S'ha dit freqüentment que l'Església ha jugat un paper fonamental en l'educació a l'Espanya contemporània; però pocs han sigut els estudis que s'hi han dedicat amb exhaustivitat, intentant estudiar la seva influència amb una anàlisi des de la base. Amb un esforç de síntesi i compilació de dades, la Tesi sistematitza i estudia tota l'activitat educativa de l'Església en el cas concret de la ciutat de Barcelona des del segle XVI fins l'actualitat. La Tesi proposa una aproximació als centres educatius religiosos de Barcelona des d'una perspectiva àmplia, considerant no només les escoles i els col·legis, sinó també els tallers, les sales d'asil, els orfanats, els hospitals infantils, els correccionals i les activitats educatives d'alguns monestirs. L'obra realitza un inventari de tots els centres d'ensenyament de l'Església a Barcelona, classificant-los en primer lloc pel gènere de la comunitat que regentava l'establiment educatiu -escoles de comunitats masculines i escoles de comunitats femenines-, i en segon lloc per barris. Així, s'obté una radiografia tant de les congregacions que es dedicaven a l'educació, com de la geografia local de l'ensenyament religiós. A més a més, la Tesi acaba amb una completa bibliografía i un Apèndix Estadístic complementari que sintetitza els materials treballats a la Tesi, classificant-los segons comunitats religioses, barris i ordre cronològic fundacional. Tot això complementat amb una visió d'àmbit estatal en l'educació i també en altres camps d'acció, per il·lustrar a grans trets el cas de Barcelona dins el conjunt de l'Estat. D'aquesta manera, a més d'explicar la importància de l'Església com a institució educativa durant tota l'Edat Moderna i Contemporània, s'aporta un llistat exhaustiu de centres educatius religiosos que exemplifica aquest paper clau a Barcelona des del segle XVI fins els nostres dies. / One has said frequently that the Catholic Church played a fundamental educational role in the education in the contemporary Spain; but few exhaustive studies have been dedicated, and trying to study its influence with a analysis from the base. With a effort of synthesis and compilation of information, the Thesis systematizes and studies all the educative activity of the church in the case of Barcelona from XVI century to the present time.The Thesis proposes an approach to the Catholic Church educational centers of Barcelona from a broad perspective, It does not only includes the schools and the colleges, but also the asylums, the orphanages, the infantile hospitals, the correctionals, and the educative activities of some monasteries.The work makes an inventory of all the education houses of the Catholic Church in Barcelona, classifying them in masculine and feminine communities, and secondly It classifies them in the city districts. Thus, we obtain a perspective as much of the communities dedicated to these tasks, like of the local geography of religious education.In addition, the Thesis ends with a complete bibliography and a complementary Statistical Appendix that synthesizes the materials worked, classifying them according to religious communities, districts, and chronologic order of foundation. Everything is complemented with a vision of Spanish scope in the education and also in other Catholic Church influence areas, in order in broaden strokes to illustrate the case of Barcelona in the set of the state.This way, besides explaining the importance of the Catholic Church like educational institution during all the Modern and Contemporary age, the Thesis presents an exhaustive listing of Catholic Church educative centers that exemplifies this one key paper in Barcelona from XVI century to the present time. KEYWORDS: Catholic Church, Religion, Education, School, College, Barcelona.

