La tesi doctoral que porta per títol "Els determinants de la localització industrial i residencial. Una aplicació als municipis catalans", tracta sobre els determinants locacionals de persones i activitats econòmiques. El marc territorial utilitzat han estat els municipis de Catalunya, i el marc temporal se situa entre el 1986 i el 1996.L'aportació original d'aquesta tesi consisteix en el tractament simultani dels fenòmens locacionals de persones i llocs de treball, així com la seva anàlisi independent. Es parteix de diverses bases de dades força exhaustives, entre les que cal destacar el Registro de Establecimientos Industriales, que ha subministrat una extensa relació dels nous establiments industrials localitzats als municipis catalans, i les bases de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, amb abundant informació sobre la distribució de l'ocupació i la població, a escala local, així com de diverses característiques relatives als municipis. El factor espacial ha estat clau en aquest treball. Així, la localització geogràfica del conjunt de municipis catalans ha estat una variable present en les estimacions economètriques realitzades, de forma que l'atractiu locacional dels municipis no s'ha posat en funció únicament de les seves característiques, sinó també de la llunyania i/o proximitat d'aquests en relació a la resta de localitats.El nivell territorial emprat ha estat l'àmbit local i, en concret, l'àmbit local de Catalunya. Gràcies a la riquesa de les bases de dades emprades s'ha pogut treballar amb la pràctica localitat dels municipis. Val a dir que els motius que rauen sota l'elecció d'aquest àmbit territorial fan referència a la voluntat d'estudiar els fenòmens locacionals al nivell en què aquests es produeixen i a la possibilitat de baixar fins a un nivell territorial per al qual la quantitat dels treballs existents és força escassa.El punt de partida, ha estat l'anàlisi dels fenòmens locacionals des de dues òptiques: la primera consisteix en què la localització de persones i d'empreses es pot estudiar de manera independent; i la segona consisteix en què la localització de persones i llocs de treball mostra unes interdependències força estretes, de forma que cal analitzar el fenomen conjuntament.Pel que fa a la primera aproximació, la localització residencial s'ha abordat mitjançant la utilització d'un model de Mínims Quadrats Ordinaris (MQ) i de la Regressió per Quantils (RQ), mentre que la localització d'establiments industrials s'ha tractat mitjançant la utilització d'un model de Poisson i d'un model Logit Condicional.Pel que fa a la segona aproximació, la determinació simultània de la localització de la població i de l'ocupació s'ha dut a terme amb el concurs d'un model de Mínims Quadrats en 2 Etapes (MQ2E).Els resultats mostren com les pautes locacionals de persones i activitats són diferents i com, per a aquestes darreres, en funció del tipus d'activitat econòmica o de les característiques dels establiments entrants (com ara la dimensió), també hi ha especificitats que mereixen ser destacades. A més a més, es detecta una forta interdependència entre la localització de l'ocupació i de la població. / The main aim of the PhD Dissertation ("Els determinants de la localització industrial i residencial. Una aplicació als municipis catalans", that is: "Industrial and Residential Location Determinants. An Application for Catalan Municipalities") is to identify location determinants of population and economic activities. The geographical area used in the empirical estimations has been the Catalan Municipalities and the period analysed, from 1986 to 1996.The most significant contribution of this work consists on a simultaneous approach to both jobs and population location, and to join it with an additional analysis of residential location and industrial location of new establishments.Local level has been used in order to identify location phenomenon at the territorial level in which them are involved. This work pretends to contribute to solve the problem of a lack of research at this level in Catalonia.This analysis can be carried out by to ways: firstly, by studying separately industrial and residential location phenomenon or, secondly, by studying those phenomenon in a simultaneous way.Following the first one we have used Ordinary Least Squares (OLS) and Quantile Regression (RQ) for the analysis of the residential location, and both a Poisson and a Conditional Logit models for the industrial location analysis. And following the second one, we have used a Two Stage Least Squares (TSLS) for the simultaneous analysis of location of population and jobs.Results show that location patterns of population and firms are not the same, and that there is a close relationship between location of population and jobs.

