Estudio sobre la utilización del lenguaje armónico con fines expresivos. Un modelo de aplicación: la ópera Der Freischütz de Carl Maria von Weber Doctorando: Pedro Hontanilla Alfonso ABSTRACT Throughout history, societies have used organised sound as music in different fields in their activities. From soft songs to sleep babies to energetic war marches, with cheerful festive songs or religious invocations, music scorts human beings as an inherent expression of its existence, and on each of these areas, music adapts to the features of each situation. Something similar happens with abstract pieces of music, those whose object is the aesthetic pleasure without any links with another kind of communication. Music adquires a structure within the musical composition according to the composer¿s expressed, implicit or explicit, instinctive or conscious intentions. A kind of organisation of a musical piece is the one in which the composition moves forward towards a point of maximum expressiviness, the climax point, which is its objective. For its part, the musical pieces that do not present this climax moment, are not unaware of the expressive intensifications though, as much as phrases arrangements as observed from a wider prespective of sections or the piece of music as a whole. The tonal system has been for a wide historic period the arranging frame on which composers have developed their talent in their work. Frame that covers approximately from mid Baroque, covers Classicism and widely developed, continues along Romanticism, still remaining alive in subsequent insertions.This system bases its working in a group of techniques and internal procedures that involve its own logic, idiosyncrasy.Whithin its paradigms it is considered that certain harmonious arrangements require an intensification in the expression of the musical performance. A musical piece will need the use of the different sonorous components which constitute it to obtain these maxima of expression. If the musical work belongs to the tonal period, the elements of the tonal system will necessarily participate in this structure, and among them, the accords will come or join inevitably. In the present thesis we show, based on the study of the tonal system, the features for which we consider that certain harmonic arrangements are inherently more expressively intense, stating in the hypothesis those chords that, therefore, are supposed will have been used with the purpose of emphasizing the expression. Likewise we express a relationship between the chords and their interaction with respect to the different elements of the musical language, exemplifying the previous aspects from the study of the different numbers of a concrete composition, in this case, the opera Der Freischütz by Carl Maria von Weber. The supporting and driving objective of the investigation is the exploration of the link between the logic of a system -the tonal system- which responds to its own internal laws and its possibilities of use in the expressivity creation in an artistic work. The investigation has been carried out through a process in which, relying on a graphics presentation, the appropriate information is gradually extracted and classified at the same time. The analysis results provide information which, on the one hand, supports or empowers the intuitive knowledge belonging to the common heritage and, at the same time, broadens the perspectives about the resources that the composers have provided and the ones they have needed to create and highlight passages of expressivity in their works. / Estudio sobre la utilización del lenguaje armónico con fines expresivos. Un modelo de aplicación: la ópera Der Freischütz de Carl Maria von Weber Doctorando: Pedro Hontanilla Alfonso RESUMEN Las sociedades, en el transcurso de la historia, han utilizado el sonido organizado como música en los diferentes ámbitos de sus actividades. Desde suaves canciones para arrullar a los niños hasta las viriles marchas guerreras, con alegres canciones festivas o invocaciones religiosas, la música acompaña a los seres humanos como manifestación inherente a su existencia; y en cada uno de estos ámbitos, la música se adecúa a las características de cada situación. De igual manera sucede con las obras musicales abstractas, aquellas cuyo objeto es el goce estético sin vinculación con otro tipo de comunicación. La música adquiere una conformación dentro de la composición según las intenciones, manifestadas, veladas o implícitas, instintivas o conscientes, del compositor. Un tipo de conformación de una obra musical es aquel en el que la composición avanza dirigiéndose hacia un momento de máxima expresividad, el punto culminante, que es su objetivo. A su vez, las obras que no presentan este momento cumbre no son sin embargo ajenas a las intensificaciones expresivas, tanto en la configuración de las frases, como observadas desde una perspectiva más amplia de secciones o del conjunto de la obra. El sistema tonal ha sido durante un amplio período histórico el marco configurador sobre el que los compositores han desarrollado en su quehacer su talento; marco que abarca desde aproximadamente el Barroco medio, cubre el Clasicismo y, ampliamente desarrollado, continúa a lo largo del Romanticismo, perviviendo aún en inserciones posteriores. Este sistema basa su funcionamiento en un conjunto de técnicas y procedimientos internos que comportan una lógica propia, idiosincrática. Dentro de sus paradigmas se contempla el que ciertas configuraciones acórdicas comporten una intensificación en la expresión del discurso musical. Una obra musical requerirá de la utilización de los diferentes