Diferents mètodes han estat utilitzats per calcular el volum del ventricle esquerre. En aquesta tesi s'analitzen alguns d'aquests mètodes. Dins dels mètodes que utilitzen imatges gammagràfiques, la determinació del contorn i del fons tenen una importància fonamental. Hem estudiat el mètode de Hawman i un nou mètode basat en morfologia matemàtica. Hem aplicat els mètodes a dos tipus d'imatges. Imatges d'un model i imatges de pacients que hem obtingut d'un hospital. S'han comparat els resultats obtinguts amb ambdòs mètodes amb els volums coneguts del model per una banda i amb els volums donats per experts en el cas de les imatges de pacients. El mètode basat en la morfologia matemàtica dona bons resultats i és superior al mètode de Hawman. / Diversos métodos han sido utilizados para calcular el volumen del ventrículo izquierdo. En esta tesis se analizan algunos de estos métodos. Dentro de los métodos que utilizan imágenes gammágraficas. La determinación del contorno y del fondo tiene una importancia fundamental. Hemos estudiado el método de Hawman y un nuevo método basado en la morfología matemática. Hemos aplicado los métodos a dos tipos de imágenes. Imágenes de un modelo e imágenes de enfermos que hemos obtenido de un hospital. Se han comparado los resultados obtenidos con ambos métodos con los volúmenes conocidos del modelo por un lado y con los volúmenes dados por expertos en el caso de las imágenes de los pacientes. El método basado en la morfología matemática da buenos resultados y es superior al método de Hawman.

En esta tesis se estudia el resultado del tratamiento efectuado entre 1984 y 1992 a 554 pacientes que padecen un carcinoma infiltrante de la mama. El tratamiento consistió en lo siguiente: Extirpación amplia del tumor y vaciado de la axila, telerradioterapia sobre la mama a 45 Gy y sobredosis a la cicatriz y al pezón de 10 a 20 Gy utilizando telerradioterapia con electrones o braquiterapia con Iridio 192. Se administró hormonoterapia o quimioterapia según los protocolos de los centros de origen.Se estableció un seguimiento de las pacientes de acuerdo con los presentes parámetros: mínimo 12 meses, máximo 100 meses, media 28 meses.Se valoró de forma actuarial la probabilidad de supervivencia (0,96 a los 4 años), de supervivencia libre de enfermedad (0,86 a los 4 años), la incidencia de recidivas locorregionales (0,06 a los 4 años) y la incidencia de metástasis a distancia (0,09 a los 4 años) Mediante un análisis univariado (Test de Mantel-Cox, Tarone-Ware, Breslow y Peto-Prentice) y multivariado (Test de Cox) se estudió la importancia de diferentes variables en la supervivencia y las recaídas.Se concluyó que: A) los resultados de nuestra serie son compatibles con los de la literatura; y B) la afectación ganglionar es una variable independiente que influye en la supervivencia global, la supervivencia libre de enfermedad, la incidencia de metástasis hematógenas y la recaída ganglionar. El diámetro del tumor es una variable independiente para el intervalo libre de enfermedad. La utilización de electrones no da peores resultados que la utilización de Iridio. La afectación del límite de resección o la presencia de carcinoma intraductal no da peores resultados.Se valoraron los resultados estéticos a lo largo del tiempo puntuando el color (80%-90% excelentes o buenos los 4 primeros años), la fibrosis (87%-97% excelentes o buenos los 4 primeros años) y la simetría (76%-86% excelentes o buenos los 4 primeros años). Mediante un "test" de Chi cuadrado ("Pearson Chisquare" y "Yates Corrected Chisquare") se estudiaron las variables que influían en el resultado estético.Sobre este particular se concluyó que el resultado estético era variable con el tiempo: el color y la fibrosis-edema mejoran con el tiempo, la asimetría no. La agresividad terapéutica técnica quirúrgica, dosis total alta de radioterapia, quimioterapia y tamaño tumoral grande empeoraban el resultado estético. La utilización de sobredosis con electrones no empeoraba el resultado estético. / Between 1984 and 1992, 554 patients with infiltrating carcinoma of the breast were treated at our institution. Thee results of these treatments are studied. Description of the procedure: gross removal of the tumor and axillary node dissection, followed by external beam irradiation to the whole breast to 45 Gy and a boost lo the tumor bed of 10-20 Gy using electrons or brachytherapy with 192-lridiwn. The patients received hormonal therapy or chemotherapy when judged necessary following the criteria of the centre of origin.Follow-up: minimum 12 months, maximun 100 months, mean 28 months. The probability of survival (0.96 at 4 years), disease free survival (0.86 al 4 years), the incidence of locoregional relapses (0.06 at 4 years) and distant metastasis (0.09 at 4 years) are valorated actuarially.By means of a univariated analysis (Mantel-Cox, Tarone-Ware, Breslow and Peto-Prentice Tests) and multivariated analysis (Cox Test), the importance of different variables for survival and relapse are studied. It is concluded that:a) The results of our series are similar to the rest of the literature.b) The positiveness of the axillary node dissection is an independent variable for overall survival, disease free survival, the incidence of