Las Percepciones de las Capacidades para la Gestión de la Sostenibilidad del Estudiantado del Grado de ADE de la UPV y la UCV: Análisis Comparado. El propósito de la investigación doctoral es comprender las percepciones y predecir los comportamientos como gestor de Sostenibilidad del estudiantado de Administración y Dirección de Empresas de dos universidades: Universidad Politécnica de Valencia y Universidad Católica de Valencia. Para ello, los objetivos que la vertebran son: 1) Argumentar críticamente una Teoría que, además de ser aceptada por la comunidad científica, sea potente para la comprensión y el aprendizaje de la Gestión de la Sostenibilidad; 2) Seleccionar una Teoría psicosocial, aceptada por la comunidad científica, para comprender y predecir el comportamiento del estudiantado hacia la Gestión de la Sostenibilidad; 3) Construir un cuestionario-escala, a partir de la Teoría seleccionada, siguiendo los procedimientos establecidos por la comunidad de los científicos sociales; 4) Analizar, comentar y discutir los resultados de las respuestas dadas por la población objeto de la investigación; 5) Comparar los resultados obtenidos entre las diversas poblaciones investigadas y establecer semejanzas y diferencias sobre la Gestión de la Sostenibilidad. Las hipótesis son las siguientes: 1) El estudiantado de ambas Universidades es mayoritariamente favorable al aprendizaje de la Gestión de la Sostenibilidad en todos los elementos que configuran las percepciones; 2) Las mujeres muestran percepciones significativamente más positivas que los varones respecto a la Gestión de la Sostenibilidad; 3) Existen diferencias en las percepciones para la Gestión de la Sostenibilidad entre el alumnado de la Universidad Católica de Valencia y el de la Universidad Politécnica de Valencia. Para alcanzar los objetivos propuestos, el proceso de investigación ha cumplimentado las siguientes fases: a)la argumentación de la importancia del problema que se investiga a la que se ha dedicado el capítulo 2º; b)la revisión del estado actual del conocimiento sobre el problema investigado; a ello se ha dedicado el capítulo 1º; c) la justificación de la perspectiva teórica que se adopta,el enfoque del Desarrollo de las Capacidades Humanas,a la que se dedica el capítulo 3º; d) la selección argumentada de la Teoría dela Acción Planificada de Azjen, en el capítulo 4º; e) la presentación crítica de la metodología de la investigación, en el capítulo 5º, que utiliza de forma complementaria la perspectiva empírico-analítica, que permite explicar y predecir el comportamiento del estudiantado; la hermenéutico-interpretativa, que facilita la comprensión de los significados de las intenciones y acciones del alumnado y el método comparado entre el alumnado de una Universidad y la otra; f) la aplicación del cuestionario-escala, análisis de los datos y comentarios de los resultados de las respuestas del alumnado de la Universidad Católica de Valencia (capítulo 6º), del alumnado de la Universidad Politécnica de Valencia (capítulo 7º) y de la comparación entre el alumnado de ambas universidades (capítulo 8ª). Conclusiones: a)la hipótesis 1. El estudiantado de ambas Universidades es mayoritariamente favorable al aprendizaje de la Gestión de la Sostenibilidad en todos los elementos del sistema de actitudes. La hipótesis 1 queda confirmada en 5 de las 8 sub-hipótesis y parcialmente confirmada en las tres restantes; b) la hipótesis 2. Las mujeres muestran un sistema de actitudes significativamente más positivas que los varones respecto a la Gestión de la Sostenibilidad. La hipótesis 2 queda confirmada; c) la hipótesis 3. Existen diferencias en el sistema de actitudes para la Gestión de la Sostenibilidad entre el alumnado de la Universidad Católica de Valencia y el alumnado de la Universidad Politécnica de Valencia. La hipótesis 3 queda confirmada en 7 de sus 9 sub-hipótesis, parcialmente c / Les Percepcions de les Capacitats per a la Gestió de la Sostenibilitat de l'Estudiantat del Grau d'ADE de la UPV i la UCV: Anàlisi Comparada. El propòsit de la investigació doctoral és comprendre les percepcions i predir els comportaments com a gestor de Sostenibilitat de l'estudiantat d'Administració i Direcció d'Empreses de dues universitats: Universitat Politècnica de València i Universitat Catòlica de València. Per a això, els objectius que la vertebren són: 1) Argumentar críticament una Teoria que, a més de ser acceptada per la comunitat científica, siga potent per a la comprensió i l'aprenentatge de la Gestió de la Sostenibilitat; 2) Seleccionar una Teoria psicosocial, acceptada per la comunitat científica, per a comprendre i predir el comportament de l'estudiantat cap a la Gestió de la Sostenibilitat; 3) Construir un qüestionari-escala, a partir de la Teoria seleccionada, seguint els procediments establerts per la comunitat dels científics socials; 4) Analitzar, comentar i discutir els resultats de les respostes donades per la població objecte de la investigació; 5) Comparar els resultats obtinguts entre les diverses poblacions investigades i establir semblances i diferències sobre la Gestió de la