La defensa d'un conreu contra plagues, malalties, males herbes o fisiopaties deu emmarcar-se en el conjunt de tots els factors que incideixen en el conreu, de tal manera que ja no sols la protecció integrada és un concepte assumit en tots els programes de protecció vegetal sinó que ja s'obre camí en la pràctica agrícola el concepte de producció integrada (EL TITI, 1995), que deuen ser tinguts en compte no solament tots els mètodes possibles de control de l'agent causal de danys, sinó també tots els aspectes que intervenen en la consecució del producte final.Es defineix com sistema agrícola de conreu al conjunt de clima, sòl, factors biòtics i tecnologia aplicats a un conreu (RAMOS i CEÑA, 1992), pel que una mateixa espècie vegetal està sotmesa a diferents sistemes de conreu segons el clima que es desenvolupi, el tipus de sòl que es conreï o la tecnologia que s'empri; per aquest motiu en diferents comarques es poden donar sistemes diferents de conducció del conreu, la qual cosa pot conduir a l'adopció de distints sistemes de control per a resoldre el problema d'una mateixa plaga, malaltia o dolenta herba en un mateix conreu.És des d'aquest punt de vista globalitzador que s'elabora el present estudi sobre una de les principals dolentes herbes dels cereals d'hivern, adoptant els criteris que es deriven dels anteriors conceptes. / La defensa de un cultivo contra plagas, enfermedades, malas hierbas o fisiopatías debe enmarcarse en el conjunto de todos los factores que inciden en el cultivo, de tal manera que ya no sólo la protección integrada es un concepto asumido en todos los programas de protección vegetal sino que ya se abre camino en la práctica agrícola el concepto de producción integrada (EL TITI, 1995), en que deben ser tenidos en cuenta no solamente todos los métodos posibles de control del agente causal de daños, sino también todos los aspectos que intervienen en la consecución del producto final.Se define como sistema agrícola de cultivo al conjunto de clima, suelo, factores bióticos y tecnología aplicados a un cultivo (RAMOS y CEÑA, 1992), por lo que una misma especie vegetal está sometida a diferentes sistemas de cultivo según el clima en que se desarrolle, el tipo de suelo en que se cultive o la tecnología que se emplee; por este motivo en diferentes comarcas se pueden dar sistemas diferentes de conducción del cultivo, lo cual puede conducir a la adopción de distintos sistemas de control para resolver el problema de una misma plaga, enfermedad o mala hierba en un mismo cultivo.Es desde este punto de vista globalizador que se elabora el presente estudio sobre una de las principales malas hierbas de los cereales de invierno, adoptando los criterios que se derivan de los anteriores conceptos.

La composició antociànica és un caràcter fenotípic fortament diferenciat i característic de cada varietat vinífera, de manera que pot utilitzar-se com a identificador varietal. En la present tesi s'han caracteritzat 8 varietats negres (Cabernet sauvignon, Carinyena, Garnatxa, Merlot, Monstrell, Pinot noir, Syrah i Ull de llebre) de Vitis vinifera a partir de la seva composició en antocians. Tanmateix, una sèrie de factors poden modificar aquesta composició. En condicions in vitro, en situacions en què s'inhibeix el creixement, com són la limitació de nutrients (estrès nitrogenat), o la limitació d'aport d'aigua (estrès hídric), s'aconsegueix generalment incrementar la síntesi cel.lular d'antocians, i fins i tot en pot variar la composició final, promovent la reacció d'acilació de l'antocià. En camp, efectes equivalents es manifesten segons l'anyada i la climatologia, i per pràctiques com la irrigació de les vinyes. Aquelles condicions que limiten el vigor de la planta condueixen normalment a majors acumulacions d'antocians, i a un major percentatge d'acilació dels mateixos. És, doncs, un fenomen anàleg a l'observat in vitro, tot i que en camp les variacions són molt menors, i sovint no són estadísticament significatives. De la mateixa manera que hi ha una composició antociànica varietal, també hem caracteritzat les varietats a partir de les proantocianidines dels pinyols. La composició tànica del raïm és força més complexa que la d'antocians. En antocians, només estan descrits 5 antocianidin-monoglucòsids i els corresponents derivats acilats. En canvi, entre les proantocianidines hi ha un gran espectre de molècules (dímers, trímers, tetràmers, polímers). En la present tesi, hem analitzat l'evolució dels dímers al llarg de la maduració en els pinyols, i establert un grau de polimerització mitjà que augmenta amb la maduració. Els antocians, per les seves propietats cromàtiques; i les proantocianidines, per la seva tanicitat, juguen un paper clau en la qualitat dels vins negres. Per això resulten clau els rendiments que se n'obtinguin en el procés de maceració. En la present tesi hem constatat com, per a diferents varietats, l'extracció d'antocians és diferent. L'extracció és depenent de l'estructura química de l'antocià. L' eficient extracció de la malvidina-3-glucòsid, fruit de ser el compost majoritari en la pell del raïm, unit a la seva relativament baixa reactivitat, implica que, en la majoria de vins elaborats amb Vitis vinifera, sigui l'antocià majoritari. Els mostos obtinguts en sistemes tradicionals de maceració es revelen com a empobrits en el contingut d'antocians p-cumarilats. Són importants pel color del vi els processos de copigmentació intramolecular, així com les reaccions d'estabilització del color per la formació de noves estructures. En la tesi s'han abordat aquestes temàtiques mitjançant solucions model. Alguns d'aquests processos els mitjança l'acetaldehid, que en proves amb vins joves ha mostrat una evolució del color cap a tonalitats teula similars a les dels vins envellits. L' acetaldehid pot també conduir a la formació de pigments de condensació entre antocians i catequines, en una reacció afavorida a pH àcid. Això condueix a una evolució en la composició fenòlica en el vi i a una conseqüent evolució del color. Per altra banda, s'ha vist com diverses molècules, entre les quals destaquen els àcids fenòlics i l'àcid làctic, promouen efectes hipercròmics i modulen la