Resums pendents

El Diccionari d’Escenografia i Escenotècnia, és el primer estudi en llengua catalana que recull la terminologia referent al món del teatre en aquests àmbits. Els termes estan directament relacionats amb tots dos àmbits: escenografia i escenotècnia, i amb l’ús que els seus professionals i afeccionats fan del lèxic teatral més general. El treball és una obra terminològica multilingüe amb 2.573 entrades amb les seves equivalències en castellà, francès, italià, anglès i alemany. En 385 d’elles hi ha notes tècniques que amplien la informació útil de l’entrada. Un total de 16.377 termes en els sis idiomes. Incorpora 1.037 il·lustracions i imatges que complementen els termes. Incorpora un annex de 20 termes en català que fa referència a escenografia i maquinària escènica que han estat usats, i sovint encara són usats, als tallers d’escenografia i escenaris. La majoria d’ells han estat recollits per l’autor a través de la tradició oral i molts d’ells mai no havien aparegut en cap glossari o llibre imprès. Aquesta tesi té com a destinatari principal el jurat que l’ha de valorar. Però també aquelles persones, professionals i aficionats del món de l’espectacle, en contacte directe amb l’escenari, escenografia, maquinària, luminotècnia, attrezzo, àudio, caracterització, sastreria, perruqueria, regidoria, producció, direcció tècnica, direcció escènica i artistes en general de les arts de l’espectacle. La utilitat d’un treball d’aquesta mena es farà evident durant les gires d’espectacles per l’estranger, o com a eina bibliogràfica. / Dictionary of Scenography and Stagecraft is the first study that collects in Catalan terminology referring to the theatre in these areas. The terms are directly related to two areas: scenography and Stagecraft and use of the most common lexicon of their professionals and amateurs. The thesis is a multilingual terminological work with 2,573 entries with their Spanish, French, Italian, English and German equivalents. In 385 of them there are technical notes that extend the useful information from the input. A total of 16,377 words in six languages. Includes 1,037 illustrations and pictures that complement terms. Includes an appendix of 20 Catalan terms related to scenography and stage machinery which have been used, and still currently used, in scenery workshops and stage. Most of them have been collected by the author through the oral tradition and many of them have never appeared in any printed book or glossary. This thesis has as main target the jury that will evaluate it. Also to those people, professionals and amateurs from the world of show biz, come into contact whit the stage, scenography, machinery, lighting, props, sound, characterization, costume, stage management, production, technical direction, stage direction and performing arts artists in general. The usefulness of this kind of essay will become evident during the tours performances abroad, or as a bibliographic tool.

Resums pendents

La investigación se centra en la 'performative voice' en la obra dramática de Beckett. El término 'performative' es usado para abarcar: (a) la 'intencionalidad' de las voces, la voluntad que las lleva a expresarse, y (b) la 'materialidad' de estas voces, como suenan en realidad. Se incluyen en el análisis tanto el discurso dramático como los aspectos técnicos relativos al sonido.El estudio de la 'performative voice' abarca las siguientes áreas:·La génesis de la 'performative voice' en las primeras obras de ficción de Beckett. ·La manera en que la voz es tratada en medios distintos como el teatro, la radio y la televisión. ·La personificación de la voz y de que manera la voz como 'personaje' está en relación con otros elementos dramáticos.·La relación entre voces habladas y escritas y la adaptación de un tipo de prosa específico para el escenario. / The investigation centres on the 'performative voice' in Beckett's dramatic oeuvre. The term 'performative' is used to cover: (a) the 'intentionality' of voices, the will that drives them to speak, and (b) the 'materiality' of these voices, how they actually sound. Both dramatic speech and technical aspects of sound reproduction are included in the analysis.The study of the performative voice covers the following areas:·The genesis of the performative voice in Beckett's early fiction.·The way in which voice is treated in the different performance media of the stage, radio and television.·The personification of voice and how voice as a 'character' relates to other dramatic elements.·The relationship between spoken and written voices and the adaptation of a prose work for the stage.

