El present treball es pot definir com a panoràmic, i s'hi ha volgut estudiar la manera en què es consolidava la reforma educativa liberal-burgesa a l'Estat espanyol (1833-1857), en la gradual construcció del sistema polític constitucional, amb dues etapes diferenciades- de 1813 a 1845 i de 1845 a 1857.S'ha volgut analitzar el tipus de propostes, plantejaments i idees que sorgiren en la dinàmica político-educativa, als inicis del que podem definir com a monarquia liberal-burgesa dels borbons.S'ha contextualitzat l'época tenint present una xarxa d'esdeveniments, circumstàncies, canvis i transformacions, que ens han ajudat a comprendre la complexitat de les aportacions educatives del moment.Hem de tenir present que aquesta fou una època de grans conflictes històrics a l'Estat espanyol, i la incidència d'aquests en la construcció del sistema educatiu liberal-moderat s'havia de deixar notar.Es pretenia aclarir com eren rebudes les idees que s'oficialitzaven a diferents indrets de l'Estat espanyol on es concretava l'esperit reformista liberal. Aquests indrets han estat, a la nostra investigació, fonamentalment, Madrid, Barcelona i Mallorca, que reaccionaren de manera diferent davant les propostes reformistes.Els temes tractats s'han englobat en tres nivells: social, de teoria de l'educació i del sistema escolar. Les conclusions del treball són:- Es pretenia impulsar la construcció de l'aparell ideològic i administratiu de la instrucció primària (escoles normals)- S'organitzava la vida col·lectiva segons la concepció d'estat nació. Incidència en la política educativa.- S'introduïren models educatius de l'Europa mes «avançada»- S'avançava en el procés d'uniformització i centralització. El triomf del moderantisme liberal va possibilitar la consolidació de la dualitat escola estatal-escola privada, i la lluita pel control de l'educació estava servida. - Es pretenia generalitzar la instrucció primària com a educació popular i s'estructuren els diversos nivells educatius. - L'estructuració uniformista de l'Estat necessitava una política de llengua i cultura úniques. Castellanització a l'escola. - Un gran nombre d'autors varen fer les seves propostes educatives. Montesino, Lista, Quinto, Carderera, Avendaño. Balmes, Sagra, Gil de Zárate, Monturiol, etc.- Es va produir la proliferació de publicacions periòdiques, generals, infantils, i professionals, que actuaren com a eines de mentalització i ideologització.- Els llibres de text relacionats amb la instrucció primària abraçaven des de la religió, les ciències naturals o les matemàtiques fins a la Pedagogia, que fou introduïda a través de les escoles normals, i tingueren una certa proliferació, encara que fossin poc originals.- Literats amb mentalitat moralista o crítica, de divers signe, com Larra, Ayguals, Aribau, Fernán Caballero, etc. col. laboraren en la ideologització de diverses capes de població.- No es va consolidar el procés de secularització- S'introduïren temes educatius com el d'educació integral.Però es constata que en realitat el procés d'escolarització és lent i envoltat d'inmobilisme.