La merced es una institución jurídica situada tradicionalmente en una frontera entre la manifestación de la voluntad política del rey y la manifestación de su voluntad jurídica. Durante la Edad Moderna, a raíz de la construcción de una maquinaria burocrática caracterizada por el sistema de Consejos, la merced se articula en virtud de un procedimiento administrativo caracterizado por una regularización jurídica que la constituye como una forma de expresión, paralela y próxima a la administración de justicia, de la decisión del soberano. La merced es una vía de gobierno que además resultamente extremadamente útil para la defensa de los intereses políticos y religiosos de la Monarquía católica en su funcionamiento exterior. Este trabajo pretende analizar concretamente, además de la dimensión conceptual de la institución, los distintos aspectos del funcionamiento práctico de la merced, atendiendo a una naturaleza y a un problema concreto: la naturaleza fundamentalmente pecuniaria de las mercedes concedidas a los extranjeros, y el problema de la acogida de aquellos expatriados que buscan el amparo de la Monarquía católica por razones de distinto cariz, pero fundamentalmente religiosas, fundamentalmente en la primera mitad del siglo XVII. / “Merced”, favor is a juridical institution traditionally situated across from manifestation of the political authority of the King and his legal authority. During Modern Age, conformed the construction of a bureaucratic machine, it characterized by the “Consejos”, favor is articulated to a juridical regulation that constitutes it like a expression form, parallel and close to the administration of justice, according to the decision of sovereign. Favor is a government way that also is useful for the defense of political and religious interests of Catholic Monarchy in its foreign operating. This research expects to analyze specifically, as well the conceptual dimension of institution, various aspects of the practice operating of favor, following a nature and a concrete problem: nature especially pecuniary of favors conceded to foreigners, and the problem of the reception of those expatriates that seek the protection of Catholic Monarchy for different reasons, religious fundamentally, mainly in the first half of seventeenth century.

A les pàgines que segueixen trobareu l'estudi d'una obra d'un astrònom andalusí conegut per Ibn al-Samh, que va morir l'any 1035. L'obra és un tractat sobre l'ús de l'astrolabi, un instrument astrònomic basat en la projecció estereogràfica de l'esfera celest que fou teorizat pel savi Ptolomeu d'Alexandria i desenvolupat pels científics àrabs a Orient i a Occident. He preparat l'edició del text àrab, l'he traduït al català i he mirat de fer entenedor el seu contingut. Però això ha suposat un cert temps de treball previ i destaco aquí aquest fet perquè no és casual que aquesta tesi tracti sobre l'astrolabi, ni que sigui llegida avui a Barcelona. El seu orígen es troba al curs del Dr. Juli Samsó sobre Història de la Ciència a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquí vam començar a analitzar els textos sobre construcción i ús de l'astrolabi del Manuscrit 225 del "Scriptorium" de Ripoll, avui a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i d'altres textos hispànics sobre aquest instrument, en llengües llatina i romanç castellà, coneguts bé a la Marca Hispànica bé a Castella entre els segles X i XIII. Vam aprendre a valorar l'importància que tingué l'astrolabi i la seva divulgació amb el coneixement de la ciència àrab al món cristià medieval car era l'objecte de les primeres traduccions de textos científics de l'àrab al llatí que podem conèixer perquè es van conservar al Monestir de Ripoll. Fruit d'aquest treball va ésser la Memòria de llicenciatura que varem presentar junt amb el meu company, amic estimat, Ramón Martí. Va ser aleshores quan vaig començar a estudiar la llengua àrab i més endavant el Dr. Samsó em va suggerir l'interès de començar a llegir el tractat d'Ibn al-Samh, objectiu d'aquest estudi. Ja he dit abans que no és casual que aquesta tesi es llegeixi a Barcelona car aquesta ciutat és, a hores d'ara, la seu d'una escola d'historiadors de la ciència que inicià J.M. Millàs i que ha tingut continuïtat a l'entorn del Departament de Llengua Àrab i Islam de la Universitat de Barcelona. La Història de l'Astronomia ha estat un dels aspectes que ha rebut més atenció per part dels seus membres, de manera que hom disposa de molta bibliografia especialitzada sense la qual no hauria estat possible l'estudi que vaig proposar-me.

