L'objectiu d'aquesta tesi és la recerca de gens candidats de resistència o susceptibilitat a leishmaniosi canina. Aquesta malaltia, que és endèmica en l'area mediterranea, és una zoonosi causada pel paràsit Leishmania infantum, on el gos és el principal reservori. A més, està guanyant molta importància en l'home, ja que ha esdevingut una de les coinfeccions principals en malalts del virus de la SIDA.El món dels gossos aporta un material molt valuós per a l'estudi de malalties amb un component genètic: les diferents races presenten una elevada homogeneïtat genètica i existeix la possibilitat de tenir extenses famílies i de realitzar creuaments dirigits. El problema de les famílies en el món dels gossos és la fiabilitat de les mateixes. És per això que un dels objectius d'aquesta tesi fou posar a punt un sistema d'identificació individual i control de paternitats en extenses famílies amb un cert grau de consanguinitat. Per tal d'assolir aquest objectiu analitzàrem el polimorfisme i les freqüències al·lèliques de 10 microsatèl·lits en una família de 3 generacions formada per 360 Rottweilers amb un coeficient màxim de consanguinitat del 16% i ho compararem amb dos tipus diferents de poblacions de gossos: una formada per animals no relacionats de raça pura i una altra formada per individus no relacionats d'una barreja de races. Tot i que la població consanguínia mostrà una reducció del polimorfisme respecte la població mixta de gossos, aquests nivells foren similars als existents en les poblacions d'animals no emparentats de pura raça, concloent que els 10 microsatèl·lits analitzats són suficients per resoldre aquests tipus de proves en extenses famílies amb un cert grau de consanguinitat.La manca del mapa genètic al començar aquest estudi ens va obligar però, a analitzar els factors genètics involucrats en la diferent resistència o susceptibilitat a la leishmaniosi canina basant-nos en l'estratègia de gens candidats, que es fonamenta en aprofitar els coneixements ja existents en d'altres espècies on l'estudi genètic està més avançat. En ratolí s'ha demostrat que la primera línea de defensa natural vers la leishmaniosi visceral està sota el control del gen Nramp1, mentre que la progresió de la malatia està sota la influència dels gens del MHC. La caracterització del Nramp1 caní es portà a terme mitjançant primers ortòlegs de PCR que, donat l'alt grau de conservació d'aquesta família de gens, poden ser utilitzats com a primera aproximació d'anàlisi del polimorfisme d'aquest gen en d'altres espècies de mamífers, així com a marcador de tipus I per a dur a terme un anàlisi comparatiu del genomes. La caracterització complerta del Nramp1 del gos, posicionat al cromosoma 37, s'extén 9 kb que comprenen la regió promotora, 15 exons i un microsatèl·lit polimòrfic situat a l'intró 1. El gen codifica per una proteïna de 547 aminoàcids que presenta una identitat de fins al 87% amb les proteínes Nramp1 descrites en les diferents espècies de mamífers, conservant els motius estructurals. El residu G169 està conservat en el Nramp1 del gos. El microsatèl·lit situat a l'intró 1 s'utilitzà com a marcador per portar a terme un estudi de casos controls en 33 gossos resistents i 84 gossos susceptibles. La manca de distribució aleatòria d'un dels al·lels del microsatèl·lit suggereix una associació entre el gen Nramp1 i la susceptibilitat a la leishmaniosi canina. La identificació de mutacions amb una possible implicació funcional es dugué a terme mitjançant seqüenciació directe del cDNA i la regió promotora de quatre Beagles infectats experimentalment amb L. infantum. Dos dels gossos foren classificats com a resistents (R1 i R2) i dos com a susceptibles (S1 i S2) en funció de la seva resposta immunitària, que fou predominantment cel·lular o humoral respectivament. Les variants de seqüència a destacar foren: una zona rica en Gs a la regió promotora possiblement involucrada en la diferent expressió del gen, i una deleció complerta de l'exó 11, que conté el motiu consens de transport de la proteïna, en l'únic animal susceptible que ha necessitat un tercer tractament per evitar les continues recaigudes que patia.Pel que fa al segon gen candidat, i donat l'estat encara incipient en que es trobava la caracterització dels gens de classe II dels MHC en el gos, ens centràrem en l'anàlisi del polimorfisme present en els gens DRB1 i DQB1 on identificarem, mitjançant un sistema de PCR-RFLP, 3 i 6 nous al·lels per a cadascun d'ells respectivament. La gran heterogeneitat en la caracterització dels diferents al·lels d'aquests gens i d'altres gens del MHC caní, que