• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 3
  • 1
  • Tagged with
  • 4
  • 4
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Respostas morfológicas e fisiológicas do amendoim, gergelim e mamona a ciclos de deficiência hídrica. / Morphologic and physiological response of the castorbean (Ricinus communis L., sesame (sesamum indicum L.) and peanut (Arachis hypogaea L.) to cycles of water deficit.

Pinto, Ciro de Miranda January 2006 (has links)
PINTO, C. M. Respostas morfológicas e fisiológicas do amendoim, gergelim e mamona a ciclos de deficiência hídrica. 2006. 80 f. Dissertação (Mestrado em Agronomia/Fitotecnia) - Centro de Ciências Agrárias, Universidade Federal do Ceará, Fortaleza, 2006. / Submitted by Francisco Lacerda (lacerda@ufc.br) on 2014-06-30T21:10:37Z No. of bitstreams: 1 2006_dis_cmpinto.pdf: 371827 bytes, checksum: 9b6b47aa78ccd01b8b42c71704ac6503 (MD5) / Rejected by José Jairo Viana de Sousa(jairo@ufc.br), reason: Duplicado on 2014-07-02T19:11:48Z (GMT) / Submitted by Francisco Lacerda (lacerda@ufc.br) on 2014-07-29T23:43:46Z No. of bitstreams: 1 2006_dis_cmpinto.pdf: 371827 bytes, checksum: 9b6b47aa78ccd01b8b42c71704ac6503 (MD5) / Approved for entry into archive by José Jairo Viana de Sousa(jairo@ufc.br) on 2014-08-06T21:28:49Z (GMT) No. of bitstreams: 1 2006_dis_cmpinto.pdf: 371827 bytes, checksum: 9b6b47aa78ccd01b8b42c71704ac6503 (MD5) / Made available in DSpace on 2014-08-06T21:28:49Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2006_dis_cmpinto.pdf: 371827 bytes, checksum: 9b6b47aa78ccd01b8b42c71704ac6503 (MD5) Previous issue date: 2006 / A greenhouse research was carried out at the Universidade Federal do Ceará, Campus do Pici, from January to March 2006, with the objectives of studying the response of castorbean (Ricinus communis L.), sesame (Sesamum indicum L.) and peanut (Arachis hypogaea L.) to cycles of water deficit in the early vegetative growth phase. The following cultivars for each crop were evaluated: peanut cultivars PI 165317 (group Spanish) and 57422 (group Virginia); sesame CNPA G3 and CNPA G4; and castorbean Mirante and BRS 149 Nordestina. The seeds were planted in PVC tubes 100 cm log and 10 cm wide, filled with sand soil. The cultivars received two water regime treatments: daily irrigation and cycles of water stress. Several variables were determined relative to plant water status, gas exchange, top and root growth and root system distribution in the soil profile. Plant harvest was accomplished at 50, 55 and 56 days after planting for sesame, peanut and castorbean, respectively. The variables water potential, relative water content, leaf transpiration, leaf photosynthesis and stomatal conductance were reduced in all three crops in response to water stress. The relation between leaf and ambient temperature increased in response to water stress. The water use efficiency was not affected by the stress imposed in castorbean and peanut. On the other hand, in sesame this variable decreased in response to water stress. Tops, roots and total dry matter as well as the root system volume were reduced in all species in response to water stress. Root shoot ratio increased in response to water stress for sesame and peanut, while for castorbean this relation remained unchanged. Among the crops studied, peanut plants had the smallest dry matter partition to the roots; sesame stayed in an intermediary position and castorbean partitioned the higher proportion of dry matter to roots. Peanut showed a large modification in the root system stratification in response to the water stress, with the increase of proportion of the root system in the deep soil. Castorbean showed the smaller response as far as deepening of the root system and sesame retained an intermediary position. All three crops, no matter the water regime was, had the most proportion of the root system in the first 25 cm layer of soil. The leaf number and leaf area were reduced in the three species in response to water stress. / A pesquisa foi conduzida em casa de vegetação no Campus do Pici da Universidade Federal do Ceará, no período de janeiro a março de 2006, com o objetivo de estudar a resposta das culturas da mamona (Ricinus communis L.), gergelim (Sesamum indicum L.) e amendoim (Arachis hypogaea L.) a ciclos de deficiência hídrica na fase de crescimento vegetativo. Foi avaliado o comportamento de duas cultivares