This PhD Thesis contributes to the domain of Educational Technologies, and more specifically to the Learning Design (LD) research field, which focuses on supporting teachers in the creation of effective computer-supported learning activities considering the needs of their educational contexts. Research in LD has provided a myriad of tools and methods. Yet, existing tools lack collaboration support for communities of teachers engaged in learning (co-)design. Moreover, scope of tools is varied in terms of representations used, pedagogical approaches supported, and design phases targeted (from conceptualization to authoring and implementation). This diversity of tools contrasts with lack of articulation of their synergies to offer meaningful, manageable and integrated LD ecosystems for teachers and communities of teachers. This Thesis is framed in this problem area. Its guiding research question is: How can community platform management mechanisms support teachers in integrated learning design ecosystems? This question is addressed by more specific investigation towards addressing four specific research objectives. The first objective is explorative, focused on understanding needs for management mechanisms in LD community platforms. The resulting contribution includes participation in building and evaluating LD community platforms (LdShake, Learning design Sharing and co-edition, and ILDE, Integrated Learning Design Environment) in the context of Spanish and European projects, and the identification of needs tackled in the following three research objectives. The second objective deals with enabling flexible management of learning (co-)design processes that involve use of several LD tools. The associated contribution is a model and implementation for LD Workflows, which shape orchestrated uses of selected LD tools that can be applied to LD Projects. The third objective focuses on supporting management of multiple learning design versions in scenarios of reuse and co-design. The contribution is a model and visualization strategy based on a family tree metaphor. The fourth objective concerns the need for interoperability between co-(design) tools and platforms, and in particular focuses on design patterns as structured LD representations of special interest because they collect repeatable good teaching practices. The contribution is a pattern ontology for computationally representing a pattern language (working case of design patterns in Computer-Supported Collaborative Learning) and a derived model together with an architecture for interoperable management of patterns across LD tooling. Contributions have been implemented in LdShake and ILDE community platforms, showing feasibility, enabling proofof-concept in significant scenarios and user studies involving teachers. / Las contribuciones de esta Tesis Doctoral se enmarcan en el ámbito de las Tecnologías Educativas, y más concretamente en el campo de investigación del Diseño de Aprendizaje (LD acrónimo en inglés). Este campo se centra en dar apoyo a los profesores en la creación de actividades educativas apoyadas por ordenador teniendo en consideración sus contextos educativos. La investigación en el campo de LD ha proporcionado gran cantidad de herramientas y métodos. Sin embargo, estas herramientas todavía carecen de mecanismos que posibiliten la colaboración en comunidades de profesores involucradas en el (co-)diseño de aprendizaje. Además, el alcance de las herramientas es muy variado en cuanto a las representaciones utilizadas, los enfoques pedagógicos utilizados, y fases de diseño a las que van dirigidas (desde la conceptualización, hasta la autoría y hasta la implementación). Esta diversidad de herramientas contrasta con la falta de articulación de sus sinergias para ofrecer ecosistemas LD significativos, manejables e integrados para profesores y comunidades de profesores. Esta problemática motiva la investigación realizada en esta Tesis. La pregunta de investigación que la guía es: ¿Cómo pueden apoyar los mecanismos de gestión de plataformas comunitarias dar soporte en ecosistemas de diseño de aprendizaje integrado? Esta cuestión se aborda en la investigación más concreta de cuatro objetivos específicos. El primer objetivo es exploratorio, se centra en la comprensión de las necesidades de mecanismos de gestión en plataformas para comunidades en LD. La contribución resultante incluye la participación en la implementación y evaluación de las plataformas para comunidades en LD (LdShake, acrónimo en inglés de Learning design Sharing and co-edition, e ILDE, acrónimo en inglés de Integrated Learning Design Environment) en el contexto de proyectos españoles y europeos, así como la identificación de las necesidades abordadas en los tres siguientes objetivos de la investigación. El segundo objetivo busca permitir una gestión flexible de los procesos de (co-)diseño de aprendizaje que implique el uso de varias herramientas de LD. La contribución asociada es un modelo e implementación de los flujos de trabajo de LD (LD Workflows en inglés). Los LD Workflows se definen para permitir la representación de las herramientas de LD seleccionadas que se pueden aplicar a proyectos de LD (LD Projects, en inglés). El tercer objetivo se centra en el apoyo a la gestión de múltiples versiones de diseño de aprendizaje en escenarios de reutilización y (co-)diseño. La contribución es un modelo y una visualización basada en una metáfora del árbol familiar (family tree, en inglés). El cuarto objetivo trata la necesidad de interoperabilidad entre herramientas de (co-)diseño y plataformas de LD, y en particular, se centra en los patrones de diseño como representaciones LD estructuradas de especial interés ya que recogen buenas prácticas docentes repetibles. La contribución es una ontología de patrones que representa computacionalmente un lenguaje de patrones (centrándose en los patrones de CSCL, del inglés:Computer-Supported Collaborative Learning) y un modelo derivado junto con una arquitectura para la gestión interoperable de patrones a través de herramientas de LD. Las contribuciones se han implementado en las plataformas de comunidades de LD LdShake e ILDE mostrando su viabilidad, ofreciendo la prueba de conceptos en escenarios significativos y estudios con profesores en entornos reales.

