La presente tesis tiene por objetivo dos grandes ejes de acción: por un lado la caracterización socioresidencial del territorio de la Región Metropolitana de Barcelona (en adelante RMB) y, por otro lado, el análisis de los flujos de movilidad residencial para establecer los espacios migratorios en los que se estructura el territorio metropolitano. La caracterización socioresidencial de la RMB se ha llevado a cabo a partir de los datos del Censo de Población y Vivienda de 2001, analizándose la información a escala municipal excepto para el municipio de Barcelona en que se ha utilizado información a escala de distrito. A través de tratamiento estadístico y finalmente con un análisis de conglomerados establecemos 9 categorías o clúster con los que categorizar socioresidencialmente el territorio de análisis. El análisis de los flujos de movilidad residencial, que se lleva a cabo a escala municipal y para distritos en el caso de Barcelona así como según clúster socioresidencial, se realiza a través de la Estadística de Variaciones Residenciales y del Registro de Altas y Bajas del Ayuntamiento de Barcelona. Estos flujos se analizan a partir de tres técnicas (1º origen, 1º destino y coeficiente de interacción), la combinación de las cuáles nos permite establecer espacios migratorios. Una vez establecidos, los espacios migratorios, se han analizado desde el punto de vista de la diversidad y complejidad social y residencial que presentan. Por último se incluye un capítulo en el que, a través de la utilización de la Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de 2006, se describen los motivos de movilidad residencial según clúster socioresidencial de residencia. / The present thesis has two main targets. On the one hand, the description of socioresidential patterns of settlement in the Metropolitan Region of Barcelona (RMB onwards) and, on the other hand, the study of residential mobility flows in order to set migrant spaces within metropolitan area. The source of the first goal is the Census of Population and Housing 2001 and the scale of analysis is at local level, except for the city of Barcelona which is studied at district level instead of the whole city. By statistical processing and cluster analysis, this part of the study sets 9 categories or socio-residential clusters.As the first aim, the analysis of residential mobility flows is worked at local level except the City of Barcelona that is at district level. The source for this analysis is the official statistics of Estadistica de Variaciones Residenciales for the local level and Registro de Altas y Bajas del Ayuntamiento de Barcelona for the district level. The residential flows are studied from three different points of view: place of origin, place destination and interaction coefficient between two places. The combination of these three perspectives allows to set migrant spaces. Once bounded and identified different areas according to preceding criteria, these areas are analysed by social diversity and residential features. Eventually, the thesis includes a chapter about motivations o reasons to move out according to the 9 residential clusters and data from Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de 2006.

A lo largo de la investigación se realiza un análisis teórico de la condición del migrante irregular como producto de la tensión que tiene lugar entre la lógica territorial del poder político y la lógica expansiva del poder económico capitalista. Partiendo de los estudios que han tratado de actualizar el pensamiento de la filósofa Hannah Arendt para dar cuenta de la situación del migrante irregular, se propone retomar el planteamiento de esta filósofa sobre imperialismo de ultramar donde desgrana la relación contradictoria pero concertada que en ocasiones pueden desarrollar Estado y capitalismo y que tiene lugar bajo la misma forma en la producción de irregularidad migratoria. El análisis de este proceso se completa con una interpretación de la producción de irregularidad como un mecanismo de acumulación por desposesión, noción desarrollada por el geógrafo David Harvey. / The condition of irregular migrant is analyzed in this research as a product of the tension between the territorial logic of political power and the expansive logic of capitalist power. First, I pay attention to the studies that review Hannah Arendt's thought in order to account the situation of irregular migrant and I propose to apply her study of overseas imperialism to the production of migrant irregularity because it shows the contradictory but intertwined relation that can be developed between State and capitalism. Furthermore, the production of migrant irregularity will be interpreted as a process of accumulation by dispossession, according to David Harvey's proposal. The last part of the dissertation explores to what extent migrant struggles and claims can be understood as a struggle against accumulation by dispossession.

Esta tesis doctoral analiza la eficacia del sistema de licencias parentales en España para facilitar la conciliación de la vida laboral y familiar y promover la igualdad de género. Para ello, el primer artículo explora los factores individuales e institucionales que influyen en el uso y la duración de la excedencia por cuidado de hijos, haciendo especial hincapié en las características que justifican la implicación de los hombres. El segundo artículo profundiza en las diferencias del contexto regional español con el objetivo de evaluar el impacto de las políticas desarrolladas por cinco Comunidades Autónomas en la utilización de esta licencia. El tercer artículo estudia los determinantes de la transición laboral de las madres a una reducción de jornada tras el nacimiento del primer hijo, teniendo en cuenta el resto de alternativas laborales disponibles; la excedencia por cuidado de hijos, el trabajo a tiempo parcial y la inactividad o el desempleo. / This PhD dissertation analyzes the effectiveness of the parental leave system in Spain to facilitate the reconciliation of work and family life and to promote gender equality. Accordingly, the first article explores the individual and institutional factors that influence the use and duration of full-time parental leave, with special emphasis on the characteristics that influence male participation. The second article delves into differences at the regional level and evaluates the impact of policies developed by five Autonomous Communities on the utilization of full-time parental leave. Finally, the third article examines the determinants of mothers’ transitions from full-time employment to part-time parental leave following the birth of their first child, while accounting for all other alternatives: full-time parental leave, part-time work and inactivity or unemployment.

