres sistemes interconvertibles per fosforilació, cada proteïna fosfatases en la regulació del sistema subjecte a vegada més, es dona una major importància al paper de les proteïna fosfatases en la regulación del sistema subjecte a interconversió. Aquest fet condueix al plantejament de l'existència d'altres proteïnes, com ho són les proteïnes inhibidores que regulen, a la vegada, l'actuació de les proteïna fosfatases.L'objectiu principal d'aquesta Memòria fou, per tant, aprofundir en el conêixement del control del procés d'activació per fosforilació covalent de l'HMG-CoA reductasa, mitjançant l'estudi dels Inhibidors de proteïna fosfatases.Des de l'any 1976, es coneix l'existència de dues proteïnes Inhibidores de fosfatasa tipus 1, l'inhibidor 1 i l'inhibidor 2. Tots aquests estudis han estat realitzats fonamentalment sobre el sistema fosforilasa fosfatasa, per tant ens plantejarem fer un estudi d'aquests inhibidors en el sistema reductasa fosfatasa ja que l'HMG-CoA reductasa és també un enzim regulable per un procés de fosforilació reversible.EIs resultats obtinguts d'aquest estudi demostren l'existència de dos inhibidors de proteïna fosfatases emprant HMG-CoA reductasa com a substrat. El primer d'ells, que inhibeix l'activitat reductasa fosfatasa de la fosfatasa tipus 1, ha estat purificat a homogeneïtat a partir de citosol de fetge de rata. Aquest inhibidor te un pes molecular aparent d3 45 Kd determinat per filtració molecular en gel de 31 Kd determinat per electroforesi en gel d'acrilamida-SOS.L'estudl previ de la distrlbució subcel.lular d'aquest inhibidor de la fosfatasa tipus 1 i substrat HMG-CoA reductasa mostrà que el 90% de l'activitat inhibitòria total està localitzada en la fracció citosòlica. Aquest inhibidor presenta una gran reSsistència al calor i a tractaments àcids, a la vegada que mostra una gran sensibilitat a la tripsina i a l'etanol. L'inhibidor de la fosfatasa 1 inhibeix a la fosfatasa de tipus 1 a concentracions nanomolars, mentre que inhibeix a la fosfatasa 2A a concentracions micromolars, tant si el substrat emprat és I'HMG-CoA reductasa com si es tracta de la glicogen fosforilasa. Aquest comportament cinètic és similar al que presenta l'inhibidor-2 de múscul esquelètic de conill.L'inhibidor de la fosfatasa 1 és capaç de formar complexes inactius d'alt pes molecular de fosfatasa tipus 1. Aquests complexes són reactivables quan se'ls incuba en presència de GSK-3 i ATP-Mg. Aquest inhibidor és fosforilable per acció de la proteïna quinasa dependent d'AMP cíclic i [gamma-(32)P]ATP i Mg(2)+ i per l'acció de la GSK-3 i [gamma-(32)P]ATP i Mg(2)+.L'anàlisi del conjunt de resultats indica l'existència d'una gran similitud en el comportament cromatogràfic, electroforètic, cinètic, etc. entre l'inhibidor de la fosfatasa 1 I l'inhibldor-2 ja descrit de múscul esquelètic de conill, i ens permet afirmar que ambdos inhibidors són similars.El segon inhibidor purificat a homogenertat a partir de fetge de rata inhibeix l'activitat reductasa fosfatasa de la fosfatasa tipus 2A i presenta un pes molecular aparent de 30 Kd quan es determina per filtració en gel i de 20 Kd quan es determina per electroforesi en gel d'acrilamida-SDS.L'activitat inhibitòria sobre la fosfatasa tipus 2A està localitzada en la fracció citosòlica i presenta també una gran resistència al calor i a tractaments àcids, a la vegada que mostra una gran sensibilitat a la tripsina i a l'etanol.Aquest inhibidor inhibeix la fosfatasa 2A a concentracions nanomolars, mentre que no inhibeix la fosfatasa de tipus 1, quan el substrat emprat és l'HMG-CoA reductasa. Si el substrat és la glicogen fosforilasa cap d'ambdues activitats fosfatàsiques es veuen inhibides.L'inhibidor da la fosfatasa tipus 2A no és fosforilable ní per GSK-3 ni per la quinasa dependent d'AMP cíclic. L'anàiisi del conjunt de resultats indica que l'inhibidor de la fosfatasa 2A és un inhibidor especlfic de l'activitat reductasa fosfatasa no descrit fins ara. / A protein inhibitor of HMG-CoA reductase phosphatise 1 activity was purified to homogeneity from rat liver. The purified protein has a molecular mass of 31 kDa. This spontaneously active protein is thermostable and acid resistant. The protein inhibitor is phosphorylated by glycogen synthase kinase-3 and cAMP-dependent protein kinase without change in its inhibitory activity. The inhibition caused by this inhibitor on phosphatase and 2A is similar to that of inhibitor-2 from rabbit skeletal muscle using hydroxymethylglutaryl-CoA reductase