MacroH2A1.1 is one of the least understood histone variants and structural components of chromatin. Generated by alternative splicing, macroH2A1.1 differs from the other macroH2A1 isoform in its capacity to bind NAD+-derived metabolites in vitro. This observation intrigued us to speculate that macroH2A1.1 could link metabolic and epigenetic regulation. To test the importance of this observation, we turned to skeletal muscle as this tissue is expressing the highest levels of the metabolite-binding isoforms. We demonstrate a switch in macroH2A1 splicing from the metabolite non-binding isoform to macroH2A1.1 during normal myogenic differentiation. We demonstrate that macroH2A1.1 and partly the integrity of its metabolite-binding pocket are important for proper myoblast fusion and myotube maturation. We describe the altered bioenergetic and metabolic phenotype in macroH2A1.1-depleted cells and correlate it to transcriptional alterations of genes. These include genes encoding myosin heavy chain proteins, that are markers of muscle fibers differing in their metabolic function. Correspondingly, we demonstrate a shift in the fiber type composition of skeletal muscles from adult macroH2A1-deficient mice. Therefore, we suggest that macroH2A1.1 is one of the epigenetic factors that define the metabolic responsiveness of muscle relevant for whole body health and metabolic homeostasis. We further venture the speculation that the alterations in skeletal muscles of macroH2A1- deficient mice could contribute to their pre-diabetic phenotype. / MacroH2A1.1 es una de las variantes de histonas y componentes estructurales de la cromatina menos comprendidos. MacroH2A1.1 es generado por splicing alternativo y difiere de la otra isoforma de macroH2A1 en su capacidad para unirse a metabolitos derivados de NAD+ in vitro. Esta observación nos intrigó a especular que macroH2A1.1 podría vincular metabolismo y regulación epigenética. Para probar la importancia de esta observación, recurrimos a los músculos esqueléticos ya que observamos que este tejido expresa niveles más altos de la isoforma macroH2A1.1. Demostramos el cambio de la isoforma que no se une a metabolitos a macroH2A1.1 durante diferenciación miogénica normal. Demostramos que macroH2A1.1 y en parte la integridad de su bolsillo de unión a metabolitos son importantes para la adecuada fusión de mioblastos y maduración de miotúbulos. Demostramos un fenotipo de la capacidad bioenergética y metabólica alterada en las células deficientes en macroH2A1.1 y lo correlacionamos con desregulación de expresión de los genes. Estos genes incluyen genes codificantes de la cadena pesada de la miosina, proteinas marcadores de fibras musculares que difieren en su función metabólica. Correspondientemente, observamos un cambio en la composición del tipo de fibra de los músculos esqueléticos en ratones adultos deficientes en macroH2A1. Por lo tanto, sugerimos que macroH2A1.1 es uno de los factores epigenéticos que definen la respuesta metabólica de los músculos relevantes para la salud de todo el cuerpo y la homeostasis metabólica. Nos atrevemos a especular que las alteraciones de músculos esqueléticos en ratones deficientes en macroH2A1 podrían contribuir a su fenotipo prediabético.

The Institut Català de la Salut (ICS) implemented the model of Clinical Governance in Primary Health Care in 2001 in order to improve its services and the medical practice. A good way to carry out these implementations is by means of interventions. Two of the mostly used strategies to improve clinical practice are audits and feedback of information. OBJECTIVE To evaluate the impact of the implementation of the Clinical Governance model in Primary Health Care of the ICS on the cardiovascular health and its associated variables. MATERIAL AND METHODS Cohorts prospective study (2001-2011) to evaluate the impact of the implementation of the Clinical Governance model on the population of the province of Tarragona. In this study took part 19 Primary Health Care centres, 96 medical professionals and 1878 patients. The effect of this implantation was evaluated globally and according to the level of the feedback information received, categorized into two groups, high and low. RESULTS Ten years after the implementation there was a general improvement regarding screening, percentage of diagnosis and control of cardiovascular risk factors. The risk of suffering from adjusted cardiovascular diseases and mortality if exposed to a low level of feedback was of HR=1,555(1,060-2,277) and of HR=1,808(1,141-2,865) respectively. CONCLUSION The implementation of the Clinical Governance model in Primary Health Care of the ICS in the province of Tarragona represented an improvement in the cardiovascular health and mortality, above all, in the group with a high level of feedback of information. / RESUMEN INTRODUCCIÓN El Institut Català de la Salut(ICS) implementó el año 2001 el modelo de Dirección Clínica en atención primaria, para mejorar sus servicios y su práctica. Una buena forma de poder realizar este tipo de implementaciones es mediante intervenciones. Una de las estrategias más utilizadas para mejorar la práctica clínica son la auditoría y la retroalimentación de la información. OBJETIVO Evaluar el impacto de la implantación del modelo de Dirección Clínica en atención primaria del ICS sobre la salud cardiovascular y sus variables asociadas. MATERIAL Y MÉTODOS Estudio de cohortes prospectivo (2001-2011) para evaluar el impacto de la implantación del modelo de Dirección clínica en la población de la provincia de Tarragona. En el estudio participaron 19 centros de atención primaria, 96 profesionales médicos y 1878 pacientes. El efecto de la implantación se evaluó de forma global y según el nivel de retroalimentación de la información recibido, categorizado en alto y bajo. RESULTADOS A los 10 años de la implantación hubo una mejora general en cuanto al cribado, al porcentaje de diagnóstico y al control de los factores de riesgo cardiovascular. El riesgo de sufrir ECV y mortalidad ajustado si se estuvo expuesto a un nivel de retroalimentación bajo fue de HR=1,555(1,060-2,277) y de HR=1,808(1,141-2,865) respectivamente. CONCLUSIÓN La implantación del modelo de Dirección Clínica en atención primaria del ICS en la provincia de Tarragona produjo una mejora en la salud cardiovascular y en la mortalidad, sobretodo en el grupo con un nivel alto de retroalimentación de la información.

