La más reciente historiografía sobre la revolución de 1781 en la Nueva Granada (Colombia) afirma que ésta fue una revolución “tradicionalista” que no buscó una ruptura con el pasado colonial ni la independencia de España. Esta conclusión es el resultado de una perspectiva estática y unilateral que enfatiza más en la continuidad que en los cambios, y supone que la historia de las sociedades la hacen, solamente, las élites. Tras una nueva revisión de las fuentes documentales, de la reciente historia económica y social y de la teoría económica se concluye que la revolución de 1781 fue básicamente campesina y plebeya y que registró importantes rasgos de una revolución moderna. La revolución se presentó en un contexto de amplios cambios económicos y sociales en la Nueva Granada y en la política de la Corona española. Los plebeyos tuvieron la capacidad de convocar a todos los sectores de la sociedad neogranadina, incluso a las élites burocráticas del Estado colonial, en un proyecto común. En el proceso, emergieron los más diversos intereses y aspiraciones de los grupos sociales pero las facciones que contaron con un mayor grado de organización política y militar terminaron por imponerse. / Recent historiography on the revolution of 1781 in New Granada (Colombia) aims that was a "traditionalist" revolution that did not seek a break with the colonial past or to achieve independence from Spain. This conclusion is the result of a static and unilateral perspective that emphasizes continuity instead the change, and assumes that only elites define the history of societies. After a new review of the documentary sources, the recent economic and social history and economic theory it is concluded that the revolution of 1781 was essentially peasant and plebeian, and shows important traits of a modern revolution. The revolution arose in a context of broad economic and social changes in New Granada and of the policy of the Spanish Crown. The plebeians had the ability to summon all sectors of Nueva Granada society, even to the bureaucratic elite of the colonial State, in a common project. In the process, very diverse interests and aspirations of the social groups emerged, but factions that had a greater degree of political and military organization were imposed.

La diversificación de la subsistencia se caracteriza por la incorporación de diferentes especies a la dieta. Desde el enfoque de la Revolución de Amplio Espectro, se han propuesto diferentes explicaciones, a menudo interconectadas, para dar respuesta a la diversidad dietaria observada al final del Pleistoceno en Europa y Próximo Oriente. Éstas incluyen factores demográficos, ecológicos, nutricionales y tecnológicos, así como la propia movilidad de los grupos. Para algunos investigadores, esta diversificación, basada principalmente en la adquisición sistemática de pequeños animales, es controvertida en momentos anteriores al Paleolítico superior en Europa. Sin embrago, en esta tesis se presentan evidencias de consumo antrópico de pequeños animales a partir del nivel XVII (MIS 9), XI (MIS 6) y IV (MIS 5e) de la Cova del Bolomor (Valencia, España) y del subnivel TD10-1 (MIS 9) de Gran Dolina (Burgos, España). En estos yacimientos la amplitud de la dieta no sólo se basa en la incorporación de pequeños animales a los ungulados, sino también en el aprovechamiento ocasional de carnívoros. A partir de los datos obtenidos, los cambios en la dieta no parecen ser lineales en el tiempo y en el espacio, sino que parecen estar condicionados por la diversidad comportamental, el patrón ocupacional y las características propias del medio circundante. / Subsistence diversification is achieved by adding different species to a diet. From the Broad Spectrum Revolution approach, several explanations have been proposed to explain this diversity in the food at the end of Pleistocene in Europe and Near East, such as demographic, ecological, nutritional and technological aspects, and mobility of hunter-gatherer groups. For several authors, this diversification, mainly based on the systematic acquisition of small prey, is still a highly debated topic during the pre-Upper Palaeolithic times in Europe. In this study, evidence of human use of small animals for food are presented from level XVII (MIS 9), XI (MIS 6) and IV (MIS 5e) of Bolomor Cave (Valencia, Spain) and from the TD10-1 sublevel (MIS 9) of Gran Dolina (Burgos, Spain). At these sites, the anthropogenic use of faunal resources not only is focused on small animals but also on large and small carnivores, in addition to ungulates. From the data obtained, changes in diet do not seem to be linear in time and space, but these seem to be influenced by behavioral diversity, occupational pattern and characteristics of the environment.