Aquest treball de recerca investiga la formació en valors ètics dels professionals de les TIC amb l’objectiu de destacar un marc educatiu on portar a terme el procés d’aprenentatge dins de les escoles d’enginyeria. Aquest marc educatiu s’estudia a través de tres eixos principals: quin paper juga l’ètica dins del context de les TIC; quines implicacions morals té l’ètica professional; quins són els requeriments educatius essencials necessaris per tal que els professionals de les TIC puguin desenvolupar un perfil ètic adequat. Conseqüentment, les principals contribucions d’aquest treball són dues. En primer lloc, detectar les implicacions morals de la tecnologia i com aquestes configuren i influencien l’exercici pràctic diari del professional de les TIC. En segon lloc, proveir els estudiants de les escoles d’enginyeria d’una ètica professional, la qual és implementada mitjançant un conjunt de recursos metodològics i pedagògics, per tal d’ensenyar-los a treballar d’acord amb els valors socials conjunturals, els quals són la base per a un ensenyament ètic adient. Els enfocaments de recerca sobre els quals basem aquest estudi són tres: l’hermenèutica, l’ètica discursiva i l’ètica de la virtut, aplicades a l’àmbit de l’ètica professional. Aquests mitjans busquen suscitar i representar els diferents punts de vista i experiències dels estudiants quan s’enfronten a dilemes morals. Per això, aquests plantejaments de recerca, conjuntament amb les eines d’aprenentatge corresponents permeten als estudiants augmentar la seva consciència respecte les qüestions ètiques relacionades amb la seva construcció moral, alhora que desenvolupen l’expertesa tècnica pròpia de la titulació d’enginyeria. Així doncs, la proposta presentada proporciona un marc de treball que consta d’un conjunt educatiu de recursos basats en eines d’aprenentatge que permeten la reflexió de qüestions ètiques i l’assoliment d’un ensenyament centrat en la millora pràctica de l’estudiant d’enginyeria. Els resultats d’aquest estudi culminen amb les conclusions següents: 1. La necessitat d’emfatitzar que el comportament ètic és sempre necessari en l’exercici d’una professió social com l’enginyeria, però no només quan les coses van malament. 2. La incorporació d’una dimensió ètica que ens permeti analitzar les accions, les conseqüències i les responsabilitats respecte a la relació existent entre la tecnologia i la professió de l’enginyeria tenint en compte el context social on es desplega. 3. La cerca d’una ètica amb característiques pròpies implementada a través de mètodes, eines d’aprenentatge i recursos tecnològics. Tot això amb la mirada posada a realitzar bones pràctiques que potenciïn la sensibilitat ètica entre els estudiants d’enginyeria. Basant-nos en els resultats anteriors, el professorat i l’alumnat dels graus d’enginyeria, on les tecnologies de les TIC tenen un paper rellevant i de lideratge, haurien de ser capaços d’avaluar com aborden l’ensenyament i l’aprenentatge ètic professional, si apunten per promoure una professió de qualitat i d’un evident vincle social, basada en una plena consciència de l’ètica dins de l’actual món professional de les TIC. / This study investigates the training in ethical values of ICT professionals with a view to highlighting an educative framework from which to carry out the learning process within engineering schools. This educative framework is explored through the following central points: what is the role of ethics within the context of ICT; what moral implications professional ethics has; what are the essential educative requirements that ICT professionals need to develop an appropriate ethical profile Consequently, the study’s principal contributions are twofold. On one hand, identifying moral involved with technology and how these shape the daily practical exercise in the scope of ICT professionals. On the other hand, providing the students of engineering schools with professional ethics by means of a set of methodological and pedagogical resources, in order to train students to work in accord with the relevant social values on which suitable ethics instruction is based. The research approaches employed in this study are three: the hermeneutic approach, the discursive ethics and the virtue ethics, applied within the field of professional ethics. These methods seek to elicit and represent the different perspectives and experiences of the students when facing ethical dilemmas. Thus, this research work approaches jointly the corresponding set of learning tools that allow students to raise their awareness regarding the ethical issues related to their moral construction, at the same time as they develop the technical expertise typical of an engineering degree. So this proposal provides a framework that consists of a set of educational resources based on learning tools that allow the deliberation of ethical issues, and the fulfilment of a training process aimed at the experiential improvement of the student of engineering. The study’s findings culminate in the following remarks: 1. The necessity of emphasizing that ethical behaviour is always appropriate in the exercise of a social profession such as engineering, not only when things goes wrong. 