Formulación espectral de la radiación en coordenadas cartesianas, cilíndricas y esféricas. Aplicación de la formulación a problemas de diagnostico de antenas, análisis del efecto de radomos y transformación campo próximo campo lejano.Estudio del efecto de errores de medida en campo próximo cilíndrico sobre el diagrama de radiación. Se aplican los desarrollos realizados al diseño, construcción y validación de un campo próximo de medida de antenas en coordenadas cilíndricas. / A unified approach of radiation of sources (antennas) in Cartesian, cylindrical and spherical coordinates is presented. The relationship between model expansions is developed and major characteristics of each modal expansion are discussed.The formulation is applied to the near to far field transformation in cylindrical coordinates and design expressions for the implementation of a cylindrical near-field range are developed. These design expressions allow to specify the measuring system in terms of positioning errors and required signal to noise ratio to achieve a certain degree of accuracy in the far field radiation pattern.Finally, a practical design of a cylindrical near field range operating in S band is presented.

Els sistemes objecte d'estudi en aquest treball són aliatges metàl·lics d'estructura reticular b.c.c. els quals, a baixes temperatures, experimenten una transició de fase estructural de tipus martensític (bàsicament descrita per una deformació de cisallament). Particularment interessants, entre d'altres, són els aliatges: Cu-Zn, Cu-Zn-Al, Ag-Zn, Cu-AI-Ni, ... , a causa de les propietats termomecàniques que posen de manifest i que els fan de gran utilitat en aplicacions tecnològiques (robòtica, aplicacions mèdiques... ) [1]: efecte de memòria de forma i pseudoelasticitat.Aquestes propietats tenen el seu origen en la pròpia transformació martensítica (TM) termoelàstica que experimenten aquests aliatges per sota de la temperatura M(s). A més a més, aquests sistemes (aliatges amb efecte de memòria de forma) experimenten una transició ordre-desordre a una temperatura (Tc) normalment molt més alta que M(s). Per sota de Tc presenten estructures d'ordenació B(2), D0(3) o Heusler.Partint de l'evidència experimental que posa de manifest la forta influència que l'estat d'ordre atòmic de la fase d'alta temperatura [(T)Ms, o fase-beta] té sobre les característiques de la TM [2,3], en aquest treball ens proposem desenvolupar els models pertinents quc permetin de quantificar aquest problema. així com l'associat als efectes d'envelliment observats i que es relacionen amb canvis d'ordre.En el desenvolupament del treball, primerament es fa una revisió de les característiques generals bàsiques de les TM, així com dels principals models utilitzats en l'estudi de transicions de fase i que són emprats al llarg del treball.A fi de dur a terme la quantificació esmentada, es fa indispensable una caractcrització prèvia de l'estat d'ordenació atòmic de la fase-beta. Per fer-ho hem desenvolupat un model termodinàmic en l'aproximació de Bragg-Williams per al cas d'aliatges ternaris que presenten estructures d'ordenació DO(3) (a baixes temperatures) i B(2) (a temperatures intermitges). La seva aplicació al sistema Cu-Zn-Al ens permet avaluar les energies d'ordenació tant per a parelles de primers com de segons veïns.A continuació introduïm un model termodinàmic per a l'estudi concret del nostre problema que ens permet tractar sistemes que experimenten transicions de fase de primer i de segon ordre, amb interacció entre les corresponents formes d'ordenació. Aquesta interacció s'ha introduït a través d'un terme d'acoblament biquadràtic entre els paràmetres d'ordre que descriuen respectivamente les dues transicions de fase. Quan l'apliquem a l'estudi de l'efecte del grau d'ordre atòmic en sistemes que experimenten TM termoelàstiques (aliatges amb efecte de memòria de forma) i transicions ordre-desordre, el model prediu una variació lineal de la constant elàstica C' =(C(11) - C(12))/2 (rellevant del nostre problema) de la fase-beta i el quadrat del paràmetre d'ordre de llarg abast del sistema. Aquest canvi en C' determina els canvis en les característiques termodinàmiques de la TM (T(0), - Delta - H(B->H)). Aquest comportament ha estat justificat comparant els resultats teòrics amb les dades experimentals disponibles per a l'aliatge Cu-Zn-Al.Posteriorment, hem generalitzat el model anterior per poder tractar sistemes no homogenis i s'ha estudiat, a partir d'un formalisme de Fokker-Planck, com evoluciona, a temperatura constant Tf en fase-beta, la constant elàstica C' durant un procés d'ordenació atòmic que segueix un refredament ràpid des de Ti < Tc. Dins de l'aproximació lineal, el resultat és coherent amb les dades experimentals [4].Atès el caràcter fenomenològic de l'aproximació utilitzada, que no permet d'extreure una conclusió definitiva en termes físics, pensem que fóra interessant de dur a terme un estudi a nivell microscòpic per assegurar la validesa de la funcionalitat proposada. Per fer-ho s'ha posat a punt un programa de simulació numèrica pel mètode de Monte CarIo per calcular constants elàstiques en sistemes binaris AB que presenten una estructura reticular de tipus b.c.c. Els paràmetres del potencial per a les diferentes interaccions que s'han de considerar AA, BB i AB s'han obtingut mitjançant ajustos a T =OK, de dades conegudes de la constant elàstica C' a T =T(amb) en funció de la composició [5]. No obstant, posteriorment comprovem que aquest comportament es conserva a temperatura finita, quan C' es calcula numèricament pel mètode de Monte Carlo. Finalment, hem calculat a Tf= OK, C' en sistemes parcials o totalment desordenats (després d'un refredament ràpid des de Ti a Tf = OK). Les configuracions corresponents a diferents graus d'ordenació s'han obtingut per la simulació numèrica d'un model d'lsing utilitzant el mètode de Monte Cario. Els resultats que obtenim justifiquen en forma molt satisfactòria la funcionalitat lineal entre C' i el quadrat del paràmetre d'ordre de llarg abast [6] proposada en el marc d'una aproximación de camp mig [7].REFERÈNCIES1. L. Delaey, R. V. Krishnam, H. Tas i H. Warlimont, J. Mater. Sci. 9 (1974) 1521.2. R. Rapacioli i M. Ahlers, Acta Met. 27 (1979) 777.3. A. Planes, J.L. Macqueron, M. Morin i G. Guénin, Mater. Sci. Engng. 50 (1981) 53.4. T. Castan i A. Planes, Phil. Mag. A (en premsa).5. T. Castan i A. Planes, enviat a J. Phys. F.6. T. Castan i A. Planes, Phase Transformations-87, TheInstitut of Metals (1987). En premsa.7. A. Planes, J. Viñals i V. Torra, Phil. Mag. A48 (1983) 501.