The aim of this thesis is to reveal the crucial importance of geometry in the work of medieval builders and artisans, and to evaluate its symbolic significance and its capacity for spreading knowledge. In order to do so, this study will focus on the lberian Peninsula. lt may seem a huge and heterogeneous field of research, but it also provides an interesting example of cultural exchange marked by the continued expansion of several new Christian kingdoms in the north and the permanent presence of the Muslim community. The mutual influence between these two ditferent social realities affected them greatly, and constitutes an exceptional case of exchange of wisdom between two divergent artistic traditions. The paper is structured into four blocks with three chapters each. The four blocks correspond to the most deciding factors in !he use of geometric designs in medieval architecture. These determinants are the defining characteristics of every geometric shape, the cultural group the building was addressed to, the artisan who made the motif, and the technical limitations. The first part presents the essential features and the origin of geometric symbols. To begin with, the most enduring geometric patterns in the peninsula are recognised, and some native symbols prior to the romanization that prevailed until the Middle Ages are identified. Then, the reuse of signs coming from foreign traditions are analysed in a material and also in a conceptual sense. Finally, a study about medieval number symbolism is applied to explain some geometric designs as the graphic expression of symbolic numbers. The second section presents two possibilities depending on the purpose of the geometric symbol. Firstly, the emblems of some medieval personages that had an impact on architecture are recognized and examined. The next two chapters study the root, the meaning and the objectives of the most important religious symbols in the Hispanic Muslim and the Christian architecture respectively. The third block explores the attitude of medieval artists towards the geometric designs. This topic is clarified by the consideration of three different circumstances. Firstly, the ornamentation of some medieval buildings prove the existence of masons with a great sensitivity towards the geometric patterns , who were able to create very original iconographic programs. Secondly, there were an extensive use of geometric designs to create identity signs among craftsmen and masons. Thirdly, a wide diversity of individuals spontaneously engraved geometric graffiti, some of which have been preserved until nowadays. The last three chapters are devoted to the influence of technique in the production of geometric symbols. They observe the patterns originated almost as a result of the craftwork itself, the close attachment of some motifs to a specific architectural element, and the transformation processes of the geometric designs that arose as a consequence of technical, stylistic and cultural alterations. / L’objectiu principal d’aquesta tesi radica en posar de manifest l’ús conscient i necessari de la geometria per part dels constructors i artesans medievals, així com la rellevància del seu contingut simbòlic i la seva capacitat de transmetre coneixement. Per fer-ho, s’ha considerat com a àmbit d’estudi el conjunt de la península Ibèrica durant l’edat mitjana. Es tracta d’un marc vast i molt heterogeni, però constitueix un cas únic de transvasament de saber entre tradicions constructives de procedència i característiques molt desiguals. La formació de nous regnes cristians en expansió permanent i la presència contundent de la comunitat islàmica van definir l’evolució de realitats culturals molt diverses, marcades per les superposicions i les contaminacions mútues. La investigació s’estructura al voltant dels factors més determinants en la utilització de les figures geomètriques a l’arquitectura medieval, és a dir, les característiques del propi traçat geomètric, el destinatari de l’edificació, l’artesà o mestre d’obres que executava el motiu, i els condicionants tècnics en cada cas. Cadascun d’aquests temes es desenvolupa a partir de tres casos concrets, de manera que el text s’organitza en quatre blocs de tres capítols. A la primera part es posa èmfasi en els propis traçats geomètrics, i principalment en la seva procedència. Per una part es reconeixen les geometries més persistents a la península i s’estableix l’existència de símbols indígenes de cronologia anterior a la romanització que van perviure almenys fins a l’alta edat mitjana. Al següent capítol s’analitzen els processos de reutilització de signes adoptats de tradicions foranes, tant a nivell material com conceptual. Per últim, es presenta un petit estudi de simbologia numèrica medieval i s’observa la geometria en tant que expressió gràfica dels nombres. La segona secció presenta dos aspectes molt diferents, en funció de si la geometria ve definida per l’impulsor de l’obra a nivell personal o per la comunitat que n’esdevè usuària. Primerament es distingueix i s’examina un recull d’emblemes de caire geomètric d’alguns personatges medievals que van transcendir a l’arquitectura. En segon lloc, s’analitza la provinença, el significat i la funció dels principals símbols geomètrics associats a l’arquitectura hispanomusulmana per un costat i a la cristiana per un altre. Al tercer bloc s’explora l’actitud de qui realitza el traçat envers les figures geomètriques. Per fer-ho, s’analitzen tres casos: els mestres d’obres amb una sensibilitat especial pel repertori geomètric que van ser capaços d’elaborar programes iconogràfics originals i únics a algunes de les seves edificacions, els signes identitaris dels artesans i en particular les marques de picapedrer, i els grafits gravats de manera espontània i més o menys casual per gran varietat d’individus. Els tres últims capítols observen la incidència del suport material en la formalització dels diferents símbols geomètrics. Principalment, s’aprofundeix en la immediatesa amb què certs traçats sorgeixen del propi treball del material, en la forta vinculació entre certes figures i un element arquitectònic determinat, i en les transformacions que pateixen els traçats geomètrics per tal d’adaptar-se a les diferents circumstàncies tècniques, estilístiques i culturals.