La present tesi doctoral és una monografia en demografia històrica entorn als moviments migratoris a escala municipal i que abasta un espai temporal de tres segles i mig. Aquest marc cronològic s’ha analitzat, tant diacrònicament com sincrònicament, mitjançant el buidatge nominatiu dels homes i dones que han viscut a Olesa —un buidatge de més de 100.000 personatges descobrint, així, 12.589 emigrants i 13.510 immigrants—. Els seguiments nominatius han permès copsar la reconstrucció d’històries migratòries resseguint la trajectòria de vida de les persones amb noms i cognoms per apropar-nos al fenomen migratori i als trets distintius d’aquesta gent i aconseguir esbrinar, a través del conjunt de biografies i trajectòries de persones llur vida col·lectiva. És a partir d’aquestes trajectòries i biografies que hem pogut, d’una banda, comprovar la capacitat d’aquesta gent en desplaçar-se d’un lloc a un altre, de canviar d’activitat econòmica o d’estat civil i, d’altra banda, és des d’aquest pluralisme biogràfic on es barregen realitats heterogènies —diferents tipus de famílies, formes diverses de convivència...—. La recerca s’ha fet amb la intenció, d’una banda, assenyalar, de la manera més precisa possible i partint d’uns fonaments demogràfics, els canvis i les continuïtats de la mobilitat de la població olesana en el pas de l’antic règim demogràfic al nou règim demogràfic; d’altra banda, observar l’inici del desenvolupament i els determinants del pas de la societat agrària a la societat industrial i analitzar les migracions com un dels fenòmens claus del procés d’industrialització i modernització. Molts estudis sobre la mobilitat de la població han emprat l’equació compensatòria per calcular els saldos migratoris, sovint amb els estocs, però el buidatge nominatiu ha permès verificar, després de corregir i depurar la informació, els resultats. S’han constatat canvis en el pas dels anys i, alhora, s’ha posat de manifest que Olesa passa de ser una població receptora d’immigrants a ser una població emissora d’emigrants per convertir-se, novament, en una població receptora d’immigrants. La mobilitat de la població ha influït en la dinàmica i l’estructura demogràfica atès que es tracta d’una mobilitat de curta i mitjana distància amb predomini masculí i, generalment, individual i qualificada, des dels seus orígens fins ben entrat el segle XIX, i d’una migració majoritàriament femenina, i sovint, en família i poc qualificada, des de mitjan segle XIX a 1930. D’altra banda, aquesta mobilitat de curta distància, almenys fins a mitjan segle XIX, és fruit dels intercanvis matrimonials i de la circulació de mà d’obra. En canvi, des de la segona meitat del segle XIX, arran de la industrialització i afavorida, poc després, per la fil·loxera hi ha un canvi radical estenent-se l’atracció vers una població d’altres regions peninsulars, arribada, majoritàriament, en família. Aquests migrants, normalment, segueixen uns itineraris: del camp i la muntanya, fins i tot des de més enllà dels Pirineus o de la Depressió de l’Ebre, cap al litoral, passant per Olesa, on romandran temporal o definitivament; o des de la Catalunya Nova, o més al sud, i de mar endins, cap a les rodalies de Barcelona on arribaran a Olesa per quedar-se temporal o definitivament. Concretament, en el traspàs del segle XIX al segle XX els itineraris recorreguts els porten, sovint i prèviament, per altres municipis industrialitzats com Terrassa, Sabadell, Manresa... posant de manifest una interacció entre el procés d’industrialització, l’alfabetització i les migracions. / La presente tesis doctoral es una monografía en demografía histórica en torno a los movimientos migratorios a nivel municipal y que abarca un espacio temporal de tres siglos y medio. Este marco cronológico se ha analizado, tanto diacrónica como sincrónicamente, mediante el vaciado nominativo de los hombres y las mujeres que han vivido en Olesa —un vaciado de más de 100.000 personajes descubriendo, así, 12.589 emigrantes y 13.510 inmigrantes—. Los seguimientos nominativos han permitido observar la reconstrucción de historias migratorias resiguiendo la trayectoria de vida de las persones con nombres y apellidos para acercarnos al fenómeno migratorio y a las características de esta gente y conseguir, con ello, descubrir, a través del conjunto de biografías y trayectorias de personas, su vida colectiva. Es a partir de estas trayectorias y biografías que hemos podido, por un lado, comprobar la capacidad de esta gente para desplazarse de un lado a otro, de cambiar de actividad económica o de estado civil y, por otro lado, es desde este pluralismo biográfico donde se mezclan realidades heterogéneas —diferentes tipos de familias, formas diversas de convivencia...