Aquest estudi investiga la figura del mort vivent –zombi- des de una perspectiva interdisciplinar per tal de descubrir les causes del renaixement al que s’ha vist sotmès el subgènere a partir del atemptat terroriste produït als Estats Units l’ onze de setembre del 2001. Per això, el treball aborda la figura del no-mort des de diferents àmbits i èpoques històriques. Primer, dibuixant un recorregut que mostra la rellevància d’aquesta figura en la cultura occidental, a través de la iconografía macabra a partir de la seva representació a les Dances Macabres i els Triomfs de la Mort durant l’Edat Mitjana, per a prosseguir amb el Renaixement i la cultura de la dissecció dels cossos que tènia lloc en els Teatres Anatòmics i finalment mostrant la rellevància d’aquesta figura entesa des de un prisma capitalista i psicoanalític, basant-se en les teoríes marxistes i freudianes del capitalisme i del sinistre. La següent part de l’estudi es centra en el simbolisme del zombi en el folclore europeu per a prosseguir cap al seu inici etnogràfic. Aquí tendrán rellevància tres figures que mostraràn les primeres aproximacions d’aquesta figura des de l’àmbit de l’etnografía. En primer lloc W. Seabrook amb el seu treball “The Magical Island” que marcarà un punt d’inflexió entre les obres de no-ficció prèvies així com a la popularització de la figura del zombi en la cultura popular americana. Seguidament, el treball de camp de Zora Neale i la seva aproximació al vudú i als rites religiosos haitians i finalment, la controvertida i més actual investigació de Wade Davis sobre el procès de zombificació en les societats haitianes. Aquestes tres visions enmarcaràn el context històric i cultural haità i la seva religió majoritaria –el vudú- per a ajudar-nos a entendre els inicis del zombi com a aparell ideològic i la zombificació com un càstig social en la societat haitiana. La segona part de l’estudi canalitza la figura del zombi dins del circuit cinematogràfic com la consecució lògica de l’arribada d’aquesta figura de terror a occident, explorant el seu éxit com arquetip fílmic a partir del considerat primer film del subgènere “White Zombie” i de la seva primera explotació fílmica entre els anys 1930 i 1950. Acte seguit, s’explora tres cinematografíes bàsiques i complementàries entre sí que mostren l’evolució del subgènere, així com els seus principals directors. De Estats Units, George A. Romero, d’Espanya Amando de Ossorio i Jorge Grau i d’Italia Lucio Fulci. Finalment s’analitza l’últim renaixement de la figura del zombi en la cultura popular a través de la Cultura de l’Apocalipsis de Parfrey i l’estètica de la destrucció a partir del 11/S analitzant els motius de l’inici d’aquest renaixement així com tenint en compte els aspectes de mercat i tècnics que converteixen al zombi en una figura transmediàtica, exemplificat a través del videojoc “Resident Evil” i de la novela gràfica de Robert Kirkman “The Walking Dead” que ens portarà a traçar el futur d’aquest icone de terror al finalitzar la seva tercera explotació. / Este estudio investiga la figura del muerto viviente –zombi- desde una perspectiva interdisciplinar para descubrir las causas del renacimiento al que se ha visto sometido el subgénero a partir del atentado terrorista producido en Estados Unidos el 11 de septiembre del 2001. Para ello el trabajo aborda la figura del no-muerto desde diferentes ámbitos y épocas históricas. Primero, trazando un recorrido que muestra la relevancia de esta figura en la cultura occidental, a través de la iconografía macabra a partir de su representación en las Danzas Macabras y los Triunfos de la Muerte durante la Edad Media para proseguir en el Renacimiento y la cultura de la disección de los cuerpos que acontecían en los Teatros Anatómicos y finalmente mostrando la relevancia de esta figura entendida desde un prisma capitalista y psicoanalítico, basándose en las teorías marxistas y freudianas del capitalismo y de lo ominoso. La siguiente parte del estudio se centra en el simbolismo del zombi en el folclore europeo para proseguir hacía su inicio etnográfico. Aquí tomarán relevancia tres figuras que mostrarán las primeras aproximaciones a esta figura desde el ámbito de la etnografía. En primer lugar W. Seabrook con su trabajo en “The Magical Island” que marcará un punto de inflexión entre las obras de no-ficción previas así como a la popularización de la figura del zombi en la cultura popular americana. Seguidamente, el