• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 49
  • 37
  • 10
  • 1
  • Tagged with
  • 97
  • 97
  • 97
  • 95
  • 95
  • 95
  • 59
  • 35
  • 25
  • 22
  • 22
  • 17
  • 12
  • 11
  • 11
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
21

El periodismo de interacción social, una propuesta de dinamización del campo periodístico La aplicación en el caso de las tripulaciones abandonadas en el Mediterráneo

Gayà Morlà, Catalina 16 March 2015 (has links)
Esta tesis doctoral que lleva por título El Periodismo de Interacción Social, elementos para la dinamización del campo periodístico. La aplicación en el caso de las tripulaciones abandonadas tiene como objeto de estudio la praxis periodística y sus retos en la actualidad. Reflexionamos en torno al presente del periodismo haciendo una revisión epistemológica, histórica y metodológica que nos ayuda a aflorar los diferentes debates que delimitan la matriz disciplinar del periodismo. Tratamos de abordar la complejidad con una mirada transdisciplinar que se alimenta de la teoría del periodismo, la sociología, haciendo especial énfasis en las aportaciones de Pierre Bourdieu en torno a los conceptos de campo, doxa, habitus, y la antropología, en lo que se refiere a la metodología social cualitativa como es la etnografía y su mirada sobre el otro. Nuestra voluntad es contribuir a tejer una teoría descriptiva y analítica que nos ayude a entender los procesos de cambio que está viviendo en este momento el periodismo y, además, generar una propuesta de dinamización del campo periodístico, que hemos conceptualizado como Periodismo de Interacción Social. A lo largo del trabajo definimos el Periodismo de Interacción Social como aquel que, propiciando vasos comunicantes con la metodología de investigación social cualitativa, pone en marcha una estrategia metodológica que busca a los sujetos en su contexto; aboga por trabajar temas sociales que supongan un retrato de nuestro tiempo; se posiciona como un ágora de debate social desde una institución periodística y genera mecanismos de interacción con la ciudadanía. Sostenemos nuestra propuesta en lo que entendemos son cuatro pilares: 1) El reconocimiento del periodista como un intelectual y que nosotros hemos conceptualizado como un regreso al sujeto; 2) La aproximación etnográfica como estrategia metodológica; 3) La visibilización como categoría periodística, y 4) La interacción como estrategia. Aplicamos los elementos teórico-conceptuales y metodológicos que sustentan nuestra propuesta de dinamización a un tema social invisibilizado, como es el caso de las tripulaciones abandonadas en el Mediterráneo. Por ello, diseñamos una etnografía y, gracias a una beca del el Consell Nacional de Cultura i les Arts (Conca), la autora desarrolla un trabajo de campo en siete puertos del Mediterráneo. En el caso de estudio, la autora además diseña una estrategia de visibilización de la narración digital desde un medio, y que implica la interacción con otros periodistas y prosumers. / This doctoral thesis is entitled The Journalism of Social Interaction - methods of revitalising the field of journalism. The case of abandoned crews. Journalistic praxis and current challenges are the focus of the study. We reflect on current journalism through an epistemological, historical and methodological review. This helps us to show the different debates that delimit the disciplinary matrix of journalism. We try to address the complexity through a trans-disciplinary approach that uses theories of journalism, sociology (emphasising the contributions of Pierre Bourdieu to the concepts of field, doxa, habitus) and anthropology (which refers to qualitative social methodology as ethnography and observing others). Our aim is to contribute to the establishment of a descriptive and analytical theory that will help us to understand the processes of change that journalism is currently experiencing. In addition, we aim to generate a proposal to revitalise the field of journalism, conceptualized as the Journalism of Social Interaction. This is something that fosters links between journalism and the methodology of qualitative social research. Throughout the thesis, we define the Journalism of Social Interaction as that which utilises a methodological strategy to find subjects in context; that which advocates working with social issues to create a record of life today; that which positions itself as an agora of social debate through a journalistic institution and that creates mechanisms of interaction with citizens. Our proposal is founded on four key concepts: 1) Recognition of the journalist as an intellectual which we have conceptualized as a return to the subject; 2) The ethnographic approach as a methodological strategy; 3) Visibilization as a journalistic category; 4) Interaction as a strategy. We apply theoretical-conceptual and methodological approaches to support our proposal of revitalizing an invisible social issue, for example, the case of abandoned crews in the Mediterranean. For this case we design an ethnography and, thanks to a grant from the National Council for Culture and the Arts (Conca), the author is able to undertake fieldwork in seven Mediterranean ports. In this field study the author also designs a strategy of visibilizing the digital narrative in the media through interacting with other journalists and prosumers.
22