—. La investigación se ha hecho con la intención, por un lado, de señalar, de la manera mas precisa posible y partiendo de unos fundamentos demográficos, los cambios y las continuidades de la movilidad de la población olesana en el paso del antiguo régimen demográfico al nuevo régimen demográfico; por otro lado, observar el inicio del desarrollo y los determinantes del paso de la sociedad agraria a la sociedad industrial y analizar las migraciones como uno de los fenómenos clave del proceso de industrialización y modernización. Muchos estudios sobre la movilidad de la población han empleado la ecuación compensatoria para calcular los saldos migratorios, generalmente con los stocks, pero el vaciado nominativo ha permitido verificar, después de corregir y depurar la información, los resultados. Se han constatado cambios con el paso de los años y, también, se ha puesto de manifiesto que Olesa pasa de ser una población receptora de inmigrantes a ser una población emisora de emigrantes para convertirse, nuevamente, en una población receptora de inmigrantes. La movilidad de la población ha influido en la dinámica y la estructura demográfica ya que se trata de una movilidad de corta y mediana distancia con predominio masculino y, generalmente, individual y cualificado, desde sus orígenes hasta bien entrado en el siglo XIX, y de una migración mayoritariamente femenina, y generalmente, en familia y poco cualificada, desde mediados del siglo XIX hasta 1930. Por otro lado, esta movilidad de corta distancia, al menos hasta mediados del siglo XIX, es fruto de los intercambios matrimoniales y de la circulación de mano de obra. En cambio, desde la segunda mitad del siglo XIX, a raíz de la industrialización y favorecida, poco después, por la filoxera hay un cambio radical extendiéndose la atracción hacia una población de otras regiones peninsulares, llegada, mayoritariamente, en familia. Estos migrantes, normalmente, siguen unos itinerarios: del campo y la montaña, incluso desde más allá de los Pirineos o de la Depresión del Ebro, hacia el litoral, pasando por Olesa, donde permanecerán temporal o definitivamente; o des de la Catalunya Nova, o mas al sur, y de mar adentro, hacia las cercanías de Barcelona donde llegarán a Olesa para quedarse temporal o definitivamente. Concretamente, en el traspaso del siglo XIX al siglo XX los itinerarios recorridos les llevan, general y previamente, por otros municipios industrializados como Terrassa, Sabadell, Manresa... poniendo de manifiesto una interacción entre el proceso de industrialización, la alfabetización y las migraciones. / This thesis is a monograph about the historical demography migration municipal level and covering a temporary space of three and a half centuries. This chronological framework has been analyzed, both diachronically and synchronously by emptying nominative men and women who have lived in Olesa —a dump more than 100.000 people discovering thus 12.589 13.510 emigrants and immigrants—. The monitoring allowed nominal grasp the reconstruction of stories along the migratory path of life of people with names to approach the migration and distinctive features of these people learn and achieve, through joint and biographies their collective life trajectories of individuals. It is from these trajectories and biographies that we have on the one hand, the ability to verify that people move from one place to another, changing economic activity or status and, moreover, it is from this pluralism biographical mingling heterogeneous realities —was different family types, different ways of living ...—. The research was done with the intention, first, be noted, as accurate as possible and based on a foundation of demographic changes and continuities of population mobility olesana in the transition from old demographic regime to the new regime; moreover, observed the beginning of the development and determinants step agrarian society to industrial society and analyzing migration as one of the key events in the process of industrialization and modernization. Many studies of population mobility have used the equation to calculate compensatory balances migration, often with stocks, but emptying nominative allowed to verify, after correcting the information and debug the results. Changes have been recorded over the years and also has shown that Olesa happens to be a host population of immigrants to be a broadcaster immigrant population to become once again a host population immigrants. The mobility of the population has influenced the dynamic demographic structure since it is a short and medium-distance mobility predominantly male, and generally qualified individual, from its origins until well into the nineteenth century, and a migration mostly female and often unskilled and family since the mid-nineteenth century to 1930. Moreover, this mobility short, at least until mid-nineteenth century, is the result of exchanges and marriage movement of labor. However, since the second half of the nineteenth century, following industrialization and favored soon after the fil·loxera there is a radical change extending an attraction towards people from other regions peninsular arrival, mostly in family. These migrants usually follow itineraries: the countryside and the mountains, even from beyond the Pyrenees or the Depression of the Ebro to the coast, passing Olesa, which will remain temporarily or permanently; or from the New Catalonia, or further south and offshore, to arrive on the outskirts of Barcelona Olesa to stay temporarily or permanently. Specifically, the transfer from the nineteenth to the twentieth century the routes followed are run often and previously by other industrialized towns like Terrassa, Sabadell, Manresa ... showing an interaction between the process of industrialization, literacy and migration.