El present treball d'investigació, ha enfocat alguns dels problemes que en aquests díes ha preo-cupat tant a autoritats del Estat de Puebla com a profesionals de distintes disciplines relacionades amb les transformacions del territori. Entre els problemes es troba la magnitut del procés de crei-xement en la Zona Metropolitana de la Ciutat de Puebla (ZMCP), que avui día es troba en una en-creuada y s'ha de decidir quin ha de ser el seu desenvolupament futur, si ho volem, sostenible i racional. Per això, des de la perspectiva de la ciutat sostenible, s'ha intentat analitzar i comparar dues àrees metropolitanes: una situada a Espanya, el Vallés i l'altra, situada a Mèxic, Puebla. En aquest sentit, es destaquen elements importants que replantejen la construcció mateixa de la ciutat. Per la primera s'ha destacat, sobretot, la forma d'edificació, en la mateixa línia de la seva expansió física, en la racionalizatció dels recursos, en els usos i aprofitament del sòl urbanitzat, en la transformació de dels fems sòlids i líquids, en definitiva, l'ordenació del territori i les seves virtuts. Per la segona, tenir en compte l'evolució de la Zona Metropolitana del Vallés i aplicar alguns criteris de sosteni-bilitat per a la seva ordenació territorial per mitjà d'un model matemàtic.D'aquesta manera, es planteja la reestructuració de l'àrea metropolitana actual per un nou model de ciutat que es distingueixi amb una proposta de ciutat sostenible, igual que una sortida a la crisi de les actuals conurbacions. En conseqüència, tenir en compte las virtuts, així com le seves possi-bilitats de aplicabilitat; a més, que respongui a les necesitats dels seus habitants, del entorn físic i natural inmediat: armonitzar entre home-naturalesa, espai-societat, territori-medi ambient, i ciutat sostenible-ordenació territorial.Amb la base en el model d'urbanització actual del Vallés, on el municipi té competència urbanís-tica, permet d'alguna manera incidir en la presa de decisions per la modificació dels usos del sòl. A més, per la influència que prén de les polítiques urbanes de Barcelona, i del reordenament del te-rritori per a un bon ús del sòl. Aquestes experiències enriqueixen els criteris de sostenibilitat i do-nen major influència en la ordenació del territori, exemple que desitjo destacar per a el cas de Pue-bla.De totes maneres, s'ha plantejat modelitzar una part de la problemàtica que actualment està afec-tant la Zona Metropolitana de Puebla. Concretament amb relació a les vicisituts de la vivenda; ja que com a element important en la reestructuració del territori, urgeix una resolució per a benefici dels habitants de la regió. / The present investigation work, has approached some of the problems that have worried the authorities of the State of Puebla and professionals of different disciplines related with the actual transformations of the territory so much. Among the problems there is the magnitude of the process of growth in the Metropolitan Area of the City of Puebla (ZMCP) that nowadays is in a crossroad and should decide which must be its future development if we want it, sustainable and rational. For it, from the perspective of the sustainable city, the intent has been made to analyse and to com-pare two metropolitan areas: one located in Spain, the Vallés and the other one, located in Mexico, Puebla. In this sense, the important elements that restate the same construction of the city stand out. The first one has stood out, mainly for the construction form, in the same line of their physical ex-pansion, in the rationalization of the resources, in the use of the urbanized floor, in the transforma-tion of the solid and liquid waste, in definitive, the territorial planning and its virtues. For the sec-ond, one has to take into account the evolution of the Metropolitan Area of the Vallés and to apply some sustainability approaches for its territorial planning by means of a mathematical model. One also thinks about the restructuring of the current metropolitan area for a new city model that is distinguished with a proposal of sustainable, the same city that has been successful to the crisis of the current conurbations. In consequence, to take into account these virtues, as well as their possi-bilities of applicability; that also responds to the necessities of their inhabitants, of the immediate physical and natural environment: to harmonize among man-nature, space-society, territory-half ambient, and sustainable-planning of the territory of the city . Based on the pattern of the current urbanization of the Vallés, where the municipality is of urban competition, it somehow allows to impact in the taking of decisions for the modification of the uses of the floor. It also receives influence from the urban politicians from Barcelona, for the re-ordination of the territory for a good use of the floor. These experiences enrich the sustainability approaches and give a wider influence in the planning of the territory, example that I want to high-light for the case of Puebla. It has been thought however about making a model of a part of the problem that is affecting the Metropolitan Area of Puebla at the moment. Especially in relationship to the vicissitudes of the housing; since it is an important element in the restructuring of the territory, merit to be solved for the inhabitants' and for the region benefit.

