La tesi presentada contribueix a la història del desenvolupament recent de la biologia molecular a Barcelona i es centra en l'estudi detallat de la formació d'un influent grup de recerca liderat per Joan Antoni Subirana i Jaume Palau. S'analitzen les trajectòries de les pràctiques experimentals i científiques de tots dos investigadors, la seva formació a l'estranger, els mecanismes mitjançant els quals van definir els seus interessos científics i les seves agendes de recerca. També s'estudien els processos pels quals van adquirir les seves destreses experimentals i com es van definir les seves ambicions professionals. El treball mostra la influència del procés de formació predoctoral i postdoctoral d'ambdós científics, Subirana i Palau, en el context de la comunitat acadèmica espanyola durant la dècada de 1960 i principis de la de 1970.L'estudi aporta claus per comprendre quins factors van intervenir en el sorgiment d'un grup de treball. L'elecció d'aquest grup de treball organitzat per Subirana i Palau es basa precisament en la influència que van tenir a Espanya, en el reconeixement que va obtenir el seu treball tant a Espanya com a l'estranger i el caràcter pioner dels treballs que van realitzar. Les fonts consultades constitueixen una documentació a la qual s'accedeix per primera vegada: els arxius personals de Joan Antoni Subirana i alguns materials de l'arxiu de Jaume Palau. El treball atribueix a tots dos una poderosa identitat, la de dos científics pioners que van introduir a Espanya les tècniques d'estudi de macromolècules biològiques, tant les procedents de la química física com les de difracció de raigs X. S'estudien els processos pels quals ambdós científics i els joves llicenciats del seu entorn es van formar en elles, i com els projectes de recerca d'identificació i caracterització d'histones i estructures del nucli cel lular, van articular les activitats de Subirana i de Palau en el context dels treballs d'estructura i funció dels cromosomes mitjançant la participació de tots dos científics en xarxes estrangeres i internacionals d'intercanvi de reconeixement, de sabers i de pràctiques.A més de treballar amb documentació d'arxiu i analitzar detalladament les publicacions del grup, s'ha entrevistat als científics i tècnics participants. La metodologia, entre històrica i sociològica pròpia dels estudis de la història recent de la ciència, s'inspira en treballs publicats per autors estrangers sobre grups de recerca i comunitats disciplinars que van sorgir en centres d'investigació i en universitats d'altres països. D'aquesta manera, el treball està actualitzat i han seguit de prop, en contacte personal amb alguns autors de les obres que es citen, la producció historiogràfica sobre biologia, experiments i tècniques i, més especialment, la que fa referència als coneixements, tècniques i estratègies acadèmiques dels coneixements produïts des del període d'entreguerres fins a la dècada de 1970.La tesi presenta un extens estudi de les interaccions entre científics, molècules biològiques, instruments i polítiques de subvenció a la investigació. Els instruments, les tècniques i els temes de recerca són aspectes centrals de la història que aquesta tesi analitza, que s'inscriu en els estudis sobre les cultures materials de la ciència, mostrant els detalls dels treballs de laboratori que participen en la producció de coneixement. / This thesis contributes to the history of the recent development of molecular biology in Barcelona. It focuses on an influential research group led by Joan Antoni Subirana and Jaume Palau. Their trajectories, their training abroad, the mechanisms by which defined their scientific interests and research agendas as well as the processes by which they acquired their skills and test their career ambitions are analized in the context of the Spanish academic community in the 1960s and early 1970s.The study provides keys to understand which factors were involved in the emergence of a working group. The choice of the group organized by Subirana and Palau lies on the influence they had in Spain, the recognition of their work both in Spain and abroad and the pioneering nature of the work they did. For the first time this thesis access to unpublished documentation sources like the personal files from Joan Antoni Subirana and some archive material from Jaume Palau. Their contributions have a strong identity: the two scientists pioneered and introduced in Spain the techniques which allowed the study of biological macromolecules, from the physical chemistry to the X-ray diffraction. This dissertation deals with the processes by which the two young scientists and their graduates were trained and how research projects for the identification and characterization of histones and cell structures in the nucleus, were connected with the research on structure and function of chromosomes, through the participation of scientists in both foreign and international networks, in order to exchange recognition, knowledge and practices. This thesis handles archive documentation, detailed analysis of the group's publications and interviews with scientists and technicians. The methodology, including historical and sociological studies of very recent history of science, is based on published works by foreign authors on research groups and communities that emerged in disciplinary research centres and universities in other countries. Thus, the research for this thesis and the manuscript presented as a result are completely updated and performed in contact with some of the authors quoted. Particularly, it relates to the knowledge, techniques and strategies of academic knowledge produced from the inter-war period until the 1970s.The tools, techniques and research subjects are central to the story and introduces a further type of analysis that is part of the studies on the material culture of science, giving an account of the details of the laboratory work involved in the production of knowledge. In order to reconstruct the recent history of scientific practices and research, this thesis also includes an extensive study of the interactions between scientists, biological molecules, policy instruments and funding research.

