Tradicionalmente, el concepto de función ejecutiva se ha utilizado para hacer referencia a un comportamiento adaptativo (Mesulam, 2002), que integra y combina habilidades cognitivas que están dirigidas a meta (Welsh, Friedman, y Spieker, 2005). Durante los últimos años se ha asistido a un creciente interés en el estudio de la función ejecutiva en la infancia y niñez (Garon, Bryson, y Smith, 2008). Sin embargo, su exploración ha estado limitada por las dificultades para diseñar tareas adaptadas al nivel de desarrollo de los niños. En general, estas tareas se fundamentan principalmente en el seguimiento de reglas verbales abstractas y analizan el control ejecutivo de los niños en base a sus errores directos. Por el contrario, nuestras tareas permiten la construcción de unas reglas de actuación específicas a partir de las dinámicas que se establecen en el proceso de resolución entre la información perceptiva y la información de la acción, siendo un aspecto fundamental el feedback directo que el sujeto recibe de sus acciones. Asimismo, nuestro diseño metodológico trata de minimizar el papel del lenguaje en la construcción y consecución de la meta. El objetivo general de nuestro estudio fue analizar el desarrollo de la función ejecutiva en niños pequeños en base a las dinámicas entre percepción-acción que se establecen en la resolución de una tarea y que ponen de manifiesto la capacidad del niño para manipular ambas fuentes de información. La muestra estuvo integrada por 150 sujetos de 2.5, 3.5 y 4.5 años de edad, a los que se les administraron tres tareas de distinta dificultad, consistente en la inserción de piezas en unos ejes. Los resultados de este estudio ponen de manifiesto que no sólo la edad guarda una estrecha relación con la habilidad para discernir el criterio adecuado y en concreto, los procesos de cambio y control inhibitorio, sino que la complejidad de la tarea desempeña un papel fundamental. Evidentemente, se producen importantes mejoras con la edad en esas capacidades, pero es realmente la comprensión de la naturaleza de la tarea la que parece desempeñar un papel muy importante en la "voluntad" del niño para querer seguir buscando cómo llegar a la resolución del conflicto. / Traditionally, the concept of executive function has been used to refer to appropriate behaviours (Mesulam, 2002), that integrate and combine cognitive abilities oriented to a goal (Welsh, Friedman, & Spieker, 2005). In last years, a growing interest in the study of executive function in infancy and childhood has developed (Garon, Bryson, & Smith, 2008). However, its study has been limited due to difficulties in designing tasks that are adapted to the subjects' developmental level. In general, these tasks are mainly based in following abstract, verbal rules and analyze executive control based on direct errors. In contrast to this sort of tasks, our tasks allowed the subjects to build their own rules from the dynamics established between perceptual and action information in the resolution process, so that the direct feedback that children received from their action is crucial. Moreover, our procedure tries to minimize the role of language during goal construction and attainment. The general aim of this study was analysing the development of executive function in young children through the dynamics between perception and action established in the resolution of a task. These will show children's ability to work with both information sources. 150 children (2.5, 3.5, and 4.5 years of age) participated in this study. They were asked to complete three different tasks with an increasing difficulty based on inserting wooden pieces in their axes. Results showed that not only age is related to the ability to discriminate the right criterion to solve the task, but also the processes of change, inhibitory control and task complexity are key questions. Obviously, there's an improvement with age in these abilities, but what seems to be the most relevant aspect in this sort of tasks is that children were able to understand the nature of the task and this contribute to their "willing" to keep looking for a solution to the problem.