Tesis: "El subsector empresarial no financiero de la economía social. La fiscalidad de las sociedades cooperativas, sociedades laborales y sociedades agrarias de transformación"El primer capítulo de la tesis lleva por título "El sector de la economía social o tercer sector" y en el se procede a delimitar el sector y a exponer los criterios que permitirán seleccionar y agrupar las entidades que lo componen. Distinguimos el subsector empresarial o de mercado de la economía social y el subsector no lucrativo de la economía social. A nosotros en este trabajo nos interesa especialmente el subsector empresarial o de mercado de la economía social y, dentro de él, el no financiero. En esta tesis se utiliza el término financiero en su estricto significado, es decir, reunir, transformar y distribuir disponibilidades líquidas. Es decir, nos interesa el subsector empresarial no crediticio.Asimismo, hacemos referencia al Tercer Sector en la Contabilidad Nacional, a partir del Sistema Europeo de Cuentas SEC-1995.Seguidamente, exponemos las razones del surgimiento de este sector y las aportaciones del mismo al proceso productivo; caracterizamos las entidades de la economía social y exponemos el concepto de Economía Social a partir de las aportaciones de diversos autores y acompañamos las definiciones más recientes.El segundo capítulo, titulado "Los componentes del subsector empresarial no financiero de la economía social", con referencia a las cooperativas, analizamos los orígenes, concepto, principios cooperativos y caracterizamos a la cooperativa como empresa, como sociedad y, finalmente, como sociedad mercantil. También hacemos referencia al marco legislativo cooperativo actual en España y también a la Sociedad Anónima Europea. En cuanto a las Sociedades Laborales, explicamos sus orígenes, características y regulación actual. Con referencia a las Mutuas de Seguros, analizamos su concepto y características y en cuanto a las Mutualidades de Previsión Social, explicamos sus orígenes, concepto y características.También, con referencia a las Sociedades Agrarias de Transformación, explicamos sus orígenes, regulación actual, tipología y características.En el capítulo 3º, analizamos los aspectos económicos más significativos de las Sociedades cooperativas, sociedades laborales y sociedades agrarias de transformación. En relación con las cooperativas, analizamos el capital social, el patrimonio de la cooperativa, las aportaciones al capital social y las aportaciones que no integran dicho capital social y los fondos sociales característicos de las cooperativas. A continuación nos ocupamos de la determinación del resultado del ejercicio.Con referencia a las sociedades laborales, nos ocupamos de analizar el capital social y las reservas. Finalmente, estudiamos las características económicas de las Sociedades Agrarias de Transformación.En el capítulo 4º, nos ocupamos del régimen tributario de las sociedades cooperativas, sociedades laborales y sociedades agrarias de transformación. Analizamos, en primer lugar, los argumentos que existen a favor de un régimen fiscal especial para las sociedades cooperativas, sociedades laborales y sociedades agrarias de transformación. Seguidamente, analizamos los aspectos más significativos del régimen tributario de las cooperativas, nos ocupamos de estudiar el gravamen de los resultados obtenidos por cooperativas, sociedades laborales y sociedades agrarias de transformación en el ámbito del impuesto sobre sociedades, teniendo en cuenta la reforma llevada a cabo por la Ley 35/2006, de 28 de noviembre, Ley 16/2007, de 4 de julio, y otras leyes, y de la tributación y beneficios fiscales reconocidos a estas entidades en el ámbito de otros impuestos(IVA, ITP y AJD, Impuestos locales). Finalmente, nos ocupamos de la retribución del capital en las sociedades cooperativas, sociedades laborales y sociedades agrarias de transformación y de sus aspectos tributarios, así como de la tributación de las cantidades entregadas por dichas entidades a sus socios.Las conclusiones más importantes de esta tesis son las siguientes: las sociedades cooperativas son sociedades mercantiles, salvo las cooperativas sin ánimo de lucro, se debería ampliar los tipos de cooperativas que pueden ser especialmente protegidas (vivienda, enseñanza, etc.); criticamos que en el caso de las cooperativas de trabajo asociado y de explotación comunitaria de la tierra las operaciones cooperativa-socio no se valoren según el valor efectivo, como sucede en el caso de las de consumidores y usuarios; apostamos por no limitar la realización de operaciones con terceros no socios, con la finalidad de poder competir en un entorno global cada vez más competitivo. En este sentido, sugerimos la reforma de la Ley de Régimen Fiscal de Cooperativas, de la Ley Estatal de Cooperativas y de las Leyes Autonómicas de Cooperativas, en esta dirección. Finalmente, consideramos excesivo tener que destinar el 25% de los beneficios líquidos de cada ejercicio al Fondo Especial de Reserva, para el caso de las Sociedades Laborales.Thesis / "The non-financial business subsector of the social economy. The taxation of cooperative companies, worker owned companies and agricultural transformation companies"The first chapter of the thesis is entitled "The sector of the social economy or the third sector" in which we define the sector and set out the criteria which allow the entities which make it up to be selected and organized. We make the distinction between the market or business subsector and the non-profit making subsector of the social economy. In this study we are particularly interested in the market or business of the social economy and, within that, the non-financial subsector. In this thesis the term 'financial' is used to refer specifically to gather, transform and distribute liquid assets. That is to say, we are interested in the non-credit business subsector.We also refer to the Third Sector in the National Accounts, part of the European System of Accounts ESA-1995. After this we will set out the reasons why this sector has emerged as well as its contribution to the productive process; we characterize the entities of the social economy and put forward the concept of Social Economy based on the contributions of various authors and the most recent definitions.In the second chapter, entitled "The components of the non-financial business subsector of the social economy", we analyze the concept, origins, and principles of cooperatives and characterize them as businesses, companies and finally as trading companies. We also refer to the current legal framework regarding cooperatives in Spain and the statute for European Public Limited Companies. We explain the origins, characteristics and current regulation of Worker-Owned Companies. We analyze the concept and characteristics of Mutual Insurance Companies and we explain the origins, concept and characteristics of Friendly Societies.We also explain the origins, characteristics, typology and current regulation of Agricultural Transformation Companies.In the third chapter we analyze the most significant economic aspects of Cooperative Companies, Worker-Owned Companies and Agricultural Transformation Companies. Regarding cooperatives, we analyze their equity, their assets, the contributions made to cooperatives' equity and the contributions which do not form part of the cooperatives' equity and the social funds which are characteristic of cooperatives. After this, we try to determine the year's results.We analyze the equity and the reserves of Worker-Owned Companies. Finally, we study the economic characteristics of Agricultural Transformation Companies.In the fourth chapter we deal with taxation system of Cooperative Companies, Worker-Owned Companies and Agricultural Transformation Companies. First we analyze the arguments in favour of a special taxation system for Cooperative Companies, Worker-Owned Companies and Agricultural Transformation Companies. Then we analyze the most significant aspects regarding the taxation system for cooperatives, we deal with the taxation of the returns obtained by the Cooperative Companies, Worker-Owned Companies and Agricultural Transformation Companies in the field of company taxation, taking into account the reform brought about by the Law 35/2006, 28 November, the Law 16/2007, 4 July, and other laws, and the taxation and fiscal benefits conceded to these entities in the field of other taxes (VAT, ITP (capital transfer tax) and AJD (documented legal acts), local taxes). Finally, we deal with the distribution of money in Cooperative Companies, Worker-Owned Companies and Agricultural Transformation Companies, the way it is taxed and the way the money they give their members is taxed.The most important conclusions of the thesis are the following: cooperative companies are trading companies, except for non-profit making cooperatives, and the types of cooperative which are be specially protected (housing, educational, etc.) should be broadened; we criticize the fact that worker cooperatives and community-member land use cooperatives are not valued as they should be, in contrast to consumer and user cooperatives; we advocate not limiting operations with third parties, in order to be able to compete in a global environment which is more and more competitive. For this reason we suggest that reforms are made to the Ley de Régimen Fiscal de Cooperativas (Law for the Taxation of Cooperatives), the Ley Estatal de Cooperativas (State Law for Cooperatives) and the Leyes Autonómicas de Cooperativas (Autonomous Laws for Cooperatives) which will allow this. Finally, we consider it excessive for Worker-Owned Companies to have to pay 25% of the liquid assets from each financial year to the Special Reserve Fund.

