The starting point of this dissertation is the realization of two facts. On one side, the need of methodologies to develop the research around social aspects of Sustainable Development (SD). Social aspects have been usually underestimated in favour of technical and environmental ones, though being equally (or even more) decisive (Folch, 2005). The second fact is the emergence of a research field focused on the interplay among structure and dynamics, observed in many complex systems (called by some authors “Science of Networks” (Barabási, 2002)). Within this new field, works dealing with social systems have stood out because of their quantity and relevance. Taking into account this scenario, the objective of this dissertation is to highlight the potentialities of applying tools, concepts and methodologies normally found in the “Science of the Networks” to the analysis of certain social aspects of SD (paying special attention to those ones related to social organization). In order to reach this goal, a succession of steps have been followed: Highlighting the role of social aspects in general and the social organization in particular in SD; Pointing out how the concepts and the methodological tools borrowed from “The Science of Networks” can contribute to the analysis of this aspects; and presenting particular examples of application. Development Among all the available approaches to the SD concept, we have centred on the one that describes the Society and Nature as two interdependent adaptive systems (Antequera et al., 2005), and the different development strategies as interaction mechanisms and flows between them (Jiménez, 2000). Note that, from this viewpoint, it makes sense to analyze how the social organization (seen as an expression of social system’s internal complexity) can condition these interactions between Society and Nature. Regarding the application of the “Science of Networks” to the study of social aspects of SD, we notice two application perspectives: Concepts and tools. From the conceptual viewpoint, certain ideas proposed in the ‘social’ literature about SD (such as the Development at a Human Scale by Max-Neef (1998), or the importance of organization’s size for development (Schumacher, 1973)), can be developed by applying approaches borrowed from the “Science of Networks” (for example, studying the interplay between structure and dynamics at different topological scales). On the other side, certain modelling techniques applied to complex networks can enrich the applications for decision-support and scenarios forecast, which are usually applied in SD research. This enhancement can be especially useful when dealing with highly heterogeneous populations (since the usual homogeneous approaches, based on the mean field, are not adequate in these cases). Finally, the last part of the dissertation presents three concrete examples of application. These works are interesting within the scope of the thesis in a twofold way. First, they are focused on the study of three social processes related to SD: Human cooperation, the resilience of local and regional economic systems, and social cohesion. Second, they provide examples of application of tools from the “Science of networks”, from the reproduction by means of quantitative models of qualitative scenarios presented in previous works, to the development of completely new models combining Game Theory and empirical social networks. Conclusions and extensions Summarizing, this thesis highlights social and organizational aspects of SD, and presents some possibilities of application to study this issue of concepts and methodologies borrowed from the “Science of Networks”. This work could be further developed by increasing the number of application fields (including, for instance, the influence of the social structure over processes of diffusion of ideas and values related with the SD). Another line of development would be the integration of a higher number of tools coming from the “Science of Networks” taking into account its current state of high productivity and continuous presentation of new methodological possibilities. / Aquesta tesi esta motivada per la constatació de dos fets. D’una banda, la necessitat de metodologies per aprofundir en la recerca dels aspectes socials del DS (tradicionalment menystinguts en benefici d’altres de caire tècnic i ambiental, tot i ser tant o més importants (Folch, 2005)). De l’altra, l’emergència d'un camp de recerca centrat en la interacció entre estructura i dinàmica en diferents tipus de sistemes complexes (la 'Ciència de xarxes' (Barabási, 2002)), en el que destaquen els treballs aplicats a sistemes socials. Partint d’aquest escenari, la tesi pretén posar de manifest les possibilitats d'aplicar les eines, conceptes i metodologies pròpies de la 'Ciència de xarxes' a l'estudi de diferents aspectes socials del DS (especialment aquells relacionats amb l’organització social). Els passos seguits per a fer-ho són: Destacar el paper dels aspectes socials en general i de l’organització social en particular en el DS; Argumentar la utilitat d'aplicar els conceptes i eines metodològiques pròpies de la 'Ciència de xarxes' a l’estudis d’aquests aspectes; i presentar exemples concrets d’aquesta aplicació. Desenvolupament De les diferents aproximacions al concepte de DS existents, ens hem fixat en aquella que veu la Societat i la Natura com a dos sistemes adaptatius interdependents (Antequera et al., 2005), i les diferents formes de desenvolupament com a conjunts de mecanismes d’interacció i fluxos entre ells (Jiménez, 2000). Des d’aquesta perspectiva, és raonable valorar de quina manera l’organització social (vista com una expressió de la complexitat intrínseca del sistema social) pot condicionar aquestes interaccions Societat-Natura. Respecte a l’aplicació dels conceptes i eines metodològiques de la 'Ciència de xarxes' a l’estudis dels aspectes socials del DS. Des del punt de vista conceptual, es poden fer servir plantejaments propis de la 'Ciència de xarxes' (estudiar les interaccions entre estructura i dinàmica a diferents escales topològiques, per exemple) per aprofundir en idees de la literatura de caire 'social' sobre DS (com el Desenvolupament a Escala Humana de Max-Neef (1998), o la importància del tamany de les organitzacions (Schumacher, 1973)). D'altra banda, les eines que es fan servir habitualment a la ‘Ciencia de Xarxes’ poden complementar les aplicacions de suport a la presa de decisions o plantejament d’escenaris, especialment en casos en els que la heterogeneïtat dels individus pugui ser significativa (poblacions reduïdes, per exemple). Finalment, la darrera part de la tesi inclou tres exemples concrets d'aplicació. Aquests treballs tenen un doble interès des del punt de vista d'aquesta tesi. D'una banda es centren en l'estudi de processos socials relacionats amb el DS: La cooperació, la resiliència dels sistemes econòmics locals i regionals a canvis en les condicions del seu entorn socio-econòmic, i la cohesió social. De l'altra, il•lustren diferents maneres d'aplicar les eines de la ‘Ciencia de Xarxes’, que van des de la reproducció mitjançant models quantitatius d'escenaris plantejats qualitativament en treballs anteriors, a la construcció de models nous fent servir recursos de Teoria de jocs i xarxes socials reals (construïdes rastrejant l'activitat relacional entre individus). Conclusions i extensions En resum, en aquesta tesi es destaquen els aspectes socials en general i organitzatius en particular del DS, i es presenten algunes de les possibilitats d'aplicar els conceptes i metodologies de la ‘Ciencia de Xarxes’ a l'estudi d'aquesta qüestió. El treball presentat es podria desenvolupar ampliant el ventall de camps d'aplicació abordats (incloent, per exemple, la influència de l'estructura social en els processos de difusió d'idees i valors, i la seva relació amb el necessari canvi de paradigma cap al DS). També es podrien incorporar noves eines de la 'Ciència de Xarxes' a la recerca en DS, ja que aquest camp està en un moment de gran productivitat i continua presentació de noves possibilitats metodològiques.