de cada espécie, a saber: amendoim, cultivares PI 165317 (grupo “Spanish”) e 57422 (grupo Virgínia); gergelim, cultivares CNPA-G3 e CNPA-G4 e mamona, cultivares Mirante e BRS 149 Nordestina. As sementes foram semeadas em tubos de PVC com 100 cm de comprimento e 15 cm de diâmetro, em solo de textura arenosa. As cultivares foram submetidas a dois regimes hídricos - irrigação diária e ciclos de deficiência hídrica. Foram determinadas variáveis relativas às condições hídricas da planta, trocas gasosas, crescimento da parte aérea e crescimento e estratificação do sistema radicular. A colheita das plantas ocorreu aos 50, 55, 56 dias após o plantio para as culturas do gergelim, amendoim e mamona, respectivamente. As variáveis potencial hídrico, conteúdo relativo de água, transpiração foliar, fotossíntese foliar e condutância estomática foram reduzidas nas três culturas em resposta aos ciclos de deficiência hídrica. A relação entre a temperatura foliar e a ambiente aumentou em resposta ao estresse aplicado. O uso eficiente de água não foi alterado nas culturas da mamona e amendoim, apresentando redução significativa no gergelim em resposta ao déficit hídrico. A matéria seca da parte aérea, das raízes e total, bem assim o volume radicular foram reduzidos em todas as espécies em resposta ao déficit hídrico. A relação raiz/parte aérea aumentou em resposta ao estresse hídrico nas culturas do amendoim e gergelim, enquanto na mamona essa relação permaneceu inalterada. O amendoim apresentou a menor partição de matéria seca para as raízes; o gergelim ficou numa posição intermediária e a mamona destinou a maior proporção de biomassa para as raízes. O amendoim apresentou a maior modificação da estratificação do sistema radicular em resposta ao déficit hídrico, com um maior aprofundamento das raízes. A mamona apresentou a menor resposta e o gergelim ficou numa posição intermediária. Independentemente do regime hídrico as três culturas apresentaram maior proporção do sistema radicular nos primeiros 25 cm de solo. O número de folhas e a área foliar foram reduzidos nas três espécies em resposta ao déficit hídrico.
2

Riego de precisión para la eficiencia hídrica en la agricultura Mediterránea

Martínez Gimeno, María Amparo 02 September 2020 (has links)
[EN] The present Doctoral Thesis is framed around the three axes of the efficient irrigation: water distribution system selection, determination of irrigation water needs and plant water status assessment. The experiment detailed in Chapter II is focused on the selection of the drip irrigation system better adapted to the peculiarities of citrus crops. The possible advantages of subsurface drip irrigation and the installation of irrigation laterals with higher density of emitters per plant were evaluated. Specifically, in the study was assessed the performance of the mandarin (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina') under a surface (SI) and subsurface drip irrigation (SSI) with 7 (SI7, SSI7) or 14 emitters (SI14, SSI14) per plant, as well as a third SS treatment (SSIA), identical to SSI7 but equipped with an additional drip line buried between the tree rows. Treatments were assessed in terms of yield, fruit composition, water productivity (WP) and water savings. Results showed that, on average, water savings were 23.0% in the SSI treatment compared to the SI treatment without significant differences in either yield or fruit composition. SSIA was the treatment with the lowest irrigation volumes and the highest yield. Chapter III proposes a methodology for estimating irrigation water needs for mandarins based on the use of capacitance water content probes (e.f. FDR). The calculation procedure is defined in three sequential parts: i) soil water content thresholds determination adapted to plants requirements for different phenological stages; ii) standardizing measurements from capacitance probes by using a hydrological simulation software to minimize equipment uncertainty; and finally iii) an extrapolation procedure for adapting critical soil water content thresholds to different soil conditions. Validating this strategy in a citrus orchard (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina') a water saving of 26% was reached without significant differences in yield and increasing the WP by 33%. In the experiments described in the Chapter IV a leaf turgor pressure sensor (Yara