INTRODUCCIÓ: L'estandardització de mesures d’hemoglobina glicada A(1c) (HbA(1c)) ha estat una de les principals preocupacions en el camp de la bioquímica clínica des de la publicació dels estudis DCCT i UKPDS. Des del desenvolupament del mètode de referència per a mesurar específicament hemoglobina glicada A(1c) en sang humana, s’han publicat equacions per a la transformació de resultats traçables al sistema de referència de la IFCC a resultats traçables als sistemes d’estandardització japonès (JDS/JSCC) i nord-americà (NGSP). Existeixen alguns inconvenients en l’ús d’equacions com el baix nombre de mostres utilitzat en el seu desenvolupament. L’objectiu principal d’aquest estudi fou elucidar dues equacions per a la transformació de resultats traçables al sistema de referència IFCC a resultats traçables als esquemes japonès i nord-americà. Estudiar les implicacions clíniques dels resultats obtinguts, la relació entre, por una banda, de la concentració basal de glucosa en sang amb la concentració de glucosa mitjana estimada a partir del resultat de HbA(1c) i, per altra, de la relació entre la mitjana de les concentracions basals de glucosa i el valor de HbA(1c) i, per últim, l’estudi de la capacitat diagnòstica de la concentració basal de glucosa respecte la HbA(1c). MATERIAL I MÈTODES: Es mesurà el percentatge d’hemoglobina glicada A(1c) en 3000 mostres de sang total per al desenvolupament de cadascuna de les equacions (2000 per a l’elucidació de cada equació i 1000 per a estudiar les diferències entre diferents valors d’hemoglobina A(1c) obtinguts) en dos analitzadors, un calibrat traçable al sistema de referència de la JDS/JSCC o al sistema de referència de la NGSP i un altre calibrat de forma traçable al mètode de referència de la IFCC. S’obtingueren les dues equacions mitjançant mètodes de regressió lineal simple. RESULTATS: Les equacions obtingudes foren: JDS/JSCC(%) = 1,0545*IFCC(%) + 1,129(%) (R^2 = 0,9972) i NGSP(%) = 0,9293*IFCC(%) + 2,1054(%) (R^2 = 0,9979). S’observaren diferències estadísticament significatives entre els resultats obtinguts mitjançant l'utilizació tan de les equacions anteriorment publicades como de les desenvolupades en el present treball i els resultats obtinguts directament de l’analizador. En quant a l’estudi de les seves implicacions clíniques, no s’observà relació lineal entre la concentració basal de glucosa en sang i el valor de la concentració mitjana de glucosa en sang estimada a partir dels valors de HbA(1c), així com tampoc s’observà cap tipus de relació lineal entre el valor de la concentració basal mitjana de glucosa en sang i el valor d’HbA(1c). No s’observaren millors resultats en els paràmetres diagnòstics en l’ús de la concentració basal de glucosa respecte de la mesura d’HbA(1c). CONCLUSIONS: Es possible realitzar la transformació de resultats d’HbA(1c) traçables al sistema de referència de la IFCC a valors traçables als esquemes d’estandardització japonès i nord-americà mitjançant les equacions desenvolupades en el present estudi. L’elevat nombre de mostres utilitzat en el desenvolupament de les equacions proporciona una notable robustesa a les mateixes, garantint-se la qualitat dels resultats obtinguts mitjançant la seva utilització. No s’observà cap tipus de relació lineal entre la concentració de glucosa basal en sang i la glucosa mitjana estimada a partir de l’HbA(1c), ni entre la mitjana de les concentracions basals de glucosa i el valor d’hemoglobina glicada, pel que no es poden obtenir equacions lineals per a l’estimació d’aquestes variables. La HbA(1c) segueix essent la millor prova de laboratori per a el diagnòstic de diabetis mellitus i l’avaluació del control metabòlic dels pacients diabètics. / INTRODUCTION: HbA(1c) measurements are the cornerstone in diabetic patient’s control. Master equations have been published to transform values from the reference method to values traceable to national standardization systems. There are diverse inconveniences in these equations like low sample number use and heterogeneity of methods used to develop equations. The aim of this study was to obtain two equations for reference method values transformation to values traceable to the JDS/JSCC and the NGSP standardization schemes and to compare it with the already published equations. A secondary objective was to study the clinical implications of the obtained results and the relationship between fasting plasma glucose and average estimated glucose concentrations derived from HbA(1c) values and, on the other hand, the relationship between mean values of fasting plasma glucose and HbA(1c) values. MATERIAL AND METHODS: HbA(1c) was measured in 3000 blood samples in two analyzers calibrated traceably to the JDS/JSCC and the NGSP schemes and to the reference method. Two equations for value transformation were developed by simple linear regression methods with use of 2000 paired values and compared with the already published equation using 1000 HbA(1c) values. RESULTS: The equations obtained were JDS/JSCC(%) = 1,0545*IFCC(%) + 1,129(%) (R^2 = 0,9972) i NGSP(%) = 0,9293*IFCC(%) + 2,1054(%) (R^2 = 0,9979). Statistically significant differences were found between the results obtained using these equations, the results obtained with the published equations and those obtained directly from the analyzer. No linear relationship were found neither between fasting plasma glucose and average estimated glucose concentrations derived from glycohemoglobin values nor between mean values of fasting plasma glucose and glycohemoglobin values. Fasting plasma glucose does not provide better diagnostic parameters than HbA(1c) CONCLUSIONS: These new developed master equations are useful tools to transform reference method values to the JDS/JSCC and NGSP schemes values. The elevated nunber of values used in its development provides high robustness to the equations. HbA(1c) remains as the best laboratory test for the evaluation of diabetic patients.

