Aquesta tesi vol proporcionar una explicació a un constrast sintàctic entre l'anglès, el català i l'espanyol tot assumint propostes teòriques específiques del marc generativista dins del model de la Recció i el Lligam. Aquestes llengües construeixen les seves seqüències verbals amb auxiliars i verbs lèxics, com es veu als exemples següents: (1) La Maria ha ballat a la festa(2) María ha bailado en la fiesta(3) Mary has danced at the partyNo obstant, quan s'introdueixen altres elements a les oracions, el comportament de l'auxiliar i el verb lèxic contrasta entre l'anglès i les altres dues llengües: (4) Ha ballat la María a la festa? (5) Ha bailado María en la fiesta? (6) Has Mary danced at the party? (7) La María no ha ballat a la festa(8) María no ha bailado en la fiesta(9) Mary has not danced at the partyCom es pot observar, la seqüència AUX+V en català i espanyol ha de romandre adjacent en la construcció interrogativa i la negativa. En anglès, la seqüència s'ha de separar; l'auxiliar passa a ocupar la posició inicial a la interrogativa i la partícula negativa intervé entre l'auxiliar i el verb lèxic. La tesi proporciona una descripció del comportament sintàctic de diverses constructions verbals. Inclou no tan sols les seqüències d'auxilliar i verb lèxic exemplificades més amunt sinó també altres seqüències conegudes com a predicats complexos ( que inclouen tant verbs causatius, com modals o aspectuals). La tesi també analitza un altre constrast que trobem en la sintaxi de les dues llengües romàniques estudiades, es tracta de l'alt grau de cohesió entre els auxiliars i els verbs lèxics en contrast amb les combinacions de verbs causatius, modals o aspectuals i un verb lèxic. S'utilitzen diferents proves sintàcitques per comprovar el grau de cohesió de les seqüències, com ara la pujada del clític. El segon capítol de la tesi inclou una revisió panoràmica de la literatura rellevant del tema. L'objectiu d'aquesta revisió és determinar el grau de cohesió entre els elements verbals de cada construcció, proposar una estructura sintàctica bàsica i descobrir el mecanisme responsable dels contrastos observats. El capítol tercer explica aquest mecanisme, que és el que es pren com a base de les diferències de grau de cohesió observades entre els elements verbals analitzats. El mecanisme és el de la incorporació (Baker 1988), un moviment essencial de nucli-a-nucli altament actiu enllengües polisintètiques com ara el Chichewa. La tesi inclou un capítol d'introducció al marc teòric (capítol 1) i un capítol final on s'exposen algunes consideracions de com adaptar les propostes estrcturals de la tesi a la teoria emergent de les categories funcionals (capítol 4). / Esta tesis quiere proporcionar una explicación a un contraste sintáctico entre el inglés, el catalán i el español asumiendo propuestas teóricas específicas del marco generativista dentro del modelo de la Rección y el Ligamiento. Estas tres lenguas construyen sus secuencias verbales con un auxiliar y un verbo léxico, com vemos en los siguientes ejemplos: (1) La Maria ha ballat a la festa(2) María ha bailado en la fiesta(3) Mary has danced at the partyNo obstante, cuando se introducen otros elementos en las oraciones, el comportamiento del auxiliar y el verbo léxico contrasta entre el inglés y las otras dos lenguas: (4) Ha ballat la María a la festa? (5) Ha bailado María en la fiesta? (6) Has Mary danced at the party? (7) La María no ha ballat a la festa(8) María no ha bailado en la fiesta(9) Mary has not danced at the partyComo se puede observar, la secuencia AUX+V en catalán y español debe permanecer adyacente en la construcción interrogativa y en la negativa. En inglés, la secuencia se debe separar; el auxliar pasa a ocupar la posición inicial en la interrogativa y la partícula negativa interviene entre el auxiliar y el verbo léxico. La tesis proporciona una descripción del comportamiento sintáctico de varias construcciones verbales. Incluye no tan solo las secuencias de auxiliar y verbo ejemplificadas aquí, sino también otras conocidas como predicados complejos (que