Le théâtre en Centrafrique : de la théâtralité des rituels aux pratiques actuelles est un parcours de l’univers théâtral centrafricain. A travers le rituel du Ganza et celui du culte de Ngakola, précisément dans leurs aspects spectaculaires, ont été relevé des aspects théâtraux ou encore des éléments pouvant donner naissance à une forme théâtrale. Ces deux rituels ont fortement influencé certains hommes de théâtre centrafricains, qui n’ont pas manqué de les invoquer dans leurs créations artistiques. Les démarches de ces hommes étaient en réalité une quête vers la liberté. Ils voulaient d’une certaine manière se réapproprier une culture qu’ils commençaient à perdre au profit de celle du colonisateur. Le colonisateur, parrain d’un théâtre qui a du mal à se défaire - du « cordon ombilical » - des liens avec lui. Malgré l’indépendance et la renaissance de ce théâtre en 1960, avec la pièce A moléngué ti indépendance de l’Abbé Benoît Basile Siango, de multiples efforts restent à faire pour donner à l’art de Molière dans ce pays, ses plus belles lettres de noblesse sur tous les plans [artistiques, esthétiques, techniques, politiques et socio-économiques]. / The thesis entitled Drama in the Central African Republic : from the theatricality of rituals to contemporary practices, is a survey of the writing and production of plays in the Central African Republic. One can easily notice the theatrical elements, or elements that could give rise to some theatricality, in the Ganza ritual and the cult of Ngakola, especially when considering what relates to the spectacular in them. In the Central African Republic, these two rituals have had a great influence on certain number of playwrights who do allude them in their works. These writers are in fact aiming at more freedom. To a certain extent, they have been trying to recapture their own culture – a culture which they are gradually losing to that of the colonizer, the patron of the stage in the Central African Republic, with whom the link – the bondage – is hard to break. In spite of the independence of the country and of the revival of the theater in 1960 with the play entitled A moléngué ti independence by Father Benoît Basile Siango, considerable efforts still have to be made so that Molière’s art may regain its prestige [in terms of artistry, estheticism, techniques, as welle as political, social and economic commitment] in the Central African Republic.

[EN] If we speak about the musical life in the city of Zamora in the first half of the 20th Century, an obligatory reference is Inocencio Haedo Ganza (Santander 1878-Zamora 1956). Performer, conductor of several ensembles and composer, he left us a legacy that is worthy to recover, a work in which this doctoral dissertation is centered. Before studying his work, we contextualize it, in the first place by studying of the composer's biography, starting with his father, whose music career represented, in a way, a model to Haedo. In our contextualization we also present the history of the main music ensembles created by the musician: Banda Provincial de Zamora, Orfeón El Duero and Coral Zamora. After carrying out this general contextualization, we center us in the work itself, first by cataloging all the author's known works and arrangements.Subsequently, we analyse each original work for wind ensemble and for choir, including an individual contextualization of each composition and, in case of pieces recorded by Haedo himself conducting his Coral Zamora, a performative analysis. All of that leads us to a number of conclusions that allow us to define the style of this author's work and the circumstances in which it was created and performed, thus contributing to bring attention to a person who was one of the most important musicians in Zamora during the first half of the 20th Century. / [ES] Si hablamos de la vida musical de la ciudad de Zamora durante la primera mitad del s. XX una referencia obligada es Inocencio Haedo Ganza (Santander 1878-Zamora 1956). Intérprete, director de varias formaciones y compositor, nos dejó un legado que merecía ser recuperado, labor en la que se centra el presente trabajo de investigación. Antes de investigar su obra procedemos a contextualizarla, primero mediante un estudio de la biografía del compositor, comenzando en el precedente que supuso la figura de su padre, cuya trayectoria proporcionó, en cierto modo, el modelo que siguió la de Haedo. Dentro de esta contextualización abordamos, igualmente, la historia de las principales formaciones creadas por el músico: la Banda Provincial de Zamora, el Orfeón El Duero y la Coral Zamora. Tras llevar a cabo esta contextualización general, pasamos a centrarnos en la obra propiamente dicha, lo que hacemos primero mediante la catalogación de todas las obras originales de autor y de todos sus arreglos localizados. Posteriormente, realizamos los análisis de cada una de las obras originales para banda y para coro, incluyendo en ellos una contextualización individual de cada composición y, en el caso de piezas grabadas por el propio Haedo al frente de la Coral Zamora, un análisis de la interpretación. Todo ello nos lleva a una serie de conclusiones que nos permiten definir el estilo de la obra de este autor, así como las circunstancias en las que esta surgió y se interpretó, contribuyendo así a dar a conocer al que fue uno de los músicos más importantes de Zamora durante la primera mitad del s. XX. / [CAT] Si parlem de la vida musical de la ciutat de Zamora durant la primera meitat de s. XX una referència obligada és Inocencio Haedo Ganza (Santander 1878-Zamora 1956). Intèrpret, director de diverses formacions i compositor, ens va deixar un llegat que mereixia ser recuperat, tasca en la qual se centra el present treball de recerca. Abans d'investigar la seva obra procedim a contextualitzar, primer mitjançant un estudi de la biografia del compositor, començant en el precedent que va suposar la figura del seu pare, la trajectòria va proporcionar, en certa manera, el model que va seguir la d'Haedo. Dins d'aquesta contextualització abordem, igualment, la història de les principals formacions creades pel músic: la Banda Provincial de Zamora, l'Orfeó El Duero i la Coral Zamora. Després de dur a terme aquesta contextualització general, passem a centrar-nos en l'obra pròpiament dita, el que fem primer mitjançant la catalogació de totes les obres originals d'autor i de tots els seus arranjaments localitzats. Posteriorment, vam realitzar les anàlisis de cadascuna de les obres originals per a banda i per a cor, incloent-hi una contextualització individual de cada composició i, en el cas de peces gravades pel propi Haedo a el front de la Coral Zamora, una anàlisi de la interpretació. Tot això ens porta a una sèrie de conclusions que ens permeten definir l'estil de l'obra d'aquest autor, així com les circumstàncies en què aquesta va sorgir i es va interpretar, contribuint així a donar a conèixer a què va ser un dels músics més importants de Zamora durant la primera meitat de s. XX. / Villar Fernández, R. (2021). Inocencio Haedo Ganza, director y compositor: estudio, catalogación y análisis de su obra [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/176065