The starting point of this dissertation is the realization of two facts. On one side, the need of methodologies to develop the research around social aspects of Sustainable Development (SD). Social aspects have been usually underestimated in favour of technical and environmental ones, though being equally (or even more) decisive (Folch, 2005). The second fact is the emergence of a research field focused on the interplay among structure and dynamics, observed in many complex systems (called by some authors “Science of Networks” (Barabási, 2002)). Within this new field, works dealing with social systems have stood out because of their quantity and relevance. Taking into account this scenario, the objective of this dissertation is to highlight the potentialities of applying tools, concepts and methodologies normally found in the “Science of the Networks” to the analysis of certain social aspects of SD (paying special attention to those ones related to social organization). In order to reach this goal, a succession of steps have been followed: Highlighting the role of social aspects in general and the social organization in particular in SD; Pointing out how the concepts and the methodological tools borrowed from “The Science of Networks” can contribute to the analysis of this aspects; and presenting particular examples of application. Development Among all the available approaches to the SD concept, we have centred on the one that describes the Society and Nature as two interdependent adaptive systems (Antequera et al., 2005), and the different development strategies as interaction mechanisms and flows between them (Jiménez, 2000). Note that, from this viewpoint, it makes sense to analyze how the social organization (seen as an expression of social system’s internal complexity) can condition these interactions between Society and Nature. Regarding the application of the “Science of Networks” to the study of social aspects of SD, we notice two application perspectives: Concepts and tools. From the conceptual viewpoint, certain ideas proposed in the ‘social’ literature about SD (such as the Development at a Human Scale by Max-Neef (1998), or the importance of organization’s size for development (Schumacher, 1973)), can be developed by applying approaches borrowed from the “Science of Networks” (for example, studying the interplay between structure and dynamics at different topological scales). On the other side, certain modelling techniques applied to complex networks can enrich the applications for decision-support and scenarios forecast, which are usually applied in SD research. This enhancement can be especially useful when dealing with highly heterogeneous populations (since the usual homogeneous approaches, based on the mean field, are not adequate in these cases). Finally, the last part of the dissertation presents three concrete examples of application. These works are interesting within the scope of the thesis in a twofold way. First, they are focused on the study of three social processes related to SD: Human cooperation, the resilience of local and regional economic systems, and social cohesion. Second, they provide examples of application of tools from the “Science of networks”, from the reproduction by means of quantitative models of qualitative scenarios presented in previous works, to the development of completely new models combining Game Theory and empirical social networks. Conclusions and extensions Summarizing, this thesis highlights social and organizational aspects of SD, and presents some possibilities of application to study this issue of concepts and methodologies borrowed from the “Science of Networks”. This work could be further developed by increasing the number of application fields (including, for instance, the influence of the social structure over processes of diffusion of ideas and values related with the SD). Another line of development would be the integration of a higher number of tools coming from the “Science of Networks” taking into account its current state of high productivity and continuous presentation of new methodological possibilities. / Aquesta tesi esta motivada per la constatació de dos fets. D’una banda, la necessitat de metodologies per aprofundir en la recerca dels aspectes socials del DS (tradicionalment menystinguts en benefici d’altres de caire tècnic i ambiental, tot i ser tant o més importants (Folch, 2005)). De l’altra, l’emergència d'un camp de recerca centrat en la interacció entre estructura i dinàmica en diferents tipus de sistemes complexes (la 'Ciència de xarxes' (Barabási, 2002)), en el que destaquen els treballs aplicats a sistemes socials. Partint d’aquest escenari, la tesi pretén posar de manifest les possibilitats d'aplicar les eines, conceptes i metodologies pròpies de la 'Ciència de xarxes' a l'estudi de diferents aspectes socials del DS (especialment aquells relacionats amb l’organització social). Els passos seguits per a fer-ho són: Destacar el paper dels aspectes socials en general i de l’organització social en particular en el DS; Argumentar la utilitat d'aplicar els conceptes i eines metodològiques pròpies de la 'Ciència de xarxes' a l’estudis d’aquests aspectes; i presentar exemples concrets d’aquesta aplicació. Desenvolupament De les diferents aproximacions al concepte de DS existents, ens hem fixat en aquella que veu la Societat i la Natura com a dos sistemes adaptatius interdependents (Antequera et al., 2005), i les diferents formes de desenvolupament com a conjunts de mecanismes d’interacció i fluxos entre ells (Jiménez, 2000). Des d’aquesta perspectiva, és raonable valorar de quina manera l’organització social (vista com una expressió de la complexitat intrínseca del sistema social) pot condicionar aquestes interaccions Societat-Natura. Respecte a l’aplicació dels conceptes i eines metodològiques de la 'Ciència de xarxes' a l’estudis dels aspectes socials del DS. Des del punt de vista conceptual, es poden fer servir plantejaments propis de la 'Ciència de xarxes' (estudiar les interaccions entre estructura i dinàmica a diferents escales topològiques, per exemple) per aprofundir en idees de la literatura de caire 'social' sobre DS (com el Desenvolupament a Escala Humana de Max-Neef (1998), o la importància del tamany de les organitzacions (Schumacher, 1973)). D'altra banda, les eines que es fan servir habitualment a la ‘Ciencia de Xarxes’ poden complementar les aplicacions de suport a la presa de decisions o plantejament d’escenaris, especialment en casos en els que la heterogeneïtat dels individus pugui ser significativa (poblacions reduïdes, per exemple). Finalment, la darrera part de la tesi inclou tres exemples concrets d'aplicació. Aquests treballs tenen un doble interès des del punt de vista d'aquesta tesi. D'una banda es centren en l'estudi de processos socials relacionats amb el DS: La cooperació, la resiliència dels sistemes econòmics locals i regionals a canvis en les condicions del seu entorn socio-econòmic, i la cohesió social. De l'altra, il•lustren diferents maneres d'aplicar les eines de la ‘Ciencia de Xarxes’, que van des de la reproducció mitjançant models quantitatius d'escenaris plantejats qualitativament en treballs anteriors, a la construcció de models nous fent servir recursos de Teoria de jocs i xarxes socials reals (construïdes rastrejant l'activitat relacional entre individus). Conclusions i extensions En resum, en aquesta tesi es destaquen els aspectes socials en general i organitzatius en particular del DS, i es presenten algunes de les possibilitats d'aplicar els conceptes i metodologies de la ‘Ciencia de Xarxes’ a l'estudi d'aquesta qüestió. El treball presentat es podria desenvolupar ampliant el ventall de camps d'aplicació abordats (incloent, per exemple, la influència de l'estructura social en els processos de difusió d'idees i valors, i la seva relació amb el necessari canvi de paradigma cap al DS). També es podrien incorporar noves eines de la 'Ciència de Xarxes' a la recerca en DS, ja que aquest camp està en un moment de gran productivitat i continua presentació de noves possibilitats metodològiques.