En esta tesis se realiza un estudio comparativo y analítico, que ordena la población del estudio en dos grupos A y B, con el objetivo de la descripción, valoración, análisis, evaluación y comprobación de los datosespecíficos de la valoración de acertada identificación, desarrollo y precisión del método clínico y del método de imágenes de RMN (en adición del método clínico) para realizar el diagnóstico de una posible lesión meniscal (interna y/o externa) aislada o acompañada de otras lesiones articulares de la rodilla. Se contrasta ambos grupos A y B, según el modelo estadístico elaborado de casos y controles, valorando retrospectivamente el conjunto de datos de la comparación entre ambos grupos, en sus contenidos, y en específico para evaluar estadísticamente la importancia, efectividad, utilidad, aporte y precisión de los métodos diagnósticos referentes utilizados, contrastando los grupos A y B, y tomando la artroscopia como método estándar para el total de la población de esta Investigación. El propósito de tener un diagnóstico de las lesiones meniscales de la rodilla que sea acertado, seguro y de gran precisión facilita el tratamiento apropiado, aplicado posteriormente al diagnóstico correcto, y efectivamente la buena recuperación e incorporación a la vida activa y laboral. Se tratará en esta tesis de evaluar el valor real de los criterios diagnósticos específicos realizados para el diagnóstico de la lesión meniscal (con o sin otras lesiones articulares de la rodilla) y la determinación de las características del aporte conjunto y específico de los métodos aplicados para obtener sus funciones reales e indicaciones diagnósticas precisas en el diagnóstico meniscal. Respecto a la población del grupo A, se ha realizado el diagnóstico meniscal por ambos métodos: clínico y por imágenes de RMN. En el grupo de control (grupo B) se ha realizado el diagnóstico únicamente por los criterios del método clínico. Se toma la artroscopia como método estándar en la comparación creada entre el grupo A y el grupo B (artroscopia diagnóstica y/o terapéutica). De modo específico, se comprueba el valor y la importancia del método clínico, el cual ha sido elaborado por los criterios clínicos comprendidos por la historia y exploración clínica (interrogatorio clínico, síntomas, signos y pruebas clínicas), con o sin el método RMN; e identificar las utilidades e indicaciones precisas del método tecnológico de RMN junto al método clínico para establecer un diagnóstico sólido y seguro, y los beneficios alcanzados con esta indicación para la futura terapia meniscal y para establecer las debidas y precisas indicaciones, diagnósticas y/o terapéuticas, realizados por el método de la artroscopia de la rodilla.Se evidencia igualmente, de forma clasificada y específica, la capacidad y eficacia del método tecnológico (imágenes de RMN) en adición al método clínico para identificar, diagnosticar y precisar las otras alteraciones articulares de la rodilla que acompañan a las lesiones meniscales (internas y/o externas), tal como lesiones del cartílago articular, ligamentosas, capsulares, sinoviales, degenerativas, congénitas, etc.

El método de superposición adquiere una importancia vital en los gabinetes de identificación modernos. La técnica bidimensional de superposición radiografia/fotografia permite desarrollar una técnica no destructiva y aplicable en casos especiales, tales como los carbonizados y los cadáveres irreconocibles de grandes catástrofes. Los objetivos principales de este trabajo son: 1) Desarrollar y perfeccionar el método estático de superposición de imágenes (radiografia/fotografia) empleado por Glaster y Brash - Blundell y Wilson (1937) con auxilio de un método digitalizado utilizando ordenador y programas informáticos, basado en términos empíricos exactos. 2) Definir los puntos anatómicos de referencia en la radiografía y la fotografía, tenido en cuenta el margen de error en el proceso de determinación de los puntos anatómicos. 3) Definir con exactitud el coeficiente o factor de ampliación de la radiografía y fotografía.Entre las ventajas de su uso es que todos los estudios de identificación pueden permanecer archivados como registros informáticos sin la necesidad de dañar los originales, agilizando el proceso y llegando a conclusiones de certeza sobre la identificación individual.La coincidencia de más de 12 puntos anatómicos hace que la probabilidad de pertenecer al mismo individuo sea infinitamente superior a que pertenezca a cualquier otra persona, por lo que la identificación se ha de considerar positiva. Se considera que existe una evidencia apreciable cuando coinciden de 10 a 12 puntos, cifra determinada empíricamente y establece una situación de certeza racional basada en la casi imposibilidad (probabilidad bajísima de que dos personas escogidas al azar tengan tal grado de coincidencia). El grado de certeza al que llegamos es el mismo que el de otros procedimientos que llegan a una cifra de probabilidad muy alta, y que es el que en Medicina Legal se conoce como certeza racional, pues la hipótesis contraria es casi imposible.Los estudios estadísticos realizados a través de la curva ROC (Receiver Operator characteristic Curve) determinan que el margen de error (punto de corte universal) en la valoración de los puntos está en 0,20 cm..De los 16 puntos anatómicos utilizados en el estudio, 14 obtienen una fiabilidad estadística semejante. Los dos restantes, los nasolaterales quedan por debajo de ese valor, probablemente por ser los más vulnerables a los traumatismos, pero esto no contraindica su utilización, porque son dos puntos muy individualizadores en caso de anomalía.

Diferents mètodes han estat utilitzats per calcular el volum del ventricle esquerre. En aquesta tesi s'analitzen alguns d'aquests mètodes. Dins dels mètodes que utilitzen imatges gammagràfiques, la determinació del contorn i del fons tenen una importància fonamental. Hem estudiat el mètode de Hawman i un nou mètode basat en morfologia matemàtica. Hem aplicat els mètodes a dos tipus d'imatges. Imatges d'un model i imatges de pacients que hem obtingut d'un hospital. S'han comparat els resultats obtinguts amb ambdòs mètodes amb els volums coneguts del model per una banda i amb els volums donats per experts en el cas de les imatges de pacients. El mètode basat en la morfologia matemàtica dona bons resultats i és superior al mètode de Hawman. / Diversos métodos han sido utilizados para calcular el volumen del ventrículo izquierdo. En esta tesis se analizan algunos de estos métodos. Dentro de los métodos que utilizan imágenes gammágraficas. La determinación del contorno y del fondo tiene una importancia fundamental. Hemos estudiado el método de Hawman y un nuevo método basado en la morfología matemática. Hemos aplicado los métodos a dos tipos de imágenes. Imágenes de un modelo e imágenes de enfermos que hemos obtenido de un hospital. Se han comparado los resultados obtenidos con ambos métodos con los volúmenes conocidos del modelo por un lado y con los volúmenes dados por expertos en el caso de las imágenes de los pacientes. El método basado en la morfología matemática da buenos resultados y es superior al método de Hawman.