anaven augmentant amb celeritat, mostrà la necessitat de crear un comité de nomenclatura que els estandaritzés, permetent d'ara endavant, la realització d'estudis d'associació amb una assignació inequívoca dels al·lels presents. / The aim of this research is to contribute in the characterisation of candidate genes related with resistance or susceptibility to canine leishmaniosis. Leishmaniosis, which is endemic in the Mediterranean basin, is a zoonosis caused by the parasite Leishmania infantum in which the dog is considered to be the main host. This disease is also important in humans where it has became a common complicating factor in adults infected with HIV.Dog world presents a unique opportunity to study diseases with a genetic component since there is high genetic homogeneity within each breed and the possibility of having large families and performing directed crosses. The problem with dog families is their credibility. For this reason our first objective was addressed to implement a system for parentage testing and individual identification in large populations of closely related dogs. We have analysed the polymorphism of a set of 10 microsatellites over three generations of 360 pedigree Rottweilers that reached a maximum inbreeding coefficient of 16%. Results were compared with pure-breed populations of unrelated animals and with one population constituted by unrelated dogs of mixed breeds. Although microsatellite polymorphism was reduced in the Rottweiler pedigree if compared to the mixed breed population, it was similar to the populations composed of unrelated pure-breed dogs, concluding that 10 microsatellites could be considered sufficient to solve this type of analysis in large populations of closely related dogs.Due to the lack of the canine genetic map at the beginning of this project, our aim was to search for genes responsible of the resistance or susceptibility to canine leishmaniosis based on the candidate gene strategy. Nramp1 gene has been described in mouse as the determinant of natural resistance or susceptibility to Leishmania infection, while MHC genes have been described to be responsible for the disease progression. Nramp1 characterisation was performed using orthologous gene-specific PCR primers that allow the specific amplification of this gene in mammals due to the high degree of conservation shown in this gene family. This could be used as a first approach in the search of genes responsible for disease susceptibility, but also to map this gene as a type I marker for direct comparison between genetic maps of divergent species. The canine Nramp1 gene has been mapped to dog chromosome CFA37 and covers 9 kb, including 700 bp of the promoter and 5' UTR regions, 15 exons and a polymorphic microsatellite in intron 1. It encodes a 547 amino acid protein that has over 87% identity with the Nramp1 proteins of different mammalian species and with the same structure as the other Nramp1 proteins described up to date. The G169 residue in TM4 is conserved in the dog Nramp1 protein as it is in other species. We performed a case-control study with 33 resistant and 84 susceptible dogs and the intron 1 microsatellite as a marker. Significant differences were observed for one allele of the microsatellite between the two populations suggesting an association between Nramp1 gene and susceptibility to canine leishmaniosis. Sequence variant analysis was performed by direct sequencing of the cDNA and the promoter region of four Beagles experimentally infected with L. infantum to search for possible functional mutations. Two of the dogs were classified as susceptible (S1 and S2) and the other two were classified as resistant (R1 and R2) based on their predominant immune response, which was humoral and cellular respectively. It is important to remark a G-rich region in the promoter of the susceptible animals possibly involved in gene expression and a complete deletion of exon 11, which resulted in the elimination of the consensus transport motif of the protein, in the only dog that needed a third, sustained treatment to avoid continuous relapses.For the other candidate gene, we performed polymorphism analysis of the MHC class II genes, DRB1 and DQB1. Based on a PCR-RFLP protocol, we identified 3 and 6 new alleles for each gene respectively. The high heterogeneity of the MHC genes characterisation showed the necessity of creating a Nomenclature committee for canine MHC. Since now, it will allow to achieve association studies with a correct assignation of the alleles present in a population.

No description available.