El texto reconstruye una iniciativa de desarrollo de Cultura de Paz en Caquetá, Amazonía colombiana, con epicentro en Florencia, su capital. El trabajo comprende una etapa inicial de sensibilización a través de la experiencia, producida por la inmersión en el mundo de la vida. Luego se pasa a la observación de la forma en la que se tratan los conflictos en diferentes escenarios de socialización: la familia, la escuela, la comunidad y la sociedad. La mirada se posa más en la escuela. Después viene otra etapa de reflexión y acciones formativas y transformativas que buscan primero formar constructores de paz y posteriormente, reflexionar y accionar, operando transformaciones positivas por dichas personas en los entornos de su acción vital.El avance en el conocimiento de la realidad trabajada, se producía simultáneamente con las modificaciones de la misma, a través de las actividades, internas y externas, realizadas, como se plantea en la investigación acción-participativa. En el desarrollo del trabajo, el objeto fue configurándose como los conflictos y su tratamiento: observados, descritos, entendidos y orientados para su transformación creativa y no-violenta. El compromiso académico, prioritario en un primer momento, fue cediendo ante el compromiso social de aportar a la construcción de una Cultura de Paz. Por esta razón, las relaciones entre investigador y objeto de estudio se hicieron más dinámicas y de influencia transformadora recíproca.Poco a poco, la teoría y la práctica sobre la forma de tratamiento de las contradicciones, entre las gentes de la región se han ido aclimatando en el discurso y en la acción, de manera que se pase de la confrontación directa a la argumentación mediada por la palabra y el respeto por las personas. De este modo se transforman positivamente los conflictos, creando consensos necesarios que ayuden a reconstruir tejidos rotos, ocasionados por la fragmentación social en este contexto y que sirvan de referencia para otros.El trabajo de investigación está dividido en cinco capítulos, conclusiones y una propuesta educativa:El primer capítulo, marco histórico y social, violencia, conflicto y paz, se aproxima a la historia de la violencia y el aporte de la educación a la paz. Contextualiza el fenómeno objeto de estudio, al presentarlo desde los distintos intereses que lo fomentan y mantienen a través de visiones hegemónicas e ideológicas que condicionan el posicionamiento de los países.El segundo capítulo, marco conceptual y relacional con la realidad actual, corresponde al marco teórico que define los fundamentos conceptuales de la violencia, el conflicto y su gestión, la cultura y educación para la paz y la fragmentación social. El tercer capítulo, proyecto de investigación, incorpora el diseño del estudio. Se plantea el problema, la justificación, los objetivos, la metodología usada y el conjunto de actividades realizadas en el estudio.El cuarto capítulo, trabajo de investigación en el campo socioeducativo, incorpora el diseño de los proyectos de cooperación internacional desarrollados y su aporte educativo para favorecer una Cultura de Paz. El quinto capítulo, trabajo de investigación en el ámbito escolar, se refiere al informe de investigación en terreno. Profundiza en el conocimiento de los mecanismos formativos y de control que se adoptan en los centros educativos, para hacer frente al fenómeno del conflicto y la forma de tratarlos cuando emergen. Se incluye una propuesta de gestión conflictos en un ámbito escolar.Las conclusiones recogen de forma global los hallazgos de la investigación y se propone la necesidad de emprender acciones y procesos socioeducativos para la Construcción de Paz que conozca y reconozca las claves culturales del entorno.Finalmente se presenta una propuesta socioeducativa de educación para la paz que contribuya a favorecer una Cultura de Paz. / This work reconstructs an initiative to develop a Culture of Peace in Caquetá, the Colombian Amazon, with its epicenter in Florencia, the capital.The text comprises an initial of awareness creating stage by means of the experience produced by being immersed in the real world. After this, we move on to the observation of the ways in which conflicts are handled in different scenarios of socialization: family, school, community and society. The focus, to be more precise, is on school education. This is followed by another stage of reflection, formative and transformative action, which aims to firstly educate peace builders and then reflect and act the consecutive reflection, these people then manage positive transformations in their own everyday environments.The advance in the understanding of the reality under study has been achieved simultaneously with the modifications to same, by means of the activities, internal and external, conducted as outlined in the participatory action research. In the development of the work, the object configured itself on conflicts and their management: observed, described, understood and orientated towards their creative and non-violent transformation.Academic commitment, the priority in the beginning, has given way to the social commitment to contribute to the creation of a Culture of Peace. For this reason, the relationship between the researcher and the object under study became more dynamic and of a reciprocal transformative influence.Gradually, practice and theory on how to treat the contradictions among the people of the region have become acclimatized to the discourse and action, in such a way to produce a shift from direct confrontation to the argumentation mediated by dialogue and respect for others. In this context, the described approach allows for the positive transformation of conflict, creating the consensuses necessary to help rebuild the social fabric damaged by social fragmentation, which could also serve as future reference for others.

La recerca presentada en aquesta dissertació glossa sobre transformacions de tempo de gravacions monofòniques de saxo jazz preservant l'expressivitat musical. Es una contribució al processament d'audio basat en el contingut, un camp de recerca que ha emergit recentment com a resposta a la necessitat creixent de gestionar intel&#903;ligentment la creixent quantitat d'informació digital multimedia disponible actualment. S'ha investigat com una execució musical, tocada a un tempo concret, es pot reproduir automàticament a un altre tempo mantenint l'expressivitat. Aquest problema no es pot reduir a aplicar una transformació uniforme a totes les notes de la melodia, operació que degradaria la qualitat de l'execució. Proposem un sistema de raonament basat en casos per a transformacions de tempo preservant l'expressivitat. La validació del sistema mostra un comportament superior a la transformació uniforme. A m'es, s'han fet contribucions a l'anàlisi de gravacions expressives, CBR, recuperació de melodies i metodologires d'evaluació de models d'expressivitat. / The research presented in this dissertation focuses on expressivity-aware tempo transformations of monophonic audio recordings of saxophone jazz performances. It is a contribution to content-based audio processing, a field of technology that has recently emerged as an answer to the increased need to deal intelligently with the evergrowing amount of digital multimedia information available nowadays. We have investigated the problem of how a musical performance played at a particular tempo can be rendered automatically at another tempo, while preserving naturally sounding expressivity. This problem cannot be reduced to just applying a uniform transformation to all notes of the melody, since it often degrades the musical quality of the performance. We present a case-based reasoning system for expressivity aware tempo transformations. A validation of the system showed superior results compared to uniform transformation. Furthermore, contributions have been made to expressive performance analysis, CBR, melody retrieval, and evaluation methodologies of expressive models.