2. The incorporation of an ethical dimension that allows us to analyse the actions, outcomes and responsibilities with regard to the existing relationship between technology and the engineering profession taking into account the social context in which it is deployed. 3. The search for an ethics with typical features implemented through appropriate methods, learning tools, and technological resources. All of this with the aim of achieving good practice which strengthens ethical sensitivity among the students of engineering. Based on the preceding results, teaching staff and the student body of engineering degrees, where ICT technologies have an prominent and leading role, should be able to evaluate how they approach ethical professional training and learning, if they aim to promote a profession of quality and of clear social connectivity, based on a full awareness of the ethics within the current ICT professional world.

Aquesta tesi doctoral s’emmarca dins l’àrea d’estudi de l’educació, i posa el seu èmfasi en dos contextos determinats: l’educació formal, l’escola, i l’educació no formal, concretament l’educació en el lleure que es desenvolupa des dels centres d’esplai. El nexe d’unió entre ambdós àmbits gira al voltant de les competències bàsiques. D’aquesta manera, es pretén estudiar la relació entre les competències desenvolupades en els esplais amb les vuit competències bàsiques establertes a l’etapa d’Educació Primària a Catalunya, tot intentant esbrinar si la participació activa en un centre d’esplai per part dels infants afavoreix l’assoliment d’aquestes competències bàsiques. Es planteja una revisió teòrica sobre el concepte general de competència, així com de les vuit competències bàsiques de l’escola. D’altra banda, es desenvolupa el marc teòric sobre l’educació en el lleure en general i l’àmbit de l’esplai en particular. Pel que fa a la metodologia d’estudi, es conjuguen tècniques quantitatives, qüestionaris, amb d’altres de qualitatives com són les entrevistes i les observacions. Les dades recollides i analitzades condueixen a concloure que a l’esplai es desenvolupen totes les competències bàsiques escolars, amb major o menor intensitat, i no només aquelles tradicionalment descrites per la literatura sobre l’educació en el lleure, com poden ser la competència d’autonomia i iniciativa personal o la social i ciutadana. Les competències bàsiques es treballen a l’esplai sempre d’una manera pràctica i aplicada a la quotidianitat dels infants, partint de l’element lúdic i la pròpia vivència com a eixos vertebradors, i el monitor com a referent imprescindible i model per als infants

Aquest estudi se centra en la planificació i l’anàlisi d’una intervenció didàctica, que té l’objectiu de promoure l’aprenentatge de valorar les lectures literàries al primer cicle d’educació primària. Es parteix de la consideració que aprendre a valorar les obres i a expressar, oralment i per escrit, els judicis sobre les lectures és clau en el desenvolupament de la formació del lector literari. L’objectiu principal és conèixer de quina manera una intervenció didàctica, que consisteix en la lectura d’un àlbum, la conversa sobre l’obra i l’escriptura de textos valoratius, i que inclou la proposta d’una pauta d’arguments com a material de suport, pot resultar útil en l’aprenentatge literari. Els referents teòrics s’estructuren a partir de tres blocs. En el primer, s’exposen les concepcions sobre la formació del lector literari i les respostes lectores, així com diferents nocions en referència als processos de comprensió, interpretació i valoració, i algunes de les implicacions didàctiques que se’n deriven, com ara la pràctica de relectura. Es fa èmfasi en els aspectes propis del tractament de la lectura i la literatura en la formació dels anomenats primers lectors, a l’inici de l’educació primària, i en els processos de selecció de les obres. En el segon, s’exploren les característiques dels àlbums i les seves potencialitats per a l’aprenentatge literari. Per últim, s’ofereix una visió de les possibilitats formatives de les converses a l’aula, així com les actuacions concretes que el mestre hauria de considerar en el desenvolupament de discussions sobre obres literàries. La