L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps

Camprubí i Pla, Xevi 10 January 2014 (has links)
Tesi realitzada al Dept. d'Història Moderna - Programa de doctorat Societat i Cultura / L’origen de la premsa periòdica a Europa es remunta a principi del segle XVII amb l’aparició de les primeres gasetes. A Catalunya aquesta periodicitat es va consolidar al llarg de la segona meitat d’aquell segle, gràcies a l’acció d’uns quants impressors, encapçalats per Rafael Figueró, que van dedicar una part de la seva activitat a la publicació de fulls de notícies, com a forma de diversificar el seu negoci. Aquest treball de recerca, per tant, analitza i explora el funcionament de la indústria editorial catalana, des de les seves vessants econòmica, social i política, a la vegada que intenta explicar com s’organitzava l’estructura comunicativa que existia a Catalunya en el període comprès entre les guerres dels Segadors i de Successió. Paral•lelament, la tesi doctoral aporta informació biogràfica complementària sobre els personatges que van intervenir en el negoci del llibre, cosa que contribueix al coneixement de la vida quotidiana del període. / The consolidation of the periodical press in Catalunya dates from the second half of the Seventeenth century. At that time, some printers of Barcelona, headed by Rafael Figueró, focused part of their activity on the edition of news sheets as a complementary form of business. This research explores both, the organisation of print industry, from economic, social and political perspectives, and the production and circulation of news in the period between the wars of els Segadors and Succession.
23

Televisión hiperconsciente:las comedias animadas de prime time

Gómez Morales, Beatriz María 06 November 2012 (has links)
Esta tesis doctoral es una investigación de carácter exploratorio centrada en el estudio de las comedias animadas de prime time, un subgénero presente en la programación estadounidense desde hace más de 50 años, pero aún sin definir. La tesis aborda las comedias animadas desde una perspectiva histórica y narratológica; se examina su recorrido por la programación americana a lo largo de las ultimas cinco décadas y se analiza su formato animado, estructura narrativa, existentes (personajes y escenarios), elementos diegéticos y extradigéticos, etc. El núcleo del trabajo consiste en el análisis de cinco series pertenecientes a dicho subgénero (The Simpsons [Fox, 1989-], King of the Hill [Fox, 1997-2009], Family Guy [Fox, 1999-], American Dad! [Fox, 2005- ] y The Cleveland Show [Fox, 2009-]). La investigación demuestra que la comedia animada de prime time se caracteriza por la hibridación genérica, la autorreflexibilidad y la intertextualidad, hecho que la convierte en la máxima manifestación de la televisión hiperconsciente. Entendiendo por televisión hiperconsciente aquella que es alta y plenamente conocedora de su condición de producto cultural, de su existencia dentro de una sociedad “semióticamente saturada”, en la que todas las historias ya han sido contadas y todos los personajes concebidos. Por ello, la televisión hiperconsciente abandona su pretensión de originalidad y opta, a cambio, por comentar de forma sarcástica e irónica las formas y géneros culturales existentes, desde su condición de televisión y a través de la hibridación genérica, la autorreflexibilidad y la intertextualidad. Las comedias animadas de prime time, como principales exponentes de la televisión hiperconsciente, se refieren constantemente a sí mismas y alimentan su relato con la constante evocación a otros géneros y formatos. De esta manera, la cantidad de referencias al contexto televisivo en general resulta sorprendente y exige el diseño de una tipología y un modelo de análisis. Dicha tipología y modelo se estructura a partir del tipo de texto televisivo (ficción y entretenimiento, información, publicidad y autorreferencias) y el grado de dificultad que representan para el espectador. La investigación concluye que las comedias animadas de prime time son comentaristas, intérpretes, analistas y críticos de la televisión, así como también instrumentos de carácter pedagógico con el que se instruye sobre la televisión. / This doctoral thesis is an exploratory research project focused on prime time animated comedy, a television subgenre present in U.S. programming for more than 50 years, but still undefined. The doctoral thesis broaches prime time animated comedy from a historical and narratological perspective; it examines its course by the American programming over the last five decades and it analyses its animated format, narrative structure, existents (characters and settings), diegetic and non-diegetic elements, etc. Based on the analysis of five series belonging to this subgenre (The Simpsons [Fox, 1989 -], King of the Hill [Fox, 1997-2009], Family Guy [Fox, 1999 -], American Dad! [Fox, 2005 -] and The Cleveland Show [Fox, 2009 -]), the study proves that prime time animated comedy is characterized by generic hybridity, self-reflexivity, and intertextuality, a fact that turns it into the best example of hyperconscious television. This type of television is totally aware of its status as cultural product and its existence within a semiotic-saturated culture, in which every story has already been told, and every character type has already been conceived. Thus, hyperconscious television abandons the pretense of originality and it opts, instead, to ironically comment on existing cultural forms and genres, from its own status as television, and through generic hybridity, self-reflexivity, and intertextuality. Prime time animated comedy, as the main exponent of hyperconscious television, constantly refers to itself and feeds its story with the constant evocation of other genres and formats. In this way, the number of references in every episode to the television context is surprising and demands the elaboration of a typology and a model of analysis. This typology and model are structured from the type of television text (fiction and entertainment, information, advertising and self-references) and the degree of difficulty that the references represent to the viewer. The research concludes that prime time animated comedies are television commentators, interpreters, analysts and critics, as well as pedagogical tools with which instruct on the medium.
24