ZIM-probe) was evaluated as plant water status indicator in order to further asses the possibility to implement water status determinations in a more holistic irrigation scheduling approach. This technology, through a patch of an intact leaf and a pressure transductor, provides a signal (Pp) which is inversely correlated with the turgor pressure. The first experiment was made in Persimmon trees (Diospyros kaki L.f.). The turgor pressure sensor was assessed in an experimental plot with different irrigation doses and rootstocks with different drought tolerance [Diospyros lotus (L) and Diospyros virginiana (V)]. The information provided by the sensor was compared with concomitant measurements of midday stem water potential (¿stem) and trunk diameter variations. Three states of leaf turgor associated with specific plant water status were established from the study of the Pp signal evolution together with the ¿stem. Persimmon trees exhibited the inversed Pp curve phenomena under water stress (maximum values at night). Using the information from the sensors, it was possible to differentiate plant water status between rootstocks, pointing L as the most sensitive to the water deficit. The second experiment was made in mandarin (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina'). Similarly, Pp values were compared with ¿stem measurements. In this case, the curves practically did not suffer inversions when the plant water status was inadequate, but an increase in the minimum and maximum Pp values was recorded at night and at noon, respectively. There was a good correlation between the concomitant hourly spot measurements of ¿stem and Pp that were taken at midday during two drought periods (coefficient of determination, r2 = 0.40 - 0.74). The analysed strategies and technologies have demonstrated that water use efficiency can be optimized at the plot level. Consumptive water use can be reduced using subsurface irrigation systems, achieving net savings in water consumption. By estimating the irrigation dose by means of capacitance soil water content probes, the efficiency in the application of the irrigation is improved and the water losses due to deep percolation are reduced, minimizing the leaching of nutrients and with it, the risk of aquifer contamination. In any case, it would be advisable to study the viability of these proposals in the global and integral context of water resources management at watershed and irrigation district level. / [ES] La presente Tesis Doctoral se enmarca en torno a los tres ejes que requiere cualquier riego para considerarse eficiente: 1) selección del sistema de distribución de agua, 2) determinación de las necesidades de riego y 3) control del estado hídrico de la planta. El ensayo detallado en el Capítulo II se centró en la selección del sistema de riego por goteo que mejor se adaptara a las particularidades del cultivo de los cítricos. Se estudió la respuesta productiva de mandarino (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina') en función de diversos sistemas de riego superficial (SI) y subterráneo (SSI) con 7 (SI7, SSI7) y 14 emisores (SI14, SSI14) por planta dispuestos en doble línea, así como un tercer tratamiento subterráneo (SSIA), idéntico a SSI7, pero equipado con una línea adicional subterránea situada entre filas de árboles. Los resultados mostraron que el ahorro de agua empleando el sistema SSI, en comparación con SI, puede llegar a ser del 23% sin mermas en la producción ni en la calidad de la fruta, incrementando por lo tanto la WP. El sistema SSIA fue el tratamiento que empleó menor volumen de agua de riego y obtuvo mayor rendimiento productivo. En el Capítulo III se propone una metodología de cálculo de las necesidades de riego para mandarinos basada en el uso de sondas de humedad de tipo capacitivo (e.f. FDR). El procedimiento de cálculo se define en tres fases secuenciales: i) determinación de umbrales de humedad de suelo adaptados a los requerimientos de las plantas en distintas fases fenológicas; ii) estandarización de las lecturas de las sondas capacitivas mediante un programa de simulación hidrológica que permita reducir los efectos de la variabilidad intrínseca de los equipos; y, por último, iii) un procedimiento para extrapolar los umbrales de humedad definidos en el trabajo a cualquier parcela con distintas características edáficas. La validación de esta