El campo de esta investigación es sin duda la arquitectura, pero también la ciencia, más específicamente lo que Felix Guattari se refiere por ciencias duras en un artículo titulado Las tres ecologías: la termodinámica, la topología, la teoría de la información, la teoría de los sistemas, la lingüística, etc., y también, y sobre todo, a lo que Charles Jencks hace referencia en sus textos como las ciencias de la complejidad en The new paradigm in Architecture. The Language of Post-Modernism, y en el texto también de Jencks, The Architecture of the Jumping Universe: A Polemic: How Complexity Science is Changing Architecture and Culture. De hecho los dos textos de Jencks delimitan el campo de esta tesis, ambos relacionan arquitectura y ciències de la complejidad, pautan una referencia temporal que voy a demostrar como imprecisa, y por tanto inducirán un nuevo marco temporal, sirven a la vez para justificar sobradamente la pertinencia de esta tesis, Jencks ha sido uno de los críticos más influyentes de la segunda mitad del siglo XX en arquitectura, y funcionan como una especie de guión inverso, es decir para desandar sobre sus pasos y resituar en el tiempo el objeto de esta tesis: demostrar que el nuevo paradigma en arquitectura basado en el desarrollo de geometrías complejas surge como cuerpo de conocimiento en la década de los 60, concretamente entre 1960 y 1973. Como veremos, en esta tesis se asumen algunos de los principios que definen el campo y que están presentes en los textos antes mencionados: a.- La arquitectura siempre ha mimetizado a la naturaleza. b.- la naturaleza ha quedado totalmente redefinida a partir de las ciencias de la complejidad. c.- la arquitectura, desamortizado el movimiento moderno, entra en una etapa basada en el binomio geometría y complejidad. Con este argumento general pretendo por tanto reubicar el origen del nacimiento de las geometrías complejas y desplazar el statu quo histórico desde finales del siglo XX y principios del XXI a la época comprendida entre 1960 y 1973.

L'objectiu d'aquesta tesi és fer visible el naixement, i intents de consolidació, del somni televisiu d'una societat i d'un periodisme a Catalunya durant la Segona República (1931-1936). Aquests anhels i experiments televisius es poden veure a través de les informacions, referents a la televisió, trobades a la premsa catalana publicada a Barcelona. I propiciades per una societat i un periodisme il·lusionat amb conèixer noves realitats i que té un contacte amb la realitat molt més proper i directe. Per tant, aquella societat i aquell periodisme són indestriables del somni televisiu que, amb la Guerra Civil (1936), s'acabarà convertint en metàfora de Catalunya. / The objective of this thesis is to describe and reveal the birth of the television that was dreamt of by society and journalism in Catalonia during the Second Republic (1931-1936), as well as the attempts made to consolidate it. These wishes and television experiments can be seen through the information and news, related to television, found in the Catalan press published in Barcelona. Information provided by a society and a style of journalism that was excited about discovering new realities and that had a much closer and more direct contact with reality. Therefore, that society and that journalism are inseparable from the television dream that, with the Spanish Civil war (1936), would end up turning into a metaphor of Catalonia.

La cova d'Azokh és un jaciment de Plistocè Mitjà a Holocè situada a Nagorno Karabaj (Càucas Sud). La regió geogràfica forma un passadís que connecta Àfrica, Europa i Àsia, i ha estat un àrea important per a l'expansió dels humans i altres animals. Aquest estudi està basat en l'anàlisi detallada i sistemàtica de les matèries primeres, la tecno-tipologia, la funció i les alteracions post-deposicionals dels conjunts lítics trobats en la seqüència sedimentària superior de la cova (nivells V – I) durant les excavacions de 2002 – 2012. Les dades cronològiques indiquen una edat d'entre 293 – 100 ka per a aquests nivells. Els resultats mostren l'explotació de diferents matèries primeres locals i no locals en tots els nivells per a la producció dels artefactes lítics, encara que les matèries primeres són més variades en el Nivell II. L'obsidiana és l'única matèria primera d'origen llunyà. Els conjunts lítics estan compostos principalment per productes de talla, amb pocs nuclis i restes de talla. La cadena operativa està fragmentada en tots els nivells i per a totes les matèries primeres. Les característiques tecno-tipològiques i la cronologia de Nivell V presenten similituds amb l'Acheulo-Yabrudià i el Kudaro-Acheulià del Sud-oest d'Àsia. Es pot caracteritzar com a Acheulià tardà o pre-Musterià sense bifaços. Els conjunts lítics dels nivells IV i III són massa petits i, de moment, no se'ls pot assignar a cap algun