. En l'actualitat, són pocs els Estats europeus i d'arreu del món amb economia de mercat que tinguin un model aeroportuari completament públic i centralitzat. El desenvolupament del procés de desregulació als aeroports està comportant un ampli ventall d'opcions, des de la compra dels aeroports per part del sector financer introduint formes de gestió pròpies del món empresarial, a la introducció de sistemes de gestió indirecta similars a la forma concessional o, també, la creació a càrrec dels governs de corporacions públiques de caràcter regional amb la participació dels governs locals i regionals i sistemes de gestió aplicant criteris comercials.En el context de la metodologia no paramètrica l'objectiu de la tesi se situa en la recerca del comportament, des del punt de vista de l'eficiència tècnica, dels factors endògens i exògens que vehiculen l'eficiència de l'empresa aeroportuària, en comparar un conjunt d'indústries que discriminen mútuament, en termes d'eficiència, un comportament òptim en relació amb les indústries que desenvolupen la seva activitat amb una eficiència inferior. Mitjançant l'ús de l'anàlisi envolupant de dades (Data Envelopment Analysis -DEA-) es mesura, en el marc de l'orientació input, l'eficiència relativa de cada empresa aeroportuària. No és nombrosa la literatura especialitzada en estudis empresarials aeroportuaris que modelitzin les variables del procés productiu i les avaluïn. Aquesta investigació analitza el comportament dels factors productius a l'administració del treball, el consum i el capital, en l'àmbit que ofereix la desregulació actual.Des d'aquest punt de vista, es defineix l'estructuració de les variables del procés productiu i s'analitza l'eficiència tècnica dels inputs discrecionals, els factors de treball i consum, i els no discrecionals, el factor capital i, més específicament sobre les anomenades variables ambientals que recullen les diferents situacions administratives associades a la titularitat i a la tipologia de la propietat del capital als aeroports.Per mitjà de les conclusions obtingudes, l'aportació de la tesi pretén constituir un referent objectiu que permeti establir els criteris mitjançant el tractament dels factors productius en el marc dels aeroports estudiats. En relació amb els inputs discrecionals, els aeroports ineficients europeus objecte de l'anàlisi són el resultat de la seva sobredimensió i, especialment la que es deriva de la seva estructura de despeses operacionals. A més, aquests aeroports prenen com a peers a les indústries eficients que no són europees, tant si es prescindeix d'algun dels inputs utilitzats en les explotacions com de la unitat referent líder.En relació amb la distribució accionarial de la propietat, el nombre d'empreses que milloren el seu índex d'eficiència guarda relació amb el fet que el pes de la distribució del capital ha passat de ser majoritàriament públic a privat o, si més no, ha disminuït el pes de la presència del capital públic en els consells d'administració de les empreses propietàries dels aeroports. A més, les indústries públiques ineficients han augmentat el nombre de freqüències de referència sobre les indústries privades referents; en canvi, les indústries privades ineficients han disminuït el seu nombre de freqüències de referència pel que fa a les indústries públiques referents.En relació amb els inputs de caràcter qualitatiu, la variable que determina el grau en què la indústria és participada per altres indústries, la millor mitjana de l'índex d'eficiència correspon, des del punt de vista del control de la propietat, a la participació per més d'una empresa, de manera que les seves quotes de participació són majoritàriament en relació amb l'aportació de la mateixa indústria.En resum, la tesi estableix els criteris per al tractament dels factors productius aplicables a les noves formes de gestió que s'estan introduint arreu a la indústries aeroportuària i dóna suport a l'opinió que la desregulació de la propietat de pública a privada és la direcció més escaient posada al servei dels òrgans de decisió de l'empresa aeroportuària per assolir l'eficiència tècnica. / TITLE: "Efficiency Analysis of Airport Companies in the Current Framework of Deregulation"TEXT:The development of the deregulatory process in connection with airports is leading to a wide array of options, ranging from the purchase of airports by the financial sector, bringing in management models associated with the business world, to the introduction of indirect management systems of the concession type, as well as the creation of regional public corporations by governments, with the participation of local and regional authorities, and management systems based on commercial criteria.The objective of this thesis, in the context of the non-parametric methodology, is researching, from the standpoint of technical efficiency, the behaviour of the endogenous and exogenous factors that influence the efficiency of airport companies. The relative efficiency of each airport company is measured, in the framework of the input approach, by means of Data Envelopment Analysis (DEA). This research analyses the behaviour