En el contexto universitario ‐concretamente en los estudios relacionados con los ámbitos de educación (Pedagogía, Educación Social, Formación del Profesorado)‐conviven múltiples formas de comprender la docencia. La presente investigación se focaliza en el profesorado que ha vinculado su experiencia vital relacionada con el arte, sus experiencias educativas y su docencia generando unas singulares formas de conocimiento pedagógico. La primera parte se establece como introductoria presentando los dilemas iníciales de la investigación, la aproximación a la concepción de imaginarios instituyente y la estructura del trabajo. La segunda parte está relacionada con los aspectos epistemológicos de la investigación situando la problemática, los objetivos y la metodología cualitativa. La tercera parte se conforma como un marco teórico‐contextual emergente que cruza una parte empírica de la investigación (grupos de discusión) con las fuentes teóricas y con la visión de la investigadora formando los diferentes temas de este apartado: la dimensión contextual‐crítica, los diálogos con la universidad, el poder y el saber, la dimensión epistemológica compleja, la dimensión artística y la dimensión docente. La cuarta parte está formada por dos estudios de casos en profundidad: La experiencia de Crei‐Sants (centro de Recursos Educativos del barrio de Sants, 1977‐2001) y la compañía de teatro Bcn (Doble) nacida en el mismo contexto, ambas experiencias liderados por el profesor Feliciano Castillo de la Universidad de Barcelona. El segundo caso se centra en la figura del artista‐pedagogo sistematizada y representada por el profesor Georges Laferrière de la Universidad de Quebec en Montreal (UQAM). En ambos se analizan en profundidad las dimensiones biográficas, las experiencias vitales relacionadas con lo artístico, las experiencias educativas desarrolladas, las actividades de formación del profesorado en el contexto universitario y las configuraciones didácticas emergentes. En el último apartado, se ofrecen unas conclusiones del trabajo y unas propuestas a partir del análisis de los saberes didácticos nacidos de la génesis entre saber pedagógico y el saber artístico que configuran conceptualmente una didáctica generativa en el contexto universitario. Por otra parte, se delimitan las competencias complejas del profesorado universitario incluyendo la dimensión artística.

L'actual situació energètica demanda cada cop més d'aplicacions que redueixin el consum energètic. A nivell d'energia elèctrica, i de la conversió d'aquesta a energia mecànica, els nivells d'eficiència energètica són força elevats si es compara amb altres fonts d'energia com poden ser els combustibles fòssils. Però no per això s'ha de deixar de treballar per tal de millorar l'eficiència d'aquests sistemes.Existeixen certes aplicacions de funcionament continu, que una petita millora en el seu rendiment significa, una gran millora en el consum absolut d'energia. Aquestes aplicacions poden ser bombes, ventiladors i compressors per aplicacions de ventilació, calefacció i aire condicionat (HVAC).En aquestes aplicacions, el cavall de tir fins avui dia ha estat el motor d'inducció. El motor d'inducció és relativament senzill de construir, es coneix molt bé el seu funcionament, i no requereix d'un sensor de posició per tal d'implementar un control de baixes prestacions com el necessari per aquestes aplicacions.Però es pot augmentar l'eficiència del sistema usant un motor síncron d'imants permanents. Aquest, pel fet de ser un motor síncron, necessita que les corrents injectades a l'estator estiguin perfectament sincronitzades amb la posició del l'imant del rotor per tal de produir el parell adequat. Per tant, cal desenvolupar nous mètodes de control, de baix cost, per aquests tipus de motor i que no requereixin d'un sensor de posició acoblat al rotor. Aquest tipus de sensors encareixen el cost final del producte i en redueixen la fiabilitat.Com que les aplicacions HVAC no requereixen d'una alta dinàmica del parell, el control $V/f$ es mostra com una estratègia adequada per aquest tipus de motors per aquestes aplicacions. Però pels motor síncrons d'imants permanents, fins i tot usant aquesta estratègia de control necessiten de la sincronització de la posició del rotor i les corrents injectades a l'estator.La primera part d'aquesta tesi versa