La carn de pollastre és molt consumida i, sense pell, té un contingut baix en greix per la qual cosa és molt interessant des d'un punt de vista nutritiu. A més, la composició en àcids grassos del greix de la carn de pollastre es pot modificar mitjançant la dieta. Així doncs, a través de la dieta, es pot aconseguir una carn amb un elevat contingut en àcids grassos poliinsaturats de la sèrie n-3 que la fa interessant per la dieta humana. Tanmateix, es coneix que les carns riques en àcids grassos poliinsaturats són més susceptibles a l'oxidació i, en conseqüència, rebutjades pel consumidor. De l'estudi de diferents dosis d'oli de peix afegides als pinsos durant tot el cicle productiu, s'estableix que afegint 1.25% d'oli de peix s'aconsegueix una carn amb un contingut en àcids grassos de la sèrie n-3 interessant per la nutrició humana. Per altra banda, l'addició d'acetat d'alfa-tocoferol a la dieta, provoca que també tingui una bona estabilitat oxidativa i que sigui acceptada pels consumidors. La substitució de l'oli de peix per altres fonts lipídiques (greix animal o oli de llinosa) durant els darrers dies de vida del cicle productiu de l'animal també afecta a la composició d'àcids grassos de la carn. Així doncs, les carns de pollastres alimentats amb oli de llinosa tenen nivells comparativament més alts en àcid linolènic i en el total d'àcids grassos de la sèrie n-3 que no pas els que han rebut oli de peix. Per contra, l'addició de greix animal en el pinsos provoca carns amb un major contingut en àcids grassos monoinsaturats si bé el contingut en àcid eicosapentaenoic i docosahexaenoic és similar a les carns de pollastres que només han rebut oli de peix.Per altra banda els productes carnis són també una font important en elements minerals algun dels quals poden ser interessants per certs col·lectius de persones. Per aquesta raó, es va estudiar la suplementació en la dieta de l'animal amb selenit. Aquest suplement no va provocar un augment en el contingut d'aquest element en la carn de pollastre. Per contra, la suplementació amb formes orgàniques de Se si que va provocar un augment en el contingut de Se en la carn. Tanmateix, cap de les dues suplementacions provoca canvis en el contingut dels altres elements estudiats: Zn, Fe i Cu. Tampoc es van observar diferències sobre la estabilitat oxidativa o la qualitat sensorial d'aquestes carns.Paral·lelament, es va estudiar la suplementació de la dieta en Zn la qual cosa no va provocar un augment en el contingut de Zn, Fe i Cu en la carn de pollastre. Tanmateix, el contingut Se en carn va augmentar en augmentar el suplement de Zn. Aquest augment en el contingut de Se no va afectar a l'estabilitat oxidativa ni a la qualitat sensorial de producte.Per a la determinació de Fe, Zn, Se i Cu tant en carn de pollastre com en els seus pinsos es va validar un mètode analític que permet la completa mineralització de les mostres i evitar les pèrdues del Se per volatilització.Finalment, es van estudiar els efectes que podien tenir en la composició, l'estabilitat oxidativa i la qualitat sensorial l'addició de greixos oxidats en la dieta. Per a avaluar els seus efectes es va assajar un oli amb un elevat contingut de compostos d'oxidació primària i dos olis amb diferent contingut de compostos d'oxidació secundària. L'addició d'olis oxidats, en les condicions assajades, no va presentar cap efecte en les variables d'oxidació controlades. En canvi, l'addició d'acetat d'alfa-tocoferol va provocar un increment de l'estabilitat oxidativa i una disminució de les puntuacions sensorials de la ranciesa. / ENGLISH ASTRACT: One of the goals of food scientist is to increase the nutritional value of foods without compromising sensory quality. In this regard, chicken meat can be increased in n-3 polyunsaturated fatty acids. However, these fatty acids are very prone to oxidation, and, consequently may produce off-tastes and off-odours.This work shows several dietary strategies to achieve enriched meat in n-3 polyunsaturated fatty acids without compromising oxidative stability and consumer acceptability. In relation to this, broilers fed 1.25% of fish oil and 70 mg/kg of alpha-tocopheryl acetate led to meat with an increased content in n-3 polyunsaturated fatty acids as well as meat with good oxidative stability and accepted by consumers. Moreover, the replacement of dietary fish oil for linseed oil or animal fat 5 days before slaughter modified the fatty acid composition. Animals fed this linseed oil replacement led to meat with the highest content in n-3 polyunsaturated fatty acids whereas animals fed the animal fat replacement led to meat with similar amount in eicosapentaenoic acid and docosahexanoic acid