En aquesta investigació s’ha treballat el parlamentarisme en la Dècada Moderada (1843-54), amb els diputats escollits en els districtes electorals catalans com a objecte d’estudi. Aquesta perspectiva ha quedat concretada en sis grans àmbits d’anàlisi. En primer lloc, s’ha ofert un perfil comú dels representants estudiats, mitjançant un anàlisi sociològic a partir dels recursos que proporciona el mètode prosopogràfic, alhora que s’han considerat els motius que portaren aquests homes a ser polítics. A continuació, s’ha avaluat la concepció de la política, especialment en l’àmbit electoral, que tingueren els diputats i els partits polítics espanyols del liberalisme, els ciutadans en la seva condició d’electors i els col·lectius sense dret a vot. El procés electoral també s’ha tingut en compte, subratllant un distintiu perfil polític entre els districtes catalans, amb una significativa diversitat política i una baixa participació causada per la insatisfacció que generava el règim moderat. D’altra banda, s’ha estudiat el rol que els polítics desenvoluparen des d’una perspectiva representativa. En altres paraules, com els diputats actuaren per a representar els interessos de l’electorat, així com el contacte que establien amb l’electorat per a respectar els seus desitjos. En cinquè lloc, s’ha analitzat l’acció parlamentària catalana, tenint en compte tant les estratègies de convergència com de desunió. Els debats sobre qüestions d’Estat solien dividir aquests polítics, que acostumaven a donar suport al partit o facció amb el que se sentien més propers. En contrast, s’uniren quan algunes problemàtiques emergiren, com ara una política econòmica proteccionista o el desig d’una política fiscal menys agressiva. Aquesta acció coordinada es conegué amb el nom de Diputació catalana. Finalment, s’han examinat les respostes de la opinió pública espanyola a aquestes accions, que diferiren segons el context i la temàtica concernent, passant tant per l’acceptació com pel rebuig, especialment quan es tractava de qüestions referents a l’àmbit industrial, a aspectes percebuts com a únicament beneficiosos pels catalans i finalment quan els diputats dels districtes catalans, també els afins al govern, votaven de manera diferent al gabinet de torn. Metodològicament, s’ha usat el llenguatge per analitzar alguns dels episodis avaluats. Des dels fonaments teòrics del Critical Discourse Analysis (CDA) s’ha examinat l’ús del llenguatge com un instrument usat pels polítics per a mantenir relacions de supremacia i de poder polític. Això és, com un mecanisme que reflectia visions hegemòniques d’una qüestió determinada o reproduïa relacions de subordinació. L’objectiu principal de l’estudi és entendre la relació entre els polítics catalans i els espanyols de l’època, així com l’encaix de la concepció territorial de la sobirania que tenien els primers en l’Espanya liberal, evidenciant que el problema de relació entre les elits polítiques catalanes i espanyoles tenia sobretot a veure amb la concepció territorial de la sobirania. En general, les autoritats liberals espanyoles creien que el centralisme i l’uniformisme legislatiu eren les millors opcions per a preservar la unitat i la equitat entre els ciutadans i els diversos territoris de la monarquia. Per contra, els representants dels districtes catalans pensaven que l’Estat havia d’integrar la diversitat de sistemes legislatius, així com donar més competències a les institucions provincials, ja que representaven millor els interessos territorials. / This investigation has worked on parliamentarism during the Moderate Decade (1843-54), with the deputies elected by the Catalan electoral districts as the subject of study. This approach has been materialized in six major areas of analysis. First of all, it has been introduced a common profile of the representatives studied through a sociological analysis from the resources provided by the prosopographical method, as well as considering the motives for becoming politicians. Then, it has been evaluated the conception of politics, mainly in the electoral field, which had liberal Spanish political parties and MPs, citizens from their condition of electors and people without the right to vote. The electoral process has also been considered, highlighting a distinctive political profile within the Catalan districts, with a significant political diversity and a low participation caused by the dissatisfaction of the Moderate regime. It has also been studied the role that the politicians developed from a representative point of view. In other words, how deputies acted to represent the interests of the electorate, as well as the contact they established in order to respect voters’ wishes. Fifthly, Catalan parliamentary action has also been explored by focusing on both coordinated and opposed strategies. The debates on issues related to the State used to divide those politicians, who were inclined to give their support to the party or faction to which they felt closest. In contrast, Catalan politicians joined together when some specific topics arose, such as a protectionist political economy or a desire for a less aggressive fiscal system. This coordinated action was known as Diputació catalana (Catalan council). Finally, it has been examined the response of the Spanish public opinion to such actions. They differed according to the context and the issues involved, so the response could imply acceptance or refusal, especially when demands concerning industrial matters were involved in the discussion, as well as claims that were understood as particular Catalan benefits or when the Catalan deputies, also progovernment moderates, used to vote with autonomy from the government. Methodologically, it has been used language to analyse some of the episodes evaluated. From the theoretical basis of Critical Discourse Analysis (CDA) it has been examined the use of language as an instrument used by politicians to maintain relations of supremacy and political power. That is, as a mechanism that reflected hegemonic visions of a topic or reproduced relations of subordination. The aim of the analysis is to understand the relationship between Catalan and Spanish politicians at that time and how the former’s conception of territorial sovereignty fit into the Spanish liberal State, showing that the problem of comprehension between Catalan and Spanish political elites was a matter regarding territorial sovereignty. On the whole, the Spanish liberal authorities believed centralism and legislative uniformity were the best options to preserve unity and the equality among citizens and the various territories of the monarchy. By contrast, representatives of the Catalan districts thought that the State should integrate the diversity of legislative systems, as well as give greater capacities to provincial institutions, since they better represented territorial interests.