sobre el modelat i l'anàlisi del motor síncron d'imants permanents, per proposar una alternativa de control sense sensor de posició pel control $V/f$ del motor síncron d'imants permanents.L'anàlisi d'estabilitat permet veure que es pot afegir esmorteïment al sistema modulant la freqüència d'excitació en funció de les pertorbacions de la potència. Finalment, la proposta es verifica mitjançant simulacions i resultats experimentals.La segona part d'aquesta tesi està enfocada als nous reptes en el control dels accionaments elèctrics i convertidors. L'electrònica de potència en si cada cop té més aplicacions. Convertidors de freqüència, filtres i rectificadors actius, fonts d'alimentació, escalfament per inducció, noves formes de transmissió de l'energia, i les energies renovables incorporen algun convertidor estàtic, i depenen d'aquesta per funcionar.Per tant, cal disposar d'eines per a poder experimentar a tots els nivells en aquests nous camps. El treball presentat a la segona part de la tesi és la feina duta a terme per l'autor durant aquest últims anys en el camp de l'experimentació i la docència del control dels accionaments elèctrics i els convertidors.Aquest treball a dut a la construcció d'una plataforma per a l'experimentació del control dels accionaments elèctrics i els convertidors. Aquesta plataforma es mostra com una eina efectiva també dins el nou Espai Europeu d'Educació Superior, ja que fomenta que sigui l'estudiant qui aprengui i també l'ús transversals dels coneixements. / The current energetic situation demands for a reduction in consumption. The efficiency levels in electrical energy and in the electromechanical transformation are high compared with other energy sources, like fossil fuels. But that it is not a reason not to work to increase efficiency.There are some continuous running applications where a small amount of efficiency increase means a huge amount of energy saved per year. These applications are pumps, fans and compressors for heating, ventilating and air conditioning (HVAC), for example.The workhorse for these applications has been for years the induction motor. The induction motor is a well known motor, a cheap motor, and does not require position sensor to implement a low-cost control for this kind of applications. But efficiency can be improved if the induction motor is substituted by a permanent magnet synchronous motor. However, in a permanent magnet synchronous motor, the stator currents have to be synchronized with the rotor permanent magnet in order to produce torque and not to lose synchronization. The need of a rotor position sensor increases cost and reduces reliability. Therefore, it is necessary to develop new control strategies to avoid the use of the rotor position sensor.Because the HVAC applications do not demand for a high performance control, the V/f control strategy is suitable for these drives. However, even using a V/f control strategy for permanent magnet synchronous motor there is a need in synchronization for stator currents with the rotor magnet position.The first part of this thesis deals with modelling and analysis of permanent magnet synchronous motors in order to obtain a sensorless $V/f$ control.The stability analysis shows that adding damping by frequency modulation using input power perturbations stabilize the system. Finally, the method is verified by means of simulations and experimental results.The second part of this thesis deals with the new challenges in drives and power converters.Power electronics is now pervasive in even most applications. Frequency converters, drives, active filters and rectifiers, power supplies, induction heating, new power transmission systems (HVDC) and renewable energy sources include any type of static converter.Hence, it is necessary to develop new tools to experiment and to teach these new applications. The work presented in this second part has been done by the author during these last years in the education and training of drives and power electronics.This work has the result of the construction of a new platform for the experimentation, training and education for drives and power electronics. This unique platform appears as an effective tool also inside the European Higher Education Area, because is a learn-by-doing tool, and uses transverse knowledge from other disciplines.

