En aquest treball s'han abordat tres objectius, tots ells relacionats amb la reacció d'hidroformilació i en la seva aplicació a la síntesi de productes d'alt valor afegit.El primer dels objectius ha estat la síntesi de tres lligands ditioacetat quirals a partir de l'L-(-)-lactat d'etil i diols bicíclics, que en algun cas incorporaven un centre atropoisomèric, per a ser emprats en la reacció d'hidroformilació enantioselectiva catalitzada per complexos tiolat de rodi o bé en altres reaccions asimètriques. Els ditioacetats han pogut ser preparats però no de forma enantiomèricament pura, ja que s'ha observat una racemització del carboni estereogènic clàssic en la darrera de les cinc etapes previstes per la síntesi d'aquests compostos. En aquesta darrera etapa, la basicitat de l'anió tioacetat usat en la substitució nucleofílica dels productes ditosilats ha estat suficient per abstreure el protó a-carbonilic. No s'han trobat precedents d'una reacció similar amb aquest anió. El segon objectiu del treball ha estat la hidroformilació diastereoselectiva de tres trans-N-1-propeniltartarimides homoquirals. La ruta emprada per sintetitzar-les consisteix, en primer lloc, en la condensació de l'N-al·lilamina i l'àcid L-(-)-tartàric per obtenir l'N?al·liltartarimida. L'esterificació dels grups OH d'aquesta amb els anhídrids apropiats permet obtenir les N-al·liltartarimides funcionalitzades amb grups CH3COO-, (CH3)3COO- i PhCOO-. Finalment, la isomerització d'aquestes imides permet sintetitzar les trans-N-1-propeniltartarimides. Els precedents bibliogràfics indiquen que la isomerització d'imides és una reacció complicada, ja que sovint requereix quantitats elevades de catalitzador així com condicions de reacció dràstiques. En aquest treball s'han assajat diferents complexos metàl·lics de rodi i de ruteni com a catalitzadors d'isomerització. Els millors resultats s'obtenen utilitzant el complex RuClH(CO)(PPh3)3 (1% molar). S'assoleixen conversions properes al 90% en dues hores de reacció amb una regioselectivitat en l'isòmer trans del 90%. Aquests valors representen els millors resultats reportats fins al moment en aquest tipus de reacció. La hidroformilació de les trans-N-1-propeniltartarimides sintetitzades s'ha dut a terme amb catalitzadors de rodi no quirals amb la intenció d'obtenir els aldehids de manera diastereoselectiva. Els resultats obtinguts indiquen que és la naturalesa del substrat la que controla la formació de l'alquil complex i que l'estructura del catalitzador no influeix, de forma determinant, en la selectivitat. Per altra banda, no s'han observat en cap cas excessos diastereoisomèrics superiors al 10%, fet que indica que els diferents substituents no tenen un efecte clar sobre l'estereoselectivitat de la reacció.El tercer i darrer objectiu ha estat l'obtenció de l'N-acetil-2-pirrolina a partir de l'N-al·lilacetamida mitjançant la reacció d'hidroformilació. Aquest heterocicle nitrogenat pot usar-se com a buillding-block en la síntesi de diferents molècules amb activitat biològica, especialment alcaloides. La hidroformilació de l'N-al·lilacetamida s'ha portat a terme emprant catalitzadors de rodi i les difosfines Bisbi i Xantphos, i el difosfit tert-butil Biphephos com a co-catalitzadors. Amb el sistema Rh/Xantphos s'obtenen quimio- i regioselectivitats superiors al 90% en l'aldehid lineal o els seus derivats. La ciclació intramolecular del 2-acetamidobutanal, producte majoritari de la reacció d'hidroformilació, i la posterior deshidratació de l'alcohol resultant, permet obtenir l'N-acetil-2-pirrolina a partir de l'N?al·lilacetamida mitjançant un procés one pot amb una excel·lent economia atòmica. S'ha estudiat en profunditat la ciclació i posterior deshidratació. Així s'ha determinat que catalitzadors àcids de tipus Brönsted provoquen l'aparició de productes de doble condensació no desitjats i que el millor catalitzador per aquestes reaccions és el tamís molecular de 3 Å finament polvoritzat i assistit per una destil·lació en continu de l'azeòtrop toluè/aigua. Amb aquest mètode s'ha pogut obtenir el producte desitjat a partir de l'N?al·lilacetamida, CO, H2 i un 0.0002% de Rh amb un rendiment del 41%. / Three main goals were set at the beginning of this work, all of them related with the hydroformylation reaction and its application in the synthesis of fine chemicals.The first goal is the synthesis of three chiral ditioacetate ligands coming from the L?