A partir de 1964 Colombia se convirtió en un país mayoritariamente urbano y en 2005 ya contaba con tres cuartas partes de su población viviendo en contextos urbanos. Sin embargo, la densidad de la población para 2005 era apenas de 36 personas por kilómetro cuadrado, así que gran parte de ella estaba concentrada en, o cerca de, áreas metropolitanas (58% vivía en áreas metropolitanas). La transición de un país rural a uno urbano la definieron básicamente los movimientos migratorios. En buena medida, los estudios que sobre migración interna se han realizado en el país se centran en este importante tipo de movimientos. Sin embargo, la realidad y las transformaciones del territorio que se han dado a partir de los movimientos y asentamientos de la población obligan a pensar el tema de la migración en términos de unos elementos geográficos y demográficos que vayan más allá de la dicotomía rural-urbano. Las tasas de migración interna en Colombia han ido disminuyendo de manera constante en las últimas décadas. Por ejemplo, en el período 1968-1973 un 19,4% de la población de 5 o más años se movió entre municipios, pero en 2000-2005 esta cifra había disminuido a menos de la mitad (7,6%). A pesar de las diferentes implicaciones que la disminución de la migración tiene, es poco conocida y analizada esta situación en el caso colombiano. Esto se debe, entre otro motivos, a la inexistencia de estudios que abarquen un período de tiempo lo suficientemente amplio como para logar visualizar las tendencias e intensidad de mediano y largo plazo del fenómeno. En el análisis realizado aquí se considera un período de tiempo amplio que antes no se había trabajado de manera completa en un mismo estudio, ofreciendo una visión más amplia y variada del proceso migratorio en Colombia, además de diversas escalas geográficas y un acercamiento estadístico adecuado a cada una de ellas. Los temas que han motivado la presente tesis se relacionan con tres amplias preguntas: ¿Cuáles son las principales tendencias y patrones de la migración interna y movilidad residencial de la población colombiana durante el periodo 1964-2005? ¿Cuáles son los factores socio-demográficos individuales y contextuales que se asocian a la migración interna y movilidad residencial de los colombianos? y ¿Cuáles son los componentes espaciales que intervienen y se configuran en el territorio colombiano a partir del movimiento de la población? De manera general los resultados de esta tesis aportan un amplio análisis de la movilidad geográfica de la población colombiana, tanto en términos temporales como espaciales. La movilidad en Colombia ha pasado por un proceso inicial de crecimiento en los primeros períodos y alcanza sus valores máximos en la década de 1970, para luego empezar a descender hasta registrar valores mínimos en los inicios del presente siglo. Existen tendencias y patrones que se han mantenido en ambos momentos y que están fuertemente vinculados con los momentos en el ciclo de vida en el que se encuentran los migrantes. Una alta diversidad en los comportamientos e intensidad migratoria se encontró entre los diferentes tipos de movimientos y momentos. Existen dinámicas que son propias a cada tipo de movimiento y si bien, los factores asociados a la movilidad en cada uno de ellos explican en buena medida su comportamiento, su efecto varía de unos a otros y a través del territorio. Una vez comprobada la intensa disminución de la migración de larga y corta distancia, la exploración y análisis de movimientos más locales y asociados a la movilidad residencial brinda un campo de estudio inexplorado hasta ahora y que puede estar representando una especie de compensación en la intensidad de la movilidad. / Since 1964 Colombia became in a predominantly urban country and in 2005 three quarters of population lived in urban areas. However, the density of the population in 2005 was only 36 persons per square kilometer, so much of it was concentrated on, or near, metropolitan areas (58% lived in metropolitan areas). The transition from a rural to an urban country basically was defined by migration. To a large extent, on internal migration studies have been conducted in the country focus on this important type of movement. However, reality and land-use changes that have occurred since the movements and settlements of the population make one think the issue of migration in terms of a geographical and demographic factors beyond the rural-urban dichotomy. The rates of internal migration in Colombia have been declining steadily in recent decades. For