La presente tesis doctoral analiza cómo la resistencia al servicio militar obligatorio acaba configurándose en todo un movimiento social de carácter antimilitarista en sentido amplio. Para ello se realiza un análisis comparado con otros movimientos y organizaciones internacionales de refractarios, así como las etapas y condicionantes para el surgimiento del movimiento antimilitarista en países como Italia y Francia. Este análisis sirve para entender las dinámicas generales que influyeron en el desarrollo de la resistencia al servicio militar obligatorio y su configuración como movimiento social. Por otra parte, se hace un análisis exhaustivo de cómo el contexto propio de dictadura condiciono el desfase para la aparición de este movimiento social en el caso de Catalunya y España, en comparación con otros países europeos occidentales. Por último, la presente investigación aborda un profundo análisis de cómo se desarrolla la resistencia al servicio militar obligatorio durante la década de los setenta, vinculada a motivaciones religiosas, noviolentas y de lucha por los derechos y las libertades, para después ir transformándose durante la década siguiente en un espacio de lucha política mucho más diverso, donde las motivaciones anarquistas y socialistas fueron las que mayoritariamente acapararon los grupos antimilitaristas. Esta investigación también describe los diferentes grupos antimilitaristas que se generaron en el territorio español y catalán, sus etapas de desarrollo, debates internos y la actividad interna y externa que desarrollaron, no sólo contra el servicio militar obligatorio, también contra la OTAN, los presupuestos militares, la jurisdicción militar, etc. Por último se explica cómo estos grupos integrantes de lo que fue el movimiento antimilitarista, mantuvieron una importante relación con otros movimientos sociales afines y se convirtieron en espacios de activismo político fuera – y en muchas ocasiones en contra – de los partidos políticos. / This PhD analyzes how resistance to conscription configured just a social movement around anti-militarist character broadly. This requires a comparative analysis with other international organizations and movements refractory, and the stages and conditions for the emergence of anti-militarist movement in countries like Italy and France is performed. This analysis helps to understand the general dynamics that influenced the development of resistance to conscription and its configuration as a social movement. Moreover, a thorough analysis of how the circumstances in dictatorship determined the offset for the emergence of this social movement in the case of Catalonia and Spain, compared to other Western European countries is made. Finally, this research addresses a thorough analysis of how resistance develops to compulsory military service during the seventies, linked to religious and non-violent struggle for the rights and freedoms motivation to go after becoming the decade next in a space of more diverse political struggle, where anarchists and socialists were the motivations that cornered mostly they antimilitarists groups. This research also describes the different anti-military groups that were generated in the Spanish and Catalan territory, their stages of development, internal debates and internal and external activity developed not only against conscription, also against NATO military budgets The military jurisdiction, etc. Finally it explains how these members of what was the anti-militarist movement groups maintained a strong relationship with other related social movements and became places of political activism outside - and often against - of political parties.

Introducció Els dipòsits quaternaris litorals són nombrosos a Mallorca i han estat estudiats per científics des de mitjans del segle passat. El coneixement dels canvis eustàtics pleistocens de la Mediterrània occidental inicialment documentats a partir de les alçades dels jaciments i la seva cronologia relativa, s’ha vist actualitzat per estudis més precisos a partir de la datació absoluta d’espeleotemes freàtics i la seva alçada sobre el nivell de la mar actual. La interpretació cronològica de molts del jaciments, sobretot del Pleistocè superior, s’ha vist millorada amb aquests nous coneixements. Hi ha fòssils marins en molts de dipòsits què procedeixen d’espècies d’aigües més càlides que les actuals, que es varen desplaçar des de la costa atlàntica d’Àfrica fins al Mediterrani en diferents episodis interglacials. Contingut de la tesi La tesi consta d’una sèrie de capítols introductoris i cal destacar el de geomorfologia litoral, el del context geològic, on es parla breument del Quaternari de la resta de les Illes Balears, el de les variacions del nivell de la mar i el dels fòssils dels dipòsits litorals. A continuació hi ha un inventari i descripció dels jaciments litorals del Quaternari marí i continental de l’Illa de Mallorca, així com d’una actualització del registre paleontològic de cada jaciment a partir de la revisió de les col·leccions de la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB). La majoria de les localitats venen documentades amb un tall geològic i fotografies. També s’ha realitzat un llistat amb la nomenclatura actualitzada del tàxons i es comenten les espècies bioindicadores cronològiques marines i continentals. Conclusions Es descriuen 292 jaciments del Quaternari. Del Pleistocè inferior-mitjà, 43 jaciments; del Pleistocè superior, 241 jaciments; de l’Holocè, 8 jaciments. Dels 201 jaciments del Pleistocè superior que presenten fòssils marins, 83 jaciments presenten fauna termòfila, i d’aquests, 56 presenten un nivell del MIS 5e. Només 10 jaciments presenten dues platges fòssils sobreposades. Referent als fòssils marins , Potamides conicus és cita nova al Pleistocè mitjà balear. Els Gastropoda marins del Pleistocè superior, citats posteriorment a Cuerda (1987) i que amplien la llista del mol·luscs del Pleistocè de les Illes Balears, són Karnekampia sulcata, Ensis sp., Cymbula safiana, Alvania geryonia, Rissoa auriscalpium, Rissoa decorata, Turitella sp., Erosaria spurca, Monoplex trigonus, Muricopsis diadema, Cantharus pictus, Nassarius mutabilis, Tarantinaea lignaria, Bela laevigata, Raphitoma bicolor, Raphitoma echinata i Ovatella firminii; i de crustacea: Lophozozymus incisus. Són cites de Gastropoda continentals o d’aigües dolces del Pleistocè superior i que amplien la llista del coneguts: Xerocrassa claudinae, Lauria cylindracea i Ancylus sp. aff. fluviatilis. La cita de Bithynia sp. i de Bithynia tentaculata probablement es correspongui amb l’endemisme Bithynia majorcina. Rumina decollata s’ha citat a tres localitats. S’ha descrit una nova espècie per