Malgrat la terciarització de les economies pirinenques, la ramaderia de muntanya conserva encara una presència significativa a les comarques del Pirineu català. El seu paper, però, ha canviat considerablement al llarg de l'últim segle, passant de constituir un dels pilars de l'economia i societat de muntanya a esdevenir una activitat minoritària i en regressió. Aquesta tesi parteix de la premissa que la activitat ramadera continua sent una activitat necessària en àrees de muntanya, tal i com es desprèn del caràcter multifuncional amb què s'identifica: diversificació econòmica, creació i preservació d'un paisatge considerat de qualitat, conservació de la biodiversitat, manteniment de la població rural, construcció identitària, etc. A partir d'una aproximació interdisciplinar, que combina metodologies qualitatives i quantitatives, i que converteix en objecte d'estudi tant el medi físic com el medi social, la tesi s'aproxima a l'estat actual de la ramaderia al Pirineu, identificant i analitzant els elements que supediten l'activitat en l'actualitat, així com aquells aspectes a potenciar per tal d'assegurar la seva continuïtat. L'estudi es situa en un context determinat, el de la Vall Fosca (municipi de la Torre de Cabdella, Pallars Jussà). Després de contextualitzar l'objecte d'estudi, situant-lo en l'escenari que resulta dels canvis experimentats per les àrees del Pirineu durant el darrer segle, es presenta l'àrea d'estudi en què es desenvolupa la tesi, la Vall Fosca, i les seves peculiaritats, referides tant al medi físic com al medi social. Es descriuen, a continuació, les característiques que defineixen als sistemes ramaders del Pirineu, els elements principals que històricament han assegurat la seva reproducció, i la seva evolució al llarg de les últimes dècades. S'exposa, a la mateixa secció del document, el paper que han exercit les polítiques agràries en la configuració dels sistemes ramaders de muntanya actuals, encapçalades per la Política Agrària Comuna. A partir d'aquest punt la tesi es centra en el cas concret i particular de la Vall Fosca. La consulta de fonts bibliogràfiques, fonts històriques i fonts orals permet reconstruir els processos de transformació de la ramaderia a la vall. A partir de la realització d'entrevistes qualitatives a un conjunt de ramaders i ramaderes, s'estudia la situació general de les explotacions actives. S'identifiquen així dinàmiques comunes i estratègies particulars, i es detecten els principals problemes i oportunitats. S'analitza el pes de factors com ara el caràcter familiar de les explotacions, la irrupció de l'orientació ecològica, la relació amb l'Administració o l'associacionisme /cooperativisme. Es mostra que la viabilitat de les explotacions actuals depèn en gran mesura de tres elements principals: la integració vertical de les activitats, els complements de renda i l'autoexplotació personal i familiar. Aquesta integració vertical de l'activitat és possible, en part, gràcies a l'aprofitament de prats i pastures, els quals permeten que les explotacions puguin autoabastir-se de recursos alimentaris. Les fluctuacions en la producció d'herba poden arribar a tenir un impacte important sobre l'economia de les explotacions. S'analitza doncs la possibilitat d'utilitzar la informació proporcionada per la teledetecció en el seguiment de recursos ramaders. D'aquesta forma, i a partir d'una sèrie d'imatges Landsat-5 TM i de la recollida de dades de camp durant dues campanyes estivals el 2008 i 2009, s'estudia l'aplicació de dos models diferents per la quantificació de biomassa herbàcia. El primer consisteix en un model estadístic, basat en la capacitat d'una sèrie d'índexs de vegetació i humitat per explicar la producció de biomassa aèria herbàcia a partir d'un model de regressió múltiple. El segon és un model físic basat en l'equació de Monteith (1972), segons la qual la producció de biomassa aèria herbàcia seria funció de la radiació fotosintèticament activa (PAR) absorbida per la planta i de l'eficiència en la conversió de la radiació (factor LUE). Els models analitzats han obtingut resultats especialment bons en les campanyes de camp realitzada de forma prèvia al primer i segon dall duts a terme pels ramaders, com a part del calendari estival de gestió. S'evidencia l'alta variabilitat del fenomen estudiat, tant interanual com dins d'uns mateix cicle vegetatiu. Les conclusions de la tesi, referents a la durabilitat dels sistemes ramaders del Pirineu, s'estructuren en base a tres dimensions: social, econòmica i ecològica. La reproducció social es trobaria en últim terme determinada per la capacitat de l'activitat de generar benestar i qualitat de vida. La intensificació que ha experimentat la ramaderia de muntanya durant els últims anys i la sobrecàrrega de feina que implica, anirien en la direcció oposada. També hi juguen en contra la valoració negativa de l'activitat, tant des de dins com des de fora d'ella. Igualment important és la qualitat del teixit social que es desplega sobre el territori, l'existència de xarxes de col·laboració i cooperació a les que encara es recorre massa tímidament. La propera reforma de la PAC, prevista pel període 2013-2020, cobra vital importància en referència a la dimensió econòmica, podent significar una eventual reducció de les subvencions percebudes. Per la seva banda, les estratègies de valorització del producte i de generació de valor afegit in situ ensopeguen amb massa obstacles, tal i com passa en el cas de la producció ecològica. A la tercera dimensió, l'ecològica, correspon la renovació dels recursos naturals que la ramaderia de