Estudio comparado de las Agendas digitales de los países del cono sur: Chile, Argentina y Uruguay, Un modelo de análisis de la política digital desde el concepto apropiación

Carril Rojas, Jaime 20 November 2012 (has links)
pendent
25

Anàlisi dels gabinets de comunicació com a font informativa de la secció de Cultura de la premsa d’informació general i de les agències de notícies. Crítica i proposta d’una nova tipologia de fonts.

Massot Sentís, María Dolores 14 September 2015 (has links)
Aquesta investigació porta per títol Anàlisi dels gabinets de comunicació com a font informativa de la secció de Cultura de la premsa d’informació general i de les agències de notícies. Crítica i proposta d’una nova tipologia de fonts. La tesi mostra la interacció entre els gabinets de comunicació i els professionals dels mitjans i posa de manifest que els continguts de la secció de Cultura dels diaris i les agències de notícies parteixen majoritàriament dels gabinets de comunicació a Espanya. La recerca ha estudiat les tipologies de fonts descrites per Borrat, Echevarría, López, Valbuena, Colombo, Blanco Leal, Martínez-Fresneda, Strentz i Ulibarri. També s’ha tingut en compte l’aportació d’autors que han establert tipologies específiques de fonts en el periodisme cultural (Esteve Ramírez i Fernández del Moral; Rodríguez Pastoriza) com altres investigadors que han establert classificacions de fonts de periodisme especialitzat, el qual inclou el periodisme cultural (Quesada; Chimeno; Berganza; Castellanos). Finalment, s’ha analitzat l’aportació de tipologies de fonts del periodisme d’investigació aplicables al periodisme cultural (Caminos Marcet) i l’aportació de Palau (2002) sobre tipus de gabinets de comunicació. L’anàlisi de la investigació parteix d’una primera fase de recerca quantitativa a les seccions de Cultura d’ “El País” i “La Vanguardia” i desenvolupa una anàlisi qualitativa mitjançant una observació no participant a “La Vanguardia” i una sèrie d’entrevistes a professionals vinculats al sector de la Cultura a Espanya, tant periodistes de diaris i agències de notícies com de gabinets de comunicació d’institucions i empreses. / This research is titled Anàlisi dels gabinets de comunicació com a font informativa de la secció de Cultura de la premsa d’informació general i de les agències de notícies. Crítica i proposta d’una nova tipologia de fonts (“Analysis of communication offices as a source of information Culture section of the press of general information and news agencies. Criticism and proposed a new typology of sources”). The thesis shows the interaction between the press offices and media professionals and shows that, in the case of Spain, the contents of the Culture section of newspapers and news agencies comes from communication offices. The research studied the types of sources described by Borrat, Echevarría, López, Valbuena, Colombo, Blanco Leal, Martinez-Fresneda, Strentz and Ulibarri. Also has taken into account the contribution of authors who have established specific types of sources in cultural journalism (Esteve Ramírez & Fernández del Moral; Rodríguez Pastoriza) and other researchers who have established classifications sources specialized in Journalism, which includes cultural journalism (Quesada; Chimeno; Berganza, Castellanos). Finally, we analyzed the contribution on types of sources of investigative journalism applied to cultural Journalism (Caminos Marcet) and the contribution of Palau (2002) on types of communications offices. The analysis of the research has had a first phase of quantitative research in the Culture sections of "El País" and "La Vanguardia" and develops a qualitative analysis through a non-participant observation in "La Vanguardia" and a series of interviews with professionals working in the field of Culture in Spain, both journalists of newspapers and news agencies and press offices of institutions and companies.
26