tonalitat dels vins.A l'hora d'investigar sobre els factors que influeixen en la composició fenòlica, les suspensions cel.lulars de Vitis conformen una eina útil de treball, ja que constitueixen un sistema aïllat i controlat, i de senzilla manipulació. Tanmateix, els resultats obtinguts poden divergir respecte la situació de la planta completa. Així, per exemple, els nivells d'expressió del gen de la fenilalanina amonio liasa, descrit com a clau en la síntesi de compostos fenòlics, són relativament baixos en el cas dels cultius. / Anthocyanic composition is a phenotypic characteristic that differs for each variety, which can be used to identify varieties. In this thesis 8 Vitis vinifera varieties (Cabernet sauvignon, Carinyena, Garnatxa, Merlot, Monastrell, Pinot noir, Syrah i Ull de llebre) have been characterized by their anthocyanic composition. But some other factors can modify this composition. In vitro, those conditions that constitute a limitation for cellular growth, like depletion of nutrients (nitrogen stress) or water stress, lead generally to an increase in the anthocyans synthesis. In these conditions, even the composition of individual anthocyanins can be changed, with the promotion of the anthocyanin acylation. In vivo, similar effects take place depending on the year, the climate, and the irrigation of vines. Those conditions limiting the plant vigor lead to higher accumulations of anthocyans, and also to a higher percentage of acylation. In this sense, it is a similar effect to that one described in vitro, although the variations are much lower and often there is no statistical difference.Varieties have also been characterized by using the proanthocyanidin composition of seeds. Tannic composition is more complex than the anthocyanic one, because while there are only 5 anthocyanidin-monoglucosides and their correspondent acylated derivatives, there is a great number of proanthocyanidins (dimers, trimers, tetramers, polymers). In this thesis, we have also studied the evolution during maturation of the dimers, and it has been proved that the mean degree of polymerization increases towards the end of maturation.Anthocyans (because of their chromatic properties) and proanthoyanidins (because of their tannicity) determine the quality of a red wine. For this reason, it is very important that satisfactory yields in these molecules are obtained during the maceration. In this thesis it has been observed that the extraction of anthocyans differs depending on the variety and on the anthocyan chemical structure. The efficient extraction of malvidine-3-glucoside, which is besides the main anthocyan in grape skin, implies that it is also normally the main anthocyanin in Vitis vinifera wines. On the contrary, musts obtained by traditional maceration have a lack of p-coumarylated anthocyans.Red wine color also depends on the copigmentation phenomena and on the stabilization of color by formation of new structures. These aspects have been undertaken in this thesis by using model solutions. Some of these processes are promoted by acetaldehyde. In tests with young wines, acetaldehyde has given an evolution of color to similar tonalities to those of old wines. Acetaldehyde can also promote the formation of condensation pigments between anthocyanins and catechins, in a reaction that is faster at acidic pH. That leads to an evolution in wine phenolic composition and, consequently, to a color evolution.Furthermore, it has been observed that some molecules (specially phenolic acids and lactic acid) promote hypercromic effects and have therefore an influence on red wine color.In this thesis several studies have been performed with Vitis cellular suspensions, because they are a useful tool to investigate the factors that have an influence on phenolic composition. Cell cultures are isolated and controlled systems, and their manipulation is easy. But sometimes the results can differ from those of the plant, because of their different complexity. For example, in our experiments it has been observed that the expression levels of the phenylalanine ammonia lyase gene, which codifies for the key enzyme in the phenolic biosynthesis pathway, are relatively low in cell cultures.

El género Thymus representa una fuente natural de materias primas, especialmente hoja seca y aceite esencial. Este estudio pretende determinar los requerimientos hídricos más convenientes para el cultivo de tres especies de tomillo (Thymus hyemalis Lange, Thymus zygis Loefl. ex L. y Thymus vulgaris L.).Los resultados indican que Th. hyemalis y Th. zygis, especies autóctonas, ofrecen rendimientos en fitomasa y aceite esencial excelentes con un escaso riego. El cultivar empleado de Th. vulgaris precisa un mayor aporte de agua.Estas plantas presentan una acusada variabilidad intraespecífica, con considerables fluctuaciones en la composición cuantitativa de su aceite esencial. La síntesis de timol, componente comercialmente más apreciado, se ve favorecida por suplementos hídricos bajos.El cultivo de especies espontáneas de tomillo en Murcia puede ser una alternativa a los cultivos tradicionales, dada la escasez de agua de esta zona y el óptimo rendimiento que ofrecen estas plantas aportándoles un mínimo riego. / The genus Thymus represents a natural source of raw materials, so this study aims determining the most suitable water requirements for the cultivation of three species of thyme (Thymus hyemalis Lange, Thymus zygis Loefl. ex L. and Thymus vulgaris L.).Th. hyemalis and Th. zygis, native to our area, offer an excellent phytomass and essential oil yield with a low level of watering. The cultivar of Th. vulgaris used needs a higher water supply.This genus shows a marked intraspecific variability, with considerable fluctuations in the quantitative composition of its essential oil. The synthesis of thymol, the most commercially appreciated component, is favoured by low water supplements.The cultivation of spontaneous species of thyme in the Region of Murcia can be an alternative to traditional crops because of the shortage of water in this area, and the optimal yield offered by these plants by providing them a minimum irrigation.

