Pendent

L'objectiu d'aquest treball és identificar els determinants que influeixen en la implementació i desenvolupament de sistemes d'assegurament de la qualitat en les institucions d'educació superior (IES) i comparar diferents regions amb canvis similars. En un escenari així, és necessari comprendre els processos que han portat a l'actual política educativa així com al canvi de visió que han experimentat al llarg del temps en la comunitat europea (CE). En aquest ordre d'idees, l'educació superior en particular i l'educació en general han passat a ocupar el centre de les preocupacions a la gran majoria del món. El treball aquí presentat es divideix en sis capítols. El primer explora els antecedents i les dinàmiques iniciades en les IES europees en termes dels processos de canvi i reforma que van enfrontar abans, durant i després d'un dels principals acords intergovernamentals anomenat; procés de Bologna. Així mateix es plantegen els objectius i les preguntes de recerca que guien l'estructura d'aquest treball. El capítol 2 comença amb una anàlisi de la literatura sobre els diferents conceptes i visions de qualitat, particularment en l'àmbit de l'educació superior. En els capítols 3 i 4 s'estableix una estratègia de recerca empírica en dues fases; un estudi de casos múltiple i un estudi de casos en profunditat, respectivament. En el tercer s'analitzen les definicions sobre tres dels principals conceptes utilitzats en aquest estudi: qualitat (Westerheijden 2010), assegurament de la qualitat (Vlǎsceanu et al. 2007) i sistema intern d'assegurament de la qualitat [SIAQ] (Cheng 2003). Així mateix s'explora la forma en què els SIAQ s'implementen i desenvolupen. El quart capítol comença amb una primera aproximació cap a un marc conceptual que permet veure el tema de la qualitat com un domini de polítiques a partir de la proposta de *Perellon (2007). Aquest capítol conclou preguntant sobre l'efectivitat dels SIAQ i intenta comparar processos d'implementació paral·lels entre universitats en termes de possibles convergències o divergències. En tots dos apartats es descriu el procés i els criteris utilitzats per a la selecció dels casos. En el capítol 5 es presenta una discussió dels resultats de la recerca empírica i s'intenta contestar a les preguntes de recerca 2, 3 i 4. Finalment, en el capítol 6 es resumeix i exposen alguns punts per a futures línies de recerca. / The aim of this work is to identify the main factors which influence in the implementation and development of Quality Assurance Systems in higher education institutions (HEIs), and compare different regions with similar changes. In such scenary, it becomes a necessary task try to understand the processes that have led to the current education policy as well as the changes in the vision which the European Community (EC) has had on higher education over time. In this vein, higher education and education in general have moved from a marginal location towards the center of the concerns in almost all over the world. So far, Higher Education Institutions (HEIs) do not work in a vacuum, but they are an important part of today's knowledge society. Through out a multiple case studies and two indepth case studies (Qualitative Methodology), was analyzed the way in which different internal quality assurance systems (IQAS) have been implemented and developed in six universities, [three from the Euroepan Union (EU) and three from Latin America (LA)]. From the observation of these cases in the field of quality assurance in higher education, we propose the use of some categories that provide an overview of the quality assurance as a policy domain within which policies are formulated. Derived from literature review were identified three big lines of work related with quality assurance issues in higher education; historical analysis; theoretical approaches, and political change. The latter has served as guideline to guide our work within the quality assurance in HEIs, particularly in reference to recurrent practices to evaluate the quality of some of the HEIs activities and the structures associated with these practices (Vlǎsceanu et al. 2007). In this proposal we follow a comparative approach to the political process, the outputs and outcomes of policies that facilitate discovering empirical relationships between variables, particularly in the field of public policies. Far to find answers, the results take us to consider some questions about possible patterns or guidelines associated to processes like the Bologna's for instance and compared with the Latin-American situation. This assignment speaks of quality assurance as a tool for the integration and improvement of higher education, also considers the quality assurance within the policy domain, as well as its different forms of implementation resulting from a national policy or transnational and whose impact is reflected in the actions taken by the HEI’s. Even though is not a prescriptive framework, the EFQM excellence model perspective, allows to identifying the basic elements which compose the structure of QA system which is based on the application of the principles of Total Quality Management (TQM) towards educational institutions. Whatever the origin of these new activities, no doubt the normative framework derived from the Bologna Declaration has set some trends of accreditation in Europe. It is clear that, in one way or another, this has influenced the development of varied quality assurance outlines in Latin America, as is demonstrated by the development of the QA actions identified on presented cases.