Esta tesis Doctoral aborda el origen, la evolución y las posibilidades de operativizar el concepto de Sostenibilidad en el Sector de la Construcción, y más especificamente en la construcción de edificios.El estudio se basa en los documentos propulsores del Desarrollo Sostenible de las Naciones Unidas, de los cuales se adopta el concepto de Sostenibilidad para establecer un grupo de principios que se vinculen con los agentes involucrados en los procesos de construcción.La cantidad de aspectos a tratar en el espacio que media entre los campos conceptual y pragmático del tema en cuestión, sugirió la conveniencia de organizar la investigación y la redacción de la tesis en cinco partes articuladas, compuestas por trece capítulos.En la primera de esas cinco partes (capítulos I, II y III) se establecen los propósitos del estudio y la orientación metodológica; asimismo se exponen el origen, la evolución y el debate persistente del Desarrollo Sostenible.La segunda parte (capítulos IV y V) contiene los instrumentos técnicos de apoyo que pueden coadyuvar a la operativización de la Sostenibilidad en el Sector de la Construcción. Se describe la implicación Termodinámica de la energía y los materiales con el medio ambiente, los métodos y técnicas adaptables al caso en cuestión, y la producción y consumo de bienes.Estas dos primeras partes proporcionan información básica para proponer la transición de las actividades de construcción a una fase socialmente más responsable denominada Construcción Sostenible, la cual se desarrolla en la tercera parte (capítulos VI, VII, VIII y IX). En esta porción medular de la tesis se establecen las premisas fundamentales para propender a una modalidad de construcción a través de la adecuación de las fases de planificación, diseño, construcción y desincorporación de los edificios.La cuarta parte (capítulos X, XI y XII) se orienta hacia la medición de la Sostenibilidad en el Sector de la Construcción. Para llevar a cabo ese ejercicio de mensuración se seleccionó una región real, donde se identificó un grupo de indicadores de Sostenibilidad en el Sector de la construcción local, y se aplicó un procedimiento híbrido (método convencional-diseñador concientizado) para seleccionar Sosteniblemente los principales materiales para construcción de un edificio.En la quinta parte (capítulo XIII) se acopian resultados, conclusiones y comentarios propositivos para la incorporación de los principios de Sostenibilidad en el Sector de la Construcción, al tiempo que se propone una sinergia de acciones que pueden llevar a cabo los Sectores Universitario, Gobierno, de la Construcción y público interesado en el tema.EXECUTIVE / In recent decades, the relationship between humankind and the environment has grown stronger. Indeed, over time the concern and active participation of citizens in ecological and environmental issues is becoming more frequent worldwise, and more recently the link from those issues to social and economic issues is leading to a new paradigm called sustainability.Accordingly, through this doctoral thesis the origin, evolution, and feasibility to operativize sustainability in the construction sector is studied.The meaning of sustainability is different among the earth´s nations; nevertheless, there are some important common themes such as a concern for the environment and its resource limits and sink limits, and a concern for both inter and intrageneration equity. Thus, those common aspects had brought about that most sustainability definitions appeal to the goodwill so sufficient resources for future generations be left, in order for they having a quality of life similar to ours.In this academic work the criteria from the main United Nations documents about sustainability has been adopted. A benchmark may thus be established by setting out the sustainability principles in order to approach them to the construction sector, dealing with new buildings specifically.To approach sustainability principles for the construction sector, conceptualization and pragmatic (quite different) aspects must to be addressed in order to join them in a common task, taking into account the number of theoretical and empirical themes to deal with. The research and the thesis writing were organized on five linked parts, which make up thirteen chapters.The first part (chapters I, II, and III) is the core of the thesis, because the methodology and the bottom line are set out in those chapters, and also because the origin, evolution, and the sustainable development debate are exposed.The second part (chapters IV and V) relates to the technical items for sustainability such as Thermodynamics, the entropy law and the environment; and then these concepts and their relationship with energy and matter. It is to be stressed that these last items are the main raw materials for the construction sector.This second part also contains tools and techniques to support sustainability, e.g. life-cycle assessment, multtiatribute decision analysis, the environmental impact assessment, sustainability indicators, ISO 14 000 standards, and life-cycle costs for building materials.The previous parts provide enough knowledge and information for conducting a proposal to a more socially responsible construction sector through, the so called, sustainable construction. That is the core subject of the thesis, for which in the third part (chapters VI, VII, VIII and IX) the fundamental premises for sustainable construction are established, those premises stress the adverse environmental impacts from buildings to be tackled by sustainability principles related to resources conservation, minimizing waste through re-use and recycling materials, construction quality, nature protection, and indoor air quality.The approach of sustainability to the construction sector is proposed from the planning, design, construction, maintenance, and deconstruction building phases. Selection of building materials, life-cycle of materials, and major environmental impacts as a result of buildings are highlighted in that third part.The sustainable aspiration requires a benchmark in order to set out the measures to be taken in approaching sustainability. To support that process, the fourth part (chapters X, XI and XII) is orientated to support sustainability, even though that concept is not something that can be gauged in most cases, and whenever possible not necessarily would it be in a quantitative way.To carry out such assessment, a real region and building case study were chosen. Then, a set of sustainabilty indicators was developed and the building materials selection in the

En el context social global actual, en el què un nombre considerable de senyals inequívocs indiquen que lanostra societat està contribuint al col∙lapse del planeta, " és necessari un nou tipus d'enginyer, un enginyer quesigui plenament conscient del que està succeint a la societat i que tingui les habilitats necessàries per fer frontals aspectes socials de les tecnologies "(De Graaff et al., 2001).L'educació superior és un instrument essencial per superar els reptes del món actual amb èxit i per formarciutadans capaços de construir una societat més justa i oberta (Álvarez, 2000). Per tant, les institucionsd'educació superior tenen la responsabilitat d'educar els futurs titulats amb la finalitat que adquireixin unavisió moral i ètica i assoleixin els coneixements tècnics necessaris per assegurar la qualitat de vida per a lesgeneracions futures (Corcoran et al, 2002).Amb l'objectiu d'assegurar que els futurs titulats siguin enginyers sostenibles, tres qüestions fonamentals hanguiat aquesta investigació:Quines competències en sostenibilitat ha d'adquirir un enginyer a la universitat?Com poden aquestes competències ser adquirides d'una manera eficient?Quina estructura educacional és més eficaç per facilitar els processos d'aprenentatge requerits?La primera pregunta es refereix a "Què?", és a dir, a quines competències relacionades amb la sostenibilitat(coneixements, habilitats i actituds) ha de tenir un enginyer que es gradua en el segle 21. La segona qüestió esrefereix a "Com?" i es centra en com els processos educatius poden fer possible l'aprenentatge de lescompetències en sostenibilitat a través de les estratègies pedagògiques adequades. L'última pregunta esrefereix a "On?" des de la perspectiva de quin pla d'estudis i quina estructura organitzativa són necessaris perpoder aplicar la didàctica més òptima per graduar enginyers amb competències en sostenibilitat.Aquesta recerca s'ha enfocat des d'una vessant teòrico‐pràctica en què tant les estratègies pedagògiques comles competències en sostenibilitat s'han estudiat en paral∙lel. Amb aquesta orientació, s'ha dissenyat una einad'avaluació que mesura aquests dos aspectes i la seva relació, i que s'ha aplicat a 10 casos d'estudi formats percursos de sostenibilitat de 5 universitats tecnològiques europees, en els quals hi han participat, en total, mésde 500 estudiants. Per completar l'estudi, s'ha analitzat la introducció de la sostenibilitat en els plans d'estudide 17 universitats tecnològiques, i s'han entrevistat 45 experts en educació de sostenibilitat en l'enginyeria.En relació a les preguntes clau, els resultats de la investigació han estat els següents:En el moment de titular‐se, l'estudiantat d'enginyeria hauria d'haver adquirit les competències següents:pensament crític, pensament sistèmic, ser capaços de treballar en un entorn transdisciplinari, i tenir valors enconsonància amb el paradigma de la sostenibilitat. D'altra banda, d'acord