La classificació de les plantes conreades no ha progressat tan ràpidament com la de les espècies vegetals espontànies, sent la principal raó d'aquesta diferència, l'existent al seu torn, en el tipus de variació que es troba en les dos categories de plantes. En la naturalesa la variació és generalment discontínua, mentre que en les espècies conreades aquest tipus de variació és excepcional i no solen existir línies definides de demarcació entre les varietats que componen una espècie conreada.Existeixen dos conceptes diferents en la classificació de les plantes conreades: classificació botanica que determina el rang bàsic d'espècies i classificació agrícola, fonamentada en els caràcters agronòmics dels conreus (Brandenburg, 1986).Stace (1986) suggereix unes premisses que deuria complir un sistema de classificació infraespecífica:- deu ser capaç d'expressar la variació taxonòmica existent.- el sistema no ha de ser massa complicat en la seva aplicació.- deu ser revisat a nivell internacional abans de fer una proposta formal del mateix.- es deu formular separadament de qualsevol proposta de canvi del Codi Internacional de Nomenclatura per a les Plantes Conreades.El problema de la classificació s'aguditza en les espècies alògames com el blat de moro, en les que normalment, es produeixen amb certa freqüència encreuaments intervarietals.No és fàcil precisar en termes generals el que és una raça de blat de moro. Sánchez-Monge (1962) la defineix com un grup de poblacions o varietats que tenen un suficient nombre de caràcters distintius, de gens en comú, els quals es mantenen en les poblacions, a través d'una reproducció panmíctica dintre de la pròpia zona geogràfica d'adaptació. / La clasificación de las plantas cultivadas no ha progresado tan rápidamente como la de las especies vegetales espontáneas, siendo la principal razón de esta diferencia, la existente a su vez, en el tipo de variación que se encuentra en las dos categorías de plantas. En la naturaleza la variación es generalmente discontinua, mientras que en las especies cultivadas este tipo de variación es excepcional y no suelen existir líneas definidas de demarcación entre las variedades que componen una especie cultivada.Existen dos conceptos diferentes en la clasificación de las plantas cultivadas: clasificación botánica que determina el rango básico de especies y clasificación agrícola, basada en los caracteres agronómicos de los cultivares (Brandenburg, 1986).Stace (1986) sugiere unas premisas que debería de cumplir un sistema de clasificación infraespecífica:- debe ser capaz de expresar la variación taxonómica existente.- el sistema no tiene que ser demasiado complicado en su aplicación.- debe de ser revisado a nivel internacional antes de hacer una propuesta formal del mismo.- se debe formular separadamente de cualquier propuesta de cambio del Código Internacional de Nomenclatura para las Plantas Cultivadas.El problema de la clasificación se agudiza en las especies alógamas como el maíz, en las que normalmente, se producen con cierta frecuencia cruzamientos intervarietales.No es fácil precisar en términos generales lo que es una raza de maíz. Sánchez-Monge (1962) la define como un grupo de poblaciones o variedades que tienen un suficiente número de caracteres distintivos, de genes en común, los cuales se mantienen en las poblaciones, a través de una reproducción panmíctica dentro de la propia zona geográfica de adaptación.