Aquesta tesi aborda un dels temes més emergents de l'educació física actual; els conflictes motors. L'estudi pren com a marc teòric de referència la praxiologia motriu i les principals aportacions teòriques sobre els conflictes motors. Des d'aquesta perspectiva es pot justificar que l'educació física origina diferents escenaris de relació motriu que poden desencadenar possibles conflictes motors entre els seus protagonistes. La present tesi doctoral té com a objecte d'estudi l'observació dels conflictes sorgits en les classes d'educació física en un centre d'Educació Primària. Es tracta d'un estudi de cas únic ramificat multisubjecte on van participar 43 alumnes (21 nens / 22 nenes) de cicle mitjà (3r i 4t) i cicle superior (5è i 6è) al llarg d'un curs escolar. L'investigador va adoptar el rol d'observador participant (visió emic.). Va utilitzar notes de camp per identificar els trets distintius dels conflictes motors observats. Les dades quantitatives es van analitzar a través de l'anàlisi descriptiva i inferencial. Aquestes proves es van complementar amb l'anàlisi de contingut dels registres narratius. Entre els resultats més destacats es va observar una presència de conflictes motors diferent en cada un dels dominis d'acció motriu: 52.2% en tasques psicomotrius, 54.7% en tasques de cooperació, 59.4% en tasques d'oposició i un 75.9% tasques de cooperació-oposició. Les conclusions més rellevants són: a) la caracterització del conflicte motor està directament relacionada amb el domini d'acció motriu al qual pertany el joc motor; b) existeix una correspondència directa entre els trets distintius de la lògica interna del joc motor i la naturalesa i intensitat del conflicte (conflictes psicomotors i conflictes sociomotors de cooperació, oposició o cooperació-oposició en un medi estable); c) l'optimització de qualsevol transformació pedagògica dels conflictes hauria de considerar variables derivades de la lògica interna (propietats) dels jocs motors i també de la lògica externa (característiques de l'alumnat: edat, gènere, nivell sociocultural, antecedents fisicoesportius; així com tipus de conductes motrius (agents) que l'originen, reaccions, i tipus d'intervenció). / Esta tesis aborda un los temas más emergentes de la educación física actual; los conflictos motores. El estudio toma como marco teórico de referencia a la praxiología motriz y las principales aportaciones teóricas sobre los conflictos motores. Desde esta perspectiva se puede justificar que la educación física origina diferentes escenarios de relación motriz que pueden desencadenar posibles conflictos motores entre sus protagonistas. La presente tesis doctoral tiene como objeto de estudio la observación de los conflictos surgidos en las clases de educación física en un centro de Educación Primaria. Se trata de un estudio de caso único ramificado multisujeto donde participaron 43 alumnos (21 niños / 22 niñas) de ciclo medio (3º y 4º) y ciclo superior (5º y 6º) a lo largo de un curso escolar. El investigador adoptó el rol de observador participante (visión emic.). Utilizó notas de campo para identificar los rasgos distintivos de los conflictos motores observados. Los datos cuantitativos se analizaron a través del análisis descriptivo e inferencial. Estas pruebas se complementaron con el análisis de contenido de los registros narrativos. Entre los resultados más destacados se observó una presencia de conflictos motores distinta en cada uno de los dominios de acción motriz: 52.2% en tareas psicomotrices, 54.7% en tareas de cooperación, 59.4% en tareas de oposición y un 75.9% tareas de cooperación-oposición. Las conclusiones más relevantes son: a) la caracterización del conflicto motor está directamente relacionada con el dominio de acción motriz al que pertenece el juego motor; b) existe una correspondencia directa entre los rasgos distintivos de la lógica interna del juego motor y la naturaleza e intensidad del conflicto (conflictos psicomotores y conflictos sociomotores de cooperación, oposición o cooperación-oposición en un medio estable); c) la optimización de cualquier transformación pedagógica de los conflictos debería considerar variables derivadas de la lógica interna (propiedades) de los juegos motores y también de la lógica externa (características del alumnado: edad, género, nivel sociocultural, antecedentes físico-deportivos; así como tipos de conductas motrices (agentes) que lo originan, reacciones, y tipo de intervención). / This “PhD Thesis” targets at one of the most emerging questions in present day physical education, that is the dealing of physical conflicts. The study bases its theoretical framework on Motor Praxiology and focuses on its contribution to physical conflicts. From this perspective we can justify that Physical Education induces different scenarios in motor relationships that can develop some physical conflicts between players. The main object of study of this “PhD Thesis” is the observation of conflicts in physical education classes in a primary school. It is a multisubject branched single case study in which 43 students (21 boys/22 girls) from third level until sixth level participated during a school year. The researcher was a participant observer who worked with field notes to identify the characteristic traits of observed physical conflicts. Quantitative data were analyzed using descriptive and inferential analysis. These tests were supported by content analysis of narrative registers. One of the most important results was the presence of different conflicts in terms of motor action domain: 52.2% in psychomotor games, 54.7% in cooperation games, 59.4% in opposition games and 75.9% in cooperation- opposition games. The most relevant conclusions are: a) The characterization of physical conflict is directly related to the motor action domain to which the game belongs to; b) There is a direct correspondence between the hallmarks of the internal logic of games and the kind and intensity of conflicts (psychomotor conflicts and sociomotor conflicts of cooperation, opposition and cooperationopposition in a stable context). C) The optimization of any pedagogical transformation of conflicts should consider variables derived from the internal logic (properties) of games and the external logic (student characteristics: age, gender, cultural, physical activity background as well as types of motor behaviour (agents) that originate the conflict, reactions, and kind of intervention). / Cette thèse aborde un sujet très émergent en Éducation Physiques: les conflits moteurs. En partant d’un cadre théorique construit par la Praxéologie Motrice et les principales théories des conflits, on peut justifier que les taches de l'éducation physiques peuvent déclencher des conflits moteurs entre les joueurs. Cette thèse vise à étudier l'observation des conflits dans les classes d'éducation physique dans les écoles primaires. Il s'agit d'une étude de cas unique ramifiée multi sujet où 43 élèves (21 garçons / 22 filles) de cycle moyen (3º et 4º) et supérieur (5º et 6º) sur une année scolaire. Le chercheur a adopté le rôle d'observateur participant (vue emic)... Les notes de terrain ont été utilisées pour identifier les caractéristiques distinctives des conflits moteurs observés. Les données quantitatives ont été étudiées en utilisant une analyse descriptive et inférentielle. Ces données sont complétés par l'analyse du contenu des registres narratifs. Parmi les résultats les plus significatifs souligner la présence de conflits moteurs différents dans chacun des domaines d'action motrice: 52,2% aux tâches psychomotrices, 54,7% aux tâches de coopération, 59,4% à l'opposition et une coopération 75,9% de travail opposition. Les conclusions les plus importants sont: a) le conflit moteur est directement lié à la domaine d'action motrice du jeu, b) il existe une correspondance directe entre les caractéristiques de la logique interne du jeu et de la nature et l'intensité des conflits (conflits psychomoteur et sociomoteurs dans un environnement stable), c) la transformation pédagogique des conflits devrait envisager les variables de la logique interne et aussi la logique externe (caractéristiques des élèves: âge, sexe, culture, biographie sportive, les types de comportement moteur (agents) : les réactions, et le type d'intervention). / Tesi honek gaur egungo gorputz heziketan pil-pilean dagoen gai bat aztertzen du; gatazka motorrak. Ikerketa honek praxiologia motorra eta gatazka motorren inguruko ekarpen teoriko garrantzitsuenak hartu ditu erreferentziako marko teoriko moduan. Ikuspegi honetatik abiatuta, gorputz heziketak