amb els requisits de l'EEES, també calestablir un marc comú per definir, descriure i avaluar les competències en sostenibilitat a nivell europeu.Després d'haver realitzat un curs en sostenibilitat, la majoria de l'estudiantat segueix prioritzant el roltecnològic de la sostenibilitat, pel que fa a la tecnologia com la solució als problemes ambientals, sense gairebéconsiderar els aspectes socials. Per tant, els cursos sobre sostenibilitat han d'emfatitzar més la part social iinstitucional de la sostenibilitat.Existeix una relació directa entre l'aprenentatge de la transdisciplinarietat i el pensament sistèmic.L'aprenentatge cognitiu de l'estudiantat augmenta, a mida que s'aplica una pedagogia més orientada a lacomunitat i més constructiva. Així, l'aprenentatge cognitiu de la sostenibilitat també millora a través d'unal''educació activa, experiencial i multimetodològica. A més a més, en l'aprenentatge de la sostenibilitat, elpaper del professorat és molt important pel que fa a l'aprenentatge implícit de valors, principis i pensamentcrític associats a la sostenibilitatLes universitats tecnològiques actualment implementen l'educació en sostenibilitat a través de quatreestratègies principals: un curs específic, una especialització en sostenibilitat, un màster en sostenibilitat o entecnologies sostenibles, i la integració del desenvolupament sostenible en tots els cursos. No obstant això, laprincipal barrera per a la integració de la sostenibilitat en tots els cursos és la manca de comprensió del termeper part del professorat. L'"enfocament individual" (Peet et al., 2004) ha demostrat ser un bon sistema persuperar aquesta barrera.Hi ha una necessitat clara de lideratge per part de l'equip de govern de les universitats en el procés de canvicap a una educació en sostenibilitat. Aquest lideratge ha de promoure l'enfocament de baix a dalt. Els processos d'educació en sostenibilitat es reforcen quan aquests no només integren l'educació, sinó tambétotes les altres àrees clau d'activitat de la universitat: recerca, gestió i relació amb la societat.En breu, l'estructura d'aquesta tesi és la següent. El capítol 1 introdueix el plantejament de la recerca. Elcapítol 2 revisa l'estat de l'art i la literatura en relació a les competències que els enginyers han de tenir quanes graduen, A continuació, el capítol 3 descriu les estratègies pedagògiques per al desenvolupament sosteniblei les analitza des d'un punt de vista teòric i metodològic presentant els avantatges i desavantatges de les mésutilitzades en l'ensenyament d'enginyeria El capítol 4 presenta les estructures curriculars que han de catalitzarel procés d'aprenentatge en sostenibilitat. El capítol 5 desenvolupa el marc conceptual de la recerca, lespropostes metodològiques de la investigació i els casos d'estudi analitzats. El capítol 6 avaluacomparativament les competències en sostenibilitat definides en tres universitats tecnològiques que són líderseuropeus en sostenibilitat. El Capítol 7 introdueix el marc metodològic per a l'avaluació de l'aprenentatgecognitiu en sostenibilitat del estudiantat. Aquesta metodologia s'aplica en el capítol 8 als 10 cursos desostenibilitat impartits en 5 universitats tecnològiques europees, que conformen els casos d'estudi d'aquestarecerca. A partir de les 45 entrevistes realitzades a experts en sostenibilitat provinents de 17 universitatstecnològiques europees, el capítol 9 estudia les millors pràctiques en pedagogia per a l'aprenentatge de lasostenibilitat i el capítol 10 examina l'estructura curricular que més facilita l'aprenentatge en sostenibilitat ales universitats tecnològiques. En el Capítol 11 es comparen els resultats obtinguts en els diferents casosd'estudi i s'avaluen les propostes plantejades en el capítol 1. Finalment, el capítol 12 planteja les conclusionsde la recerca i algunes recomanacions per a les institucions d'educació superior tecnològiques. / In today's world social context, in which a considerable number of contrasting signs reveal that our society is currently contributing to the planet's collapse, "a new kind of engineer is needed, an engineer who is fully aware of what is going on in society and who has the skills to deal with societal aspects of technologies" (DeGraaff et al., 2001).Higher education is the essential instrument to overcome the current world challenges and to train citizens able to build a more fair and open society (Alvarez, 2000). Thus higher education institutions have the responsibility to educate graduates who have achieved an ethical moral vision and the necessary technical knowledge to ensure the quality of life for future generations (Corcoran et al, 2002).In relation to graduating sustainable engineers, three main questions have been developed to guide this research:1. Which Sustainability (SD) competences must an engineer obtain at university?2. How can these competences be acquired efficiently?3. Which education structure is more effective for the required learning processes?The first main question is a "What" question, and focuses on which competences (knowledge/understanding, skills/abilities and attitudes) an engineer graduating in the 21st century should have in relation to SD. The second main question is a "How" question and focuses on how can the education processes make this learning achievable through the proper pedagogical strategies. The last main question is a "Where" question and looksat the perspective of the curriculum and the organizational structure needed to apply the optimal didactics to achieve the goal of graduating sustainable engineers.The focus of this research requires a theoretical‐practical approach in which both pedagogical strategies and SD competences are studied in parallel. An assessment tool that measures the two subjects and their relationship is developed and case studies are run in 10 SD courses at 5 European technological universities, where nearly 500 students have participated. Moreover, the different approaches to introduce SD in thecurriculum of 17 technological universities are analysed, and 45 experts on teaching SD to engineering students have been interviewed.In relation to the key questions, the findings of this research are the following.When graduating the engineering students should have acquired the following SD competences: critical thinking, systemic thinking, an ability to work in transdisciplinary frameworks, and to have values consistent with the sustainability paradigm. Moreover, following the requirements of the EHEA, a common framework to define, describe and evaluate SD competences at European level is needed.Most students, after taking a course on SD, highlight the technological role of sustainability in terms of technology as the solution to environmental problems. Therefore SD courses need to place more emphasis on the social/institutional side of sustainability.There is a direct relationship between transdisciplinary and systemic thinking learning.Students achieve better cognitive learning as more community‐oriented and constructive‐learning pedagogies are applied. Multi‐methodological experiential active learning education increases cognitive learning of sustainability. In addition, the role of the teacher is very important for SD learning in terms of implicit learning of sustainability values, principles and critical thinking.There are four main strategies to increase EESD in universities: a specific SD course, a minor/specialization in SD, a Master on SD or Sustainable Technologies and the embedment of SD in all courses. Nevertheless the main barrier to embedding SD in all courses is the lack of comprehension to SD within the faculty. Theindividual approach (Peet et al., 2004) has shown to be successful to overcome this barrier.There is a need of clear top‐down leadership in the ESD process, which must promote the bottom‐upapproach. Additionally, ESD processes are reinforced when they encompass not only education but also all the key areas of the university: research, management, and society outreach.This thesis is organised as follows. The introduction in chapter 1 is followed by the state of the art and literature review in competences that engineers should have when graduating in chapter 2. Chapter 3 introduces the pedagogical strategies for SD and develops a theoretical and methodological exploration ofthese strategies, which presents the pros & cons and learning outcomes of the most common pedagogical strategies in engineering. Chapter 4 describes the curriculum structures that catalyse the process of sustainable education. Chapter 5 presents the development of the conceptual research framework,propositions and case studies research methodologies. A comparative SD competence analysis of three European leading SD technological universities is presented in chapter 6. Chapter 7 introduces the methodology framework to evaluate the knowledge on SD acquired by students; this methodology is laterapplied in chapter 8 to 10 case studies related to SD courses taught in 5 European technological universities.From the results of the interviews with 45 experts from 17 European technological universities, chapter 9 analyses the best pedagogical practices for SD learning and chapter 10 analyses the curriculum structure thatmost facilitates the introduction of SD learning in technological universities. Chapter 11 compares the different cases analyzed and evaluates the propositions developed in chapter 1. Finally, in chapter 12 conclusions are drawn and recommendations for technological higher education institutions are provided.