instance, in 1968-1973 by 19.4% of the population aged 5 or more years moved between municipalities, but in 2000-2005 this figure had fallen to less than half (7.6%). Despite the different implications that a decrease of migration has, is poorly understood and analyzed the situation in the Colombian case. This is due, among other reasons, to the lack of studies covering a period of time large enough for attaining visualize trends and intensity of medium and long-term phenomenon. In this analysis is considered an extended period of time previously had not worked fully in a unique study, offering a wide and varied view of the migration process in Colombia, and various geographic scales of analysis. The issues that have motivated this thesis are related to three broad questions: What are the major trends and patterns of internal migration and residential mobility of the Colombian population during the period 1964-2005? What are the individual and contextual socio-demographic factors associated to internal migration and residential mobility of Colombians? and What are the spatial components involved and configured in Colombian territory from the movement of the population? In general the results of this thesis provide a comprehensive analysis of the geographical mobility of the Colombian population, both in time and in space. Mobility in Colombia has gone through an initial process of growth in the first period and reached their peak in the 1970s and then began to descend to minimum values recorded at the beginning of this century. There are trends and patterns that have been maintained in both periods and are strongly linked to the moments in the migrants’ life cycle. A high diversity in behavior and migratory intensity was found between the different types of movements and moments. There are dynamics that are specific to each type of movement and although factors associated with mobility in each largely explain their behavior, their effect varies from one to another through the territory. After verifying the strong decrease in migration of long and short distance, exploration and analysis of more local movements and associated with residential mobility provides an unexplored field of study that may represent a kind of compensation in the intensity of mobility.

Mortality in the Balearic Islands, when considered in terms of collective health, is high, compared to other autonomous communities in Spain. This is a surprising situation due to the apparently high degree of development in the Balearics. But probably the concept of development has to be revised. From this fact, a study about the causes and determining factors for such a high mortality rate is carried out. This is done taking the autonomous community as the territorial unit, whereas the chosen period is 1990-94. · The general concept of mortality, in connection with collective health, and its indicators are analysed. Good indicators in this sense are the standardised rate of mortality, life expectancy at birth and the risk or specific mortality rates by age (profiles of mortality). · The Balearic Islands exhibit the fifth highest standardised rate in Spain (among 17 autonomous communities), the lowest life expectancy at birth and the highest risk of mortality at some ages (20 to 25 and 40 to 45). · 23 socioeconomic indicators have been selected as determining factors of mortality. · The main component analysis has been used to reduce the 23 socioeconomic indicators into five large "factors", the three most important being people's educational level, their nourishing regime and their demo-economical level. · By using the cluster analysis (similarity), the 17 autonomous communities have been grouped into larger territories regarding (a) the socioeconomic factors, (b) the profiles of mortality.· Classical two-dimensional and multidimensional statistical analysis, as well as a combined cartography developed "ad hoc", have been used. · The most remarkable results are: (a) the direct causes of the apparently paradoxical present situation in the Balearics are a much higher incidence of heart diseases than the Spanish average for ages between 15 and 64, and also a higher incidence of AIDS at young ages (15 to 44), (b) societal determinants that are explanatory enough (in the statistical sense) of the above mentioned facts are a relatively low educational level, associated with a relatively poor density of medical professionals, and the high economic and demographic dynamism, which is connected to a high immigration and social destabilisation.