part empírica de la recerca analitza la intervenció didàctica aplicada en un grup de 17 alumnes de segon curs. Es du a terme en dues fases. En la primera, els alumnes elaboren textos valoratius individuals sobre les lectures. Aquests escrits es prenen en consideració com a dades inicials. En la segona, s’aplica la intervenció completa, de manera que els textos s’elaboren després de la conversa, durant sis setmanes consecutives, en relació a sis obres que presenten diversitat d’elements constitutius. El conjunt de dades obtingudes d’aquest grup es complementa amb les observacions d’un segon grup de 17 alumnes i també amb els resultats que deriven d’una recerca prèvia, duta a terme en dos grups de 4 alumnes cadascun, que s’incorpora en aquest estudi com a projecte pilot. D’aquesta manera, es poden comparar les qüestions referents a les característiques i al grau d’incidència de cadascuna de les propostes ─conversa, pauta d’arguments, escriptura valorativa─ en gran grup i en petit grup. Els resultats confirmen la necessitat que els alumnes disposin d’espais d’intercanvi d’idees i d’eines de suport que els ofereixin metallenguatge literari, de manera que puguin pensar i parlar sobre les obres des de l’inici de l’escolaritat. La finalitat de la proposta és ajudar-los a apreciar l’acte creatiu de l’autor, però també a millorar la comprensió i la interpretació de les lectures literàries. De les conclusions se’n desprenen algunes de les actuacions didàctiques més eficaces per desenvolupar la formació del lector literari a l’inici de l’educació primària. / This study focuses on the planning and analysis of an educational intervention aimed at helping students to learn how to evaluate literary reading at the first cycle of primary. It is based on the consideration that learning to evaluate works and to express opinions (orally and in writing) on reading material is essential in developing the training of literary readers. The main objective is to discover how an educational intervention, which consists of reading a picturebook, discussing the work and writing evaluative texts, and which includes a proposed a set of discussion and writing prompts as support material, may be useful in literary learning. The theoretical components are structured in three sections. The first section introduces ideas on the training of literary readers and reading responses, along with various notions related to comprehension, interpretation and evaluation processes, and some of the resulting educational implications, such as the practice of re-reading. Emphasis is placed on aspects related to the treatment of reading and literature in the training of so-called beginning readers, at the first cycle of primary education, and to the processes involved in selecting works. The second section explores the characteristics of the picturebooks and their potential for literary learning. Last of all, an analysis is made of the training possibilities of classroom discussions, along with the specific actions that the teacher should consider when it comes to holding discussions on literary works. The empirical part of the research analyses the educational intervention applied to a group of 17 students (aged seven to eight years). It is carried out in two stages. In the first stage the students produce individual evaluative texts on what they have read. These texts are taken into consideration as initial data. The full intervention is applied in the second stage, in such a way that the texts are produced after the discussion, over six consecutive weeks, on six works that contain a wide variety of constituent elements. The data obtained from this group is complemented by the observations of a second group of 17 students, and by the results of a prior research activity carried out with two groups of four students each, which is incorporated in this study as a pilot project. As such, it is possible to compare questions related to the characteristics and degree of influence of each of the approaches (discussion, a set of discussion and writing prompts, evaluative writing) in both a large group and a small group. The results confirm the need to provide students with spaces in which to exchange ideas and with support tools that offer them literary metalanguage, in such a way that they are able to think and talk about works from the start of primary education. The purpose of the approach is to encourage them to appreciate the creative act of the author, as well as to improve their comprehension and interpretation of literary reading materials. The conclusions indicate some of the most effective educational actions for developing the training of literary readers at the start of primary education.

