Les comunicacions i infraestructures sempre han estat claus per explicar el desenvolupament econòmic. Durant la segona meitat del segle XIX, l’administració espanyola a Filipines va iniciar una tasca d’inversió en infraestructures per desenvolupar un model productiu basat en la producció per a l’exportació. Per portar-lo a terme, va ampliar el port de Manila dotant-lo d’una estructura que permetés l’accés de bucs de gran tonatge i d’altra banda, el va connectar amb el ferrocarril, en una línia que vertebrava Luzón i donava sortida als productes de les explotacions de plantació. L’administració nord-americana va continuar l’expansió d’aquestes línies, i va modernitzar la xarxa de carreteres i de tramvies urbans, en una política continuista d’inversió en infraestructures sobre els traçats originals projectats inicialment per l’administració espanyola. / Communications and infrastructures have always been the key to explain the economic growth. Late in the XIX century, the Spanish administration in the Philippines began a task of investing in infrastructures to develop a production model based on “produce to export”. To carry it out, expanded the port of Manila, giving it a structure that allow access of large tonnage ships, on the other hand, was connected with the railway, with a line crossing Luzon, and a way out for the production of the plantation sites. The U.S. administration continued the expansion of this line, and expanded also the road network and the urban tramways, with a continuous policy based on investment in infrastructures on the routes started and initially projected by the Spanish government.

S'analitzen en aquesta tesi les relacions entre Xina i Filipines entre 1565 i 1593, amb una atenció especial al protagonisme que van jugar en aquest període el jesuita Alonso Sanchez y el primer bisbe de Manila, Domingo de Salazar. Es contextualitzen aquestes relacions en el marc de les pautes de relació exterior de la Xina Ming i en el conjunt de la inserció asiática de les Filipines espanyoles del segle XVI. També es contextualitzen en el marc de les disputes entre ordes religioses i en el marc de l'entrada del jesuitas Mateo Ricci i Michele Ruggieri a Xina. S'hi destaca la importància de la relació Macau-Manila. La tesi edita i anota una sèrie de documents en xinès, castellà i portuguès que permeten verificar i concretar tot el procés de relació i els projectes espanyols de conquesta de Xina, que van arribar a presentar-se a la cort de Felip II.Se analizan en esta tesis las relaciones entre China y Filipinas entre 1565 y 1593, con una atención especial al protagonismo que jugaron en este periodo el jesuita Alonso Sanchez y el primer obispo de Manila, Domingo de Salazar. Se contextualizan estas relaciones en el marco de las pautas de relación exterior de la China Ming y en el conjunto de la inserción asiática de las Filipinas españolas del siglo XVI. También se contextualizan en el marco de las disputas entre órdenes religiosas y en el marco de l'entrada del jesuitas Mateo Ricci y Michele Ruggieri en China. S'destaca la importancia de la relación Macau-Manila. La tesis edita y anota una serie de documentos en chino, castellano y portugués que permiten verificar y concretar todo el proceso de relación y los proyectos españoles de conquista de China, que llegaron a presentarse a la corte de Felip II.