El objeto o la problemática de estudio de la mencionada tesis doctoral lo constituye el análisis de la carpeta docente del profesorado universitario novel.La carpeta docente (en su acepción original, portafolio del profesorado) constituye un fenómeno relativamente reciente en el campo de la formación docente en general, y la de la formación del docente universitario, en particular. Este y algunos más fueron motivos que determinaron a manifestar mucho interés por este foco de investigación. Si bien el portafolio como carpeta de aprendizaje de los estudiantes ha sido investigado de forma recurrente en la Universidad de Barcelona, los análisis sobre la carpeta docente del profesorado universitario novel son escasos en este contexto.Por ello, el objetivo principal de este trabajo de investigación es el de indagar sobre la mejora docente en la aplicación de esta herramienta formativa en el desarrollo profesional del profesorado universitario novel de la Universidad de Barcelona, profesorado que ha elaborado una carpeta docente en los cursos de iniciación en docencia universitaria que imparte el Instituto de Ciencias de la Educación para el profesorado universitario novel de esta universidad.El marco teórico que se aborda en este trabajo responde a un planteamiento de lo general a lo particular, de un nivel macro a un nivel micro de configuración y análisis. Concretamente, el marco teórico consta de cuatro grandes capítulos.En el primer capítulo ("La nueva enseñanza universitaria y el profesorado que requiere"), la doctoranda realiza un análisis descriptivo y reflexivo sobre el nuevo modelo de universidad del siglo XXI, sobre el contexto actual de la enseñanza universitaria y sobre el modelo de profesorado que requiere.El segundo capítulo, "La formación y el desarrollo profesional del profesorado universitario" analiza la profesión de docente universitario, por una parte y, por otra los modelos y las tendencias en la formación y el desarrollo profesional del profesorado universitario.En el tercero, titulado "La formación y el desarrollo profesional del profesorado universitario novel", revisa la literatura más importante sobre la problemática del profesor universitario novel, se analiza la etapa de socialización en la docencia universitaria y describe varias experiencias o programas de formación inicial llevadas a cabo en diferentes universidades del contexto local, nacional e internacional.En el último capítulo, el más sustantivo del marco teórico, se pretende hacer una síntesis acerca de las experiencias y las investigaciones que se han producido en el campo de la enseñanza universitaria sobre la temática de la carpeta docente.La presente tesis doctoral se aproxima o enmarca en un enfoque cualitativo. Dentro del enfoque cualitativo optamos, como metodología de la investigación, por un estudio de casos como la mejor opción para dar cuenta del objeto de investigación. En esta investigación se realiza un "estudio de casos múltiple", dado que la muestra del estudio está constituida por diez profesores universitarios noveles y los datos provienen de diferentes fuentes de información y de la aplicación de varios instrumentos de recogida de datos.El escenario de la investigación es el Curso de Iniciación en la Docencia Universitaria impartido por el Instituto de Ciencias de la Educación (ICE) de la Universitat de Barcelona. La muestra esta constituida por diez docentes noveles universitarios que cursaron este postgrado en una de las ediciones de los cursos 2003-2006 y que pertenecen a diversas áreas de conocimiento de la UB.Para recoger y registrar la información propia de todo el estudio de casos, los instrumentos empleados fueron: la entrevista en profundidad, el análisis textual (análisis de contenido de las diez carpetas docentes) y un cuestionario de opinión.Y finalmente, el informe narrativo del estudio de casos es descriptivo e interpretativo y las conclusiones son relevantes y pertinentes para este estudio. Las conclusiones nos llevan a una propuesta de mejora de la carpeta docente del profesorado para su formación y desarrollo profesional. / In this doctoral thesis I aim at investigating the role of the teaching portfolio in the professional development of new members of the teaching staff at university level.The thesis is divided into five parts. The first two parts are relative short and serve as an introduction. In the first part, I introduce the topic of my thesis and explain why I was deciding to engage in research on this topic. In the second part, I describe how I planned my research.In my third, quite extensive part I develop a theoretical framework for my research.In the third part of my thesis, I present the methodological framework of my research. I begin by characterising my own work as qualitative study in the field of educational research using the method of case studies. I then suggest to develop a questionnaire for my subjects as well as an in-depth interview on the topic of teaching portfolios and a method to analyse the teaching portfolios of a selected number of my subjects. I also demonstrate that my methodological approach satisfies established criteria for scientific rigour (chapter 1). In the second chapter, I describe her sample-new members of the teaching staff at the University of Barcelona-as well as the data collection process and the procedures for data analysis. In my third chapter, a present and interprets the findings of my study. More concretely, I explain how the teaching portfolio is perceived by my subject, how it helps them to reflect on their teaching and what role it is perceived to play in their professional development.The fifth part of my work concludes my study. I point out that the teaching portfolio is perceived from a variety of angles by my subjects, but that there is also quite some communality among the different perspectives with regard to the potential of teaching portfolios to help young university teachers to reflect on their teaching and to develop a professional identity.