(-)-ethyl lactate and bicyclic diols, that in some cases contain an atropoisomeric centre. These ligands could be used in the enantioselective hydroformylation of olefins catalysed by rhodium complexes or in other asymmetric reactions. The ditioacetates were prepared but not enantiomerically pure, because of the racemization of the "classical" estereogenic centre in the last of the five steps of the synthetic pathway designed. In this last step, the basicity of the tioacetate anion used in the nucleophilic substitution of the corresponding ditosilate intermediates was enough to abstract the a?carbonilic hydrogen. As far as we know, there is no precedent of such a reaction with this anion.The second goal of this work is the diastereoselective hydroformylation of three homochiral trans-N-1-propenyltartarimides. The synthetic pathway consists, first of all, in the condensation of the N-allylamine and the L-(-)-tartaric acid to obtain the N?allyltartarimide. The esterification of the OH groups of this imide with the suitable anhydrides allows the synthesis of the corresponding N-allyltartarimides functionalised with the CH3COO-, (CH3)3COO- and PhCOO- groups. Finally, the isomerization of these imides leads to the trans-N-1-propenyltartarimides. The literature indicates that imide isomerization is a difficult reaction, usually it requires high levels of catalyst and heavy reaction conditions. In this work a number of rhodium and ruthenium complexes has been tested as catalysts. The best result were found using RuClH(CO)(PPh3)3 (1% molar). It is possible to reach yields up to 90% in two hours of reaction with a regioselectivity in the trans isomer up to 90%. As far as we know that results represent the best ones ever reported in such a reaction. The hydroformylation of the trans-N-1-propenyltartarimides has been done using non-chiral rhodium complexes as catalysts with the aim of obtaining the aldehydes in a diastereoselective way. The results obtained indicate that the nature of the substrate is controlling the alkyl complex formation during hydroformylation and that there is not any effect of the catalyst in the selectivity. Moreover, diastereomeric excess in the aldehydes formation does not exceed 10%, which indicates that there is not a clear effect of the substrate nature in the stereoselectivity of the reaction. The third and last goal of this work is the synthesis of N-acetyl-2-pyrroline through the hydroformylation of N-allylacetamide. This heterocycle containing nitrogen can be used as building-block for the synthesis of a number of molecules with biological activity, specially alkaloids. The hydroformylation of N-allylacetamide was attempted using rhodium catalysts and diphosphines (Bisbi and Xantphos) or diphosphites (tert-butil Biphephos) as co-catalysts. With the catalytic system Rh/Xantphos, chimio- and regioselectivities exceeding 90% in the linear aldehyde or their derivatives are obtained. 2-acetamidobutanal is the major product of the hydroformylation reaction, it cycles in an intramolecular way to obtain the corresponding alcohol, the dehydration of which leads to the N-acetyl-2-pyrroline in a one-pot process with an excellent atomic economy. The cycle formation and the dehydration reaction of the alcohol has been deeply investigated. It has been found that Brönsted catalysts promote double condensation products formation which are undesirable. After a number of tests the best catalyst for the one-pot reaction referred above is 3 Å molecular sieves finely powdered and assisted by a continuous distillation of the toluene/water azeotrop. According to this method it is possible to obtain N-acetyl-2-pyrroline from N-allylacetamide, CO, H2 and a 0.0002% of rhodium with a global yield of 41%.

No description available.

The oxidative addition proved to be a useful method to prepare platinum (II) hydridotiolate by reaction of tetrakis(triphenylphosphine)platinum(0) with aminothiolate and phosphinothiolate ligands like cysteamine, cysteine ethyl and methyl Esther, 2-(diphenylphosphino)ethanetiol and 2-(diphenylphosphino)propanetiol.The complexes are square-planar and the aminothiolate or phosphinothiolate ligands are chelated to platinum (II). The hydrido ligand is trans to the sulfur and the other coordination position is occuped by a triphenylphosphine ligand. The complexes are mononuclear and they show low symmetry. The only symmetry element, the plan is broke if the ligand is branched, obtaining asymmetric complexes C1.If the ligand has electronic or esteric impediments the reaction doesn't run and the starting products are recovered. This was observed with N,N-dimethylcysteamine and penicylamine methyl esther ligands. In the special case of orthoaminotiophenol the hydridotiolate was obtained but the ligand was not chelated.The aminothiolate complexes don't show solution equilibrium. Otherwise, the complexe with 2-(diphenylphosphino)ethanetiol show an isomerisation equilibrium which forms cis isomer as a minor component. The complexe with 2-(diphenylphosphino)-propanetiol shows a conformational equilibrium between chair and twist forms.The complexes have been tested as catalyst precursors in hydroformylation and hydrosilylation reactions.The hydroformylation reaction runs only in presence of SnCl2 as cocatalyst. Catalytic activity depends on the presence of triphenylphosphine and, with less magnitude, CO and H2 pressure. We also studied the enantioselectivity using a chiral complexe.In the hydrosililation reaction, catalysts run with good results (<90%) using triethylsilane as silicon hydride. Dehydrogenative addition product has been also found in this reaction.