Els treballs que inclou aquest compendi s'han desenvolupat dins del projecte FEDER 2FD97-0916-C02-02, que té com a objectiu principal confirmar l'existència, en una població comercial Landrace altament seleccionada, de quantitative trait loci (QTL) prèviament descrits en encreuaments de races divergents. Els caràcters analitzats en aquest projecte inclouen tant mesures de la qualitat de la carn com de conformació i de qualitat de la canal.Mitjançant la segregació de marcadors moleculars tipus microsatèl·lits en un pedigrí de dues generacions d'una població Landrace es van analitzar 10 regions dels cromosomes 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10 i 13. Els resultats demostren l'existència d'efectes als cromosomes 2, 6, 7, 8, 9 i 10, tot indicant que QTL descrits prèviament en encreuaments de races divergents són encara presents en les poblacions comercials.A més a més s'han caracteritzat quatre gens candidats (MDH1, ME1, DECR i ACLS1) relacionats amb el metabolisme lipídic. Encara que en tots quatre s'han pogut identificar polimorfismes, només en el cas del DECR les dues transversions detectades provoquen canvis aminoacídics. Els polimorfismes identificats en l'ME1 i el DECR s'han fet servir de marcadors en dos estudis d'associació.En el cas del gen MDH1 hem pogut observar l'existència a l'intró 6 d'una inserció del tipus L1Ss que genera un polimorfisme. A més a més, hem identificat una seqüència, anomenada MDH1_, que podria correspondre a un pseudogen no processat del gen MDH1.El gen ACLS1 s'ha seqüenciat per primer cop en porcí i mitjançant el panell de cèl·lules somàtiques irradiades ImpRH s'ha pogut dur a terme el mapeig d'aquest gen al cromosoma 15, lligat al microsatèl·lit SW1989. / The papers included in this compendium have been developed through the project FEDER 2FD97-0916-C02-02, which has as a main objective to confirm the existence of quantitative trait loci (QTL) described in crosses between divergent breeds segregating in a highly selected Landrace population. Traits analyzed in this project include meat quality, conformation and carcass measures.The segregation of molecular markers microsatellites positioned in ten chromosomal regions (including chromosomes 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10 and 13) was analyzed in a two generation pedigree of a Landrace population. Results show effects on chromosomes 2, 6, 7, 8, 9 and 10, indicating that QTL previously described in divergent crosses are still present in commercial populations.Moreover, four candidate genes related to lipid metabolism (MDH1, ME1, DECR and ACSL1) have been characterized. Although polymorphisms have been identified in the four gene, only in the DECR the two detected transversions cause aminoacidic changes. Polymorphisms identified in ME1 and DECR have been used in two association analysis.For the MDH1 gene we have observed the existence of a L1Ss insertion in the intron 6. This insertion generates a polymorphism. In addition, we have identified a new sequence, named MDH1_, which might be a non-processed pseudogene of the MDH1.The ACSL1 gene has been sequenced for first time in pig. This gene has been mapped to the porcine chromosome 15 linked to the microsatellite SW1989, by using the irradiated somatic cell panel ImpRH.