Aquesta recerca pretén descriure els models explicatius al voltant del fenomen de la mobilitat urbana a Andorra per tal de tenir dades que puguin orientar el disseny d’activitats educatives que abordin la mobilitat des de l’educació ambiental. Per a fer-ho, focalitza en un cas concret: un grup d’alumnes de primer curs de segon cicle de Segona Ensenyança d’Andorra. Com a referents teòrics, la recerca se situa dins el corrent de l’educació ambiental des de la complexitat, entenent que aquesta pot ser una oportunitat per abordar la situació de crisi global. S’assumeix que el marc de la complexitat pot ajudar a enriquir els plantejaments teòrics i metodològics de l’educació ambiental, des de dues perspectives: per una banda, oferint un marc per aproximar-se als fenòmens del món des de les interaccions, el dinamisme i l’articulació escalar, on prenen rellevància la definició de sistemes. Per altra banda, la complexitat ofereix un marc per entendre l’ensenyament-aprenentatge com a processos de construcció reconstrucció dinàmica de models explicatius que orienten la interpretació, la intervenció i la participació al món. Des d’aquest plantejament, la recerca descriu les característiques dels models explicatius sobre mobilitat d’un grup d’alumnes. La mobilitat s’entén com un fenomen complex que emergeix de la interacció entre persones, societat i medi i esdevé un repte fonamental per avançar cap a la construcció de societats més sostenibles, en els contextos urbans en general i a Andorra en concret. En l’anàlisi de dades, la recerca s’aproxima als models explicatius de l’alumnat des de dues perspectives: des d’una visió temàtica de la mobilitat i des d’una visió complexa; mitjançant la utilització de xarxes sistèmiques. Per tal de posar en relació ambdues aproximacions, es construeixen representacions dels models explicatius de l’alumnat integrant la visió temàtica i la complexa, mitjançant una adaptació pròpia dels mapes de Thagard. El procés d’anàlisi culmina amb la construcció de perfils d’alumnes segons les característiques dels seus models explicatius sobre mobilitat. Els resultats mostren 3 perfils d’alumnes que se situen en un gradient que va de menys a més complex segons la presència de les dimensions temporal, escalar i de l’acció en els seus models explicatius. En el conjunt del cas estudiat, la majoria d’alumnes pertanyen a un perfil que mostra un model explicatiu sobre mobilitat mitjanament complex, en el qual dues de les tres dimensions considerades tenen una presència baixa o mitjana. La recerca conclou que el diàleg entre la visió temàtica i la complexa pot ser una eina per enriquir els models explicatius sobre mobilitat, ja que ambdues perspectives aporten plantejament diferents però complementaris sobre el fenomen. La visió temàtica aporta informació detallada sobre els estats en un moment determinat que permet aprofundir i precisar les entitats i les característiques relacionades amb les persones que es desplacen, els mitjans que utilitzen i el context per on desplacen. En canvi, la visió complexa aporta una perspectiva que integra les persones, els mitjans i el context en un escenari obert, dinàmic i escalar, que assumeix l’atzar i la indeterminació. Des d’aquesta perspectiva, es proposen orientacions didàctiques encaminades a fer evolucionar els models inicials de l’alumnat cap a models que, sense renunciar a la perspectiva temàtica, incorporin la visió complexa, reforçant la dimensió temporal, escalar i de l’acció. Aquestes orientacions didàctiques es basen en un mapa obert de continguts emergents del diàleg entre la visió temàtica i la complexa, i en la definició d’itineraris de continguts per a treballar la mobilitat segons cada perfil d’alumnes. / This research seeks to describe the explicative models regarding the phenomenon of urban mobility in Andorra in order to obtain data that could guide the design of educational activities dealing with mobility as part of environmental education. To do so, it focuses on a specific case: a 14-15 years old high school students group from Andorra. As a theoretical reference, the research forms part of the trend of environmental education from the perspective of complexity, on the understanding that this could be an opportunity to deal with the global situation of crisis. It is assumed that the complexity framework may help enrich the theoretical and methodological approaches of environmental education, from two perspectives: on the one hand, offering a framework in which to approach the phenomena of the world through interactions, dynamics and scalar articulation, where the definition of systems is relevant. On the other hand, complexity offers a framework for understanding teaching and learning as dynamic processes of the construction and reconstruction of explicative models that guide interpretation of and intervention and participation in the world. From this approach, the research describes the characteristics of the explicative models of the mobility of a group of pupils. Mobility is understood to be a complex phenomenon that emerges from interaction between people, society and the environment and which has become a fundamental challenge for progressing towards the construction of more sustainable societies in urban contexts in general and in Andorra specifically. In the data analysis, the research approaches the explicative models of the pupils from two perspectives: on the one hand, a thematic view of mobility and on the other a complex view; through the use of systemic networks. In order to relate both approaches, representations are constructed of the explicative models of the pupils that integrate the thematic and the complex views, through our own adaptation of Thagard’s maps. The analysis process culminates with the construction of student profiles in accordance with the characteristics of their explicative models of mobility. The results show three profiles of pupil that are positioned on a gradient from least to most complex in accordance with the presence of the temporal, scalar and action dimensions in their explicative models. For the whole of the case study, most pupils belong to a profile demonstrating an explicative model of mobility of medium complexity, in which two of the three dimensions considered are of low or medium presence. The research concludes that the dialogue between the thematic and complex views could be an instrument for enriching explicative models of mobility, as both perspectives provide different but complementary approaches with regard to the phenomenon. The thematic view provides detailed information about the states at a certain moment that makes it possible to examine in more depth and more accurately define the entities and characteristics related with people when they move, the means they use and the context in which they move. Meanwhile, the complex view provides a perspective that integrates people, means and context in an open, dynamic and scalar scenario, which assumes randomness and indecisiveness. From this perspective, didactic guidelines are proposed that are designed to develop the pupils’ initial models into models that, without renouncing the thematic view, incorporate the complex view, thus reinforcing the temporal, scalar and action dimensions. These didactic guidelines are based on an open map of content emerging from the dialogue between the thematic and complex views, and on the definition of content itineraries for working on mobility in accordance with each student profile.