trabajo de campo de Zora Neale y su aproximación al vudú y a los ritos religiosos haitianos y finalmente la controvertida y más actual investigación de Wade Davis acerca del proceso de zombificación en las sociedades haitianas. Estas tres visiones enmarcarán el contexto histórico y cultural haitiano y su religión mayoritaria –el vudú- para ayudarnos a entender los inicios del zombi como aparato ideológico y la zombificación como un castigo social en la sociedad haitiana. La segunda parte del estudio encauza la figura del zombi dentro del circuito cinematográfico como la consecución lógica a la llegada de esta figura de terror a occidente, explorando su éxito como arquetipo fílmico a partir del considerado primer film del subgénero “White Zombie” y de su primera explotación fílmica entre los años 1930 y 1950. Acto seguido se explora tres cinematografías básicas y complementarias entre sí que muestran la evolución del subgénero, así como a sus principales directores. De Estados Unidos, George A Romero, de España Amando de Ossorio y Jorge Grau y de Italia Lucio Fulci. Finalmente se analiza el útlimo renacimiento de la figura del zombi en la cultura popular a través de la Cultura del Apocalipsis de Parfrey y la estética de la destrucción a partir del 11/S analizando los motivos del inico de este renacimiento así como teniendo en cuenta los aspectos de mercado y tecnológicos que convierten al zombi en una figura transmediática, ejemplificado a través del videojuego “Resident Evil” y de la novela gráfica de Robert Kirkman “The Walking Dead” que nos llevará a trazar el futuro de este icono de terror al finalizar su tercera explotación. / This study investigates the figure of the undead –zombi- from an interdisciplinary perspective to discover the causes of his rebirth in the film genre since the terrorist attacks ocurred in the United States on September 11, 2001. This investigation deals with the figure of the undead from different areas and historical periods. First, tracing a route that shows the importance of this figure in Western culture, through the Macabre Iconography and its representation in the Dances of Death and the Triumph of Death during the Middle Ages to continuing in the Renaissance with the culture of dissection of corpses that happened in the Anatomical Theatres to finally showing us the relevance of this figure understood from a psychoanalytic and marxism prism, based on Freudian and Marxist theories of the uncanny and capitalism. The next part of the study focuses on the symbolism of the zombi in European folklore to continue seeking his etnographic start. Here take relevance three fundamental authors and their approaches to this figure from the field of etnography. Firstly W. Seabrook with his work on “The Magical Island” wich will mark a turning point between non-fiction works prior to he popularization of the zombi figure in American popular culture. Then, the fielwork of Zora Neale and her approach to vudoun and the Haitian religious rites and finally the most current and crontroversial investigation leaded by Wade Davis, showing us the process of zombification in Haitian society. These three views frame the historical and cultural context and its principal religion –vudoun- to help us understand the beginnings of the zombi as ideological apparatus and zombification as a social punishment in Haitian society. The second part of the study directs the zombi within the film circuit and the arrival of this horror figure into the West, exploring his success as a film archetype with effect from “White Zombie” considered the first zombi film, and the start of the first film explotation of the genre between 1930 and 1950. Then explores the three principal countries showing the evolution of the genre, and their main directors. From United States, Geaorge A. Romero, from Spain Amando de Ossorio and Jorge Grau, and from Italy Lucio Fulci. Finally we analyze the renaissance of the zombi figure in popular culture trhough Adam Parfrey’s “Apocalypse Culture” and the Aesthetics of Destruction after 11/S studing the reasons for this revival and taking into account the market and techological aspects that rebuild the zombi as a transmedia icon, exemplified trhough the video game “Resident Evil” and the graphic novel by Robert Kirkman “The Walking Dead”, leading us to chart the future of this horror icon –the zombi- at the end of his third wave, and at the moment, last wave.