La presente tesis se inscribe en el ámbito de la traducción chino-español y tiene como objetivo diseñar una propuesta didáctica para la traducción inversa entre lenguas lejanas. Esta tesis combina dos elementos: por un lado, una revisión bibliográfica muy exhaustiva de todos los ámbitos relacionados con la didáctica de la traducción inversa entre lenguas lejanas; y, por otro, un trabajo de campo con cuestionarios y entrevistas a los diversos agentes involucrados que aportan información de primera mano. Se adopta una metodología múltiple, en que se integra un marco teórico con la investigación en acción enfocada a obtener un resultado práctico. Se establecen las bases para transformar y mejorar la práctica de la didáctica de la traducción inversa en China en una combinación lingüística concreta, pero que también puede tener implicaciones para otras combinaciones y modalidades de traducción. En el capítulo 1, se realiza un breve repaso del desarrollo de la enseñanza de la lengua española en China, centrado en el caso de la Filología Hispánica, que ha sido y sigue siendo la vía principal para formar a profesionales de la lengua española, incluidos los traductores entre el chino y el español. En el capítulo 2, se investiga la formación actual en traducción e interpretación en China, haciendo especial hincapié en la traducción entre el chino y el español. En el capítulo 3, se analiza la didáctica de la traducción del chino al español en los programas universitarios para conocer el estado actual en el que se encuentra esta disciplina. En el capítulo 4, se examina con detalle el único manual de traducción inversa chino-español publicado en China continental con el objetivo de conocer la propuesta didáctica más representativa en este ámbito e iniciar la construcción del marco teórico. En el capítulo 5, se analizan los principales conceptos sobre la traducción de autores que basan su investigación en un paradigma comunicativo, funcionalista, intercultural y cognitivo. En el capítulo 6, se revisa la literatura para identificar y analizar los principales modelos para la didáctica de la traducción. El capítulo 7 se centra en algunas propuestas pedagógicas representativas dedicadas a la traducción entre lenguas y culturas lejanas, con especial atención al caso de la traducción entre el chino y el español. En el capítulo 8, se analiza el tema de la direccionalidad en la formación de traductores y se revisan publicaciones relacionadas con la didáctica de la traducción inversa. En el capítulo 9 se presenta y se describe la Facultad de Español de Sichuan International Studies University (SISU), centro que constituye el estudio de caso, para conocer mejor su situación general y su posición en el contexto chino. En el capítulo 10, se presentan los resultados del análisis de los datos extraídos de cuestionarios a los egresados de Filología Hispánica de SISU, así como la información obtenida de agencias de traducción, con el fin de acercarse a la situación del mercado profesional relacionado con la lengua española, sobre todo, con la traducción inversa chino-español. El capítulo 11 se centra en los sujetos que participan en la acción formativa (alumnos y profesor) y se analizan sus opiniones sobre la clase de traducción inversa chino-español. Finalmente, se aporta una propuesta pedagógica para la iniciación de la didáctica de la traducción inversa chino-español donde confluyen todas las variables expuestas a lo largo de la tesis. / This thesis researches translation from Chinese to Spanish in China with the final goal of designing a teaching proposal for inverse translation between distant languages for this language combination. The thesis combines two elements: on the one hand a theoretical and methodological framework for teaching inverse translation between distant languages based on a thorough review of the documentation in all areas related to the subject; and, on the other hand, a case study and fieldwork using questionnaires and interviews to collect original data collected from the different agents involved in the activity. An approach combining multiple methodologies has been used, integrating the theoretical framework with research in action to achieve a practical result. Bases have been established to transform and improve teaching inverse translation in China for a specific language combination, and these may have implications for other combinations and translation modalities Chapter 1 covers the development of Spanish language teaching in China, focusing on the Spanish Philology departments, which have been, and continue to be, where most Spanish language professionals are trained, including translators from Chinese to Spanish. Chapter 2 investigates translator and interpreter training today in China, with special emphasis on Chinese-Spanish translation. Chapter 3 examines university course programs for Chinese-Spanish translation