Finalitat:La recerca portada a terme s'insereix en el marc del paradigma de la complexitat, aportant elements per a la seva definició i la seva relació amb la ciència escolar, té per finalitat: - Avançar en l'avaluació de programes que orienten els processos d'ensenyament aprenentatge en la formació inicial de mestres, des de l'assignatura de Didàctica de les Ciències Experimentals, prenent com a referent el paradigma de la complexitat. - Definir orientacions que ajudin a dissenyar programes que afavoreixin els processos de modelització de l'alumnat cap als models conceptuals definits per les Ciències Experimentals des del paradigma de la complexitat. Marc teòricLa recerca realitzada es situa en el marc del paradigma de la complexitat. La seva consideració en l'educació científica es planteja com un possible camí que pot afavorir capacitat a la ciutadania per a pensar, sentir i actuar en una societat democràtica, global i complexa.El paradigma de la complexitat contempla un anar i tornar des del tot cap a les parts per a tornar al tot, establint un diàleg entre elements antagònics i escales. Constitueix una forma de situar-se davant dels fenòmens del món que afavoreix la seva visió com a processos. Una visió en la que pren rellevància el model conceptual des del que s'analitzen, la perspectiva ètica des de la que es situen i l'acció sobre el medi que comporten. El paradigma de la complexitat enriqueix les aportacions que, des de la ciència escolar, s'han fet sobre els processos d'ensenyament aprenentatge de les ciències experimentals. Convida a reflexionar al voltant de la necessitat de replantejar els models conceptuals que s'ensenyen, repensar la relació entre disciplines, desenvolupar un pensament complex situant la rellevància del llenguatges, Així com la consideració de l'acció i les emocions en els processos educatius. El diàleg entre paradigma de la complexitat i ciència escolar orienta una nova forma d'entendre l'educació científica que constitueix un repte per a qualsevol docent. MetodologiaLa recerca es centra en la modalitat d'avaluació de programes. Es contextualitza en l'assignatura de Didàctica de les Ciències Experimentals que s'imparteix en la titulació d'Educació Primària de Magisteri. Pren com a mostra d'anàlisi, les produccions realitzades per l'alumnat al treballar el model ésser viu.El referent per assignar valor al programa es fonamenta en les aportacions de les Ciències Experimentals relatives al model conceptual ésser viu des de la perspectiva de la complexitat. Aquestes han permès definir unitats d'anàlisis organitzades per àmbits, categories i indicadors que orienten l'avaluació.L'anàlisi realitzat, fonamentalment qualitatiu, fixa l'atenció en dos aspectes: a) en els canvis, relatius a la representació del model ésser viu, que fa l'alumnat al llarg del programa; b) en els que es generen en les preguntes i activitats quan proposen unitats de programació per a l'aula d'Educació Primària.Conclusions1. En relació a l'instrument d'avaluació els àmbits, categories i indicadors proposats com a unitats d'anàlisis es mostren una eina útil. Permeten: a) establir connexions funcionals i significatives entre el model conceptual i les representacions del model mental de l'alumnat; b) establir un diàleg entre el model de l'alumnat i la tipologia de preguntes i activitats que planteja. 2. En relació a la potencialitat del programa per a estimular l'evolució de la representació del model ésser viu el programa: a) afavoreix el canvi en la representació del model de l'alumnat i en les seves propostes de preguntes i activitats; b) potencia la presència de categories corresponent a l'àmbit "Perspectiva Sistèmica"; c) el canvi es poc rellevant en els àmbits "Estudis sobre atzar i indeterminació" i "Estudis sobre irreversibilitat"3. En relació a les orientacions de canvi per a reelaborar el programa avaluat, respecte a la representació del model mental aquest hauria: a) presentar els fenòmens com a processos orientats en el temps; b) prendre com a referència el nivell meso i plantejar la serva relació amb el macro i el micro; c) proposar situacions que demanden preveure l'evolució dels fenòmens en el temps. Respecte a l'elaboració de propostes d'unitats didàctiques el programa hauria de proposar preguntes i activitats que afavoreixin el desenvolupament de les habilitats cognitivolingüístiques de "Justificar", "Explicar" i "Descriure". / FinalityThe investigation is part of the complexity paradigm, bringing forward elements for its definition and its relationship with the school science. It has as a purpose:- Come along with the programmes evaluation, which ones orient the teaching learning processes of the first grade of teacher formation, from the subject of Experimental Science Didactics', taking as a referent the paradigm of the complexity. - To define orientations that could help to design the programs which facilitate the processes of adaptation of the students toward the conceptual patterns defined for the Experimental Science since the complexity paradigm. Theoretic frameworkThe made investigation is situated in the complexity paradigm framework. Its consideration in the scientific education is planned as a possible way which can favour the citizenship capability to think, feel and do in a democratic, global and complex society. The paradigm of complexity show consideration for goes to and fro from the total to the parts to return to the total, establishing a dialogue between antagonistic and scales. It constitutes a way of being in front of world phenomenons which makes easy its vision as a process. A vision where the conceptual model takes relevance from the analysis of the ethic perspectives situation to the action above the medium that it takes part of.The paradigm of the complexity enriches the contribution that, from the scholar science, has been done above the teaching learning processes of experimental sciences. It invites to think about the need of reconsidering the teaching conceptual models, thinking again the relation between disciplines, developing a complex thought locating the language importance, such as considering the action and the feelings in the educative processes. The dialogue between the complexity paradigm and scholar science guide a new way to understand the scientific education and it constitutes a challenge to any teacher.MethodologyThe investigation is centred in the evaluation program modality. It is contextualized on the subject of the Experimental Science Didactics which is thought at Primary education degree. It takes as an analysis sample the productions made by the students working with the leaving creature model.The referent to assign value to the programme is basic in the contributions of the Experimental Science affecting the leaving creature model since the complexity perspective. They have allowed to define analysis units organized by areas, categories and indicators to orient the evaluation.The analysis made, fundamentally qualitative, fixates on two aspects: a) on the changes, related with the leaving creature model representation, that the students realize along the programme; b) the ones generated by the questions and activities when programme unites are proposed for the Primary education classroom.Conclusion1. In relation to the evaluating instrument the areas, categories and suggested indicators such as analysis units are shown as a useful tool. They let: a) to establish functional and meaningful connections between the conceptual model and the representation of the students' mental model; b) to establish dialogue between the students' model and the kinds of questions and activities planned.2. In relation to the programme potential for stimulating the evolution representation of the leaving creature model programme: a) It favours the change on the representation of the students' mental model and on its proposals of questions and activities; b) it promotes the presence of categories corresponding to the " Systematic Perspective" area; c) it is not so important according to the "Studies about Casualness" area; d) it is not important if it refers to the "Studies about the chance and In-determination" and "Studies about irreversibility" areas.3. Related with the changes to remake the evaluated programme, referring to the representation of the students' mental model it should: a) to present some phenomenon such timing orientation processes; b) to take as a referent the middle level ant to plan its relation with the macro and the micro; c) to suggest situations which ones demand to anticipate the evolution of the timing phenomenon. Concerning to the elaboration of the didactic unit proposal, the programme should propose questions and activities which will favour the development of the cognitive-linguistic abilities of "Justify", "Explain" and "Describe".