componentes sonoros que la conforman para obtener estos máximos de expresión. Si la obra pertenece al período tonal, los elementos del sistema tonal participarán necesariamente de esta conformación, y de entre ellos concurrirán, ineludiblemente, los acordes. En la presente tesis presentamos, basándonos en el estudio del sistema tonal, las características por las que consideramos que ciertas constituciones armónicas son inherentemente más intensas expresivamente, exponiendo en las hipótesis aquellos acordes que, por tanto, cabe suponer habrán sido utilizados con el propósito de acentuar la expresión. Planteamos asimismo una relación entre los acordes y su interacción con respecto a los diferentes elementos del lenguaje musical, ejemplificando los aspectos anteriores a partir del estudio de diferentes números de una composición concreta, en este caso, la ópera Der Freischütz de Carl Maria von Weber. El objetivo marco e impulsor de la investigación es la exploración del vínculo entre la lógica de un sistema -el sistema tonal- que responde a sus propias leyes internas y sus posibilidades de utilización en la creación de expresividad en una obra artística. La investigación ha sido llevada a cabo mediante un proceso en el cual, apoyándose en una presentación en tablas, paulatinamente se extrae, al tiempo que se clasifica, la información pertinente. Los resultados del análisis aportan información la cual, por una parte, refrenda el conocimiento intuitivo perteneciente al acervo común y, a la vez, amplía las perspectivas acerca de los recursos de los que han dispuesto y a los que han recurrido los compositores para crear y realzar pasajes de expresividad en sus obras. / Estudio sobre la utilización del lenguaje armónico con fines expresivos. Un modelo de aplicación: la ópera Der Freischütz de Carl Maria von Weber Doctorando: Pedro Hontanilla Alfonso RESUM Les societats, en el transcurs de la història, han utilitzat el so organitzat com a música en els diferents àmbits de les seues activitats. Des de suaus cançons per a amanyagar als xiquets fins a les virils marxes guerreres, amb alegres cançons festives o invocacions religioses, la música acompanya als éssers humans com a manifestació inherent a la seua existència; i en cadascun d'aquests àmbits, la música s'adequa a les característiques de cada situació. D'igual manera succeeix amb les obres musicals abstractes, aquelles l'objecte de les quals és el gaudi estètic sense vinculació amb un altre tipus de comunicació. La música adquireix una conformació dins de la composició segons les intencions, manifestades, vetlades o implícites, instintives o conscients, del compositor. Un tipus de conformació d'una obra musical és aquell en el qual la composició avança dirigint-se cap a un moment de màxima expressivitat, el punt culminant, que és el seu objectiu. Al seu torn, les obres que no presenten aquest moment cim no són no obstant açò alienes a les intensificacions expressives, tant en la configuració de les frases, com observades des d'una perspectiva més àmplia de seccions o del conjunt de l'obra. El sistema tonal ha sigut durant un ampli període històric el marc configurador sobre el qual els compositors han desenvolupat en el seu quefer el seu talent; marc que abasta des d'aproximadament el Barroc mitjà, cobreix el Classicisme i, àmpliament desenvolupat, continua al llarg del Romanticisme, pervivint encara en insercións posteriors. Aquest sistema basa el seu funcionament en un conjunt de tècniques i procediments interns que comporten una lògica pròpia, idiosincràtiques. Dins dels seus paradigmes es contempla el que certes configuracions acòrdiques comporten una intensificació en l'expressió del discurs musical. Una obra musical requerirà de la utilització dels diferents components sonors que la conformen per a obtenir aquests màxims d'expressió. Si l'obra pertany al període tonal, els elements del sistema tonal participaran necessàriament d'aquesta conformació, i d'entre ells concorreran, ineludiblement, els concordes. En la present tesi presentem, basant-nos en l'estudi del sistema tonal, les característiques per les quals considerem que certes constitucions harmòniques són inherentment més intenses expressivament, exposant en les hipòtesis aquells concordes que, per tant, cal suposar hauran sigut utilitzats amb el propòsit d'accentuar l'expressió. Plantegem així mateix una relació d'entre els concordes i la seua interacció pel que fa als diferents elements del llenguatge musical, exemplificant els aspectes anteriors a partir de l'estudi de diferents nombres d'una composició concreta, en aquest cas, l'òpera Der Freischütz de Carl Maria von Weber. L'objectiu marc i impulsor de la recerca és l'exploració del vincle entre la lògica d'un sistema -el sistema tonal- que respon a les seues pròpies lleis internes i les seues possibilitats d'utilització en la creació d'expressivitat en una obra artística. La recerca ha sigut duta a terme mitjançant un procés en el qual, recolzant-se en una presentació en taules, gradualment s'extrau, al mateix temps que es classifica, la informació pertinent. Els resultats de l'anàlisi aporten informació la qual, d'una banda, confirma el coneixement intuïtiu pertanyent al patrimoni comú i, alhora, amplia les perspectives sobre els recursos dels quals han disposat i als quals han recorregut els compositors per a crear i realçar passatges d'expressivitat en les seues obres. / Hontanilla Alfonso, P. (2017). Estudio sobre la utilización del lenguaje armónico con fines expresivos. Un modelo de aplicación: la ópera Der Freischütz de Carl Maria von Weber [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90433 / TESIS