The specification of the vertebrate limb skeleton is a classical model to study pattern formation during development. Two different theories have been proposed to explain this process: the Turing mechanism and the Positional Information model. This thesis uses computational modeling to explores to which extent these two theories can be combined to explain digit patterning. The main result of this work is a computational model of digit patterning that suggests that a Turing mechanism modulated by Hox genes and Fgf-signaling underlies digit specification. By comparing simulations and experimental data we show that the Turing mechanism is implemented by Bmps, Sox9 and Wnts. The model shows that a combination of Positional Information and Turing can implement an extremely reliable patterning mechanism and suggests that Fgf-singling coordinates patterning and growth / L'especificació de l'esquelet de las extremitats dels vertebrats és un model clàssic per estudiar la formació de patróns durant el desenvolupament. Dues diferents teories van propusarse per explicar aquest procés: el mecanisme de reacció-difusió de Turing i el model de Positional Information. Aquesta tesi utilitza modelos computacionals per explorar si aquestas dues teories es poden combinar per explicar el patron dels dits. El resultat principal és un model computacional que suggereix que un mecanisme de Turing modulat per Hox genes i Fgfs controla l'especificació dels dits. Comparant simulacions amb dades experimentals aconseguim demostrar que el mecanisme de Turing és implementat per Bmps, Sox9 i Wnts. A mes, el model mostra que una combinació de un mecanisme de Turing i Positional Information aconsegueix especificar al patró de manera extremadament fiable i suggereix que els Fgfs coordinen la formació del patró amb el creixement.

En esta investigación doctoral analizo los principales cambios en las retóricas del cine de no ficción en la era de la post verdad, como una forma de intentar cartografiar las borrosas fronteras discursivas de esta forma cinematográfica, la cual al responder a nuevas maneras de entender la verdad y la realidad en la contemporaneidad, está explorando territorios retóricos que van más allá de los paradigmas clásicos y modernos, tan insertados en la centralidad de la institución documental. Así mismo, mediante la hermenéutica y un análisis retórico específicamente audiovisual busco comprender los contextos situacionales, las intertextualidades y la concepción de la realidad que subyace en los discursos del cine de no ficción de la post verdad. Exploro entonces cómo tales discursos son conscientes de su propia historia, de su subjetividad intrínseca y de la complejidad que implica representar lo real en esta era donde el concepto de la verdad se ha transformado y relativizado, respondiendo así a las sensibilidades y aire del tiempo actual. Es esta la razón por la cual el cine de no ficción interactúa -inspirándose e inspirando- con estrategias discursivas actuales (como las desarrolladas también en la ciencia, los movimientos sociales, las artes o los mass media), dando lugar a novedosas retóricas propias que se pueden detectar en la enunciación audiovisual (actio), el estilo y las figuras retóricas auditivas y visuales (elocutio), las estructuras documentales (dispositio), los argumentos y modalidades (inventio), el mundo proyectado y el contexto (intellectio). Como tal este modo de representación se ha expandido hacia formas más complejas que entre otras características sospechan, deconstruyen, ironizan, reflexionan, reciclan, performatizan, ficcionalizan dicha realidad, constituyéndose en una de las principales fuentes de creatividad, innovación y auto-reflexión de la cinematografía actual y en un importante discurso sobre la contemporaneidad. / In this doctoral research I analyze the main changes in cinema rhetorics of non-fiction in the era of the post-truth, as an attempt to chart the blurry discursive boundaries of this cinematographic form, which to respond to new ways to understand truth and reality in contemporaneity, is exploring rhetoric territories that go way beyond the classic and modern paradigms, so embedded in the centrality of the documentary institution. Likewise, with the use of hermeneutics, and an audiovisual specifically rhetorical analysis I seek to understand the situational contexts, the intertextualities and the conception of reality behind the speeches of post-truth non-fiction cinema. Then I explore how these speeches are aware of their own history, of their intrinsic subjectivity and the complexity that implies to represent the real on this era where the concept of truth has transformed and relativized, answering to sensibilities and air of the current time. This is the reason why non-fiction cinema interacts (inspiring and inspiring itself) with actual discursive strategies (like the ones developed in science, the social movements, arts or mass media), giving place to own novel rhetoric that can be detected in audiovisual statement (actio), in style and in rhetoric auditive and visual figures (elocutio), the documentary structures (dispositio), the arguments and modalities (inventio), the projected world and context (intellectio). As such, this representation method has been expanded to even more complex forms that among its characteristics, they suspect, deconstruct, satirize, reflect, recycle, perfomatize, fictionalize such reality, constituting itself in one of the main sources of creativity, innovation and auto reflection of current cinematography, and an important speech about contemporaneity.