La tesi posa de relleu, analitza i harmonitza tres nocions bàsiques: Paisatges històrics, Patrimoni i Didàctica. Conceptes que organitzen l'estudi en tres gran àrees o blocs temàtics vertebrats per un mateix fil conductor, per la cultura de l'aigua. El subjecte concret d'estudi històric/paisatgístic, patrimonial/cultural, i també educatiu/formatiu, són les hortes i les séquies del Tribunal de les Aigües de València, és a dir l'Horta de València, sobre les quals es fa una caracterització, una anàlisi i una descripció força detallada. La tesi incideix en primer lloc sobre els espais que conformen les hortes històriques de la Vega de València i la seua caracterització com a paisatges culturals; un segon bloc temàtic es destina a perfilar i delimitar el patrimoni cultural material i immaterial que se'n deriva, de la construcció, l'ús i el funcionament secular de les séquies; i una altra part afronta la didàctica i els recursos procedimentals que es poden inferir dels referits paisatges culturals en el procés d'ensenyament/aprenentatge de les Ciències Socials en l'educació reglada. El treball formula doncs propostes metodològiques generalitzables per a l'estudi d'espais similars a tota l'àrea mediterrània. A més, planteja mesures concretes i extensibles per a la protecció i la recuperació dels elements més significatius d'este patrimoni cultural. I finalment perfila els valors i les potencialitats que l'educació patrimonial pot oferir com a recurs didàctic en l'ensenyament.

Cotutela Universitat Politècnica de Catalunya i Université Lumière - Lyon 2 / "Consumption", a major concern of the late 19th century, was still a disease associated with misery in the collective imagination of the early 20th century. The present dissertation focuses on consumption in the Barcelonian social space of the 1930s: it seeks to circumscribe the multiple meanings of tuberculosis which emerge from medical discourse as well as from the patients' experience. The discovery of the Koch bacillus in 1882 entailed a redefinition of the fight against tuberculosis, as the bacillus came to be seen as the single cause of the disease. Since priority was given to the eradication of the contagious agent, tuberculosis was more than before associated with dust, unsanitary and crowded environments . From 1929 to 1936, the Catalan authorities in Barcelona concentrated on preventive action, which consisted in the extirpation of the Koch bacillus from housing in some a reas that were precisely identified. Besides the analysis of tuberculosis as a homogeneous social construct, the present dissertation takes the patients' points of view into account. Tuberculosis is a social disease that characterises a group of individuals and isolates them from the rest of society. A focus on individuals who were treated in a network of free dispensaries, hospitals and sanatoriums helps us understand their position in the social landscape of Barcelona at that time : prior to being diagnosed with tuberculosis, the patients had been working and were often marginally integrated to the city's life without being altogether socially isolated. Contracting the disease is what downgraded them to the category of medically treated paupers. More than a common status though, tuberculosis was a personal experience for the individuals struggling against the disease and getting cured. The latter's clinical files provide a bottom -up perspective on medical institutions and on the logics of modern medical discourse. The patients' individual trajectories in the capital of Catalonia further blur the unified and homogeneous reference to tuberculosis, as they give priority to personal concerns over health requirements and over the absolute necessity of the fight against the bacillus, thus revealing diverging contemporary understandings of the fight against tuberculosis . / La antes denominada tisis pulmonar, enfermedad social por excelencia del siglo XIX, sigue siendo, aun en el siglo XX, empreñada de un fuerte imaginario común asociado a la miseria social. Esa tesis doctoral pretende analizar la inscripción de esta enfermedad en el espacio social barcelonés de los años 1930 y con este fin toma en cuenta las múltiples acepciones de la tuberculosis , entremezclando discursos de los médicos y vivencias de los pacientes. Con el descubrimiento del bacilo de Koch en 1882, el microbio se convierte en la única causa de la enfermedad lo cual supone una redefinición de la lucha antituberculosa, ahora directamente