to get a picture of the present state of the discipline. Chapter 4 scrutinizes the only textbook published in China for inverse translation from Chinese to Spanish. This textbook is widely used and the translation concepts presented by the author have been taken as a starting point to build our theoretical framework. Chapter 5 examines the main translation concepts held by authors who base their research on communicative, functionalist, intercultural and cognitive paradigms. Chapter 6 reviews the translator training bibliography to identify and analyze the main pedagogical models. Chapter 7 focuses on specific proposals designed for teaching translation between distant languages and cultures, paying special attention to Chinese-Spanish translation. Chapter 8 analyzes the question of directionality in translator training and reviews publications related to teaching inverse translation. Chapter 9 introduces the center where the case study was conducted, the Spanish Faculty at Sichuan International Studies University (SISU), describing its general situation and position in the Chinese context. Chapter 10 presents data collected from questionnaires given to SISU Spanish Philology graduates, as well as information obtained from translation agencies. The analysis of these results provides information about the Spanish language work market, above all, the inverse Chinese-Spanish work market. Chapter 11 focuses on the subjects who participated in the formative action (students and teacher) and analyzes their opinions (expressed through questionnaires and interviews) on the Chinese-Spanish inverse translation class. Finally, in the conclusions, all the variables discussed in the thesis are brought together to design a proposal for teaching Chinese-Spanish inverse translation.

No description available.

Per als alumnes, la recuperació de coneixements i l'elaboració d'estratègies que serveixin de referent per a la revisió sol ser una operació especialment costosa. Amb la intenció d'ajudar els alumnes a vèncer aquesta dificultat, el procés de producció de textos escrits, en una situació natural d'aula, sol culminar en la lectura i avaluació del textos dels alumnes per part del professor, que els els torna amb anotacions (marques i comentaris). Les anotacions del professor són un conjunt d'estimacions i instruccions que l'alumne ha d'interpretar i que remeten als sabers conceptuals i procedimentals. Si la correcció se situa en l'òptica de l'aprenentatge, l'escrit corregit pel professor pot esdevenir una lectura cooperativa: les anotacions del professor faciliten la relectura reflexiva de l'alumne, necessària per dur a terme la reparació i reescriptura del text.Pel fet que concebem el text com el resultat d'un treball dinàmic, que evoluciona al llarg de l'escriptura, concebem la correcció i la reescriptura com una part d'aquesta evolució. Per aquesta raó, centrem la recerca en la descripció i l'anàlisi de les anotacions del professor i les accions que aquestes anotacions activen en els alumnes, per mitjà del pla de recerca següent:1. L'explicitació dels referents teòrics que han orientat la configuració de la recerca.2. L'explicitació dels principis metodològics generals de la recerca. La recerca pren com a element organitzador les hipòtesis generades a partir de les situacions reals d'ensenyament i d'aprenentatge, problematitzades per l'investigador, tot situant l'aula com el lloc propici per a l'estudi de la interacció entre professor i alumnes.3. L'explicitació dels principis teòrics que han orientat el procés d'obtenció dels patrons: a) els corresponents als alumnes: els lingüístics i culturals, els relacionats amb l'escriptura de textos i els de representació de la norma; i b) els corresponents als professors: les creences amb relació a la correcció, revisió i reescriptura de textos.4. L'explicitació dels principis teòrics que han orientat el procés d'obtenció dels patrons relacionats amb la correcció, reparació i reescriptura de textos.5. La descripció del mètode d'obtenció de dades en tres grups d'alumnes de primer de batxillerat.6. La descripció i l'anàlisi dels resultats obtinguts i l'establiment dels patrons: a) els corresponents als alumnes: els lingüístics i culturals, els relacionats amb l'escriptura de textos i els de representació de la norma; i b) els corresponents als professors: les creences amb relació a la correcció, reparació i reescriptura de textos. 