Aquesta tesi es basa en la migració del col·lectiu marroquí a les illes Pitiüses i se centra especialment en els canvis que es produeixen en les seves vides a partir de la migració i en els que es perceben en la part de les seves famílies que resta a origen. La recerca para especial atenció en els factors que afavoreixen o dificulten la integració i l’aculturació dels migrats, en els efectes del fet migratori en l’estatus d’aquells, així com en la relació existent entre determinats factors (com el grau d’aculturació i d’integració, els trets de la xarxa personal, l’èxit assolit a destí, etc.) i el manteniment dels vincles amb el Marroc que mantenen els membres del grup d’estudi i que els converteix en transmigrants. Les hipòtesis defensades mostren com els individus i famílies de l’estudi que no assoleixen una xarxa personal social i ètnicament diversificada són els que més dificultats presenten pel que fa al seu procés d’integració social, els que menys s’aculturen i els que més problemàtiques mostren cap a l’adaptació als canvis de situació econòmics, etc. Es defensa també que la localitat, és a dir els trets del municipi de residència a destí, seria un dels factors més importants per a una bona adaptació dels migrats. Dins d’aquesta, caldria parar atenció a l’estabilitat a la que poden accedir els migrats en qüestions com és l’habitatge i a l’existència de serveis bàsics com pot ser una xarxa òptima de transport públic. De la mateixa manera, la localitat esdevé el factor més influent, juntament al temps transcorregut a l’espai de migració i a d’altres factors, com la ideologia molt tradicional dels immigrats/des, així com la segregació i la resistència ètnica de caràcter intencional com alternativa més rendible, per al desenvolupament de tendències segregadores i auto-excloents. Pel que fa als joves de l’estudi, s’ha vist que el seu grau d’aculturació estaria relacionat amb la seva edat d’arribada, però també amb el grau d’integració i d’aculturació dels progenitors. Un fet a tenir en consideració és la relació existent entre l’edat d’arribada dels joves i el seguiment dels estudis. Per altra banda, les hipòtesis defensen també que, mentre que el projecte migratori dels marroquins de les illes Pitiüses es concep en el seu inici com un projecte familiar, a mesura que passa el temps i que el migrat es va acomodant a destí, aquest projecte passa a ser clarament individual o passa a implicar només a la família nuclear. Per altra banda, l’elevada freqüència de les vistes a origen per part dels migrats, així com la intenció de retorn a origen entre els subjectes de l’estudi a partir de la jubilació, mirant de combinar la residència entre origen i destí, mostren que els marroquins de l’estudi han esdevingut transmigrants i que continuen aferrats a la seva terra d’origen, independentment a l’èxit assoli a destí i al seu grau d’integració i d’aculturació. S’observa que l’estatus dels migrats/des tendeix a millorar a partir de la migració, especialment quan ens referim a prestigi. Una excepció és la de les dones amb un projecte migratori individual que, en general, serien vistes amb recel per part dels seus compatriotes. Finalment es defensa que el control social que viuen les dones de l’estudi arribades a l’edat adulta és més intens a destí que a origen. Però s’arriba a la conclusió que aquestes dones, independentment al grau d’aculturació i d’integració assolits, en un alt percentatge desenvolupen mecanismes per a dur a terme els seus objectius. / This thesis is based on the migration of the Moroccan citizens into the Pitiüses Islands and it is focused on changes that happen in those people’s lives because of the migration, and also in the changes perceived in the rest of their families in origin. The research insists specially on how the migration affects the status of the person who migrates, as well as the relationship that exists between some factors (such as the degree of acculturation and of integration, the characteristics of the personal net, the success achieved at their destination, etc.) and the way of keeping their ties with Morocco that the members of the studied group maintains, that makes them to be transmigrants. The hypotheses defended by this thesis show that individuals and families in this study who did not reach a social and ethnically diverse personal network have more difficulties with regard to their social integration, they are the least acculturated and who more problems have in adapting to changing economic situation, etc. Also argues that the locality, i.e. the features of the municipality of residence at destination, would be one of the most important factors for a good adaptation of immigrants. In reference to this, we should pay attention to the stability that can get the migrated on issues such as housing and the existence of basic services such as a good public transport service. In the same way, locality became the most influential factor, together with the elapsed time in the area of migration and other factors, such as the very traditional ideology of immigrants or the fact of segregation and the intentional ethnic resistance as the more profitable alternative for the development of self-exclusionary tendencies. As for the young of the study, it has been shown that the degree of acculturation would be related to age of arrival, but also to the degree of integration and acculturation of parents. Something to take into consideration is the relationship between age of arrival of the young people and their interest in studies. Moreover, the hypothesis also argue that, while the migration project of Moroccan people from the Pitiüses Islands is conceived in the beginning as a family project, as time passes and as the migrated is accommodating to the new location, this project becomes clear individual or moves to involve only the nuclear family. Moreover, the high frequency of visits of migrants to their homeland, as well as the intention to return home among the subjects of this study from the time of retirement, trying to combine the time between origin and destination, show that Moroccans of this study have become transmigrants and that they continue attached to their homeland, independently to the degree of success they have achieved at destination and to their degree of integration and acculturation. It has been observed that the status of immigrants tends to improve after the migration, especially when referring to prestige. There is an exception to this: women with an individual migratory project, who generally are seen as suspicious by their compatriots. Finally, this thesis argues that social control of women of the study arrived into adulthood is more intense in origin than in destination. But we conclude that these women, regardless of acculturation and the degree of integration achieved, in a high percentage develop mechanisms to carry out its objectives.