La recerca planteja com a fenomen d'estudi la problemàtica associada a la hiperspecialització del coneixement en disciplines i pretén reflexionar entorn a la diversitat de modalitats de relació entre disciplines. Des d'aquest marc la recerca proposa el diàleg disciplinar com a model d'articulació de disciplines per afavorir un coneixement savi i compartit i propulsar un ensenyament i aprenentatge de les ciències que contempli la complexitat dels fenòmens del món i la diversitat de mirades. La tesi proposa l'emergència del diàleg disciplinar com un concepte que afavoreix introduir els principis de la complexitat en la pràctica educativa i afavorir l'ambientalització del currículum. En el seu marc teòric pren com a referent el concepte d'illots de racionalitat interdisciplinars plantejats per l'equip de treball de Gerard Fourez. Un marc epistemològic que permet orientar la conceptualització i caracterització de l'emergència del diàleg disciplinar des de la idea de xarxa, escala i contínum. Elements claus del diàleg disciplinar que permeten orientar i reformular l'ensenyament i aprenentatge de les ciències experimentals. La investigació opta com a modalitat de recerca per l'avaluació de programes i té com a objecte d'avaluació l'assignatura de didàctica de les ciències experimentals de la formació inicial de mestres de la Facultat de Ciències de l'Educació (UAB). La tesi proposa un instrument d'avaluació de la presència del diàleg disciplinar i seguidament s'aplica aquest instrument als treballs de l'alumnat i als grups de treball. Els resultats i les conclusions de la recerca s'orienten per una banda al disseny de l'instrument que permet avaluar el programa i per altra a la incorporació de l'emergència del diàleg disciplinar en l'assignatura de didàctica de les CCEE en formació inicial de mestres. En referència a l'instrument d'anàlisi es mostra com els conceptes de xarxa, escala i contínum esdevenen orientadors per a analitzar i representar dades quan es pretén incorporar els principis de la complexitat. En quan al diàleg disciplinar els resultats indiquen que la seva emergència es produeix quan es donen unes condicions i uns processos que l'afavoreixen. Des d'aquesta perspectiva incorporar la complexitat com un canvi de regles en la interpretació als fenòmens del món esdevé una via d'incorporar l'emergència del diàleg disciplinar en la formació inicial de mestres com un instrument metodològic i un contingut a aprendre. El treball d'investigació conclou que el plantejament de l'emergència del diàleg disciplinar esdevé una via per a construir illots de racionalitat interdiscplinars en la intervenció educativa. Un escenari que obra noves propostes i dóna èmfasi en la visió dialògica de l'ensenyament i aprenentatge de les ciències experimentals. / The research takes as the study phenomenon the problems related to the overspecialisation of knowledge into disciplines, and aims to reflect on the diversity of types of relationships between disciplines. From this framework, the research proposes the discipline dialogue as a model to articulate disciplines to promote shared and wise knowledge, and to propel the teaching and learning of science that considers the complexity of the world phenomena and the diversity of viewpoints. The research proposes the emergence of discipline dialogue as a concept that helps to introduce the principles of complexity in educational practice and promote the greening of the curriculum. In its theoretical framework takes as reference the concept of interdisciplinary islands of rationality posed by the team of Gerard Fourez. It is an epistemological framework that guides the characterization and conceptualization of the emergence of discipline dialogue from the idea of network, scale and continuum. Key elements of the discipline dialogue that guide and reformulate the teaching and learning of experimental sciences are discussed. The research is a programs evaluation research and has evaluated the subject of science teaching in teachers’ initial training of the Faculty of Educational Sciences (UAB). The thesis proposes a tool for assessing the presence of discipline dialogue, and then applies this instrument in the students’ individual and collective work. The results and conclusions of the research are oriented on the one hand towards the design of an instrument that can evaluate the subjects program, and on the other on incorporating the emergence of discipline dialogue in the subject of science teaching in teachers’ initial training. Referring to the instrument of analysis it shows how the concepts of network, scale and continuum become a guidance to analyze and represent data when the aim is to incorporate the principles of complexity. Regarding discipline dialogue results indicate that the emergency occurs when there are the conditions and processes to favor it. From this perspective, including the complexity and changing rules in interpreting the phenomena of the world becomes a way of incorporating the emergence of discipline dialogue in teachers’ initial training as a methodological tool and a learning content. The research concludes that the approach to the emergence of discipline dialogue becomes a way to build interdisciplinary islands of rationality in education. It is a scenario that opens the door to new proposals and that emphasizes the vision of dialogic teaching and learning of experimental sciences.