Esta investigación se ha realizado entre los años 2012 y 2015 como doctorando del programa de doctorado Educación y Sociedad de la Universidad de Barcelona. Sus propósitos fueron analizar y conceptuar el saber y la experiencia de los estudiantes en torno al aprendizaje escolar. El paradigma investigativo que mejor responde a la situación investigativa planteada es el naturalista, dado las definiciones y supuestos de realidad, de relación investigador-objeto, del tipo de conocimiento producido, las estrategias de investigación y los criterios de validación y legitimación que se proponen para el conocimiento producido. Los estudiantes y su saber en torno al aprendizaje escolar, expresado a través de sus propias narraciones, son el soporte y eje fundamental de esta investigación. Fundamentan este interés por indagar los asuntos escolares desde la perspectiva de los estudiantes distintas experiencias y conocimientos que se disponen a partir de la consulta a estudiantes como testigos expertos del proceso de aprendizaje escolar y también como asesores en los procesos de mejora escolar. Dichos conocimientos y experiencias han sido destacados principalmente en el movimiento voz del alumnado. En general estas experiencias dan cuenta del potencial que puede adquirir, la información provista por los estudiantes para mejorar los centros escolares y las prácticas de enseñanza. La información de esta investigación ha sido producida por una muestra estructural de estudiantes chilenos de los cuatro liceos municipales de la comuna de Conchalí de Santiago de Chile en doce grupos de discusión. Su proceso de análisis e interpretación se ha realizado a partir de la identificación de unidades de significado emergentes en el discurso, la categorización y agrupamiento de las mismas en cuatro macrocategorías: Docente, Estudiantes, Contexto social y escolar y Contenidos escolares. Los resultados de la investigación desarrollada constatan la existencia de saberes en torno al aprendizaje escolar de los estudiantes. Este saber estudiantil puede aportar tanto al proceso de mejora de la docencia como a la mejora escolar. Uno de los aspectos que se puede mencionar como punto en común en el discurso producido por los estudiantes en esta investigación es la importancia que tiene, como componente del aprendizaje escolar, la calidad de la interacción social que establece el docente en el aula. / This research was conducted between 2012 and 2015 as a doctoral student in the doctoral program Education and Society at the University of Barcelona. Its purposes were to analyze and conceptualize the knowledge and experience of students around the school learning. The research paradigm that best suits the situation presented research is the naturalist, given the definitions and assumptions of reality, researcher-object relationship, the type of knowledge produced, research strategies and criteria for validation and legitimacy proposed for the knowledge produced. Students and their knowledge about the school learning, expressed through their own narrativas, they are the support and cornerstone of this research. Based interest in investigating this school issues from the perspectiva of different experiences and knowledge that students are provided from consulting students as expert witnesses school learning process and also as advisers in the process of school improvement. This knowledge and experience have been deployed mainly in the voice of the students movement. In general these experiences realize the potential that can acquire the information provided by students to improve schools and teaching practices. The information on this research has been produced by a structural sample of Chilean students from the four municipal schools of Conchalí Santiago de Chile in twelve discussion groups. His process of analysis and interpretation has been made based on the identification of emerging meaning units in the speech, categorization and grouping them in four macro category: Teachers, Students, social and school Context and school Contents. The results of research carried out confirm the existence of knowledge around the school learning of students. This student knowledge can contribute both to the process of improving the teaching and school improvement. One aspect that can be mentioned as a common point in the speech produced by students in this research is the importance, as a component of school education, the quality of social interaction that sets the teacher in the classroom.

L'aparició d'una nova societat, la societat digital, ha modificat els patrons de comunicació i interacció entre les persones, transformant així tots els àmbits de la societat: el polític, l'econòmic, i també l'educatiu. Gran part de la informació i el coneixement ha estat digitalitzada, i qualsevol usuari pot crear, transformar i compartir informació amb qualsevol persona o grup de persones. L'aprenentatge al llarg de la vida, ara més que mai, està a l'abast de qualsevol. Però les competències i habilitats que s'han d'adquirir per poder aconseguir aquest aprenentatge estan en constant debat. L'alta freqüència de participació dels joves a la xarxa ha provocat que en determinats moments es donessin per suposades les altes competències digitals dels joves, però la literatura ens diu (Kennedy, 2008, 2010; Gros, García i Escofet, 2012) que això no és així. No tots els joves tenen un alt empoderament de les TIC, ni tampoc les institucions educatives han integrat les tecnologies acompanyades de pedagogies emergents, amb elements com la ubiqüitat, l'obertura o la participació en comunitats. La recerca que es presenta pretén abraçar aquesta situació, posant en el punt de mira la veu de l'estudiant i la seva participació a la xarxa. Per això, l'objectiu principal d'aquest estudi és analitzar les pràctiques i espais digitals de participació a la xarxa on la tecnologia actua com a mediadora de l'aprenentatge dels estudiants universitaris. Pel que fa l'estructura d'aquesta recerca, els tres primers capítols de la investigació estan destinats a situar l'estat de la qüestió. En el primer s'analitza l'evolució de l'anomenada