as substrate.Another heat-stable protein inhibitor of the hydroxymethylt-glutaryl CoA reductase phosphatase 2A activity has been identified and purified to homogeneity. The apparent molecular mass was 20,000 Da. The protein lost its inhibitory properties when incubated with trypsin or treated with ethanol. The inhibitor protein does not inhibit type 1 phosphatase when either phosphorylase or hydroxymethylglutaryl-CoA reductase is the substrate but not when phosphorylase A is the substrate. In contrast, this protein inhibitor inhibits the rat liver type 2A phosphatase activity when hydroxymethyl-glutaryl-CoA reductase activity but also by the absence of (32)p release from (32)p- labeled hydroxymethylglutaryl-CoA reductase. The inhibition on the phosphatase activity is shown not only by the modified hydroxymethyl-glutaryl-CoA reductase. The inhibitor protein is not activated by incubation with ATP and cAMP-dependent protein kinase and it is not phosphorylated by glycogen synthase kinase-3. These results, together with those of the kinetic experiments, suggest that the reductase phosphatise inhibitor is distinct from protein phosphatase inhibitor-1 and inhibitor-2.

L'aterosclerosi, és una malaltia inflamatòria. S'ha demostrat que una inflamació crònica, tal com la malaltia periodontal, el lupus eritomatòs, l'artritis reumatoide o la bronquitis crònica contribueixen a una major mortalitat i morbiditat per malaltia cardiovascular. Malgrat aquests coneixements no es disposa de cap dada que demostri els efectes a llarg termini d'un procés inflamatori crònic així com quin paper podrien tindre determinats agents antiinflamatoris en el desenvolupament i progressió de l'aterosclerosi. Diversos estudis suggereixen que l'ús de determinats fàrmacs antiinflamatoris podria constituïr una eina eficaç per al tractament de l'aterosclerosi. De fet, els resultats d'estudis previs han demostrat la utilitat de l'aspirina com a antiagregant plaquetari en l'infart de miocardi i en l'angina de pit. En pacients amb aquests problemes, l'aspirina disminueix la incidència d'episodis isquèmics i la mortalitat. Aquests efectes beneficiosos s'observen amb dosis baixes d'aspirina i resultant en una disminució en la quantitat de tromboxà produït a nivell de les plaquetes i per tant, inhibint l'agregació plaquetària. Tanmateix, dosis elevades d'àcid acetilsalicílic inhibeixen l'activitat de la COX-1 i de la COX-2 i per tant, s'inhibeix també la síntesi de les prostaglandines i prostaciclina, molècules amb una elevada activitat proinflamatòria. Estudis previs han demostrat que l'administració d'altes dosis d'aspirina tenen un efecte beneficiós en l'aterogènesi a curt termini en el ratolí deficient en apo E. Malgrat aquests resultats, no hi ha cap dada que evidencii els efectes de l'administració d'altes dosis d'aspirina en el ratolí deficient en apo E a llarg termini. Els resultats que s'exposen en aquesta tesi doctoral demostren que l'administració d'altes dosis d'aspirina no té cap efecte significatiu a llarg termini sobre l'aterogènesi en el ratolí deficient en apolipoproteïna E. D'altra banda s'observa que la mida de les lesions ateroscleròtiques avaluades en el sinus aòrtic d'aquests animals està significativament correlacionada amb les concentracions plasmàtiques de colesterol, suggerint que l'administració continuada d'aspirina facilita l'aterogènesi. Nosaltres suggerim que aquest efecte observat no és degut a l'administració de l'apirina 'per se', sinó que podria ser degut a la presència d'un o varis factors presents en el nostre model que no controlem i que ens està afectant els nostres resultats. Per tant, hem de concloure que el nostre model no està lliure d'artefactes i proposem que la dieta amb la que els ratolins s'han alimentat (una dieta hipercalòrica) podria constituïr un factor que complica la intepretació dels resultats obtinguts en aquest model animal. En l'estudi 2 d'aquesta tesi doctoral hem demostrat que els ratolins apo E-deficients alimentats amb una dieta amb un alt contingut en greix i colesterol desenvolupen alteracions hepàtiques greus que consisteixen en el cúmul de greix, proliferació de macròfags i la presència de cèl·lules inflamatòries. A més, hem observat l'existència d'una relació cronològica i quantitativa entre la mida de les lesions ateroscleròtiques i el grau d'alteració del teixit hepàtic. Aquests resultats semblen indicar que el colesterol de la dieta pot produïr lesions significatives en el fetge d'aquests