La present tesi doctoral centra la seva atenció en l'anàlisi de les estratègies de gestió de la pràctica esportiva en zones naturals protegides. Consisteix en la identificació de les estratègies de gestió de la pràctica esportiva emprades pels diferents stakeholders implicats, així com de les característiques òptimes dels factors de la governança que les emmarca, per tal d'aconseguir el major grau de sostenibilitat possible dels territoris seleccionats. Les preguntes inicials a partir de les quals es desenvolupa tota la recerca són les següents: 1) Quines han estat les estratègies de gestió de la pràctica esportiva emprades en els espais naturals pels diferents agents implicats (stakeholders)?; 2) Quines són les diferents formes de governança en les quals es produeixen les estratègies identificades? Quines són les característiques dels factors d'aquesta governança que determinen que es generi un major o menor grau de sostenibilitat en el desenvolupament del territori?; 3) Quines conseqüències han tingut les diverses estratègies de gestió identificades sobre el grau de sostenibilitat del.desenvolupament del territori? S'han analitzat les estratègies. emprades en situacions de conflicte reals viscudes en quatre espais naturals catalans a través de l'estudi dels factors del seu mode de governança en cadascuna: els stakeholders implicats, les relacions establertes entre ells i els processos de col.laboració generats; i de l'avaluació de les conseqüències generades per la solució global adoptada sobre el desenvolupament del territori. Els espais seleccionats i les pràctiques esportives analitzades en cada cas han estat els següents: 1. Parc Natural del Montseny: pràctica d'ala delta i cursa Matagalls~Montserrat; 2. Parc del Garraf: pràctica d'escalada i caça; 3. Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter: pràctica de pesca submarina i submarinisme; i 4. Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà: pràctica d'esquí nàutic i surf d'estel. L'aproximació metodològica a la qüestió s'ha efectuat per mitjà d'anàlisi de contingut de documentació existent i, principalment, a través d'entrevistes en profunditat a les persones clau implicades en els conflictes seleccionats. Els resultats obtinguts han demostrat que les característiques del context, l'equilibri en la notabilitat dels stakeholders amb interessos contraposats i l'existència d'un alt grau de connexió i col.laboració entre ells, condicionen, en primer lloc, l'establiment d'un mode de governança concret i, en conseqüència, resulten determinants per a l'assoliment d'un major o menor grau de sostenibilitat del desenvolupament del territori. En tots els casos analitzats, a més, hem pogut observar com les estratègies concretes emprades pels stakeholders han condicionat notablement aquest assoliment. L'aportació final de la tesi doctoral és la definició d'unes línies estratègiques òptimes per a aconseguir el major grau de sostenibilitat possible en el desenvolupament d'un espai natural. / This PhD focuses on the analysis of sport management strategies used in natural protected areas. Its main aim is to identify the sports management strategies used by the stakeholders involved. It attempts to analyse the optimal characteristics of the mode of governance established and its crucial factors to achieve the highest degree of sustainability of the development of the selected areas. To do so, we analyse the strategies used in conflict situations experienced in four real Catalan natural areas through the study of the salience of the stakeholders involved, the relationships established between them and the processes of collaboration generated. Results have shown that the characteristics of the context, the balance in the notability of stakeholders with conflicting interests and the existence of a high degree of connection and collaboration between them, determine the establishment of a particular mode of governance. Therefore, these factors are crucial for the achievement of a greater or lesser degree of sustainability in the development of the territory. In all cases, in addition, we have observed that the specific strategies used by stakeholders have considerably conditioned this achievement. The final result of this research is the definition of a set of strategic guidelines for an optimal sport management of natural areas in order to achieve the highest level of sustainability of their development, so that it can be applied to a large number of natural areas in similar situations.