El projecte de tesi doctoral s'emmarca en la producció de plantes inoculades amb soques seleccionades del fong ectomicorrízic comestible Lactarius deliciosus i en el seguiment de la seva persistència un cop establert en camp. S'ha avaluat la capacitat colonitzadora de 25 soques de L. deliciosus en síntesi en cultiu pur amb Pinus pinaster. Els resultats han mostrat que les soques provades presenten diferent potencial colonitzador. La capacitat de formació de micorrizes s'ha relacionat de manera negativa amb el temps des de l'aïllament del cultiu i, de manera positiva, amb la capacitat de formació de rizomorfs. S'han posat a punt diferents tècniques moleculars per a la caracterització específica i intraespecífica de L. deliciosus i s'ha comprovat la seva efectivitat en la identificació en camp del fong en les fases críptiques de la simbiosi (micorriza i miceli extraradical present en el sòl). L'encebador LDITS2R, dissenyat a la regió ITS del rDNA de L. deliciosus, en combinació amb l'encebador universal ITS1 ha permès l'amplificació específica d'aquest fong mitjançant PCR a partir de DNA extret directament de mostres de camp. L'anàlisi single strain conformation polymorphisms (SSCP) dels productes específics amplificats ha permès distingir fins a nou patrons diferents entre les 18 soques de L. deliciosus analitzades que permeten la identificació intraespecífica de la soca seleccionada introduïda en camp. S'ha produït planta micorrizada amb L. deliciosus en hivernacle i s'ha posat a punt un sistema de quantificació individualitzada i no destructiva de la colonització radical inicial mitjançant l'anàlisi de fotografies digitals. La planta produïda s'ha establert en plantacions experimentals i s'ha avaluat la persistència del fong inoculat a diferents temps per recompte del percentatge de micorrizes i quantificació del miceli extraradical mitjançant PCR en temps real. S'ha conclòs que la persistència de les micorrizes i l'extensió del miceli en el sòl es veuen afectades per les condicions de la localitat d'establiment de la plantació i per la soca inoculada. En canvi, el nivell inicial de colonització no ha tingut un efecte significatiu, en les condicions assajades, en la persistència de L. deliciosus. Per últim, s'ha avaluat la persistència de L. deliciosus enfront a dues espècies de Rhizopogon potencialment competidores que poden desplaçar el fong introduït. S'ha detectat un efecte negatiu de R. roseolus en la persistència de L. deliciosus. Els resultats suggereixen que la competència entre aquests dos fongs té lloc a nivell del sistema radical per la colonització de les arrels lliures mentre que no s'ha detectat interacció negativa a nivell de miceli extraradical. La correlació entre el percentatge de micorrizes i la quantitat de miceli present en el sòl ha estat positiva per a les tres espècies estudiades. En conseqüència, la quantificació de miceli extraradical pot ser un bon indicador del grau de colonització radical de la planta i permetre un seguiment no destructiu del fong en camp. / The main objective of the thesis project is the production of inoculated plants with selected strains of the edible ectomycorrhizal fungus Lactarius deliciosus and tracking its persistence once established in field plantations. The colonization ability of 25 strains of L. deliciosus has been evaluated in pure culture synthesis with Pinus pinaster. The results have shown differences in root colonization level of the evaluated strains. The formation of mycorrhizas has been negatively related to the age of the fungal culture and positively to the formation of rhizomorphs. Different molecular techniques have been optimized for specific and intraspecific characterization of L. deliciosus and evaluated for their effectivity in field identification of the fungus in the cryptic phases of the symbiosis (mycorrhizas and extraradical mycelium present in the soil). The design of the primer named LDITS2R in the ITS region of the rDNA of L. deliciosus combined with the universal primer ITS1 has allowed specific amplification of this fungus by PCR from DNA extracted from field samples. Single strain confromation polymorphisms (SSCP) analysis of the specific amplified products has provided nine different patterns among the 18 L. deliciosus analyzed strains which allowed for the intraspecific identification of the selected inoculated strain. Plants mycorrhizal with L. deliciosus have been produced in the nursery and initial radical colonization has been individually quantified in a non-destuctive way by analysis of digital photographs. Experimental plantations have been established with the inoculated plants. Fungal persistence has been evaluated at different times by determining the percentage of mycorrhizas and the production of extraradical soil mycelium by real time PCR. The site and the inoculated strain significantly affected the persistence of mycorrhizas and the extension of the extraradical soil mycelium whereas no effect of the initial colonization level was observed under the experimental conditions tested. Finally, the persistence of L. deliciosus against two Rhizopogon species identified as potential competitors has been evaluated. The presence of R. roseolus in the field site affected negatively the persistence of L. deliciosus. The results obtained suggest that competition between these two fungi takes place at the root system level for colonization of the available roots. No negative interaction between extraradical mycelia of both species was observed. Linear correlations between the percentage of mycorrhizas and soil mycelium biomass were significant and positive for the three fungal species studied. Consequently, the quantification of extraradical mycelium could be a good indicator of the root colonization level of the plant allowing for non-destructive tracking of the fungus in the field.