animals, dificultant-nos així la interpretació dels resultats obtinguts en aquest model animal. Els nostres resultats suggereixen que els ratolins apo E-deficients poden constituir un bon model animal per a l'estudi de l' esteatohepatitis no alcohòlica.Finalment, hem trobat que l'administració repetida de turpentina, produeix una resposta inflamatoria molt similar a determinats processos infamatoris crònics, i sembla ser que no està afectada per l'administració d'aspirina. Els ratolins tractats amb turpentina van presentar una disminució significativa de les concentracions plasmàtiques de colesterol, del tamany de les lesions aterosleròtiques així com de l'expressió hepàtica del gen multiple- drug resistance (mdr1b) en relació amb els ratolins control. Nosaltres suggerim que mdr1b pot jugar un paper important en la regulació de les concentracions plasmàtiques de colesterol i/o en la progressió de l'aterosclerosi. / Atherosclerosis, the main cause of coronary artery disease (CAD), is an inflammatory disease. It is commonly accepted that chronic inflammation, as observed in periodontal disease,lupus erythematosus, rheumatoid arthritis, or chronic bronchitis, contributes to higher mortality and morbidity from cardiovascular disease. However, experiments are needed to ascertain the long-term effects of chronic inflammation and the effect of anti-inflammatory agents onthe development and progression of atherosclerosis. It has been suggested that the use of antiinflamatory drugs could offer new opportunities for the prevention and treatment of CAD.Previous studies indicate the efficacy of aspirin and other antiplatelet drugs in reducing the risk of a serious vascular event, such as nonfatal myocardial infarction, nonfatal stroke or death from vascular diseases. These effects have been demonstrated using low-dose aspirin resulting in the permanent inactivation of a key platelet enzyme, cyclooxygenase 1 (COX-1) that mainly catalyzes the conversion of arachidonic acid into tromboxane A2 (TXA2), resulting in lower levels of TXA2, thus inhibits platelet aggregation. Higher levels of aspirin are needed to inhibit COX-2 than to inhibit COX-1. Vascular prostacyclin (PGI2) is derived predominantly from COX-2 and is less susceptible to inhibition by low doses of aspirin. Previous studies have shown that short-term administration of high doses of aspirin reduces the atherosclerotic lesion size in apolipoprotein E-deficient mice. However, to date it has not been studied the effect of long-term administration of high doses of aspirin in the apolipoprotein E-deficient mice.The results presented in this thesis show that long-term administration of high doses of aspirin does not attenuate the progression of atheosclerosis in apolipoprotein E-deficient mice. Moreover, the extent of atherosclerosis was significantly correlated with plasma cholesterol concentrations in our animal model, suggesting that apparently, the continous administration of aspirin was facilitating atherogenesis. However, we hypothesized that this effect was not produced by the administration of aspirin 'per se'. It may be produced by any factor present in our model which was affecting our results. We especulate that a high-fat, high-cholesterol diet could be a complicating factor. This was further exemplified by the results from study 2, which indicate that mice given high fat/high cholesterol diets developed an impairment of liver histology consisting of fat accumulation, macrophage proliferation, and inflammation. We also found a chronological and quantitative relationship between liver impairment and the formation of atheromatous lesions, indicating that feeding these mice with high-fat/cholesterol diets could be a complicating factor. Our findings, also suggest that apo E-KO mice may provide an experimental model for the effect of Western diet on the development of steatohepatitis. Finally, we have found that a repeated injection of turpentine over such a protractedperiod of time, which was not modified by the use of aspirin, closely resembled the characteristic pattern of inflammatory diseases, such as rheumatoid arthritis and inflammatory bowel disease. In mice with turpentine-induced inflammation, the plasma cholesterol levels, atherosclerotic lesions and the hepatic expression of the multiple- drug resistance gene (mdr1b) were lower than in controls. We suggest that mdr1b could play an important role in regulation of plasma cholesterol and/or the progression of atherosclerosis.