to those fed fish oil throughout the period. Little attention has been devoted to mineral enrichment. In this regard, we studied the effect of Zn and Se dietary supplements on the composition, oxidative stability and sensory quality of chicken meat. The inorganic Se supplement did not increase this element content in chicken meat. However, organic Se and Zn supplementation provoked an increased Se content. On the contrary, Fe, Zn and Cu content were not affected by any of the dietary factors. In addition, neither Zn supplements nor Se supplements affect chicken meat stability or sensory quality.In relation to elements determination, a mineralization procedure was validated for determining Fe, Zn, Se and Cu in chicken meat and feed samples. This procedure avoids Se volatilization losses.Finally, this work also dealt with the effects of feeding different types of oxidized oils on nutritional value, oxidative stability and sensory quality. There were not significant differences in sensory quality or meat oxidation variables from chickens fed oxidized oils. However, alpha-tocopheryl acetate supplementation led to meat with an increased oxidative stability and a decreased rancidity.

Estudio de los tratamientos por alta presión hidrostática en leche de ovejaEl objetivo del trabajo fue estudiar el efecto de las altas presiones sobre la supervivencia microbiana, así como sobre el color, lipolisis y estabilidad de la fase grasa en la leche de oveja. Los tratamientos (Tto) aplicados: presiones de 100 a 500 MPa, temperaturas de 2, 10, 25 y 50ºC, con tiempos de 5 a 60 min.La supervivencia de los microorganismos (microorg.) estudiados: Pseudomonas fluorescens (PF), Escherichia coli (EC), Listeria innocua (LI), Lactobacillus helveticus (LH) y Staphylococcus aureus (SA), disminuyó al aumentar la presión. Fueron necesarias presiones de 400 MPa para obtener reducciones superiores a 4 uni. log. La sensibilidad a la presión fue: PF > EC ª LI > LH > SA, siendo este último el más barorresistente de los estudiados. Se observó que PF, LI y LH presentaron máxima resistencia en los Tto a 25 ºC, mientras que EC y SA fueron a 2 y 10 ºC. Sin embargo, para todos los microorg. ensayados, a 50 ºC fueron los más eficaces.Por otro lado, al menos durante los primeros 15-20 min de Tto se obtuvieron cinéticas de destrucción microbiana de 1er orden. A partir de los valores D obtenidos se observó que fue más práctico incrementar la presión que aplicar Tto prolongados, mayores de 15-20 min.La leche de oveja per se ejerció un efecto baroprotector sobre los microorg. estudiados, independientemente del contenido en materia grasa (MG) de ésta. Respecto al contenido de MG, ésta ejerció efectos diferentes sobre la baroprotección microbiana. Así pues, en EC no ejerció ningún efecto; en LH y SA la MG protegió independientemente del contenido de ésta; en LI, a medida que se incrementó su contenido ofreció mayor protección; y en PF la MG protegió, pero el incremento de ésta conllevó el efecto contrario.El color de la leche apenas cambió. Sólo con Tto de 500 MPa a 4 ºC se apreciaron cambios con respecto al control.Las altas presiones no indujeron lipolisis en la leche. Incluso, gran parte de las muestras tratadas a 50 ºC presentaron valores inferiores de ácidos grasos libres respecto a la leche recién ordeñada, indicando que pudo darse una reesterificación de éstos. Los Tto a 200 y 300 MPa fueron los que mostraron las mayores diferencias en la distribución del tamaño de los glóbulos grasos. Atendiendo al parámetro de cremado (H), las leches tratadas a 4 ºC presentaron mayor tendencia a la desestabilización que las tratadas a 25 y 50 ºC, siendo estas últimas potencialmente más estables en las etapas de reposo.Considerando los resultados del estudio con relación a las reducciones microbianas, color y estabilidad de la fase grasa, la leche de oveja tratada por altas presiones puede considerarse una alternativa a la pasteurizada en la elaboración de quesos de alta calidad. / Study of high hydrostatic pressure treatments in ewe's milkThe objective of this work was to study the effect of high pressure on the microbial survival, as well as the color, lipolysis and stability of the fat phase in the ewe's milk. The treatments (Trt) applied were: pressures from 100 to 500 MPa, temperatures of 2, 10, 25 and 50ºC, and times of 5 to 60 min. The survival of the microorganisms (microorg.) studied: Pseudomonas fluorescens (PF), Escherichia coli (EC), Listeria innocua (LI), Lactobacillus helveticus (LH) and Staphylococcus aureus (SA), diminished when increasing the pressure. Pressures of 400 MPa were necessary to obtain reductions * 4 log. units. The sensibility to pressure was: PF > EC ª LI > LH > SA, being last one the more barorresistant of those studied. PF, LI and LH showed maximum resistance to Trt at 25 ºC, while EC and SA at 2 and 10 ºC. However, for all the microorg. studied, the Trt at 50 ºC were the most effective. 