societat en xarxa i la interacció dels ciutadans, amb les noves formes de comunicació, de crear coneixement i compartir la informació. A més, es profunditza en el concepte de la identitat digital dels ciutadans, que té tendència a ser cada cop a fusionar-se amb la identitat física, i per tant ser una identitat híbrida. Seguidament, es focalitza en els joves i les seves pràctiques a la xarxa, concretament com en l'inici de la revolució digital se'ls va atribuir competències digitals pel fet d'haver nascut dins d'aquesta era, i actualment s'ha fet evident que no tots els joves tenen un perfil competent relacionat amb les TIC. Finalment, en el tercer capítol s'entra directament en l'àmbit educatiu per veure les tendències educatives més rellevants relacionades amb l'ús de tecnologia digital. En el quart capítol es descriu el paradigma de recerca, un enfocament fenomenològic que pretén comprendre els perfils dels estudiants que realitzen activitats a la xarxa, així com les eines i espais digitals que utilitzen en diferents contextos, amb la particularitat d'interpretar-ho a partir de la seva pròpia experiència subjectiva. Els dos mètodes emprats en la recerca són l'enquesta, que de forma quantitativa pretén analitzar els usos de determinades eines digitals per part dels universitaris, i el DEM (Day Experiència Method), que permet profunditzar amb una mirada qualitativa les pràctiques a la xarxa dels estudiants. Finalment en el capítol cinc i sis es descriuen els resultats, així com la discussió d’aquests, i es presenten les conclusions de tota la recerca, així com les limitacions i línies futures. Els resultats apunten a que la integració de les tecnologies per part dels universitaris no és visible en tots els àmbits ni entre tots els estudiants. Els universitaris participants en la recerca se situen en diferents perfils de participació a la xarxa. D’aquesta manera, la universitat i els docents han de tenir en compte aquesta diversitat de competències i usos de les TIC per part dels estudiants a l’hora de crear activitats o estratègies pedagògiques. / [eng] A high level of participation of young people in networks has induced us to assume that young people have high digital skills, but the literature show us that it is not like that. Not all young people have high competences in ICT, moreover, the educational institutions haven't integrated the technologies followed by emergent pedagogies and elements like ubiquity, opening and participation in the communities.The following research tries to include this situation, making the voice of the students the main point of focus. The main goal of this research is to analyze practices and digital spaces of participation in the network, where the technology acts as an intermediary for university student learning.First of all, it analyzes the evolution of the digital society and the interaction of the population, with new ways of communication to create knowledge and share information. Following that, it focuses on the young population and their practices on the network, questioning their knowledge on ICT. Finally we analyze in more detail the educational context to see the most important educative trends in relation to the ICT use.The research has a phenomenological point of view, with the intention to understand the profile of these students that do activities on the network, as well as the tools and digital spaces that they use in different contexts. Particularly, focusing the understanding on their own subjective experiences. The method used in the research to get the information has been a survey, analyzing quantitatively the use of some digital tools by the students; and using DEM (Day Experience Method), to let us see in more depth and qualitatively the students' practices in the network.The results show that the students' integration of the technologies is not visible in all the environments nor in all the students. The participants in the research are classified in different profiles of network participation. In this way, the university and the professors have to bear in mind this diversification of skills and use of the technologies from the students when planning or creating activities or pedagogical strategies for learning and teaching process.

El profesional de la docencia debe de tener la habilidad para saber gestionar nuevos conocimientos, ya que es la su materia prima en su puesto de trabajo, y en su contexto. Los centros educativos son una fábrica de conocimientos que debe estar al día. Por otra parte, también hay la necesidad de que el estudiante adquiera esta capacidad, y por lo tanto, el docente, como transmisor del conocimiento, y de competencias puede favorecer este hecho. La educación obligatoria secundaria es un momento importante para poder desarrollar las competencias informacionales. Para poder trabajarlas tenemos que tener en cuenta diferentes recursos como pueden ser la biblioteca, los recursos digitales y tecnológicos, la metodología docente, la familia. La competencia informacional implica diferentes procesos. Nosotros la hemos atomizado en tres elementos básicamente; la capacidad de búsqueda de información, la capacidad de tratar la información, y la habilidad de comunicarla. Debido a que los datos, y la información se presentan hoy en día en diferentes formatos, y en diferentes fuentes, es básico que la persona sepa manejarse de forma competente en la variedad de formatos, en base a la información que quiere obtener, y a lo que quiera transmitir. Es por esto que la investigación pretende conocer la habilidad para gestionar la información, y socializar el conocimiento. Para una mejor organización hemos estructurado el marco teórico desde lo más genérico a lo más concreto. Partiendo de la elaboración de una aproximación teórica del entorno, de la conceptualización de las competencias informacionales, y de diversos aspectos relacionados con los centros educativos de Secundaria. En cuanto al apartado metodológico lo hemos enfocado desde dos puntos de vista: cuantitativo (producto del estudio estadístico) y cualitativo (fruto de las opiniones de los profesionales de la docencia y de