Esta obra es una contribución al campo de la Complejidad de la Demostración, que estudia la complejidad de los sistemas de demostración en términos de los recursos necesarios para demostrar o refutar fórmulas proposicionales. La Complejidad de la Demostración es un interesante campo relacionado con otros campos de la Informática como la Complejidad Computacional o la Demostración Automática entre otros. Esta obra se centra en medidas de complejidad para sistemas de demostración refutacionales para fórmulas en FNC. Consideramos varios sistemas de demostración, concretamente Resolución, R(k) y Planos Secantes y nuestros resultados hacen referencia a las medidas de complejidad de tamaño y espacio.Mejoramos separaciones de tamaño anteriores entre las versiones generales y arbóreas de Resolución y Planos Secantes. Para hacerlo, extendemos una cota inferior de tamaño para circuitos monótonos booleanos de Ran y McKenzie a circuitos monótonos reales. Este tipo de separaciones es interesante porque algunos demostradores automáticos se basan en la versión arbórea de sistemas de demostración, por tanto la separación indica que no es siempre una buena idea restringirnos a la versión arbórea.Tras la reciente aparición de R(k), que es un sistema de demostración entre Resolución y Frege con profundidad acotada, era importante estudiar cuan potente es y su relación con otros sistemas de demostración. Resolvemos un problema abierto propuesto por Krajícek, concretamente mostramos que R(2) no tiene la propiedad de la interpolación monónota factible. Para hacerlo, mostramos que R(2) es estrictamente más potente que Resolución.Una pregunta natural es averiguar si se pueden separar sucesivos niveles de R(k) o R(k) arbóreo. Mostramos separaciones exponenciales entre niveles sucesivos de lo que podemos llamar la jerarquía R(k) arbórea. Esto significa que hay formulas que requieren refutaciones de tamaño exponencial en R(k) arbóreo, pero tienen refutaciones de tamaño polinómico en R(k+1) arbóreo. Propusimos una nueva definición de espacio para Resolución mejorando la anterior de Kleine-Büning y Lettmann. Dimos resultados generales sobre el espacio para Resolución y Resolución arbórea y también una caracterización combinatoria del espacio para Resolución arbórea usando un juego con dos adversarios para fórmulas en FNC. La caracterización permite demostrar cotas inferiores de espacio para la Resolución arbórea sin necesidad de usar el concepto de Resolución o Resolución arbórea. Durante mucho tiempo no se supo si el espacio para Resolución y Resolución arbórea coincidían o no. Hemos demostrado que no coinciden al haber dado la primera separación entre el espacio para Resolución y Resolución arbórea.También hemos estudiado el espacio para R(k). Demostramos que al igual que pasaba con el tamaño, R(k) arbóreo también forma una jerarquía respecto alespacio. Por tanto, hay fórmulas que necesitan espacio casi lineal en R(k) arbóreo mientras que tienen refutaciones en R(k+1) arbóreo con espacio contante. Extendemos todas las cotas inferiores de espacio para Resolución conocidas a R(k) de una forma sencilla y unificada, que también sirve para Resolución, usando el concepto de satisfactibilidad dinámica presentado en esta obra. / This work is a contribution to the field of Proof Complexity, which studies the complexity of proof systems in terms of the resources needed to prove or refute propositional formulas. Proof Complexity is an interesting field which has several connections to other fields of Computer Science like Computational Complexity or Automatic Theorem Proving among others. This work focuses in complexity measures for refutational proof systems for CNF formulas. We consider several proof systems, namely Resolution, R(k) and Cutting Planes and our results concern mainly to the size and space complexity measures. We improve previous size separations between treelike and general versions of Resolution and Cutting Planes. To do so we extend a size lower bound for monotone boolean circuits by Raz and McKenzie, to monotone real circuits. This kind of separations is interesting because some automated theorem provers rely on the treelike version of proof systems, so the separations show that is not always a good idea to restrict to the treelike version. After the recent apparition of R(k) which is a proof system lying between Resolution and bounded-depth Frege it was important to study how powerful it is and its relation with other proof systems. We solve an open problem posed by Krajícek, namely we show that R(2) does not have the feasible monotone interpolation property. To do so, we show that R(2) is strictly more powerful than Resolution. A natural question is to find out whether we can separate successive levels of R(k) or treelike R(k). We show exponential separations between successive levels of what we can call now the treelike R(k) hierarchy. That means that there are formulas that require exponential size treelike R(k) refutations whereas they have polynomial size treelike R(k+1) refutations. We have proposed a new definition for Resolution space improving a previous one from Kleine-Büning and Lettmann. We give general results for Resolution and treelike Resolution space and also a combinatorial characterization of treelike Resolution space via a Player-Adversary game over CNF formulas. The characterization allows to prove lower bounds for treelike Resolution space with no need to use the concept of Resolution or Resolution refutations at all. For a long time it was not known whether Resolution space and treelike Resolution space coincided or not. We have answered this question in the negative because we give the first space separation from Resolution to treelike Resolution. We have also studied space for R(k). We show that, as happened with respect to size, treelike R(k) forms a hierarchy respect to space. So, there are formulas that require nearly linear space for treelike R(k) whereas they have constant space treelike R(k+1) refutations. We extend all known Resolution space lower bounds to R(k) in an easier and unified way, that also holds for Resolution, using the concept of dynamical satisfiability introduced in this work.

Les valls fluvials del Matarranya-Algars, de l’Ebre en el seu tram final, de la desembocadura del Sénia i els territoris associats, com el Baix Priorat o la plana del Baix Maestrat, veuran implantar-se les formulacions sedentàries a partir, aproximadament, de la línia del 700 a.n.e. D'ençà d'aquest canvi de manera de viure, d'explotar la terra i de relacionar-se s'iniciaran els diversos camins cap a la consolidació de comunitats política i socialment complexes. La nostra tesi analitza aquest procés, des de l'inici, durant els darrers segles de l'edat del bronze, fins a l'aparició dels oppida. Fem especial incís en intentar determinar si les relacions dins de les comunitats, i també entre elles, són jeràrquiques o heteràrquiques. A partir d'això analitzem quines són les formes polítiques que millor poden adaptar-se a cada fase: comunitats locals, col•lectivitats de big men, cabdillatges simples i complexos i estats arcaics o els seus anàlegs. / The river valleys of Matarranya-Algars, the Ebro in its final stretch, the mouth of the Senia and the associated territories, such as the Priorat or the plain of Baix Maestrat, will be implemented from sedentary formulations, approximately ,in the line of 700 BC. Since this change of lifestyle, land exploit and relationship will start the different paths towards the consolidation of political and socially complex communities. Our research analyzes this process from the beginning, during the last centuries of the Bronze Age, until the appearance of oppida. We try to determine if special emphasis on relationships within communities and among them are hierarchical or heterarchical. From this we analyze what are the political forms that can best adapt to each stage: local communities, groups of big men, simple and complex chiefdoms and archaic states or their analogs.