A influência da televisão nas brincadeiras infantis: uma reflexão sobre a cultura da violência

Timbó Ferreira, Regina Pacis 07 July 2014 (has links)
Investiga como as crianças veem a influência da violência da televisão nas brincadeiras infantis. O objetivo principal deste estudo é conhecer a óptica das crianças, escutar o sujeito que fala, ou melhor, ouvir a criança que brinca, nesse caso, crianças de oito a 12 anos, estudantes de escolas públicas e de escolas particulares, estratificadas por gênero e série escolar, de várias zonas ou regiões demográficas da cidade de Fortaleza, no Estado do Ceará, Nordeste do Brasil, acerca do modo como compreendem a influência da violência exibida na TV nas brincadeiras infantis, analisando se reconhecem tais conteúdos como violentos, se os reproduzem em suas brincadeiras e se influenciam em suas interações grupais. Dada a natureza da investigação, emprega-se a combinação de dois recursos metodológicos, um de caráter quantitativo e outro qualitativo, aplicado ora sucessivamente, ora simultaneamente. Predomina o foco nos números e percentuais, com a apresentação de gráficos, planilhas, tabelas e quadros comparativos, já que o estudo busca conhecer hábitos cotidianos e preferências por programas e personagens de TV das crianças em relação às mídias, especialmente, a televisão. Já a utilização da metodologia qualitativa permitiu enveredar pelo universo simbólico infantil, obtendo opiniões mais aprofundadas, ensejando a apreensão de referências, valores e crenças mais subjetivas, conhecendo motivações, representações e os sentidos estabelecidos sobre as práticas. Este estudo elabora análises globais e específicas, de forma integrada, utilizando como base os resultados coletados por meio dos métodos quantitativos e qualitativos, recorrendo também à fundamentação de conceitos, estudos e argumentos de diversos autores com foco nesta área de estudo, assim como a utilização de dados ou informações de outras pesquisas ou estudos transversais já realizadas na área como referência comparativo-analítica. / It investigates how the children see the influence of violence shown on television in children’s games. The main objective of this study is to know the children’s perspective, hear the subject who speaks, or even better, hear the child who plays, in this case, children from eight to 12 years old, students from public and private schools, stratified by gender and school grades, from several zones or demographic regions of Fortaleza city, in Ceará state, northeast of Brazil, according to the way they understand the influence of violence shown on television in children’s games, analyzing if they recognize such contents as violent, if they reproduce them in their games and if these contents influence them in their group interactions. Given the nature of the investigation, it’s using the combination of two methodological resources, one of quantitative nature and another one qualitative, applied either successively or simultaneously. The focus on numbers and percentages is prevailing, with the presentation of graphics, sheets, charts and comparative tables, since the study seeks to know the everyday habits and children’s preferences for television shows and characters with relation to the media, especially, television. As for the use of qualitative methodology, it allowed the study to travel through the children’s symbolic universe, obtaining much deeper opinions, giving the opportunity to apprehend references, values and more subjective believes, knowing motivations, representations and the established meaning about the practices. This study elaborates global and specific analyses, in an integrated way, using as data the results collected through quantitative and qualitative methods, also resorting to the grounding of concepts, studies and arguments from several authors with focus in this study area, as well as the use of data or information from other researches or cross-sectional studies already held in this area as comparative and analytical reference.
27