estrategia en una parcela de cítricos (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina') supuso un ahorro de agua del 26% sin reducciones significativas en la producción, mejorando la WP un 33%. En los ensayos descritos en el Capítulo IV se realiza la evaluación de los sensores de turgencia de hojas (Yara ZIM-probe) como indicadores del estado hídrico de la planta. Un primer experimento se realizó en caqui (Diospyros kaki L.f.), evaluando los sensores de turgencia en un ensayo de campo con distintas dosis de riego y portainjertos con diferente tolerancia a la sequía [Diospyros lotus (L) y Diospyros virginiana (V)]. La información que proporcionaba el sensor se comparó con medidas de potencial hídrico de tallo al mediodía solar (¿stem) y variaciones del diámetro del tronco. La evolución del Pp junto con los valores de ¿stem, permitió establecer tres estados de turgencia asociados a estados hídricos concretos. Los árboles insuficientemente regados con ¿stem por debajo de los -0.8 MPa, mostraron curvas Pp con signos de inversión (valores máximos durante la noche). Así mismo, con la información procedente de los sensores, fue posible diferenciar el estado hídrico entre patrones, señalando a L como el portainjerto más sensible al déficit hídrico. El segundo experimento se realizó en mandarino (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina'). Del mismo modo, los valores de Pp se compararon con las medidas de ¿stem. En este caso, las curvas prácticamente no sufrieron inversiones cuando el estado hídrico de la planta era inadecuado, pero sí se determinó un aumento de los valores de Pp mínimos y máximos registrados por la noche y al mediodía, respectivamente. Así mismo, se realizaron dos ciclos de medidas horarias que mostraron que existe una buena correlación entre Pp y ¿stem (coeficiente de determinación, r2 = 0.40 - 0.74). Las estrategias y tecnologías investigadas han demostrado que es posible optimizar la eficiencia del uso del agua en parcela. Con la implementación de sistemas de riego subterráneo se puede reducir el uso consuntivo de agua, obteniendo ahorros netos en el consumo hídrico. Mediante la estimación de la dosis de riego a través de sensores de humedad, se mejora la eficiencia en la aplicación del riego y se reducen así las pérdidas por percolación profunda, minimizando el lavado de nutrientes y, con ello, el riesgo de contaminación de los acuíferos. En todo caso, sería recomendable estudiar la viabilidad de estas propuestas en el contexto global e integral de la gestión de los recursos hídricos a nivel de un distrito de riego y cuenca hidrográfica. / [CA] La present Tesi Doctoral s'emmarca al voltant de tres eixos que requerix qualsevol reg per a considerar-se eficient: 1) selecció del sistema de distribució d'aigua, 2) determinació de les necessitats de reg i, 3) control de l'estat hídric de la planta. L'assaig detallat al Capítol II es centrà en la selecció del sistema de reg per degoteig que millor s'adaptara a les particularitats del cultiu dels cítrics. S'estudià la resposta productiva del mandarí (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina') en funció dels diversos sistemes de reg superficial (SI) i subterrani (SSI) amb 7 (SI7, SSI7) i 14 emissors (SI14, SSI14) per planta disposats en doble línia, així com un tercer tractament subterrani (SSIA), idèntic a SSI7, però equipat amb una línia addicional subterrània col·locada entre fileres d'arbres. L'efecte dels tractaments s'avaluà en xifres de producció, qualitat de la fruita, productivitat de l'aigua (WP) i estalvi d'aigua. Els resultats mostraren que l'estalvi d'aigua amb el sistema SSI poden arribar a ser del 23% en comparació amb SI, sense minves en la producció ni en la qualitat de la fruita, incrementant per tant la WP. El sistema SSIA fou el tractament que emprà menys volum d'aigua de reg i obtingué un major rendiment productiu. Al Capítol III es proposa una metodologia de càlcul de les necessitats de reg per a mandarins basada en l'ús de sondes d'humitat de tipus capacitiu (e.f. FDR). El procediment de càlcul es definix en tres fases seqüencials: i) determinació de límits d'humitat de sòl adaptats als requeriments de les plantes en diverses fases fenològiques; ii) estandardització de les lectures de les sondes capacitives mitjançant un programa de simulació hidrològica que permet reduir els efectes de la variabilitat