erlazio motorren eskenatoki ezberdinak sortzen dituela eta hauek protagonisten artean gerta daitezkeen gatazka motorrak sor ditzaketela justifika daiteke. Doktorego-tesi honen ikerketa-helburua Lehen Hezkuntzako ikastetxe bateko gorputz heziketako eskoletan gertatutako gatazkak behatzea da. Kasu bakarreko adarkatutako partehartzaile anitzeko azterketa da. Bertan, ikasturte bereko ziklo ertaineko (3. eta 4. mailak) eta goi zikloko (5. eta 6. mailak) 43 ikaslek parte hartu zuen (21 mutil/22 neska). Ikertzaileak behatzaile partehartzaile papera hartu zuen (emic. ikuspegia). Behatutako gatazka motorren ezaugarri bereizleak identifikatzeko landa-oharrak erabili zituen. Datu kuantitatiboak azterketa deskribatzailea eta inferentzialaren bidez aztertu ziren. Proba hauek narrazioerregistroen edukien analisiarekin osatu ziren. Emaitza garrantzitsuenei dagokionez, akzio motorraren domeinu bakoitzean gatazka motor ezberdinak behatu ziren: zeregin edo ataza psikomotorretan %52.2, kooperazio atazetan %54.7, oposizio atazetan %59.4 eta kooperazio-oposizio atazetan %75.9. Ondorio adierazgarrienak ondorengoak dira: a) gatazka motorraren ezaugarritzea joko-jolas motorra kokatua dagoen akzio motorraren domeinuarekin zuzenki erlazionatua dago; b) lotura zuzena dago joko-jolas motorraren barne logikaren ezaugarri bereizleen eta gatazkaren izaera eta intentsitatearen artean (gatazka psikomotorrak eta gatazka soziomotorrak, kooperazioa, oposizioa eta kooperazio-oposizioa, ingurune egonkorrean); c) gatazken edozein eraldatze pedagogikoren hobekuntzak, joko-jolas motorren barne logikatik (propietateak) eta kanpo logikatik (ikasleen ezaugarriak: adina, generoa, maila soziokulturala, aurrekari fisikoak-kirolekoak; baita sortzen duten jokabide-motor motak (eragileak) ere, erreakzioak, eta eskuhartze mota) eratorritako aldagaiak hartu behar lituzke kontuan.

En la tesi es presenta una anàlisi de l'evolució dels canvis succeïts en el paisatge costaner de la Costa Brava (22 municipis litorals) en els darrers cinquanta anys (1956-2003); un estudi de la seva estructura ecopaisatgística, actual i passada, amb una especial èmfasi en la diagnosi de les conseqüències geoambientals de l'esclat urbanístic iniciat a la dècada de 1960, i s'ha determinat quina ha estat la tendència de canvi en els darrers vint-i-cinc anys la qual s'ha utilitzat per a elaborar models explicatius de la dinàmica territorial seguida i projectar-los cap al futur tot dissenyant escenaris probables.A les Bases teòriques s'exposa en quina parcel·la del coneixement científic es situa aquesta recerca i es repassa l'evolució dels diferents corrents i enfocaments que han precedit, dins la Ciència Geogràfica, els estudis sobre transformació del paisatge. Es posa especial en els principis i metodologies que plantegen les dues escoles d'anàlisi del paisatge en que es basa aquesta tesi: la Landscape Ecology i la estructurada a l'entorn del programa internacional Land Use and Land Cover Change (LUCC). S'ha dissenyat una pauta metodològica per a l'anàlisi paisatgística d'un territori a diferents escales: des de l'àmbit regional de tota la Costa Brava (66.230 ha), on es poden detectar les tendències generals, fins l'estudi detallat a escala local, on s'ha pres com a àrea d'estudi tres municipis del centre de la Costa Brava (6.960 Ha): Palamós, Calonge i Castell-Platja d'Aro. Els principals resultats obtinguts són els següents:Una cartografia d'usos i cobertes del sòl de tres períodes temporals i la conseqüent interpretació espacial per a cada etapa: 1957 (situació preturística), 1980 (inici de les actuacions dels ajuntaments democràtics) i 2003 (actualitat).Una anàlisi quantitativa de la transformació del paisatge i de les relacions espacials associades al canvi, a partir de la cartografia d'usos i cobertes del sòl dels tres períodes mapificats (1956, 1980, 2003). Amb l'objectiu d'arribar a definir quina ha estat la dinàmica dels canvis ocorreguts al llarg dels darrers gairebé cinquanta anys. Una anàlisi de l'estructura del mosaic paisatgístic de cadascun dels talls temporals per mitjà de l'aplicació dels principals índexs de l'Ecologia del Paisatge. S'ha analitzat la geometria de la conversió dels usos del sòl i s'han posat de manifest les repercussions ecològiques i paisatgístiques d'aquests canvis. Per una banda, a partir del càlcul i interpretació dels índexos esmentats s'ha analitzat l'evolució de la morfologia i la distribució territorial dels quatre principals usos i cobertes del sòl de la Costa Brava. Per l'altra, per a la Costa Brava centre s'ha analitzat l'estat dels dos sistemes naturals del litoral amb més pressió antròpica: la franja estrictament costanera i les masses forestals. Respecte als tres municipis de la Costa Brava centre s'han tingut en compte en l'anàlisi de l'evolució del paisatge a escala local, les actuacions desenvolupades en l'àmbit urbanístic municipal i les seves conseqüències paisatgístiques i ambientals.A partir de la informació ja processada, s'han detectat les tendències de canvi a partir de models de canvi d'usos i cobertes del sòl. S'han incorporat també els factors biofísics i antròpics, socials i econòmics, condicionants i responsables d'una determinada utilització del territori en cadascun dels tres períodes. Mitjançant l'anàlisi multivariable s'ha intentat descobrir el conjunt de factors que influencien en la taxa i el patró espacial de canvi d'usos i les seves conseqüències territorials.Finalment s'ha aplicat un model de simulació, basat en els automatismes cel·lulars de Markov, per tal de projectar les tendències de canvi i plantejar escenaris futurs, una eina bàsica per a la planificació futura del territori i per al control de les problemàtiques ambientals. Aquestes mesures serveixen per a definir, per a la Costa Brava centre, un patró espacial dels canvis d'usos del sòl a nivell local, i, per al conjunt de la Costa Brava, per a predir, mitjançant models de simulació quantitativa, els possibles desenvolupaments i per estimar els impactes. / In this work, an analysis of changes occurred in the coastal landscape of the Costa Brava (22 towns) is presented. Furthermore, one research about the ecological structure of the current and former landscape is introduced, with an special outline in the diagnosis of the geoenvironmental consequences of the urban sprawl started in the decade of 1960. The trends of changes occurred in the last 25 years have been used to built models of those land dynamics and its projection to the future under the framework of several possible sceneries.In the chapter on the state of the art, the main geographic schools about landscape studies are presented. Concepts and methodologies used by Landscape Ecology and the international research programme Land Use and Land Cover Change (LUCC) are explained.A methodology orientated to the analysis of the landscape at different scales was prepared. From the regional scale of the whole Costa Brava (66.230 ha), where general trends could be detected, until a detailed analysis at the local scale where an area formed by three coastal towns from the centre of Costa Brava (6.960 Ha): Palamós, Calonge i Castell-Platja d'Aro, were selected. The main results obtained in this work are the following:A cartography of land-use and land-cover of three different periods with the corresponding spatial interpretation for each stage: 1957 (pretouristical steady), 1980 (beginning of the democratic councils) and 2003 (current period).A quantitative analysis of the landscape changes and the spatial relations related with these changes derived from the land-use and land-cover mapping in the three periods mapped (1956, 1980, 2003). The main goal was to describe the dynamics of changes over the last 50 years.An analysis of landscape pattern for each one of the selected periods through the framework delivered by the Landscape Ecology theory, basically the fractal indexes. Environmental consequences of the landscape pattern were outlined. Furthermore, for the central sector of Costa Brava, changes in coastal zone and forest covers were analysed with a great detail.Trends in land-use and land-cover changes were modelled integrating biophysical and socio-economical factors. Multivariant analysis was used to find main driving forces of changes. Finally, a simulation model based on cellullars automata of Markov was used with the goal to built some sceneries of future, a basic tool in the landscape planning and in the environment management. This cluster of measures are useful to define a spatial pattern of land-use changes, as at a local scale as for the whole of Costa Brava region.