Les tecnologies de la informació i la comunicació han evolucionat molt ràpidament en els darrers 5 anys, impregnant tots els àmbits de la societat. Aquest canvi va alhora estretament relacionat amb un canvi social, també a tots els nivells. Noves demandes, nous reptes i noves necessitats a les que cal fer front. El món educatiu no està al marge. Si bé les tecnologies no són agents de canvi de per se, són moltes les eines i recursos tecnològics que poden ajudar a millorar certs aspectes i en facilitar el canvi tant metodològic com procedimental. Centrant-nos en l'educació superior, de totes aquestes noves eines hem triat els blocs per la seva ràpida popularització, senzillesa d'ús i la gran diversitat de possibilitats que ofereixen. La tesi pretén mostrar que la utilització del bloc a la docència universitària afavoreix l'aprenentatge autònom de l'estudiant i és un sistema de creació de coneixement que pot servir tant pel professor com per a l'estudiant, des del punt de vista dels processos d'ensenyament - aprenentatge en el marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior. I alhora pot ser una eina de gestió de la informació, socialització i intercanvi per a l'investigador. En el primer context, s'han dut a terme dos estudis de casos en situacions educatives reals. En un es tracta d'un ensenyament totalment a distància, a la Universitat Oberta de Catalunya i en l'altre, educació presencial a la Universitat de Barcelona. L'ús dels blocs en els dos casos, es centra en la reflexió de l'estudiant sobre el propi procés d'aprenentatge. I des del punt de vista de l'investigador, aquesta investigació, també pretén explorar les possibilitats d'aquesta eina basant-se en el seu ús per a l'elaboració de la pròpia tesi, d'una forma més etnogràfica, a partir de la creació del bloc www.blocdeblocs.net . Aquest anàlisi es fa des de dues vessants: per una banda la comunicativa i de relacions socials (com ha permès posar en contacte persones interessades en el mateix tema, usuaris de blocs, professors, etc.) I obtenir informacions, conèixer experiències, etc. i per altra la creació conjunta de coneixement (fer aportacions al bloc que s'han anat enriquint amb els comentaris, crítiques i valoracions d'altres persones. És a dir, a partir de reflexions personals, aquestes s'han anat transformant i sobretot enriquint amb altres aportacions i punts de vista, posant a prova les possibilitats que es defensen l'ús d'aquesta eina. / The use of ICTs and the adoption to the European Higher Education Area will imply changes in the way students learn and also the way professors teach. The new professor's role will demand an active participation and the use of more resources and new strategies to attend to the emerging needs.Weblogs are a very flexible and easy to use tool that can enhance teaching and learning process. From digital portfolios to self-reflection writings, there are plenty of possibilities.We present two case studies, one based on a first degree face-to-face students, and another based on an online masters degree.The main purpose is to analyze some educational practices of using weblogs in higher education and try to set up some considerations for professors who want to start using it.

La docencia universitaria ha sido y es eje de distintas investigaciones, aquí el interés se centra en la construcción del conocimiento práctico docente desde distintas áreas del conocimiento. Fundamentalmente la indagación busca comprender la complejidad y particularidad de la interrelación entre el marco epistemológico personal y lo pedagógico didáctico del conocimiento docente desde las características de las propias disciplinas y en el marco de un contexto socio-cultural e institucional propio. Entiendo al conocimiento docente como una construcción en donde existe una conexión estrecha entre la acción de la enseñanza y su reflexión (Meijer, 1999; Perrenoud, 2004; Schön, 1992; Tardif, 2004). Es un conocimiento que está enraizado con la práctica. Además es un conocimiento práctico personal (Elbaz, 1983; Clandinin & Connelly, 1988), porque pertenece a la persona (Tardif, 2004), al profesor, está fuertemente influenciado por sus vivencias, experiencias, biografía tanto personal como profesional. Es un conocimiento idiosincrático (Montero, 2001). Pero no solamente influyen factores personales y biográficos propios, sino que además influyen en su construcción y desarrollo, la cultura disciplinar (Becher, 1994), el contexto institucional y organizacional en la cual esté inserto (Feixas, 2004). En cuanto al proceso de investigación, se desarrolla dentro del marco de una tesis doctoral en donde la metodología de trabajo es el estudio cualitativo de casos instrumental (Stake, 1994). Participan tres profesores universitarios de la Universidad de Barcelona considerados buenos docentes por sus prácticas de enseñanza tanto por sus colegas como por sus estudiantes. Cada uno de ellos pertenece a tres áreas de conocimiento distintas: Economía, Matemáticas y Medicina. A través de una aproximación fenomenológica hermenéutica (Creswell, 2007) se pretende acercar al fenómeno desde la perspectiva de los mismos protagonistas (los docentes) e interpretarlos, dentro del escenario natural de su desarrollo. Es por ello que uno de los instrumentos de