El present treball d'investigació, ha enfocat alguns dels problemes que en aquests díes ha preo-cupat tant a autoritats del Estat de Puebla com a profesionals de distintes disciplines relacionades amb les transformacions del territori. Entre els problemes es troba la magnitut del procés de crei-xement en la Zona Metropolitana de la Ciutat de Puebla (ZMCP), que avui día es troba en una en-creuada y s'ha de decidir quin ha de ser el seu desenvolupament futur, si ho volem, sostenible i racional. Per això, des de la perspectiva de la ciutat sostenible, s'ha intentat analitzar i comparar dues àrees metropolitanes: una situada a Espanya, el Vallés i l'altra, situada a Mèxic, Puebla. En aquest sentit, es destaquen elements importants que replantejen la construcció mateixa de la ciutat. Per la primera s'ha destacat, sobretot, la forma d'edificació, en la mateixa línia de la seva expansió física, en la racionalizatció dels recursos, en els usos i aprofitament del sòl urbanitzat, en la transformació de dels fems sòlids i líquids, en definitiva, l'ordenació del territori i les seves virtuts. Per la segona, tenir en compte l'evolució de la Zona Metropolitana del Vallés i aplicar alguns criteris de sosteni-bilitat per a la seva ordenació territorial per mitjà d'un model matemàtic.D'aquesta manera, es planteja la reestructuració de l'àrea metropolitana actual per un nou model de ciutat que es distingueixi amb una proposta de ciutat sostenible, igual que una sortida a la crisi de les actuals conurbacions. En conseqüència, tenir en compte las virtuts, així com le seves possi-bilitats de aplicabilitat; a més, que respongui a les necesitats dels seus habitants, del entorn físic i natural inmediat: armonitzar entre home-naturalesa, espai-societat, territori-medi ambient, i ciutat sostenible-ordenació territorial.Amb la base en el model d'urbanització actual del Vallés, on el municipi té competència urbanís-tica, permet d'alguna manera incidir en la presa de decisions per la modificació dels usos del sòl. A més, per la influència que prén de les polítiques urbanes de Barcelona, i del reordenament del te-rritori per a un bon ús del sòl. Aquestes experiències enriqueixen els criteris de sostenibilitat i do-nen major influència en la ordenació del territori, exemple que desitjo destacar per a el cas de Pue-bla.De totes maneres, s'ha plantejat modelitzar una part de la problemàtica que actualment està afec-tant la Zona Metropolitana de Puebla. Concretament amb relació a les vicisituts de la vivenda; ja que com a element important en la reestructuració del territori, urgeix una resolució per a benefici dels habitants de la regió. / The present investigation work, has approached some of the problems that have worried the authorities of the State of Puebla and professionals of different disciplines related with the actual transformations of the territory so much. Among the problems there is the magnitude of the process of growth in the Metropolitan Area of the City of Puebla (ZMCP) that nowadays is in a crossroad and should decide which must be its future development if we want it, sustainable and rational. For it, from the perspective of the sustainable city, the intent has been made to analyse and to com-pare two metropolitan areas: one located in Spain, the Vallés and the other one, located in Mexico, Puebla. In this sense, the important elements that restate the same construction of the city stand out. The first one has stood out, mainly for the construction form, in the same line of their physical ex-pansion, in the rationalization of the resources, in the use of the urbanized floor, in the transforma-tion of the solid and liquid waste, in definitive, the territorial planning and its virtues. For the sec-ond, one has to take into account the evolution of the Metropolitan Area of the Vallés and to apply some sustainability approaches for its territorial planning by means of a mathematical model. One also thinks about the restructuring of the current metropolitan area for a new city model that is distinguished with a proposal of sustainable, the same city that has been successful to the crisis of the current conurbations. In consequence, to take into account these virtues, as well as their possi-bilities of applicability; that also responds to the necessities of their inhabitants, of the immediate physical and natural environment: to harmonize among man-nature, space-society, territory-half ambient, and sustainable-planning of the territory of the city . Based on the pattern of the current urbanization of the Vallés, where the municipality is of urban competition, it somehow allows to impact in the taking of decisions for the modification of the uses of the floor. It also receives influence from the urban politicians from Barcelona, for the re-ordination of the territory for a good use of the floor. These experiences enrich the sustainability approaches and give a wider influence in the planning of the territory, example that I want to high-light for the case of Puebla. It has been thought however about making a model of a part of the problem that is affecting the Metropolitan Area of Puebla at the moment. Especially in relationship to the vicissitudes of the housing; since it is an important element in the restructuring of the territory, merit to be solved for the inhabitants' and for the region benefit.

Avui en dia ningú posa en dubte que l’activitat turística ha de ser una pràctica sostenible que contribueixi al desenvolupament econòmic, l’equitat social, la revalorització cultural i la preservació de l’entorn. Tanmateix, aconseguir un turisme sostenible no és fàcil, sobretot tenint en compte que la imprecisió del concepte dificulta la seva aplicació. La marca de “turisme sostenible” ha passat a adjectivar moltes pràctiques turístiques que difícilment compleixen els principis del desenvolupament sostenible, o bé que ho fan de manera parcial per una de les seves dimensions (normalment l’ambiental). Cal doncs, aclarir el concepte i dotar-lo d’instruments que permetin transformar la idea teòrica en valor pràctic, és a dir, en una sèrie de paràmetres identificables i quantificables. Amb aquest pas el turisme sostenible ha de deixar de ser una estratègia general, amb moltes possibles interpretacions i actuacions, i convertir-se una realitat assolible i adaptada a les circumstàncies específiques de cada lloc. És necessari desenvolupar metodologies d’identificació i quantificació d’impactes del turisme per a facilitar la incorporació de la sostenibilitat en els processos de decisió i gestió. Responent a aquesta necessitat, la tesi aprofundeix en la relació entre la sostenibilitat i el turisme a través de l'elaboració d'una metodologia per estudiar la sostenibilitat turística a escala local. La proposta dóna resposta a una de les principals dificultats en l'aplicació real de la sostenibilitat en el sector: la manca de límits de sostenibilitat turística. I ho fa a través del desenvolupament d’una metodologia basada en indicadors que s'aborda a dos nivells complementaris: el primer amb l'aplicació d'un sistema de 26 indicadors de sostenibilitat social, econòmica i ambiental en diversos casos d'estudi de Catalunya, i el segon amb la construcció d'un Índex de Sostenibilitat Turística (ISOST) elaborat a partir de l'anàlisi empíric realitzat i amb vocació d'ús general. La valoració conjunta d’aquestes dues eines és bàsica per a la correcta interpretació de la sostenibilitat turística municipal i per al disseny d’estratègies de millora. El Sistema d’Indicadors es calcula per 20 municipis representatius de les diferents realitats turístiques i territorials de Catalunya. Precisament l’aplicació del Sistema d’Indicadors en casos d’estudi ha suposat una diferència qualitativa respecte altres propostes, en tant que ha permès garantir-ne la seva mesurabilitat i funcionalitat en l’estudi dels impactes del turisme. També ha permès un tractament analític valuós i profund de la informació indicador a indicador, i la identificació d’aquelles variables clau en la sostenibilitat turística que posteriorment s’agreguen per a crear l’índex ISOST, que en facilita una interpretació global per cada municipi. El càlcul de l’ISOST per la mostra representativa de casos, que s’han tractat dins un marc d’anàlisi comú per a poder distingir patrons generals i factors contextuals propis de cada cas, ha permès establir a la vegada llindars de sostenibilitat turística extrapolables a partir dels quals definir el grau de sostenibilitat turística de qualsevol municipi turístic. La definició de llindars suposa la traducció de la sostenibilitat turística a valors quantificables a través d’una fórmula definida, de manera que l’ISOST esdevé una eina útil en els processos de decisió, planificació i gestió turística municipal. / Achieving sustainable tourism is not easy, mainly because the vagueness of the concept makes its application difficult. It is therefore necessary to clarify the concept and develop the tools to turn the theoretical idea into practical value, which means identifiable and measurable parameters. Methods for identification and quantification of tourism impacts are necessary to incorporate sustainability into decision-making processes and management. Due to this need, the thesis explores the relationship between sustainability and tourism through the development of a methodology for studying sustainable tourism at the municipal level. The proposal responds to one of the most important difficulties in the current implementation of sustainability in the tourism sector: the lack of limits of sustainable tourism. According to this aim, a methodology is developed in two complementary levels: first by the application of a system of 26 social, economic and environmental indicators on several Catalan municipalities; and secondly by the construction of an Index of Sustainable Tourism (ISOST) drawn from the empirical evidences. The System of Indicators is calculated for 20 municipalities, which are representative of different realities and regional tourism in Catalonia. Indeed this application on case studies is a qualitative difference with respect to other proposals, as it ensures measurability and functionality of the tool in the study of tourism impacts. It has also allowed a thorough analytical treatment of information (indicator to indicator), and identify those key aspects in tourist sustainability which are subsequently added to create the index (ISOST). Calculating the ISOST in a representative sample of cases, dealing within a common analytical framework to distinguish general patterns and contextual factors, has allowed to establish tourist sustainability thresholds and define a method for calculating the degree of sustainability of any tourist municipality. The definition of these thresholds is the translation of tourist sustainability into quantifiable values defined by a formula, so that ISOST becomes a useful tool in the decision processes, planning and management of tourism.