La producció i consum de productes frescos tallats ha experimentat un creixement notable en elsúltims anys degut als canvis en l'estil de vida dels consumidors. No obstant, el desenvolupamentde productes frescos tallas a partir de fruites s'ha vist limitat per l'elevada intensitat respiratòriaque presenten la majoria de fruits com a resposta als danys mecànics produïts durant el processat.La modificació de l'atmosfera dels envasos mitjançant uns sistemes d'envasat adequats limita laintensitat respiratòria dels productes frescos tallats, allargant significativament la seva vida útil. Noobstant, les reaccions que donen lloc al deteriorament del producte, com la deshidratació,enfosquiment, pèrdua de textura o processos d'anaerobiosi, s'inicien sovint abans ques'aconsegueixi una atmosfera d'equilibri en l'interior dels envasos. Això es degut a que elsmaterials plàstics disponibles comercialment no presenten les característiques adequades depermeància als gasos i a l'aigua, necessàries per a la conservació de fruita fresca tallada ambelevada activitat respiratòria.En base a aquest plantejament, i amb l'objectiu de mantenir les propietats organolèptiques i deseguretat necessàries, en primer lloc es van establir les condicions més adequades de processat delmeló i pera frescos tallats, avaluant l'efecte de diferents antioxidants pel control de l'enfosquimenten pera tallada, així com l'estat òptim de maduresa pel processat d'ambdues fruites. Seguidament,es va procedir a l'estudi de l'efecte de diferents alternatives d'envasat en l'activitat fisiològica,estabilitat microbiològica, paràmetres fisico-químics i propietats antioxidants del meló i perafrescos tallats. Es va estudiar la utilització de concentracions altes d'O2 com a alternativa al'envasat en concentracions baixes d'O2 i altes de CO2, a més de l'aplicació de recobrimentscomestibles.Pel processat de meló 'Piel de Sapo', es va seleccionar un estat de maduresa intermedi (13,5 ºBrix)junt amb la immersió de la fruita tallada en una solució de clorur de calci al 0,5% p/v. De lamateixa manera, les pèrdues de qualitat en pera fresca tallada es van minimitzar processant elsfruits en un estat de maduresa intermedi, amb una fermesa d'aproximadament 43 N, i utilitzant unasolució de N-acetilcisteïna i glutatió al 0,75% p/v.L'efecte inhibidor sobre els microorganismes de les concentracions baixes d'O2 i altes de CO2 vaser similar a l'observat sota concentracions altes d'O2. No obstant, la utilització de concentracionsaltes d'O2 va limitar el creixement de la microflora predominant en la fruita tallada. Lesconcentracions altes d'O2 provocaren un augment de l'activitat respiratòria de la fruita tallada, encomparació amb concentracions baixes d'O2 i altes de CO2, encara que es va aconseguir retardar lainiciació del metabolisme anaeròbic dels fruits. A més, l'aplicació de N-acetilcisteïna i glutatió al0,75% p/v en pera va inhibir de manera important la elevada producció d'etilè en concentracionsaltes d'O2.Les concentracions altes d'O2 disminuïren el potencial antioxidant de meló i pera frescos tallatsencara que aquestes pèrdues es van veure compensades per la reducció dels fenòmens d'estrèsoxidatiu, que s'acceleraren en condicions d'anoxia. A més, l'addició de N-acetilcisteïna i glutatióal 0,75% p/v va afavorir la síntesi de compostos fenòlics en pera fresca tallada en absència d'O2 iconcentracions altes de CO2, mitjançant l'activació del metabolisme fenilpropanoide. L'activitatantioxidant de meló i pera frescos tallats es va atribuir principalment al seu contingut fenòlic mésque al de vitamina C.El recobriments comestibles a base de pectina o alginat van millorar la resistència al vapor d'aiguadels trossos de fruita, a més de disminuir l'acumulació de compostos fenòlics en meló i mantenirels seus atributs de qualitat. En pera fresca tallada, la incorporació de N-acetilcisteïna i glutatió al0,75% p/v en els recobriments va ser efectiva en el control de l'enfosquiment i manteniment delpotencial antioxidant, observant-se una disminució de la producció d'etilè i del creixementmicrobià. / La producción y consumo de productos frescos cortados ha experimentado un notable incrementoen los últimos años debido a los cambios en los hábitos de los consumidores. Sin embargo, eldesarrollo de productos frescos cortados a partir de frutas se ha visto limitado por la elevadaintensidad respiratoria que presentan la mayoría de frutos como respuesta a los daños mecánicosinfligidos durante el procesado. La modificación de la atmósfera de los envases mediante sistemasde envasado adecuados limita la intensidad respiratoria de los productos frescos cortados,alargando significativamente su vida útil. No obstante, las reacciones que llevan al deterioro delproducto, tales como deshidratación, pardeamiento, pérdida de textura o procesos de anaerobiosis,se inician a menudo antes de que se alcance la atmósfera de equilibrio en el interior de los envases.Esto es debido a que las películas plásticas disponibles comercialmente no presentan lascaracterísticas adecuadas de permeancia a los gases y al agua requeridas para productos frescoscortados con elevada actividad respiratoria.En base a este planteamiento, y con el fin de mantener las propiedades organolépticas y deseguridad requeridas, en primer lugar se establecieron las condiciones más adecuadas de procesadode melón y pera frescos cortados, evaluando el efecto de distintos antioxidantes en el control delpardeamiento enzimático de pera cortada, así como el estado óptimo de madurez de ambas frutaspara su procesado. Seguidamente, se procedió al estudio del efecto de distintas alternativas deenvasado en la actividad fisiológica, estabilidad microbiológica, parámetros físico-químicos ypropiedades antioxidantes del melón y pera frescos cortados. Se estudió el uso de concentracionesaltas de O2 como alternativa al envasado bajo concentraciones bajas