7. La descripció i l'anàlisi dels resultats obtinguts i l'establiment dels patrons corresponents a la correcció, reparació i reescriptura de textos. Hem estudiat el valor cooperatiu del procés, amb la intenció de generar algunes hipòtesis: en primer lloc, sobre la capacitat de motivar en l'alumne activitats reparadores (reemplaçar, afegir, suprimir i desplaçar); en segon lloc, sobre la capacitat d'orientar-lo a fer la tria apropiada; en tercer lloc, sobre la capacitat d'actualitzar en l'alumne els sabers conceptuals i procedimentals necessaris per solucionar els problemes; i, finalment, sobre la capacitat de motivar en l'alumne la reescriptura del text inicial i fer emergir, per mitjà de variacions no lligades a la correcció lingüística, la seva creativitat i la generació de nou pensament.8. La consideració de la reescriptura com un saber a aprendre és l'eix sobre el qual s'articula la conclusió.Al final, hem inclòs un annex, amb els protocols dels alumnes, les entrevistes als professors i els quadres de dades corresponents a cada un dels tres grups. / For the students, the recovery of knowledge and the elaboration of strategies that serve as a reference for the revision is usually a specially costly operation. With the intention of helping students to overcome this difficulty, the process of producing written texts in a natural situation inside a classroom, usually culminates in the reading and evaluation of the student's texts by the professor, who give them back with notes (marks and comments). The notes of the professor are a combination of evaluations and instructions which the student has to interpret and which go back to conceptual and proceedual knowledge.We have studied the cooperative value of the process with the intention of generating some hypothesis: in the first place, about the capacity to motivate the student to do repairing corrections (to substitute, add, eliminate and move); in the second place, about the capacity to direct him to make the appropriate choice; in the third place, about the capacity to bring up to date in the student the conceptual and proceedual knowledge necessary to solve problems and, finally, about the capacity to motivate the student to re-write the initial text and allow to emerge by variations not connected to linguistic corrections, their creativity and the generation of new thoughts. The consideration of the re-writing as a way to learn is the fundamental idea on which the conclusion is articulated.

La tesi doctoral estudia les creences dels mestres sobre la correcció del text escrit i com actuen en la correcció del text escrit en les seves classes de llengua catalana.El tema d'estudi sorgeix de la curiositat de la investigadora pel tema de la correcció del text escrit en l'aula, en constantar el treball que suposa pels mestres i la poca informació que existeix sobre aquesta temàtica, malgrat l'esforç de renovació tant per part de l'administració com dels docents en l'àrea de llengua.Les prospeccions bibliogràfiques realitzades giren al voltant de tres eixos que es consideren bàsics per a aquest estudi: L'aprenentatge i l'ensenyament de la composició escrita (models del procés de composició escrita, enfocaments didàctics per a l'ensenyament de la composició escrita, la composició escrita i la correcció), el currículum oficial i la norma.L'estudi es realitza a partir d'una metodologia qualitativa que permet una aproximació més humana de la investigació universitària cap al món de les aules i que alhora es mostra coherent amb els objectius de la tesi. Aquest tipus d'investigació permet diferents mètodes de recollida de dades; s'han recollit dades a través de dues vies principals: l'entrevista personal amb els docents i l'observació de classes. S'estableixen dues entrevistes, una primera sobre aspectes generals de la llengua i una segona enfocada cap a temes de correcció. Les dues pretenen descobrir les creences en la correcció dels mestres estudiats. Les observacions de classe mostren el dia a dia del mestre i les possibles contradiccions que es poden generar amb un pensament més teòric fruit de la seva formació i de la seva experiència docent. De la mateixa manera es tenen en compte els comentaris dels mestres sobre les observacions i les notes de camp de la investigadora per perfilar les dades aportades en les observacions.Les informants són tres mestres que pertanyen a escoles públiques de Primària dels voltants de Barcelona. Totes elles presenten un perfil similar pel que fa l'edat i a l'experiència docent.L'anàlisi que s'aplica a les entrevistes permet acostar-nos de forma qualitativa a l'expressió de l'individu: anàlisi temàtica, anàlisi de la pràctica del discurs i anàlisi de la pràctica textuali és en l'obtenció d'aquestes dades on es troben rastres de les creences dels docents pel que fa a la correcció de l'escrit. L'anàlisi de les dades obtingudes en les observacions de classe parteix dels elements que informen sobre com es realitza la correcció en l'aula. Un cop obtingudes les dades s'estudien fins arribar a la classificació i la relació entre elles per obtenir el perfil de cada mestra pel que fa a les creences i a les actuacions en la correcció del text escrit.Al llarg del treball s'ha arribat a la conclusió general que, tot i que hi ha un formació inicial i continuada a la qual hi tenen accés els professors, el tema de la correcció