Nicaragua és un país on la generació d'electricitat a partir de biomassa és una alternativa interessant per a reduir el consum de combustibles derivats del petroli. En els últims anys, entre un 70 i 81% de l'electricitat s'ha generat a partir de derivats de petroli (Fuel Oil o Gasoli). Amb la pujada dels preus del petroli el país ha de dedicar gran part dels seus recursos econòmics per a la importació d'aquests combustibles. Per a trobar una sortida a l'enorme dependència energètica, cal investigar una font d'energia que sigui renovable i que tingui efectes positius des del punt de vista econòmic, social i ambiental. La utilització dels residus agrícoles, forestals i la biomassa que es pot obtenir de plantacions forestals energètiques és una alternativa interessant. No obstant això, la planificació de localitzacions i les grandàries òptimes de les plantes generadores requereixen un procés complex comparat amb generadores que utilitzen combustibles fòssils. Per tant l'objectiu d'aquest estudi és desenvolupar un model espacial per a estimar la disponibilitat potencial de biomassa a Nicaragua.La metodologia ha consistit de dues fases, primer a una escala nacional s'ha fet una zonificació agroecológica i s'han seleccionat ubicacions favorables per a les plantes generadores. En la segona fase, les àrees seleccionades són objecte d'un estudi més detallat i mitjançant un procés d'optimització entre la demanda i el subministrament de biomassa es determina la grandària de les plantes. Addicionalment es prenen en compte aspectes ecològics i socioeconòmics.En ambdues fases, el procés parteix de la recopilació de dades per a conformar una base de dades cartogràfica desenvolupada en un SIG. S'efectua una zonificació agroecológica i s'estimen els rendiments potencials amb el mètode ZAE (Kassam, 1977), posteriorment es calculen els rendiments limitats per aigua a través del mètode CROPWAT i els resultats són confrontats amb dades de terreny i dades d'experts per a estimar el rendiment agronómicamente assolible. L'optimització econòmica i energètica es fa sobre la base del balanç d'oferta i demanda i els costos de producció i transport de la biomassa.Els resultats obtinguts ens indiquen que a Nicaragua hi ha suficient biomassa per a ser utilitzada amb fins energètics. D'acord a la zonificació agroecológica, el 47% del territori té un potencial forestal, i el model espacial desenvolupat estima en 62 milions de Mg de biomassa en aquesta àrea. A això li podem agregar 644 mil Mg de residus amb valor energètic que prové de cultius agrícoles. Si s'utilitzéssin solament els residus agrícoles, es generarien 64 MW a l'any. Les zones amb major potencial per a produir biomassa amb finalitats energètiques són la part nord oriental del país (entri Bilwi i el triangle miner), el centre (entri Waslala i Siuna) i la regió centre oriental (Muelle de los Bueyes). Per la seva ubicació i condicions contrastants es van seleccionar tres llocs per a realitzar els estudis de cas: Wasakin, Sébaco i Tipitapa.L'anàlisi detallada dels llocs seleccionats ens indica que a Tipitapa hi ha potencial per a generar electricitat en una planta de 37 MW, considerant la biomassa disponible en un radi de 25 km d'acord a l'optimització econòmica i energètica. L'altre lloc, Sébaco, on es concentren gran quantitat de residus com pellofa d'arròs i clofolla de cafè té un potencial de 35 MW. Finalment, Wasakin, considerant només l'àrea concesionada per a una empresa forestal i utilitzant únicament els residus forestals generats es va estimar un potencial de 1.37 MW que provenen de les activitats de tallada i processament de la fusta en una àrea de 9 mil ha. Malgrat això, hi ha limitacions de tipus tècnic i econòmic per a construir-hi una central de producció de biomassa.La combinació del mètode ZAE i el model CROPWAT, aplicats per mitjà d'un SIG proporciona resultats molt aproximats al terreny i permeten modelizar diferents escenaris per al suport en la presa de decisions. / Nicaragua es un país en donde la generación de electricidad a partir de biomasa ha probado ser una alternativa interesante para reducir el consumo de combustibles derivados del petróleo. Pero en los últimos años, entre un 70 a 81% de la electricidad se ha venido generando con derivados de petróleo (Fuel Oil o Gasoil). Con la subida de los precios del petróleo el país tiene que dedicar gran parte de sus recursos económicos para la importación de estos combustibles. Para encontrar una salida a la enorme dependencia energética, es necesario investigar una fuente de energía que sea renovable y que tenga efectos positivos desde el punto de vista económico, social y ambiental. La utilización de los residuos agrícolas, forestales y la biomasa que se puede obtener de plantaciones forestales energéticas es una alternativa interesante. La planificación de localizaciones y los tamaños óptimos de las plantas generadoras requieren un proceso complejo comparado con generadoras que utilizan combustibles fósiles. Por lo tanto el objetivo de este estudio es desarrollar un modelo espacial para estimar la disponibilidad potencial de biomasa en Nicaragua.La metodología ha consistido de dos fases. primero, a escala nacional se ha realizado una zonificación agroecológica y se han seleccionado ubicaciones favorables para las plantas generadoras. En la segunda fase, las áreas seleccionadas han sido objeto de un estudio más detallado y mediante un proceso de optimización entre la demanda y el suministro de biomasa se ha determinado el tamaño de las plantas. Adicionalmente se han tomado en cuenta aspectos ecológicos y socioeconómicos.En ambas fases, el proceso parte de la recopilación de datos para conformar una base de datos cartográfica desarrollada en un SIG, se efectúa una zonificación agroecológica y se estiman los rendimientos potenciales con el método ZAE (Kassam, 1977). Posteriormente se calculan los rendimientos limitados por agua a través del método CROPWAT y los resultados son confrontados con datos de terreno y datos de expertos para estimar el rendimiento agronómicamente alcanzable. La optimización económica y energética se hace en base al balance de oferta y demanda y los costos de producción y transporte de la biomasa.Los resultados obtenidos nos indican que en Nicaragua hay suficiente biomasa para ser utilizada con fines energéticos. De acuerdo a la zonificación agroecológica, el 47% del territorio tiene un potencial forestal y el modelo espacial desarrollado estima en 62 millones de Mg de biomasa en esta área. A esto le podemos agregar 644 mil Mg de residuos con valor energético que proviene de cultivos agrícolas. Si se utilizaran solamente los residuos agrícolas, se generarían 64 MW al año. Las zonas con mayor potencial para producir biomasa con fines energéticos son la parte norte oriental del país (entre Bilwi y el triángulo minero), el centro (entre Waslala y Siuna) y la región centro oriental (Muelle de los Bueyes). Por su ubicación, y condiciones contrastantes se han seleccionado tres sitios para realizar los estudios de caso: Wasakin, Sébaco y Tipitapa.El análisis detallado de los sitios seleccionados nos indica que en Tipitapa hay potencial para generar electricidad en una planta de 37 MW, tomando en cuenta la biomasa disponible en un radio de 25 km de acuerdo a la optimización económica y energética. El otro sitio, Sébaco, donde se concentran gran cantidad de residuos como cascarilla de arroz y cascabillo de café tiene un potencial de 35 MW. Por último, Wasakin, considerando solamente el área concesionada para una empresa forestal y utilizando únicamente los residuos forestales generados se ha estimado un potencial de 1.37 MW que provienen de las actividades de corte y procesamiento de la madera en una área de 9 mil ha. Sin embargo, hay limitaciones técnicas y económicas para poder construir en este sitio una planta de generación a partir de biomasa.La combinación del método ZAE y el modelo CROPWAT, aplicado por medio de un SIG brinda resultados muy aproximados al terreno y permiten modelizar distintos escenarios para el apoyo en la toma de decisiones. / Nicaragua is a country where the electricity generation from biomass has proven to be an interesting alternative to reduce the consumption of derived fuels of the petroleum. Nevertheless, in the last years, between a 70 to 81% of the electricity came from petroleum products (Fuel Oil or Gasoil). With increasing fuel prices the country has to dedicate great part of its economic resources for the import of these fuels. In order to look for a solution from this enormous energy dependence, it