grup tecno-tipològic en particular. El conjunt lític de Nivell II, pel el seu clar caràcter Levallois i per la seva cronologia, presenta similituds amb Tabun C, amb el Kudaro-Djruchulià, i parcialment també amb el Musterià de Zagros i Karain. És clarament Mode 3 Levallois Musterià. Algunes peces de diferents nivells tenen evidents traces d'ús, tot i que les col•leccions estan afectades en major o menor mesura per diverses alteracions postdeposicionals, principalment mecàniques i químiques. Els conjunts lítics inclouen eines mòbils, adaptades a un estil de vida mòbil que inclou ocupacions humanes curtes i temporals a la cova d'Azokh, afectades clarament per l'ús de la cova per grans carnívors. / La cueva de Azokh es un yacimiento de Pleistoceno Medio a Holoceno situada en Nagorno Karabaj (Cáucaso Sur). La región geográfica forma un pasillo conectando África, Europa y Asia, y ha sido un área importante para la expansión de los humanos y otros animales. Este estudio está basado en el análisis detallado y sistemático de las materias primas, la tecno-tipología, la función y las alteraciones post-deposicionales de los conjuntos líticos hallados en la secuencia sedimentaria superior de la cueva (niveles V – I) durante las excavaciones de 2002 – 2012. Los datos cronológicos indican una edad de entre 293 – 100 ka para estos niveles. Los resultados muestran la explotación de diferentes materias primas locales y no locales en todos los niveles para la producción de los artefactos líticos, aunque las materias primas son más variadas en el Nivel II. La obsidiana es la única materia prima de origen lejano. Los conjuntos líticos están compuestos principalmente por productos de talla, con pocos núcleos y restos de talla. La cadena operativa está fragmentada en todos los niveles y para todas las materias primas. Las características tecno-tipológicas y la cronología de Nivel V presentan similitudes con el Achelo-Yabrudiense y el Kudaro-Achelense en Suroeste de Asia. Se puede caracterizar como Achelense tardío o pre-Musteriense sin bifaces. Los conjuntos líticos de los niveles IV y III son demasiado pequeños y, de momento, no se pueden asignar a ningún grupo tecno-tipológico en particular. El conjunto lítico de Nivel II muestra un claro carácter Levallois, por su cronología tiene similitudes con Tabun C, con el Kudaro-Djruchuliense, y parcialmente también con el Musteriense de Zagros y Karain. Es claramente Modo 3 Levallois Musteriense. Algunas piezas de diferentes niveles tienen evidentes huellas de uso, aunque las colecciones están afectadas en mayor o menor medida por diversas alteraciones postdeposicionales, principalmente mecánicas y químicas. Los conjuntos líticos incluyen herramientas móviles, adaptadas a un estilo de vida móvil que incluye ocupaciones humanas cortas y temporales en la cueva de Azokh, afectadas claramente por el uso de la cueva por grandes carnívoros. / Azokh Cave is a Middle Pleistocene to Holocene site in Nagorno Karabagh (Southern Caucasus). The geographic region forms a corridor linking Africa, Europe and Asia, and was important for early hominin and other animal expansion. The study is based on detailed, systematic analyses of raw material, techno-typology, function, and post-depositional alteration of lithic assemblages recovered from the upper sedimentary sequence of the cave (Units V - I) during the 2002 – 2012 excavations. Chronological data indicates an age between 293 – 100 Kyr for these units. Results showed exploitation of different local and non-local raw materials in all units for the production of lithic artefacts, although the range of raw materials is more varied in Unit II. Obsidian is the only raw material originating from distant sources. The lithic assemblages are composed primarily of knapping products with a few cores and some knapping waste. The operative chain is fragmented in all units and for all raw materials. The techno-typological characteristics and chronology of Unit V share similarities with the Acheulo-Yabrudian and Kudaro Acheulean in Southwest Asia. It is Late Acheulean or pre-Mousterian without large-cutting tools. The lithic assemblages of Unit VI and III are too small and cannot be assigned to a particular techno-group at present. The Unit II assemblage with its clear Levallois component and chronology shares similarities with Tabun C, Kudaro-Djruchulian, partly also with the Zagros and Karain Mousterian and is clearly Mode 3 Mousterian of Levallois facies. Some artefacts from different units bear evident use-wear traces, and lithics in all units are affected by different post-depositional alterations, primarily mechanical and chemical. Lithic assemblages included mobile tool kits adapted to a mobile lifestyle indicated by short, seasonal occupations of the cave by hominins, who were nevertheless affected by large carnivore use of the cave.