1st order kinetic of microbial destruction were obtained at least during the first 15-20 min of Trt. From the obtained D-values it was more practical the pressure increase than keep on the Trt for times longer than 15-20 min. Ewe's milk exercised a baroprotective effect by itself on the studied microorg., independently of the fatty matter (FM) content. Regarding the FM content, this exercised different effects on the microbial baroprotection. Therefore, on EC it did not exercise any effect; on LH and SA the FM protected independently of the content of this; on LI, as their content was increased this offered higher protection; and on PF the FM protected, but the increment of this showed on the contrary effect. The color of the milk hardly changed. Only with 500 MPa at 4 ºC Trt changes were appreciated with regard to the control. High pressure did not induce lipolysis in the milk. Even, most of the samples treated at 50 ºC presented values of free fatty acids lower than initial milk, showing a posible resterification. The Trt at 200 and 300 MPa showed the major differences on size distribution of the milk fat globules. The creaming off parameter (H), showed that samples treated at 4 ºC presented higher tendency to destabilization that those treated at 25 and 50 ºC, being potentially these last ones more stable in the rest stages. Considering the results of the study with relationship to the microbial reductions, color and stability of the fat phase, ewe's milk treated by high pressure can be considered an alternative to the pasteurized milk in the production of high quality cheeses.

L'olor sexual és un defecte sensorial que es dóna sobretot en la carn de porcs mascles enters i és deguda principalment a dues substàncies, l'androstenona i l'escatol. Els objectius principals d'aquest estudi són conèixer la distribució d'androstenona i escatol dels porcs del nostre país respecte l'europea, descriure aquests dos compostos sensorialment mitjançant un panel entrenat, estudiar la resposta d'acceptabilitat dels consumidors europeus a la carn de porc mascle enter segons el seu nivell d'androstenona i escatol i veure la influència de la sensibilitat a l'androstenona en la resposta d'acceptabilitat dels consumidors espanyols. Es van medir els nivells d'escatol i androstenona en el greix subcutani de 4.313 mascles enters i 223 femelles, produïts en dues estacions de l'any en 6 països europeus. Per als posteriors estudis sensorials es va seleccionar una submostra de 42 lloms de femelles i 378 de mascles enters, classificats en nou grups segons nivells d'androstenona i escatol alts (>0.99 i >0.21 µg/g respectivament), mitjans o baixos (<0.5 µg/g i <0.10 µg/g). Els degustadors, prèviament seleccionats i entrenats van obtenir el perfil descriptiu pel mètode 'Checklist'. Van trobar per a l'olor els descriptors 'androstenona', 'escatol', 'porc', 'orina', 'suor', 'fems', 'dolç', 'ranci' i 'anormal' i per al flavor els anteriors excepte 'fems'. Van avaluar monàdicament 10 lloms, cuits al forn a 175°C durant 10', en cada una de les 6 sessions d'olor i flavor. Els consumidors (aproximadament 240 per país i rèplica) van valorar 5 mostres segons una escala hedònica de 7 nivells. L'acceptabilitat del flavor de la carn es va avaluar en lloms cuits a 180°C i rescalfats a 250°C i la de l'olor en lloms cuits pel mateix sistema i, a més, escalfats 1 minut en una planxa a 250ºC just abans de servir. En l'assaig espanyol es va fer la prova de la sensibilitat a l'androstenona. La mitjana dels nivells d'androstenona i escatol al nostre país es va situar per sobre de l'europea i va ser de 1.20 µg/g i de 0.19 µg/g respectivament. El percentatge de canals amb nivells d'androstenona superiors a 1.0 µg/g i d'escatol superiors a 0.21 µg/g va ser del 17% al nostre país i del 7% en el global de tots els països participants. En la descripció sensorial dels lloms es va observar una gran confusió dels atributs. Els lloms procedents de mascles enters amb nivells baixos o mitjans d'androstenona i escatol i els lloms procedents de femelles es van caracteritzar sensorialment per l'atribut 'dolç'. La resposta dels consumidors en general va ser sobretot de refús de l'olor de les mostres amb elevats nivells d'escatol, independentment del contingut d'androstenona. Els consumidors espanyols anòsmics o poc sensibles a l'androstenona van donar pitjor nota d'acceptabilitat només als lloms amb elevat nivell d'escatol independentment