is necessary to find another energy source that can be renewable and with positive effects from the economic, social and environmental points of view. The use of the agricultural, forest residues and the biomass that can be obtained of forest energy plantations is an interesting alternative. However, the planning of localizations and the good sizes of the generating plants require a complex process compared with those using fossil fuels. Therefore the objective of this study is to develop a spacial model to estimate the potential biomass production for energy in Nicaragua.The methodology consisted of two phases. First, at a national scale an agroecological zonning was made, and favorable locations were selected for the generating plants. In the second phase, the selected areas were object of a detailed study and by means of a process of optimization between the demand and the supply of biomass the size of the plants was determined. Additionally, the ecological and socioeconomic aspects were taken into account.In both phases, the process takes input data to conform a cartographic database developed in a SIG. An agro ecologic zoning is made and the potential yields with the method AEZ (Kassam, 1977) are obtained. Later on the water-limited yields are calculated through the CROPWAT method and the results are confronted with land data and experts' data to estimate the attainable agronomical.yield. The economic and energetic optimization is made based on the balance between offer and demand and the production costs and transport of the biomass.The obtained results indicate us that in Nicaragua there is enough biomass to be used for energetic purposes. According to the agro ecologic zoning, 47% of the territory has a forest potential and the model developed assessed 62 millions of Mg of biomass in this area. Moreover we can add it 644 thousand Mg of residues with energy value that comes from agricultural cultivations. If only the agricultural residues were used, 64 MW a year would be generated. The areas with more potential to produce biomass with energetic value are the oriental north part of the country (between Bilwi and the mining triangle), the center (between Waslala y Siuna) and the eastern center region (Muelle de los Bueyes). According to their location and contrasting conditions three places were selected to carry out the case studies: Wasakin, Sébaco and Tipitapa.The detailed analysis of the selected places indicates that in Tipitapa there is potential to generate electricity in a power plant of 37 MW, taking into account the available biomass in a radius of 25 km according to the economic and energetic optimization. The second place, Sébaco, where great quantity of residues like husk of rice and coffee parchment are produced, has a potential of 35 MW. Finally, Wasakin, considering only the area under concession for a forest company and using the generated forest residues had only a potential of 1.37 MW that came from the activities and processing of the wood in an area of 9000 ha. Nevertheless, there are technical and economic limitations for building and implementing an energy central in this site.The combination of the AEZ method and the CROPWAT frame, applied by means of a GIS offers very approximate results to the field data and allow modeling of different scenarios for decision support.

El concepto de redes sociales de comunicación rural, como una estructura relacional hecha por nodos que están vinculados por medio de actores tales como pequeños productores rurales, proyectos de desarrollo rural, organizaciones no-gubernamentales, instituciones públicas, universidades entre otros, es una noción que puede ser muy útil para estudiar las relaciones de comunicación y soporte social entre diferentes actores in territorios tan amplios y diversos como lo es Latinoamérica. Es conocido que muchos actores y redes sociales se están enfrentando ante situaciones como las siguientes: ¿Cómo encontrar las mejores estrategias que permitan desarrollar y generar procesos de sinergia social que no solo permitan el intercambio de información, sino de información y conocimiento estratégico que les habilite y refuerce las capacidades innovativas, creativas y productivas de muchas comunidades rurales que tratan, a su vez, de solucionar los siguientes problemas centrales. Lo primero son las estrategias para poder salir del estado de pobreza (y sobrevivencia) en que se encuentran, el segundo es como obtener la suficiente información (en calidad y en cantidad) que les permita entender la dinámica de los actuales cambios que se están sucediendo a nivel global: climáticos, socales, económicos, etc. y que no solo afectarán a los grupos humanos en los centros urbanos e industriales, sino a todo el mundo, en especial a los países más pobres y los sectores más frágiles, en términos sociales, es decir, las comunidades rurales. El estudio de las redes sociales rurales, como sistemas comunicaciones funcionales, proporciona un punto de vista nodal en esta dirección.El autor estudia dos redes sociales de comunicación para el desarrollo rural en América Latina que trabajan a nivel de las comunidades rurales, con organizaciones No-gubernamentales, pequeños campesinos y proyectos de desarrollo rural. La primera de las redes es una red a nivel México llamada Red Nacional de Desarrollo Rural Sustentable (RENDRUS), la cual está recibiendo soporte financiero de diferentes niveles del gobierno. La segunda es una red que involucra varios países latinoamericanos (incluyendo México). Esta última es llamada Red de Iniciativa de Nutrición Humana y ha recibido financiamiento internacional. Aunque las dos redes sociales surgen y trabajan a diferentes escalas, las dos redes persiguen objetivos similares, usan estrategias similares, y están conformadas por actores similares: pequeños productores rurales, comunidades rurales, proyectos de desarrollo, universidades y organizaciones No-gubernamentales. El punto más importante del trabajo de estas dos redes es que las dos permitieron el intercambio de información y conocimiento entre actores que no solo son diferentes en términos culturales sino que están localizados en diferentes regiones geográficas.El tópico de las redes sociales de comunicación rural para el desarrollo no es un tópico nuevo, pero es necesario continuar su estudio a fin de poder conocer más acerca de la complejidad social en la cual este fenómeno se está desarrollando. Las comunidades rurales han sido estudiadas por mucho tiempo, pero aún no somos capaces de entender muchas de sus dinámicas sociales, especialmente aquellos hechos que se refieren a la similitud de los procesos de intercambio y mejoramiento del conocimiento, tecnología y equipos desarrollados localmente por comunidades rurales que pertenecen a diferentes países y regiones latinoamericanas.Este tipo de estudios sobre redes sociales de comunicación rural, son valiosos para proponer y conformar proyectos de desarrollo basados en procesos de intercambio reticular, entre productores rurales, para el mejoramiento de sus sistemas de producción agropecuarios con el objetivo de obtener menores ingresos, y alimentos y mejorar sus condiciones de vida, especialmente ahora que la urgencia climática agrava las condiciones de pobreza en el mundo. / The concept of rural social networks, as a social relational structure made of nodes that are tied by actors such as small farmers, rural development projects, non-governmental organizations, public institutions, universities and other participants, can be very useful to study the communicational relationship between different actors in a wide and diverse territory like Latin America. It is known that many social networks are faced with challenges like the following one: how to find the best strategies in order to develop and generate synergies that do not only permit the exchange of general information, but also of strategic knowledge which permits the reinforcement of innovative, creative and productive capabilities of many poor rural communities that are trying to resolve two essential problems. The first one is how to get out of the stage of poverty (or, at least, manage to survive), and the second one is how to get enough information in order to understand changes (climatic, economic, social, etc) that are occurring in the world and that are not only affecting the urban and industrialized societies, but the whole world, especially the poorest countries and their most sensitive and fragile populations like the rural communities. The study of rural social networks, as