The motivating problem concerns the estimation of the growth curve of solitary corals that follow the nonlinear Von Bertalanffy Growth Function (VBGF). The most common parameterization of the VBGF for corals is based on two parameters: the ultimate length L∞ and the growth rate k. One aim was to find a more reliable method for estimating these parameters, which can capture the influence of environmental covariates. The main issue with current methods is that they force the linearization of VBGF and neglect intra-individual variability. The idea was to use the hierarchical nonlinear model which has the appealing features of taking into account the influence of collection sites, possible intra-site measurement correlation and variance heterogeneity, and that can handle the influence of environmental factors and all the reliable information that might influence coral growth. This method was used on two databases of different solitary corals i.e. Balanophyllia europaea and Leptopsammia pruvoti, collected in six different sites in different environmental conditions, which introduced a decisive improvement in the results. Nevertheless, the theory of the energy balance in growth ascertains the linear correlation of the two parameters and the independence of the ultimate length L∞ from the influence of environmental covariates, so a further aim of the thesis was to propose a new parameterization based on the ultimate length and parameter c which explicitly describes the part of growth ascribable to site-specific conditions such as environmental factors. We explored the possibility of estimating these parameters characterizing the VBGF new parameterization via the nonlinear hierarchical model. Again there was a general improvement with respect to traditional methods. The results of the two parameterizations were similar, although a very slight improvement was observed in the new one. This is, nevertheless, more suitable from a theoretical point of view when considering environmental covariates.

La tesis doctoral ¿Preferidos y Favorecidos? El proceso de asentamiento de la población latinoamericana en España contesta a dos preguntas de investigación. En primer lugar, está la pregunta ¿Existe una preferencia por los Latinoamericanos? Para ello se estudia en profundidad las leyes españolas que favorecen explícitamente la entrada y el asentamiento de esta población, la percepción de la sociedad civil española sobre los mismos y la formación de matrimonios exógamos entre inmigrantes y españoles. En segundo lugar, está la pregunta de en caso de que existe preferencia, ¿Esa preferencia les trae ventajas?. Para contestar a la pregunta se estudian dos diferentes ámbitos: los beneficios indirectos que han tenido los latinoamericanos con la legislación sobre inmigración y extranjería, por un lado, y la existencia de ventajas en las condiciones de vida de los latinoamericanos por el hecho de ser latinoamericanos en dos dominios: el mercado laboral y el asentamiento territorial, por otro. Los resultados encontrados apuntan a que sí existe una preferencia por este colectivo pero no se ha encontrado una única respuesta para el hecho de ser los favorecidos. Más bien, lo que se ha visto es una diversidad de situaciones dependiendo del tema en análisis y del origen nacional de los inmigrantes. Palabras-clave: Demografía, Movilidad y Migraciones Internacionales, Sociología de los asentamientos humanos, Latinoamericanos, España. / This doctoral thesis aims at answering two research questions. The first one is if there is a preference for Latin-Americans among the government and the Spanish society. In order to answer it, it was analyzed in depth the Spanish laws that explicitly promote the entry and settlement of this population, the perception of Spanish civil society and the formation of exogamous marriages between immigrants and Spaniards. The second question is if there is a preference, does this fact bring advantages to this population? To answer this question it was studied two different issues: the indirect benefits of the immigration law for Latin-Americans, on the one hand, and the existence of benefits in their trajectories due to the origin in two domains: the labor market and the territorial settlement, on the other. The results suggest that there is a preference for this group but it was not found a single answer for the fact that they were the most favored immigrant group. Rather, what we have seen is a variety of situations depending on the subject in analysis and national origin of the immigrants. Keywords: Demography, Mobility and International Migration, Sociology of human settlements, Latin-Americans, Spain

L'evolució de la població de nacionalitat estrangera i la seva distribució territorial en el municipi de Barcelona són els objectes d'estudi d'aquesta Tesi Doctoral. Es parteix de la hipòtesis de que les característiques sociodemogràfiques de la població de nacionalitat estrangera i del conjunt de la població són les que expliquen, en el marc de la jerarquia socioeconòmica dels barris barcelonins, el procés d'assentament territorial dels residents estrangers. Des de l'any 1991, amb vint-i-quatre mil residents estrangers, poc menys de l'1,5% dels barcelonins, fins les dades més recents que es corresponen a inicis de 2006, quant se superen els dos-cents seixanta mil estrangers empadronats, i s'assoleix el 15,9% del total de residents, s'analitza l'evolució i la composició de la població de nacionalitat estrangera a Barcelona, així com la seva distribució territorial en els barris i seccions censals del municipi, desagregant les dades per les principals nacionalitats. D'una situació a inicis i mitjans dels noranta caracteritzada per la polarització espacial, es dóna pas a una dispersió de la immigració a tots els barris de la ciutat. La inicial concentració en el centre històric (Ciutat Vella) d'inicis dels noranta es manté en tot el període considerat, emergint nous espais