El objetivo final de nuestro trabajo es la obtención de proteínas recombinantes de interés farmacológico en la leche de animales transgénicos de producción. En nuestro grupo, previamente a este trabajo, se han llevado a cabo distintos proyectos con el fin de estudiar las regiones reguladoras del gen de la b-lactoglobulina (bLG) caprina y obtener así un cassette de expresión que pueda dirigir la expresión del transgén de forma específica y eficaz a la glándula mamaria de los animales transgénicos. Todas las construcciones han sido testadas previamente en el ratón al ser un modelo animal más barato ya que presenta un menor coste de mantenimiento y su ciclo reproductivo e intervalo generacional es más corto con respecto a los animales de producción. En el presente trabajo se ha utilizado un cassette de expresión que contiene 410 pb de región promotora proximal y 2,5 kb de región 3' flanqueante del gen de la bLG caprina para dirigir la expresión de las dos subunidades (a y b) de la Hormona Estimulante del Folículo (FSH) humana a la glándula mamaria de ratones transgénicos. Se han obtenido 4 líneas transgénicas que son capaces de expresar los dos transgenes en su glándula mamaria. Por otra parte, en la obtención de ratones transgénicos para el transgén de la bLG caprina, con el fin de testar las regiones reguladoras del gen, se observó un fenotipo conspicuo en los ratones homocigotos de la línea tg56; en el presente trabajo se ha caracterizado el lugar de integración de este transgén, el cual provocó una mutación por inserción en el gen de la Fosfolipasa C-b1 (PLC-b1) del ratón.Asimismo, se ha desarrollado una nuevo protocolo basado en la PCR cuantitativa a tiempo real para determinar el número de copias integradas del transgén en las distintas líneas transgénicas. Este método puede ser utilizado en todas aquellas líneas transgénicas que contengan cassettes de expresión pertenecientes a genes de especies rumiantes.Por último se han identificado y caracterizado un total de 15 polimorfismos en el gen de la bLG caprina, 9 de los cuales se encuentran localizados en la región promotora proximal, con el fin de encontrar mutaciones en las regiones reguladoras que puedan ser importantes en la expresión del gen. / The final aim of this project is to produce pharmaceutical recombinant proteins in milk of farm animals. Previous works of our group have been performed to study the caprine b-lactoglobulin (bLG) regulatory sequences resulting in a expression cassette that is able to target the expression of the transgene to the mammary gland of transgenic mice in an integration-site dependent manner, independently of the number of copies in the array. All the constructions have been previously tested in a mouse model due to their short generation intervals and ease of genetic manipulation being cheaper than farm animals.In the present work, a goat bLG expression cassette which contained 410 bp of proximal promoter region and 2.5 kb of 3' flanking region has been used to target the expression of the two subunits (a and b) of human Follicle Stimulating Hormone (hFSH) to the mammary gland of transgenic mice. Four established transgenic lines that express both hFSH transgenes (a and b) to their mammary gland have been obtained.On the other hand, homozygous mice from one (tg56) of the different transgenic lines, that have been previously obtained for the goat bLG gene to study the regulatory sequences, displayed a distinct phenotype. Here, we present the identification and characterization of the transgene-induced insertional mutation at the PLC-b1 locus (PLC-b1bLG) in line tg56 of bLG transgenic mice.Furthermore, a rapid and accurate real-time quantitative PCR-based system to determine transgene copy number in transgenic animals has been developed. This method can be used directly for the analysis of transgenic mice for transgenes with different ruminant sequences without the requirement of control sample previously quantified by blotting techniques.Finally, fifteen polymorphisms, nine in the promoter region, of the caprine bLG gene have been identified and characterized. The main aim of this study has been identified mutations in the proximal promoter region that could be important in the expression of the gene.

No description available.