hematogenous metastases and ganglionar relapse. The diameter of the tumor is an independent variable for the disease free interval. The use of electrons does not produce worse results than the use of Iridium. The presence of intraductal associated component or positive margins do not produce worse results.The cosmetic results are valorated through the pass of time: colour (80-90% excellent or good the four first years), fibrosis (87-97% excellent or good the first 4 years), and symmetry (76-86% the first 4 years). By means of a Chisquare test (Pearson Chisquare and Yates Corrected Chisquare), the variables that influence the cosmetic result are studied.c) The cosmetic result is variable with the pass of time: the colour and fibrosis-edema improve with time, the asymmetry gets worse. The most agressive of the treatment is (type of surgery, high doses of radiotherapy, chemotherapy, and big tumoral size), the worse is the cosmesis results.

Microquasars are X-ray binary systems that present relativistic radio jets.These systems consist on a normal star and a compact object, where the latter accretes matter from the former powering the mentioned relativistic jets.Microquasars are known to emit at all the wavelengths from radio to soft gamma-ray energies. Moreover, these objects are nowadays turning out as a new galactic population of high-energy and very high energy gamma-ray emitters.Although the mechanisms behind gamma-ray emission are still not known, it seems that the production site should be the jet itself. We have explored several scenarios linked to gamma-ray production, modeling the non-thermal radiation produced in microquasar jets in the entire spectrum, from radio to TeV energies. We have developed leptonic models to reproduce the emission thought to come from the inner parts of the jet, close to the compact object, taking also into account the radiation at lower energies. Moreover, we have studied the extended broadband emission that could be produced via leptonic and hadronic interactions in nearby clouds bombarded by microquasar jet accelerated protons.We show that microquasars could be behind a significant fraction of the gamma and cosmic rays generated within the Galaxy. Gamma-ray emission from jets could be observed presenting complicated spectra and patterns of variability. The emission should be affected by variable accretion and jet ejection, particle acceleration changes, photon photon absorption in dense ambient photon fields, and other effects linked to the geometry involved in the emitting and absorbing processes. Concerning extended emission from microquasar nearby regions, radiation, convection and diffusion timescales, as well as the particle acceleration efficiencies, are of primary importance to characterize their emission properties.Multiwavelength and multiparticle observations are required to properly understand the involved physics. This will be possible with the new instrumentation at work or to come, which will allow to improve theoretical modeling up to unexpected levels. / "Emissió multi-longitud d'ona per processos d'alta energia als microquàsars"Els microquàsars són sistemes formats per dos objectes, un d'ells és una estrella normal, l'altre pot ser una estrella de neutrons o un forat negre. Si no presenten majors peculiaritats, aquests objectes són anomenats binàries de raigs X, ja que són sistemes binaris que emeten fortament en X. Si aquestes binàries de raigs X presenten dolls relativistes que emeten en ràdio, llavors s'anomenen microquàsars. Aquests dolls s'originen amb la participació de forts camps magnètics presents al veïnatge de l'objecte compacte, i poden emetre en tot l'espectre electromagnètic. Durant el desenvolupament d'aquesta tesi, s'han investigat els mecanismes d'emissió d'alta i molt energia als microquàsars, tenint en compte també la radiació a energies més baixes. Es conclou que es poden explicar els fluxos gamma observats als microquàsars assumint contingutsd'energia en les partícules emissores raonables encara que més grans que aquells que serien suficients per explicar només la part ràdio. De fet, els microquàsars podrien ser una fracció important de les fonts no identificades variables al pla galàctic. Amb la introducció d'acceleració de partícules i absorció per creació de parelles, es pot explicar de manera elegant l'espectre multi-longitud d'ona d'un microquàsar, des de ràdio fins a raigs gamma de molt alta energia. Es important fer notar que, si protons relativistes abandonessin els dolls quan aquests interactuen amb el medi circumdant, el flux de raigs còsmics a les regions properes seria incrementat de forma significativa, cosa que mostra la rellevància dels microquàsars com a acceleradors de raigs còsmics. Això també podria generar emissió multi longitud d'ona si els mencionats protons interactuessin amb el medi circumdant. El treball presentat mostra la riquesa de la física involucrada en l'estudi dels microquàsars, i posa de manifest que l'estudi del fenomen microquàsar ha de recórrer un llarg camí abans de ser comprés de manera global. En qualsevol cas, degut a les excitants perspectives en el camp teòric i observacional, el viatge cap a una bona comprensió d'aquests objectes promet grans avenços en el futur proper.