incluyen verbos causaticos, modales y aspectuales). La tesis también analiza otro contraste que encontramos en la sintaxis de las dos lenguas románicas estudiadas, se trata del alto grado de cohesión entre las secuencias de auxiliar y verbo léxico en contraste con las combinaciones de verbos causativos, modales y apectuales con un verbo léxico. Se utilizan varias pruebas sintácticas para comprobar el grado de cohesión entre los elemntos verbales como la subida de clítico. El segundo capítulo de la tesis incluye una revisión panorámica de la literatura relevante sobre el tema. El objetivo de esta revisión es determinar el grado de cohesión entre los elementos verbales de cada construcción, proponer una estructura sintáctica básica, y descubrir el mecanismo responsable de los contrastes observados. El tercer capítulo explica este mecanismo, que se toma como base de las diferencias en el grado de cohesión observadas entre los elementos verbales analizados. El mecanismo es el de la incorporación (Baker 1988) , un movimiento esencial de núcleo-a-núcleo altamente activo en las lenguas polisintéticas com el Chichewa. La tesis incluye un capítulo de introducción al marco teórico (capítulo 1) y un capítulo final donde se hacen consideraciones sobre como adaptar las propuestas estructurales de la tesis a la teoría emergente de las categorías funcionales (capítulo 4). / This thesis attempts to provide an explanation of a syntactic contrast between English, Catalan and Spanish assuming specific theoretical proposals in the generative framework within the Government and Binding model.These languages construct their verbal sequences by means of auxiliaries and lexical verbs, as in the following examples:(1) La Maria ha ballat a la festa(2) María ha bailado en la fiesta(3) Mary has danced at the partyNevertheless, when other elements are introduced in the sentences, the behaviour of the auxiliary and the lexical verb constrasts between English and the other two languages: (4) Ha ballat la María a la festa? (5) Ha bailado María en la fiesta? (6) Has Mary danced at the party? (7) La María no ha ballat a la festa(8) María no ha bailado en la fiesta(9) Mary has not danced at the partyAs can be observed, the verbal sequence AUX+V in Catalan and Spanish must remain adjacent in the interrogative and the negative constructions. In English, the sequence must be separated, the auxiliary is placed in the initial position in the interrogative and the negative particle intervenes between the auxiliary and the lexical verb. The thesis provides a description of the behaviour of several verbal constructions. It includes not only the verbal sequences of auxiliaries plus lexical verbs exemplified above but also other sequences known as complex predicates (including causative, aspectual and modal verbs). The thesis also analyses another contrast found in the syntax of the two Romance languages studied, namely a higher degree of cohesion between auxiliaries and lexical verbs contrasting with the combination of a causative, aspectual or modal verb and a lexical verb. Several syntactic tests are used to assess the degree of cohesion, such as clitic-climbing. The second chapter of the thesis includes an overview of the relevant literature on the subject. The focus of the overview is to determine the degree of cohesion between the verbal elements in each of the constructions, to propose a basic syntactic structure and to discover the mechanism responsible for the constrasts observed.The third chapter of the thesis explains this mechanism which is taken to be responsible for the differences in degree of cohesion of the sequences analysed. The mechanism is known as incorporation (Baker 1988), an essential head-to-head movement which is highly active in polysynthetic languages like Chichewa. The thesis includes a chapter of introduction to the framework (chapter 1) and a final chapter where some considerations are made on how to adapt the structural proposals in the thesis to the emerging theory of functional categories (chapter 4).

No description available.