del nivell d'androstenona. Tanmateix aquest darrer nivell va influir en les notes d'acceptabilitat donades pels consumidors molt sensibles a aquesta substància (24% homes, 37% dones), essent pitjors quant el nivell era elevat o mitjà. Es pot concloure que caldria controlar els nivells d'androstenona i escatol sobretot en països com Espanya en què es consumeixen principalment lloms de mascles enters i es tenen els nivells d'androstenona i escatol elevats. L'olor sexual té una caracterització sensorial complexa, tanmateix, és causa del rebuig o baixa acceptabilitat dels lloms per part dels consumidors, especialment si aquests són sensibles a l'androstenona i, si no es té en compte la sensibilitat, es subestima la importància d'aquesta. Un possible llindar satisfactori per a la majoria de consumidors en les condicions d'aquest estudi seria el refús de canals amb (a) >0.21 µg/g d'escatol, (b) >0.99 µg/g d'androstenona o (c) >0.10 µg/g d'escatol i >0.5 µg/g d'androstenona. / Boar taint is a sensory defect mainly detected in boar meat, mainly due to two substances, androstenone and skatole. The main objectives of this study are to ascertain the androstenone and skatole distribution in the pig population of our country with respect to the group of the other European countries; to obtain the sensory characterisation of both compounds by means of a trained panel; to study the acceptability of the boar meat by the European consumers depending on the levels of androstenone and skatole; and to ascertain the sensitivity to androstenone as an influence on the acceptability of boar to Spanish consumers. The levels of androstenone and skatole in subcutaneous fat were measured in 4313 boars and 223 gilts, produced in 6 European countries during two seasons (replicates). In the sensory studies, 42 loins from gilts and 378 loins from boars were selected and the boars were classified in 9 groups depending on the levels of androstenone and skatole (high:>1.0 and >0.21 µg/g respectively, medium and low: <0.5 µg/g and <0.10 µg/g). Panellists previously selected and trained obtained the profile by the checklist method. 'Androstenone', 'skatole', 'pig', 'urine', 'sweat', 'manure', 'sweet', 'rancid' and 'abnormal' were found as odour attributes. The flavour attributes were the same except for 'manure'. Panellists evaluated in a monadic way 10 loins, cooked at 175ºC in the oven for 10 minutes, in each of the 6 sessions of odour and flavour assessment. Consumers (approximately 240 per country and replicate) evaluated 5 samples in a 7 level hedonic scale. The acceptability of the meat flavour was evaluated in loins cooked at 180ºC and re-cooked at 250ºC and the acceptability of the meat odour was evaluated in loins cooked in the same way and kept for 1 minute on a hot plate at 250ºC just before serving. In our country, consumers' sensibility to androstenone was tested. Mean levels of androstenone and skatole in our country (1.20 µg/g and 0.19 µg/g respectively) were above the European mean. The percentage of carcasses with androstenone and skatole levels higher than 1.0 µg/g and 0.21 µg/g was 17% in our country and 7% in all the European countries studied. In the sensory characterisation of the androstenona and the skatole there was a lot of confusion among attributes.. Boar loins with low and medium levels of androstenone and skatole and gilt loins were sensory characterised by the same attribute 'sweet'. Consumers mainly refused the odour of the loins with high levels of skatole, regardless of the androstenone content. The anosmics or less sensitive to androstenone Spanish consumers gave the worst note of acceptability to the loins with high skatole level, independently of the androstenone level. The androstenone level influence in the notes of acceptability given by the highly sensitive consumers to androstenone (24% men, 37% women), are worse when the level of this substance is high or medium. It can be concluded that the androstenone and skatole levels should be controlled, especially in the countries like Spain, where boar meat is consumed and where there are high levels of androstenone as well as with skatole. Boar taint has a complex sensory characterisation. Loins with boar taint have a low level of acceptability with consumers, especially if they are sensitive to androstenone and, if the sensitivity is not taken into account, the importance of androstenone is underestimated. A possible threshold that satisfies the most important part of the consumers in the conditions of this study would be the rejection of carcasses with (a) >0.21 µg/g of skatole, (b) >0.99 µg/g of androstenone or (c) >0.10 µg/g of skatole and >0.5 µg/g of androstenone.