los expertos). De esta forma podemos objetivar, contrastar y profundizar en la realidad donde nos situamos. El estudio se realiza en seis centros educativos de secundaria, concertados y públicos de un municipio del valles occidental. La muestra de la parte cuantitativa está compuesta 390 alumnos de primero, 306 alumnos de cuarto, y 69 docentes. En cuanto a las entrevistas realizadas, se efectuaron a los profesionales de los centros educativos y a expertos. Finalmente se abordan las limitaciones de la investigación (problemas, impedimentos, dificultades) y todos aquellos trabajos que se pudieran derivar al finalizar esta investigación, así como los cambios, modificaciones o profundizaciones para rentabilizarla. / The teaching professional must have the ability to learn new skills to manage because it is the raw material in the workplace, and in context. Schools are a factory of knowledge that must be current. Moreover, there is also the need for the student to acquire this capability, and therefore, the teacher, as transmitter of knowledge and skills can promote this. Secondary education is an important to develop information skills now. To work them we must consider different resources such as the library, the digital and technological resources, teaching methodology, the family. Information literacy involves different processes. We have atomized the basically three elements; the ability to search for information, the ability to process information, and the ability to communicate. Because the data and information are presented today in different formats and different sources it is essential that the person knows handled competently in a variety of formats, based on the information you want to get, I who wants to transmit. That's why research is seeking the ability to manage information, and socialize knowledge. For better organization we have structured the theoretical marc from the most general to the more concrete. Based on the development of a theoretical approach of the environment, the conceptualization of information skills, and various aspects of secondary schools. As for the methodology section we have approached from two perspectives: quantitative (statistical study product) and qualitative (fruit of the opinions of education professionals and experts). In this way we can objectify, contrast and deeper into the reality where we stand. The study was conducted in six secondary schools, and government agreed a municipality in the western valleys. The sample of the quantitative part consists of first 390 students, 306 students in fourth, and 69 teachers. As for the interviews, they were made to professionals and experts of the schools. Finally the limitations of the research (problems, obstacles, difficulties) and all work that may arise at the end of this research, as well as changes, modifications or insights are addressed to it profitable.

La dislexia es una dificultad en el aprendizaje que afecta principalmente las habilidades de exactitud y fluidez en la lectura de palabras y de deletreo. Esta afección podría repercutir, principalmente, en la autoestima de los individuos que la padecen, al ser la lectura la base principal del aprendizaje, es por ese motivo que el presente trabajo plantea abordar desde una perspectiva pedagógica la influencia que pudieran tener las formas de las letras en la enseñanza de la lectura, especialmente en niños con problemas lectores, como son los disléxicos, para de esa forma abrir campos de investigación para crear currículums inclusivos que favorezcan la calidad lectora, especialmente en niños con dislexia. En el estudio se realizó una comparación en calidad lectora, específicamente nos centramos en la exactitud y velocidad lectora, comparando 5 tipos de letra más utilizados en el material destinado a la lectura, así como tipos de letra diseñados especialmente para niños disléxicos. Esta investigación se realizó mediante una metodología experimental entre dos grupos de 92 niños, 45 con dislexia y 47 sin dislexia de entre 8-11 años de Cataluña. Para la realización del trabajo de campo se utilizó el instrumento Rate of Reading Test en Español de Wilkins & del Real (2010), instrumento que fue diseñado de acuerdo al trabajo del equipo de investigación de Wilkins (2000) sobre la legibilidad en los tipos de letra de acuerdo a las características gráficas. Así mismo se observó si la calidad lectora podría influir debido a un problema de estrés visual y no a un problema de legibilidad en los tipos de letra. Los datos obtenidos se analizaron con el componente estadístico del Software Microsoft Excel 2010. / Dyslexia is a learning difficulty that primarily affects the skills of accuracy and fluency in reading and spelling words. This condition mainly impacts the self-esteem of individuals that suffer from it, because reading is the main basis of learning. It is for this reason that this study considers approaching from a pedagogical perspective the influence of the letter shape in the teaching of reading, especially in children with reading problems such as dyslexia. In this way we would like to open research fields that create inclusive curricula which promote quality reading, especially in children with dyslexia. In this study a comparison was made in reading quality, we focused specifically on accuracy and reading speed, comparing five of the most used typefaces in the material for reading and also fonts designed especially for dyslexic children. This research was performed using an experimental methodology between two groups of 92 children, 45 with dyslexia and 47 without dyslexia, with an age bracket of 8-11 years, coming from Catalonia. While performing our fieldwork we used the tool Rate of Reading Test in Spanish by Wilkins & del Real (2010), this tool was designed according to the work of the research team of Wilkins (2000) about legibility of typefaces according to the graphic features. Also it was observed if the reading quality could have been influenced by a visual stress problem and not a problem of font legibility. The data obtained was analysed with the statistical component of Microsoft Excel 2010.