a la ciència, Oestophora cuerdai Quintana, Vicens et Pons, 2006. És un gastropoda endèmic i extint del Pleistocè superior de Mallorca. Referent al vertebrats, s’ha citat el tauró Carcharodon carcharias; la baldritja, Puffinus mauretanicus, de la classe Aves, va ser cita nova per al Quaternari de Mallorca i era la primera vegada que es trobaven restes d'aus fòssils en un dipòsit no càrstic a les Illes Balears. Posteriorment s’ha trobat a un dipòsit de platja del MIS 5e, un os de corb marí, Phalacrocorax aristotelis. També s’ha trobat un fragment de crani de vell marí, Monachus monachus, probablement holocè. S’ha incrementat el nombre de tàxons del registre paleontològic de gairebé tots els jaciments clàssics amb fòssils marins gràcies a la revisió de les col·leccions paleontològiques de la SHNB. / Introducción Los depósitos cuaternarios litorales son abundantes en Mallorca y han sido estudiados por los científicos des de mediados del siglo pasado. El conocimiento de los cambios eustáticos Pleistocenos del Mediterráneo occidental inicialmente han sido documentados a partir de las cotas de los yacimientos y su cronología relativa, se ha visto actualizado por estudios mas precisos a partir de la datación absoluta de espeleotemas freáticos y su cota sobre el actual nivel del mar. La interpretación cronológica de muchos yacimientos, sobre todo del Pleistoceno superior, se ha visto mejorada con estos nuevos conocimientos. En muchos depósitos hay fósiles marinos que proceden de especies de aguas más cálidas que las actuales, que se desplazaron desde la costa africana atlántica hasta el Mediterráneo en diferentes episodios interglaciares. Contenido de la tesis La tesis consta de una serie de capítulos introductorios y cabe destacar el de geomorfología litoral, el del contexto geológico, en donde se comenta brevemente el Cuaternario del resto de les Illes Balears, el de les variaciones del nivel de la mar y el de los fósiles de los depósitos litorales. A continuación se presenta un inventario y descripción de los yacimientos litorales del Cuaternario marino y continental de la isla de Mallorca, así como una actualización del registro paleontológico de cada yacimiento a partir de la revisión de las colecciones de la Societat d’Història Natural de les Balears. La mayoría de las localidades vienen documentadas con un corte geológico y fotografías. También se ha realizado un listado con la nomenclatura actualizada de los taxones y se comentan las especies bioindicadoras cronológicas marinas y continentales. Conclusiones Se describen 292 yacimientos del Cuaternario. Del Pleistoceno inferior-medio, 43 yacimientos; del Pleistoceno superior, 241 yacimientos; del Holoceno, 8 yacimientos. De los 201 yacimientos del Pleistoceno superior que presentan fósiles marinos, 83 yacimientos presenten fauna termófila, y de estos, 56 presentan un nivel del MIS 5e. Solo 10 yacimientos presentan dos playas fósiles superpuestas. Referente a los fósiles marinos , Potamides conicus es cita nueva del Pleistoceno medio balear. Los Gastropoda marinos del Pleistoceno superior, citados posteriormente a Cuerda (1987) y que amplían la lista de moluscos del Pleistoceno de las Illes Balears, son Karnekampia sulcata, Ensis sp., Cymbula safiana, Alvania geryonia, Rissoa auriscalpium, Rissoa decorata, Turitella sp., Erosaria spurca, Monoplex trigonus, Muricopsis diadema, Cantharus pictus, Nassarius mutabilis, Tarantinaea lignaria, Bela laevigata, Raphitoma bicolor, Raphitoma echinata y Ovatella firminii; y de crustacea: Lophozozymus incisus. Son citas de Gastropoda continentales o d’aguas dulces del Pleistoceno superior y que amplían la lista de los conocidos: Xerocrassa claudinae, Lauria cylindracea y Ancylus sp. aff. fluviatilis. La cita de Bithynia sp. y de Bithynia tentaculata probablemente se corresponda con el endemismo Bithynia majorcina. Rumina decollata se ha citado en tres localidades. Se ha descrito una nueva especie pera la ciencia, Oestophora cuerdai Quintana, Vicens et Pons, 2006. Es un gastropoda endémico y extinto del Pleistoceno superior de Mallorca. Referente a los vertebrados, se ha citado el tiburón Carcharodon carcharias; la pardela balear, Puffinus mauretanicus, de la classe Aves, fue cita nueva para el Cuaternario de Mallorca y era la primera vez que se hallaban restos de aves fósiles en un depósito no cárstico en las Illes Balears. Posteriormente se ha hallado en un depósito de playa del MIS 5e, un hueso de cormorán, Phalacrocorax aristotelis. También se ha hallado un fragmento de cráneo de foca monje, Monachus monachus, probablemente del Holoceno. Se ha incrementado el nombre de taxones del registre paleontológico de la mayoría de los yacimientos clásicos con fósiles marinos gracias a la revisión de les colecciones paleontológicas de la SHNB. / Introduction Coastal Quaternary deposits are abundant in Mallorca and have been studied by scientists from middle of the last century. Knowledge of eustatic changes during the Pleistocene in the western Mediterranean has been documented from the sea level of the sites and their relative chronology has been documented for more precise studies from the absolute dating of groundwater speleothems and his coat on the current sea level. The chronological interpretation of many fields, especially in the Pleistocene, has been enhanced with this new knowledge. In many paleontological sites there are marine fossil species that come from warmer waters than at present, who traveled from the Atlantic coast of Africa to the Mediterranean in different interglacial episodes. Contents of the thesis The thesis consists of a introductory chapters and include the coastal geomorphology, the geological context, where we briefly discuss the Quaternary the rest of the Balearic Islands, the variations of them sea level and of fossil of coastal deposits. Below is an inventory and description of coastal marine and continental deposits of the Quaternary of the island of Mallorca, as well as an update of the fossil record of each site from the review of the collections of the Natural History Society of the Balearics . Most of the locations are documented with photographs and geological section. Has also performed with the updated list of taxa and chronological bioindicator of marine species and nomenclature are discussed. Conclusions 292 Quaternary paleontological sites are described. 