The thesis "Wh-exclamatives in Catalan" is a research that intends to shed light on the characterization of exclamatives, a type of clause that has not been paid as much attention as other types of clause such as interrogatives or declaratives. This is a theoretical study that falls within the framework of generative grammar. As such, it highlights the main problems that the previous literature has noted, it considers new puzzles that stem from the data from Catalan, it provides an explanatory analysis for most of them, and it presents relevant lines for future research.My working hypothesis is that exclamatives are a kind of degree construction that resembles comparative clauses and result clause constructions. However, exclamatives and the other degree constructions differ in at least one relevant property: exclamatives do not make the same discourse contribution as declaratives. This works limits its scope to two instances of wh-exclamatives in Catalan, namely exclamatives whose wh-word is the degree operator que ('how') (as in (1)) and exclamatives introduced by the wh-word quin ('what'), which is a determiner (cf. (2)).(1) Que alt que és en Pau! / 'How tall Pau is!'(2) Quin pastís tan bo que ha preparat en Ferran! / 'What a nice cake Ferran made!'In (1), the wh-phrase que alt is a degree phrase which moves towards the left periphery of the clause, whereas in (2), the wh-phrase quin pastís tan bo is a determiner phrase. Even if the moved phrases have different heads, they both contain a degree phrase. I propose that que in (1) is the wh-counterpart of tan ('so') in (2). The inclusion of [+wh] in its feature makeup causes the movement of the phrase headed by que to the clause periphery.The facts that make exclamatives an attractive object of study are numerous and concern their syntax, their semantics and their pragmatics. From a syntactic viewpoint it is interesting to ask oneself why exclamatives allow the presence of the complementizer que ('that') between the wh-phrase and the verb and what is the reason why a wh-word such as qui ('who') cannot introduce an exclamative. With regard to semantics, there is a need to define and formalize the essence of an exclamative: is it surprise? Unexpectedness? Extreme degree? And with respect to pragmatics, we need to explain the reason why an exclamative does not make a good answer to a question (i.e., why it cannot be used assertorically).The syntactic analysis contains two basic ideas. On the one hand, I assume that the wh-phrase lands in Spec,C, which makes sense if we understand that the complementizer que occupies Cº. On the other hand, I propose that it is required that the wh-phrase include a degree phrase introduced by tan or que.Semantically, I analyze tan as a degree operator that establishes a relation between two degrees, a reference degree and a standard degree. The reference degree is the degree of ADJ-ness of the individual that is the argument of the gradable adjective interpreted as a measure function of type <e,d>. The standard degree is taken from context and it is high.Finally, from the point of view of pragmatics, I propose that an exclamative contains two kinds of meaning: a verbally expressed meaning (the descriptive content of the clause) and the meaning that is contributed to discourse. The descriptive meaning is taken for granted by the speaker, who treats it as a fact. What he/she wants to contribute to discourse is information that is not verbally encoded: his/her attitude towards a degree.KEYWORDS: attitude toward degrees, degree phrase, degree operator, exclamation, fact, result clause construction, polarity sensitivity, wh-movement / La tesi "Wh-exclamatives in Catalan" ('Les exclamatives-qu en català') es proposa caracteritzar les oracions exclamatives-"qu" (i.e., aquelles que estan introduïdes per un mot-"qu" com "quin" o "que") des del punt de vista de la seva sintaxi, semàntica i pragmàtica. Aquest és un estudi emmarcat en la gramàtica generativa i, com a tal, enfoca l'objecte d'estudi a partir dels contrastos que s'han posat de relleu en la bibliografia prèvia, planteja nous problemes derivats de les dades del català, proposa una hipòtesi i mira de comprovar si la hipòtesi permet explicar les dades.Els dos tipus d'oració amb què he treballat són els següents:(1) Que alt que és en Pau!(2) Quin pastís tan bo que ha preparat en Ferran!A (1) "Que alt" és un sintagma de grau que s'ha traslladat a la perifèria oracional, mentre que a (2) tot el sintagma determinant "Quin pastís tan bo" és el que s'ha traslladat. Però, crucialment, (2) també conté un sintagma de grau (i.e., "tan bo").La hipòtesi de treball és que les oracions exclamatives-qu no s'han d'explicar des de la semàntica de les preguntes com s'ha fet fins al moment, sinó que se les ha de considerar construccions de grau com les comparatives o les oracions consecutives , això sí, amb una particularitat: no tenen la mateixa contribució al discurs que una oració comparativa o consecutiva, ja que no són oracions declaratives. Més concretament, la tesi vol demostrar que tota exclamativa-"qu" ha de contenir un sintagma de grau (ja sigui de forma manifesta o inferit del context) que està encapçalat per un operador de grau ("tan" o "que"), i que estableix una relació entre un grau de referència i un grau estàndard recuperat del context i que sempre és considerat alt. El que diferencia les exclamatives de les declaratives és que mentre que aquestes funcionen generalment com a asseveracions, un parlant que profereix una exclamativa no té la intenció d'introduir el contingut descriptiu de l'exclamativa com a informació nova, sinó que vol expressar la seva actitud emotiva envers un grau alt. Per això proposo que el contingut descriptiu d'una exclamativa és un fet i no una proposició, perquè el parlant no el fa servir per introduir informació nova, sinó que el considera la causa de la seva actitud.