Sostenibilitat. Les hipòtesis són les següents: 1) L'estudiantat d'ambdues Universitats és majoritàriament favorable a l'aprenentatge de la Gestió de la Sostenibilitat en tots els elements que configuren les percepcions; 2) Les dones mostren percepcions significativament més positives que els homes respecte a la Gestió de la Sostenibilitat; 3) Existeixen diferències en les percepcions per a la Gestió de la Sostenibilitat entre l'alumnat de la Universitat Catòlica de València i el de la Universitat Politècnica de València. Per a aconseguir els objectius proposats, el procés d'investigació ha cobert les següents fases: a) l'argumentació de la importància del problema que s'investiga a la que s'ha dedicat el capítol 2n; b) la revisió de l'estat actual del coneixement sobre el problema investigat; a això s'ha dedicat el capítol 1r; c) la justificació de la perspectiva teòrica que s'adopta, l'enfocament del Desenvolupament de les Capacitats Humanes, a la qual es dedica el capítol 3r; d) la selecció argumentada de la Teoria de l'Acció Planificada d'Azjen, en el capítol 4rt; e) la presentació crítica de la metodologia de la investigació, en el capítol 5é, que utilitza de forma complementària la perspectiva empíric-analítica, que permet explicar i predir el comportament de l'estudiantat; l'hermenèutica-interpretativa, que facilita la comprensió dels significats de les intencions i accions de l'alumnat i el mètode comparat entre l'alumnat d'una Universitat i l'altra; f) l'aplicació del qüestionari-escala, anàlisi de les dades i comentaris dels resultats de les respostes de l'alumnat de la Universitat Catòlica de València (capítol 6é), de l'alumnat de la Universitat Politècnica de València (capítol 7é) i de la comparació entre l'alumnat d'ambdues universitats (capítol 8a). Conclusions: a) la hipòtesi 1. L'estudiantat d'ambdues Universitats és majoritàriament favorable a l'aprenentatge de la Gestió de la Sostenibilitat en tots els elements del sistema d'actituds. La hipòtesi 1 queda confirmada en 5 de les 8 sub-hipòtesis i parcialment confirmada en les tres restants; b) la hipòtesi 2. Les dones mostren un sistema d'actituds significativament més positives que els homes respecte a la Gestió de la Sostenibilitat. La hipòtesi 2 queda confirmada; c) la hipòtesi 3. Existeixen diferències en el sistema d'actituds per a la Gestió de la Sostenibilitat entre l'alumnat de la Universitat Catòlica de València i l'alumnat de la Universitat Politècnica de València. La hipòtesi 3 queda confirmada en 7 de les seues 9 sub-hipòtesis, parcialment confirmada en 1 sub-hipòtesi i no confirmada en 1 sub-hipòtesi. / Perceptions of the Capacities for Sustainable Management in the Students of "Administration and Business Management" Degree in the Polytechnic University of Valencia and the Catholic University of Valencia: A Comparative Analysis. The purpose of the doctoral research is to understand perceptions and to predict behaviors as Sustainable managers in Administration and Business Management students of two universities: the Polytechnic University of Valencia and the Catholic University of Valencia. To this end, the objectives that underpin are: 1) Critically argue a theory that, in addition to being accepted by the scientific community, is powerful for understanding and learning Sustainability Management; 2) Select a psychosocial theory, accepted by the scientific community, to understand and to predict behavior students towards Sustainability Management; 3) Construct a questionnaire-scale, based on the selected theory, following the procedures established by the community of social scientists; 4) Analyze, comment and discuss the results of the answers given by the population under investigation; 5) Compare the results obtained among different researched populations and establish similarities and differences on Sustainability Management. The hypotheses are: 1) Students of both Universities are mainly favorable to learning Sustainability Management in all the elements that configure the perceptions; 2) Women express significantly more positive perceptions than men with respect to Sustainability Management; 3) There are different perceptions of Sustainability Management among the students in the Catholic University of Valencia and in the Polytechnic University of Valencia. In order to achieve the stipulated objectives, the research process has completed the following phases: a) argumenting the importance of the problem under investigation which is adressed in the 2nd chapter ; b) elaborating the current literature review about the issue under investigation; which is adressed in the 1st chapter; c) justificating the theoretical perspective that is adopted: Development of Human Capacities approach; which is adressed in the 3rd chapter; d) Arguing the selection of Azjen's Theory of Planned Behavior, in the 4th chapter; e) critically presentating the research methodology, in the 5th chapter, which uses in a complementary way the empirical-analytical perspective, which allows explaining and predicting student behavior; the hermeneutic-interpretative perspective, which facilitates