El desenvolupament de la comunicació mòbil a partir de l'aparició de la telefonia cel • lular, s'ha configurat el desenvolupament d'un nou mitjà de comunicació, al que podem anomenar provisionalment, mitjà mòbil. La configuració, caracterització i evolució de tot mitjà de comunicació, part del desenvolupament de tecnologies, aparells i equips de comunicacions, per generar després usos i aplicacions socials, culturals, econòmiques i polítiques i acabar sent una estructura comunicacional, un element cultural que influeix en la generació d'imaginaris socials, polítics i culturals, sobre els quals exerceix una gran influència. A través de tot aquest procés, els mitjans configuren i desenvolupen un llenguatge específic del medi, el que no és altra cosa que una forma particular d'usar els elements significants, simbòlics i semiòtics de la cultura, per desenvolupar els seus missatges i continguts. En aquest treball s'ha analitzat, tant el desenvolupament i la configuració d'aquest nou mitjà audiovisual, com la transformació soferta pel llenguatge audiovisual en ser usat en aquest mitjà. Particularment s'ha desenvolupat un estudi de cas, en què s'analitza l'ús del mitjà mòbil i en particular del llenguatge audiovisual, en l'entorn del col • legi Colombo Francès de la ciutat de Medellín - Colòmbia, tractant d'establir les possibilitats de la seva usabilitat i aplicabilitat a les pràctiques pedagògics i didàctics. / El desarrollo de la comunicación móvil a partir de la aparición de la telefonía celular, ha venido configurando el desarrollo de un nuevo medio de comunicación, al que podemos llamar provisionalmente, medio móvil. La configuración, caracterización y evolución de todo medio de comunicación, parte del desarrollo de tecnologías, aparatos y equipos de comunicaciones, para generar luego usos y aplicaciones sociales, culturales, económicas y políticas y terminar siendo una estructura comunicacional, un elemento cultural que influye en la generación de imaginarios sociales, políticos y culturales, sobre los que ejerce una gran influencia. A través de todo este proceso, los medios configuran y desarrollan un lenguaje específico del medio, lo que no es otra cosa que una forma particular de usar los elementos significantes, simbólicos y semióticos de la cultura, para desarrollar sus mensajes y contenidos. En este trabajo se ha analizado, tanto el desarrollo y la configuración de este nuevo medio audiovisual, como la transformación sufrida por el lenguaje audiovisual al ser usado en este medio. Particularmente se ha desarrollado un estudio de caso, en el que se analiza el uso del medio móvil y en particular del lenguaje audiovisual, en el entorno del colegio Colombo Francés de la ciudad de Medellín – Colombia, tratando de establecer las posibilidades de su usabilidad y aplicabilidad a las prácticas pedagógicos y didácticos. / The development of mobile communication, since the emergence of cellular telephony, has shaped the emergence and configuration of new means of AUDIOVISUAL communication. We can tentatively call it mobile media. The setting, characterization and evolution of all communication media, begins with the development of technologies, equipment and communication devices so as to subsequently generate social, cultural, economic and political uses. Ultimately, a communicational structure emerges as a cultural element that influences the generation of social, political, and cultural imaginary frameworks on which the communicational structure itself exerts significant influence. Throughout this process, mobile media shapes and develops a language-specific environment as a particular form of using the symbolic, semiotic, and significant elements of culture to develop messages and content. This investigation analyzes the expansion and shaping of new audiovisual mobile media, as well as the transformation undergone by the visual language used in this realm. A case-study approach is used in which the use of mobile media is analyzed, particularly with regards to audiovisual language, in the socio-cultural milieu present among high-school students at the private educational institution “Colegio Colombo-Frances” in Medellin (Colombia). The potential use and applicability of mobile audiovisual media for pedagogic and didactic purposes is assessed.

La novel•la gràfica s’acostuma a presentar com la principal aposta de la indústria del còmic per aconseguir la legitimació cultural del mitjà. Aquesta tesi analitza el llenguatge del còmic, afirmant la seva legitimitat inherent, qüestiona els arguments utilitzats per la crítica per sostenir aquesta aposta i analitza des de diferents perspectives la indústria del còmic espanyola per esbrinar la influència de la novel•la gràfica en els diferents àmbits del sector. / La novela gráfica se presenta a menudo como principal apuesta de la industria del cómic para lograr la legitimación cultural del medio. Esta tesis analiza el lenguaje del cómic, afirmando su legitimidad inherente, cuestiona los argumentos utilizados por la crítica para sustentar dicha apuesta y analiza desde diferentes perspectivas la industria del cómic española para averiguar la influencia de la novela gráfica en diferentes ámbitos del sector. / The graphic novel is often presented as the best choice for the comic industry to achieve cultural legitimization of this media. This thesis analyses comic’s register, confirming its inherent legitimacy, questions the arguments provided by the critics to sustain the above mentioned choice and analyzes from different perspectives the Spanish comic industry in order to understand the influence of graphic novel in different areas of the sector.