muntanya explota: prats i pastures. Aquests no constitueixen només el recurs ramader bàsic, sinó que són a la vegada producte de la pròpia ramaderia. La seva conservació implica, a més d'una gestió correcta i eficient, garantir l'accés a la terra, evitant els processos d'abandonament. / Despite predominance of tertiary sector in Pyrenean economies, mountain stockbreeding still represents an important activity in Catalan Pyrenees. Nevertheless, its role has changed significantly in the course of the last century: it has turned from being a basic pillar in mountain economy and society to a minority and regressive activity. This thesis takes base on the argument that stockbreeding activities are necessary to be continued in mountain areas, such as Pyrenees, considering their multifunctional character, that is, their active role in landscape configuration and preservation, biodiversity conservation, economic diversification, maintenance of rural population, identity construction, etc. Through an interdisciplinary approach, which combines qualitative and quantitative methodologies, and which takes into account both society and environment, this thesis is aimed at studying the present state of mountain farming in Catalan Pyrenees. The purpose of this research would be then to identify and to analyze the elements which condition mountain stockbreeding at the present time, as well as to determine those aspects which should be strengthened in order to guarantee its continuity. For doing so, we study the case of Vall Fosca, which corresponds to the municipality of la Torre de Cabdella (Pallars Jussà). After contextualizing the object of study, by referring to the transformation which Pyrenees have undergone over the last century, we present the study area, Vall Fosca, and its peculiarities regarding both physical and social environment. Main characteristics which define current stockbreeding systems in Pyrenees are afterwards described. Attention is paid to the historical process, by identifying the mechanisms and institutions which have ensured mountain farming reproduction and by following its evolution over the last decades. Within this part, a section is dedicated to agrarian policies, specially the Common Agrarian Policy (CAP), and its role in mountain farming systems configuration. From now on, the thesis focuses on Vall Fosca's particular case. Bibliographic and historical sources query, together with oral sources, allow to reconstruct stockbreeding transformation process in the valley. Qualitative interviews are conducted to learn about farms' present situation. Common dynamics and particular strategies are identified, as well as main problems and opportunities. Importance of relevant aspects such as farms family base, organic farming, Administration's role or collaboration networks is analyzed. Three elements are found to be basic regarding to livestock farming viability: vertical integration, income complement and self- and family exploitation. Vertical integration of livestock production is in part possible thanks to meadows and pastures exploitation, which allow, to some extent, to cover farm requirements concerning food supply. As a matter of fact, fluctuations in grass production could hinder economic performance of livestock farms. A part of this thesis is then dedicated to forage production quantification by applying remote sensing techniques. A series of Landsat-5 TM images together with on-site data sampling over two field campaigns during summer 2008 and 2009 is used to quantify herbaceous resources in terms of biomass production. Two different models are applied. Firstly, a statistical model (multiple regression model) based on vegetation and humidity indexes' capacity to predict aboveground biomass. And, secondly, a physical model based on Monteith's equation (1972). According to it, aboveground biomass production is related to photosintetically active radiation (PAR) absorbed by vegetation and to efficiency in converting radiation into biomass (LUE). In both cases, best results are obtained when models are applied previously to first and second grass harvesting by farmers, which take place usually in early and late summer. The results obtained highlight the system's complexity and its high variability, year-on-year and within the same seasonal cycle. The thesis conclusions, referred to Pyrenees livestock breeding system's durability, are structured around three dimensions: social, economic and ecologic. Social reproducibility would be determined, as a last resort, by the capacity to generate well-being and quality of life. However, growing intensification and work overload act in the opposite direction, leading to a negative perception towards stockbreeding activities, both from within and from outside the sector. Social fabric and existence of collaboration and cooperation networks are likewise important, though the willingness to collaborate and cooperate is not really widespread. Concerning the economic dimension, next CAP reform (2013-2020) will be of great importance, since it could lead to an eventual reduction in subsidies. In turn, strategies for generating added value in situ run into too many difficulties, as it turns out to be the case of organic production. Natural resources renewal corresponds to the third dimension considered, the ecological one. Meadows and pastures are not only the basic grazing resource but also the product of grazing activity itself. Their conservation implies both a suitable way of management and the guarantee of access to land, thus avoiding abandonment processes.