Al llarg dels segles, el mar Mediterrani, font de recursos i d’intercanvis, ha vist com les societats que s’hi han establert desenvolupaven tècniques per aprofitar les seves riqueses. Alhora, ha estat escenari de continus enfrontaments derivats de la confluència de múltiples factors. La present tesi analitza la política, l’economia i la societat del litoral de la Corona d’Aragó en els segles XVI i XVII amb l’objectiu concret de conèixer l’aprofitament del mar, a partir d’un sistema de pesca: les almadraves. Sicília, Sardenya, València i Catalunya van protagonitzar un complex negoci, d’àmplies expectatives, enfocat a la pesca de la tonyina, que va significar millores tècniques, una nova visió de la vida al litoral, una lluita contra els perills del mar, però sobretot, un impuls econòmic. Les almadraves van contribuir a una organització social pròpia que unia aquests territoris amb uns interessos comuns, que els va portar a cooperar i a competir pels mercats. Totes aquestes relacions van proporcionar una millora en el desenvolupament del mar alhora que, sense saber-ho, constituïen un ric llegat cultural i lingüístic que, sobretot a les illes, constitueix una part important en el conjunt de la història marítima. / En el transcurso de los siglos, el Mediterráneo, como fuente de recursos y de intercambios, ha visto como las sociedades que se establecieron en su litoral desarrollaron técnicas para aprovechar sus riquezas. Al mismo tiempo ha sido escenario de reiterados conflictos derivados de la confluencia de varios factores. La presente tesis analiza la política, la economía y la sociedad del litoral de la Corona de Aragón en los siglos XVI y XVII con el objetivo concreto de conocer el aprovechamiento del mar, a partir de un sistema de pesca: las almadrabas. Sicilia, Cerdeña, Valencia y Cataluña protagonizaron un complejo negocio, con amplias expectativas, que se centraba en la pesca del atún y que significó una notable evolución tecnológica, una nueva visión de la vida en el litoral, una lucha contra los peligros del mar, pero por encima de todo, un impulso económico. Las almadrabas han contribuido a estructurar una organización social propia que conectaba unos territorios con intereses comunes, que les llevó a cooperar y a competir por los mercados. Estas relaciones proporcionaron una mejora en el desarrollo del mar, al mismo tiempo que, sin saberlo, contribuyeron a enriquecer el legado cultural y lingüístico que, sobre todo en las islas, constituía una parte importante en el conjunto de la historia marítima. / Over the centuries, Mediterranean Sea has been a strategic and resource site. So as to exploit its riches, large variety of techniques was developed. However, Mediterranean Sea also witnessed constant clashes during this period for its interest. This thesis analyzes the coast of the Crown of Aragon from its politics, economy and society, with a specific aim; acknowledge sea profit during sixteenth and seventeenth centuries, while a certain kind of tuna fishing called almadraba was applied. Sicily, Sardinia, Valencia and Catalonia took part in this broad business, which meant the need in technical improvements and a struggle against the dangers of the sea. But it especially promoted life near the coast and an economic boost. All these regions used to have in common a characteristic social organization according their interests, which led them to cooperate but also compete in the markets. It also meant culture and linguistics enrichment. All in all, this kind of trap fishery is a remarkable part in those islands maritime history.