a functional communicational system, provides an interesting point of view towards that direction. The author studied two social networks that were working with rural communities, non-governmental organizations, small farmers and rural development projects. The first one is a network named National Network of Sustainable Rural Development (RENDRUS), which is receiving financial support from different governmental levels in Mexico. The second one is a network which involves several Latin American countries including Mexico. It is called Initiative of Human Nutrition and it was financed by international sponsoring. Although the two social networks emerged and worked on different scales, they followed similar objectives, they used similar strategies, and they consisted of similar actors: small poor farmers, rural communities, rural development projects, universities and non-governmental organizations. The most important point is that they allowed the exchange of information and knowledge between actors that are not only different in cultural terms, but they are located in distant geographical regions as well.The topic of social rural networks is not a new one, but it is necessary to continue its study in order to know more about the social complexity in which this phenomenon is developing and occurring. The rural communities have been studied for a long time, but we are not able to understand its social dynamics yet, especially the facts of exchange and improvement of knowledge, technology, and equipment developed locally by rural communities that do not only belong to a specific country, but to several Latin American countries and regions.These types of studies are valuable for the creation of communication and development models of rural communities in order to confirm the effectiveness of rural social networks as a mechanism to exchange information between rural people, about how to improve their local agricultural systems in order to have a higher income and better food to improve their social conditions, especially in those days that the climatic changes have made social life conditions worse.

Aquest treball de recerca té l'orígen en una reflexió sobre els aspectes teòrics següents: 1) Què és el Desenvolupament Sostenible?2) Quina és la transformació del territori que es produeix dins d'un projecte de desenvolupament?3) Què és la participació? Quines tècniques podem emprar? Com millorar-la?Amb aquestes preguntes com a base, la tesi fa un repàs als mètodes i tècniques que utilitzen en proyectes de desenvolupament, aprofundint sobre tot a les propostes de la "Participatory Rural Appraisal" (PRA). La recerca s'ha dut a terme a la comarca del Priorat, dins de l'Iniciativa Comunitària LEADER II (1995-1999) i ha tingut com a objectiu l'anàlisi de la patricipació comunitària dins d'un projecte de Desenvolupament Rural. Per tal d'analitzar els resultats, es van establir com a variables les següents: Quantitat, Subjectes participants, Moments de la participació, Funcions de la participació, Dificultats, Tècniques de participació i Qualitat de la participació. Quant a la metodologia de recerca, podriem definir-la com una "recerca-acció", amb una durada de més de cinc anys. Els mètodes que s'han emprat per a l'obtenció de dades sòn: l'observació com a participant d'un projecte de desenvolupament rural, l'observació de la documentació que ha generat el projecte i la distribució d'un qüestionari als participants del projecte.

El histórico aumento de la concentración de la población en núcleos urbanos por factores productivos, ha generado a la larga un fuerte aumento del consumo, según la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos (OCDE) esto ha traído consigo una mayor generación de residuos domésticos. Martinez-Alier, J. (2004) señala que como la economía y la población humana crece, los recursos naturales tienen un mayor uso y se produce una mayor cantidad de residuos. Esto, también lo vemos reflejado en los países más industrializados y en los que conforman la Unión Europea, quienes señalan de manera fehaciente, que aumentarán los residuos urbanos en un 43% de aquí al 2020 (OCDE, 2002).En la comunidad autónoma de Cataluña, los residuos urbanos han aumentado en un 38% en sólo seis años (1998-2004). Más aún, el programa de gestión de residuos municipales y/o ayuntamientos de esta comunidad autónoma para los años 2001-2006, no establecía objetivos cuantitativos propios de prevención, para disminuir el aumento de la generación de residuos. Hoy los objetivos están planteados, y apuntan en la dirección de una gestión medioambientalmente sostenible (PROGREMIC 2007-2012), mostrando con ello un problema a resolver.El concepto de ecoeficiencia, fue propuesto originalmente por el Consejo Mundial de Desarrollo Sostenible World Business Council for Sustentainable Development WBCSD (2000), y nace como concepto de negocios para ser aplicado a las empresas privadas. Sin embargo, podemos utilizarlo en las administraciones públicas, tal como lo recomienda el propio WBCSD. El concepto señala que debemos, "producir más con menos recursos" y eso generará a la larga, menos impacto al medio ambiente. Sabiendo que la adopción de la ecoeficiencia es aún muy precaria (Bleishwitz 2003) y que la ecoeficiencia se presenta más, en el sector privado que en el sector público (Ehrenfeld, 2005), se hace necesario revisar las fortalezas y debilidades de la ecoeficiencia, que se han observado en el sector privado y adaptarlas a las políticas de los gobiernos locales (Ekins, 2005). En si, podemos confirmar la creciente preocupación y necesaria adopción de la ecoeficiencia, según lo expresado por el Ministerio de Medio Ambiente Español (2004,13) Los resultados obtenidos en esta tesis, reflejan el hecho de que existen factores institucionales de largo alcance, como lo son las leyes y normas que toman forma en pro de un desarrollo sustentable. Más aún, en una regresión de Tobit con panel data, se encontraron dos factores socioeconómicos que influyen en la gestión ecoeficiente de residuos urbanos (GERU). A saber, factores turísticos y factores educacionales, se logró generar un ranking de ecoeficiencia entre los distintos municipios de la muestra tratada (143 DMUs) y se realizó un análisis cualitativo del municipio más representativo de la muestra. Siendo el municipio de Sant Cugat del Valles, el ayuntamiento más ecoeficiente.La tesis se divide en cinco capítulos: El primero nos entrega un detalle de lo que son los residuos, sus factores de generación, las normativas y sus estadísticas en la región de Cataluña. También distinguiremos las preguntas de relevancia y los objetivos de la investigación. El segundo capítulo, ve el marco teórico y la revisión de la literatura, profundizando en la temática de la teoría económica institucional (TEI) y en los conceptos de desarrollo sostenible y ecoeficiencia. Seguidamente y en el mismo capítulo veremos la revisión de la literatura, el modelo de investigación y plantearemos las hipótesis y suposiciones. En el capítulo tres, veremos la identificación de los factores estructurales determinantes de la ecoeficiencia y la técnica de medición de la ecoeficiencia en DDF. Para luego ver la identificación de factores institucionales en la GERU tanto cualitativos como cuantitativos. En el cuarto capítulo, discutiremos los resultados y análisis de datos y en el último capítulo, estarán las conclusiones de la tesis, las limitaciones y las futuras líneas de investigación.NOTAS: (1)Estudios realizados por el Centro Catalán del Reciclaje de la Agencia de Residuos de Catalunya-España.