d'assentament relacionats amb la major dispersió de llatinoamericans i el canvi de les pautes residencials d'altres nacionalitats per un major temps d'estada en el municipi. D'aquesta manera, barris del nord-est de la ciutat, on a inicis dels noranta la immigració internacional era inexistent, apareixen avui en dia entre els barris amb major proporció de residents estrangers, barris que creixeren a raó d'antics processos migratoris en les dècades dels seixanta i setanta. En canvi, els barris que acullen població més benestant, i que a inicis dels noranta es mostraven com els barris amb major proporció de residents estrangers, majoritàriament de l'Europa comunitària (Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts), perden progressivament protagonisme, tant pel menor creixement de les nacionalitats anteriorment presents, com per la dificultat d'entrada de nous col·lectius. El territori torna a reproduir funcions ja conegudes, Ciutat Vella com a punt d'arribada i d'inserció inicial a la ciutat, i els barris del nord-est com barris de progressiu assentament, on la jerarquia socioeconòmica del municipi explica les pautes d'inserció per sobre de la nacionalitat. A més a més, s'han calculat els principals indicadors estadístics que ens resumeixen aquestes pautes, trobant una àmplia diversitat de situacions: nacionalitats amb alta segregació i concentració residencial; nacionalitats amb una concentració i segregació mitjanes, i nacionalitats amb baixa segregació residencial, on la etapa del projecte migratori conjuntament amb les característiques sociodemogràfiques ens expliquen la major part dels processos d'inserció. Únicament en les nacionalitats més concentrades s'han d'apuntar altres variables explicatives, lluny de les seves característiques sociodemogràfiques. Factors interns de cohesió o externs de discriminació expliquen les majors concentracions territorials. En canvi, la situació trobada per el conjunt de residents estrangers, caracteritzada per una baixa segregació residencial, amaga una forta precarietat visible en les característiques de l'habitatge i en la seva sobreocupació. De manera similar a altres ciutats del sud d'Europa, la distribució espacial de la població de nacionalitat estrangera no ens informa del seu procés d'inserció. S'apunta llavors l'existència d'una segregació fragmentada, recolzada en el mercat de l'habitatge i no sempre visible en la distribució, alhora que existeixen al mateix temps diverses estratègies i pautes d'inserció a la ciutat segons la nacionalitat. / The main objective of this Doctoral Thesis is to study the trends in the population of foreign nationality and its territorial distribution in the city of Barcelona. The principal hypothesis is that sociodemographic characteristics of the population of foreign nationality and the whole population explain, within the context of the socioeconomic hierarchy of the city, the settlement pattern of foreign residents. We have analysed the trend and composition of this population in Barcelona and their territorial distribution in the city since 1991, when there were 24 thousand foreign residents (1,5%) in Barcelona, to the most recent data of 2006, when foreigners reach 260 thousand and comprised 15,9% of the city residents. For this aim we have used districts and census tracks.The first half of the nineties were characterised by spatial polarization. After fifteen years, foreigners have experienced a dispersion process through the entire city. The initial concentration in the historical centre (Ciutat Vella) has been maintained during this period. At the same time, new patterns of settlement have emerged related to the greater dispersion of Latin-Americans and the change of the residential profiles of other nationalities caused by a longer establishment in the city. Therefore, districts in the northeast of the city, where in the beginning of the nineties international immigration was non-existent, appear today as districts with one of the greater proportions of immigration. These districts had been constructed as a result of previous migratory processes during the sixties and seventies. Territorial patterns tend to get reproduced: Ciutat Vella like a first destination and initial insertion place to the city, and the districts of the northeast like districts of subsequent establishment, where the socioeconomic hierarchy of the municipality explains the guidelines of insertion more than nationality.However, the richer districts are no longer the ones with highest proportions of foreign residents (in its majority European), as they were in the first half of the nineties. This change is based on the smaller growth of the present nationalities, but also by the difficulty of entrance of the new migrant groups. We have also calculated the main statistical indicators that summarize territorial patterns, where we found a great variety: nationalities with a great residential segregation and concentration; nationalities with a median segregation and concentration, and nationalities with low residential segregation. In this typology, the stage of the migratory process and the sociodemographic characteristics explain most of the insertion processes. Only in the residential areas where foreign nationals are most concentrated, we can suggest another interpretation, namely that only internal factors of cohesion or external factors of discrimination can explain the territorial patterns.But for the most part of foreign residents, the low residential segregation hides a strong precarious situation, visible in housing characteristics. As for other Southern European cities, the spatial distribution of foreigners in the city doesn't inform us about their insertion process, as instead a fragmented segregation exists that is supported by the housing market. This fact can't be observed by segregation patterns. At the same time, various strategies and insertion patterns coexists in the city according to nationality.