Aquesta tesi doctoral explora el fenomen del desinterès per la lectura des de l’angle de la construcció de la identitat lectora durant l’adolescència. La recerca pren la mirada ecològica i etnogràfica dels Nous Estudis de Literacitat per entendre com la posició resistent envers ‘la lectura’ de quatre membres d’una colla s’ha construït biogràficament, acadèmica i social, a través de l’acumulació d’experiències lletrades dins i fora del context acadèmic. L’anàlisi desenvolupa una aproximació múltiple i longitudinal a la identitat lectora, dels 15-16 als 19 anys, i a través de la resistència o participació en pràctiques lectores associades a diversos dominis socials. El procés de construcció de la identitat lectora s’explora des de la biografia lectora, la trajectòria acadèmica, el contradiscurs de la colla envers la lectura i la participació en pràctiques lletrades vinculades a l’oci i a la comunicació en paper i en línia en xarxes socials. L’anàlisi de les dades suggereix: (i) que els estudiants que a l’aula són percebuts com a ‘poc lectors’ o ‘lectors febles’ en realitat llegeixen una mica més, que ho fan d’altres maneres diferents a l’acadèmica ; i (ii) que han interioritzat els valors de la cultura lectora dominant. El seu desinterès lector està socialment situat i lligat a la posició social de ser estudiant. La seva identitat lectora està influenciada per l’ideal del ‘bon lector literari’ que es promou des de la pràctica educativa, que eclipsa les altres maneres de llegir en espais socials diversos, que no encaixen amb el cànon. / This PhD dissertation explores the phenomenon of the lack of interest in reading from the approach of looking into the construction of reading identities during adolescence. This research takes New Literacy Studies’ ecological and ethnographic view in order to understand how ‘resistance’ towards ‘reading’ by four members of a clique has been biographically, academically and socially constructed, through an accumulation of literacy experiences within and beyond formal education. The analysis develops a multiple longitudinal approach to reading–identity construction over time (from 15-16 to 19 year-olds) and through resistance or participation in reading practices associated to different social domains. The process of reading-identity construction is explored from these teeangers’ reading biographical background, their’s schooling and education, their in-group’s counter-discourse regarding reading, and their participation in literacy practices as part of their leisure and their communication, paper and online, in social networking. The data analysis reveals: (i) that teenagers who are seen as ‘poor readers’ or ‘weak readers’, in classroom settings, actually read a little bit more than we think, and do so differently as to school practice ; and (ii) that they have internalized the values of the dominant reading culture. Their lack of interest in reading is socially situated, and linked to the social position of being a student. Their ‘poor reader’ identity is influenced by the ‘literary good reader’ ideal promoted by school practice, that overshadows other ways of reading, in different social spheres, which do not conform to the canon.