El càncer de mama estadi III és una entitat clínica que es caracteritza per un mal pronòstic a curt termini, tant per la progressió local com per la disseminació a distància.Al llarg del temps el tractament ha variat molt, des dels primers cirurgians que amb la tècnica quirúrgica volien curar les pacients fins el als tractaments actuals que combinen el tractament sistèmic i el local.L'estudi estudia la influència de la seqüència dels tractaments i com un tractament interdisciplinar, on es combina tant tractament local i tractament sistèmic permet millorar el pronòstic de les pacients (valorant la supervivència global i la supervivència lliure de malaltia). I a la vegada si la combinació permet en casos seleccionats l'aplicació de tractament quirúrgic conservador.És un estudi en part retrospectiu i no randomitzat de totes les pacients que van consultar per càncer de mama localment avançat estadi III a la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge.S'estudien 241 pacients entre els anys 1980 i 1995 amb un seguiment posterior a 25 anys. Les pacients s'estudien segons:1. El moment en el que han estat tractades.2. El tractament aplicat d'entrada (local-Cirurgia-,o sistèmic -Hormonoteràpia/Quimioteràpia)Obtenen un pronòstic més favorable les pacients que:1. Han seguit tractament interdisciplinari, 2. Han respost a la teràpia neoadjuvant3. Tenien menys de 4 ganglis axil·lars metastàsicsEn canvi en aquest estudi l'ordre d'aplicació de tractaments no ha modificat la supervivència ni el període lliure de malaltia.CONCLUSIONS:1. Al càncer de mama localment avançat l'abordatge interdisciplinar millora el pronòstic de la malaltia.2. Al càncer de mama localment avançat l'ordre d'administració dels tractaments no modifica la supervivència.3. L'administració conjunta de tractament sistèmic i tractament local permet el control locoregional a llarg termini.4. L'abordatge pluridisciplinar de la malaltia permet aplicar tractament quirúrgic conservador en pacients seleccionades sense augmentar la recidiva local. / "EVOLUTION OF SURGICAL TREATMENT FOR LOCALLY ADVANCED BREAST CANCER"TEXT:Locally advanced breast cancer (LABC) is a disease with a poor prognosis because of systemic and local progression.Treatment has changed a lot along time. Surgeons in late 18's prosecuted healing through large surgical procedures (for ex. Halsted operation) bur they failed as disease progressed both locally or systemic. Nowadays treatment includes local therapies as Surgery and Radiotherapy and systemic (Chemotherapy and Hormone therapy).The study had three objectives:1. Evaluation of overall survival and disease free survival when treating LABC from a pluridisciplinary team2. Evaluation the influence in the order of administration of the different therapies in overall survival and disease free survival.3. Feasibility of breast conservative surgery in patients with LABC.It was a partly retrospective and no randomized study that included all patients with LABC attended in a single institution (Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge). 241 patients were eligible. Patients were treated between 1980 and 1995 so follow up is for 25 years.The results show best prognosis for those patients that:1. Were treated on a multidisciplinary scheme2. Presented a complete or partial response to neoadjuvant therapy3. Had less than four axilar metastasesThe order of the treatment didn't affect nor overall survival or disease free survival.CONCLUSIONS:1. A multidisciplinary approach improves prognosis in locally advanced breast cancer.2. The order of administration of local or systemic therapies does not affect survival3. Administration of both, systemic and local therapy allows a proper long term locoregional control 4. Multidisciplinary approach allows breast preservation in selected patients without increasing local recurrences.

El cànem (Cannabis sativa L.) és un cultiu que desperta en l'actualitat un gran interès per ser font de múltiples productes industrials renovables i tenir el perfil adequat per ajudar a establir sistemes agrícoles sostenibles, a més de ser un cultiu respectuós amb el medi ambient. L'objectiu principal d'aquesta tesi és estudiar agronòmicament diferents aspectes el cànem. En particular es pretén: i) estudiar l'efecte d'algunes tècniques culturals (adob nitrogenat, dosi sembra i data collita, així com culti-var) en el creixement del cultiu i la producció del cànem i ii) quantificar el possible efecte beneficiós del cànem com a precedent cultural del blat. Es van dur a terme tres assaig de camp des de l'any 1995 al 1999 a Merlès (42o N, 1o 99' E; 525 m d'altitud; 700 mm), als secans frescals del nord-est d'Espanya on cànem i blat es cultiven habitualment en rotació, en un sòl franc-arenòs i bàsic (pH=8,2; M.O.=1,7%). La densitat de cultiu del cànem va decréixer entre naixença i collita, més intensament a mida que adob N i dosi de sembra van augmentar. La densitat a naixença i l'autoaclarida van variar amb l'any, fet que pot resultar en una fibra de qualitat variable en secà. Adob N i dosi de sembra van afectar el creixement, rendiment i partició de la biomassa. El rendiment de biomassa (8814 kg ha-1) es va incrementar amb el N, si bé la dosi N òptima va variar amb l'any i la collita (30-50 kg N ha-1) i va ser superior per al cultiu per a gra i fibra, respecte al cultiu només per a fibra. El rendiment de biomassa i gra va decréixer a l'augmentar la dosi de sembra, mentre que la proporció de tija a la biomassa i de fibra cortical a la tija es van incrementar, si bé no justifiquen l'ús de dosis elevades, i uns 30 kg llavor ha-1 serien adequats per a la producció de gra i fibra en les condicions de l'assaig. Les culti-vars espanyoles Delta 405 i Delta-Llosa van tenir un rendi-ment de gra superior a Futura77 (francesa), però no es van diferenciar per als altres paràmetres. La presència de plantes mascle va ser important (10-35%), malgrat tractar-se de cv. monoiques.El cànem seria un bon precedent per al blat. L'efecte rotació -increment de rendiment de gra del blat rere cànem respecte al blat monocultiu- va ser de 1368 kg ha-1(47%) de mitjana, el qual va sorgir de l'increment del número d'espigues m-2 i del pes de 1000 grans. L'efecte rotació es va estendre al segon any de blat rere cànem (156 kg ha-1) i es va esvair per al tercer any de blat