43 sites of the Lower-middle Pleistocene,; 241 sites of the Upper Pleistocene and 8 sites of the Holocene. Of the 201 sites of Upper Pleistocene marine fossils, 83 sites have thermophilic fauna and of these, 56 have a level of MIS 5e. Only 10 have two overlapping fields fossil beaches. Regarding marine fossils, Potamides conicus is new appointment Balearic Middle Pleistocene. The Upper Pleistocene marine Gastropoda subsequently cited by Cuerda (1987) and extend the list of molluscs Pleistocene of the Balearic Islands, are Karnekampia sulcata, Ensis sp., Cymbula safiana, Alvania geryonia, Rissoa auriscalpium, Rissoa decorata, Turitella sp ., Erosaria spurca, Monoplex trigonus, Muricopsis diadema, Cantharus pictus, Nassarius mutabilis, Tarantinaea lignaria, Bela laevigata, Raphitoma bicolor, Raphitoma echinata and Ovatella firminii; and crustacea: Lophozozymus incisus. About terrestrial or freshwater Gastropoda of the Upper Pleistocene are new records: Xerocrassa claudinae, Lauria cylindracea and Ancylus sp. aff. fluviatilis. The appointment of Bithynia sp. and Bithynia tentaculata and probably corresponds to endemism Bithynia majorcina. Rumina decollata snail has been cited in three locations. Also, is described a new species Oestophora cuerdai Quintana, Vicens et Pons, 2006. It is an endemic gastropoda and extinct Pleistocene of Mallorca. Regarding vertebrates, it has been cited shark Carcharodon carcharias; the Balearic Shearwater, Puffinus maretanicus, the classe Aves was reschedule the Quaternary of Mallorca and was the first fossil remains of birds were in a non-karst reservoir in the Balearic Islands. It was later found on a beach deposit MIS 5e, a bone of Phalacrocorax aristotelis. It has also found a fragment of skull monk seal, Monachus monachus, probably Holocene. It has increased the taxa name paleontological record of most classical sites with marine fossils by reviewing them SHNB paleontological collections, the most important collection of the Balearic Islands.

El objetivo inicial de los estudios sobre prehistoria siempre ha sido la observación del comportamiento humano intentando comprender como se adaptaron al medio y evolucionaron hasta la actualidad. Para lograr analizar el comportamiento humano los investigadores nos acercamos desde distintos puntos de vista o desde diferentes análisis del registro.

El estudio de las élites urbanas bajomedievales está siendo, desde los últimos años, una de las formas de aproximación más fecundas a la historia urbana durante la Edad Media. Esta tesis doctoral se enmarcada en el interés por los ritmos de adaptación e integración en el tejido urbano de familias que, ajenas en un principio a los círculos de decisión urbana, consiguen con el paso de una o dos generaciones integrarse en los espacios de reconocimiento, decisión y poder dentro de la ciudad. En ese sentido, a través de un acercamiento biográfico y una reconstrucción documental de su carrera profesional, analizaremos la figura de Guillem Morey, un recién llegado a la ciudad de Barcelona en la década de 1330, procedente de Sitges, y que ligaría su ascenso social al servicio técnico a la Corona, especialmente en el ámbito de la guerra marítima. Observaremos el desarrollo de sus distintos servicios a Pedro el Ceremonioso y como su implicación en las expectativas marítimas de la Corona le permiten alcanzar el puesto de vicealmirante de Cataluña y, al tiempo, consolidar su posición dentro de la ciudad de Barcelona. En la siguiente generación veremos a sus hijos, partiendo de la base de lo conseguido por el padre, perfectamente integrados en los ambientes de las élites dirigentes de la ciudad, hasta el punto que uno de ellos, Berenguer Morey, acabará siendo uno de los consellers de Barcelona para el año 1398. Reconstruir y observar la vida profesional y familiar de Guillem Morey, por tanto, constituye un pequeño observatorio de cómo el servicio a la Corona puede constituir un puente efectivo para la integración en los espacios urbanos. Guillem Morey permite también, tanto por la propia acumulación documental que todo acercamiento biográfico facilita como por la cercanía a los espacios de decisión de la monarquía, arrojar luz sobre multitud de aspectos tan dispares como el análisis de las prácticas de autorrepresentación, las fuentes orales en la Crónica de Pedro el Ceremonioso, el urbanismo mental de Barcelona, las disputas jurisdiccionales, la gestión de flotas o el papel de las obras de arte en el entramado de los créditos de la Corona. En definitiva, el estudio de la vida de Guillem Morey y sus hijos nos permitirá tomar el pulso de la Barcelona de la segunda mitad del siglo XIV, de los ambientes cortesanos y técnicos de la Corona y a las formas de hacer la guerra en el mar. / During the last years, the study of late medieval urban elites has proved to be one of the most fruitful approaches to urban history in the middle ages. The present PhD thesis is representative of this academic interest for the rhythms of adaptation and integration within urban life of families which, though originally located out of the circles of decision, managed to achieve a successful integration in the city´s spaces of social prestige, influence and power in only one or two generations. Working through a biographical perspective and an archival approach, we will analyze the figure of Guillem Morey, a newcomer to Barcelona in the decade of the 1330s who, coming from Sitges, tied his personal social rise to his service to the crown, especially in the field of naval warfare. We will trace the development of his many forms of service to king Pere el Cerimoniós and the ways in which his implication in the maritime expectations of the crown enabled him to achieve the position of vice-admiral in Catalonia, while allowing him to consolidate his status in the city. We will also observe how his sons, basing themselves on their father´s achievements, were able to reinforce their situation in the ruling elites of the city, to the extent that one of them (Berenguer Morey) ended up as one of the consellers of Barcelona in the year 1398. Reconstructing the professional and personal life of Guillem Morey thus establishes a solid observatory on the processes whereby the service to the crown may become an effective inroad towards integration in the urban space. Because of the wealth of documentary material facilitated by our biographical approach, as well as by Morey´s own nearness to the spaces of decision in the crown of Aragon, it will be possible for us to throw some light on such apparently disconnected aspects as practices of self-representation, oral sources in the Chronicle of Pere el Cerimoniós, urbanism in medieval Barcelona, jurisdictional disputes or the administration of fleets. All in all, our study of the life of Guillem Morey and of his sons will allow us to obtain a good feel of the life of Barcelona in the second half of the fourteenth century, of the courtly and technical environments of the city, and of the forms of practicing sea-war in that period.