orientada hacia la eliminación del agente contagioso. Aun más que antes, la tuberculosis es entonces asociada al rincón polvoriento, al ambiente insalubre y el hacinamiento. En Barcelona entre 1929 y 1936 las autoridades catalanas se concentran en el establecimiento de una lucha preventiva que aspira a extirpar el germen de ciertas viviendas precisamente identificadas en la ciudad. La tuberculosis también es una enfermedad social que caracteriza a un grupo de individuos aislándolo del resto de la sociedad. Además de una reflexión sobre la construcción social de una categoría homogénea alrededor del denominador común que constituye el microbio, esa tesis tiene como objetivo realzar la realidad vivida por los individuos enfermos curados en los dispensarios, hospitales y sanatorios gratuitos, así como entender sus maneras de desenvolverse en el panorama social barcelonés en esa época. Asi aparece que los tuberculosos suelen ser unos activos con una posición social precaria, vinculada a una menor integración en la ciudad, sin ser por lo tanto completamente aislados socialmente. Es la declaración de la enfermedad la que les hace "bascular" en un grupo de excluidos sociales asumidos como tales por las autoridades médicas. Pero, más que un identificador común, la tuberculosis es sobre todo una vivencia personal. El enfermo es un actor esencial de su enfermedad tanto como de su curación, y su recorrido muestra una práctica de la lucha que permite redefinir desde abajo las estructuras asistenciales y la lógica médica moderna tal como es evocada en los discursos . Por fin, los recorridos individuales de enfermos en Barcelona nublan sobre todo la percepción de una categoría unificada y homogénea, realzando las preocupaciones personales que se sobreponen a la exigencia de salud, o a la absoluta necesidad de prevenirse frente al germen, dejando ver visiones discrepantes de la lucha contra la enfermedad.

No description available.

Esta tesis doctoral profundiza en el testimonio literario escrito por Max Aub sobre su experiencia en los campos de concentración de Francia entre 1940 y 1942 como modelo de memoria de una experiencia histórica concreta de significación universal e intercultural plasmada a través de la literatura, y para ello acude a los planteamientos de la Literatura Comparada y la tradición de la literatura concentracionaria, pero en un marco particular como es el exilio republicano español como experiencia que se encuentra en la base de este testimonio.El énfasis de su metodología es en la escritura, yendo de la experiencia a su configuración, explorando las estrategias discursivas de la ficción movilizadas por esta literatura. Parte de su carácter testimonial como narración de unos hechos reales vividos por el propio sujeto-histórico que los relata. Por esta razón, esta aproximación desborda los límites de un estudio literario en sentido estricto, al reconocer las implicaciones sociales y morales de una literatura que presenta acontecimientos históricos con una marcada carga ética, por caracterizarlos la injusticia y la violencia. Las aportaciones de este estudio son tanto a la biografía de Max Aub como a su obra. La experiencia de Max Aub en Francia es el único periodo de su vida que aún tiene puntos por concretar y ampliar, y nos consta que de hecho es el objeto de estudio de diferentes investigadores en un esfuerzo colectivo por desvelarlo. Aunque este no sea el objeto de un estudio de orientación literaria, aporta algunas conclusiones y orientaciones para la puntualización de algunas fechas erróneas en la literatura existente gracias a la consulta directa y contrastada de los apuntes originales del autor y las primeras copias mecanografiadas de sus diarios completos. Asimismo, desvela nuevos datos sobre la experiencia de Aub en los campos con el descubrimiento de diferentes textos sin intenciones literarias escritos por el autor al llegar a México, algunos para sus intervenciones en diferentes actos contra el terror nazifascista.En segundo lugar, recupera algunos testimonios literarios sobre los campos de concentración que permanecían inéditos entre los manuscritos del "Archivo Max" Aub de la Biblioteca Cosío Villegas del Colegio de México, en México DF, como es el caso de "La guerra es lo mejor", "Realidad del sueño", y "Entremés de Djelfa", y otros aparecidos en publicaciones periódicas pero desconocidos para la crítica hasta hoy. Otra de las aportaciones fundamentales ha sido la comparación con testimonios interculturales.