rere cànem, on rotació i monocultiu van mostrar rendiments similars. L'efecte rotació va variar amb l'adobat aplicat al cànem precedent. No adobar-lo, o reduir-ne dràsticament la dosi N, va disminuir el rendiment del cànem, va limitar l'increment de rendiment del següent blat i no va reduir el N nítric residual en el sòl després de la collita del cànem, ni a filloleig ni després de la collita del següent blat. És a dir, el N nítric residual que va deixar el cànem no seria el responsable de l'efecte rotació, sinó que suggereix relacionar-se amb la quantitat de fulla caiguda al sòl, a través d'algun dels seus components, a més de l'augment de l'estabilitat dels agregats del sòl que va originar el cànem. Tanmateix, aquest treball no va permetre explicar completament com el cànem va incrementar el rendiment del blat. A diferència del blat, el cànem es va adaptar bé al monocultiu, ja que va mostrar resultats similars al cànem en rotació.Es conclou que el cànem és un cultiu apropiat per als secans frescals, donat que va ser un bon precedent del blat, la producció de fibra va ser força estable i va destacar per tenir un rendiment de gra superior al que obtenen al centre i nord d'Europa, a més de no necessitar fitosanitaris i ajudar a suprimir les males herbes. I més en uns moments en què es parla de sostenibilitat, de rotacions de cultius i de reducció de fitosanitaris. No obstant, encara queda molt per investigar, com per exemple el motiu de l'increment de rendiment del blat rere cànem i si es poden obtenir culti-vars de cànem més ben adaptades a les condicions Mediterrànies. / El cáñamo (Cannabis sativa L) es un cultivo que despierta gran interés en la actualidad por ser fuente de múltiples productos industriales renovables y tener el perfil adecuado para ayudar a establecer sistemas agrícolas sostenibles, siendo un cultivo respetuoso con el medio ambiente. El objetivo principal de esta tesis es estudiar agronómicamente diferentes aspectos del cáñamo. En particular se pretende: i) estudiar el efecto de algunas técnicas culturales (abono nitrogenado, dosis siembra y fecha cosecha, así como cultivar) en el desarrollo del cultivo y la producción del cáñamo y ii) cuantificar el posible efecto beneficioso del cáñamo como precedente cultural del trigo. Se llevaron a cabo tres ensayos de campo desde el año 1995 al 1999 en Merlès (Barcelona; 42º N, 1º 99' E; 525 m altitud; 700 mm), en los secanos frescales del nordeste de España donde cáñamo y trigo se cultivan habitualmente en rotación, en un suelo franco-arenoso y básico (pH= 8,2; M.O.=1,7%). La densidad de cultivo del cáñamo disminuyó entre la nascencia y la cosecha, de forma más intensa al aumentar la dosis de N y de siembra. La densidad a nascencia y el autoaclareo variaron con el año, lo que puede resultar en una fibra de calidad variable en secano. Abono N y dosis de siembra afectaron al crecimiento, rendimiento y partición de la biomasa. El rendimiento de biomasa (8814 kg ha-1) se incrementó con el abono N, aunque la dosis óptima varió con el año y el momento de la cosecha (30-150 kg N ha-1) y fue superior para el cultivo para grano y fibra, respecto al cultivo solo para fibra. El rendimiento de biomasa y grano decreció al aumentar la dosis de siembra, mientras que la proporción de tallo en la biomasa y de fibra cortical en el tallo incrementaron, si bien no justifican el uso de dosis de siembra elevadas, y unos 30 kg semilla ha-1 serían adecuados para la producción de grano y fibra en las condiciones del ensayo. Los cultivares españoles Delta 405 y Delta-Llosa presentaron un rendi-miento de grano superior a Futura 77 (francesa), pero no se diferenciaron para el resto de parámetros. La presencia de plantas macho fue importante (10-35%), a pesar de ser cultivares monoicos.El cáñamo sería un buen precedente para el trigo. El efecto rotación -incremento de rendimiento de grano de trigo después de cáñamo respecto al trigo monocultivo- fue de 1368 kg ha-1 (47%) de media, el cual surgió del incremento del número de espigas m-2 y del peso de 1000 granos. El efecto rotación se extendió al segundo año de trigo después de cáñamo (156 kg ha-1) y desapareció para el tercer año de trigo después de cáñamo, donde rotación y monocultivo presentaron rendimientos similares. El efecto rotación varió con el abono aplicado al cáñamo precedente. No abonarlo, o reducir drásticamente la dosis de N, disminuyó el rendimiento del cáñamo, limitó el incremento del rendimiento del siguiente trigo y no disminuyó el N nítrico residual en el suelo después de la cosecha del cáñamo, ni en el ahijado ni después de la cosecha del siguiente trigo. O sea, el N nítrico residual que deja el cáñamo no sería el responsable del efecto rotación, sino que sugiere estar relacionado con la cantidad de hoja caída al suelo, a través de alguno de sus componentes, además del aumento de la estabilidad de los agregados del suelo que originó el cáñamo. Sin embargo, este trabajo no permitió explicar completamente como el cáñamo incrementó el rendimiento del trigo. A diferencia del trigo, el cáñamo se adaptó bien al monocultivo, dado que mostró resultados similares al cáñamo en rotación.Se concluye que el cáñamo es un cultivo apropiado para los secanos frescales, ya que fue un buen precedente del trigo, la producción de fibra fue bastante estable y tuvo un rendimiento de grano superior al que obtienen en el centro y norte de Europa, además de no necesitar fitosani-tarios y ayudar a suprimir malas hierbas. Y más aún en estos momentos en los que se habla de sostenibilidad, de rotaciones de cultivos y de reducción de fitosanitarios. No obstante, aún queda mucho por investigar, como por ejemplo el motivo del incremento de rendimiento del trigo y si se pueden obtener cultivares de cáñamo mejor adaptados a las condiciones mediterráneas. / Hemp (Cannabis sativa L.) is currently awakening great interest as a source of many renewable industrial products with a suitable profile to fit into sustainable farming systems, being an environmentally friendly crop. The main aim of this thesis was to study some hemp features agronomically. The specific objectives were: i) to study the effect of some cultural techniques (nitrogen fertilization, seeding rate, harvest date and cultivar) on crop development and hemp production and ii) to quantify the possible beneficial effect of hemp as a cultural precedent to wheat. Three field trials were carried out between 1995 and 1999 in Merlès (420 N, 10 99' E; 525 m above sea level; 700 mm average rainfall) in rainfed Temperate Mediterranean areas of northeastern Spain, where hemp and wheat are traditionally grown in rotation, in a sandy-loam, basic soil (pH=8.2; O.M.