Aquesta tesi doctoral se centra en la caracterització del poblament del final del Plistocè i els inicis de l'Holocè en la façana mediterrània peninsular a partir de l'estudi de la indústria lítica de diversos jaciments de les comarques del nord del País Valencià, i la seua comparació amb els conjunts coneguts de la vall de l'Ebre i la mediterrània Ibèrica. En els moments immediatament anteriors i posteriors a l'Holocè ens trobem amb uns grups humans que pateixen uns canvis industrials molt ràpids, sobretot si els comparem amb la resta de tecno-complexos del Paleolític superior. Aquests canvis continuaran amb les diverses tradicions regionals que es donen, almenys, des del final del Pleniglacial, però sempre aniran lligades als canvis globals que es produeixen en l'Europa occidental. A partir del 12500 BP, en aquesta àrea del continent es desenvolupen complexos industrials que es caracteritzaran pel creixement dels elements apuntats sobre lamineta (laminetes apuntades i puntes), es reduiran les dimensions d’alguns dels estris domèstics més habituals (gratadors), al mateix temps que s’assistirà a una gran disminució dels burins, paral•lela (i vinculada) al fort descens dels elements industrials sobre os i banya (sobretot aquesta segona). Aquestes característiques es reforçaran a mesura que ens apropem a l’Holocè, moment a partir del qual es desenvoluparan alguns complexos que afegiran a les seues panòplies industrials un cert nombre d’elements geomètrics de petites dimensions. És evident que els complexos industrials emprats en aquest lapse són un producte derivat del mateix Magdalenià, però no estan aïllats dels canvis que s’estan produint al nord dels Pirineus. La influència global es deixa notar en les característiques generals que acabem de veure, i per tant ja no pertanyen a aquell Magdalena superior. Tot i això, tampoc han patit uns canvis el suficientment forts com per a desvincular-los d’aquest complex, del que mantindran una bona part de la seua natura. És per això que preferim anomenar-los Epimagdalenians, per a evidenciar que en aquesta àrea hi ha un manteniment de bona part dels trets industrials magdalenians però amb l’afegit i desenvolupament de nous instruments per a unes noves circumstàncies (ecològiques i econòmiques). / The goal of this PhD thesis is the characterization of the late Pleistocene and early Holocene human occupation of the Mediterranean façade of the Iberian peninsula. This study in achieved through the analysis of the lithic industries recovered at several archaeological sites located on the northern part of the Valencian country. The results are then evaluated in the immediate context (the Ebro valley and the Mediterranean side of the Iberian peninsula) through a literature review. Immediately before and after the Holocene the human groups of this area experience very quick industrial changes, especially when compared with other Upper Palaeolithic techno-complexes. These changes persist with the regional traditions emerging, at least, since the end of Pleniglacial. Nevertheless they are always related to the more global changes occurring in Western Europe. From 12500 BP, this area of the continent developed industrial complexes characterized by an increase of the pointed bladelets, a decrease of the dimensions of some common items (end-scrapers), together with a large decrease of burins, parallel (and linked) to the decline of the bone industry. These features are reinforced as we move towards the Holocene. From this period other industrial complexes develop, introducing a small number of geometric elements. Clearly, the industrial complexes used during this period derived from the Magdalenian, but they are not isolated from the changes taking place at the north of the Pyrenees. The overall influence is evident in the general characteristics explained before, and therefore they no longer belong to that upper Magdalenian. However, These changes have not been significant enough to support a break between these two complexes, since some characteristics persist. This is why we prefer to name it Epimagdalenian, to evidence the maintenance of an important part of the Magdalenian features, but with the addition and development of new tools adapted to new ecological and economical circumstances.

El último conflicto militar de envergadura en el que se vió envuelta España ha sido poco estudiado hasta la fecha desde el ámbito académico. Esta tesis pretende cubrir algunos de los vacíos existentes en torno a dicha guerra, ofreciendo una visión alejada de las publicadas hasta la fecha, muy condicionadas por creencias políticas y personales. Asimismo, se intenta ampliar la visión de dicho conflicto, hasta la fecha reducido al enfrentamiento entre tropas españolas y guerrilleros de origen marroquí. Además, reflexiona sobre las causas subyacentes de dicho conflicto, relacionándolo con el contexto de la descolonización del Magreb y la situación política interna de Marruecos tras la obtención de su independencia. Dichos factores han sido largamente ignorados en la mayor parte de la bibliografía existente, así como los condicionantes de la actuación política norteamericana, otro punto que se trata en la presente tesis. Por último, se enlazarán las consecuencias del enfrentamiento con la política exterior de Marruecos tras la subida al trono de Hassan II. / The lastimportant military conflict involving Spanish troops hasn’t been studied in-depth until now from the academic field. This thesis aimsto cover some of the gapsin the literature about that war, providinga point of view distantfrom the ones that can be found in the current literature. Moreover, I intend to give a broad vision of the conflict, which untilnowhas been limited to the military clash between Spanish troops and Moroccan guerrillas. It’salso my aim tothink thoroughly abouttheunderlying causes of the conflict, by relating it to the decolonization of the Magreb context and the internal political situation of Morocco after its independence. These issues have been largely ignored in the literature, as well as the determining factors of the United States’ political action, another point being dealt within this thesis. Lastly, I linked the consequences of the struggletothe international policy of Morocco after King Hassan II ascended the throne.