El descobriment dels microRNAs (miRNAS) com a nous reguladors de l’expressió gènica ha obert un nou camp en l’estudi de quin és el comportament d’aquests RNAs de mida petita i descriure en quins processos actuen i de quina manera regulen l’expressió gènica. L’aparició de les tècniques de seqüenciació massiva ha permès la descripció i estudi dels perfils d’expressió de miRNAs en diferents situacions, a fi d’observar la seva implicació en els processos biològics, tant fisiològics com patològics. Aquesta tesi exemplifica, mitjançant dues aproximacions diferents, l’ús d’aquestes tècniques per a la descripció, descobriment i estudi de perfils de miRNAs en l’espècie porcina. La primera part del treball es va dissenyar amb l’objectiu d’ampliar el nombre de miRNAs descrits en el porc. Les aproximacions utilitzades per a la determinació de nous miRNAs varen ser, primer de tot, la descripció del perfil d’expressió de miRNAs en el ronyó del porc, incloent els miRNAs ortòlegs i, segon, l’ús d’un protocol de descobriment i validació de nous miRNAs porcins. Una altra motivació del treball va ser el fet d’estudiar possibles canvis en l’expressió dels miRNAs en races de porc de diferents orígens, des de races europees fins a asiàtiques, incloent races europees amb influència asiàtica, on hem descrit miRNAs diferencialment expressats i s’ha estudiat la seva possible funcionalitat. En la segona part del treball es va dur a terme una infecció experimental amb el virus de la malaltia d’Aujeszky (ADV), l’herpesvirus porcí tipus 1 (SHV-1), amb una soca virulenta (NIA-3) i una soca vacunal (Begonia). Es varen realitzar dues aproximacions diferents: un aproximació in vitro utilitzant les línies cel·lulars PK-15 derivades del ronyó de porc, i una aproximació d’infecció experimental in vivo utilitzant el bulb olfactori i el gangli trigemin com a teixits diana per l’estudi. Amb l’objectiu d’estudiar la implicació dels miRNAs, tant virals com de l’hoste, en les interaccions hoste – patogen durant una infecció vírica, s’han descrit els perfils de miRNAs i s’han avaluat les diferències en la seva expressió, no només entre el grup infectat i el grup control, sinó també entre les soques utilitzades i entre les dues aproximacions. També s’han descrit nous miRNAs virals que s’expressen durant la infecció. Finalment, s’ha elaborat, amb estudis funcionals in silico, una xarxa d’interaccions entre els miRNAs virals, els miRNAs de l’hoste diferencialment expressats i els gens que codifica l’agent infecciós SHV-1. Donada la importància de la tècnica de l’RT-qPCR per a la validació de l’expressió de miRNAs, també s’ha realitzat un estudi addicional per avaluar l’estabilitat en l’expressió d’alguns miRNAs per a poder ser utilitzats com a gens de referència en estudis de quantificació relativa de dades d’RT-qPCR, ja que fins l’actualitat s’han fet servir poc per a aquest propòsit. / The discovery of microRNAs (miRNAs) as novel gene expression regulators has opened a new field in the study of the roles of these small RNAs, as well as on describing in what processes they act and how they regulate gene expression. The emergence of next generation sequencing methods has allowed the description and study of miRNA expression profiles in different situations, in order to observe its involvement in biological processes, both physiological and pathological. This thesis illustrates, through two different approaches, the use of these techniques for the description, discovery and study of miRNA profiles in the porcine species. The first part of the study was designed with the aim of increasing the number of described miRNAs in pigs. The approaches used for the determination of novel miRNAs were, first of all, the expression profiling of miRNAs in the swine kidney, including the orthologous ones and, second, using a pipeline for the discovery and validation of new porcine miRNAs. Another motivation of this work was to study the possible changes in the kidney miRNAs expression patterns among pig breeds from different origins, from European to Asian breeds, including European breeds with Asian influences. In this sense, differentially expressed miRNAs have been described and their functional roles have been studied. In the second part of the study, an experimental infection with Aujeszky's disease virus (ADV), also known as suid herpesvirus type 1 (SHV-1), was carried out, using a virulent strain (NIA-3) and a vaccine strain (Begonia). Two different approaches were conducted: an in vitro approach using PK-15 cell lines, derived from pig kidney, and an in vivo approach using the olfactory bulb and trigeminal ganglia as target tissues. With the aim of studying the role of both host and viral miRNAs in host – pathogen interactions during SHV-1 infection, miRNAs expression profiles have been described and their expression differences evaluated, not only between infected and mock-infected groups, but also between strains and between the two performed approaches. New viral miRNAs have been described and their expression during the infection has been confirmed. Finally, a network of interactions between viral miRNAs, host differentially expressed miRNAs and SHV-1 encoded genes was developed using in silico functional studies. Given the importance of RT-qPCR method for validating the expression of miRNAs, we also performed an additional study to assess the expression stability of some miRNAs to be used as reference genes in relative quantification studies of RT-qPCR data, which they have not been widely used for this purpose.