de O2, además de laaplicación de recubrimientos comestibles.Para el procesado de melón 'Piel de Sapo', se seleccionó un estado de madurez intermedio (13,5ºBrix) junto con la inmersión en una disolución de cloruro cálcico al 0,5% p/v. De la misma forma,las pérdidas de calidad en pera fresca cortada se minimizaron procesando los frutos en un estadode madurez intermedio, con una firmeza de aproximadamente 43 N, y empleando una disoluciónde N-acetilcisteína y glutatión al 0,75% p/v.El efecto inhibidor sobre los microorganismos de concentraciones bajas de O2 y altas de CO2 fuesimilar al observado bajo concentraciones altas de O2. Sin embargo, el uso de concentracionesaltas de O2 limitó el crecimiento de la flora predominante en la fruta cortada. El uso deconcentraciones altas de O2 indujo un aumento de la actividad respiratoria de la fruta cortada, encomparación con concentraciones bajas de O2 y altas de CO2, aunque retrasó la iniciación delmetabolismo anaeróbico del fruto. Además, la aplicación de N-acetilcisteína (0,75% p/v) yglutatión (0,75% p/v) en pera inhibió de manera importante la elevada producción de etileno bajoconcentraciones altas de O2.Las concentraciones altas de O2 disminuyen el potencial antioxidante de melón y pera frescoscortados aunque estas pérdidas pueden verse compensadas gracias a la reducción de los fenómenosde estrés oxidativo, que se aceleran bajo condiciones de anoxia. Además, la adición de Nacetilcisteína(0,75% p/v) y glutatión (0,75% p/v) favorecieron la síntesis de compuestos fenólicosen pera fresca cortada en condiciones de anoxia de los tejidos, a través de la activación delmetabolismo fenilpropanoide. La actividad antioxidante de melón y pera frescos cortados seatribuyó más a su contenido fenólico que al de vitamina C.Los recubrimientos comestibles a base de pectina o alginato mejoraron la resistencia al vapor deagua de los trozos de fruta, además de disminuir la acumulación de compuestos fenólicos en melóny mantener sus atributos de calidad. En pera fresca cortada, la incorporación de N-acetilcisteína(0,75% p/v) y glutatión (0,75% p/v) en los recubrimientos fue eficaz para el control delpardeamiento y mantenimiento del potencial antioxidante, observándose una disminución de laproducción de etileno y del crecimiento microbiano. / The increase in popularity of fresh-cut fruits and vegetables is due to a response of a consumer'strend towards fresh-like high-quality products. However, the commercial development of fresh-cutfruits is getting difficult as a result of the reduced shelf-life of these commodities. Modifiedatmosphere packaging can reduce tissue respiration as well as provide a moisture barrier to theproduct. However, degradation processes such as dehydration, browning, softening or fermentativereactions often occur before the desired equilibrium of gas concentrations in the packages isreached. Plastic materials with O2 transmission rates that are high enough to prevent excessivemodification of the package headspace atmosphere are still under development.Firstly, the objective of this research was to determine the optimal conditions for processing offresh-cut melon and pears, evaluating the effect of different antibrowning agents on enzymaticbrowning inhibition of fresh-cut pears, as well as the optimal ripeness state of fruits prior toprocessing. Secondly, the effects of different packaging systems on physiological activity,microbiological stability, physicochemical attributes and antioxidant properties of fresh-cut melonand pears were investigated. The use of high O2 concentrations was studied as a packagingalternative to low O2 and high CO2 concentrations. The investigation concluded with theapplication of polysaccharide-based edible coatings as a new preservation method for fresh-cutfruits.The selected processing conditions for fresh-cut melon included a dip of calcium chloride at 0.5%w/v of fruit pieces at an intermediate ripeness state (13.5 ºBrix). For fresh-cut pears, fruitprocessing in an intermediate ripeness state, with firmness values of 43 N, and the use of a dippingtreatment consisting of N-acetylcysteine and glutathione at 0.75% w/v resulted in the bestmaintenance of fruit quality.The inhibitory effect on microbial growth of low O2 and high CO2 concentrations was similar tothat observed with high O2 concentrations. However, the use of high O2 atmospheres reduced thegrowth of the predominant microflora on fresh-cut fruits. High O2 concentrations increased thephysiological activity of fresh-cut fruits compared with low O2 and high CO2 concentrations,although it delayed the initiation of anaerobic metabolism in the fruit tissues. In addition, theapplication of N-acetylcysteine and glutathione at 0.75% w/v on fresh-cut pears substantiallyinhibited the high ethylene production under high O2 atmospheres.High O2 concentrations decreased the antioxidant potential of fresh-cut melon and pears, althoughthese losses may be compensated through the reduction of oxidative stress processes, which arespecially induced under anoxia conditions. Moreover, the addition of N-acetylcysteine andglutathione at 0.75% w/v accelerated the formation of phenolic compounds on fresh-cut pearsunder anoxia conditions through the activation of the phenylpropanoid metabolism. Antioxidantactivity of fresh-cut melon and pears was related to their phenolic content rather than to vitamin C.Polysaccharide-based edible coatings based on pectin or alginate increased the water vapourresistance of fruit pieces. Moreover, the use of coatings decreased phenolic compoundsaccumulation and maintained quality attributes of fresh-cut melon. The incorporation of Nacetylcysteineand glutathione at 0.75% w/v on edible coatings for fresh-cut pears was effective incontrolling enzymatic browning and in maintaining antioxidant potential. A decrease in ethyleneproduction and microbial growth was also observed.