This PhD thesis is based on the Spanish sample of the International “Cultural and Psychosocial Influences on Disability” (CUPID) study. This multicentre study is coordinated by Professor David Coggon at the University of Southampton (UK) and the project focuses on 47 occupational groups (nurses, office workers and manual workers) from 18 countries. At the beginning, it was planned that each participating country would include the three occupational groups mentioned before. However, the Spanish sample of the study was composed only by nurses and office workers; due to logistic reasons, it was not possible to access local postal workers who carried out sorting mail tasks. This dissertation aims to assess the importance of health beliefs, mental health, and somatising tendency as predictors of incidence and persistence of musculoskeletal pain and to investigate if these psychological risk factors primarily influence the development and persistence of pain, or whether their impact is more on the disability that musculoskeletal pain causes. Dataset was collected in the workplace, both at baseline (between November 2007 and February 2010), and again after a follow-up interval of 12 months, at four hospitals (Badalona Serveis Assistencials, Consorci Sanitari Integral, Consorci Hospitalari Parc Taulí and Parc de Salut Mar) and a university (Universitat Pompeu Fabra) in Barcelona. To be included in the study, participants had to be aged 20–59 years and been in their current job for ≥12 months. Written informed consent was obtained from all who agreed to take part, and the Parc de Salut Mar Ethics Committee of Barcelona and the Health and Safety Committee of each participating centre approved the study. The baseline and follow-up questionnaires were originally drafted in English, translated into Spanish, and then checked by independent back-translation. Participants were asked at baseline about socio-demographic and lifestyle characteristics, current working conditions, health beliefs concerning pain, mental health, somatising tendency and musculoskeletal pain in the past month and past year at six different anatomical areas (back, neck, and shoulders, elbows, wrists/hands, and knees). Pain was classed as disabling if it made ≥1 specified everyday activities difficult or impossible. At 12-month follow-up, pain in the past month and associated disability was again ascertained. Log binomial and multilevel multinomial logistic regression models were used to explore associations of baseline risk factors with pain outcomes at follow-up. / Esta tesis doctoral está basada en la muestra española del Estudio Internacional “Cultural and Psychosocial Influences on Disability” (CUPID) Este estudio multicéntrico es coordinado por el Profesor David Coggon de la Universidad de Southampton (Reino Unido), y el proyecto se centra en 47 grupos ocupacionales (enfermeras, trabajadores de oficina y trabajadores manuales) de 18 países. Al principio estaba previsto que cada país participante incluiría los tres grupos de trabajo antes mencionados. Sin embargo, la muestra española del estudio CUPID está compuesta sólo por enfermeras y trabajadores de oficina; por razones logísticas, no fue posible acceder a los trabajadores de correos que realizaban tareas de clasificación de correo. Esta tesis doctoral tiene como objetivo evaluar la importancia de las creencias sobre la salud, salud mental, y la tendencia a somatizar como predictores de la incidencia y persistencia de dolor músculo-esquelético y para investigar si estos factores de riesgo psicológicos influyen principalmente en el desarrollo y la persistencia del dolor, o si su impacto es más en la discapacidad que provoca el dolor músculo-esquelético. El conjunto de datos del estudio se recogió en el lugar de trabajo, tanto al inicio del estudio (entre Noviembre de 2007 y Febrero de 2010), como después de un intervalo de seguimiento de 12 meses, en cuatro hospitales (Badalona Serveis Assistencials, Consorci Sanitari Integral, Consorcio Hospitalario Parc Taulí y el Parc de Salut Mar) y una universidad (Universitat Pompeu Fabra) en Barcelona. Para ser incluidos en el estudio, los participantes debían tener entre 20 a 59 años y haber estado en su puesto de trabajo por lo menos los últimos 12 meses. Se obtuvo consentimiento informado escrito en todos aquellos que aceptaron participar, y proyecto fue aprobado por el Comité de Ética del Parc de Salut Mar en Barcelona y el Comité de Seguridad y Salud de cada centro participante. Tanto los cuestionarios basales como del seguimiento fueron redactados originalmente en Inglés, traducido al español, y luego retro-traducido al inglés. Los participantes fueron entrevistados al inicio del estudio sobre sus características socio-demográficas y de estilo de vida, condiciones de trabajo actuales, salud mental y tendencia a somatizar, creencias sobre la salud aplicables al dolor y la presencia de dolor músculo-esquelético en el último mes y en el último año en seis zonas anatómicas diferentes (espalda, cuello, hombros, codos, muñecas/manos y rodillas). El dolor fue clasificado como discapacitante si se reportaban 1 o más actividades cotidianas difíciles o imposibles de realizar. A los 12 meses de seguimiento, se volvió a entrevistar a los participantes sobre la presencia de dolor en el último mes y la discapacidad asociada. Se utilizaron modelos de regresión log-binomial y logística multinomial multinivel para explorar las asociaciones de los factores de riesgo basales con el dolor al seguimiento.