La siguiente investigación es una aproximación multidisciplinar aunque principalmente histórica a las relaciones establecidas entre las dos orillas mediterráneas durante el periodo comprendido entre 1995 y 2005. Dichas relaciones se enmarcan dentro del nuevo multilateralismo puesto en marcha tras el final del orden bipolar, el cual se caracterizó por nuevos fundamentos ideológicos y estratégicos. En efecto, el llamado Proceso de asociación euro-mediterráneo, iniciado en la Conferencia de Barcelona los días 27 y 28 de noviembre de 1995, iba más allá del principio de simple ayuda económica y se fundamentaba en la asociación, la cual iba a justificarse por una "lógica identitaria", de reivindicación de unos valores e historia compartidos por las sociedades euro-mediterráneas. El PEM obedecía además a una "lógica de intereses" que respondía a desafíos económicos, construcción de una zona de libre-comercio en el año 2010, y a nuevos desafíos estratégicos, o lo que se ha denominado también, la nueva dimensión mediterránea de la seguridad europea. La relevancia del tema de investigación está en el propio hecho histórico de la Declaración de Barcelona, la cual supuso sin duda un antes y un después en la forma de diseñar las políticas europeas hacia el Mediterráneo. En este sentido, la investigación tomará como ejes de análisis los principios que fundamentan esas nuevas relaciones establecidas con el Proceso de Barcelona. Así, el estudio, desde una perspectiva histórica, de los orígenes y de la formación de esa doble lógica que subyace en la iniciativa euro-mediterránea y que sin duda supondrán una ruptura con el periodo anterior. También, la introducción de nuevos conceptos como el desarrollo participativo y la importancia atribuida a la sociedad civil con el objetivo de conseguir "un área euro-mediterránea de prosperidad compartida, paz y estabilidad" (DB, 1995). Sin embargo, se prestará también especial atención a los viejos paradigmas que han seguido perviviendo dentro del PEM, y que han impedido el desarrollo favorable del Proceso. En este sentido, la primacía dada a los aspectos económicos y securitarios dentro de la cooperación así como la pervivencia de las asimetrías. También el fracaso al intentar aplicar algunos de los esquemas del modelo de integración europeo al ámbito mediterráneo. Con ello, la tercera parte de la investigación nos explica como esas variables ha influido en los resultados del PEM diez años después. Todas las voces parecen coincidir en afirmar hoy que el PEM se encuentra en una situación debilitada, y que su futuro es realmente incierto. Dentro de la nueva Política Europea de Vecindad, el PEM pierde progresivamente su especificidad, en especial, en lo que se refiere a su "multilateralidad". Sin embargo, a pesar de sus límites y obstáculos, el PEM debe ser considerado un proyecto moderno y todavía relevante para la región mediterránea si se rompe definitivamente con los viejos paradigmas que lo estancan y paralizan. Para superar la utopía de Barcelona se deben clarificar y establecer los mecanismos que van a utilizarse para convertir los compromisos potenciales en reales, y definir concretamente las acciones afín de que los objetivos iniciales se conviertan en resultados tangibles. En definitiva, su evolución positiva dependerá en buena medida de la voluntad política de todos los socios para llevar a cabo las reformas necesarias, y en la capacidad que tendrán para generar sinergias entre todas las iniciativas políticas lanzadas durante estos diez años / The following research is a multidisciplinary but basically, an historic approach to the relationships developed between both sides of the Mediterranean Sea during 1995-2005. In the framework of the new post-bipolar multilateralism, the Euro-Mediterranean Partnership, launched at the Conference of Barcelona, on 27th and 28th November 1995, is more than a financial aid initiative. In fact, the main value of the Barcelona Process is the principle of partnership; justified by an "identity logic" that means the reivindication of shared values and history among all Euro-Mediterranean societies. Furthermore, the EMP was also the result of a "logic of interest" relating to economic challenges: building a Euro-Mediterranean free trade area in 2010, and new strategic challenges relating to the new Mediterranean dimension of the European security. However, ten years after, the EMP has not arrived to the results attended and one of the reasons could be its internal contradiction between the new principles and the old strategies of cooperation. / La recherche suivante est une approche multidisciplinaire mais principalement historique des relations établies entre les deux rives méditerranéennes pendant la