L'objectiu de la tesi és intentar establir la base social que el règim franquista va trobar a Barcelona en establir-s'hi a partir del 26 de gener de 1939. Per a fer-ho, s'han cercat motius possibles d'adhesió al nou règim per part de diferents sectors socials. La font d'informació bàsica per aquest punt han estat els llibres de memòries, dels quals n'han estat consultats prop de 125, entre publicats i inèdits. Els motius d'adhesió o acomodació al nou règim que s'han trobat han estat els següents:1) L'anticatalanisme. Els plantejaments contraris no solament al catalanisme polític sinó també a un catalanisme sentimental, de costums i tradicions, van atreure els qui, vivint a Barcelona, se sentien incòmodes amb el nacionalisme. Pel contrari, van allunyar del règim sectors de població que, per altres motius, podria haver-se adaptat amb gust al franquisme.2) La religió. La possibilitat de recuperar els actes de culte i la vida social relacionada amb les parròquies va atreure sectors importants de les classes mitjanes.3) L'esperança. Les ganes d'oblidar la guerra i l'esperança en una millora de les condicions de vida van ser, en uns primers moments, un factor d'acolliment del franquisme. Però aviat aquestes esperances es van veure frustrades.4) El silenci. El control ferri sobre els mitjans de comunicació impedia la població obtenir informació de la realitat i la sotmetia a una constant propaganda a favor del nou règim.5) El record de la repressió republicana. Durant la guerra van ser executades 2.400 persones amb veïnatge a Barcelona. El record d'aquelles morts entre familiars i amics va ser un altre factor d'adhesió.6) Sobreviure. La por a perdre el lloc de treball obligava a acomodar-se a la nova situació si hom havia decidit quedar-se. Les depuracions van ser estrictes a l'Administració pública i més laxes a l'empresa privada.7) La por. El règim es va basar en un sistema policíac obsessionat pel control dels ciutadans. La delació va ser elevada "al prestigio de aviso patriótico". Adaptar-se esdevingué una necessitat vital.8) El possibilisme. L'intent de salvar alguna cosa de la personalitat catalana va portar a persones del món de la cultura a restar i, adaptant-se al nou règim, portar a terme discretes actuacions possibilistes.Com a pas previ a l'estudi d'aquestes actituds, en la tesi es fa una descripció física de la ciutat basada en documentació arxivística, bibliogràfica i de premsa. S'estudia de manera molt pormenoritzada la vida quotidiana dels homes i les dones "corrents" que es van quedar i no foren empresonats: el funcionament dels serveis bàsics (aigua, gas, electricitat, transports, ensenyament, sanitat, cultura...), les dificultats en l'aprovisionament de menjar, què feien en les estones d'oci, la situació de la premsa... / El objetivo de la tesis es intentar establecer la base social que el régimen franquista encontró en Barcelona al establecerse a partir del 26 de enero de 1939. Para hacerlo, se han buscado motivos posibles de adhesión al nuevo régimen por parte de diferentes sectores sociales. La fuente d'información básica para este punto han sido los libros de memorias, de los que se han consultado cerca de 125, entre publicados e inéditos. Los motivos de adhesión o acomodación al nuevo régimen que se han encontrado han sido los siguientes:1) El anticatalanismo. Los planteamientos contrarios no sólo al catalanismo político sino también a un catalanismo sentimental, de costumbres y tradiciones, atrajeron quienes, viviendo en Barcelona, se sentían incómodos con el nacionalismo. Por el contrario, alejaron del régimen sectores de población que, por otros motivos, podría haberse adaptado con gusto al franquismo.2) La religión. La posibilidad de recuperar los actos de culto y la vida social relacionada con las parroquias atrajo sectores importantes de las clases medias.3) La esperanza. Las ganas de olvidar la guerra y la esperanza en una mejora de las condiciones de vida fueron, en unos primeros momentos, un factor de aceptación del franquismo. Pero pronto estas esperanzas se vieron frustradas.4) El silencio. El control férreo sobre los medios de comunicación impedía a la población obtener información de la realidad y la sometía a una constante propaganda en favor del nuevo régimen.5) El recuerdo de la represión republicana. Durante la guerra fueron ejecutadas 2.400 personas con vecindad en Barcelona. El recuerdo de aquellos muertos entre familiares y amigos fue otro factor de adhesión.6) Sobrevivir. El miedo a perder el puesto de trabajo obligaba a acomodarse a la nueva situación si se había decidido no exiliarse. Las depuraciones fueron estrictas en la Administración pública y más laxas a la empresa privada.7) El miedo. El régimen se basó en un sistema policial obsesionado por el control de los ciudadanos. La delación fue elevada "al prestigio de aviso patriótico". Adaptarse se convirtió una necesidad vital.8) El posibilismo. El intento de salvar algo de la personalidad catalana llevó a personas del mundo de la cultura a quedarse y, adaptándose