This doctoral thesis analyses whether electric vehicle is technical, economic and environmental sustainable. We have studied a company fleet of electric vehicles which has a carsharing service for the retail department to know if the EV could replace an internal combustion engine vehicle. We have examined the journeys of 8 EV located on six of the main cities of Spain through data collected from the CAN bus UCV (on-board diagnostics). We have measured the battery's charging, because we are interested on its behaviour (autonomy, auto-discharging and aging) and the energy required to charge the EV. Also, we have studied the well to wheels analysis, assessing their efficiency and environmental effects (CO2 emissions and noise), quantifying the economic impact (fuel and Total Cost of Ownership) and other potential benefits associated with EV (Corporate Social Responsibility, tax free, etc). / Esta tesis analiza si el vehículo eléctrico es sostenible técnica, económica y ambientalmente y puede sustituir a un vehículo de combustión interna, estudiando la flota de vehículos eléctricos de una empresa que tiene un servicio de carsharing contratado para el desplazamiento de sus comerciales. Para ello, se han examinado los trayectos de ocho vehículos eléctricos en seis ciudades españolas a través de los datos obtenidos de su CAN bus mediante el UCV (equipo embarcado) durante los años 2012 y 2013. Además, se han realizado medidas de la carga de la batería, para conocer su comportamiento (autonomía, autodescarga y envejecimiento) y sus consumos energéticos. El objetivo es estudiar su ciclo de vida, valorando su eficiencia y efectos ambientales (emisiones de CO2 y ruido), y concluir cuantificando su impacto económico (combustibles y coste total de la propiedad) y otras posibles ventajas asociadas al vehículo eléctrico (responsabilidad social corporativa, exención de impuestos, etc).

The submitted Ph.D. thesis is a contribution to the development of pico-satellites and nano-satellites for Earth Observation and Technology Demonstrators. Development of satellites with a mass from 1 kg up to 10 kg has really boosted during the past 15 years offering large costs reduction with respect to conventional (larger) satellites at compromised performances. However, these performances are increasing step by step, and their potential is about to explode. With 1.3 kg and a volume of 1 liter, 3Cat-1 is the first pico-satellite class satellite with up to seven different payloads on board: a harvesting energy powered beacon, a new topology solar cells, an optical sensor, a Geiger counter, a mono-atomic MEMS oxygen detector, a graphene transistor, and a Wireless Power Transfer experiment. Additionally, many main subsystems like the Electrical Power, the Attitude Determination and Control, and the Communication subsystems have been developed during this PhD. A description of each subsystem and how they have been integrated under these constrains are described in this PhD Thesis report. In the subsystems and in the experiments there are novel concepts and designs that will be explained. Some have been already published in the technical and scientific literature, others will be in the near future. / Tesi doctoral és una contribució al desenvolupament de pico-satèl.lits per a observació de la Terra i demostradors tecnològics. El desenvolupament de satèl¿lits amb massa d'entre 1 kg i 10 kg ha crescut ràpidament durant els darrers 15 anys, oferint importants reduccions de cost respecte els satèl.lits més convencionals (i més grans) amb unes prestacions menors però al mateix temps, acceptables. No obstant, aquestes prestacions estan millorant pas a pas, i el seu potencial a prop d'explosionar. Amb una massa de 1.3 kg i un volum d'un litre, el 3Cat-1 és el primer pico-satèl.lit de la seva categoria equipat amb set diferents càrregues útils a bord: un senyal de radio-balisa alimentat amb energia provinent d'un sistema recol.lector d'energia ambient, una nova topologia de cel.les solars, un sensor òptic, un comptador Geiger, un detector MEMS d'oxigen atòmic, un transistor de grafè, i un experiment de transmissió d'energia per acoblament inductiu. A més a més, molts dels subsistemes com ara el d'energia elèctrica, control i determinació d'actitud, i el subsistema de comunicacions han estat desenvolupats durant aquesta Tesi doctoral. Una descripció de cada subsistema, i com han estat integrats en condicions d'espai, massa i energia reduïdes, s'explica en aquest document. En els subsistemes i en els experiments hi ha nous conceptes i dissenys explicats. Alguns han estat ja publicats en la literatura científica mentre que altres ho seran en un futur proper