Tesi realitzada a l'institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) - Centre de Barcelona / Aquesta tesi doctoral pretén establir com a reproduïble i fiable el sistema i mètode TMG (estudi 1) per determinar els canvis produïts a la musculatura de superfície deguts a la fatiga (estudi 2) i a l’estirament (estudi 3). Els resultats obtinguts legitimen el mètode TMG per la valoració de la musculatura de superfície en 1 i 2 observadors experimentats, tant per l’anàlisi de la fatiga aguda produïda per diversos protocols d’entrenament, com per detectar els canvis en el to muscular i la capacitat contràctil produïts per diferents protocols d’estiraments. D’aquesta tesi doctoral n’ha sortit un article internacional indexat (de l’estudi 1), un article per un concurs, un pòster per un congrés internacional, i s’estan preparant 2 articles més (dels estudis 2 i 3) per ser presentats a revistes especialitzades indexades. Del procés, destaquem la importància de la inclusió dels nous paràmetres: la relativització de la magnitud de la contracció i la relació entre la magnitud i el temps en donar la màxima resposta. Tots 2 paràmetres són necessaris a l’hora de comparar resultats i extreure’n conclusions aplicables. De cara a la gestió de la càrrega d’entrenament, revisant la bibliografia queda clar que la velocitat d’execució s’ha d’afegir ineludiblement al càlcul de la intensitat de l’entrenament, així com el percentatge de la 1RM i la gestió del número de repeticions en funció del caràcter de l’esforç màxim. L’estructuració de sèries i repeticions de la sessió d’entrenament en varia l’efecte, inclús amb el mateix número total de repeticions, mateixa sobrecàrrega (en relació a la 1RM), i mateixa velocitat d’execució (en relació a la màxima possible per aquella càrrega). Dels resultats, concloem que el mètode TMG és un mètode vàlid, reproduïble i no invasiu per detectar els canvis en el to muscular i les capacitats contràctils, i per la rapidesa i senzillesa de les mesures, és molt aplicable tant en el món de l’entrenament com en l’àmbit de la rehabilitació. També creiem necessari aplicar-ho en investigacions que tractin el síndrome de sobreentrenament i la fatiga crònica, així com abordar-lo en estudis longitudinals per validar el mètode TMG com una eina per la planificació i valoració esportiva. / The thesis about the "analysis of contractile capabilities using the tensiomyographic method (TMG)" aims to establish reproducible and reliable system and method TMG (study 1) to determine the changes in the surface due to muscle fatigue (study 2) and stretching (study 3). The results legitimate TMG method for the assessment of surface muscles 1 and 2 experienced observers, for the analysis of acute fatigue produced by various training protocols, to detect changes in muscle tone and contractile capacity produced by different stretching protocols. Publications from this thesis: an international indexed article (the first study), an article for a contest, a poster for an international conference, and are preparing two articles (studies 2 and 3) for be submitted to journals indexed. We highlight from the process the importance of the inclusion of new parameters: the ratio of the magnitude of the contraction and the relationship between the magnitude and the time to maximum response. Two all parameters are needed when comparing results and draw conclusions applicable. In order to control the training load, reviewing the literature it is clear that the speed of execution must inevitably add to the calculation of the intensity of the workout, as well as the percentage of the 1RM and control the number of repetitions depending on the nature of the maximum stress. The structure of the series and repetitions workout varies in effect, even with the same total number of repetitions, the same overload (relative to 1RM), and the same execution speed (relative to the maximum possible for that overload). From the results, we conclude that the TMG is a valid method, non-invasive and reproducible to detect changes in muscle tone and contractile capacities, and the speed and simplicity of the measurements, it is applicable in the world of and training in the field of rehabilitation. Also we need to apply it in research dealing with the overtraining syndrome and chronic fatigue, as well as addressing it in longitudinal studies to validate the method TMG as a tool for planning and evaluation of sport.

La transformación digital es un fenómeno de radical importancia en el que se ve implicada gran parte de la sociedad actual, a través de los cambios individuales de prácticas tanto sociales como profesionales, que tiene lugar mediante el proceso singular de la digitalización, donde se procede a la sustitución y adopción de nuevas herramientas y de los datos, y a través del cual se actualizan las técnicas derivadas del dominio analógico en su transición hacia el dominio digital. Éste es un fenómeno perturbador que causa un gran impacto sobre las tecnologías sostenidas del pasado, las cuales modifica sustancialmente, con el fin de adoptar otras tantas que se generan mediante la digitalización. En el caso de los medios cinematográficos, esta transformación se produce en forma de desarrollo de nuevas tecnologías aplicadas a la producción, distribución y exhibición digital. Además, es un proceso irreversible de una sola dirección, que sustituye la tecnología precedente e incentiva las expectativas de nuevo futuro. / The digital transformation is a phenomenon of radical importance to which vast majority of the today’s society is involved, through the individual changes of both social and professionals practices, due to the unique process of the digitalization, in terms of new tools and the data replacement and adoption, and through the updated procedure techniques based on the analog domain facing its transition toward the digital domain. This is a disruptive phenomenon that causes a great impact on the sustained technologies of the past, which replaces substantially, in order to adopt others generated by means of the digitalization. In the case of media, this transformation is produced by the development of new technologies applied to the production, distribution and digital exhibition. Furthermore, this is an irreversible process addressed in a single direction that replaces the existing technologies and stimulates the expectations of new future.