La present tesi pretén aprofundir en l’estudi del monacat cristià dels segles IV a VIII. S’ha enfocat especialment a la Mediterrània occidental, però sempre tenint ben presents les principals informacions de la Mediterrània oriental i de l’Atlàntic. També s’ha fet un exhaustiu anàlisi de la ceràmica que va circular per les Illes Balears durant els segles V, VI i VII. Així, sempre que ha estat possible s’ha mirat d’aclarir el seu lloc de producció i la seva datació. En el cas dels contenidors emprats per a transportar mercaderies, també s’ha intentat esbrinar quins varen ser els seus continguts. Finalment, s’ha revisat amb minuciositat la difusió de cada un dels tipus identificats a l’arxipèlag de Cabrera a fi de poder determinar les relacions que van establir els monjos amb altres zones geogràfiques. L’anàlisi de les troballes de l’arxipèlag de Cabrera ha il·luminat un dels aspectes més foscos de la història de les Illes Balears, i d’Occident en general, com és, el de la difusió del monacat cristià. La comparació amb el que s’ha descobert en altres illetes monàstiques, així com amb les informacions obtingudes de la documentació escrita dels primers vuit-cents anys de la cristiandat, ha proporcionat la base per a poder entendre com es va organitzar la comunitat monàstica cabrerenca. Tota aquesta feina, on ha estat cabdal l’estudi dels materials mobles, especialment els ceràmics, ha permès situar en el segle V el moment de la instal·lació dels monjos a Cabrera. Entre els segles V i VII, la comunitat va disposar d’un cenobi i de diversos eremitoris i s’han pogut descriure alguns dels elements que els caracteritzaren així, com els recursos i activitats que els monjos van dur a terme. S’han trobat instal·lacions d’elaboració de salaons, de porpra i de vi. S’han identificat les àrees de possible conreu i la font d’aigua principal per a l’abastiment. Cabrera pot ser considerada el que alguns textos referits a altres illes qualifiquen d’“illa santa”, una illa d’ocupació exclusiva per part de la comunitats i els seus eventuals servents. El monestir de Cabrera se situa en un context de fundacions en la Mediterrània occidental, en terra ferma i en illots, que comença a la segona meitat del segle IV i té el seu moment culminant els segles VI-VII. Aquests monestirs varen condicionar les formes de producció i intercanvi locals i regionals dels llocs on arrelaren. L’anàlisi de la ceràmica dels segles V al VII i altres materials trobats a les illetes monàstiques evidencia que els frares no només sobrevivien, sinó que també disposaven de molts productes importats, alguns de luxe. Els “monjos dels illots” formaven part d’una nova xarxa d’intercanvis en la que s’entrelligaven els mercats locals amb el comerç a llarga distància. Les mercaderies produïdes, acaparades, així com transportades i consumides pels homes dels monestirs circulaven per una xarxa ben organitzada. Els monjos retirats a les illes varen ser, en molts aspectes, els principals protagonistes de l’esmentada xarxa. I és que una qüestió fonamental ha estat la de caracteritzar els “monjos dels illots” com un monacat eminentment marítim. No tan sols arribaven als “deserts marins” en vaixells, sinó que el seu control de la mar, un medi especialment dificultós, juntament amb les “armes” del cristianisme i del monasticisme, els varen permetre la creació, continuïtat i la difusió de les comunitats monàstiques. Una difusió vertaderament espectacular que pot ser qualificada de diàspora comercial. / The present thesis seeks to develop a better understanding of Christian monasticism from the 4th to the 8th century. It has been focused on the western Mediterranean mainly but always considering the main information sources of the eastern Mediterranean and the Atlantic. A thorough analysis of the pottery that circulated in the Balearic Islands during the 5th, 6th and 7th centuries has been carried out too. The production origin, the dating and the pottery geographical distribution have been determined when it has been possible. In some cases, the contents of amphorae or other jars used to transport goods have been identified successfully. Ultimately, a detailed review of the diffusion of each pottery types identified at Cabrera Archipelago has been performed with the aim of determining the relationship that the monks established with other geographic areas. The analysis of the Cabrera Archipelago findings has highlighted a gap in the Balearic Islands history and Western in general, which is the diffusion of the Christian monasticism. The comparison of the findings discovered in other monastic islands and the written information of the first eight hundred years of Christianity have provided the basis for understanding the organization of the Cabrera monastic community. This research, where the study of the movable archaeological items has been decisive, especially the pottery, has allowed to place in the fifth century the time when the Cabrera monks settled in. The community had a coenobium and several hermitages between the 5th and 7th centuries and it has been possible to describe some of the elements which defined them, like the resources and activities that the monks performed. Facilities for salting, production of purple and wine have been found. The possible farming areas have been identified and also the main water source for the supply. Cabrera can be considered as a “holy island”, an expression used in contemporary texts to describe other islands which were occupied exclusively by the monk communities and their occasional servants. The Cabrera monastery is placed in a context of establishments in the western Mediterranean, in mainland and in islets, beginning in the second half of the 4th century and that reached its climax in the 6th and 7th centuries. These monasteries conditioned the production methods and the local and regional exchanges of the places where they settled down. The analysis of the pottery of the 5th to the 7th centuries and other material found in the monastic islets show that the monks not only were surviving, they also had many imported goods; some of them were luxury items. “The islets monks” were part of a new exchange network where local markets were interwoven with long-distance trade. The goods produced, accumulated, transported and consumed by the men of the monasteries were moved using a well organized network. The monks retired in the islands were, in many aspects, the main protagonists of this network. And an essential matter has been the characterization of the "islets monks" as an eminently maritime monasticism. Not only arrived at the “marine deserts” by ship but their control of the sea, an environment particularly difficult, along with the “weapons” of Christianity and monasticism, allowed the creation, continuity and dissemination of the monastic communities, a truly spectacular diffusion that can be described as commercial diaspora.