Aquesta Tesi Doctoral explora la relació existent entre els patrons d’assentament / mobilitat de les societats prehistòriques y la intensitat de reducció de les eines lítiques observada als conjunts arqueològics. Per dur a terme aquesta feina es desenvolupa una nova metodologia d’anàlisi que permet estimar amb fiabilitat el volum perdut per les eines com a conseqüència del revifat. Igualment s’avalua la incidència real de la reducció en els conjunts arqueològics amb la finalitat d’enfortir la fiabilitat de les observacions realitzades. Finalment es proposa un tractament específic de les dades basat en anàlisis de distribució de Weibull i en la comparació dels perfils de supervivència obtinguts per als diferents nivells arqueològics. Aquesta metodologia s’aplica als conjunts lítics de 15 nivells arqueològics del Paleolític superior final procedents del jaciments del Molí del Salt, La Cativera, la Cova de les Borres, la Balma de la Vall i la Cova de la Guineu. Aquesta proposta permet identificar diferencies significatives en la durada o intensitat de les diferents ocupacions que no es feien evidents mitjançant aproximacions tecno-tipològiques. El desenvolupament del treball permet definir que tres variables com l’abundància de matèria primera a l’entorn, a mobilitat, i l’organització de la tecnologia estan correlacionades de manera intrínseca, y son dependents les unes de les altres. Qualsevol variació en una d’elles afecta de manera visible a la resta. / En esta tesis doctoral se aborda la relación existente entre los patrones de asentamiento / movilidad de las sociedades prehistóricas y la intensidad de reducción de las herramientas líticas observada en los conjuntos arqueológicos. Para llevar a cabo este trabajo se desarrolla una nueva metodología de análisis que permite estimar con fiabilidad el volumen perdido por las herramientas como consecuencia del reavivado. Igualmente se evalúa la incidencia real de la reducción en los conjuntos arqueológicos de cara a fortalecer la fiabilidad de las estimaciones realizadas. Finalmente se propone un tratamiento específico de los datos que se ha basado en los análisis de distribución de Weibull y la comparación de los perfiles de supervivencia obtenidos para los diferentes conjuntos arqueológicos. Esta metodología se aplica a los conjuntos líticos de 15 niveles arqueológicos del Paleolítico superior final procedentes de los yacimientos del Molí del Salt, La Cativera, Cova de les Borres, Balma de la Vall y Cova de la Guineu. Esta propuesta permite identificar diferencias significativas en la duración o intensidad de las diferentes ocupaciones que no eran evidentes a partir de observaciones tecno-tipológicas. El desarrollo del trabajo permite definir que tres variables como la abundancia de materia prima en el entorno, la movilidad, y la organización de la tecnología están correlacionadas intrínsecamente y son dependientes las unas de las otras. Cualquier variación en alguna de ellas afecta de manera visible al resto. / This PhD explores the relationship between prehistoric occupation / mobility patterns and the tool reduction intensity observed in the archaeological assemblages. To do this, a new methodology is developed in order to accurately estimate de tool’s volume loss as a consequence of edge resharpening. The real incidence of reduction in the archaeological assemblages is directly evaluated in order to increase the reliability of the obtained estimations. Finally, we propose a specific data processing based on Weibull distribution analysis and the comparison of the survival profiles displayed by the archaeological associations. Our methodology is applied to 15 Late Upper Paleolithic lithic assemblages from the sites of Molí del Salt, La Cativera, Cova de les Borres, Balma de la Vall i Cova de la Guineu. This proposal allows to identify significant differences in the time and intensity of the prehistoric occupations that were not observed by the techno-typological approaches. The work’s development allows to define a correlation between raw material abundance, mobility patterns, and technological organization. The three variables are interdependent and variations in one of them affects the others.