La premi ere partie de cette th ese s'int eresse au groupage de tra c dans les r eseaux de t el ecommunications. La notion de groupage de tra c correspond a l'agr egation de ux de faible d ebit dans des conduits de plus gros d ebit. Cependant, a chaque insertion ou extraction de tra c sur une longueur d'onde il faut placer dans le noeud du r eseau un multiplexeur a insertion/extraction (ADM). De plus il faut un ADM pour chaque longueur d'onde utilis ee dans le noeud, ce qui repr esente un co^ut d' equipements important. Les objectifs du groupage de tra c sont d'une part le partage e cace de la bande passante et d'autre part la r eduction du co^ut des equipements de routage. Nous pr esentons des r esultats d'inapproximabilit e, des algorithmes d'approximation, un nouveau mod ele qui permet au r eseau de pouvoir router n'importe quel graphe de requ^etes de degr e born e, ainsi que des solutions optimales pour deux sc enarios avec tra c all-to-all: l'anneau bidirectionnel et l'anneau unidirectionnel avec un facteur de groupage qui change de mani ere dynamique. La deuxi eme partie de la th ese s'interesse aux probl emes consistant a trouver des sousgraphes avec contraintes sur le degr e. Cette classe de probl emes est plus g en erale que le groupage de tra c, qui est un cas particulier. Il s'agit de trouver des sous-graphes d'un graphe donn e avec contraintes sur le degr e, tout en optimisant un param etre du graphe (tr es souvent, le nombre de sommets ou d'ar^etes). Nous pr esentons des algorithmes d'approximation, des resultats d'inapproximabilit e, des etudes sur la complexit e param etrique, des algorithmes exacts pour les graphes planaires, ainsi qu'une m ethodologie g en erale qui permet de r esoudre e cacement cette classe de probl emes (et de mani ere plus g en erale, la classe de probl emes tels qu'une solution peut ^etre cod e avec une partition d'un sous-ensemble des sommets) pour les graphes plong es dans une surface. Finalement, plurieurs annexes pr esentent des r esultats sur des probl emes connexes.

During the last decades, it has become clear that systems formed by many interacting parts show emergent dynamical properties which are inherently related to the topology of the underlying pattern of connections among the constituent parts. Such systems, usually known as complex systems, are in general suitably described through their networks of contacts, that is, in terms of nodes (representing the system's components) and edges (standing for their interactions), which allows to catch their essential features in a simple and general representation. In recent years, increasing interest on this approach, thanks also to a favorable technological progress, led to the accumulation of an increasing amount of data. This situation has allowed the arising of new questions and, therefore, the diversification of the scientific work. Among them, we can point out three general issues that have been receiving a lot of interest: (i) is the available information always reliable and complete? (ii) how does a complex interaction pattern affect the emergence of collective behavior in complex systems? And (iii) which is the role of mobility within the framework of complex networks? This thesis has been developed along these three lines, which are strictly interrelated. We expand on three case-studies, each one of which deals with two the above mentioned macro-issues. We consider the issue of the incompleteness of the available information both in the case of natural (Chapter 2) and artificial (Chapter 3) networks. As a paradigmatic emergent behavior, we focus on the synchronization of coupled phase oscillators (Chapter 2 and Chapter 4), deeply investigating how different patterns of connections can affect the achievement of a globally coherent state. Finally, we include moving agents in two different frameworks, using them as explorers of unknown networks (Chapter 3) and considering them as interacting units able to establish connections with their neighbors (Chapter 4). In Chapter 2, we study the problem of the reconstruction of an unknown interaction network, whose nodes are Kuramoto oscillators. Our aim is to extract topological features of the connectivity pattern from purely dynamical measures, based on the fact that in a heterogeneous network the global dynamics is not only affected by the distribution of the natural frequencies but also by the location of the different values. The gathered topological information ranges from local features, such as the single node connectivity, to the hierarchical structure of functional clusters, and even to the entire adjacency matrix. In Chapter 4, instead, we present a model of integrate and fire oscillators that are moving agents, freely displacing on a plane. The phase of the oscillators evolves linearly in time and when it reaches a threshold value they fire at their neighbors. In this way, the interaction network is a dynamical object by itself since it is re-created at each time step by the motion of the units. Depending on the velocity of the motion, the average number of neighbors, the coupling strength and the size of the agents population, we identify different regimes. Moving agents are employed also in Chapter 3 where they play the role of explorers of unknown artificial networks, having the mission to recover information about their structures. We propose a model in which random walkers with previously assigned home nodes navigate through the network during a fixed amount of time. We consider that the exploration is successful if the walker gets the information gathered back home, otherwise, no data is retrieved. We show that there is an optimal solution to this problem in terms of the average information retrieved and the degree of the home nodes and design an adaptive strategy based on the behavior of the random walker. / Durante las últimas décadas, se ha empezado a poner de manifiesto que sistemas formados por muchos elementos en interacción pueden mostrar propiedades dinámicas emergentes relacionadas con la topología del patrón de conexiones entre las partes constituyentes. Estos sistemas, generalmente conocidos como sistemas complejos, en muchos casos pueden ser descritos a través de sus redes de contactos, es decir, en términos de nodos (que representan los componentes del sistema) y de enlaces (sus interacciones). De esta manera es posible capturar sus características esenciales en una representación simple y general. En esta última década, el creciente interés en este enfoque, gracias también a un progreso tecnológico favorable, ha llevado a la acumulación de una cantidad ingente de datos. Eso, a su vez, ha permitido el surgimiento de nuevas preguntas y, por lo tanto, la diversificación de la actividad científica. Entre ellas, podemos destacar tres cuestiones generales que son objeto de mucho interés: (i) ¿la información disponible es siempre fiable y completa? (ii) ¿cómo un patrón de interacción complejo puede afectar el surgimiento de comportamientos colectivos? Y (iii) ¿cual es el papel de la movilidad en el marco de las redes complejas? Esta tesis se ha desarrollado siguiendo estas tres líneas, que están íntimamente relacionadas entre sí. Hemos profundizado en tres casos de estudio, cada uno de los cuales se ocupa de dos de los macro-temas mencionados. Consideramos la cuestión del carácter incompleto de la información disponible tanto en el caso de redes naturales (Capítulo 2) como de redes artificiales (Capítulo 3). Nos centramos en la sincronización de los osciladores de fase acoplados (Capítulos 2 y 4) en cuanto comportamiento emergente paradigmático, investigando en profundidad cómo los diferentes patrones de conexión puedan afectar la consecución de un estado coherente a nivel global. Por último, analizamos el rol de la movilidad incluyendo agentes móviles en dos marcos diferentes. En un caso, los utilizamos como exploradores de redes desconocidas (Capítulo 3), mientras que en otro los consideramos como unidades que interaccionan y son capaces de establecer conexiones con sus vecinos (Capítulo 4).