[EN] Abstract: Craftivism is an artistic-social movement that, through handcraft and generally with a social approach, aims to transform something already used for a better end, through creativity, in an individual or collective way. This investigation tries to understand the repercussion of the craftivist actions, and of its DIY ethic (Do-It-Yourself). The present PhD bases its deductions on the analysis of different local and international projects, dividing the theoretical body in two principal sections completed by an annexe with cards, which illustrate and gather the most important characteristics of every mentioned example. It tries to be a space to think about the efficiency on reclaiming crafts, emphasizing its transforming capacity. These pages will consider if knitting is a feminist act and/or reinforces stereotypes of femininity, if it's an apolitical form of consumerism, if it's possible to engage in knitting (or another type of crafts) as a political activity, and how can be an effective mode of social action-transformation and community building. In addition, my own participation in some projects has allowed to better outline the movement operating, to determine the principal threads that tie its intentions, to be impregnated with the spirit of (re)claiming the domestic arts and the public space, and finally to compose and put in all the pieces of this fabric that you have in your hands, which every reader has to interpret and internalize, and (probably) would celebrate the crafts in a mindful way. / [ES] Resumen: El craftivismo es un movimiento artístico-social que, a través de la/las artesanía/s y con un enfoque generalmente social, busca transformar algo ya usado para un fin mejor, a través de la creatividad, ya sea de forma individual o colectiva. Esta investigación intenta comprender la repercusión de las acciones craftivistas, y de su ética DIY (Do-It-Yourself), "hazlo tú mismo/a". La presente Tesis Doctoral basa sus deducciones en el análisis de diferentes proyectos locales e internacionales, dividiendo el cuerpo teórico en dos pilares fundamentales, completados por un anexo con fichas, que ilustran y recogen las características más importantes de cada ejemplo citado. Pretende ser un espacio para reflexionar sobre la efectividad al reclamar las artesanías, enfatizando su capacidad transformadora. En sus páginas se considera hasta qué punto el tejer se trata de un acto feminista y/o refuerza estereotipos de feminidad, si es una forma apolítica de consumismo, si resulta posible empoderarse con el tejer (u otro tipo de artesanía) como actividad política, y si resulta un modo eficaz de acción-transformación social y de construcción comunitaria. Además, la propia participación en algunos proyectos ha permitido perfilar mejor el propio funcionamiento del movimiento, determinar los hilos principales que ligan sus propósitos, impregnarse del espíritu de reclamo de las artes domésticas y del espacio público, y finalmente componer y encajar todas las piezas de este tejido que tenéis en las manos, que cada lector/a ha de interpretar e interiorizar, y (quizás) incluso pueda celebrar las artesanías de una manera consciente. / [CA] Resum: El craftivisme és un moviment artístic-social que, a través de la/les artesania/es i amb un enfocament generalment social, busca transformar quelcom ja usat per a una fi millor, a través de la creativitat, ja siga de forma individual o col·lectiva. Aquesta investigació intenta comprendre la repercussió de les accions craftivistes, i de la seva ètica DIY (Do-It-Yourself), "fes-ho tu mateix/a". La present Tesi Doctoral basa les seves deduccions en l'anàlisi de diferents projectes locals i internacionals, dividint el cos teòric en dos pilars fonamentals, completats per un annex amb fitxes, que il·lustren i recullen els trets més importants de cada exemple citat. Pretén ser un espai per reflexionar sobre l'efectivitat en reclamar les artesanies, emfatitzant la seva capacitat transformadora. En les seves pàgines es considera fins a quin punt el teixir es tracta d'un acte feminista i/o reforça estereotips de feminitat, si és una forma apolítica de consumisme, si resulta possible empoderar-se amb el teixir (o altre tipus d'artesania) com a activitat política, i si resulta un mode eficaç d'acció-transformació social i de construcció comunitària. A més, la pròpia participació en alguns projectes ha permés perfilar millor el propi funcionament del moviment, determinar els fils principals que lliguen els seus propòsits, impregnar-se de l'esperit de reclam de les arts domèstiques i de l'espai públic, i finalment composar i encaixar totes les peces d'aquest teixit que teniu a les mans, que cada lector/a haurà d'interpretar i interioritzar, i (potser) fins i tot puga celebrar les artesanies d'una manera conscient. / Rodríguez Tortajada, A. (2016). El Craftivisme com a mecanisme integrador de transformació social. Entreteixint des de la individualitat a la col·lectivitat, de l'artesania a l'activisme post-media [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62590

El propòsit d'aquesta tesi és investigar i descriure els necessaris canvis en la gestió de les escoles de negocis per arribar a ser institucions socialment responsables, i proposa com implementar el procés de canvi. Sustenta que l'educació en gestió responsable no és exclusivament una qüestió curricular, sinó que ha d'involucrar la institució en la seva totalitat perquè els estudiants es formin com a líders responsables i ètics, i proposa un model per a la transformació de les escoles de negocis cap a aquest objectiu. Aquesta tesi està constituïda per vuit articles acadèmics sobre aquest tema; el primer il•lustra la profusió de definicions, teories i enfocaments relacionats amb la Responsabilitat Social Corporativa. El segon article va contribuir a la millor comprensió de la importància de la Responsabilitat Social Universitària a través d'una revisió de la literatura sobre els seus orígens i evolució. En un següent article, titulat Escoles de Negocis Socialment Responsables: Les parts interessades demanen accions urgents, es va investigar si les parts interessades retroalimenten als degans amb suficients arguments per al canvi, i si els requisits d'acreditació de l’AACSB són coherents amb la necessària millora en l'educació de l'ètica empresarial i la responsabilitat social. Les conclusions d'aquest article van portar a la creació d'una cercle virtuós en L'avaluació d'un cercle virtuós per a escoles de negocis socialment responsables, en el qual es proposa a PRME com a centre d'unió amb les principals acreditadores i enquesta / rànquing del Beyond Grey Pinstripes (BGP), per impulsar de forma sinèrgica la transformació de les escoles de negocis. El següent article tracta sobre l'avaluació de requisits per a la classificació en el rànquing BGP, i analitza la metodologia de l'enquesta, ja que és l'única que se centra