La tesi recull els resultats obtinguts de la caracterització genética del linfoma de la zona marginal esplènic (LZME). Està presentat en format de tesi per articles, i inclou, en aquest ordre, els apartats de: Introducció, Hipòtesi i Objectius, Resultats, Discussió, Conclusions, Bibliografia i Annexos. La introducció resum la limfomagènesi i l’origen del limfòcits B, i detalla la anatomia dels òrgans involucrats en aquest procés. A continuació es fa una introducció a les neoplàsies de cèl·lules B madura i s’explica la classificació actual dels limfomes detallant les alteracions citogenètiques i moleculars d’aquest subgrup de neoplàsies. Més específicament es detallen les característiques clinico-biològiques del LZME, entitat que tracta aquesta tesi. Finalment, s’inclou un resum dels mètodes de detecció d’alteracions cromosòmiques i moleculars utilitzats per estudiar el càncer. Els resultats contenen un breu resum dels articles presentats en aquesta tesi i a més s’inclouen els articles publicats com a fruït d’aquest treball. A la discussió s’analitzen els resultats obtinguts i es comparen amb altres estudis de la literatura. Finalment, s’inclou també un capítol d’annexos que conté el material i mètodes emprat en aquesta tesi i les taules suplementaries d’un dels articles presentats. / This thesis contains the results of genetic characterization of splenic marginal zone lymphoma (LZME). It is presented as a compendium of publications, and includes, in this order, the sections: Introduction, Hypothesis and Objectives, Results, Discussion, Conclusions, Bibliography and Appendices. The introduction summarises the lymphomagenesis and the the origin of B lymphocytes, and details the anatomy of the organs involved in this process. Below there is an introduction to mature B-cell neoplasms explaining the current classification of lymphomas and detailing the cytogenetic and molecular alterations. More specifically explains the clinical and biological features of LZME. Finally, there is a summary of methods used for detecting chromosomal and molecular alterations in cancer. The results contain a brief summary of the papers included in this thesis and also included articles published as a result of this work. In the discussion section, the results are analysed and compared with other studies in the literature. Finally, there is a chapter appendices containing materials and methods used in this thesis and supplementary tables of one of the papers included.

Per tal d'identificar nous membres de la família de receptors CD300L, es va fer una cerca a la base de dades genòmica utilitzant les seqüències d'IREM-1 (nou receptor inhibidor identificat en el nostre laboratori) i CMRF-35, i es va descriure un nou membre de la família anomenat "immune receptor expressed on myeloid cells" (IREM-2/CD300e). El gen localitzat en el cromosoma 17q25.1 codifica per una proteïna de 205 aminoàcids formada per una regió extracel·lular amb un domini immunoglobulina i una regió transmembrana amb un residu carregat positivament (Lys), el qual permet predir la seva possible associació a una molècula adaptadora. La interacció entre IREM-2 i DAP-12 es va confirmar en cèl·lules COS transfectades. Emprant els anticossos específics generats amb cèl·lules de sang perifèrica i del moll de l'os vàrem observar que l'expressió d'IREM-2 està restringida a cèl·lules hematopoètiques madures del llinatge mielomonocític. La diferenciació in vitro a macròfags o cèl·lules dendrítiques immadures provoca una disminució de l'expressió d'IREM-2. L'estimulació, amb els anticossos específics, d'IREM-2 en la línia cel·lular RBL (leucèmia basofílica de rata) juntament amb DAP-12 indueix l'activitat transcripcional d'NFAT i en absència de DAP-12 es requereix la presència d'un coestímul, el PMA, per produir activitat transcripcional. A més a més, l'estimulació d'IREM-2 en monòcits indueix la producció de TNF- i l'alliberació de calci intracel·lular. Com a conclusió, aquests resultats indiquen que IREM-2 és un nou receptor activador de la superfamilía de les immunoglobulines expressat en el llinatge mielomonocític. / Homology BLAST search was carried out using a sequence encoding for a novel inhibitory receptor (IREM-1) cloned in our laboratory and a previously described homologous sequence termed CMRF-35. Based on this information, we cloned a full-length cDNA corresponding to a novel member of this family, termed IREM-2. The gene, located in cr. 17q25.1, encodes for a protein of 205 amino acids that contains an extracellular region comprising an Ig-like domain and a transmembrane region with a positively charged amino acid residue (Lys), that predicted its putative association with an adapter molecule. Indeed, the interaction between IREM-2 and DAP-12 was confirmed in transfected COS-7 cells. By generating specific antibodies and using bone marrow and peripheral mononuclear cells we observed that IREM-2 expression appeared restricted to mature hematopoietic cells of the monocytic and myeloid dendritic cell lineages. In vitro differentiation to macrophages or immature dendritic cells down-regulated IREM-2 expression. Upon engagement with the specific mAbs, IREM-2 expressed in rat basophilic leukaemia (RBL) cells together with DAP-12, induced NFAT transcriptional activity; moreover IREM-2 engagement on monocytes induced TNF-alpha production. Taken together, our results indicate that IREM-2 is a novel activating receptor of the Ig-superfamily in the monocytic lineage.