période 1995-2005. Ces relations se sont développées dans le cadre du nouveau multilatéralisme mis en place après la disparition de l'ordre bipolaire, dont les principes idéologiques et stratégiques se sont renouvelés. En effet, le Processus d'association euro-méditerranén, initié à la Conférence de Barcelone, le 27 et 28 novembre 1995, va dépasser le principe de simple aide économique pour se baser dans le principe de partenariat qui va se justifier par une « logique identitaire », de revendication de valeurs et d'histoire partagés par les sociétés euro-méditerranénnes. De plus, le PEM fût aussi le résultat de une « logique d'intérêts » relative aux défis économiques, la construction d'une area de libre-échange avant l'année 2010, et aux défis stratégiques caractérisés par la nouvelle dimension stratégique de la sécurité européenne. Cependant, dix années après le Processus de Barcelone n'a pas donné les résultats attendus. Une des raisons principales serait la dichotomie existant dans le partenariat entre les nouveaux principes et les anciens modèles de coopération

El present estudi pretén oferir una primera aproximació al nivell tècnic de la siderúrgia protohistòrica del nordest peninsular; amb aquest inicial objectiu, s'ha compilat un conjunt mostral heterogeni tipològica i funcionalment, provinent de diversos establiments i necròpolis de dues àrees d'evolució històrica prou diferenciada, la costa central catalana i el delta de l'Ebre. El comentari de les característiques estructurals i la relació utilitat - espai - cronologia ha de possibilitar establir unes inicials hipòtesis amb fonamentació científica, on hi puguin relacionar-se els condicionants que defineixen l'evolució de la societat ibèrica des del s. VII a.C. al s. III a.C. en el context geogràfic.Tot i la limitació d'un conjunt mostral de 107 mostres, sobre 78 objectes diferents, es generen moltes incògnites des del punt de vista metal·lúrgic. En el propòsit de superar dogmes i suposades certeses sense base prèviament comprovada, l'estudi dels materials planteja dificultats evidents: - la relativa conservació d'objectes amb més de dos mil·lenis d'antiguitat, dels quals ha desaparegut parcial o totalment el metall original; - la limitació de l'estudi sobre peces d'interès museístic, que no ha possibilitat una més acurada investigació individualitzada;- la varietat de mitjans disponibles que, tot i l'excel·lent equip utilitzat, no comprèn algunes de les possibilitats d'exploració actualment existents;- la problemàtica implícita de la correcta interpretació de rastres de tècniques i procediments no estandaritzats, producte del coneixement empíric i singular dels artesans antics dels quals, amb nivells tecnològics prou diferenciats, ignorem bona part de les seves tècniques.De l'estudi del conjunt mostral pot derivar-se que no existeix evolució lineal de la tècnica siderúrgica, essent sincrònics materials d'antagònica qualitat en el mateix període i context. Tractaments que, hipotèticament, han estat catalogats com de cronologia posterior són plenament identificats en objectes, possiblement d'importació, datats en Ibèric antic o Preibèric (us de làmines, cementació, etc.); d'altres, teòricament inaudits en un context tecnològic considerat endarrerit, com les tècniques del tremp i el tremp suau, són plenament generalitzades a partir del s. IV a.C.Tanmateix, no sembla possible que es donés una especialització en les diverses fases de la cadena siderúrgica, tal i com s'evidencia en context centreeuropeu. La manca d'organització social supratribal, evolució avortada per les tensions territorials del s. III a.C., motivà una siderúrgia d'autosuficiència, principalment a la fase final de l'Ibèric Ple, mostrant materials de pobres qualitats metal·lúrgiques evidenciats al conjunt mostra. / "Tecnologia del treball del ferro al nordest peninsular en l'Ibèric antic i ple" (Technology of metallurgy of iron in the north-east of Spain -protohistoric age-) is the first global study about the technical qualities of iron and steel in Iberian civilization ( VII-III b.C ). Since VII century b.C., in the materials of river Ebro's delta and in the Catalonia central, we can see the use of sheet piling and the cementing; the quench hardening, with different microestructural forms (bainite, martensite) is photographed in objects of V century b.C.The final conclusion of metallographic study was no evolution of technology like another models, accepted in continental Europe. The presence of colonial influences bring about different situations in near areas, with a great diversity of technical qualities. Impossibilies about a supratribal social organization disable the specialization in the different phases of metallurgical process.