Análisis e interpretación de la columna de opinión en la obra periodística del murciano José García Martínez

Castelo Blasco, Carmen 29 May 2015 (has links)
Objetivos.- El presente trabajo analiza 300 columnas de opinión del periodista murciano José García Martínez publicadas en el periódico La Verdad entre los años 1975 y 2010. Para ello, se ha utilizado un análisis de contenido que ha permitido identificar las particularidades y características en cuanto a temas, enfoque, estructura y lenguaje que el autor utiliza. Se trata de un periodista singular por el hecho de haber desarrollado durante más de medio siglo su carrera profesional en un único medio, y, de ellos, más de 40 años escribiendo columnas de opinión, de manera que ha originado una producción que ronda las 15.000 columnas. De hecho, la investigación hace un recorrido por su obra periodística. Metodología.- La tesis doctoral que presentamos trata de una investigación cualitativa-cuantitativa basada en el análisis de la obra del periodista García Martínez. En primer lugar se han buscado las columnas de opinión publicadas por García Martínez en el diario La Verdad, entre los años 1975 y 2010, en la Biblioteca General de la Universidad de Murcia y en el diario La Verdad. A continuación, se ha elaborado una ficha que contiene todos los aspectos para ser analizados sobre el tema, el enfoque, la estructura y el lenguaje. La herramienta de trabajo para el análisis de las columnas ha sido el programa estadístico SPSS. Elaboración y realización de entrevistas a sus coetáneos y otros periodistas que trabajan la columna de opinión. Conclusiones - El estudio que se aborda en este trabajo nos lleva a afirmar que García Martínez es un columnista que encuentra en la columna de tipo personal la mejor forma para dar a conocer lo que quiere transmitir, y lo hace recurriendo a la libertad propia que otorga este tipo de columnas, tanto desde el punto de vista del lenguaje como en la elección de los temas. El autor se muestra libre de formulismos y se dirige al lector con la naturalidad con la que se encuentra cómodo a la hora de contar acontecimientos. Comprobamos también que García Martínez tiene unas particularidades propias, entre las que destaca el uso de un lenguaje de proximidad, para lo que acude a un registro usado en el área geográfica de la Región de Murcia, así como a términos propios que escucha en la calle y traslada a la columna. Utiliza con profusión expresiones coloquiales, y encontramos en la oralidad y la interlocución sus principales recursos para acercarse al lector. El autor busca la complicidad con su audiencia a través de la utilización de expresiones, refranes o dichos conocidos, en su afán de hacerse entender, y que en ocasiones altera conscientemente recurriendo, si fuera necesario, al humor. En cuanto a la estructura de su columna, hemos comprobado que García Martínez no tiene ni arranques ni finales característicos, ni recurre habitualmente a una estructura circular; concediendo, por el contrario, más valor a un tono coloquial que mantiene desde el principio al final de la columna. A través de las columnas del autor se manifiesta su ethos, que en este caso refleja el gusto por lo cotidiano y por la sencillez, su rechazo a los términos extranjeros, su afición por la lectura, su querencia por la naturaleza, la música clásica y las cosas sencillas, el orgullo de haber nacido en la comarca del Altiplano y el recuerdo de su infancia que le hace aportar frases y expresiones escuchadas en su niñez, la exaltación de su profesión, su sensibilidad frente al uso consciente de un lenguaje más llano -ya que se ha comprobado que, en ocasiones, el autor utiliza registros más literarios de marcada belleza-, y su obsesión por hacerse entender. / Objectives.- This research analyzes 300 columns of Murcia journalist José García Martínez review published in the newspaper “La Verdad” between 1975 and 2010. For this, we used a content analysis that enabled to show the features and characteristics in terms of issues, approach, structure and language the author uses. He is a specialist journalist because he developed over more than half a century his career in a unique “environment”, and of these, more than 40 years writing opinion articles, so that he has a production of around 15,000 columns. In fact, research takes us through his journalistic work. Methodology. – This research is a qualitative-quantitative work based on the analysis of the articles of the journalist García Martínez. First of all, the opinion columns published by García Martínez between 1975 and 2010, in the General Library of the University of Murcia and in the newspaper “La Verdad”, have been sought in the General Library of the University of Murcia and in the newspaper “La Verdad”. Then, a “model file” has been developed, it contains all the aspects to be analyzed on the subject, focus, structure and language. The working tool for the analysis of the columns has been the SPSS statistical program. Also some conducted interviews have been realized with their peers and other journalists working the opinion column. Conclusions- The study of this research leads us to affirm that Garcia Martinez is a columnist which finds in the personal’s articles the nature the best way to publicize what you want to know, and he makes it making use of the very freedom granted of this type of articles, both from the point of view of language as in the selection of topics. The author shows free formalities the reader is directed to the ease with which he is comfortable when counting events. Also found that García Martínez has its own peculiarities, most notably the use of a language of proximity, for that he appeals to a record in the geographic area of the Region of Murcia, as well as listening own terms on the street and transferred to the column profusely used colloquialisms, and we find in dialogue orality and its main resources to approach the reader. The author seeks complicity with their audience through the use of expressions, proverbs or sayings known, in their eagerness to be understood, and sometimes alters consciously using, if necessary, to jokey. Regarding the structure of his articles, we found that García Martínez has neither starts nor characteristic end, nor habitually uses a circular structure; granting, by contrast, more value to a conversational tone that maintained from the beginning to the end of the article. Through the columns/articles of the author ethos is manifested, which in this case reflects the taste for everyday and for simplicity, their rejection of foreign words, his love of reading, his fondness for nature, classical music and the simple things, the pride of being born in the Altiplano and the memory of his childhood that makes him bring phrases and expressions heard in his childhood, the exaltation of his profession, his sensitivity to the conscious use of a plain language -being that it has been found that sometimes, the author uses more literary beauty-marked records, and his obsession with himself understood and that every people understand it.
28