recogida de información más relevante del estudio es la observación no participante de las sesiones de clase de todo un semestre. También se utilizan: las conversaciones informales con los profesores, la entrevista en profundidad y el análisis de material curricular y didáctico, y documentos de la política docente institucional. El análisis de la información se hace siguiendo la propuesta de Glaser y Strauss (1967) de comparación constante, como un proceso fuertemente inductivo de construcción de categorías y metacategorías. Como consecuencia del mismo los resultados se organizan por medio de cuatro informes. Cada uno de los tres primeros profundiza la mirada en la particularidad y riqueza de cada uno de los tres casos; por el contrario el cuarto informe resalta un análisis transversal de los profesores. Por último cabe resaltar que los resultados revelan un conocimiento práctico docente que se constituye en un entretejido complejo entre lo disciplinar y lo pedagógico-didáctico entre otras dimensiones que se ponen en juego. Además y dada la naturaleza del conocimiento docente, la dimensión disciplinar emerge al servicio de lo pedagógico didáctico, sin que por ello dicha dimensión disciplinar pierda su relevancia, todo lo contrario es fundamental un conocimiento de las estructuras del mismo. / University teaching has been and is already the focus of different researches. In this case the interest is centred on teacher practical knowledge construction within different disciplines. The aim of the research is to comprehend the complexity and particularity of the relationship between personal epistemology frame and pedagogical-didactic approach of teacher knowledge from different knowledge areas, immerse in a socio-cultural and institutional context. This research process has been developed within a Phd thesis work where the methodology was a qualitative instrumental study case (Stake, 1994). Three university teachers participated in the research as instrumental cases, the three of them where positive valued not only by their students but also by their colleagues. Each of them belongs to different knowledge fields: Economy, Mathematics and Medicine. Besides, it is a hermeneutic phenomenological approach, where the interest is focus on the phenomena from the protagonist point of view, and interpret them, (Creswell, 2007) within natural settings. Non- participative classes’ observation was one of the main data gatherings. Also, non formal conversation before and after classes sessions with the professors, two in depth interviews with each of them, and curriculum material and institutional documents analysis completed data instruments gathering. Concerning data analysis it was a constant comparative method (Glaser & Strauss, 1967) where categories and metacategories were constructed in an inductive process. Finally, it is possible to remark that the results show out a practical teacher knowledge where the subject matter knowledge and pedagogical-didactical relationship it is complex and intertwined. The nature of teacher knowledge reveals that discipline dimension is subordinated to pedagogical one. This doesn’t mean that a profound content knowledge is indispensable within this relationship.

La Universitat és, des de la seva creació, l’organització encarregada de crear i divulgar el coneixement existent en la societat i alhora de formar professionals pel intervenir en la societat del present i del futur. En un moment social de canvis constants i vertiginosos on el coneixement i el món laboral va prenent formes diverses dia a dia, es creen tendències innovadores que ajustin les funcions de les institucions als requeriments de la societat del moment. La institució universitària no està exempta d’aquestes inèrcies innovadores. Als canvis diversos que es produeixen en tots els àmbits de la societat del moment, s’hi sumen les exigències fruit de l’adjunció als espais internacionals d’educació superior. Els objectius d’aconseguir l’adquisició de competències diverses en els estudiants, a més dels coneixements indispensables per obtenir l’acreditació, provoquen la necessitat de que els docents reflexionin sobre la seva pràctica diària i si s’escau, implementin modificacions. Front aquest encàrrec la institució ha de vetllar perquè els professionals que gestionen el coneixement compleixin el seu encàrrec el millor possible oferint tot allò que necessitin per a realitzar les seves funcions amb la màxima qualitat. Part de la consecució d’aquesta fita té a veure amb l’aportació d’una formació adequada dels agents protagonistes: els docents. Una formació planificada i dissenyada per a cobrir totes les necessitats que genera el propi sistema com les que puguin sentir els propis docents. Intuïtivament i de manera racional es podria afirmar que la formació més adequada seria la que proporcionés als docents tot allò que els manca per a fer la seva activitat professional però, qui és qui expressa aquest detall: la pròpia institució o els mateixos docents? La formació ha de partir del que la institució creu que els docents no tenen o ha de facilitar respostes als problemes que tenen els docents en executar les seves activitats diàries? Fins a quin punt el professorat actual se sent preparat per a gestionar els canvis que se li