La tesi doctoral s'ha centrat en l'estudi dels sacerdocis, sacerdots i cultes de les províncies XIV a la XXII de l'Alt Egipte durant la Baixa Època -des de la dinastia saïta fins al final de l'ocupació macedònica (664-305 aC)-. En primer lloc, s'ha dut a terme una catalogació de les fonts prosopogràfiques sacerdotals per províncies. Partint d'aquesta documentació, s'ha realitzat una interpretació del context religiós dels segles VII-IV aC a l'esmentat territori. S'ha efectuat l'anàlisi dels títols religiosos, definint les particularitats, la composició i l'organització del clergat de cada província. D'altra banda, s'ha procedit a l'estudi prosopogràfic dels funcionaris religiosos documentats a cada província, detectant el tipus de dignataris i grups familiars que ocupaven els càrrecs sacerdotals regionals. Partint de la informació que proporcionen els títols sacerdotals, s'han identificat les divinitats locals incidint en les seves especificitats regionals, els emplaçaments de culte de cada província i el tipus de rituals que s'hi celebraven. Per finalitzar, s'han efectuat les conclusions específiques del context religiós de la ciutat de Per-medjed (Oxyrhynchos) a partir de la vinculació de la documentació epigràfica de l'època saïta amb fonts de tradició faraònica d'altres períodes i de l'anàlisi de les característiques locals en relació amb el seu entorn territorial. Posteriorment, s'han dut a terme les conclusions generals de l'estudi, determinant globalment les particularitats sacerdotals i litúrgiques del conjunt dels territoris estudiats durant la Baixa Època: tipus de sacerdocis i funcionaris que constitueixen el clergat, vincles religiosos supralocals i interrelacions concretes entre els cultes, les diferents províncies i els territoris circumdants. / The aim of the doctoral thesis "Priesthood, liturgy and religious rituals in the transition stages from the Pharaonic period to the Hellenistic period" was to study the priests and cults of the 14th to the 22nd provinces of the Upper Egypt during the Late Period -from the Twenty-sixth Dynasty up to the Macedonian period (664-305 BC)-.With the objective to classify and analyze the documentation (mainly written sources) of the north provinces of the Upper Egypt, a cataloguing of the priests documented for geographical areas has been carried out, by concluding with an interpretation of the priesthood and cults of the 7th-4th centuries BC in this territory of Egypt. The research has been centered in the priestly title's study, the priests' prosopography and particularities in this region, besides the study of divinities and official religious practices characteristic of each province, showing the influences of some divinities up among the studied provinces, as well as the religious contact with the other areas -mainly western oases or Fayum-. The research emphasizes the study of the 19th province of the Upper Egypt, with unpublished written sources of the Saite Period coming from the Upper Necropolis of Per-medjed (Oxyrhynchus).

La presente tesis doctoral realiza un estudio historiográfico de la toco-ginecología catalana a través del estudio de las comunicaciones presentadas a los “Congresos dels Metges de Llengua Catalana”, que tuvieron un total de nueve ediciones, desde la primera en 1913 hasta la última en 1936. Nuestra intención es dejar constancia de la existencia, dentro del volumen de la documentación generada en dichos Congresos, de algunos trabajos sumamente aleccionadores y avanzados a su época, incluyendo algunas primicias mundiales. De esta manera, se pone a disposición de los estudiosos todo un conjunto de materias que hasta ahora habían pasado ignoradas, ya que la historia de la toco-ginecología catalana es un campo de estudio poco estudiado.