L'ametller i la noguera són dues espècies de fruits secs de gran importància a Espanya amb una biologia floral molt diferent.En aquest treball s'ha estudiat la possible influència del tipus de pol•linització (autopol•linització o pol•linització creuada) en 5 varietats autocompatibles d'ametller i 1 de noguera. Els estudis realitzats s'han centrat en l'observació del creixement dels tubs pol•línics, els percentatges de quallat, diferents característiques del fruit: (rendiment en gra, pes, longitud, amplada i gruix)y el nivell de creuament. S'han utilitzat marcadors isoenzims i microsatèl•lits, per determinar la procedència dels fruits analitzats.Els resultats obtinguts en els assajos del creixement dels tubs pol•línics, de quallat i característiques del fruit, no permeten generalitzar sobre la influència del tipus de pol•linització en aquests aspectes.En les 2 plantacions d'ametller i en 2 plantacions de noguera, la majoria de fruits procedien de flors autopol•linitzades. A la tercera plantació de noguera, la més jove, s'ha observat un major percentatge de nous procedents de pol•linització creuada. / Almendro (Prunus dulcis L.) y nogal (Juglans regia L.) son 2 especies de gran importancia en nuestro país con una biología floral muy distinta. En este trabajo se ha estudiado la posible influencia del tipo de polinización (autopolinización o polinización cruzada) en 5 variedades autocompatibles de almendro y en 1 variedad de nogal. Los estudios se han centrado en la observación del crecimiento de los tubos polínicos, los porcentajes de cuajado, las distintas características del fruto (rendimiento en grano, peso, longitud, anchura y grosor) y nivel de cruzamiento. Se han utilizado isoenzimas y microsatélites, para determinar la procedencia de los frutos analizados.Los resultados obtenidos en los ensayos de los tubos polínicos, cuajado y características del fruto, no permiten generalizar sobre la influencia del tipo de polinización en estos aspectos.En las 2 plantaciones de almendro y en 2 de nogal la mayoría de frutos procedían de autopolinización. En la tercera plantación nogal, la más joven, se ha observado un mayor porcentaje de nueces procedentes polinización cruzada. / Almonds and walnuts are two very important types of nuts in Spain, with extremely different flower biology.In this work, we have studied the potential influence of different types of pollination (self-pollination or cross-pollination) on 5 self-compatible varieties of almond trees and on 1 variety of walnut trees. Isoenzymes and microsatellites have been used in order to establish the source of the fruits analysed. The results obtained in the study of the pollen tube growth, fruit set test and the features of the fruit do not allow us to generalise on the influence of the type of pollination in these aspects. In the 2 almond-tree plantations and in 2 of the walnut plantations, most almonds came from self-pollinated flowers, while in the third walnut plantation, the youngest one, a higher percentage of walnuts were originated by cross-pollination.

L`abundància i dispersió d`O. majusculus no va ser diferent entre parcel-les de panís amb moderadament alta o baixa densitat de males herbes. Els caràbids, C. fuscipes, P. rufipes, P. cupreus i Metallina sp. i l`antocòrid O. majusculus presenten moviment bidireccional entre cultius adjacents de alfals i panís durant l'estació. En contrast, C. septempunctata només es va moure des de l`alfals cap al panís. Els individus d'O. majusculus i C. septempunctata que van colonitzar el panís a l'estadi vegetatiu provenien de l`alfals, indicant que l`alfals va ser la font d'aquests depredadors. No obstant, en el període reproductiu, el panís va actuar com una font de C. fuscipes, P. rufipes, P. cupreus, Metallina sp. i O. majusculus cap a l`alfals, principalment després de dall. El moviment de caràbids, estafilínids i aranyes va ser més intens des dels cereals d'hivern cap als hàbitats semi naturals que des dels prats cap als hàbitats semi naturals, indicant que l'hàbitat adjacent modela el moviment dels depredadors cap als hàbitats semi naturals. / La abundancia y dispersión de O. majusculus no fué diferente entre parcelas de maíz con moderada alta o baja densidad de las malas hierbas. Los carábidos, C. fuscipes, P. rufipes, P. cupreus y Metallina sp. y el anthocorido O. majusculus presentan movimiento bidireccional entre cultivos adyacentes de alfalfa y maíz durante la estación. En contraste, C. septempunctata sólo se movió desde la alfalfa hacia al maíz. Los individuos de O. majusculus y C. septempunctata que colonizaron el maíz en el estadio vegetativo provinieron de la alfalfa, indicando que la alfalfa actúo como fuente de estos depredadores. Sin embargo, en el período reproductivo, el maíz actuó como una fuente de C. fuscipes, P. rufipes, P. cupreus, Metallina sp. y O. majusculus hacia la alfalfa, principalmente después de corte. El movimiento de carábidos, estafilínidos y arañas fué más intenso desde los cereales de invierno hacia los hábitats seminaturales que desde los prados hacia a los hábitats semi-naturales, indicando que el hábitat adyacente moldea el movimiento de los depredadores hacia los hábitats seminaturales adyacentes. / The abundance and dispersal activity of O. majusculus were not different in maize plots with moderately high or low weed density. The carabids C. fuscipes, P. rufipes, P. cupreus and Metallina sp. and the anthocorid O. majusculus presented bidirectional movements between adjacent alfalfa and maize crops during the season. In contrast, C. septempunctata only moved from alfalfa to maize. The plant-dwelling O. majusculus and C. septempunctata that colonized maize at early vegetative stages came from alfalfa, indicating that alfalfa acted as a source of predators towards maize. However, in the reproductive growth stage period, maize acted as a source for C. fuscipes, P. rufipes, P. cupreus, Metallina sp. and O. majusculus moving to alfalfa, mainly after cuttings. After an alfalfa cutting, margins also acted as a refuge for carabids. Spillover of carabids, rove beetles and spiders was stronger from winter cereals to semi-natural habitats than from meadows to semi-natural habitats, indicating that neighbourhood identity shapes spillover effects to adjacent semi-natural habitats.