Aquesta tesi utilitza l'anàlisi econòmica per a estudiar les hisendes locals, especialment els aspectes relacionats amb la provisió i finançament dels béns i serveis públics locals. Les hisendes locals, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, pateixen diversos problemes. Dos són especialment rellevants per a aquesta tesi. El primer és la reduïda dimensió dels municipis, l'altre la seva insuficient dotació financera. A la tesi es tracten aquestes dues qüestions en cinc capítols. Primer s'introdueix la problemàtica, exposant-ne els antecedents, la situació actual i la metodologia per al seu anàlisi. A continuació s'aborda la relació entre la grandària dels municipis i la seva capacitat per a proveir béns i serveis públics. De manera recurrent es produeixen debats sobre els problemes que pateixen els municipis petits. El problema més evident d'aquests municipis és el dèficit de serveis públics. Es sol argumentar que els municipis petits pateixen aquests dèficits en la provisió de serveis públics a causa de la manca d'un nombre crític d'habitants. Normalment es presenta la consolidació municipal com a solució a aquest problema. En aquest treball analitzem les diferents vessants de la qüestió dels dèficits de serveis municipals.Es continua analitzant com influeix sobre el sector privat la incapacitat per part dels municipis de prestar la quantitat i/o qualitat correcta de béns i serveis públics. Sembla clar que l'atractiu d'un hotel per als seus clients depèn tant dels serveis que ofereix com de l'entorn en què es troba. Com s'ha dit sovint "un hotel de quatre estrelles necessita un entorn de quatre estrelles". Aquests atributs que configuren l'entorn són complementaris a l'oferta privada dels serveis hotelers i són essencials a l'hora de definir les opcions de comercialització, ja que sembla raonable que diferències en les dotacions de serveis públics, capital natural i imatge de la localitat generaran diferències en els preus d'hotels que altrament són idèntics. A la següent etapa s'estudia la situació financera a la qual s'enfronten els municipis a l'hora de proveir els béns i serveis públics, especialment en el cas de les localitats amb forta implantació de l'activitat turística. L'objectiu d'aquest estudi és doble. Primer, realitzar una anàlisi i un diagnòstic del finançament als municipis turístics i, segon, discutir diferents vies de millora. En una primera part s'exposa el marc que cal tenir en compte a l'hora de considerar les qüestions de provisió de serveis públics i els consegüents aspectes pressupostaris. Després es presenta un model estilitzat de provisió de béns públics i d'estructura pressupostària que explicita, amb la intenció de portar a terme l'anàlisi economètrica, les interrelacions rellevants entre provisió de serveis públics, ingressos fiscals i despeses. Tot seguit es presenten les dades que han de servir per a una anàlisi empírica que té dues vessants. Primer, estudiar si realment els municipis amb un fort pes de l'activitat turística presenten diferències en l'àmbit pressupostari i, segon, concretar quantificar en què consisteixen i de què depenen les diferències. El sisè apartat tracta la complementarietat entre béns i serveis públics des d'un marc normatiu, posant de manifest els aspectes que ha de tenir en compte un municipi turístic en les qüestions de provisió i finançament dels béns públics i que fan que tingui un comportament diferent d'un municipi no turístic. El penúltim apartat del treball inclou la discussió i l'avaluació d'algunes propostes correctores dels problemes detectats a l'anàlisi estadística i economètrica. El treball conclou amb un resum de les principals conclusions.La tesi conclou amb una discussió dels resultats obtinguts. / This thesis employs economic analysis to study local public finance, especially the aspects related to the provision and financing of local public goods.The second chapter analyses the deficit in the provision of public services in small municipalities. I begin with a theoretical setting where there are several municipalities each inhabited by a representative individual who must choose the quantity of public services given their prices. I develop an empirical analysis which focuses in testing our model and quantify the effects. With these results I question the common reasoning that, in order to suppress the deficit in the provision of services, municipality consolidation is unavoidable.The third chapter identifies and isolates the attributes which explain the variability of hotel supply prices. I proceed in two steps. First, I develop a "traditional" model of hedonic prices in a competitive market. Second, the paper builds a model of hotel price setting to estimate supply and demand functions. The main results are, first, to quantify the importance the effect of the tourism town in hotel prices and, second, to have the implicit prices for different hotel attributes.The fourth chapter deals with the claim that municipalities in tourism regions suffer from an endemic financial disequilibrium: quite high expenses (related with a de facto population which exceeds by far the de iure population) and inadequate revenues, which often depend on the de iure population. This might result either in higher deficit and borrowing figures or in lower provision of public goods. The latter would be particularly worrying for the quality of the tourism product, given the local government's essential role in tourism policy. This chapter models the decision of public good provision with the purpose of contrasting the existence of financial disequilibrium in tourism municipalities, as well as of explaining its origin. The evidence I present is conclusive, but not completely in favor of the thesis sustained by tourism municipalities: although it exists in general and strongly a financial deficit, the position of small tourism municipalities is quite different.The thesis ends with a summary of the main results.

[ES] La gestión cultural aplicada a un territorio específico. Esta frase circunscribiría el desarrollo temático de la tesis. Cómo intervenir para que el sector cultural que históricamente ha sido productivo en lo social, lo sea también en lo económico, potenciando y apoyando a la industria cultural. Todo ello desarrollando políticas públicas, infraestructuras culturales públicas y potenciando los recursos humanos especializados. / [CA] La gestió cultural aplicada a un territori específic. Aquesta frase circumscriuria el desenvolupament temètic de la tesi. Com intervindre perquè el sector cultural que históricament ha sigut productiu en el fet social, ho siga també en l'econòmic, tot potenciant i donant suport a la indústria cultural. Tot això amb el desenvolupament de polítiques públiques, infraestructures culturals públiques i amb la potenciació de recursos humans especialitzats. / [EN] Cultural Management applied to an specific territory. This sentence would circumscribe the thematic development of the present thesis. How to arbitrate so that the cultural that has historically been productive in a social way, could become also an economical way, empowering and supporting the culture industry. All this developing public policies, public cultural infrastructures and enhancing specialized human resources. / Pinotti Baldrich, JL. (2020). Aproximación a un modelo de gestión cultural territorial. El SARC [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/137775