crea un vuit que sol generar malestar perquè els mestres no creuen que ho estiguin fent bé. Les seves pràctiques no s'adequen a la filosofia del currículum i a més hi dediquen molts esforços dels quals no n'obtenen grans resultats. Seria necessària una formació especialitzada i la creació d'espais on els mestres poguessin reflexionar sobre les seves pràctiques i d'aquesta manera millorar la correcció en l'aula. / "Primary teachers' beliefs and perfomances when correcting written texts in Catalan."TEXT:The doctoral thesis studies teachers' beliefs and performaces when correcting written texts in their Catalan language classes.The researcher states correcting written texts in the classrooms still entails an enormous amount of work on teachers, which in turn is to be performed with little guiding principles, despite ongoing conjoined efforts in innovation from both government and language teachers alike. Bibliografical references revolve around three main topics which are considered basic for this study: teaching and learning text composition (models of written text composition processes, pedagogic principles to teach writing, writing texts and error correction), the official curriculum and current regulations.The study is carried out following qualitative methodology for it allows different ways of data collection. Data have been gathered both through teacher interviews and classroom observation. The informants are three teachers who belong to state Primary schools in the sorroundings of Barcelona. They all have similar ages and teaching experiences. Interviews have been carried out following qualitative methodology in order study topic analysis, discourse analysis and analysis of text practice. It is when obtaining these data that traces of teacher's beliefs, as far as written text correction is concerned, are found.The study concludes that, despite the initial and ongoing training teachers have access to, there's a gap to be filled in the area of text correction. This creates uneasiness amongst teachers who believe they are not doing their best. Teaching practices do not always follow curriculum proposals and no evident gains seem to develop from their efforts. Specialised training as well as time for teachers to reflect on their daily practices are needed in order to improve classroom writing correction.

L'estudi analitza la motivació dels immigrants adults per aprendre català a partir d'una metodologia quantitativa, concretament SPSS (Statistical Package Social Sciences), eina d'anàlisi d'altres estudis similars que s'han dut al Canadà.Els 272 participants de la mostra provenent de les tres entitats a Girona que oferien classes de català tot l'any; l'Escola d'Adults de Girona, l'Escola Oficial d'Idiomes i el Centre de Normalització Lingüística.L'estudi, a més de mostrar diferències individuals dels participants segons la procedència geogràfica (llengua parlada), la llengua de treball, la permanencia i la voluntat de permanència, considera correlacions entre variables motivacionals i mostra que el model de Gardner (2001) és aplicable en l'estudi d'una llengua minoritària (català) i en un context immigrant. / La presente tesis analiza de forma cuantitativa, a partir del SPSS (Statistical Package Social Sciences) la motivación de los inmigrantes adultos que aprenden catalán en la ciudad de Girona, ciudad donde el uso habitual de la lengua supera el de la media catalana.Los 272 participantes provienen de todo el mundo y estaban inscritos en febrero-marzo 2005 en una de las tres entidades que enseñaban catalán anualmente durante el curso 2004-2005 (Escuelas de adultos, Escuela Oficial de Idiomas, Normalización Lingüística).El estudio además de mostrar diferencias individuales según: la procedencia geográfica ( lengua hablada), lengua de trabajo, el tiempo de permanencia y la voluntad de permanencia; considera correlaciones entre variables motivacionales y demuestra que el modelo de Gardner (2001), es aplicable en el estudio de una lengua minoritaria como el catalán y en un contexto de L2 inmigrante. / The study analyzes the immigrant's motivation to learn Catalan in Girona, where the daily use of Catalan is higher than the Catalan mean. The 272 participants, coming from around the world, were enrolled during the academic year 2004-2005 in one of the three public schools where it is possible to learn Catalan during the whole year (Escola d'Adults de Girona, Escola Oficial d'Idiomes and Centre de Normalització Lingüística).The study, using a quantitative methodology (SPSS), not only shows individual differences according: cultural background (language spoken), working language, the length of residence and willing of residence, but also considers correlations among motivational variables and it demonstrates that the Gardner Model (2001) it is applicable in the study of a minority language (Catalan) in an L2 immigrant context.