The aim of this master's thesis is to explore and elaborate on the Wagnerian conception of "tempo modification" and its overall relevance in the temporal shaping of music in orchestral conducting. The argument is based on a study that aims to revitalise and establish the tempo identification as a conductor's primary area of interest. This phenomenon is studied through performances and recordings of Weber's Der Freischütz Overture. Terminology for different perspectives on temporal shaping is proposed. The historical impact of tempo modification is explored through a comparative audio analysis of three central recordings. The same analytical procedures are then subsequently applied to the author's two recordings, and a cross-comparison is carried out of all five recordings. The thesis further discusses the use of reduction as a method for a conductor's score analysis. Through this multi-layered analysis, the thesis suggests that tempo modification is a stylistically and historically contingent phenomenon, the application of which is indeed dependent on structural elements in the score, but most of all dependent on compositional style and performance practice.

Carl Maria von Weber är en av de första romantiska kompositörerna. Han skrev främst opera men även en fagottkonsert som är en grundpelare i fagottrepertoaren. I den här examensuppsatsen studeras och jämförs Webers opera Der Freischütz och hans fagottkonsert i F-dur i syfte att få en mer välgrundad tolkning av fagottkonserten. Undersökningen genomfördes med studier av Webers historia, studier av notmaterial från fagottkonserten och operan Der Freischütz, lyssnande av operan och sedan analys och jämförelser av de två verken. Referensmaterielat är John Warracks bok Carl Maria von Weber från 1968, notmaterial från fagottkonserten –såväl originalmanuskript som utgåvor –och från operan, samt inspelningar av både fagottkonserten och operan. Der Freischütz och fagottkonserten har en del liknande fraser och karaktärer. Detta i kombination med Webers historik antyder att operan som konstform är en stark inspirationskraft till all hans musik, inklusive fagottkonserten. Genom att låta sig inspireras av operamusiken kan man få en mer välgrundad tolkning av fagottkonserten. Motsvarande studier borde kunna genomföras med exempelvis Mozarts fagottkonsert och hans operor.

No description available.

No description available.

No description available.