al nuevo régimen, llevar a cabo discretas actuaciones posibilistas.Como paso previo al estudio de estas actitudes, en la tesis se hace una descripción física de la ciudad basada en documentación archivística, bibliográfica y de prensa. Se estudia de manera muy pormenorizada la vida cotidiana de los hombres y las mujeres "corrientes" que se quedaron y no fueron encarcelados: el funcionamiento de los servicios básicos (agua, gas, electricidad, transportes, enseñanza, sanidad, cultura...), los apuros en el aprovisionamiento de comida, lo que hacían en los ratos de ocio, la situación de la prensa... / The social base that the Franco's regime found in Barcelona from 26 of January of 1939 is the aim of the thesis. To attain it, I have been searching possible adhesion motives to the new regime from different social sectors. The main source of information for this point has been autobiographic books, which 125 has been consulted, some published and some unpublished. The accommodation to the new regime have been found in the following reasons:1) Against catalanism: the contrary poses nor only to the politic catalanism and also to a sentimental catalanism, of habits and traditions, attracted who, living in Barcelona felt uncomfortable with the nacionalism. However, they spaced out from sectors regime ofpopulation that from others circumstances, could be adapted to the Franco's regime.2) The religion: the possibility to recover acts of cult and the social life related with parishes attrached important sectors of middle social class.3) The hope:the desire to forget the war and to hope to a better life conditions were, the firt moment, to welkom the new regime. But soon thoses expectations were frustated.4) The silence: the strict control on the media impeded the population to get any information about reality and subject to a constant publicity from the new regime.5) The recollection of a republican repression. During the war were executed 2.400 persons around Barcelona. The recollection of those deads between friends and familiars were another adhesion factor.6) Survive: the fear of loosing a job maded the obligation to repair into the new situation if had been decide to remain in Barcelona. the filters were strict to the public administration and less into the private companies.7) Fear: the regime was based in a policy sistem obsessed by controlling the citizen.the delation was increased "to the patriotic notice prestige" Being adapted was a vital need.8) The possibilism: the intention to save something from the catalan personality brought some people from the culture world , addapting themself into the new regime, carry out discreet performances.

La tesi Text i Tectònica, consta de tres parts. En la primera [capítol 1] s'ofereix un marc teòric sintètic sobre la necessitat de la concepció holística o globalitzant de la percepció de l’arquitectura com a necessitat de proposar un canvi cultural. La segona part [capítols 2 i 3] comprèn el desenvolupament de la recerca empírica realitzada mitjançant el mètode comparatiu especulatiu de l’obra escrita de Le Corbusier, en dos texts, Vers une Architecture (1923), i UNITÉ (1948). Els resultats que s'han obtingut s’han organitzat en conceptes arquitectònics, sota una estructura iconostàsica (en retaule) que el mateix Le Corbusier ja va preveure en aquell període . En la tercera part [capítol 4], es pretén validar l’estructura iconòstàsica de Le Corbusier com a mètode d’aprenentatge artístic o arquitectònic. La primera validació ve de la teoria del llenguatge, la segona de la teoria poètica, i l’última del camp filosòfic o també anomenat arquitectònica del pensament. Finalment, en el [capítol 5] l'autor fa una proposta concreta per endegar un procés global on les conclusions de la recerca i la metodologia validada d'acord amb el tema estudiat se’ns mostren com un bri d’aire d’aquesta possibilitat de percepció. / La tesis Text i Tectònica consta de tres partes. En la primera [capítulo 1] se ofrece un marco teórico sintético sobre la necesidad de la concepción holística o globalizante de la percepción de la arquitectura como necesidad de proponer un cambio cultural. La segunda parte [capítulos 2 y 3] comprende el desarrollo de la investigación empírica realizada mediante el método comparativo especulativo de la obra escrita de Le Corbusier, en dos textos, Vers une Architecture (1923), y UNITÉ (1948). Los resultados obtenidos se han organizado en conceptos arquitectónicos, bajo una estructura iconostàsica (en retablo) que el propio Le Corbusier ya previó en ese período. En la tercera parte [capítulo 4], se pretende validar la estructura iconòstàsica de Le Corbusier como método de aprendizaje artístico o arquitectónico. La primera validación viene de la teoría del lenguaje, la segunda de la teoría poética, y la última del campo filosófico o también llamado arquitectónica filosófica. Finalmente, en el [capítulo 5] el autor hace una propuesta concreta para iniciar un proceso global donde las conclusiones de la investigación y