Los niveles de colesterol total (CT) han sido fuertemente relacionados a enfermedad cerebrovascular isquémica; no obstante, los diferentes reportes sobre la asociación de los niveles CT y lipoproteínas de alta densidad (HDL) y el riesgo hemorragia intracerebral espontánea (HIE) es controversial. Se realizó un estudio retrospectivo con el objetivo de determinar los niveles de colesterol total CT y de HDL en los pacientes con HIE hospitalizados en el servicio de neurología del Hospital Nacional Daniel A. Carrión del 01 de enero del 2002 al 31 de diciembre del 2005 para lo cual se utilizó una ficha de recolección de datos y para el procesamiento de la información se aplicó el programa estadístico Epi Info 2000 v.1.1. Se estudió 54 pacientes. La relación hombre: mujer es de 1,8:1. La edad promedio de los pacientes es de 58,92 años. El 81,50% procede del Callao. Todos los pacientes presentaron hipertensión arterial. El 79,60% tuvieron niveles de CT menores de 200 mg %. De este grupo el mayor porcentaje (40,73%) registraron edades comprendidas entre los 45 y 55 años siendo, el sexo masculino, el más frecuente (51,86%). El 55,60% tuvieron niveles de HDL menores de 40 mg%. De ellos el 31,48% tuvieron edades entre 45-55 años. La distribución según sexo en este grupo también estuvo a favor de los hombres (35,19%) en comparación el de las mujeres (20,37%).

Este trabajo ha tenido por finalidad demostrar la importancia que reviste el conocimiento de los valores medios normales de colesterol, triglicéridos y lipemia en la especie Equina. Se hace una consideración general sobre la importancia metabólica y fisiopatológica de cada uno de los elementos a determinar (colesterol, triglicéridos y lipemia). Se mencionan los métodos de trabajo, detallándose las técnicas utilizadas y los reactivos correspondientes. Las determinaciones y términos medios hallados se consignan en planillas especiales quedando protocolizados cada uno de los valores.

Doutor -- Universidade de Sao Paulo. Faculdade de Saude Publica. Departamento de Nutricao, Sao Paulo, 2003.

Made available in DSpace on 2014-06-11T19:23:34Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2008-11-03Bitstream added on 2014-06-13T19:09:25Z : No. of bitstreams: 1 rodrigues_lu_me_arafcf.pdf: 187158 bytes, checksum: 9ab3c846b846805b3e843940fbcf4aea (MD5) / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES) / Universidade Estadual Paulista (UNESP) / A Síndrome Metabólica é um transtorno complexo caracterizado por um grupo de alterações metabólicas e cardiovasculares que compreendem hipertensão arterial, hipertrigliceridemia, redução do HDL colesterol, intolerância aos carboidratos, obesidade centrípeta, aumento de inibidor-1 do ativador do plasminogênio, hiperuricemia e doença cardiovascular aterosclerótica relacionados com resistência à insulina. A resistência à insulina é uma anormalidade metabólica definida como uma redução da sensibilidade da célula à ação da insulina. A perda ou prejuízo das funções exercidas pelo endotélio vascular e o aumento na produção de radicais livres são fatores importantes para a doença aterosclerótica e a resistência à insulina. Os flavonóides são compostos naturais polifenólicos com pronunciada atividade antioxidante sobre a LDL, que leva à inibição das lesões ateroscleróticas. Juntamente com a vitamina C, estes compostos têm um papel importante na redução da concentração de insulina de jejum e melhora da função endotelial. Ambos são encontrados em sucos cítricos, especialmente no suco de laranja. Este estudo teve como objetivo avaliar o efeito da suplementação de 750 mL de suco de laranja por dia, durante 60 dias, sobre o perfil dos lípides, glicemia e insulinemia, índice HOMA, paraoxonase 1 e tamanho da HDL. A amostra populacional foi constituída de 29 indivíduos, com idade entre 25 e 55 anos, moradores da cidade de Araraquara-SP. Avaliações antropométricas, bioquímicas e do consumo alimentar foram realizadas em todos os indivíduos. A avaliação antropométrica revelou que 35% dos indivíduos estavam com sobrepeso e obesidade, e todos os indivíduos apresentavam um percentual de gordura corporal acima dos valores recomendados. Homens e mulheres com sobrepeso e obesidade apresentavam circunferência abdominal acima dos valores... / The metabolic syndrome is a complex disorder, characterized by a group of cardiovascular and metabolic changes that include hypertension, hypertriglyceridemia, reduction of HDL cholesterol, intolerance to carbohydrates, centripetal obesity, increased inhibition of the plasminogen