(Generalitat de Cataluña, 2001)(2) Pág. 32 Acciones de Prevención de Residuos Municipales Promulgados para las Localidades de Catalunya y Europa (Centre català del reciclatge, 2005) / The eco-efficiency is the answer to the requirements for a clean or ecologically acceptable production. This thesis applies this concept to public organisations such as municipalities in their management of urban wastes. The objective of this work is to research if some eco-efficiency level exists among the Catalan municipalities in their urban waste management and of being this way which are the factors that determine this eco-efficiency. We created a model that includes the use of Directional Distance Function (DDF) and classifies the urban waste as desirables and undesirable outputs for the period 2000-2003 in Catalonia - Spain. The results obtained are contrasted with three socioeconomic factors (population density, relative tourist activity, relative economic activity) by means of a Tobit regression. The results shows a percentage increase of the eco-efficiency observed in two couples of periods and that only the factor tourist activity is significant. Manage to generate a ranking of ecoeficiencia between the different municipalities of the sample treated (143 DMUs) and there was realized a qualitative analysis of the most representative municipality of the sample.The thesis divides in five chapters: The first one delivers us a detail of what they are the residues, his factors of generation, the regulations and statistics in the region of Catalonia. Also we will distinguish the questions of relevancy and the aims of the research. The second chapter, it sees the theoretical frame and the review of the literature, penetrating into the subject matter of the economic institutional theory (TEI) and into the concepts of sustainable development and eco-efficiency. Immediately afterwards and in the same chapter we will see the review of the literature, the model of research and will raise the hypotheses and suppositions. In the chapter three, we will see the identification of the structural determinant factors of the eco-efficiency and the technology of measurement of the ecoeficiencia in DDF. Then sees the identification of institutional factors in both qualitative and quantitative GERU. In the fourth chapter, we will discuss the results and analysis of information and in the last chapter, there will be the conclusions of the thesis, the limitations and the future lines of research.

0.4.1. ORGANIZATIONIn the context of the global human/earth issues (population, poverty, imbalances, environment problematic, global warming, water scarcity, economical globalization, etc.) with the others the Carrying Capacity issue is emerging. It is a "driver" which is not always simply related with sustainable development concepts. It is therefore enormously important to give adequate answers to the majority of the global dilemmas. The definition of carrying capacity is not easy because it is controversial. So the first chapter of this study is to adopt a clearer position in reference to the meaning, the borders, the key aspects, etc., of our approach to this issue. Basically, our approach is, first, from the sustainable development point of view and, second, a local approach in a global view. Finally and concretely, we indicate what aspects, in which place, how do we study carrying capacity? The answer to these questions will be: the agricultural (land and water) reality in a very specific region of East Sub Saharan Africa.So the next step of the work is to specify and delimit our chosen region and, obviously, to study it in detail. Chapter 2, and some parts of Chapter 8, are the results of this.The kind of methodological approach to global human/earth issues is, clearly, the most characteristic point of our work. We follow a scientific approach developed by Dr. Mihajlo Mesarovic over forty years ago in the mathematical systems analysis field and "finished" in multilevel integrated assessment with reasoning support tools for policy analysis. We study in depth and analyze this methodology in Chapter 3.From a first or high level point of view of a hierarchy of models in our methodology, we study the population and, for the moment in this level, the carrying capacity reality, which is a dynamic system in reality, of our case study region. We have created the corresponding model and then, we have used a reference study from FAO/IIASA/UN [B.3.7] that, according to our bibliography searches and the role that it is continuing to play in the international studies of this issue in developing countries, is a "key reference". We find all of this in chapters 5 (population) and 6 (carrying capacity). In fact one of the goals of this work as a whole is to involve, extend, and indeed test the results of the mentioned report using our methodology.Always from the hierarchical point of view we affront, finally, the second level representation of our issue. It is the most creative part of our study. We decide, after a deep analysis of the background, that we can succeed in developing a new agricultural model involving land and water aspects.Because water is another controversial driving factor of the global human/earth issues, we focus on it in chapter 7. We add some personal special approach according to our methodology and "philosophy".Chapter 8 is the highlight and plays, at the same time, an integrated role of the whole study and, in particular, the second level approach from the point of view of the hierarchy of the models. It allows us to make many final conclusions in several directions. About the methodology itself: extremely powerful with the interrelated combination of the different models levels approach. About the key report cited: only needs to be revised in its high input/output forecasting. The success and new possibilities in order to study the carrying capacity issue, for future policy "vision" analysis, that we now have from the point of view of agricultural reality. Finally, a dramatic foresight and call to the international decision- makers about the situation in our Case Study Region (essentially, the more stressful sub-region of East Sub-Saharan Africa). 0.4.2. OBJECTIVES AND CONTRIBUTIONSAssessment of carrying capacity is essential in the search for the condition of sustainable development. While sustainability has a global dimension focus, for carrying capacity assessment has to be on geographic areas within which the needs of population have to be satisfied consistent with the physiologically determined time constraints. Specifically, food had to be secured for the population on location and in time where the need exists. Large geographic areas cannot be sustained by food imported from distant locations on the globe. In short, some degree of food self-sufficiency is a prerequisite for sustainability. The research reported here started by identifying eastern Sub-Sahara Africa as the most vulnerable geographic region in the sense of carrying capacity. The objective of the research was to approach the question of carrying capacity in a practical integrated manner ("problematique"); i.e., in the context of real constraints imposed by environmental life support resources, rather than to "reduce" the problem to the considerations of the theoretical extreme capacity that have no chance of being achieved in reality.On the first level, a model is developed focusing on the most dominant relationship between population evolution and carrying capacity as a dynamic, time varying system. Broad based data available in international sources are used. Results of FAO research, which is recognized as being the most authoritative, is used to parameterize the model for all countries in the region as well as for the region itself. The concept of an index of carrying capacity potential is developed to assess the results of the simulation using three levels of technology inputs of agricultural production, identified by the FAO.A second level model is developed in which actual physical constraints -land, yields, water and irrigation- are explicitly taken into account. Assessment of carrying capacity supported by actual data is then conducted using the same carrying capacity potential index as the first level. Consistency of the results on the two levels has been demonstrated. This conclusion -not to be expected a priori- has justified the application of the multilevel, from the hierarchical of the models point of view, approach. As such it presents a contribution to the methodology beyond the carrying capacity problem per se. So, in summary, the main contributions of the thesis are threefold:a) Contribution to the complex systems analysis methodology based on the multilevel modeling hierarchy approach, that uses the notions of a dominant relationship rather than more detailed approximation, in order to construct models on different levels of the modeling hierarchy. Consistency of the results on two levels-not expected a priori-open the ways for application of the approach to other problem domains (global warming, water scarcity, etc.).b) Development of an agricultural (land and water) model to study carrying capacity for any country, region, on the globe. The developed models and the reasoning approach in scenario analysis can be applied to other agricultural carrying capacity problems such as, i.e., for Afghanistan, Bangladesh, etc.c) Concrete results about targets and policies for the region in the East Sub-Saharan Africa in order to improve their food self-security.