El presente trabajo describe el clonaje y caracterización de un nuevo receptor inhibidor de la superfamilia de las Ig, que hemos denominado IREM-1 (Immune Receptor Expressed by Myeloid Cells). El analisis de su secuencia demuestra que esta molécula forma parte de la familia multigénica conocida como CMRF35 o CD300. IREM-1 fue clonado a partir de cDNA proveniente de células mononucleares de sangre periférica (PBMCs), y es una glucoproteina tipo I de membrana, con un único dominio Ig extracelular, un fragmento transmembrana y una cola citoplasmática con cinco residuos tirosina que cosntituyen diversos motivos de señalización intracelular. Dos de estos residuos, las tirosinas 205 y 249, corresponden a ITIMs, mientras que las tirosinas 236 y 263 son parte de motivos YxxM asociados al reclutamiento de PI3K. La tirosina más distal (Y284) podría ser considerada como parte de un motivo ITIM-like. IREM-1 es capaz de asociarse a la fosfatasa SHP-1, y hemos identificado al residuo Y205 como principal responsable de dicha interacción. IREM-1 es capaz de producir señales inhibitorias sobre receptores activadores como el FcRI, en un modelo heterólogo de rata con la línea basofílica RBL. Esta inhibición está mediada por ambos ITIMs. IREM-1 también es capaz de unir la subunidad p85 de la PI3K a través de sus dos motivos YxxM. Ambos motivo poseen la capacidad de unir esta molécula. El triple mutante de IREM-1 de los 2 sitios ITIMs y el ITIM-like, que no une SHP-1, es capaz de producir señales activadoras como la inducción de la degranulación en RBLs. Esta respuesta es dependiente de PI3K y es anulada con inhibidores de esta enzima. La expresión de IREM-1 se restringe a células hematopoiéticas de linaje mieloide incluyendo precursores de médula ósea CD34+. En conclusión, presentamos la identificación y caracterización molecular y funcional del receptor IREM-1. / The present work describes the cloning and characterization of a novel inhibitory receptor belonging to the Ig superfamily, that we termed IREM-1 (Immune Receptor Expressed by Myeloid Cells). The analysy of IREM-1 sequence demonstrated that this molecule belongs to the multigenic family known as CMRF35 or CD300.. IREM-1 was cloned from peripheral blood mononuclear cells (PBMCs) cDNA, and it is a type I glycoprotein, with a single extracellular Ig domain, a transmembrane region and a cytoplasmic tail with five tyrosine residues in the context of several intracellular signaling motifs. Two of these residues, including tyrosines 205 and 249, correspond to ITIMs, whereas tyrosines 236 and 263 are part of YxxM motifs associated to the recruitment of PI3K. The most distal tyrosine (Y284) could be considered as part of an ITIM-like motif. IREM-1 is able to associate to SHP-1 phosphatase, and we identified the residue Y205, as the main responsible for the interaction. IREM-1 delivers inhibitory signal over activating receptors as FcRI, in a heterologous model as the rat basophilic cell line, RBL. This inhibition is mediated by both ITIMs. IREM-1 also binds the p85 subunit of PI3K through its YxxM motifs. Both motifs have the capacity of binding this molecule.A mutated form of IREM-1 mutant lacking the two ITIMs and the ITIM-like, is able to produce activating signals like the induction of of RBL degranulation. This responses are produced in the absence of SHP-1 recruitment and are dependent on PI3K, because are abrogated with inhibitors of this enzyme. IREM-1 expression is restricted to hematopoietic cells of myeloid lineage, including CD34+ precursors from bone marrow. In conclusion, we herein present the identification and molecular and functional characterization of the receptor IREM-1.