Gamma-ray binaries are systems that comprise a young, massive star and a compact object that can be either a young pulsar or a black hole. They emit radiation from radio up to tens of TeV and show flux variability along the whole electromagnetic spectrum. For three of the four detected gamma-ray binaries, the nature of the compact object is unknown. In this thesis we present a study of gamma-ray binaries through three approaches that involve the simultaneous study of these sources in X-rays and very high energy (VHE) gamma-rays. We present the discovery of correlated X-ray and VHE gamma-ray emission from LS I +61 303. The correlations indicates that the emission from these two bands could be originated in the same parent particle population, and we explore this idea through the calculation of a radiative model. This model allows us to significantly constrain the physical properties of the non-thermal emitter in LS I +61 303. For those systems where the compact object is a young pulsar, the interaction between the stellar and pulsar winds will give rise to strong shocks. The shocked pulsar wind is the candidate location for non-thermal emission from these systems. The shocked stellar wind should give rise to a thermal X-ray spectrum, but no such features have been detected in the X-ray spectrum of gamma-ray binaries. We present a model of the thermal emission of the shocked stellar wind and use it to constrain the pulsar properties. We have applied this method to two X-ray observations of LS 5039 and have successfully constrained the pulsar spin-down luminosity. Finally, we present a search for VHE emission from Scorpius X-1 through a simultaneous X-ray and VHE gamma-ray campaign. The X-ray observations allowed us to select black-hole states where non-thermal X-ray emission has been detected. We did not find significant VHE emission in any of the black hole states, but the upper limits derived will prove useful in future modelling of the non-thermal emitter in the source. / Les binàries de raigs gamma són sistemes binaries formats per una estrella jove i massiva i un objecte compacte, que pot ser un púlsar jove o un forat negre, que emeten radiació fins a desenes de TeV i mostren variabilitat orbital en totes les bandes d'emissió, des de radio fins a raigs gamma. En el cas de tres de les quatre binàries de raigs gamma detectades avui dia, se'n desconeix la natura de l'objecte compacte. En aquesta tesi presentem un estudi de les binàries de raigs gamma mitjançant tres treballs complementaris que involucren l'estudi simultani d'aquestes fonts en raigs X i raigs gamma de molt alta energia. En primer lloc presentem el descobriment d'emissió en raigs X i raigs gamma de molt alta energia correlades en el temps al sistema LS I +61 303. Aquesta correlació ens indica que l'emissió en les dues bandes pot provenir d'una única població d'electrons, i ho confirmem mitjançant la realització d'un model teòric de radiació que ens permet restringir significativament les propietats físiques de l'emissor no tèrmic de la font. En cas que la font energètica dels sistemes sigui un púlsar, la interacció entre els vents de l'estrella i el púlsar dona lloc a una regió d'interacció on el vent xocat del púlsar accelera partícules i emet des de radio fins a raigs gamma. A l'espectre de raigs X, però, no es detecta l'emissió tèrmica del vent xocat de l'estrella, que s'escalfa fins a desenes de milers de graus. Això ens ha permès estudiar la forma de la regió d'interacció, determinada principalment per la potència del púlsar, i fer un càlcul teòric de l'emissió en raigs X tèrmics. Hem aplicat aquest model al sistema LS 5039 i hem pogut determinar la potència del púlsar, fet important per a la modelització de l'emissió no tèrmica de la font. Finalment, presentem la cerca d'emissió de raigs gamma provinent de sistemes binaris fins ara no detectats. Una campanya simultània en raigs X i raigs gamma ens va permetre seleccionar les dades de molt alta energia del microquàsar Sco X-1 en funció de l'estat d'acreció sobre l'objecte compacte. Tot i no detectar la font en raigs gamma, els límits superiors obtinguts permeten restringir les propietats físiques de Sco X-1 rellevants per a l'emissió en molt alta energia.