No description available.

La carpocapsa [Cydia pomonella (L.) (Lepidoptera: Tortricidae)] és una de les plagues més importants dels fruiters de llavor (pereres, pomeres i codonyers) i dels noguers. El seu control és crític per a assolir una producció sostenible i amb qualitat per a l’exportació. La implementació de programes de control d’abast regional de grans àrees ha demostrat ser una estratègia molt efectiva que permet assolir molt bons resultats de control amb nivell de danys baixos i una reducció important en l’ús d’insecticides. En aquestos programes, la recollida, registre i flux de la informació per a la presa de decisions és un factor crític, essent necessari disposar de metodologies fiables des del punt de vista biològic i sostenible, des de l’econòmic. El recompte de les poblacions és un factor clau per a determinar el risc d’atac de la carpocapsa i prendre decisions de control. En aquest context s’avaluaren diferents aspectes de la taxonomia i el monitoreig de C. pomonella, com un caràcter per a la ràpida diferenciació entre mascles i femelles, el comportament i l’eficàcia d’un nou atraient per a l’estimació de les seves poblacions, l’ús de la geoestadística i els sistemes d’informació geogràfica per a la interpretació i el maneig de grans quantitats de dades de captura en trampes, l’efecte del vent en la distribució espacial dels adults i finalment, es proposa un sistema de vigilància d’abast nacional. un sistema de vigilancia a nivel regional. Es determinà que la taca negra present en la part inferior del primer parell d’ales dels mascles de C. pomonella és un caràcter sexual secundari fiable per a la diferenciació de mascles i de femelles capturats en trampes esquerades amb cairomona. Les trampes esquerades amb feromona més cairomona, són més atractives pels mascles i les femelles de carpocapsa que els esquers de cairomona sola i un 50% més atractius pels mascles que els esquers de 1 o 10 mg de feromona, en àrees tractades amb la tècnica de confusió sexual. La geoestadística pot ser una eina valuosa per a avaluar la distribució espacial de carpocapsa en aquestos programes de control i per a implementar models que considerin la delimitació de zones de risc pel control de plagues. L’activitat de vol de carpocapsa durant el mes de novembre (vol de la generació hivernant) té lloc quan la temperatura supera els 15°C i entre les 18:30 i les 02:00 h. No es detectà una influència significativa del vent durant el període esmentat en la distribució espacial de la plaga, per la qual cosa no es recomana una distribució de las trampes amb una separació diferencial segons la direcció. Es determinà que una separació de 200 m entre trampes ofereix informació fiable per la finalitat de vigilància fitosanitaria, amb una reducció propera al 60% en el nombre de trampes en relació a la separació de 100 m actualment en ús. Aquesta separació permetrà, a més, la disminució del cost del sistema de vigilància i monitoreig. En resum, s’avaluaren i desenvoluparen metodologies i eines que faciliten i tornen més eficient el monitoreig i el procés de presa de decisions en el control de C. pomonella en programes de grans àrees tractades amb la tècnica de confusión sexual. / La carpocapsa [Cydia pomonella (L.) (Lepidoptera: Tortricidae)] es una de las plagas principales de los frutales de pepita (peras, manzanas y membrillos) y nogales. Su control es crítico para lograr una producción sustentable y con calidad de exportación. La implementación de programas de control a nivel regional o de grandes áreas ha probado ser una estrategia altamente efectiva que permite lograr muy buenos resultados de control con bajos niveles de daño y una sustancial reducción en el uso de insecticidas. En estos programas, la colecta, registro y flujo de información para la toma de decisiones es un factor crítico, siendo necesario contar con metodologías confiables desde el punto de vista biológico y sustentables desde lo económico. El monitoreo de las poblaciones es un factor clave para determinar el riesgo de ataque de la carpocapsa y tomar decisiones de control. En este contexto se evaluaron diferentes aspectos de la taxonomía y el monitoreo de C. pomonella, como un caracter para la rápida diferenciación de machos y hembras, el comportamiento y eficacia de un nuevo atractivo para su monitoreo, el uso de la geoestadística y los sistemas de información geográfica para la interpretación y manejo de grandes cantidades de datos de captura en trampas, el efecto del viento en la distribución espacial de los adultos y finalmente, se propuso un sistema de vigilancia a nivel regional. Se determinó que la mancha negra presente en la parte inferior del primer par de alas de los machos de C. pomonella es un caracter sexual secundario confiable para la diferenciación de machos y hembras de la especie capturados en trampas que contienen cebos con cairomona. Las trampas cebadas con feromona mas cairomona, son mas atractivas para los machos y hembras de la carpocapsa que los cebos de cairomona sola y un 50% mas atractivas para los machos que los cebos con 1 o 10 mg de feromona, en áreas tratadas con la técnica de confusión sexual. La geoestadística puede ser una herramienta valiosa para evaluar la distribución espacial de la carpocapsa en éstos programas de control e implementar modelos que consideren la delimitación de zonas de riesgo parael control de plagas. La actividad de vuelo de la carpocapsa durante el mes de noviembre (vuelo de la generación invernante) ocurre cuando la temperatura supera los 15°C y entre las 18:30 y las 02:00 h. No se detectó una influencia significativa del viento durante el período mencionado en la distribución espacial de la plaga, por lo que no se recomienda una distribución de las trampas con un distanciamiento diferencial según la dirección considerada. Se determinó que una grilla de 200 m entre trampas ofrece información confiable para los fines de vigilancia fitosanitaria, con