L´Associacionisme a finals del segle XIX i principis del vint a Girona es caracteritza per una gran diversitat. Aquesta tesi doctoral es centra en els diferents tipus d´associació i la seva importància en connexió amb la vida política. Posant un especial èmfasi la manera com organitzaven les seves activitats. Aquest treball d´ investigació és el resultat d´una minuciosa recerca de les associacions en els arxius i biblioteques de Madrid, Barcelona o Girona. Però, per tal d´ explicar les causes del sorgiment de les associacions a Girona i comarques no es poden ignorar les aportacions des dels àmbits no oficials, com poden ser els diaris de Madrid, Barcelona o Girona i comarques. Els diaris afegeixen quelcom d´informació a la que consta als registres oficials. La manera d´elaborar la classificació de les associacions és complicada. He considerat que per reflectir la seva estructura i manera de funcionar, i desenvolupament era necessari fer-ho, a partir d´aquests tretze tipus d´associacions: associacions benèfiques catòliques, assocs. Benèfiques públiques i assistencials; assocs. de socors mutus; assocs. Obreres, patronals o mixtes; assocs. Culturals, esportives i musicals: assocs. Polítiques; assocs. Professionals; assocs. Educatives i mútues laiques; assocs.Cooperatives; assocs. Sindicats; assocs. Financeres o econòmiques; assocs.comitès i juntes provincials i comarcals; i les associacions no-definides.Aquestes associacions estan formades per socis que gaudeixen d´uns mateixos interessos.Exemples d´aquestes activitats comunes serien, les que inclouen la participació en els diferents tipus d´excursions, esports,banquets, activitats culturals i socialitzants. Per entendre el seu sorgiment és important conèixer el seu context històric on es desenvoluparen. Els anys que inclouen de finals del mil vuit-cents fins el 1923, correspon amb el període restauracionista de l´Estat espanyol, el qual exercí un control sòcio-polític tant en les funcions com en els serveis administratius.Mecanismes aquests, que impossibilitaven la participació ciutadana en el procés polític.El 1923,el règim militar continuà sense tenir en compte els interessos socials de la població espanyola.La repressió continuava sent normal entre la societat civil i l´ordre social.Però, el 1931, la segona República iniciava l´obertura a un ventall de noves situacions i possibilitats de participació ciutadana.De forma general, d´acord amb les associacions estudiades, Girona i comarques gironines, van ser l´única forma de participació política i social en un estat desarticulat i descoordinat.Per tal d´explicar les diferents causes d´actuació i associar-se, és necessari fer tres observacions.La primera seria que la insastifacció ciutadana, per aconseguir els seus anhels socials, portaria a la fundació de la majoria d´associacions gironines.Del mil vuit-cents fins el 1930, l´església catòlica s´havia encarregat tant de la caritat com l´educació; però, tot i així, es registraren algunes associacions benèfiques, públiques i assistencials. La segona observació, correspondria a l´origen d´aquestes assocs. que van tenir el seu desenvolupament en un àmbit rural majoritàriament, i també en un d´urbà com per exemple, va ser el de Girona ciutat.Amb una indústria incipient.En general, les famílies gironines tenien difícil accés a les escoles públiques o a la sanitat pública.La tercera i última observació, d´aquest moviment associatiu, va ser que aquest grup de persones amb uns interessos comuns esdevingueren una força social. Exemples destacables són, el Centre Catòlic d´Obrers (1894-1919) o el Centre d´Unió Republicana (1893-1933). Els membres de les quals compartien uns mateixos interessos, idees o activitats (balls, escoltar música, llegir la premsa o llibres, beure cafè, fumar,i discutir sobre problemes sòcio-polítics que afectaven a la comunitat), i també un lloc on reunir-se.Fins i tot, alguns polítics es feien presents en aquestes societats per explicar les seves idees polítiques.Cadascuna de les tres observacions fetes anteriorment, poden servir per definir el context sòcio-polític(1875-1931)d´un estat espanyol desarticulat, on es desenvoluparen les associacions gironines. / The association at the end XIX century and the early 1900s in Girona is characterized by great diversity it. This doctoral thesis is centered on the types of association and their importance connected with the political life. There is a strong emphasis as the societies organized their activities. The investigation work resulted from a research of severe association in history archives and libraries of Madrid, Barcelona or Girona. But the explanation of the causes of the emergence of association in Girona and region cannot ignore no-official source material as newspapers from Madrid, Barcelona, Girona and region. The newspapers supplies information to the official source. The question of classification of societies is complicated. I considered that main approaches can be reflected developing structural function and that these thirteen are: beneficent catholic societies; public beneficent and assistance soc.; mutual aid soc.; workers, management and mixed soc.; cultural, music and sportive soc.; political soc.; professional soc.; educate and mutual lay soc.; cooperative soc.; trades union soc.; financial soc.; committee, board, provincial and region soc.; and no-defined societies. These societies are usually composed of members who join the activities and common interests. Examples of common activities include participating in different types of excursions, sports, eating, cultural consumption and sociable. To understand where emerges and is important to know their historical developing was involved. In the end of the 1800s to 1923, the period of restoration of Spanish state, their functions of socio-political control and centralized administrative services are only mechanisms to achieve the possibility of participating in the process of political decision-making. In the 1923s, military regime continues do not take in consideration many social interests of Spanish people. The repression of discrepancy between civil society and social order is normal. But