La guerra de Successió va representar un fort trasbals per a l’estament notarial de Catalunya. Els col•legi de la ciutat de Barcelona va prendre part decididament pel partit de l’Emperador, mentre que l'altre que existia, el de notaris reials ho va fer pel partit del Borbó. A Catalunya, a part d'aquests actuaven altres tipus de notaris, com els escrivans de manament, els notaris senyorials, i els apostòlics. Després del 1714 es va centralitzar les designacions de fedataris, que van ser, monopolitzades pel poder reial la qual cosa representava la necessitat de satisfer la taxa anomenada fiat que era una quantitat econòmica elevada que calia satisfer per a obtenir el privilegi de la fe pública. Aquesta circumstància, en un principi, va afectar també els notaris causídics (procuradors dels tribunals). El 1728 es van redactar unes ordinacions per al notariat de Catalunya, en virtut de les quals es canviava el règim tradicional del notariat a Catalunya, obligant a la fedataris, encara que fossin senyorials, a passar un examen al Consell de Castella, a la Cort. El 1736 es va prohibir l’actuació dels rectors de les parròquies com a fedataris que era tradicional a Catalunya, i es van redactar ordinacions per al notariat de Catalunya. Aquestes normes van deixar el règim jurídic del notariat de Catalunya molt proper al de Castella. Elc col•legis barcelonins van aconseguir escapolir-se de l'aplicació d'aquestes disposicions. Moltes d’aquestes normes es van deure a la iniciativa de l’oïdor i regent de l’Audiència Bernardo de Santos. El 1752 des del Consell de Castella es va comissionar a l’oïdor Andrés de Simón Pontero per a que dugués a terme la visita, inspecció de notaris que tenia molta tradició a Castella, però que era desconeguda a Catalunya. Va representar una pesada càrrega econòmica sobre el notariat de Catalunya, i va servir per a finançar una campanya de recerca a arxius eclesiàstics Després, per iniciativa del mateix oïdor, es van tramitar a la Cort les ordinacions per als notaris de Catalunya de 1755 que pràcticament van equiparar el règim del notariat al de Castella i van estar vigents fins la llei del Notariat. De la comparació del notariat de Catalunya amb el de València, Aragó i Mallorca es pot concloure que el model d’aquests regnes de l’antiga Corona d’Aragó era semblant al de Catalunya, Al Regne de València, a partir del 1707, en pocs anys es va produir uns forta davallada en el nivell tècnic dels fedataris, a causa de la imitació del model de Castellà. La comparació de la tradició catalana i castellana del notariat fa notar l’una diversitat de concepcions, però el que més cal remarcar és que a Catalunya era basada en la preparació tècnica dels candidats, mentre que el notariat castellà reial, almenys des del segle XVI es basava en la venalitat de càrrecs. A Castella l’alienació d'oficis de fe pública va tenir com a conseqüència una notable baixada en el nivell tècnic del notariat reial que es va fer notar ja durant els segles XVI i XVII. A Catalunya, a pesar d'haver-hi hagut intents, no es va produir aquesta alienació massiva de càrrecs de fe pública, que va fer baixar notablement el nivell tècnic dels fedataris reials castellans. En el territori de Catalunya actuaven una multiplicitat de notaris. Respecte de la seva competència, es regien per criteris territorials, encara que en algun cas aïllat s’admetia el principi de la personalitat L’adveniment de la nova planta va representar un fort trasbals per a la pervivència de la llengua catalana en l'àmbil jurídic. No hi ha cap mena de dubte que es van produir prohibicions verbals d’ús de la llengua catalana com a mitjà d'expressió jurídica. El 1755 es va deixar de banda el lllatí, la qual cosa va aplanar el camí cap a la imposició de la llengua castellana, que va tenir lloc amb la Llei del Notariat.