=1.7%).Plant density of hemp decreased between emergence and harvest especially when N dose and seeding rate increased. Plant density at emergence and self-thinning varied according to the year, which may result in a variable fibre quality under rainfed conditions. N fertilization and seeding rate affected growth, and yield and partitioning of biomass dry matter. The biomass yield (8814 kg ha-1) increased with N fertilizer, although the optimum N rate varied with the year and harvest date (30-150 kg N ha-1) and was higher when hemp was grown for seed and fibre rather than fibre alone. Both biomass and grain yield decreased when seeding rate increased, while proportion of stem in the biomass and bark fibre in the stem increased. Nevertheless, this does not justify using high seeding rates and about 30 kg seed ha-1 should be adequate for seed and fibre production. The Spanish cultivars Delta 405 and Delta-Llosa produced higher seed yield than Futura 77 (French), but no significant differences were found for other parameters. The male plants ratio was important (10-35%) although cultivars used are monoecious.Hemp is a good precedent for wheat. The rotation effect, expressed as the increase in grain yield of wheat after hemp compared to wheat monoculture, was 1368 kg ha-1 (47%) on average, which came from an increase in the number of spikes m-2 and from 1000 kernel weight. The rotation effect extended to a second year of wheat after hemp (156 kg ha-1) and disappeared in the third year of wheat after hemp, where rotation and monoculture showed similar yields. The rotation effect varied with the fertilizer applied to hemp. Non-fertilizing or drastically reducing the N rate applied to hemp decreased hemp yield, limited the yield of the following wheat and did not reduce residual soil NO3- after hemp harvest, at tillering or after the harvest of the following wheat. Thus, the residual soil NO3- left by hemp should not be responsible for the rotation effect, but seems to be related to the amount of leaf left in the soil through some of its components, apart from the increase in the stability of soil aggregates caused by hemp. However, this study did not allow a complete explanation of how hemp increased the yield of wheat. Unlike wheat, hemp proved to be well adapted to monoculture, since no significant differences with hemp rotation were found.It is concluded that hemp is a suitable crop for the rainfed Temperate Mediterranean areas as it was an excellent precedent to wheat, the production of fibre was quite stable and it gave higher grain yields than those obtained in the centre and north of Europe, moreover, hemp does not need biocides and helps to suppress weeds. It is even more appropriate nowadays when it is agreed that farming systems should become more sustainable, using appropriate crop rotations and applying less biocides. Nevertheless, there is still much research to be done, such as the cause of the increase in wheat yield after hemp and whether it is possible to obtain hemp cultivars better adapted to Mediterranean conditions.

En contrast amb els beneficis per a la salut d'una dieta equilibrada, una qüestió d'interès relacionada amb el consum regular de certs aliments és el risc derivat de l'exposició a potencials substàncies tòxiques, les quals també estan presents en aquests. En els darrers anys, en la majoria d'estudis realitzats a nivell nacional i internacional sobre la ingesta dietètica de contaminats químics, els anàlisis es van realitzar en aliments sense cuinar. En canvi, les qualitats físiques i les qualitats nutricionals d'un cert nombre d'aliments poden ser àmpliament modificades pels processos de cocció. El present estudi dóna una visió global de l'estat actual de la contaminació química en aliments cuinats de major consum a Catalunya. S'han analitzat diferents grups d'aliments així com varies tècniques culinàries. Els contaminants avaluats són: arsènic (As), cadmi (Cd), mercuri (Hg), plom (Pb), dioxines i furans (PCDD/Fs), bifenils policlorats (DL-PCBs), èters difenílics policlorats (PCDEs), èters difenílics polibromats (PBDEs), hexaclorbenzè (HCB), hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs) i compostos perfluorats (PFCs). Potser el resultat més important és que no s'ha trobat cap forma de cuinar que de manera significativa, i per tots els aliments i contaminants avaluats, modifiqui significativament el contingut de contaminants. De tota manera, els resultats de l'estudi poden ser útils com a guia per la selecció de diferents tècniques culinàries per preparar una dieta saludable amb baix contingut de tòxics. / In contrast to the health benefits of a balanced diet, a point of interest related to regular consumption of certain foods is the risk from potential exposure to toxic substances, which are also present in these. In recent years, most studies of national and international dietary intake of contaminated chemicals, the tests were conducted in uncooked foods. However, the physical qualities and nutritional qualities of a number of foods can be largely modified by the processes of cooking. The present study provides an overview of the current state of chemical contamination in cooked foods most consumed in Catalonia. Have analyzed the different food groups as well as various cooking techniques. Contaminants evaluated include: arsenic (As), cadmium (Cd), mercury (Hg), lead (Pb), dioxins and furans (PCDD / Fs), polychlorinated biphenyls (DL-PCBs), polychlorinated diphenyl ethers (PCDEs), ethers polybrominated diphenyl (PBDEs), hexachlorobenzene (HCB), polycyclic aromatic hydrocarbons (PAHs) and perfluorinated compounds (PFCs). Perhaps most important is that the result was not found any way of cooking that significantly and all food and contaminants evaluated, significantly alter the content of pollutants. However, the results of the study can be useful as a guide for the selection of different cooking techniques to prepare a healthy diet with low toxicity.