Esta investigación presenta una revisión del estado de la cuestión de la didáctica en la ingeniería a través de entrevistas en profundidad a cinco docentes -tres mujeres y dos hombres- como sujetos de investigación desde su propia historia de formación como ingenieros(as) hasta su oficio en la docencia por medio de su práctica docente, su pensamiento didáctico y pedagógico, ejemplos de casos -hechos- de sus clases y supuestos epistemológicos, político y ético sobre el saber, sus creencias, mitos, opiniones y género. Además de mostrar los componentes, estructuras de complejidad en sus relatos docentes y en su pensamiento didáctico desde las historias de vida del profesorado de Ingeniería. A través de las entrevistas en profundidad se vislumbra como el paradigma lineal es el modelo didáctico impuesto de manera formal en la educación superior en ingeniería y por tal motivo entre otras cosas ha generado una crisis en la formación de profesionales en ingeniería. A partir del paradigma de la complejidad es posible articular las partes y el todo, de esta forma se puede mirar que todo proceso educativo en una interpretación, un reordenamiento (comprensión-transformación- comprensión), es complejo, es incierto, es una recreación a diferencia de un reflejo especular que es estático. El proceso educativo es además informal e integral y exige la presencia de un sujeto docente/investigador creador, crítico-reflexivo, activo y ya no pasivo. Desde este paradigma de la complejidad se reconoce al docente de ingeniería como seres humanos integrales -racionales/emocionales/sociales- y por tanto se intenta recuperar los silencios/miradas/voces y sensaciones a través de cada una de las entrevistas en profundidad, lo cual ha permitido mirar de cerca y desde diferentes ángulos, a través de aproximaciones a las transformaciones vividas de cada día del "ser y hacer" intentando emerger el sentido de nuestra vocación del oficio del docente o del "cuidado del otro" o "ética del cuidado", sin perder de vista las diferencias desde el género, los contextos históricos transitados, las trayectorias personales vividas por cada uno(a) y por momentos algunas similitudes o puntos de inflexión desde la profesión del docente de ingeniería. Uno de los objetivos fundamentales de este entretejido de silencios/miradas y voces desde la Complejidad es el reconocimiento de su ser y estar dentro de la práctica educativa de los docentes de ingeniería. Se requiere, en primera instancia, ir hasta lo profundo de su ser interior, el alma donde albergan las emociones y surgen los sentimientos (odio/pasión/amor/desamor/indiferencia). Aprender a gestionar esas emociones es requisito indispensable, para mirar proyectadas -reflejadas- estas emociones por medio de sus sentimientos (seguridad/inseguridad, pánico/confianza) a través de sus competencias y habilidades tanto sociales como profesionales desde el género. Esto permitirá darse esa relación con el otro(a) y, finalmente lograr alcanzar el surgimiento de su ser y estar en autonomía dentro de la profesión de la docencia. Esta tesis es un cruce trasversal de encuentros y desencuentros con personajes que en ocasiones me invitan muy sutilmente a mirarme en un espejo, es una tesis autopoiética donde emergen constantemente crisis por momentos, al mirarme y reconocerme en ocasiones muy puntuales con algunos personajes, de allí solo queda dos caminos a tomar en esas bifurcaciones, aceptar la crisis -desórdenes- y seguir adelante en un "nuevo orden" o estancarse en una negación de la misma. He optado por aceptar la crisis y pasar un proceso de despellejamiento voluntario y dejar emerger un nuevo orden emocional/social/racional, lo cual evidentemente no ha sido una tarea fácil pero ha sido necesario para ir entretejiendo de "vagón a vagón" por llamarlo de alguna manera en ese tren de la vida profesional con destino hacia la didáctica de la Complejidad en la ingeniería. / This investigation presents a review of the didactics' status in Engineering through deep interviews to five teachers - three women and two men. These subjects were researched from their own formative stories as Engineers up to their own teaching offices performed through the practice of teaching, their didactic and pedagogical thoughts, samples of cases performed in their classes and epistemological political and ethic scenarios, analyzed from their beliefs, myths, opinions and genre. Through the depth of the interviews we can see the linear paradigm as a didactic model of a formal way of superior education in engineering which has generated a crisis in the formation of professional Engineers.From the paradigm of complexity it is possible to articulate the parts and the whole, which shows that every educational process is an interpretation, a reorder (comprehension- transformation- comprehension). It is complex and unknown, a recreation opposed to a speculative reflection which is static.The educational process is informal and integral and demands the presence of a teaching subject/ investigator, creative, critical-reflexive and active. From this paradigm of the complexity, it is recognized that the Engineer teacher is an integral human being, rational/emotional and social. Therefore it has been attempted to recover the silences/ looks/ voices and sensations through each one of the interviews, which has allowed me to look closer from different angles, and through different approaches lived in a daily basis, as transformations of the "being and doing", attempting to emerge the sense of our vocation of the office of teaching, or of the "care of the other" or of the "ethic of the care", without losing sight of differences of genre, the journey of historical contexts, personal paths and moments of some similitude or inflexion points from the teaching profession of Engineering. It has been required, to go to the deepest part of their being, the soul where the emotions abide and where the feelings are birthed (hatred/passion/love/indifference).To learn to gestate those emotions is an indispensable prerequisite; to look the projected and reflected of them through their feelings (security/insecurity/panic/confidence), social and professional aptitudes and skills of gender.