intrínseca dels equips; i, per últim, iii) un procediment per a extrapolar els límits d'humitat definits al treball a qualsevol parcel·la amb diferents característiques edàfiques. La validació d'aquesta estratègia en una parcel·la de cítrics (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina') suposà un estalvi d'aigua del 26% sense reduccions significatives en la producció, millorant la WP un 33%. Als assajos descrits al Capítol IV es realitza l'avaluació dels sensors de turgència de fulles (Yara ZIM-probe) com a indicadors de l'estat hídric de la planta. Un primer experiment es realitzà en caqui (Diospyros kaki L.f.), avaluant els sensors de turgència en un assaig de camp amb diverses dosis de reg i portaempelts amb diferent tolerància a la sequera [Diospyros lotus (L) i Diospyros virginiana (V)]. La informació que proporcionava el sensor es comparà amb mesures de potencial hídric de tija al migdia solar (¿stem) i variacions del diàmetre de tronc. L'estudi determinà que l'anàlisi visual de les corbes dels valors diaris de Pp és un bon indicador de l'estat hídric de la planta. L'evolució de Pp juntament amb els valors de ¿stem, permeté establir tres estats de turgència associats a estats hídrics concrets. Els arbres insuficientment regats amb ¿stem per baix dels -0.8 MPa, mostraren corbes Pp amb signes d'inversió (valors màxims durant la nit). Així mateix, amb la informació procedent dels sensors fou possible diferenciar l'estat hídric entre patrons, assenyalant a L com el portaempelt més sensible al dèficit hídric. El segon experiment es realitzà en mandarí (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina'). Els valors de Pp es compararen amb les mesures de ¿stem. En aquest cas, les corbes pràcticament no sofriren inversions quan l'estat hídric era inadequat, però sí es determinà un augment dels valors de Pp mínims i màxims registrats a la nit i al migdia, respectivament. Així mateix, es realitzaren dos cicles de mesures horàries que mostraren que existix una bona correlació entre Pp i ¿stem (coeficient de determinació, r2 = 0.40 -0.74 ). Les estratègies i tecnologies investigades han demostrat que és possible optimitzar l’eficiència de l’ús de l’aigua en parcel·la. Amb la implementació de sistemes de reg subterrani es pot reduir l’ús consumptiu d’aigua, obtenint estalvis nets en el consum hídric. Amb l’estimació de la dosi de reg mitjançant sensors d’humitat, es millora l’eficiència en l’aplicació del reg i es reduix així les pèrdues per percolació profunda, minimitzant el llavat de nutrients, i amb això, el risc de contaminació dels aqüífers. En tot cas, seria recomanable estudiar la viabilitat d’aquestes propostes al context global i integral de la gestió dels recursos hídrics a nivell de districte de reg i conca hidrogràfica. / Martínez Gimeno, MA. (2020). Riego de precisión para la eficiencia hídrica en la agricultura Mediterránea [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/149394 / TESIS
3

Intercâmbio gasoso e relações hídricas de duas espécies de Combretum no Pantanal mato-grossense

Prado, Magdiel Josias do 23 February 2015 (has links)
Submitted by Jordan (jordanbiblio@gmail.com) on 2017-05-05T13:55:14Z No. of bitstreams: 1 DISS_2015_Magdiel Josias do Prado.pdf: 1377746 bytes, checksum: c0558030ad829d4b3388055267457759 (MD5) / Approved for entry into archive by Jordan (jordanbiblio@gmail.com) on 2017-05-18T16:23:32Z (GMT) No. of bitstreams: 1 DISS_2015_Magdiel Josias do Prado.pdf: 1377746 bytes, checksum: c0558030ad829d4b3388055267457759 (MD5) / Made available in DSpace on 2017-05-18T16:23:32Z (GMT). No. of bitstreams: 1 DISS_2015_Magdiel Josias do Prado.pdf: 1377746 bytes, checksum: c0558030ad829d4b3388055267457759 (MD5) Previous issue date: 2015-02-23 / CNPq / O Pantanal norte de Mato Grosso é caracterizado por quatro períodos sazonais: a enchente, a cheia, a vazante e a seca. Esses períodos determinam uma intensa variação na disponibilidade de água e no grau de oxigenação do solo da região, agindo como um filtro seletivo que permite que somente as espécies com capacidade de adaptação consigam ali sobreviver. Considerando esses aspectos, o objetivo com esta pesquisa foi o de analisar a capacidade adaptativa de duas espécies do gênero Combretum, o C. lanceolatum Pohl ex Eickl e o C. laxum Jacq, que figuram como espécies invasoras na região. Dois aspectos fisiológicos foram levados em