Periodismo inmersivo: Fundamentos para una forma periodística basada en la interfaz y la acción

Domínguez Martín, Eva Maria 13 March 2013 (has links)
L'impacte de tecnologies com la realitat virtual juntament amb la influència narrativa dels videojocs han afavorit el que anomenem una retòrica immersiva, una forma de relatar amb recursos visuals i interactius per tal d’aconseguir un alt grau d'immersió de l'usuari. Entenem per periodisme immersiu una pràctica periodística emergent que aplica les tecnologies i recursos necessaris amb aquest objectiu. Per bé que el periodisme immersiu té la seva expressió màxima amb l'aplicació de la tecnologia de realitat virtual immersiva, també es poden aplicar recursos per a la immersió a través de la pantalla digital. Es proposen els components expressius per a un periodisme immersiu basat en la capacitat visual de la interfície i la possibilitat d'acció en el relat i s’analitzen les seves aplicacions periodístiques. / El impacto de tecnologías como la realidad virtual junto con la influencia narrativa de los videojuegos han favorecido lo que damos en llamar una retórica inmersiva, una forma de relatar con recursos visuales e interactivos cuyo objetivo es conseguir un alto grado de inmersión del usuario. Entendemos por periodismo inmersivo una práctica periodística emergente que aplica las tecnologías y recursos necesarios para conseguir dicho fin. Si bien el periodismo inmersivo tiene su mayor expresión con la aplicación de la tecnologia de realidad virtual inmersiva, también se pueden aplicar recursos para la inmersión a través de la pantalla digital. Se proponen los componentes expresivos para un periodismo inmersivo basado en la capacidad visual de la interfaz y la posibilidad de acción en el relato y se analizan sus aplicaciones periodísticas. / The impact of virtual reality technologies as well as the influence of gaming narratives have favored what we call immersive rhetoric, a storytelling form based on visual and interactive resources which aim to achieve a high degree of user immersion. Immersive journalism we understand as an emerging journalistic practice that applies the technologies and resources needed to achieve that goal. While immersive journalism has its greatest expression in the application of immersive virtual reality technology, immersive tecniques can also be applied through the digital display. We first propose the expressive components for immersive journalism based on the visual interface and then we analize their journalistic applications.
29