This study explores the impact of manipulating Task Complexity simultaneously along both pre-task planning time and the degree of displaced, past time reference on L2 narrative oral production. By drawing on consolidated psycholinguistic models of language production, the study first explores the similarities and differences between L1 and L2 oral production and examines how language processing for comprehension, production, and learning are mediated by the cognitive processes of attention and memory. Secondly, a definition of task is provided, and the concept of Task Complexity is presented and developed as born from a need to design and sequence tasks in a syllabus in a principled way. Thirdly, a review of options in syllabus design as a consequence of different conceptions about language teaching and learning is provided. The main characteristics of a number of synthetic and analytic syllabi are considered, and this is followed by a review of research into task features. In the fourth place, the specific literature related to planning time and the degree of displaced, past time reference is reviewed, and the questions and four hypotheses of the experiment advanced. The first hypothesis states that providing pre-task planning time will positively affect learners' fluency and structural complexity with no impact on lexical complexity or accuracy. The second hypothesis predicts that increasing Task Complexity along the +/- Here-and-Now variable will have positive consequences for learners' complexity and accuracy but will have detrimental effects on fluency. The third hypothesis foresees a greater impact of planning time in more complex There-and-Then versions of tasks. Finally, the fourth hypothesis predicts that the effects of increasing Task Complexity along the +/- Here-and-Now variable will be enhanced under planned conditions. From a methodological point of view, a repeated measures design is used to obtain production data from 48 subjects with a lower-intermediate level of English, and four levels of Task Complexity which combine the two variables are established. Each learner narrates each of 4 comic strips under a different condition, the sequence of which is controlled by means of a Latin square design. Measures include unpruned Speech Rate A and pruned Speech Rate B for fluency; the percentage of lexical words, the ratio of lexical to function words, and the Guiraud's Index of lexical richness for lexical complexity; the number of S-nodes per T-unit for structural complexity; and the percentage of error-free T-units, the target-like use of articles, the percentage of self-initiated self-repairs, and the ratio of repaired to unrepaired errors for accuracy. Finally, learners' perception of Task Complexity is also analyzed by means of an affective variables questionnaire, in which they are asked about their perception of difficulty, stress, confidence, interest, and motivation. The questionnaire is validated by means of protocol analysis. Results of repeated measures ANOVAs show that planning time generates higher fluency and lexical complexity with no effects for structural complexity or accuracy. Increasing complexity along the +/- Here-and-Now variable has positive effects on accuracy with no significant differences for lexical or structural complexity, and with detrimental effects for fluency. No significant differences are found between the impact of planning time of simple Here-and-Now and complex There-and-Then versions of tasks. The effects of increasing complexity along the There-and-Then variable are enhanced by planning time without reaching statistical significance. Further results show that more complex tasks are perceived as more difficult, stressful, and generate lower levels of confidence without detrimental effects on the perception of interest or motivation. Results are discussed in the light of L1 and L2 production theories as well as competing theories of attention allocation policies during task performance. It is argued that the dimensions of accuracy and complexity can be attended to by learners as long as tasks are kept simple along resource-dispersing dimensions (i.e. planning time) and complex along resource-directing dimensions (i.e. +/- here-and-now). It is finally argued that Task Complexity is an important construct for task design and task sequencing which can be manipulated to obtain specific effects on L2 production and, potentially, learning.KEYWORDS: Cognitive complexity, Tasks, Syllabus design, Oral production, Narrative, SLA / Aquest treball investiga l'impacte de la manipulació simultània del temps de planificació i el grau de desplaçament en el temps i l'espai sobre la producció narrativa oral en l'L2. En primer lloc, i basant-se en models psicolingüístics consolidats de producció oral, el treball examina les similituds i les diferències entre la producció oral en l'L1 i en l'L2, i analitza com els processos d'atenció i memòria condicionen el processament per a la comprensió, la producció i l'aprenentatge del llenguatge. En segon lloc, es defineix el concepte de tasca i es desenvolupa el concepte de complexitat cognitiva, el qual sorgeix de la necessitat de dissenyar tasques i organitzar-les en un programa de manera raonada. En tercer lloc, es fa una revisió de les opcions de disseny de programes d'ensenyament de llengua que emanen de diferents concepcions sobre l'ensenyament i l'aprenentatge. Es consideren les principals característiques d'una sèrie de programes sintètics i analítics, i es fa una revisió de les investigacions referides a diferents trets de les tasques. En quart lloc, es presenten el estudis que es refereixen específicament a les variables de planificació i +/- aquí-i-ara, i s'avancen les preguntes i les quatre hipòtesis d'aquest estudi. La primera hipòtesi afirma que proporcionar temps de planificació afectarà positivament la fluïdesa i la complexitat estructural de la producció dels parlants, sense tenir cap impacte significatiu sobre la seva complexitat lèxica ni la seva correcció. La segona hipòtesi planteja que augmentar la complexitat cognitiva de la tasca forçant la narració en l'allà-i-llavors tindrà conseqüències positives per a la complexitat i la correcció, però negatives per a la fluïdesa. La tercera hipòtesi preveu un impacte més gran del temps de planificació sobre la producció en les tasques cognitivament més complexes. La quarta hipòtesi suggereix que l'impacte de l'augment de la complexitat cognitiva sobre la producció serà més gran quan hi ha hagut temps de planificació. Metodològicament, s'utilitza un disseny de mesures repetides per a l'obtenció de les narratives orals de 48 subjectes d'un nivell d'anglès intermig-baix, i s'estableixen 4 nivells de complexitat cognitiva que combinen les dues variables. Cada estudiant narra cada història sota cadascuna de les condicions, les quals es presenten en seqüències diferents mitjançant un disseny de quadres llatins. Les mesures inclouen: per a la fluïdesa, el nombre de síl·labes per minut de la transcripció exacta i el nombre de síl.labes per minut de la transcripció depurada; per a la complexitat lèxica, el percentatge de mots lèxics, la ratio de mots lèxics respecte dels funcionals i l'índex de Guiraud de riquesa lèxica; per a la complexitat estructural, el nombre de nodes verbals per cada unitat T; i per a la correcció, el percentatge d'unitats T sense errors, l'ús a nivell nadiu dels articles, el percentatge d'autocorreccions i la ratio d'errors corregits respecte dels no corregits. La percepció subjectiva dels estudiants respecte de la complexitat cognitiva de les tasques es mesura amb un qüestionari de variables afectives, el qual demana als estudiants per la seva percepció de la dificultat, l'estrès, la confiança, l'interès i la motivació respecte de cada tasca. El qüestionari es valida mitjançant una anàlisi de protocol que investiga la interpretació de les variables afectives per part dels estudiants. Els resultats dels tests ANOVA de mesures repetides demostren que proporcionar temps de planificació té un impacte positiu sobre la fluïdesa i la complexitat lèxica de la producció dels parlants de l'L2. L'augment de la complexitat cognitiva respecte de la variable +/- aquí-i-ara té efectes positius sobre la correcció lingüística sense produir efectes significatius per a la complexitat estructural ni lèxica, i amb efectes negatius per a la fluïdesa. No es troben diferències significatives de l'efecte de la planificació entre tasques simple en l'aquí-i-ara, i les complexes en l'allà-i-llavors. Els efectes de l'augment de la complexitat cognitiva amb la variable +/- aquí-i-ara s'incrementen sota condicions de planificació sense arribar a nivells significatius. Resultats addicionals demostren que les tasques més complexes cognitivament es perceben com a més difícils, estressants, i generen nivells més baixos de confiança sense afectar la percepció del seu interès o la seva motivació. Els resultats s'expliquen a la llum de teories de producció del llenguatge en l'L1 i l'L2, així com en funció de teories que difereixen en la concepció de com l'atenció funciona durant la producció. S'argumenta que les dimensions de complexitat lingüística i correcció poden ser ateses simultàniament sempre i quan les tasques siguin simples pel que fa a la planificació i complexes pel que fa a complexitat cognitiva (és a dir, en l'allà-i-llavors). Finalment, es defensa que la complexitat cognitiva de les tasques és un constructe empíricament testable i útil per al disseny i la seqüenciació de les tasques en un programa d'ensenyament. La complexitat cognitiva de les tasques pot ser manipulada per tal d'obtenir efectes específics per a la producció i, potencialment, per a l'aprenentatge.