Tesi Doctoral: L'ensenyament de la llengua catalana al País Valencià,(1238-1939)Data de lectura: 21-maig de 2003.Qualificació: Excel·lent cum laude.1. Objectius:La finalitat d'aquest treball de recerca ha estat «com i quan s'ha ensenyat la llengua catalanaal País Valencià fins a la Segona República».Durant l'època medieval, tal com és sabut, l'ensenyament es feia en llatí, pero el català hidevia tenir un caràcter si més no instrumental ja que dotava els escolars dels rudimentslectoescriptors més elementals per a encarar-se amb l'aprenentatge de la llengua de Roma.D'una, banda hi haurà erudits que, tot i acceptar les disposicions legals, no deixen de maldarpel manteniment de la llengua del País. Un cas paradigmàtic el constitueix el notari CarlesRos i Hebrera. Com és de suposar, Ros no s'oposava a l'aprenentatge del castellà, i fins i tothi va dissenyar un pla d'estudi trilingüe: llatí, valencià i castellà.Tal vegada l'únic cas que s'aparta del model oficial establert, és a dir, el de la castellanitzacióa ultrança, el constitueix Manuel Joaquim Sanelo. Sanelo va presentar a la Real SociedadEconómica de Amigos del País, un Silavario copioso de voces Valencianas, y un plan deenseñanza de este idioma para la lectura, instrucción e inteligencia de los escritoslemosinos. La Sociedad d'Amigos del País, però, s'esforçà en la castellanització delsvalencians.La revisió dels diversos diccionaris, vocabularis i gramàtiques que s'hi van publicar haconstituït un altre dels objectius del nostre estudi: calia revisar quin era l'estat de la qüestiópel que feia als sistemes gràficolectors adreçats a l'ensenyament de la llengua.També ens hi hem apropat a aquells autors que es van dedicar a promoure la castellanitzacióa ultrança de l'escola, casos entre altres representats per Vicent Salvà i Miquel Rosanes.Un altre àmbit al qual hem dirigit les nostres investigacions ha estat la revisió de lesdisposicions legals encaminades a eradicar, ni que fos exclusivament propedèutica, lallengua catalana a l'escola.Encara que el nostre propòsit s'ha central en l'escola primària, no hem deixat d'atendre unsaltres espais d'ensenyament pel fet que eren els únics on s'impartien classes de valencià. Ensreferim a la Universitat de Valencia on el pare Fullana feia unes classes de «llenguavalenciana», i que, arribada la II República, van ser oferides a Carles Salvador.Si hi ha hagut un moment històric en què es manifesta més la necessitat d'establir la llenguadels valencians com a vehicle escolar, ha estat la Segona República. A aquest productiuperíode li hem dedicat part de la nostra investigació. I així, hem estudiat els àmbits on esdesenvolupen tasques a favor d'introduir la llengua com a mitjà d'ensenyament: l'AgrupacióValencianista Escolar i l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana. Uns altresepisodis objecte del nostre interés ho han estat les celebracions de les Setmanes Culturals,que van tenir lloc a València els anys 1932, 1933 i 1934 sota els auspicis del Centred'Actuació Valencianista. També hem procurat donar notícia d'activitats pedagògiques, comara, la publicació de contes infantils en valencià; la celebració d'una Colònia escolarvalencianista o l'aparició del Primer llibre per a infants.Finalment ens hem detingut a donar compte de la publicació (24-1-1938) d'una ordreministerial que acordava l'establiment a l'Institut de Castelló d'« una cátedra de lenguavalenciana», i una altra (8-3-38.) de semblant per als instituts de València. Aquelles classes,però, no van arribar a posar-se en marxa. / The aim of this document has been "how and when Catalan language hasbeen taught in the Valencian Country until the Second Republic."During the Middle Age teaching was done in Latin, and Catalan had,exclusively, an instrumental nature.On one hand there will be experts on this subject who, although they willaccept the legal provisions, they are continuously fighting for the survival of thelanguage of the Country.Probably, the only case which differs from the official model is that ofJoaquim Sanelo, he handed in to the Sociedad de Amigos del País a Silvario [.]and a teaching plan for this language concerning the reading, the teaching andthe brightness