Aerial Transportation system is based in a legacy infrastructure that supports its different functionality separately. There is a tendency to simplify the infrastructure, increasing its efficiency, technical and monetary. UAS are perceived by the general public as simplified versions of the conventional aviation because they have not any human flight crew on board. In fact, they have a flight crew, but this flight crew is placed on ground adding some complications to the system (e.g: Command & Control link). Conventional aviation perceives UAS as a source of problems, mainly because they have no human flight crew on board capable of creating the situational awareness of the UAS. This lack of situational awareness compromises as well the rest of airspace users safety. This PhD explores the capability of UAS to contribute to the situational awareness of both the own aircraft (generating navigation data) as to the situational awareness of the rest of airspace users (generating surveillance data). The contribution to the situational awareness of both the own aircraft (navigation data) as well as the rest of airspace users (surveillance) is simulated assuming UAS communications based on TDMA and at the communication rates described in the literature. The simulation scenario has been kept simple with a low communication rate and a low number of UAS flying in the simulated area. The results of navigation are in line with the RNP1. The results in surveillance are in line with the 3NM separation but with a refresh rate much higher. Then, with this proposal, UAS could be considered as contributors to the situational awareness instead as the problem that destroys the situational awareness. / El sistema de transport aeri es basa en una infraestructura que implementa les seves funcionalitats per separat. Hi ha una tendència a simplificar la infraestructura, augmentant la seva eficiència, tècnica i monetària. Els UAS són percebuts pel públic en general com versions simplificades de l'aviació convencional, ja que no tenen cap tripulació humana a bord. De fet, tenen una tripulació de vol, però la tripulació de vol es a terra, afegint algunes complicacions en el sistema (per exemple: enllaç de comandament i control). L'aviació convencional percep els UAS com una font de problemes, sobretot perquè l'absencia de tripulació de vol humana a bord capaç de crear la consciència situacional de l'UAS. Aquesta manca de consciència situacional, compromet doncs la seguretat dels usuaris de l'espai aeri. Aquesta PhD explora la capacitat dels UAS per contribuir a la consciència situacional tant de la pròpia aeronau (generació de dades de navegació) com a la consciència situacional de la resta dels usuaris de l'espai aeri (generació de dades de vigilància). La contribució a la consciència situacional tant de la pròpia aeronau (dades de navegació), com de la resta d'usuaris de l'espai aeri (vigilància) es simula assumint comunicacions UAS basats en TDMA amb uns ratis de comunicació descrits a la literatura. L'escenari de simulació s'ha mantingut simple amb una taxa de comunicació baixa i un baix nombre d'UAS volan a la zona simulada. Els resultats de la navegació estan en línia amb la RNP1. Els resultats de la vigilància estan en línia amb la separació 3nm però amb una freqüència d'actualització molt més alt que l'oferta pels radars. Com a conclusió, aquesta proposta considera els UAS com a contribuents a la consciència situacional en lloc de com un problema que destrueix la consciència situacional.

Antes de la adaptación al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), los fisioterapeutas sólo podían, en su misma disciplina, ampliar, adaptar o reciclar sus conocimientos con cursos de posgrado de título propio. Esta situación ha configurado una amplia y dispersa oferta formativa, en carácter y contenido, que ha comportado un panorama formativo poco estructurado y confuso. La falta de reconocimiento oficial de especialidades y las necesidades planteadas por un colectivo profesional con un marcado componente práctico, contribuye a esta dispersión en la formación de tercer ciclo. La adaptación al EEES ha posibilitado a las universidades proponer títulos oficiales en la oferta de cursos de posgrado en el ámbito de la Fisioterapia, hecho que puede ser relevante en la equiparación y ordenación, que debe de ayudar a su consolidación como disciplina científica. En este punto de adaptación al EEES se constata la necesidad de conocer con detalle la realidad de la oferta formativa de posgrado, para describirla según su modalidad, tipo de gestión y temática principal, tanto a nivel nacional como por CCAA. Para la obtención de este objetivo se plantea un estudio en dos fases. En la primera se realiza un vaciado, durante tres años académicos (2010-11, 2011- 12 y 2012-13), a través de las páginas web de las universidades españolas, de toda la Formación Continua (F.C), Posgrados de Título Propio (P.T.P) y Másteres Universitarios (M.U). En la segunda fase del estudio se ha elaborado un cuestionario propio, con el objetivo de conocer el interés para la formación de posgrado de los estudiantes de grado y posgrado de la Universitat Internacional de Catalunya, así como observar la relación con la oferta formativa y la distribución de los ámbitos de ejercicio profesional, en los estudiantes de posgrado.