in the 1931s, second republic begins to open new situations and possibilities in participation. In general, according to the societies we analyzed, the Girona and region societies are the only form of political and social participation in the state no-articulated. In order to explain the differences causes of acting and being associated then it is necessary to make three observations. First at all, social unsatisfied interests, that is cause of foundation for different kind of societies. During the 1800s to 1930, a catholic roman church organized charities and education but in that period also analyzed of public and benefit societies. Secondly, the genesis of these societies had it develop into rural areas and little cities as Girona the industry is in process. In general, the families had few options for public school or free sanity. Thirdly and last observation, for a movement or association to emerge, groups of people with definite interests must become a social force. For examples, “Workers catholic society” (or Centre Catòlic d´Obrers,1894-1919) or “Republican Union Society”(or Centre d´Unió Republicana,1893-1933).Their members share common beliefs, ideas or activities(dance, listening to the music, read newspapers or books, drinking coffee, smoking, discuss about social and politic problems of their district, etc.) and had a place where meeting or assembly. Also some political man approached into these societies for explaining their political program or party ideas. These are two examples of forms to political participation in to not articulate or coordinate Spanish state. Each of these three approaches can be appropriate to definite social and political situation (end 1800s to 1931) in Spain, and to definite social and historical circumstances of Gironde society.

La construcció de l'Estat liberal espanyol al segle XIX va topar amb una Catalunya on predominaven forces socials i polítiques opositores. Era, a més, el centre econòmic més dinàmic de la península i on hi arrelaven amb més força els corrents culturals nascuts més enllà del Pirineu. Les potències europees no podien ignorar l'especificitat catalana, que en el cas de la República Francesa plantejava reptes afegits: l'existència del Rosselló, la Catalunya francesa; la presència d'una de les colònies de ciutadans francesos a l'estranger més nombrosa i amb interessos econòmics més destacables; i el veïnatge fronterer. L'estudi que presentem ha volgut analitzar la visió de Catalunya que es va formar el govern francès a partir dels seus agents diplomàtics en una etapa clau com és la de finals del segle XIX i primeres dècades del XX, en què el catalanisme polític pren volada i esdevé un fenomen polític d'ampli suport social. L'objectiu ha estat detallar la imatge o les imatges que aquests agents diplomàtics transmeteren i veure si acabaren fixant-se en uns clixés perdurables en el temps. A més, s'ha intentat esbrinar quines actituds generaren, quines mesures polítiques es van prendre i si es pot parlar d'una "política catalana" de França. La recerca s'ha fet essencialment en arxius públics francesos, i en menor mesura, en arxius espanyols i catalans. En el seu transcurs hem anat descobrint la importància que les autoritats franceses van donar al moviment obrer català, amb els corrents de caràcter revolucionari de manera destacada. Al llarg de l'estudi es presenten els paràmetres a partir dels quals es va fer el seguiment d'aquest obrerisme revolucionari i s'ensenya com va condicionar les relacions franco-espanyoles. Aquesta tesi doctoral s'estructura en dos grans blocs. El primer analitza la imatge oficial i la política franceses respecte la identitat catalana i el moviment catalanista, distingint entre la visió que transmetien els agents consulars de Barcelona, Tarragona i Palma, i l'ambaixador francès a Madrid. Especialment ric en matèria d'anàlisi ha estat l'episodi de l'assalt militar al Cu-Cut!, la Llei de Jurisdiccions i la constitució de la Solidaritat Catalana. Ha estat profitós el coneixement obtingut de les iniciatives catalanistes desenvolupades a París, poc conegudes en general. El segon bloc estudia el seguiment i les mesures que la república francesa va adoptar respecte l'obrerisme revolucionari català, tant a Catalunya com en els col·lectius refugiats a França fugint de la repressió espanyola. S'ha pogut comprovar el protagonisme absolut dels anarquistes catalans en els complots revolucionaris de la colònia espanyola a França, la seva vinculació estreta amb el que succeïa a l'interior de Catalunya, i la seva inserció en els corrents europeus antimilitaristes i del lliure pensament del moment Les actituds dels governs estrangers respecte la realitat nacional catalana és encara un camp poc explorat. El seu impacte en les relacions internacionals també. / The construction of the Spanish liberal state in the nineteenth century clashed with Catalonia, where social and political opposition forces prevailed. Catalonia was the most dynamic economic center of the peninsula, a place where cultural currents born beyond the Pyrenees rapidly expanded. European powers could not ignore the Catalan specificity. In the case of the French Republic, it posed added challenges: the existence of a French Catalonia -the Roussillon-; the presence of one of the biggest communities of French citizens abroad with substantial economic interests; and neighborhood border. The present investigation has sought to analyze which perception the French Government had about Catalonia, based on the information they got from their diplomatic agents. This study focuses in a key period in the late nineteenth century and early decades of the twentieth century, when the Catalan nationalism gathered strength and became a political phenomenon of broad social support. The objective of this study is to explain in detail the view or views of Catalonia these diplomatic agents transmitted, and check if they ended up being long-lasting cliches. This investigation has also tried to find out what attitudes were generated, what policy measures were taken and if we can identify a “French Catalan policy". This research was conducted mainly in French