of the "lemosinos" writings. The Sociedad de Amigos del País,tried hard on making Valencian people turn even more Spanish.We also approach those authors which encouraged the use of Spanish asthe main communication method amongst Valencian people: Vicent Salvà andMiquel Rosanes.We have also realised investigations on the legal disposals which aimedto eradicate Catalan language from school.During the Second Republic is when the claims for Catalan to beestablished in school increased. This period has received special attention duringour investigation, therefore, we have studied different areas which supported theintroduction of the language in teaching: the Agrupació Valencianista Escolar andthe Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana. The celebration of thecultural weeks (Valencia, 1932, 1933 and 1934) has also been of our interest. Wehave also aimed to give news on pedagogic activities: the publishing of books forchildren in Valencian; the celebration of school summer camps, the publishing ofEl primer llibre per a infants, etc.Finally we examine the ministerial order published in 1938 which meantthe establishment of a post of head of department in Valencian language in allhigh schools in Valencia and Castello, but which never was taken into practice.

La presente tesis doctoral presenta algunas bases para el diseño curricular para la formación de traductores e intérpretes en Turquía. Consta de tres partes. La primera parte se trata de la formación de traductores e intérpretes en Europa y el proceso de implantación del EEES. En la segunda parte, se presentan bases pedagógicas para la formación de traductores e intérpretes y se expone una propuesta del diseño curricular de grado para la formación de traductores e intérpretes en Turquía se hace una propuesta de grado de traducción e interpretación, basada en el plan de estudios de la UAB y con español como Lengua B e inglés/alemán/ francés como C, (es un LC que no se parte de cero, por eso puede considerarse también como dos lenguas B. La tercera parte contiene un estudio exploratorio sobre la situación actual del mercado laboral y sobre la formación de traductores e intérpretes en Turquía. Con el estudio se intenta recabar información sobre la propuesta y también sobre las necesidades del mercado laboral de T/I y su la formación de traducción e interpretación en Turquía. El estudio está dirigido a los profesionales del campo de traducción e interpretación que consta de 3 grupos principales: traductores e intérpretes, profesores de traducción e interpretación y empresarios de traducción e interpretación quienes también valoran la utilidad de las asignaturas de la propuesta de grado y sus competencias. Los medios de recogida de datos son entrevistas semi-estructuradas, y hojas de valoración. / This thesis presents some basis for curriculum design for the training of translators and interpreters in Turkey. It consists of three parts. The first part is the training of translators and interpreters in Europe and the process of implementation of the EHEA and its requirements. In the second part, the pedagogical basis for the training of translators and interpreters are presented and made a proposal of BA degree in Translation Studies for training professional translators and interpreters in Turkey. The proposal, that we have made is based on the plan UAB studies program and it includes Spanish as language B and English / German / French as C, (it is a C language that is not learned from zero, so it can also be considered as a programme with two languages B). The third part of the thesis contains an exploratory study on the current situation of the labour market and the training of translators and interpreters in Turkey besides for gathering information on the proposal of BA degree. The study is aimed at professionals in the field of translation and interpretation consists of three main groups: translators and interpreters, teachers of translation and interpretation and employers of translation and interpretation business who also evaluated the utility of the programme and its competences. The means of data collection are semi-structured interviews, and evaluation.