Tesi realitzada a l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) / Objectiu: Conèixer les relacions existents entre les capacitats condicionals, el rendiment esportiu i la lesionabilitat a un equip masculí de bàsquet professional. Disseny: Estudi prospectiu, observacional i descriptiu realitzat amb les dades obtingudes amb la valoració funcional, la valoració del rendiment esportiu i el control de la lesionabilitat de l’equip durant la temporada 2009-2010. Procediment: 12 jugadors de bàsquet d’èlit (alçada mitjana de 196,67 cm. -DT: 95,3 cm.- i pes mig de 95,34 kg., -DT: 10,1 kg.-) van ser analitzats en el seu rendiment esportiu mitjançant les estadístiques oficials dels 71 partits jugats per l’equip durant la temporada (42 a Lliga ACB – finalista -, 22 a Eurolliga – campió-, 3 de Copa del Rei -campió- i 2 de Lliga Catalana i 2 de Supercopa -campió a ambdós casos-); les capacitats condicionals amb un test de resistència submàxim (test8) i un test de força (1/2 squat), i el control de la seva patologia lesional seguint el consens per estudis epidemiològics. Els jugadors van ser monioritzats durant els 7 mesocicles de la temporada, amb un total de 5 tests de resistència i 7 tests de força (on n=7). La primera tècnica utilitzada en l’anàlisi estadístic és un estudi descriptiu de totes les variables per mesocicle i temporada, amb paràmetres de centralització, seguit d’un anàlisi de variança ONEWAY i un de freqüència amb els paràmetres de lesionabilitat. S’estableixen posteriorment correlacions a partir del parametre rho de Spearman entre cada un dels 3 factors investigats. Principals mesures estudiades: La variable utilitzada per a la valoració del rendiment esportiu del jugador és la valoració final de l’estadística oficial de cada partit. Per el control de la lesionabilitat es registra el número total de lesions, segons severitat i tipus, i contabilitzen les hores d’exposició dels jugadors a partits i entrenaments (diferenciant entrenament tècnic i preparació física, que engloba la prevenció de lesions). Amb la valoració funcional obtenim la freqüència cardíaca i lactats al finalitzar el “test 8” i variables de les manifestacions de la força (força, potència i velocitat) amb el test de ½ squat. Resultats: Durant la temporada el rendiment esportiu mig dels jugadors per partit va ser 9,43 (DT:4,65). El 4rt (11,05, DT: 6,64) i 5è mesocicle (10,54, DT: 11,18) presenten les millors valoracions mitjanes. Es van contabilitzar 54 lesions totals (21 van causar baixa esportiva -“time loss”- i 33 van requerir atenció mèdica, però no van causar baixa–“medical attention”), i 114 dies de baixa durant entrenaments o partits per aquest motiu -“return to play” –. Cada jugador va tenir una mitjana de 5,67 lesions totals (DT: 1,50), 1,75 “time loss” (DT: 1,29) i 9,50 dies “return to play”. (DT: 14,11). El major número de lesions va ser durant el 1er (10, DT: 0,84) , 2n (15, DT: 0,90) i 3er mesocicle (9, DT: 0,45) L’equip va realitzar 4438,54h. d'exposició totals, corresponent 236,29h. a partits i 4202,25h. a entrenaments. L’entrenament tècnic mitjà per mesocicle va ser de 285,46h. (DT: 27,96h.), i preparació física 52,68h. (DT: 11,34h.), incloses les pautes de prevenció (12h.; DT: 0,11h.). El 3er mesocicle va ser el de més hores d’exposició total (64,81h., DT: 2,50h.) per jugador i el 6è el que menys (37,93h., DT:0,92h.). La càrrega de partits més alta fou al 5è mesocicle (3,95h., DT: 1,60h.), d’entrenament tècnic al 3er (50,79h., DT: 4,76h.) i de preparació física (15,33h., DT: 9,84h.) i prevenció (3h, DT: 0,75h) al 1er. La FC mitjana de l’equip durant al temporada és de 161,40 ppm (DT: 10,58 ppm), sense mostrar canvis significatius. Els valors mitjans de lactac a 1’ són de 2,85 mmol/l (DT: 0,84 mmol/l) i de 2’62 mmol/l (DT: 0,81 mmol/l) als 3’, amb un descens progressiu a mesura que avança la temporada. Els valors mitjans de potència, força i velocitat per jugador van ser, per a una càrrega de 80kg. van ser 797,58W (DT: 