La tesis doctoral titulada, Vida cotidiana en la industria textil algodonera catalana bajo el franquismo: El caso de Roca Umbert S.A. en Granollers, 1956-1966, pretende contribuir a la salvaguarda de una de las principales piezas del patrimonio industrial catalán, la centenaria fábrica textil algodonera de la familia Roca Umbert en Granollers, Barcelona. Para ello se recupera el patrimonio inmaterial, constituido por los testimonios orales de una muestra representativa de sus empleados de diferentes géneros, generaciones, orígenes y categorías profesionales. Posteriormente esta documentación se contrasta con documentos escritos, buena parte de los cuales proceden del archivo empresarial, pero también de la prensa de la época y de la historiografía. La factoría ocupó una media de 1.000 personas en el decenio estudiado. Estas personas bajo el liderazgo de los empresarios produjeron metros de tela con los cuales más tarde se confeccionarían uniformes, ropa de mujer, de hombre y para el hogar. Como la empresa era de las pocas que realizaba el proceso integral del algodón estuvo en el grupo de cabeza del sector. A la vez que junto a otras factorías textiles de la localidad alimentaba un amplio tejido industrial. El análisis riguroso de la documentación recopilada permite la reconstrucción de las condiciones laborales y de vida de los trabajadores; además de sus mentalidades en el contexto de unos años llenos de cambios socio-económicos bajo el régimen franquista. Una dictadura que a partir de 1959 deja el capitalismo corporativista y adopta el liberalismo económico. Dicho cambio favoreció la modernización de España y favoreció su convergencia con el resto de Europa Occidental. En ese proceso los Estados Unidos jugaron un papel clave. A cambio de obtener otro aliado para la Guerra Fría aportaron al régimen la ayuda necesaria para estabilizar su balanza comercial. A la vez que los técnicos estadounidenses asesoraron a las empresas españolas para que se adaptaran a la economía de mercado. Les pareció imprescindible aumentar la capacidad productiva mediante la aplicación del taylorismo y de Convenios Colectivos. El incremento de la productividad implicó una mejora en las condiciones de vida de los empleados de Roca Umbert. Sin embargo la empresa pasó de ser el lugar donde aprender un oficio y conseguir un empleo para toda la vida a ser la puerta de acceso a un empleo precario. La empresa continuó siendo competitiva porque era capaz de producir más con empleados no cualificados y por tanto más baratos. El régimen garantizaba a la Compañía una parte del mercado español en exclusiva. Al caer la dictadura en 1977 la empresa se reestructuraría pero estaba carente del capital humano necesario para evitar la decadencia y el cierre. Roca Umbert como otras grandes firmas catalanas del sector tuvo la capacidad suficiente para asegurarse el reclutamiento de mano de obra femenina a cambio de un salario bajo y su fidelización mediante una serie de dispositivos paternalistas: una guardería, un aula de costura, un economato y el uso del favor como moneda de cambio. El pacto fue aceptado por las mujeres, que constituían la mayor parte de la plantilla, porqué su salario era necesario para mantener a sus familias y el trabajo en el sector textil era uno de los pocos que la legislación laboral les permitía hacer tras el matrimonio. La investigación hace evidente como la jerarquía empresarial y el estado favorecieron la discriminación de la mujer para aumentar al máximo el margen de beneficios. En las páginas siguientes podrán comprobar cómo el día a día en Roca Umbert SA no es un caso aislado, sino una muestra de la vida cotidiana condicionada por trabajar en el sector textil catalán durante el franquismo. / Roca Umbert Co. was for many years the leading industrial company in Granollers. Today the former industrial complex is reused by Roca Umbert Arts Factory as a space for artistic creation open to the city. This important historical, but still is largely unknown. This thesis is a journey through the history of the company, the production processes and technological changes and labor and social occurred depending on economic dynamics; from the research with the business archive other historical studies and the interviews with former employees, a group of people very diverse. The first objective is preserving the intangible heritage of this emblematic company in Granollers, Barcelona, Spain.