of the factors of production in the administration of labour, consumption and capital, in the setting shaped by the deregulation now being seen.From that standpoint, the structuring of the variables of the production process is defined and an analysis is made of the technical efficiency of the discretional inputs, the labour and consumption factors, the non-discretionary factors, the capital factor and, more specifically, the so-called environment variables, which cover the various administrative situations associated with ownership and the typology of capital ownership in airports.Through the conclusions reached, the contribution of this thesis is intended to serve as an objective point of reference enabling the criteria for dealing with the factors of production in the context of the airports studied to be established. With regard to the discretionary inputs, only a few public corporations and private companies in the non-European airports analysed have succeeded in managing those inputs under the criterion of technical efficiency.With regard to the shareholding structure of ownership, private airport industries have generally achieved a higher technical-efficiency index than public corporations.With regard to qualitative inputs, the best efficiency index is found, from the point of view of ownership control, in the participation of more than one company, with their participatory share being mostly related to the contribution of the industry itself.In short, this thesis sets out the criteria for handling the factors of production as they apply to the new forms of management that are coming in for airport industries, and it supports the view that deregulation from public to private ownership is the right way to go in serving the decision-making bodies of the airport company in achieving technical efficiency.

El presente trabajo constituye una investigación sobre las razones de la tendencia, existente en la actualidad, a una creciente regulación de carácter ético y deontológico en el campo particular de la medicina (a través de la proliferación de códigos éticos y deontológicos, creación de instituciones de control (bio)ético, procedimientos protocolizados de decisión en ética clínica, etc.), paralelamente a una creciente externalización por parte del Estado de las funciones normativas y potestades decisorias a sujetos, organismos y corporaciones privadas. Este análisis del auge de la bionomía ética, y de diferentes formas de codificación ética, centra su atención, por un lado, en la llamada «sociología del riesgo» -que estudia el fenómeno de los riesgos tecnológicos y, entre otros aspectos, las respuestas jurídico-políticas que se dan a ellos-, particularmente sobre los avances en medicina, biotecnología e investigación clínica y farmacéutica. Por otro lado, dicho análisis se centra en el fenómeno de la penetración, en el campo de autonomía de poder médico y tecno-científico, de la lógica del mercado y su sistema de poder decisorio. El presente trabajo concluye que ese fenómeno autorregulatorio ético de las profesiones y corporaciones médicas y tecno-científicas crece a costa de una creciente evasión de una regulación jurídico-pública de las actividades tecno-científicas en el campo de la medicina: un mínimo jurídico-público frente una máxima autorregulación ética con implicaciones en las garantías jurídico-públicas y en el proceso de democratización de los Estados. / ETHICS WITH CODES: A PHILOSOPHIC AND JURIDICAL ANALYSIS OF DEONTOLOGICAL RULES IN MEDICINE AND HIS RELATIONS WITH THE LEGAL SYSTEM AND THE STATE This work constitutes an investigation about the reasons of the current tendency to an increasing ethic and deontological regulation in the specific field of medicine (through the proliferation of ethical -deontological- codes, the creation of (bio)ethics institutions of control in medicine issues, protocolized proceedings of taking decisions in clinical ethics, etcetera), in the line with a growing externalization by the State of the regulation function and authority decisions to private subjects, organizations and corporations. This analysis about the growth of bioethic rules and different shapes of ethic codification, focuses, on one side, on the called «risk sociology» -that studies the technological risks phenomenon and, among other things, the legal and political answers to it-, especially about the medical and biotechnological advances and clinical and pharmacological investigations. On the other side, this analysis is centered on the phenomenon of the penetration of the market logic and its decision power system on the medical and on the scientific and technical autonomous field. This work concludes that this phenomenon of ethic self-regulation of the medical profession and medical, technical and scientific corporations, growths at expense of an increasing evasion of a legal and public regulation of the technical and scientific activities in the sphere of medicine: it produces a minimum of public law in front of a maximum of ethic self-regulation with implications in the legal and public guaranties and in the democratization process of the states.