consideração para tal avaliação, o intercâmbio gasoso e as relações hídricas. Para ambos os aspectos analisados foram medidas as variáveis inerentes em cada um dos quatro períodos sazonais. Para as medições de intercâmbio gasoso foi utilizado um analisador de gás infravermelho portátil, modelo LI-6400 (LI-COR, Inc., Lincoln, NE, USA) e para análise das relações hídricas foi utilizado uma bomba de pressão do tipo Scholander. Observou-se que a sazonalidade climática, afetou de forma particular o intercambio gasoso das espécies em estudo. Apesar de ambas as espécies ocorrerem de forma extensiva no Pantanal, o que por si é um indicador da adaptabilidade das mesmas ao local, as estratégias fisiológicas adotadas pelas mesmas são diferentes. Do ponto de vista da assimilação do carbono, enquanto o período de vazante causa redução na taxa fotossintética de C. lanceolatum, é o período seco que causa esse mesmo efeito no C. laxum. Enquanto a redução na taxa fotossintética líquida no C. laxum pode estar associada a um efeito estomático, porque nesse período, independentemente das espécies, é quando se verifica o menor valor da condutância estomática; para o C. lanceolatum a redução deve estar mais relacionada com aspectos não estomáticos. Nas relações hídricas observou-se que a capacidade de ressaturação de ambas as espécies variou com a sazonalidade, sendo mais efetivos durante os períodos de enchente e cheia e menos efetivos durante a vazante e a seca. Ambas as espécies não apresentaram variações significativas do conteúdo relativo de água a plena turgência e do módulo volumétrico de elasticidade da parede celular. As variações no potencial osmótico à turgescência plena e à turgescência insipiente não revelam claramente a busca por um ajuste sazonal dessas variáveis. Aparentemente a relativa constância dos valores das variáveis das relações hídricas verificada para ambas as espécies ao longo dos períodos sazonais sugere uma adaptação à qualquer variação extrema na disponibilidade de água no ambiente. / The North Pantanal of Mato Grosso is characterized by four seasonal periods: the flood, full, the ebb and dry. These periods determine an intense variation in water availability and the degree of oxygenation of the soil of the region, acting as a selective filter that allows only the species with adaptability able to survive there. Considering these aspects, the aim of this study was to analyze the adaptive capacity of two species of the genus Combretum, C. lanceolatum Pohl ex Eickl and C. laxum Jacq, listed as invasive species in the region. Two physiological aspects were taken into account in this assessment, the gas exchange and water relations. For both aspects analyzed were measured variables inherent in each of the four seasonal periods. For gas exchange, measurement was performed using a portable infrared gas analyzer, Model LI-6400 (Li-COR Inc., Lincoln, NE, USA) and water relations analysis was used a pressure type pump Scholander. It was observed that the seasonality, affected in a particular way the gas exchange of the species studied. Although both species occur extensively in the Pantanal, which in itself is an indicator of the adaptability of the same location, the physiological strategies adopted by them are different. Carbon assimilation of view, while the ebb period causes a reduction in photosynthetic rate of C. lanceolatum, is the dry season, which causes the same effect on C. laxum. While the reduction in net photosynthetic rate in C. laxum may be associated with a stomatal effect because this period, regardless of species, when there is the lowest value of stomatal conductance; for C. lanceolatum the reduction must be more related to aspects not stomatal. In water relations noted that the resaturation capacity of both species with varied seasonally, being more effective during flood periods and full and less effective during ebb tide and dried. Both species showed no significant changes in relative water content at full turgor and bulk modulus of elasticity of the cell wall. Changes in osmotic potential at full turgor and swelling incipient not clearly reveal the search for a seasonal adjustment of these variables. Apparently, the relative constancy of variable water relations values observed for both species along seasonal periods suggests an adaptation to any extreme variation in water availability in the environment.