Alteritat i presència. Contribucions a una teoria analítica i descriptiva del gènere de l'entrevista periodística escrita des de la filosofia, la lingüística i els estudis literaris

Vidal i Castell, David 30 April 2001 (has links)
La tesi té un triple objectiu: de primer, revisar de forma crítica l'actual paradigma d'estudi del periodisme escrit, a la llum de les contribucions fetes, durant aquest darrer segle, per la filosofia del llenguatge i l'epistemologia. Això contradiu i desfà bona part de les afirmacions del sentit comú -ben aprofitades per la totpoderosa indústria informativa- sobre el que és el periodisme, per exemple que és un mer recitat de la realitat, amb la qual manté una relació directa. En segon lloc, el treball vol oferir una diagnosi de l'actual moment de la paraula, ja sigui pública o privada, que considerem que pateix una crisi, entesa com a transformació o absència, i no pas en sentit apocalíptic. Aquesta crisi és sobretot una crisi del subjecte i una crisi de la credibilitat i de la confiança, que és combatuda pels enunciadors amb ironia, testimonialitat i excés de paraules -faticitat sorollosa. Finalment, la tesi dedica tota la segona part a fer una anàlisi descriptiva de les funcions ideològiques i els recorreguts formals més constants del gènere de l'entrevista periodística escrita. Com a conclusió, considerem que l'entrevista és un gènere paradoxal, alhora irònic i testimonial, que fa servir l'estratègia retòrica del secret i que apel.la a l'estètica realista del detall i del fragment. Tot i que aparenta ser una conversa normal, una mera interacció, l'entrevista periodística és una autèntica transacció, i, a dreta llei, és la mimesi escrita d'un diàleg (i per tant incorpora tots els recursos mimètics de la literatura realista de ficció i de la literatura testimonial) en què l'interlocutor -l'entrevistat- s'ha vist doblement modulat en l'expressió de la seva identitat. El conflicte de veus aparent en tota entrevista es resol, doncs, de forma monològica i de possessió, com una paraula fonamental jo-allò i no pas com una jo-tu,. en terminologia de Buber. L'entrevista, doncs, observa un principi de cooperació distint del de la mera conversa quotidiana, i és més la ficcionalització d'una presència que no pas l'accés directe a la veu autoritzada, que és, de fet, l'estratègia retòrica amb què es ven.. Els eixos ideològics i formals que emmarcan l'espai mental en què fluctua el gènere són, principalment, privat/públic, oral/escrit, revelació/ocultuació, memòria/oblit, presència/absència i altritat/identitat. També en l'apartat historiogràfic la tesi fa algunes aportacions sobre les primeres entrevistes i protoentrevistes de la història de la premsa catalana -i, en aquest cas, també de tot Espanya. Així, aportem una peça de l'any 1910 publicada a la revista Teatràlia uns anys abans de l'escriptura en sèrie d'entrevistes a la premsa madrilenya per part d'El Caballero Audaz, José María Carretero, considerat fins ara el pioner en aquest camp. / The thesis has a threefold objective: firstly, to offer a critical revision of the present paradigms in study of written journalism, in the light of the contributions made over the last century by the philosophy of language and epistemology. This will involve contradiction and dismantling of much of the common sense views of what journalism is - views which have been well exploited by the all-powerful information industry; for example that written journalism is merely a reflection of reality and that it therefore bears a direct relation with it. Secondly, the thesis aims to offer a diagnosis of the present-day situation of the word, both public or private, which is seen as being in crisis, not in the apocalyptic sense but in the sense of a transformation or absence. This crisis is one which affects especially the individual and it is also a crisis of credibility and confidence, which speakers combat by means of puns, "chronicalisation" and an excess of words - phatic noise. Finally, the second part of the thesis comprises a descriptive analysis of the ideological functions and recurrent formal characteristics of the genre of the written interview. The conclusion drawn is that the interview is a paradoxical genre, both ironic and chronicle at the same time, which employs the rhetorical strategy of the secret and the realistic aesthetic of the detail and the fragment. While it may appear to be a normal conversation, a mere interaction, the journalistic interview is in fact an authentic transaction, the written reflection of a dialogue (which therefore incorporates all the mimetic resources of realistic fiction and literary chronicle) in which expression of the identity of the interlocutor - the interviewee - is doubly modulated. The conflict of voices present in all interviews is resolved monologically and through possession, I-it as opposed to I-thou, to use Buber's terminology. The interview then observes a principle of cooperation which is different to that of everyday conversation, and is more the fictionalisation of a presence than direct access to an authorised voice, the latter being however, the rhetorical strategy which is used to promote and sell it. The main elements of the ideological and formal framework of the mental space in which the genre fluctuates are, private/public, oral/written, revelation/occultation, memory/oblivion, presence/absence and otherness/identity. On the historical front, the thesis makes a number of contributions concerning the first interviews and proto-interviews in the history of the Catalan press and, in this case, the press of Spain as a whole. The piece concerned dates from 1910 and was published in the magazine Teatràlia some years before the series of interviews in the Madrid press by El Caballero Audaz, José María Carretero, who was, to date, considered the pioneer of the field.
30

