Aquesta tesi doctoral té per objecte l’estudi del règim jurídic del comerç interior a l’ordenament jurídic espanyol. S’abasten les bases constitucional que incideixen en el comerç interior i les principals qüestions que aborda la Directiva 2006/123/CE, del Parlament europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. S’estudia la incidència de la Directiva de Serveis sobre l’ordenació dels equipaments comercials, en l’àmbit estatal i autonòmic. També s’analitzen les externalitats que generen els grans establiments comercials, com a nous escenaris de consum, i la influència amb el model de ciutat. Es dissenya un nou concepte d’urbanisme comercial, apartant les tradicionals polítiques comercials i substituït-les per la utilització dels instruments de planificació de l’ordenació del territori i l’urbanisme i de protecció mediambiental. Finalment, s’analitza el règim jurídic dels horaris comercials per la rellevant actualitat i conflictivitat que presenta i per la vinculació amb l’ordenació dels equipaments comercials i el model de ciutat. / This thesis aims to study the legal system of internal trade in the Spanish legal system. Supplied constitutional bases that affect the internal trade and the main issues addressed by Directive 2006/123/EC of the European Parliament and of the Council of 12 December 2006 on services in the internal market. We study the impact of the Services Directive on the management of commercial facilities, at state and regional level. It also discusses the externalities generated by large commercial establishments such as new stages of consumption, and influence with the city model. Designing a new concept of business planning, separating the traditional trade policies and replace them with the use of the instruments of planning and urban planning and environmental protection. Finally, we analyze the legal system of trading hours relevant to the present conflict and presented, and the relationship with the management of shopping centers and the city model.

This thesis focuses on regional coastal planning, starting with a look at the scope of the new coastal planning responsibilities assumed by the Catalan Government as established in article 149.3 of the Statute of Autonomy of Catalonia, and then analysing the urban master plans for the coastal system. The thesis begins (Chapter 1) with a study of the evolution of the legal framework for coastal planning and its complex division of responsibilities, which has been conditioned by two recent events: the new responsibilities incurred by the Catalan Government in the matter of coastal planning and sentence 31/2010 passed by the Constitutional Court concerning the Statute. Then (in Chapter 2) other coastal planning models, with problems similar to our own, are studied by comparing cases in both foreign and autonomous law that provide solutions and ideas to help shape a more ambitious model for the protection of our coastline. The main body of the thesis (Chapter 3) deals with the key to the current plans for the Catalan coastline: the urban master plans for the coastal system. Seven years after they were passed a jurisprudential analysis has been conducted to know how well they fit in with the principle of municipal autonomy, their suitability to regional and municipal planning, and the possible pecuniary liability incurred by the state upon their approval. The thesis concludes (Chapter 4) by defending the need to articulate an integrated management model for the Catalan coastline with a Catalan law governing coastal planning, which would serve to deal not only with the risks this area is subject to, but also with the need to limit the negative effects of the proposed reform of the state coastal law / La tesi se centra en l’estudi de l’ordenació urbanística i territorial del litoral, partint de les potencialitats de les noves competències de la Generalitat de Catalunya en ordenació del litoral atorgades per l’article 149.3 de l’Estatut i analitzant la figura dels plans directors urbanístics del sistema costaner. El treball s’inicia (capítol I) amb l’estudi de l’evolució del marc jurídic en ordenació del litoral i el seu complex marc competencial, condicionat per dos elements recents: les noves competències traspassades a la Generalitat en matèria d’ordenació del litoral i la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 sobre l’Estatut. A continuació (capítol II) s’estudien altres models d’ordenació litoral en el dret comparat estranger —de França, Itàlia i els EUA— i autonòmic, amb problemàtiques similars a les nostres, que ens aporten solucions i idees per ajudar a configurar un model més ambiciós de protecció de la nostra costa. En la part central de la tesi (capítol III) s’aborda l’estudi de la peça clau de l’actual ordenació del litoral català: els plans directors urbanístics del sistema costaner. Set anys després de la seva aprovació —i a través de la jurisprudència—, s’analitza el seu encaix en el principi d’autonomia municipal, la seva adequació al planejament territorial i municipal, així com l’eventual responsabilitat patrimonial que va operar en la seva aprovació. Finalment, el treball es clou (capítol IV) defensant la necessitat d’articular un model de gestió integrada del litoral català a través d’una llei catalana d’ordenació del litoral que serveixi per fer front als riscos a què es troba sotmès aquest espai, però també a la necessitat de limitar els efectes negatius de la reforma de la Llei de costes estatal que ara es planteja