Esta tesis Doctoral aborda el origen, la evolución y las posibilidades de operativizar el concepto de Sostenibilidad en el Sector de la Construcción, y más especificamente en la construcción de edificios.El estudio se basa en los documentos propulsores del Desarrollo Sostenible de las Naciones Unidas, de los cuales se adopta el concepto de Sostenibilidad para establecer un grupo de principios que se vinculen con los agentes involucrados en los procesos de construcción.La cantidad de aspectos a tratar en el espacio que media entre los campos conceptual y pragmático del tema en cuestión, sugirió la conveniencia de organizar la investigación y la redacción de la tesis en cinco partes articuladas, compuestas por trece capítulos.En la primera de esas cinco partes (capítulos I, II y III) se establecen los propósitos del estudio y la orientación metodológica; asimismo se exponen el origen, la evolución y el debate persistente del Desarrollo Sostenible.La segunda parte (capítulos IV y V) contiene los instrumentos técnicos de apoyo que pueden coadyuvar a la operativización de la Sostenibilidad en el Sector de la Construcción. Se describe la implicación Termodinámica de la energía y los materiales con el medio ambiente, los métodos y técnicas adaptables al caso en cuestión, y la producción y consumo de bienes.Estas dos primeras partes proporcionan información básica para proponer la transición de las actividades de construcción a una fase socialmente más responsable denominada Construcción Sostenible, la cual se desarrolla en la tercera parte (capítulos VI, VII, VIII y IX). En esta porción medular de la tesis se establecen las premisas fundamentales para propender a una modalidad de construcción a través de la adecuación de las fases de planificación, diseño, construcción y desincorporación de los edificios.La cuarta parte (capítulos X, XI y XII) se orienta hacia la medición de la Sostenibilidad en el Sector de la Construcción. Para llevar a cabo ese ejercicio de mensuración se seleccionó una región real, donde se identificó un grupo de indicadores de Sostenibilidad en el Sector de la construcción local, y se aplicó un procedimiento híbrido (método convencional-diseñador concientizado) para seleccionar Sosteniblemente los principales materiales para construcción de un edificio.En la quinta parte (capítulo XIII) se acopian resultados, conclusiones y comentarios propositivos para la incorporación de los principios de Sostenibilidad en el Sector de la Construcción, al tiempo que se propone una sinergia de acciones que pueden llevar a cabo los Sectores Universitario, Gobierno, de la Construcción y público interesado en el tema.EXECUTIVE / In recent decades, the relationship between humankind and the environment has grown stronger. Indeed, over time the concern and active participation of citizens in ecological and environmental issues is becoming more frequent worldwise, and more recently the link from those issues to social and economic issues is leading to a new paradigm called sustainability.Accordingly, through this doctoral thesis the origin, evolution, and feasibility to operativize sustainability in the construction sector is studied.The meaning of sustainability is different among the earth´s nations; nevertheless, there are some important common themes such as a concern for the environment and its resource limits and sink limits, and a concern for both inter and intrageneration equity. Thus, those common aspects had brought about that most sustainability definitions appeal to the goodwill so sufficient resources for future generations be left, in order for they having a quality of life similar to ours.In this academic work the criteria from the main United Nations documents about sustainability has been adopted. A benchmark may thus be established by setting out the sustainability principles in order to approach them to the construction sector, dealing with new buildings specifically.To approach sustainability principles for the construction sector, conceptualization and pragmatic (quite different) aspects must to be addressed in order to join them in a common task, taking into account the number of theoretical and empirical themes to deal with. The research and the thesis writing were organized on five linked parts, which make up thirteen chapters.The first part (chapters I, II, and III) is the core of the thesis, because the methodology and the bottom line are set out in those chapters, and also because the origin, evolution, and the sustainable development debate are exposed.The second part (chapters IV and V) relates to the technical items for sustainability such as Thermodynamics, the entropy law and the environment; and then these concepts and their relationship with energy and matter. It is to be stressed that these last items are the main raw materials for the construction sector.This second part also contains tools and techniques to support sustainability, e.g. life-cycle assessment, multtiatribute decision analysis, the environmental impact assessment, sustainability indicators, ISO 14 000 standards, and life-cycle costs for building materials.The previous parts provide enough knowledge and information for conducting a proposal to a more socially responsible construction sector through, the so called, sustainable construction. That is the core subject of the thesis, for which in the third part (chapters VI, VII, VIII and IX) the fundamental premises for sustainable construction are established, those premises stress the adverse environmental impacts from buildings to be tackled by sustainability principles related to resources conservation, minimizing waste through re-use and recycling materials, construction quality, nature protection, and indoor air quality.The approach of sustainability to the construction sector is proposed from the planning, design, construction, maintenance, and deconstruction building phases. Selection of building materials, life-cycle of materials, and major environmental impacts as a result of buildings are highlighted in that third part.The sustainable aspiration requires a benchmark in order to set out the measures to be taken in approaching sustainability. To support that process, the fourth part (chapters X, XI and XII) is orientated to support sustainability, even though that concept is not something that can be gauged in most cases, and whenever possible not necessarily would it be in a quantitative way.To carry out such assessment, a real region and building case study were chosen. Then, a set of sustainabilty indicators was developed and the building materials selection in the