Análisis comparativo de la utilización de twitter como canal de comunicación para las principales editoriales estadounidenses y españolas

Moll de Alba Mendoza, Eva 19 October 2015 (has links)
Esta tesis doctoral analiza la utilización del nuevo canal de comunicación Twitter por el sector editorial, realizando una comparación entre la utilización de Twitter por parte de las editoriales estadounidenses y españolas. La investigación supone una aproximación al fenómeno de las redes sociales en el sector editorial y a la forma en la que las editoriales están utilizando el canal para comunicarse con los individuos que participan en Twitter. Además de realizar una aportación en el estudio de la evolución de Twitter desde 2012 hasta 2015, se ha investigado la capacidad real de difusión de los mensajes y la respuesta de los usuarios. Al considerar estos aspectos estamos valorando el potencial de la utilización de este nuevo canal comunicativo a tiempo real, por parte de las empresas y especialmente en el sector editorial, que permite la interacción y la relación directa con los potenciales lectores. La interacción y la comunicación directa con los usuarios es especialmente interesante en el contexto actual en el que las editoriales comienzan a asentarse en el universo digital y a apostar de una manera definitiva por nuevas formas de edición que incluyen los formatos de los ebooks y las aplicaciones multimedia. La investigación supone una importante contribución a otras investigaciones sobre las redes sociales, ya que presenta unas conclusiones cuantitativas claras que permiten vislumbrar el tipo de comunicación que están realizando las editoriales y qué tipo de mensaje y contenido multimedia obtiene una mayor difusión en la red social. Por tanto, puede servir de guía para las editoriales, y para las empresas en general, que deseen optimizar la utilización de Twitter, como nuevo canal de comunicación directo con una gran audiencia. / This Doctoral Thesis analyses the use of Twitter as a new communication channel for the publishing sector, comparing the use of Twitter by US and Spanish book publishers. This research is an approach to the phenomenon of social networks in the publishing industry and the way in which publishers are using the channel to communicate with Twitter users. In addition to making a contribution to the evolution of Twitter from 2012-2015, it approaches the real potential of Twitter to disseminate messages and to obtain feedback from Twitter users. When considering these issues we are assessing the potential of using Twitter as a real time communication channel for companies, especially in the publishing industry, which allows interaction and direct relationship with potential readers. The interaction and direct communication with users is particularly interesting in the present context in which the publishers begin to settle in the digital universe and show a definitive bet of new forms of publishing formats including ebooks and multimedia applications. This research makes an important contribution to other research on social networks, because it gives clear quantitative conclusions that show the kind of communication that publishers are doing and what kind of message and content reaches a wider dissemination in the social network. Therefore, it can serve as a guide for publishers, and companies in general, who want to optimize the use of Twitter as a new direct communication channel with large audiences.

Page generated in 0.0929 seconds