una reducción cercana al 60% en el número de trampas respecto a la grilla actualmente en uso de 100 m. Esta grilla además permitirá la disminución del costo del sistema de vigilancia y monitoreo. En resumen, se evaluaron y desarrollaron metodologías y herramientas que facilitan y tornan más eficiente el monitoreo y el proceso de toma de decisiones en el control de C. pomonella en programas de grandes áreas tratadas con la técnica de la confusión sexual. / The codling moth [Cydia pomonella (L.) (Lepidoptera: Tortricidae)] is one of the main pest attacking pome fruits (apples, pears, and quince) and walnuts. Its control is critical in order to obtain a sustainable production and exportable fresh fruit. The implementation of control strategies like areawide programs has proven to be very effective, allowing for a substantial reduction on damaged fruits and on the use of insecticides. Collection, registration and delivery of the information needed for the decision-making process, is a critical factor in these programs, being necessary to use proved and reliable biological and economically sustainable methodologies. Population monitoring is a key factor in order to assess the risk of attack of the codling moth and to decide the application of a control measure. Under this scenario, different aspects of C. pomonella taxonomy and biology were evaluated as long with new analytical tools. Among them, a sexual character for the quick differentiation of sexes, the efficacy of a new lure, the use of geostatistical analysis and Geographical Information Systems aimed to the manage bulk data of trap capture, the effect of the wind on the spatial distribution of adults, and finally a proposal of a regional surveillance system for the pest. As a result it was found that the black spot in the inner side of the forewings of males of C. pomonella is a reliable character for the differentiation of the sexes when they are trapped with lures containing kairomone. Traps lured with codlemone plus kairomone were more attractive to males and females of the codling moth than lures with kairomone alone, and 50% more attractive for males than lures containing 1 or 10 mg of codlemone, when used in orchards permeated with pheromones as a control measure. Geostatistical analysis could be a very valuable tool in order to evaluate de spatial distribution of codling moth in area-wide programs and to implement control strategies with the delimitation of riskareas of action. Adult flight activity during November (peak of overwinter generation flight) takes place when temperatures are above 15°C and from 18:30 to 2:00 h. No significant effect of the wind direction on the spatialdistribution of the pest was observed during this time of the year. In consequence, trap distance in different directions do not need to be modified. A grid with traps set at 200 m from each other, provides reliable information in order to keep an efficient phytosanitary surveillance program. The reduction of almost 60% of the number of traps used today, allows for a marked reduction of monitoring costs. In summary, several methodologies and tools were evaluated with the aim to make more simple and efficient the monitoring and control decision of C. pomonella in area-wide programs treated with mating disruption.

L’oli d’oliva conté una sèrie de compostos minoritaris que s’ha demostrat que tenen efectes beneficiosos per la salut i és per això que el seu estudi ha generat gran interès. A aquesta tesi s’ha profunditzat en el coneixement de la fracció fenòlica de l’oliva, concretament en les rutes metabòliques de síntesi i degradació dels compostos fenòlics durant el desenvolupament i la maduració del fruit, segons la varietat, tipus de cultiu (ecològic o convencional) i zona de producció al llarg de dues campanyes, així com la implicació de l’enzim glucosidasa en aquest procés. A més, s’ha fet un estudi plurianual d’olis que podrien ser utilitzats per diversificar l’oferta d’aquest producte, com olis de producció ecològica de la varietat Arbequina de la zona de Lleida i d’altres varietats secundàries, difoses i locals que en els últims anys han caigut en desús. / En la composición del aceite de oliva hay una serie de compuestos minoritarios que se ha demostrado que tienen efectos beneficiosos para la salud y por ello han despertado gran interés. En esta tesis se ha profundizado en el conocimiento de la fracción fenólica de la oliva, en particular las rutas metabólicas de síntesis y degradación de los compuestos fenólicos durante el desarrollo y maduración del fruto, según la variedad, tipo de cultivo (ecológico o convencional) y zona de producción a lo largo de dos campañas, así como la implicación de la enzima glucosidasa en este proceso. Además, se ha hecho un estudio plurianual de aceites que podrían ser utilizados para diversificar la oferta de este producto, entre ellos los aceites de producción ecológica de la variedad Arbequina de la zona de Lleida y de otras variedades secundarias, difundidas y locales que en los últimos años han caído en desuso. / Olive oil contains a number of minor compounds that have been demonstrated to have beneficial effects on health and therefore have awakened interest. This thesis has studied in depth the phenolic fraction in olive fruit; specifically it has been focused on the metabolic pathways of synthesis and degradation of phenolic compounds during the fruit development and ripening. Factors as cultivar, management practices (organic or conventional) and the production area during two seasons have been considered. Also the involvement of glucosidase enzyme in this process has been analyzed. In addition, a multi-year study has been carried out in olive oils that could be used to diversify this product offer, such as organic olive oils of Arbequina cultivar from the area of Lleida and other secondary, disseminated and local cultivars that over the past years have fallen into disuse.