La maduixa silvestre, F. vesca, és una espècie diploid de la família Rosaceae. El seu petit genoma (240 Mb), la seva gran diversitat genètica i la seva elevada col·linealitat amb la maduixa cultivada (Fragaria x ananassa), la fan un model ideal per tota mena de estudis genètics i funcionals. En aquest treball, s’ha volgut contribuir al coneixement profund de la espècie i la seva variabilitat amb l’objectiu de mapar caràcters de interès agronòmic i de qualitat de fruit. Per això s’ha desenvolupat i caracteritzat una eina genètica de elevat valor, la col·lecció de línies casi isogèniques. Aquesta població comprèn 41 línies que permeten mapar caràcters quantitatius (QTL) i gens majors amb una resolució mitja de 14.2 cM. El fenotipat exhaustiu de la col·lecció juntament amb un detallat anàlisi estadístic han permès mapar centenars de QTL amb interès agronòmic, nutricional i organolèptic. Atenen als aspectes agronòmics, es van mapar nou gens majors i set QTL controlant caràcters tan importants com la forma del fruit la producció d’estolons i el període de floració. L’estudi nutricional del fruit madur es va centrar en el seu contingut en polifenols, donat l’elevat poder antioxidant que proporcionen aquests compostos a les baies. Es van identificar i quantificar inequívocament 22 polifenols, incloent-hi antocianines, flavonoles i flavan-3-oles entre d’altres, per als quals es van mapar 49 QTL controlant una important proporció de la variabilitat observada. A més, es van localitzar dos QTL addicionals explicant la capacitat antioxidant total. Els compostos organolèptics que influencien més decisivament la qualitat del fruit són els sucres i els volàtils. En total, cinc QTL van ser mapats per als tres sucres quantificats. En quant als volàtils, més de 100 compostos diferents van ser identificats en la col·lecció i 126 QTL van ser mapats per 81 d’ells. Entre els QTL més significatius trobem alguns metabòlits de gran importància per l’aroma de la maduixa com el methyl 2-aminobenzoat o el mesifurano. L’estudi transcriptomic de les línies d’introgressió que cobreixen regions genètiques amb un alt nombre de QTL per la qualitat del fruit, han revelat una selecció de gens candidats per alguns dels QTL organolèptics i nutricionals més interessants. Aquest treball, profunditza en el coneixement genètic de la maduixa silvestre i aporta noves eines genètiques i nous QTL que poden ser emprats per la millora genètica del cultiu i que obren un gran ventall d’oportunitats per a futurs estudis. / Woodland strawberry, Fragaria vesca, is a diploid species from the Rosaceae familiy. Its small genome (240 Mb), its huge genetic variability and its high degree of colinearity with the cultivated strawberry (Fragaria x ananassa), make it an ideal model to develop genetic and functional studies. This work has the objective of delving into knowledge on the species and its variability and aims to map characters with agronomical interest and involved in fruit quality. Therefore, a highly relevant genetic tool has been developed and characterized, the near isogenic lines collection. This population consists of 41 lines that allow quantitative traits (QTL) and major genes mapping with an average resolution of 14.2 cM. Exhaustive phenotyping of the collection, together with a thorough statistical analysis lead to mapping hundreds of QTL with agronomic, nutritional and organoleptic interest. Attending to agronomical traits, nine major genes and seven QTL were mapped controlling important characters such as fruit shape, runnering and flowering habit. Ripe fruit nutritional study focused on its polyphenolic content, according to the high antioxidant capacity that these compounds bring to berries. Twenty-two (poly)phenols were unambiguously identified and quantified, including anthocyanins, flavonols and flavan-3-ols among others. For which 49 QTL controlling important proportion of the observed variability were mapped. Furthermore, two additional QTL explaining total antioxidant capacity were detected. Organoleptic compounds that influence the most fruit quality are sugars and volatiles. A total of five QTL were mapped for three quantified sugars. Attending to volatiles, more than 100 different compounds were identified in the collection and 126 QTL were mapped for 81 of them. Among the most significant QTL we found some relevant metabolites for strawberry aroma like methyl 2-aminobenzoate and mesifurane. Transcriptomic study of introgression lines covering genetic regions with a high number of QTL for fruit quality has revealed a selection of candidate genes for the most interesting organoletpic and nutritional QTL. This work deepens in the genetic knowledge of woodland strawberry, bringing new genetic tools and QTL useful for strawberry breeding programs and open new perspectives for future studies.