public archives, and to a lesser extent, in Catalan and Spanish archives. We have discovered French authorities gave importance to the Catalan working class movement, especially those currents with revolutionary character. Throughout the study we present the parameters from which it followed up this revolutionary working class and we expose how this influenced the relations between France and Spain. This PhD thesis is divided into two blocks. The first block analyzes the official view and the French policy regarding Catalan identity and the Catalan nationalist movement, distinguishing between the view conveyed by consular agents in Barcelona, Tarragona and Palma, and the French ambassador in Madrid. In terms of analysis, the episode of the military assault at Cu-Cut!, the Ley de Jurisdicciones and the constitution of the Catalan Solidarity stand out. The knowledge obtained about Catalan nationalists initiatives developed in Paris, little known in general, can be helpful in the future. The second block examines the monitoring and measures that the French Republic adopted regarding the Catalan revolutionary working class both in Catalonia and among refugee groups in France who lived there fleeing the Spanish repression. We have established the prominence of Catalan anarchists in revolutionary conspiracies among the Spanish community in France, their close links with what was happening inside Catalonia, and its integration into the European antimilitarist and freethinking movements. The attitudes of foreign governments regarding the Catalan national reality is still an unexplored field. The same applies to its impact on international relations. In this sense, this research aims to contribute to these two fields of study.

La recerca té per objectiu estudiar un element específic de la represa contemporània del judaisme català: el discurs i les opinions que es van emetre a Catalunya de tot allò relacionat amb la qüestió jueva entre el 1917 i el 1939. És a dir, detectar el relat, l’argumentari i les opinions sobre el món hebreu durant el període d’entreguerres. No es tracta d’una radiografia de les comunitats de la primera meitat del segle XX, sinó d’una anàlisi del discurs generat sobre els diferents aspectes relacionats amb els jueus. I, des d’aquí, determinar la qualitat i la funció d’allò que es va explicar sobre idees, personatges, religió, cultura o conflictes de naturalesa jueva en els ambients intel·lectuals i periodístics de l’època. Com a base d’estudi s’ha partit de quatre sectors ideològics i polítics representatius de la societat d’aquells anys: el grup catòlic renovador, l’integrista ultracatòlic, el catalanista d’esquerres i el catalanista conservador. D’aquesta forma, s’ha de poder detectar com van respondre aquests sectors al debat sobre els jueus. Explicar els posicionaments i les possibles influències, i valorar si es va projectar una imatge dels jueus condicionada per motius ideològics o de rivalitat política. / The research aims to study a specific element of the contemporary reprise of the Catalan Judaism: the discourse and the opinions uttered in Catalonia about everything related to the Jewish question between 1917 and 1939. That is, to identify the Catalan tale, arguments and opinions about the Jewish world in the interwar period. Therefore, it is not an examination of the communities of the first half of the 20th century, but an analysis of the discourse generated on different aspects related to the Jews. And, thanks to this analysis, to be able to establish the quality and the use of what was explained in the intellectual and journalistic circles of the time about ideas, personages, religion, culture, facts or conflicts of Jewish nature. Four ideological and political sectors, representative of the society of those years, have been chosen as a basis for the study: the catholic reformist group, the ultra-catholic fundamentalist, the left-winged Catalan nationalist, and the conservative Catalan nationalist. Thus, it has to be possible to determine how these sectors responded to the debate on the Jews, to explain their positions and possible influences, and to assess whether the projected image of the Jews was conditioned by ideological or political rivalry.

Como sucede con todos aquellos acontecimientos que modifican sustancialmente la fisonomía de un Estado hasta en sus costuras más imperceptibles, la integración de España en la CEE, hoy Unión Europea, se configura para el investigador como un proceso poliédrico y multidimensional. Este tesis examina desde una perspectiva económico-histórica el procedimiento negociador abierto entre España y la Comunidad en la década de los sesenta y que culmina con la firma del Tratado de Adhesión el 12 de junio de 1985 a partir del análisis de la intervención y la influencia que en este proceso ejercieron los empresarios españoles. El objetivo principal del presente trabajo de investigación es el estudio de la estrategia asumida por las organizaciones patronales durante las negociaciones, así como la interpretación de las diferentes actitudes que fue asumiendo el empresariado en los sucesivos estadios de la aproximación de España al proyecto comunitario, especialmente en lo relativo a las implicaciones en materia económica que suponía la entrada de este país en el Mercado Común. / As with all events that substantially change the physiognomy of a State in even its most imperceptible aspects, Spain’s integration in the EEC, now the European Union, is seen by the investigator as a polyhedral and multidimensional process. Based on an economic-historic perspective, this thesis examines the negotiations between Spain and the Community in the 1960s which ended with the Adhesion Treaty being signed on 12 June 1985, with an analysis of the lobbying and influence of the Spanish business community on this process. The study’s primary objective is to examine the strategy of business organisations during the negotiations, together with an interpretation of their different attitudes as Spain came closer to the Community project, with particular focus on the economic implications of the country’s adhesion to the Common Market.