La Tesi Doctoral amb el títol "Tècniques de preconcentració combinades amb l'electroforesi capil·lar per a la determinació d'antibiòtics beta-lactàmics" s'ha basat en el desenvolupament de diferents estratègies per a millorar la sensibilitat de l'electroforesi capil·lar. Aquestes estratègies s'han aplicat a la determinació d'antibiòtics beta-lactàmics en diferents matrius.Els antibiòtics beta;-lactàmics són uns fàrmacs àmpliament utilitzats tant en humans com en animals amb finalitats terapèutiques i profilàctiques. A més, en veterinària també s'empren com a promotors del creixement. Degut al seu extens ús i a que sovint no són completament metabolitzats per l'individu tractat amb aquests fàrmacs, ha sorgit la problemàtica de la seva presència en el medi ambient i en productes alimentaris de consum humà a baixos nivells de concentració. Això ha provocat l'aparició de resistències a aquest tipus d'antibiòtics fet que va lligat a la pèrdua d'eficàcia bacteriana. Així doncs, és important el desenvolupament de mètodes analítics per tal de controlar la presència d'aquests compostos a baixos nivells de concentració.L'electroforesi capil·lar (CE) és una interessant estratègia per a la determinació d'aquests antibiòtics degut al seu elevat poder de separació, bona resolució i gran eficàcia. A més, els volums de reactius, solvents orgànics i mostra que habitualment s'empren són molt baixos i això es tradueix en un baix cost econòmic i un mínim impacte mediambiental. Tot i això, l'CE presenta una limitació important que és la limitada de sensibilitat en la determinació d'analits a baixos nivells de concentració. Amb l'objectiu de millorar la sensibilitat de la tècnica, en la present Tesi Doctoral s'han estudiat diferents estratègies per tal de preconcentrar els analits i així incrementar la seva concentració prèviament a la separació electroforètica.D'entre les diferents opcions per a preconcentrar els analits es destaquen les tècniques electroforètiques, basades en la variació de la mobilitat dels analits en diferents medis, i les tècniques cromatogràfiques que consisteixen, fonamentalment, en la retenció dels analits en un sorbent d'extracció en fase sòlida (SPE) i la posterior elució en un volum de solvent més petit que el de la mostra. En la present Tesi Doctoral s'han aplicat els dos tipus de tècniques en diferents modalitats. Pel que fa a l'aplicació de les tècniques electroforètiques, les diferents opcions estudiades es van establir en funció del mode de separació electroforètica emprat i en el cas de les tècniques cromatogràfiques el paràmetre que es va tenir en compte, va ser el tipus d'acoblament entre l'SPE i l'CE. Finalment, per tal de millorar encara més la sensibilitat de l'CE es va emprar la combinació d'una tècnica electroforètica i una cromatogràfica.Així doncs, s'han avaluat diferents tècniques electroforètiques de preconcentració en la determinació d'antibiòtics beta-lactàmics per electroforesi capil·lar per zones (CZE), cromatografia de microemulsió electrocinètica (MEEKC) i cromatografia micel·lar electrocinètica (MEKC). Tots els sistemes emprats s'han basat en la introducció d'un gran volum de mostra i la posterior eliminació de la matriu de la mostra de forma que en tots els casos s'han millorat els límits de detecció obtinguts.Pel que fa a les tècniques de preconcentració cromatogràfiques, les diferents combinacions entre l'SPE i el sistema electroforètic que s'han utilitzat són: l'off-line, l'in-line i l'on-line. En tots els casos s'ha aconseguit una important millora de la sensibilitat dels mètodes d'anàlisi ja que els límits de detecció obtinguts emprant l'etapa d'SPE són considerablement més baixos. A diferència de les tècniques electroforètiques, en aquest cas, la preconcentració sovint implica una neteja de la matriu de la mostra de forma que ha estat possible l'aplicació dels mètodes desenvolupats a mostres reals tal com aigües de riu o residuals d'hospital i fins i tot matrius biològiques com plasma de vaca. / The thesis entitled "Combination of preconcentration techniques with capillary electrophoresis for determining beta-lactam antibiotics" has been focused in the development of several strategies for improving sensitivity in capillary electrophoresis. These strategies have been applied for determining beta-lactam antibiotics in different matrices. beta-Lactam antibiotics are a family of drug compounds widely used in human and veterinary medicine with therapeutic and prophylactic aims. Moreover, in veterinary medicine they have been used as growth promotors. However, abusive and inappropriate use of antibiotics has led to unexpected problems. On the one hand, they are thought to be responsible for the appearance of bacterial strains that are resistant to antibiotics. As a result, antibiotics can not treat infections efficiently. On the second hand, the presence of antibiotics in the food chain can lead to allergic reactions in certain patients. Therefore, it is important to control their presence in different samples.Capillary electrophoresis (CE) is a good strategy for the determination of these antibiotics due to its high efficiency, resolution and separation power. Moreover, the amount of reagents, organic solvents and sample needed are really small which makes this technique in a cheap and green one. However, CE presents an important drawback, it lacks sensitivity when low concentration levels are needed. To solve this, in the thesis, several strategies have been studied in order to preconcentrate the analytes and then increase their concentration prior to the electrophoretic separation.Among the different options for preconcentrating analytes it is important to emphasize the electrophoretic-based and the chromatographic-based techniques. The first ones are based on the principle of focusing the analytes according to their different velocities in two separate zones inside the capillary. Of the chromatographic techniques, solid-phase extraction (SPE) is the most important and allows a large sample volume with low concentration to be converted into a low sample volume with higher concentration.Both, electrophoretic and chromatographic-based techniques have been applied in this thesis for improving sensitivity. Regarding to the application of the firsts ones, different separation modes were studied. When the chromatographic preconcentration was used, the studies differ in how they combine SPE and CE. In this way different preconcentration techniques have been evaluated by capillary zone electrophoresis (CZE) and micellar and microemulsion electrokinetic chromatography (MEKC, MEEKC). In all the cases, a large sample volume has been introduced into the capillary and then, the sample matrix has been removed in a way that the detection limits decreased.As far as chromatographic preconcentration is concerned, the combinations studied between SPE and CE were: off-line, in-line and on-line. Unlike when the electrophoretic preconcentration is used, by using the chromatographic-based one, the sample preconcentration usually involves a sample clean-up. So, it allows the analysis of real samples like river water, hospital sewage water or even biological matrices like cow plasma. Detection limits considerably decreased so, a great improvement in sensitivity has been achieved. Finally, in order to increase even further the sensitivity in CE, the combination of electrophoretic and chromatographic techniques has been studied.