exigeixen? Tenen els docents la preparació pedagògica per implementar modificacions en les seves pràctiques? Els docents que actualment exerceixen a la Universitat tenen la formació pedagògica suficient per a donar resposta als requeriments emergents? Dissenyar una formació sense preguntar quins són els problemes que tenen els directament afectats, podria ser un disseny avocat al fracàs. Així doncs, el primer que cal esbrinar és quina necessitat tenen els docents universitaris de qualsevol camp de coneixement de formar-se pedagògicament per a adaptar-se a les demandes diverses -i si responen positivament-, cercar quines són aquestes necessitats concretes. No seria correcte, ni coherent, dissenyar un pla de formació sense conèixer les fortaleses, debilitats i necessitats del sistema i dels professionals que han estat i estan en l’exercici de la seva professió. Cal tenir present a quins destinataris s’adreça i en quin context estan ubicats i quina formació pedagògica s’està oferint des de la formació inicial i des de la formació permanent en la institució universitària. A partir d’aquestes informacions es pot començar a escriure el full de ruta adequat a cada circumstància, facilitant la planificació de les possibles accions sense caure en el parany de crear una formació inadequada per a professionals que no ho necessiten, o planificar una formació en destreses que ja posseeixen els receptors. Conèixer en profunditat les necessitats és bàsic per a dissenyar una estructura formativa que, recolzada des de l’Administració doni l’embranzida necessària per engegar els diferents projectes ajustats a cada realitat. / Ever since universities were created, they have been entrusted with the tasks of creating and passing on the sum of society’s knowledge, and of training professionals to fulfil certain functions in society, both now and in the future. These days society is undergoing constant and vertiginous change, with knowledge and working practices transforming by the day, and we are seeing innovative trends in institutions as they adapt to its current requirements. Universities are no exception. Not only must they meet the needs of a changing society, but they also have to address the demands of an increasingly international higher education, which emphasises student acquisition of skills, as well as the knowledge needed to obtain qualifications. Faced with this responsibility, universities must ensure that their teaching staff fulfil their duties to the best of their abilities, and provide them with everything they need in order to do so. Achieving this goal has to do in part with providing suitable training, but what should this training consist of? Should we take into account the needs of the institution, or the needs of the teachers themselves? To what extent does the current teaching body feel prepared to manage the changes demanded of them? Do teachers have the educational background they need in order to improve their practices? A training program that does not address the problems of those directly affected is likely to be doomed to failure. It is therefore essential to establish firstly whether there is a need to provide university teaching staff in any given field with training in order to be able to adapt to the various demands placed on them, and if there is, to find out their specific needs. This information can be used to design a “road map” for each particular circumstance, making it possible to plan possible actions without falling into the trap of creating an unsuitable training program that is irrelevant to the professionals concerned, or of providing training in skills that the recipients already possess.

La idea principal d'aquesta tesis és la discussió sobre si les pràctiques presencials poden ser substituïdes per les no presencials utilitzant sistemes de teleformació.Partint d'aquest concepte, les dues idees principals que s'aporten en aquesta tesi sóncom un simulador pot cobrir l'ensenyament de la pràctica i quines directrius podem extraure per a l'ensenyament no presencial i la instrucció dins un laboratori virtual.Conjuntament amb això, per donar solidesa a les conclusions que les dades ofereixen es fa una revisió de les teories de l'aprenentatge escollint les que més s'adiuen amb l'ensenyament de continguts procedimentals. Aquest marc teòric serà el que el permetrà donar directrius per a la creació de laboratoris virtuals en els estudis d'Enginyeria.És finalitat d'aquest estudi mostrar que les actuacions docents i processos d'aprenentatge efectius, ho són perquè se sustenten en explicacions coherents que tenen a veure amb com el subjecte aprèn (i per tant com, a partir d'aquí, el docent ensenya).S'ha de tenir present que aquesta tesi, a part del camí de recerca que obre i de lesaportacions que poden servir per treballs futurs, fa una revisió a fons de l'assignaturad'Electrònica, seguint l'esquema de treball que hem exposat fins ara:a) Revisió de la teoria precedent (aprenentatge, coneixement de conceptesabstractes)b) Aplicació a la matèria i al centre en concret (apropament de la teoria a lapràctica docent quotidiana)c) Validació experimental (disseny quasiexperimental i anàlisi de resultats)d) Obtenció de directrius per al disseny instruccional / La idea principal de esta tesis es la