en els plans d'estudi i continguts de recerca en ètica, responsabilitat social i sostenibilitat de les escoles de negocis. Amb la convicció de la necessària transformació d'aquestes escoles, va seguir un article sobre Un canvi estratègic en les escoles de negocis per a l'educació en ètica empresarial, responsabilitat social i sostenibilitat. L'article següent va ser un co-escrit sobre l'educació empresarial responsable: No una qüestió curricular, sinó una raó de ser de les escoles de negocis, que ha posat èmfasi en la importància de desenvolupar una identitat en les escoles de negocis en relació amb l'ètica i la responsabilitat social. Finalment, tots les aportacions d'aquesta tesi culminen en la proposta d'Un model per a la transformació de les escoles de negocis en institucions socialment responsables, que centra a les persones com la raó última de tota activitat escolar, dirigint totes les polítiques i estratègies cap a una gestió socialment responsable en què les dimensions de l'ètica, responsabilitat social i sostenibilitat són incorporades i integrades en tots els aspectes de l'organització. / El propósito de esta tesis es investigar y describir los necesarios cambios en la gestión de las escuelas de negocios para llegar a ser instituciones socialmente responsables, y propone cómo implementar el proceso de cambio. Sustenta que la educación en gestión responsable no es exclusivamente una cuestión curricular, sino que debe involucrarse la institución en su totalidad para que los estudiantes se formen como líderes responsables y éticos, y propone un modelo para la transformación de las escuelas de negocios hacia ese objetivo. La tesis está constituida por ocho artículos; el primero ilustra la abundancia de definiciones, teorías y enfoques relacionados con la Responsabilidad Social Corporativa, a través de una revisión de literatura. El segundo artículo contribuye a la comprensión de la importancia de la Responsabilidad Social Universitaria mediante una revisión de la literatura sobre sus orígenes y evolución. Un siguiente artículo, titulado Escuelas de Negocios Socialmente Responsables: Las partes interesadas demandan acciones urgentes, se refiere a los argumentos con los que las partes interesadas demandan cambios a los decanos, y enfatiza la insuficiencia de los requisitos de acreditación de AACSB para mejorar la formación con principios éticos y de responsabilidad social. Las conclusiones de este artículo llevan a la creación de un círculo virtuoso en La evaluación de un círculo virtuoso para escuelas de negocios socialmente responsables, en el que se propone a PRME como centro de unión con las principales acreditadoras y la encuesta/ranking de Beyond Grey Pinstripes (BGP), para impulsar de forma sinérgica la transformación de las escuelas de negocios. El siguiente artículo trata sobre la Evaluación de requisitos para la clasificación en el ranking BGP y analiza la metodología de la encuesta, ya que es la única que se centra en los planes de estudio y contenidos de investigación en ética, responsabilidad social y sostenibilidad. Un siguiente artículo propone Un cambio estratégico en las escuelas de negocios para la educación en ética empresarial, responsabilidad social y sostenibilidad. El artículo que sigue, escrito en coautoría sobre la Educación empresarial responsable: No es una cuestión curricular, sino una razón de ser de las escuelas de negocios, hace hincapié en la importancia de desarrollar una identidad en relación con la ética y responsabilidad social. Por último, todos los aportes culminan en la propuesta de Un modelo para la transformación de las escuelas de negocios en instituciones socialmente responsables, que centra a las personas como la razón última de toda actividad escolar, con políticas y estrategias dirigidas hacia una gestión socialmente responsable en que las dimensiones de la ética, responsabilidad social y sostenibilidad son integradas en todos los aspectos de la organización. / The purpose of this thesis is to explore and describe what changes are necessary in the management of business schools in order for them to become socially responsible institutions, and how can the needed process of change be implemented. The thesis upholds that education in responsible business does not depend exclusively on curriculum, but should expand its scope to involve the entire institution towards the objective of educating students for becoming responsible and ethical business leaders. Consequently, a model is proposed for the transformation of a business school into a socially responsible institution. The thesis is paper-based, and comprises eight academic contributions; the first one consists in a literature review on Corporate Social Responsibility which reveals the profusion of related definitions, theories, approaches, and their development. The second paper contributes to the significance and better understanding of University Social Responsibility through a literature review of its origins and evolution. A following article, Socially Responsible Business Schools: Collective stakeholders’ voices demand urgent actions, addresses key stakeholders’ arguments that provide deans with plenty of criteria for change, and stresses the insufficiency of AACSB’s accreditation requirements to improve business ethics and social responsibility education. The conclusions of this article prompted a Virtuous circle for socially responsible business schools, which is constructed with PRME, the leading accreditation bodies, and the Beyond Grey Pinstripes (BGP) ranking for synergistically impelling the transformation of business schools. Inasmuch as the BGP survey and its Global 100 ranking form part of the proposed virtuous circle, a following article, Assessing what it takes to earn a Beyond Grey Pinstripes Ranking, addresses its significance and methodology, since it is the only one that focuses on the curricula and research content of ethics, social responsibility, and sustainability in MBA programmes. The need for the transformation of business schools is thus confirmed, and with this conviction in mind, a paper on A strategic change at business schools towards business ethics, social responsibility, and sustainability education ensued. The next article was co-authored on Responsible business education: Not a question of curriculum but a raison d’être, which stresses the importance of developing an identity in business schools in relation to ethics and social responsibility. Finally, the contributions of this thesis culminate in a proposal of A model for the transformation of business schools into socially responsible institutions, which centres people as the ultimate reason of all school activity, directing all policies and strategies towards a responsible management in which the dimensions of ethics, social responsibility, and sustainability are embedded and integrated in all aspects of the organisation.