understanding the meanings of the intentions and actions in the students and the comparative method between the students at one university and at the other; f) applicating the questionnaire-scale, analysing the data and commenting on the results of the responses of the students at Catholic University of Valencia (6th chapter), the students at Polytechnic University of Valencia (7th chapter) and the comparison between the students of both universities (8th chapter). Conclusions: a) hypothesis 1. The students of both Universities are mostly favorable for learning Sustainability Management in all of the elements of the attitude system. Hypothesis 1 is confirmed in 5 of the 8 sub-hypotheses and partially confirmed in the remaining three; b) hypothesis 2. Women show a system of significantly more positive attitudes than men with respect to Sustainability Management. Hypothesis 2 is confirmed; c) hypothesis 3. There are differences in the attitude system for Sustainability Management among the students of the Catholic University of Valencia and the students of the Polytechnic University of Valencia. Hypothesis 3 is confirmed in 7 of its 9 sub-hypotheses, partially confirmed in 1 sub-hypothesis and not confirmed in 1 sub-hypothesis. / Escámez Marsilla, JI. (2018). LAS PERCEPCIONES DE LAS CAPACIDADES PARA LA GESTIÓN DE LA SOSTENIBILIDAD DEL ESTUDIANTADO DEL GRADO DE ADE DE LA UPV Y LA UCV: ANÁLISIS COMPARADO [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/115487 / TESIS

El propòsit d'aquesta tesi és investigar i descriure els necessaris canvis en la gestió de les escoles de negocis per arribar a ser institucions socialment responsables, i proposa com implementar el procés de canvi. Sustenta que l'educació en gestió responsable no és exclusivament una qüestió curricular, sinó que ha d'involucrar la institució en la seva totalitat perquè els estudiants es formin com a líders responsables i ètics, i proposa un model per a la transformació de les escoles de negocis cap a aquest objectiu. Aquesta tesi està constituïda per vuit articles acadèmics sobre aquest tema; el primer il•lustra la profusió de definicions, teories i enfocaments relacionats amb la Responsabilitat Social Corporativa. El segon article va contribuir a la millor comprensió de la importància de la Responsabilitat Social Universitària a través d'una revisió de la literatura sobre els seus orígens i evolució. En un següent article, titulat Escoles de Negocis Socialment Responsables: Les parts interessades demanen accions urgents, es va investigar si les parts interessades retroalimenten als degans amb suficients arguments per al canvi, i si els requisits d'acreditació de l’AACSB són coherents amb la necessària millora en l'educació de l'ètica empresarial i la responsabilitat social. Les conclusions d'aquest article van portar a la creació d'una cercle virtuós en L'avaluació d'un cercle virtuós per a escoles de negocis socialment responsables, en el qual es proposa a PRME com a centre d'unió amb les principals acreditadores i enquesta / rànquing del Beyond Grey Pinstripes (BGP), per impulsar de forma sinèrgica la transformació de les escoles de negocis. El següent article tracta sobre l'avaluació de requisits per a la classificació en el rànquing BGP, i analitza la metodologia de l'enquesta, ja que és l'única que se centra en els plans d'estudi i continguts de recerca en ètica, responsabilitat social i sostenibilitat de les escoles de negocis. Amb la convicció de la necessària transformació d'aquestes escoles, va seguir un article sobre Un canvi estratègic en les escoles de negocis per a l'educació en ètica empresarial, responsabilitat social i sostenibilitat. L'article següent va ser un co-escrit sobre l'educació empresarial responsable: No una qüestió curricular, sinó una raó de ser de les escoles de negocis, que ha posat èmfasi en la importància de desenvolupar una identitat en les escoles de negocis en relació amb l'ètica i la responsabilitat social. Finalment, tots les aportacions d'aquesta tesi culminen en la proposta d'Un model per a la transformació de les escoles de negocis en institucions socialment responsables, que centra a les persones com la raó última de tota activitat escolar, dirigint totes les polítiques i estratègies cap a una gestió socialment responsable en què les dimensions de l'ètica, responsabilitat social i sostenibilitat són incorporades i integrades en tots els aspectes de l'organització. / El propósito de esta tesis es investigar y describir los necesarios cambios en la gestión de las escuelas de negocios para llegar a ser instituciones socialmente responsables, y propone cómo implementar el proceso de cambio. Sustenta que la educación en gestión responsable no es exclusivamente una cuestión curricular, sino que debe involucrarse la institución en su totalidad para que los estudiantes se formen como líderes responsables y éticos, y propone un modelo para la transformación de las escuelas de negocios hacia ese objetivo. La tesis está constituida por ocho artículos; el primero ilustra la abundancia de definiciones, teorías y enfoques relacionados con la Responsabilidad