discusión sobre si las prácticas presenciales puedenser sustituidas por las no presenciales utilizando sistemas de teleformación.Partiendo de este concepto, las dos ideas principales que introducimos en esta tesis soncomo un simulador puede cubrir la enseñanza de la práctica y que directrices podemos extraer para la enseñanza a distancia no presencial y la instrucción dentro de unlaboratorio virtual.De igual forma, para dar solidez a las conclusiones que los datos ofrecen se hace unarevisión de las teorías del aprendizaje escogiendo las que más congenian con laenseñanza de contenidos procedimentales. Este marco teórico será el que el permitirádar directrices para la creación de laboratorios virtuales en los estudios de Ingeniería.Es finalidad de este estudio, mostrar que las actuaciones docentes y procesos de aprendizaje efectivos, lo son porque se sustentan en explicaciones coherentes que tienen a ver con la forma de cómo aprende el sujeto (y por tanto como, a partir de aquí, el docente enseña).Hay que tener presente que esta tesis, además del camino de investigación que abre y delas aportaciones que pueden servir para trabajos futuros, hace una revisión a fondo de laasignatura de Electrónica, siguiendo el esquema de trabajo que hemos expuesto hastaahora:a) Revisión de la teoría precedente (aprendizaje, conocimiento de conceptos abstractos)b) Aplicación a la materia y al centro en concreto (acercamiento de la teoría a lapráctica docente cotidiana)c) Validación experimental (diseño casi-experimental y análisis de resultados)d) Obtención de directrices para al diseño instruccional / The main goal of this thesis is to discuss whether it is possible to substitute learning in a classroom setting for learning out of the classroom setting via online training systems.Parting from this concept, the two main ideas this thesis deals with are how a simulatorcan cover the teaching of practical aspects and the rules we can apply to non attendedlearning and instruction within a virtual laboratory.In order to provide solidity to the conclusions offered we have revised the theories onlearning, choosing those which are easier to apply to the teaching of practical contents.This theoretical setting will allow us to provide instructions for the creation of virtuallaboratories within the Engineering studies.Our aim is to show that effective teaching and learning processes are so because they are based on coherent explanations related to how the person learns (and how, parting from this, the teacher teaches).Besides the doors it opens for research and the contributions it makes to future work,this thesis does an in depth revision of the Electronics subject, following the workprocess presented up to now:a) Revision of previous theory (learning and knowledge of abstract concepts)b) Application to the specific matter and centre (bringing theory closer to the daily teaching practice).c) Experimental validation (nearly experimental design and results analysis)d) Achievement of rules for instructional design

La enseñanza y evaluación automática a través de un sistema Computer Based Assessment (CBA) requiere de software especializado que se adapte a la tipología de actividades a tratar y evaluar. En esta tesis se ha desarrollado un entorno CBA que facilita el aprendizaje y evaluación de los principales temas de una asignatura de bases de datos. Para ello se han analizado las herramientas existentes en cada uno de estos temas (Diagramas Entidad/Relación, diagramas de clases, esquemas de bases de datos relacionales, normalización, consultas en álgebra relacional y lenguaje SQL) y para cada uno de ellos se ha analizado, diseñado e implementado un módulo de corrección y evaluación automática que aporta mejoras respecto a los existentes. Estos módulos se han integrado en un mismo entorno al que hemos llamado ACME-DB. / Teaching and automatic evaluation through Computer Based Assessment (CBA) requires of specialized software tools capable to correct different type of activities. In this work, we have analyzed the main topics of a database course (entity/ relationship diagrams, class diagrams, relational database schemas, normalization, relational algebra and SQL) and for each one of them we have reported the state of art on CBA tools. Afterwards, we have proposed a new CBA environment for teaching and learning database. This environment, denoted ACME-DB, is composed of different modules capable to automatically correct and evaluate exercises of main topics of a database course providing improvements over existing tools.

Esta tesis doctoral postula que el programa de las asignaturas, es un indicador de cómo es la docencia universitaria directa del profesor e el aula, por su función preparatoria y reflexiva de la tarea docente. Se han recogido diferentes modelos de confección de programas docentes, confeccionando una guía de los elementos que debe contener un buen programa universitario. Esta guía ha sido evaluada y contrastada tanto por expertos, profesores y alumnos. También se ha realizado una evaluación del instrumento confeccionado utilizando procedimientos cuantitativos y cualitativos de análisis. Se ha llegado a la conclusión de que el programa si bien no es un elemento predictor de la buena docencia si que lo es de la mala docencia.