4

Caracterização do período de instabilidade de órgãos vegetais submetidos à injúria mecânica

Albino, Ana Lúcia Seghessi 10 June 2011 (has links)
Made available in DSpace on 2016-08-17T18:39:38Z (GMT). No. of bitstreams: 1 3709.pdf: 10453405 bytes, checksum: e58384df9cb0940e97fe5a0f8206ade2 (MD5) Previous issue date: 2011-06-10 / Universidade Federal de Minas Gerais / Mechanical injuries are a major cause of post-harvest losses, since they may cause metabolic and physiological changes in fruit and vegetables. However there are few studies that characterize the state of the tissue after injury and during the reaction of the tissue, which was called "Period of Instability (PI). In this work the objective was to characterize the "Period of Instability (PI) of tomatoes (Solanum lycopersicum L.) and kale leaves (Brassica oleracea v. acephala L.) after harvest, injured by puncture with different diameters. So, it was realized a tissues histological study of and plants water status analysis subjected to injury by puncture with diameters of 1.5 and 3.5 mm. Analysis of the structure of kale leaf and tomato injured tissues was performed using techniques of light microscopy during 9 and 24 days after harvest, respectively. The water status was evaluated by firmness of tomatoes, turgor pressure and firmness of the kale leaves. They were examined for 19 days in tomatoes and for seven days in kale leaves. Healthy tissues of tomatoes 'Carmen' showed uniform arrangement until the 16th day after harvest. In the tomato injured tissues PI there was adherence to the dead cell walls on the healthy cells. Puncture injuries with diameters of 1.5 and 3.5 mm did not change the firmness of tomatoes in 'Carmen' stored at 25°C, but the tomatoes firmness decreased after two days of post-harvest. The healthy leaves of kale showed degradation of cellular structures after nine days of harvest. The injured leaves by puncturing the 1.5 and 3.5 mm exhibited PI with physiological response, characterized by the accumulation of mucilage in the damaged region. Firmness and turgor pressure were not altered in the kale leaves injured stored at 5°C. However, healthy and injured leaves had a water recovery from the first to the second day after harvest, when stored in refrigerator at 5°C. After the water recovery, the treatments have a decreased of firmness and turgor pressure, and the injured groups showed variation in the values of firmness between the fourth and seventh day of post-harvest. / As injúrias mecânicas são a maior causa de perdas pós-colheita, uma vez que podem causar alterações metabólicas e fisiológicas em frutos e hortaliças. No entanto são escassos estudos que caracterizam o estado do tecido logo após a lesão e durante a reação do tecido lesionado, ao qual denominamos Período de Instabilidade (PI). Neste trabalho o objetivo foi caracterizar o Período de Instabilidade (PI) de tomates (Solanum lycopersicum L.) e folhas de couve-manteiga (Brassica oleracea v. acephala L.), após a colheita, submetidos à lesão mecânica por punção com diferentes diâmetros. Para isso foi realizada a análise histológica dos tecidos e um estudo do estado hídrico desses vegetais submetidos a lesão por punção com diâmetros de 1,5 e 3,5mm. A análise da estrutura dos tecidos da folha de couve-manteiga e de tomate lesionados foi realizada por meio de técnicas usuais de microscopia de luz durante 9 e 24 dias após a colheita, respectivamente. A avaliação do estado hídrico foi feita pelo estudo da firmeza de tomates, e da pressão de turgescência celular e firmeza das folhas de couve-manteiga. As medidas foram realizadas durante 19 dias para tomates e sete dias para as folhas de couve-manteiga. Os tecidos sadios de tomates Carmen apresentaram disposição uniforme até o 16° dia após a colheita. Durante o PI nos tecidos lesionados de tomates verificou-se a adesão das paredes celulares mortas às células sadias quatro dias após a colheita. As lesões por punção com diâmetros de 1,5 e 3,5 mm não alteram a firmeza em tomates Carmem armazenados a 25°C, no entanto os tomates apresentam decaimento da firmeza dois dias após a colheita. As folhas sadias de couve-manteiga apresentaram degradação tardia das estruturas celulares, após o 9° dia de colheita. As folhas lesionadas por punção de 1,5 e 3,5mm apresentam PI com resposta fisiológica, caracterizada pelo acúmulo de mucilagem na região danificada. A firmeza e a pressão de turgescência também não são alteradas nas folhas de couvemanteiga lesionadas por punção de 1,5 e 3,5mm, e armazenadas a 5°C. Porém, folhas sadias e lesionadas apresentam recuperação hídrica do primeiro para o segundo dia após a colheita, quando armazenadas em refrigerador a 5°C. Após a recuperação hídrica, todos os tratamentos apresentam diminuição gradativa da firmeza e da turgescência celular, sendo que os grupos das lesões mostram oscilações nos valores de firmeza entre o quarto e sétimo dia após a colheita.

Page generated in 0.0581 seconds