Social Corporativa, a través de una revisión de literatura. El segundo artículo contribuye a la comprensión de la importancia de la Responsabilidad Social Universitaria mediante una revisión de la literatura sobre sus orígenes y evolución. Un siguiente artículo, titulado Escuelas de Negocios Socialmente Responsables: Las partes interesadas demandan acciones urgentes, se refiere a los argumentos con los que las partes interesadas demandan cambios a los decanos, y enfatiza la insuficiencia de los requisitos de acreditación de AACSB para mejorar la formación con principios éticos y de responsabilidad social. Las conclusiones de este artículo llevan a la creación de un círculo virtuoso en La evaluación de un círculo virtuoso para escuelas de negocios socialmente responsables, en el que se propone a PRME como centro de unión con las principales acreditadoras y la encuesta/ranking de Beyond Grey Pinstripes (BGP), para impulsar de forma sinérgica la transformación de las escuelas de negocios. El siguiente artículo trata sobre la Evaluación de requisitos para la clasificación en el ranking BGP y analiza la metodología de la encuesta, ya que es la única que se centra en los planes de estudio y contenidos de investigación en ética, responsabilidad social y sostenibilidad. Un siguiente artículo propone Un cambio estratégico en las escuelas de negocios para la educación en ética empresarial, responsabilidad social y sostenibilidad. El artículo que sigue, escrito en coautoría sobre la Educación empresarial responsable: No es una cuestión curricular, sino una razón de ser de las escuelas de negocios, hace hincapié en la importancia de desarrollar una identidad en relación con la ética y responsabilidad social. Por último, todos los aportes culminan en la propuesta de Un modelo para la transformación de las escuelas de negocios en instituciones socialmente responsables, que centra a las personas como la razón última de toda actividad escolar, con políticas y estrategias dirigidas hacia una gestión socialmente responsable en que las dimensiones de la ética, responsabilidad social y sostenibilidad son integradas en todos los aspectos de la organización. / The purpose of this thesis is to explore and describe what changes are necessary in the management of business schools in order for them to become socially responsible institutions, and how can the needed process of change be implemented. The thesis upholds that education in responsible business does not depend exclusively on curriculum, but should expand its scope to involve the entire institution towards the objective of educating students for becoming responsible and ethical business leaders. Consequently, a model is proposed for the transformation of a business school into a socially responsible institution. The thesis is paper-based, and comprises eight academic contributions; the first one consists in a literature review on Corporate Social Responsibility which reveals the profusion of related definitions, theories, approaches, and their development. The second paper contributes to the significance and better understanding of University Social Responsibility through a literature review of its origins and evolution. A following article, Socially Responsible Business Schools: Collective stakeholders’ voices demand urgent actions, addresses key stakeholders’ arguments that provide deans with plenty of criteria for change, and stresses the insufficiency of AACSB’s accreditation requirements to improve business ethics and social responsibility education. The conclusions of this article prompted a Virtuous circle for socially responsible business schools, which is constructed with PRME, the leading accreditation bodies, and the Beyond Grey Pinstripes (BGP) ranking for synergistically impelling the transformation of business schools. Inasmuch as the BGP survey and its Global 100 ranking form part of the proposed virtuous circle, a following article, Assessing what it takes to earn a Beyond Grey Pinstripes Ranking, addresses its significance and methodology, since it is the only one that focuses on the curricula and research content of ethics, social responsibility, and sustainability in MBA programmes. The need for the transformation of business schools is thus confirmed, and with this conviction in mind, a paper on A strategic change at business schools towards business ethics, social responsibility, and sustainability education ensued. The next article was co-authored on Responsible business education: Not a question of curriculum but a raison d’être, which stresses the importance of developing an identity in business schools in relation to ethics and social responsibility. Finally, the contributions of this thesis culminate in a proposal of A model for the transformation of business schools into socially responsible institutions, which centres people as the ultimate reason of all school activity, directing all policies and strategies towards a responsible management in which the dimensions of ethics, social responsibility, and sustainability are embedded and integrated in all aspects of the organisation.