activator, hyperuricemia and atherosclerotic cardiovascular disease related to insulin resistance. Insulin resistance is a metabolic abnormality defined as a sensitivity reduction of the cell to the action of insulin. The loss or damage of the functions performed by the vascular endothelium and the increase in the production of free radicals are important factors for atherosclerotic disease and insulin resistance. Flavonoids are natural poliphenol compounds with pronounced LDL antioxidant activity, that leads to inhibition of atherosclerotic lesions. When taken along with vitamin C, these compounds have an important role in reducing the concentration of fasting insulin and improving endothelial function. Both compounds are found in citrus juices, especially in orange juice. This study aimed to evaluate the effect of orange juice supplementation of 750 ml per day for 60 days on the profile of lipids, glucose and insulin levels, HOMA index, paraoxonase 1 activity and size of HDL particle. The sample population was composed of 29 individuals, aged between 25 and 55 years, residents of the city of Araraquara, Sao Paulo. Anthropometric, biochemical and food intake evaluations were conducted in all individuals. The anthropometric assessment showed that 35% of subjects were overweighed or obese, moreover all subjects had body-fat percentage above the recommended standard. Men and women with overweight and obesity had abdominal circumference higher than the borderline values for cardiovascular disease development. Following orange juice supplementation, there was no change in anthropometric variables of men or women... (Complete abstract click electronic access below)

Submitted by LETICIA CITELLI CONTI null (leticiacitelli90@gmail.com) on 2018-04-04T03:40:45Z No. of bitstreams: 1 Dissertação Leticia Citelli Conti FINAL.pdf: 2893008 bytes, checksum: e0926f9ed15f7b0c348e6f198b7f9174 (MD5) / Approved for entry into archive by Ana Paula Rimoli de Oliveira null (anapaula@foa.unesp.br) on 2018-04-04T12:09:45Z (GMT) No. of bitstreams: 1 conti_lc_me_araca_int.pdf: 2893008 bytes, checksum: e0926f9ed15f7b0c348e6f198b7f9174 (MD5) / Made available in DSpace on 2018-04-04T12:09:45Z (GMT). No. of bitstreams: 1 conti_lc_me_araca_int.pdf: 2893008 bytes, checksum: e0926f9ed15f7b0c348e6f198b7f9174 (MD5) Previous issue date: 2018-03-29 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES) / A aterosclerose é uma doença cardiovascular inflamatória crônica, caracterizada pelo acúmulo de placas de gordura nos vasos sanguíneos em consequência de danos no endotélio provocada por diversos fatores de risco, dentre eles o acúmulo de lipídeos. As infecções dentárias também são doenças de caráter inflamatório, dentre elas, está a infecção endodôntica que resulta no desenvolvimento da periodontite apical. Diante dos estudos apresentados na literatura especializada, dos quais os resultados ainda carecem de comprovação científica sobre possíveis correlações entre a periodontite apical com alterações sistêmicas, o objetivo deste trabalho foi avaliar a inter-relação entre a periodontite apical e a aterosclerose. Foram utilizados 40 ratos Wistar distribuídos em 4 grupos de 10 animais: ratos controle (C); ratos com periodontite apical (AP); ratos com aterosclerose (AT); ratos com periodontite apical e com aterosclerose (AP+AT). A aterosclerose foi induzida com a administração de uma dieta com alto teor lipídico, juntamente com um procedimento cirúrgico realizado na carótida comum direita associada a uma super dosagem de vitamina D3. A periodontite apical foi induzida 30 dias após a indução cirúrgica da aterosclerose, pela exposição da polpa dentária coronária ao meio bucal, dos primeiros e segundos molares superiores e inferiores direito. O peso corporal foi obtido aos 0, 15, 45 e 75 dias e o consumo de ração foi mensurado nos períodos de 7, 15, 45 e 75 dias. Aos 45 e 75 dias, foi realizada punção cardíaca para remoção do tecido hematológico e as concentrações séricas do perfil lipídico foram mensurados. Aos 75 dias, os ratos foram eutanasiados e os órgãos: cérebro, coração, pulmão, fígado, baço, rim e gônadas foram pesados individualmente. A maxila, a mandíbula e a carótida foram processadas para análise histológica (hematoxilina e eosina). Os resultados das diferentes análises e a relação entre os achados locais e sistêmicos foram tabulados e analisados por testes estatísticos específicos para cada caso (p<0,05). A aterosclerose foi capaz de induzir a perda de peso dos animais no período inicial do experimento, no entanto, ao