107,32W), 946,62N (DT: 30,63N) i 0,83 m•s (DT: 0,1 m•s) respectivament; per a 90kg. 834,37W (DT: 117,45W), 1030,44N (DT: 56,62N) i 0,79 m•s (DT: 0,1 m•s); i per a 100kg., 860,23W (DT: 140,86W) , 1156,12N (DT: 35,59N) i 0,74 m•s (DT: 0,1 m•s). El comportament descrit per les variables va ser molt similar: millora progressiva fins al 4rt període en que s’obtenen els millors resultats (excepte per potència amb 80kg. que destacà al 2n mesocicle, i velocitat amb 100kg. al 7è.) i manteniment dels valors des d’aquest punt fins a final de temporada. De les 6 correlacions entre factors, hi ha relació entre el rendiment esportiu i les hores d’exposició, amb una significació negativa entre la valoració (VALPr) i l’exposició a l’entrenament (TE) (ro=-0.762; p=0.004) i entrenament tècnic (Ttec) (ro=-0.637; p=0.026). Hi ha una relació negativa significativa entre les hores d’exposició i la lesionabilitat, amb correlació de les hores d’entrenament tècnic (TTec) i les lesions totals (LT) (ro=-0,529; p=0,077). Es dóna una tendència entre rendiment esportiu i lesionabilitat (valoració –VALPr- i lesions totals –LT-, ro=0,55; p=0,064) Les capacitats condicionals tenen una relació significativa amb l’alçada (per lactats a 3’ ro=0,616 i p=0,033) i la lesionabilitat, amb relacions dels paràmetres de força i les lesions totals (LT) molt significatives amb potència amb 80kg (ro=0.898; p=0,006) i significatives per força (ro=0,823; p=0,023) i velocitat (ro=0,774; p=0,041) amb 80kg. La velocitat amb 90kg. es relaciona amb les lesions més severes (TL) (ro=0,878; p=0,009) i potència amb 100kg. amb les lesions totals (LT) (ro=0,805; p=0,029) i V100 (ro=0,898; p=0,006) molt significativament. Globalment no hi ha cap relació entre capacitats condicionals i rendiment esportiu, però sí per mesocicles, on hi ha relacions negatives significatives a 5 del 7 períodes entre els variables de força i de rendiment esportiu. Conclusion:. El rendiment esportiu dels jugadors és millor quant més juguen, tot i que hi ha una tendència a lesionar-se més. La lesionabilitat, és major durant els mesocicles amb més hores d’exposició, i amb l’entrenament tècnic específic els jugadors es lesionen menys. La càrrega de preparació física i prevenció no presenta cap de relació amb el rendiment esportiu ni la lesionabilitat. Amb càrregues lleugeres (80kg. i 90kg.) i valors poc elevats de força (800N a 1050N) durant l’execució del ½ squat, hi ha millor rendiment esportiu i menor lesionabilitat, confirmant-se aquesta última relació com a tendència amb majors velocitats mitjanes. Donats els resultats i relacions nul.les obtingudes, el test 8 no és aplicable al basquet professional. Perspectives: S’obren línies d’investigació de les variables condicionals com a eina de predicció i prevenció de lesions. Atenent a l’aplicabilitat a altres esports col.lectius d’oposició, es proposa el YoYo IR1 Test com a eina de valoració de la resistència al bàsquet / In the context of sports performance, professional sport is characterized by training methods based on the continuous monitoring of the athlete. Its final goal is always to get the best performance, but is based on two different objectives such as knowing at anytime the performance of the player as well as reduce as much as possible the injury incidence. It is in a training methodology based on the integration of specific training variables and their conditional functional assessment, where we pretend to maximize resources and optimize training load. The following study aims to determine the relationship between the state of the players performance during competition of a professional basketball team (ACB and Euroleague), it’s injury incidence and it’s conditioning. This proposal is carried out by analyzing data collected on the conditioning tests during the 2009/2010 season of the same team, choosing a test on strength and endurance by relating them to their own statistical evaluation on official competition and team injury incidence.