El tema de la tesi és el treball femení a la indústria tèxtil llanera sabadellenca durant el segle XX. S'ha elaborat des de l'antropologia històrica, amb influències de la història local, la geografia humana i la història econòmica. L'objectiu principal era analitzar el treball de les dones, conèixer quins oficis desenvolupaven, en quines condicions, quin era el seu nivell formatiu, si estaven organitzades sindicalment, i altres qüestions relacionades amb la seva vida laboral.La recerca partia de la hipòtesi de què les dones passen desapercebudes en l'anàlisi quotidiana del món laboral, perquè són considerades principalment mestresses de casa i la seva activitat com a treballadores és socialment secundària. Per tant, es contemplava la interrelació entre el cicle vital de les dones i la seva vida laboral.La tesi posa de relleu que el treball és un element fonamental en l'estudi de les relacions de gènere, però també constata les dificultats per quantificar el treball femení, pel marcat biaix androcèntric de les estadístiques, tan ideològica com metodològicament, que comporta la seva subrepresentació en els resultats. La metodologia basada en la combinació de fonts bibliogràfiques, arxivístiques i orals, ha propiciat una aproximació a l'objecte d'estudi rica i diversa, i la metodologia qualitativa ha estat molt útil per estudiar el treball i la vida de les treballadores.Fins fa pocs anys no s'ha parat atenció a les treballadores en els estudis locals, malgrat les dones eren majoritàries en alguns sectors, com ara la indústria tèxtil llanera sabadellenca. La seva incorporació al món laboral no és recent, ni forma part d'un procés unilinial de progrés, ni és producte de la revolució industrial. Des d'una perspectiva històrica és evident que les dones han treballat en àmbits tant diversos com ara l'agricultura, les manufactures, el comerç o el servei domèstic, la indústria o els serveis. A Sabadell, les dones eren majoria al tèxtil i estaven repartides pràcticament per totes les fases de la producció. De fet, el sector tèxtil és l'únic sector industrial amb presència significativa de dones a la ciutat. Per tant, el fet que els seus sous siguin més baixos no es pot atribuir a què encara no hagin consolidat la presència en el mercat de treball, sinó a un model social basat en el concepte de salari familiar.La discriminació laboral de les dones obeeix a un principi social estructurador, que atribueix models i estereotips diferenciats en funció del sexe. Aquest model atribueix el treball domèstic a les dones, imposant així restriccions en l'ús del temps i de l'espai. A la indústria tèxtil la mà d'obra era molt especialitzada i la formació sovint s'adquiria mitjançant períodes d'aprenentatge a la fàbrica. Globalment, els salaris dels oficis femenins eren més baixos que els masculins i aquest fet té molt més a veure amb el model de salari familiar que no pas amb les pròpies característiques de l'ofici. / The subject of the thesis is the women's work in the textile wool industry inhabitant of Sabadell during the 20th century. It has been elaborated from historical antropology, with influences of the local history, the human geography and the economic history. Main objective was to analyze the work of the women, to know which professions they developed, in which conditions, which was their formative level, if they were organized in unions, and other questions related to their work life.The research started from the hypothesis that women go unnoticed in daily analysis of the work world, because they are considered mainly housewives and their activity as workers is taken as socially secondary. Therefore, there was an interrelation between the vital cycle of the women and their work life.The thesis points out that work is a fundamental element fot the study of gender relationships, but it also shows the difficulties in quantifying women's work, from the marked androcentric bias of the statistics, as ideological as methodologically, that their subrepresentation entails in the results. The methodology based on the combination of bibliographical, files and oral sources, has propitiated a rich and diverse approach to matter of study, and the qualitative methodology has been very useful to study the work and the life of the workers.Until few years ago not much attention has been focused on female workers in local studies, in spite of women were the most in some sectors, as now the textile wool industry of Sabadell. Their incorporation in the work world is not recent, not even part of an unilinial process of progress, nor it is a product of the industrial revolution. From historical perspective it is evident that women have worked in so different areas as agriculture, manufacturing, trade or domestic service, industry or services. In Sabadell, women were a majority in the textile and they were distributed practically by all the phases of the production. As a matter of fact, the textile sector was the only industry sector with significant presence of women in the city. Therefore, the fact that their salaries are smaller can not claim in what they have not consolidated the presence in the job market yet, but on a social model based on the concept of family wages.Work discrimination of women obeys in a social structure principle, which attributes differentiated models and stereotypes depending on the sex. This model attributes the domestic work to the women, imposing to them time and space restrictions. In the textile industry the labour was very specialized and the experience often was adquired by periods of training in the factory. Globally, the wages of the female professions were smaller than the masculine ones and this fact is related much more with the model of family wages than with the characteristics of work itself.

DE LA TESIS:La tesis doctoral que se presenta consiste en el estudio del comercio intraindustrial textil en 1913. En ella se trata el sector textil en sentido amplio, tanto desde el punto de vista de las fibras y productos textiles (incluyendo tanto a la industria del algodón como a la de la seda, el yute o la confección, de una manera conjunta) como desde el punto de vista de la cobertura geográfica, bajo un enfoque multilateral donde se contemplan tanto los países exportadores, como los importadores. La investigación sigue una aproximación básicamente cuantitativa en la que se combinan distintas metodologías de análisis, desde la cartografía de las discrepancias estadísticas de la fuente de información, hasta las estimaciones econométricas de las causas del comercio intraindustrial, pasando por un análisis descriptivo de la naturaleza y composición de los mercados textiles internacionales.Finalmente, a través del sector textil y con los datos comerciales de 1913, se contrastan algunas hipótesis de los modelos del comercio internacional que se encuentran en abierta discusión hoy en día, aportando nueva evidencia empírica a dichos debates teóricos.

El presente trabajo analiza desde una perspectiva teórica y empírica la insolvencia empresarial. Los éxitos y fracasos de las empresas son inherentes al capitalismo desde sus inicios (aunque también han ocurrido en otros sistemas económicos), pero, desde un punto de vista social, sería deseable pronosticar el fracaso de una empresa dado que ello provocaría una reasignación de recursos hacia actividades más provechosas para la sociedad.Con ello se evitarían las indeseables consecuencias que todo fracaso empresarial comporta. En primer lugar, a los que tienen estrecho contacto con la entidad: trabajadores, proveedores, clientes, administraciones públicas y bancos se ven involucrados de forma muy directa puesto que, para unos supone la pérdida de su trabajo y, para otros, de un importe de dinero invertido en la firma (el caso de los bancos o los proveedores, por ejemplo) siendo, en muchos casos, irreversible.A estos efectos cuantificables y relacionados directamente con el fracaso, cabe añadir otros indirectos que también se podrían valorar: los costes legales que desencadena el proceso no son nada desdeñables así como las pérdidas que se pueden ocasionar si la entidad cotiza en un mercado financiero (lo que afecta directamente a los inversores). Pero, además, acaba teniendo una repercusión sobre el resto de la economía en aspectos diferentes como la tasa de paro (en el caso español es el más alto de toda la Unión Europea); la morosidad en las entidades de crédito (lo cual repercute en una actitud restrictiva por parte de las entidades para conceder préstamos); o un coste de oportunidad, los impuestos que se dejan de recaudar (con lo cual, la sociedad pierde recursos).En síntesis, el fracaso empresarial no es un hecho sin repercusiones económicas, aunque también cabría comentar otro tipo de consecuencias, ya sean sociológicas o psicológicas (en especial, las referentes a los parados de larga duración). Por consiguiente, todos ellos constituyen motivos más que suficientes para investigar en este tema.