final do experimento apenas o grupo AP+AT apresentou peso inferior quando comparado ao grupo controle. O consumo de ração foi semelhante entre todos os grupos. As concentrações séricas do colesterol total e do LDL-C foram, estatisticamente mais elevados nos grupos portadores de aterosclerose (AT e AP+AT) quando comparados aos outros grupos (p <0,05). Nos grupos AP e AT, a presença das doenças foram capazes de aumentar os níveis de triglicérides, comparados ao controle, sem diferença estatística entre si. (p <0,05). Já no grupo AP+AT os níveis de triglicérides foram superiores quando comparados aos grupos AP e AT. Houve aumento no peso do cérebro e redução no peso do pulmão nos grupos AP, AT, AP+AT quando comparados ao grupo C. O peso do baço no grupo AP apresentou-se elevado quando comparado aos demais grupos. Nas análises histológicas, o grupo AP+AT apresentou infiltrado inflamatório mais intenso e reabsorção óssea mais exacerbada quando comparada ao grupo AP. Foi possível detectar alterações morfológicas nas artérias carótidas dos animais portadores de aterosclerose. Conclui-se que a periodontite apical e a aterosclerose, isoladas ou associadas, influenciam no peso corporal, no metabolismo, no perfil lipídico, nas lesões periapicais e nas carótidas de ratos Wistar. / Atherosclerosis is a chronic inflammatory cardiovascular disease, characterized by the accumulation of lipid in the blood vessels, due to risk factors capable of causing injuries to the endothelium. Dental infections are also pathologies of inflammatory origin, among them is the endodontic infection that results in the development of apical periodontitis. In view of the studies presented in the specialized literature, of which the results still lack scientific evidence on possible correlations between apical periodontitis with systemic alterations, the objective of this study was to evaluate the possible interrelationship between apical periodontitis and atherosclerosis. Forty male Wistar rats were distributed in 4 groups of 10 animals: control rats (C); rats with apical periodontitis (AP); rats with atherosclerosis (AT); rats with AP and atherosclerosis (AP+AT). Atherosclerosis was induced by using a high-lipid diet together with right common carotid surgery and a super dosage of vitamin D3. Apical periodontitis was induced 30 days after the surgical induction of atherosclerosis, by exposure of the coronary tooth pulp to the oral environment, of the first and second molars, upper and lower right. Body weight was obtained at 0, 15, 45 and 75 days and food consumption was measured on 7, 15, 45, and 75 days. At 45 and 75 days, cardiac puncture was performed to remove hematological tissue and serum levels of the lipid profile were measured. At 75 days the rats were euthanized and the organs: brain, heart, lung, liver, spleen, kidney and gonads were weighed individually. The upper and lower jaws and carotid were processed for histological analysis (hematoxylin and eosin). The results of the different analyzes and the relation between the local and systemic findings were tabulated and analyzed by specific statistical tests for each case (p <0.05). Atherosclerosis induced the weight loss of the animals in the initial period of the experiment, however, at the end of the experiment only the AT+AP group presented lower weight when compared to group C. Feed consumption was similar among all groups. The levels of total cholesterol and low-density lipoprotein cholesterol (LDL-C) were statistically higher in the groups with atherosclerosis (AT and AP+AT) when compared to the other groups (p <0.05). In the AP and AT groups, the presence of infections were able to increase triglyceride levels, compared to control, with no statistical difference between them. (p <0.05). In the AT+AP group, the triglyceride levels were higher when compared to the AP and AT groups. There was an increase in brain weight and a reduction in lung weight in the AP, AT, AP+AT groups when compared to group C. The spleen weight in the AP group was elevated when compared to the other groups. In the histological analyzes, the AP+AT group presented more severe periapical inflammatory infiltrates and more exacerbated bone resorption when compared to the AP group. It was possible to detect morphological changes in the carotid arteries of animals with atherosclerosis. It is concluded that apical periodontitis and atherosclerosis, whether isolated or associated, influence body weight, metabolism, lipid profile, periapical lesions and in the carotids of Wistar rats.