El año 2012 el currículo de matemática para la educación primaria chilena tuvo cambios sustanciales, una de estas variaciones es el ingreso de un nuevo eje curricular a la formación escolar: la medida, que trae consigo objetivos de aprendizaje que involucran su estimación. Considerando que la estimación de medida es un concepto cuyas definiciones poseen diferencias y ambigüedades y que, gracias a nuestra experiencia, sabemos que es un contenido que no se trata en la formación docente, nos resulta interesante comprender qué conocimiento poseen los profesores de primaria para dictar las clases correspondientes a este nuevo contenido que irrumpe en las aulas sin previa preparación. A este interés, se suma la certeza que la enseñanza de la estimación de medida no es una tema con una gran cantidad de investigaciones en el área de la didáctica de la matemática (Benton, 1986; Sowder, 1992; Callís et al., 2006). De las pocas investigaciones existentes, sólo algunas indagan en el proceso de enseñanza para el aprendizaje o han indicado la necesidad de indagar en el conocimiento didáctico del docente. A partir de lo anterior, nuestro estudio busca dar respuesta al siguiente objetivo de investigación: “Caracterizar el Conocimiento Didáctico del Contenido que tienen los profesores de primaria sobre estimación de medida discreta y continua”. Para concretarlo, presentamos una recopilación de las investigaciones más relevantes sobre la estimación de medida y una breve descripción del Conocimiento Especializado del Profesor de Matemática (MTSK), el marco referencial que contextualiza el saber docente en nuestro estudio. 112 maestros de primaria participaron en nuestro estudio descriptivo e interpretativo. A partir de ello damos respuesta al objetivo de investigación mediante dos aportaciones: 1. La definición del concepto de estimación de medida en base a tres componentes: referentes (R), percepción (P) y valoración (V) 2. La distinción de las tareas de estimación y medición para valorizar una medida. A partir de ello, concretamos que el conocimiento didáctico del contenido de los maestros se caracteriza por utilizar, indistintamente, tres tareas como estimación de medida: 1. Estimación de medida: Uso de referentes (R), percepción (P) y valoración (V) 2. Medición con unidades no estandarizadas o conteo: Uso de referentes (R) y valoración (V) 3. Valoración: Uso de percepción (P) y valoración (V) Estas tres tareas son utilizadas indistintamente por los docentes tanto en la aplicación y uso del concepto, como en sus conocimiento de enseñanza y aprendizaje. Consideramos que posiblemente esta situación se debe a la falta de apropiación de las componentes de referencia (R) y percepción (P) en el profesorado. / In 2012 the mathematics curriculum for primary education in Chile changed substantially, one of these changes is the entry of a new curriculum axes, measurement, which brings learning objectives involving measurement estimation. Considering that measurement estimation is a concept whose definitions have differences and ambiguities and, thanks to our experience, we know it is a topic which has not been part of teacher training, we find it interesting that primary school teachers have to teach this new topic without preparation. Accordingly, we confirm that teaching measurement estimation is not an issue with a great deal of research in the didactics of mathematics (Benton, 1986; Sowder., 1992; Callis et al, 2006 ). Of the limited existing studies, few look into the teaching-learning process or have indicated the need to investigate the knowledge didactics of the teacher. For these reasons, our study seeks to answer the following research objective: "to characterize the pedagogical knowledge that primary school teachers have about the estimation of discrete and continuous measurements". We present a collection of the most relevant research on measurement estimation and a brief description of the Mathematics Teacher's Specialized Knowledge (MTSK), the reference framework that contextualizes the teacher knowledge in our study. Based on the participation of 112 primary school teachers who participated in the descriptive and interpretive study we achieved the research goal through two mechanisms: 1. A definition of the concept of measurement estimation based on three components: referencing (R), perception (P) and valuation (V) 2. Distinctions between the tasks of estimation versus measurement to determine a value. From this, we specify that the pedagogical knowledge content of teachers is characterized by using, indistinctly, three tasks for estimating: 1. Estimation of measurement: Using referencing (R), perception (P) and valuation (V) 2. Measuring with non-standard units or counting: Using referencing (R) and valuation (V) 3. Valuation: Using perception (P) and valuation (V) These three tasks for estimating are used interchangeably by teachers in both the application and use of the concept, as in their knowledge of teaching and learning. We believe that this situation is due to the lack of ownership of the components of referencing (R) and perception (P) by the teachers.