A partir dels anys 90, les alteracions cognitives de l'esquizofrènia han resultat de gran interès per la seva relació amb altres aspectes del funcionament general que posen en relleu el paper nuclear del dèficit cognitiu en aquest trastorn (Kraus i Keefe, 2007; Wykes i Reeder, 2005). Les alteracions de la memòria, la funció executiva i l'atenció han mostrat ser les més rellevants tant per la seva repercussió funcional com per la seva intensitat (Brazo i cols., 2002; Hoff i Kremen, 2003; Medalia i Lim, 2004; Penadés i cols., 1999; Reed i cols., 2002; Sharma i Antonova, 2003; Sponheim i cols., 2003; Wykes i Reeder, 2005; Zandio i cols., 2005). Arran d'aquestes troballes s'ha desenvolupat una eina de rehabilitació coneguda com a remediació cognitiva, que consisteix en un entrenament conductual per a millorar els processos cognitius d'atenció, memòria, funció executiva, cognició social i metacognició (Wykes i cols., 2011). Té com a objectius millorar el funcionament cognitiu de les persones amb esquizofrènia i aconseguir que aquestes millores es traslladin a una major competència en la resolució de problemes quotidians (Medalia i Freilich, 2008). Diversos estudis han trobat que la millora de la funció executiva mitjançant procediments de remediació cognitiva està fortament associada a la millora de l'autonomia personal i del funcionament en la comunitat (Green, 1996; Reeder i cols., 2006; Penadés i cols., 2006 ; Wykes i cols., 2007b; Wykes i Huddy, 2009, Wykes i cols. 2011). Els resultats obtinguts en revisions i metanàlisis han indicat millores consistents en un ampli rang de funcions cognitives, en els símptomes i en el funcionament en la comunitat (Lindenmayer i cols., 2008; McGurk i cols., 2007; Twamley i cols., 2003; Wykes i cols., 2011). En el marc de la Unitat de Recerca i Desenvolupament del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat), es va desenvolupar un programa propi de remediació cognitiva i es va dur a terme l'estudi de la seva eficàcia. El programa REPYFLEC és un entrenament de remediació cognitiva en format de paper i llapis, que es realitza en grup (4-6 participants) i es porta a terme dos dies a la setmana durant 4 mesos (32 sessions). Els continguts que es treballen es divideixen en dues àrees principals: Resolució de Problemes i Flexibilitat Cognitiva, i es realitzen 16 sessions de cadascuna. L'objectiu d'aquest tractament és intervenir en les funcions cognitives superiors que estan afectades en l'esquizofrènia, com són la funció executiva i la metacognició. Amb l’objectiu d’avaluar l’entrenament Repyflec es va realitzar un assaig clínic controlat i aleatoritzat, de doble cegament i en comparació a un grup control actiu que realitzava 32 sessions d’un grup d’oci sense objectius específics. Als resultats s'ha trobat que el Repyflec ha produït un canvi superior i estadísticament significatiu a favor del grup experimental en variables cognitives i socials. Més concretament, al post tractament s'han trobat millores a favor del Repyflec en la funció executiva, en les àrees de cura personal, relacions socials -contacte social i en l'ocupació. Els resultats obtinguts al seguiment mostren que les millores en la funció executiva i en el funcionament social es mantenen 6 mesos després d'haver finalitzat el tractament. Així mateix, el Repyflec apunta a influir en la millora d’algunes variables simptomatològiques. El Repyflec és una intervenció de grup, multifunció i restitutiva, que aconsegueix canvis superiors i estadísticament significatius en el funcionament executiu i social de pacients ambulatoris amb esquizofrènia. La intervenció en la funció executiva s'ha mostrat associada a guanys en les àrees de funcionament psicosocial. / "REPYFLEC cognitive remediation group training in schizophrenia. Randomised controlled tria"l TEXT: BACKGROUND: Cognitive difficulties are well known in people with a diagnosis of schizophrenia and are associated with poor long-term functioning. Cognitive remediation trainings are developed to treat cognitive problems that affect functioning. Current international studies about cognitive remediation obtain improvements in cognitive and social functioning and in some psychiatric symptoms. AIMS: To evaluate the efficacy of a cognitive remediation group training program, namely Problem Solving and Cognitive Flexibility training, addressed to improve psicosocial functioning of patients with schizophrenia. METHOD: Participants with a diagnosis of schizophrenia or schizoaffective disorder (n=52) were randomized to 32 -twice a week- group sessions of REPYFLEC training, or to 32 -twice a week- group sessions of activities without specific objectives and focused to leisure. Social functioning, psychiatric symptoms and Theory of Mind (ToM) were measured at weeks 0, 8, 16 and 40. Cognitive function was measured at weeks 0, 16 and 40. Mixed Models were used to estimate statistical differences. RESULTS: Patients in the cognitive remediation training group demonstrated significantly improvements on executive function, social functioning and negative symptoms at post-treatment compared to patients in the control group. At 6 month follow-up assessment, significant improvements in executive function and social functioning remained. CONCLUSIONS: REPYFLEC cognitive training is associated with significant improvements on executive function, social functioning and specific symptoms in outpatients with schizophrenia.