la metodología validada de acuerdo con el tema estudiado se nos muestran como un germen de cambio de esta posibilidad de percepción. / The thesis Text Tectonics consists of three parts. The first one [chapter 1] provides a synthetic theoretical framework about the need for the holistic or globalizing perception of architecture as necessary to propose a cultural change. The second part [chapters 2 & 3] includes the development of empirical research conducted by the comparative and speculative method of the written work of Le Corbusier, in two texts, Vers une Architecture (1923), and UNITE (1948). The results are organized into architectural concepts under an iconostasis structure (in altarpiece) that Le Corbusier foresaw himself in that period. In the third part [chapter 4], the main objective is to validate the structure of Le Corbusier iconostasis as an artistic or architectonic learning method. The first validation comes from the theory of language, the second of poetic theory, and the last one from philosophy, also known as architectonic philosophy. Finally in [chapter 5] the author makes a concrete proposal to launch a comprehensive global process where the conclusions of the research and the validated methodology according to the subject studied are shown as a seed of possibility of changing this perception

Esta investigación pretende analizar, desde un punto de vista histórico, el corpus literario de la novela colonial francesa entre 1870 y 1931. La primera parte es dedicada a las practicas culturales que se mueven alrededor de los libros y de la lectura, al mismo tiempo otorga atención al contexto histórico. Los primeros dos capítulos se centran alrededor de dos grandes actitudes: la tendencia francesa a comparar la experiencia africana con el mundo y la sociedad clásica y medieval europea y el arte de la denigración, es decir la costumbre de rebajar y quitar valor a las sociedades africanas. El tercer capitulo se centra en el discurso anticolonial. En ese apartado se evidencia como el anticolonialismo fue un hecho marginal. La cuarta sección es dedicada a los personajes de la novela colonial. El cazador, el soldado, el científico, el cura, el viajero y el publico funcionario son las principales figura de la novela que se han analizado. En el epilogo se examinan los vicios y las virtudes de ese tipo de literatura, su utilidad para la historia cultural de las representaciones. / The research analyzes, through a historical approach, the literary corpus of the colonial French novel between 1870 and 1931. The first part is dedicated to the cultural practices that revolve around books and reading, and tries to pay attention to the historical context. The first two chapters are focused on two large attitudes: the French tendency to compare the African experience with classical or medieval world and the art of denigration, namely the custom to degrade and remove value to the African societies. The third chapter focuses on all anti-colonial literary events. In this section we show how anti-colonialism was rather marginal. The fourth part is dedicated to the characters of the colonial novel: the hunter, the soldier, the scientist, the priest, the traveller, the civil servant, being the main figures of the novel, are the main subjects analysed. In the epilogue, vices and virtues of this type of literature are discussed, as well as its importance for the cultural history of representations.

Ce travail repose sur l’étude d’une compilation d’objets médiévaux (Ve-XVe siècles) portant tout type d’inscriptions, exposés dans les musées de la ville de Gérone aujourd’hui : au musée du Trésor de la Cathédrale, au musée d’Art diocésain, au musée d’Histoire des Juifs, au musée d’Histoire de la Ville et au musée archéologique. La proposition méthodologique part d’une perspective littéraire appliquée au contexte muséal, avec l’objet inscrit comme « texte matériel » et le lecteur traditionnel se muant en visiteur-lecteur. De même, on transposera le concept de paratexte de Gérard Genette dans le cadre des objets, avec un « péritexte muséal » et un « épitexte bibliographique ». Chaque inscription est donc étudiée dans son rapport aux autres éléments ou au contexte temporel de l’objet. Le corps de thèse est divisé en trois parties : en premier lieu, des rappels historiques préliminaires sur l’écrit au Moyen-âge et l’exposé des objectifs et méthodes de l’étude ; puis, l’analyse de chaque pièce inscrite avec des inscriptions inédites ou encore mystérieuses ; troisièmement, une analyse transversale mêlant divers courants (Communication, Muséologie, Analyse littéraire…) qui montre la multiplicité des formes de réception des objets inscrits, et l’importance de l’écrit autour de l’objet. Elle se termine par la transposition de notions du domaine de la publicité : les mêmes processus cognitifs identifiés dans les théories actuelles de marketing étant déjà à l’œuvre dans notre contexte médiéval, non dans une optique commerciale ici, mais d’adhésion à certaines valeurs. / El trabajo