La tecnologia digital ha redibuixat la manera de conviure i d’entendre el món. S’ha instaurat en el dia a dia de la majoria de llars però, segons les darreres investigacions, l’escola tot just s’inicia en l’adopció de nous models aprofitant els recursos que ofereixen les eines digitals. La següent investigació dissenya i aplica una proposta didàctica amb tauletes tàctils (iPad) a l’àrea de música amb l’objectiu d’observar i analitzar quines implicacions té en el procés didàctic l’adopció de dispositius mòbils a l’educació musical primària. A través de l’anàlisi i categorització de més de 150 aplicacions mòbils musicals, la selecció i utilització de les millors valorades en una proposta didàctica amb iPads amb alumnes de quart curs d’educació primària, així com de les dades obtingudes d’un grup de discussió amb especialistes de música, s’han pogut extreure unes pautes que serveixin de guia, a escoles i professorat, per implementar les tauletes tàctils a l’educació musical. Els resultats obtinguts fan èmfasi en el nou rol del professorat: una persona amb gran capacitat d’adaptació i gestió de diferents recursos, amb interès per investigar i aprendre juntament amb els alumnes. Són ells els veritables protagonistes d’un aprenentatge més motivador basat en l’experimentació i la creació musical, aspectes que es potencien amb els recursos multimèdia que ofereixen les tauletes tàctils juntament amb l’autoaprenentatge i l’obertura de l’adquisició de coneixements fora de l’aula. / Digital technology has reinvented the way we understand the world and coexist in it. While digital tools are part of the everyday life of most homes, schools have neither yet adapted to the news models, nor taken full advantage of the resources that these new tools offer us. The following research designs and applies an educational proposal which introduces digital tablets (iPads) in the subject of Music. The aim of the proposal is to analyze the implications that using mobile devices in the subject of music in Primary Education may have in in the learning process. The analysis and categorization of more than 150 music apps, the selection and implementation of an educational proposal teaching students in Year 4 with iPads, as well as a debate group specialized in Music have led to the establishment of guidelines that advise teachers on the introduction of iPads in the area of Music Education. The results highlight the new role of the teacher, a person with great capacity to adapt and manage different resources with interest to research and learn along with the students, who become the real centre of a more motivating learning process based on experimentation and musical creation, which are aspects that are enhanced thanks to the potential and resources that multimedia tablets offer, alongside with both self-training and learning outside the classroom.

S'ha introduït el portafoli com a instrument d'autoprenentatge i acreditació en dues modalitats diferents: el portafoli d'aprenentatge de l'estudiant i el portafoli docent del professor. El primer s'ha aplicat per al desenvolupament de quatre competències transversals (comunicació oral davant d'un auditori, comunicació escrita, cerca d'informació-ús de noves tecnologies i treball en equip) en els estudiants de cinquè curs de Biologia de la Universitat Pompeu Fabra durant els cursos 2003-04 i 2004-05. Es presenta la guia elaborada, el procés d'implementació, les actituds i satisfacció dels participants (estudiants i tutors) i un estudi d'objectivitat de la seva avaluació. Els resultats positius obtinguts han propiciat l'extensió de l'exercici des de l'inici de la carrera. Paral·lelament, s'ha invitat al professorat a confeccionar el seu portafoli docent mitjançant l'elaboració i distribució d'una guia del portafoli docent. / Portfolio as a learning and accreditation tool has been introduced at the Faculty of Heath & Life Sciences at Pompeu Fabra University in two different applications, student portfolio and teaching portfolio. Student portfolio has been applied to support some generic skills development (oral communication, written communication, information search, high technologies use and team work) at the 5-year Biology course students, during two academic years (2003-04 and 2004-05). We present portfolio's guide, implementation process, satisfaction and attitudes of all participants (students and tutors) and objectivity's investigation of the assessment process. As a result, we have obtained positive outcomes that have supported the decision of extending the portfolio experience from the very beginning of the career. On the other side, faculty was invited to start its own teaching portfolio with the support of a teaching portfolio guide.