se asienta en el estudio de una recopilación de objetos del Medioevo (siglos V-XV) que llevan todo tipo de inscripciones, que están expuestos en los museos de la ciudad de Girona hoy en día: en el museo del Tesoro de la Catedral, en el museo de Arte diocesano, en el museo de Historia de los Judíos, en el museo de Historia de la Ciudad y en el museo arqueológico. La propuesta metodológica radica en una perspectiva literaria aplicada al contexto museal, con el objeto inscrito como «texto material» y el lector tradicional convertido en visitor-lector. También se propone transferir el concepto de paratexto de Gérard Genette al ámbito de los objetos, con «peritexto museal» y «epitexto bibliográfico». Cada inscripción se estudia en sus relaciones con los demás elementos o con el contexto temporal del objeto. La tesis está dividida en tres partes: primero, unas recapitulaciones históricas preliminares sobre la escritura en la Edad Media y la exposición de objetivos y métodos del estudio; luego, los análisis de cada pieza inscrita con inscripciones inéditas o aún misteriosas; y tercero un análisis transversal que va mezclando varias corrientes (Comunicación, Museología, Análisis literario…) y muestra la multiplicidad de formas de recepción de los objetos inscritos, y la importancia de lo escrito en torno al objeto. Se acaba con la transposición de nociones del campo de la publicidad: los mismos procesos cognitivos que se identifican en las teorías actuales de marketing ya estaban funcionando en nuestro contexto medieval, aquí no con perspectiva comercial sino apuntando a la adhesión a determinados valores. / El treball en si es fonamenta en l'estudi d'una recopilació d'objectes de l’edat mitjana (segles V-XV) per tant tot tipus d’inscripcions que estan exposades, avui en dia, en els diversos museus de la ciutat de Girona : al Museu del Tresor de la Catedral, al Museu d’Art Diocesà, al Museu d'Història dels Jueus, al Museu d'Història de la Ciutat i al Museu Arqueològic. La proposta metodológica arrenca d'una perspectiva literària aplicada al context museal, amb l’objecte inscrit com a «text material» i el lector tradicional convertit en visitant-lector. També es proposa aplicar el concepte de paratext de Gérard Genette a l'àmbit dels objectes, amb «peritext museal» i «epitext bibliogràfic». Cada inscripció s’estudia en les seves relacions amb els altres elements o amb el context temporal de l’objecte. La tesi està dividida en tres parts: la primera, on es recullen les recapitulacions preliminars sobre l'escriptura a l’Edat Mitjana i l'exposició dels objectius i mètodes de l'estudi; en la segona, es fa l'anàlisi de cada peça inscrita amb inscripcions inèdites o encara misterioses ; i la tercera, recull l'anàlisi transversal tenint en compte elements de diversos àmbits del coneixement (Comunicació, Museologia, Anàlisi literària...) i aquesta perspectiva permet mostrar la multiplicitat de formes de recepció dels objectes inscrits, i la importància de l'escriptura (o de l'escrit) al voltant de l'objecte. La tesi es tanca amb l'aplicació de nocions del camp de la publicitat: els mateixos processos cognitius identificats en les actuals teories del marketing ja eren vàlids pel nostre context medieval, no pas amb una base comercial, sinó per l'adhesió a determinats valors. / The work is based on the study of medieval objects bearing inscriptions (Vth-XVth centuries), recollected from Girona city museums where they are exhibited today: Treasure Museum of the Cathedral, Diocesan Art Museum, Jews History Museum, City History Museum, and Archeological Museum. The methodological purpose comes from a literary viewpoint applied to the museal framework, with epigraphic items viewed as “material text” converting the traditional figure of text reader into a visitor-reader. We also propose transposing the Gérard Genette’s paratext concept onto objects, with emergence of notions of “museal peritext” and “bibliographic epitext”. Each inscription is examined through connections with the other elements or with the temporal context of the object. The research was lead with museums archives files and bibliography from different frameworks as History and Philosophy of writing, Semiology, Semiotics, History and Catalan Art History. The thesis is divided into three parts: preliminary summary statement about writing in Middle Ages and the explanation of aims and methods of the study; then, the analysis of each piece with its inscription(s), some of which were unpublished or remain mysterious ; and at last a cross-sectional analysis, mixing various disciplinary areas (Communication studies, Museology, Literary analysis…), which shows multiplicity of receptions of epigraphic objects, and the importance of writing around them. It ends with transposing notions of advertising: the same cognitive processes identified in the current marketing theories were already at work in our medieval context, not with a commercial purpose here but in order to get adherence to values.

No description available.