Newborns are able to perceive sound of many languages. However, throughout their first year of life, both biological maturation and language exposure attune infants’ perceptual systems to the characteristics of their native phonetic repertoire(s). After perceptual reorganization such initial sensitivities are either lost, maintained or sharpened. In order to assess how much and what kind of exposure drives phoneme acquisition, we compared monolingual and bilingual infants from 7 to 18 months on discrimination of nonnative contrasts and on consonant production. First, our results show that bilingual infants maintain the capacity to discriminate nonnative consonants for 6 additional months compared to monolinguals. Second, enhanced discrimination correlates with higher babbling rates and more accurate consonant productions in bilinguals. Third, the degree of bilingualism predicts these results at specific stages in development. Our findings open a new set of interpretations regarding the role of linguistic experience, attention and maturation in perceptual reorganization. / Los bebés recién nacidos son capaces de percibir sonidos de muchos idiomas. No obstante, durante su primer año de vida el desarrollo biológico y la experiencia lingüística moldean sus sistemas perceptivos adaptándolos a las características de su repertorio fonético nativo. Pasada la reorganización perceptiva, sus capacidades iniciales se pierden, se mantienen o se afinan. Con tal de averiguar qué cantidad y qué tipo de experiencia es necesaria para la adquisición fonética, comparamos la discriminación y producción de consonantes no nativas en bebés monolingües y bilingües desde los 7 hasta los 18 meses. En primer lugar, nuestros resultados muestran que los bebés bilingües mantienen la capacidad de discriminar consonantes no nativas 6 meses más que los bebés monolingües. En segundo lugar, solo en los bebés bilingües, la mayor discriminación correlaciona con más balbuceo y con más precisión al producir consonantes nativas. En tercer lugar, el grado de bilingüismo predice los resultados en etapas específicas del desarrollo. Nuestra aportación abre un nuevo abanico de interpretaciones acerca de qué papel juegan experiencia, atención y maduración en el proceso de reorganización perceptiva.

This dissertation studies typological distinctions among wh-fronting languages with respect to syntax of multiple questions. The main goal of this study is twofold: to provide a unified syntactic account of different patterns of wh-movement in true multiple wh-questions in general, and in echo wh-questions in particular. The dissertation proposes an account on how languages resorting to multiple wh-fronting (e.g. Russian) can be captured within Q-theory (Cable 2010), initially proposed for languages with single wh-fronting (e.g. English). It is argued that analysing the formation of wh­questions with a unifying theory and in a comparative way can shed light not only on the canonical interrogative syntax, but also on such understudied phenomena as echo wh-questions. This dissertation extends the crosslinguistic study of echo questions by presenting novel evidence that multiple wh­fronting languages do exhibit overt wh-fronting in echo questions. / La tesis estudia las diferencias paramétricas entre varias lenguas con movimiento qu- obligatorio respecto a la formación de las preguntas múltiples. El objetivo principal consiste en proponer un análisis sintáctico unificado de diferentes patrones de movimiento qu- para las preguntas múltiples canónicas y para las preguntas de eco. Se discute cómo en el marco de la Teoria-Q (Cable 2010), inicialmente desarrollada para lenguas con movimiento simple (e.g., inglés), se puede captar la sintaxis de las interrogativas en lenguas con movimiento qu- múltiple (e.g., ruso). El análisis de la formación de las preguntas qu- dentro de una teoría unificadora y desde una perspectiva comparativa aclara además otros fenómenos poco estudiados, como las preguntas de eco. En este trabajo se amplia el análisis comparativo de estas interrogativas a otras lenguas tipológicamente distintas y se demuestra que las que presentan movimiento qu- múltiple muestran evidencias de desplazamiento explícito en las preguntas de eco.

En aquesta tesi ens centrarem en les actituds i les ideologies lingüístiques, dos dels factors que influeixen en la tria lingüística. La disciplina que s’ha encarregat d’estudiar quins motius fan que un parlant esculli una varietat lingüística en situacions de contacte lingüístic és la sociologia de la llengua, àmbit en què s’emmarca aquesta tesi. L’objectiu principal d’aquesta tesi és analitzar les actituds i les ideologies lingüístiques dels joves estudiants universitaris de Barcelona i Palma, les capitals de dues comunitats autònomes on el català i el castellà conviuen diàriament, però on el coneixement i l’ús de la llengua catalana difereixen considerablement. Ens servirem d’una metodologia de treball que ens permetrà obtenir dades quantitatives i qualitatives totalment comparables. D’una banda, la tècnica d’aparellament de veus disfressades i el qüestionari sociolingüístic ens aportaran informació sobre les actituds lingüístiques i les característiques sociodemogràfiques, lingüístiques i ideològiques dels informants. De l’altra, amb els grups de discussió podrem analitzar els discursos dels estudiants i indagar en les seves ideologies lingüístiques. Els resultats subratllen la diferència entre les actituds i ideologies lingüístiques associades al català a Barcelona i a Palma. Mentre que a la capital de Catalunya existeix un acord general a considerar el català com a llengua de prestigi, a Palma no existeix aquest consens i les característiques dels informants incideixen de forma molt rellevant en la variació dels valors associats al català. També les ideologies lingüístiques dels joves són radicalment diferents: per als estudiants de Barcelona el català està a mig camí de l’anonimitat i l’autenticitat; per als de Palma, per contra, el català està molt lluny de ser una llengua anònima i es considera clarament autèntica. / This thesis focuses on language attitudes and ideologies, two factors that influence language choice. The discipline that has studied the reasons that make a speaker choose one language variety in situations of language contact is sociology of language, and this is the frame of the present PhD dissertation. The main objective of this thesis is to analyse university students’ language attitudes and ideologies in Barcelona and Palma, the capitals of two autonomous communities where Catalan and Spanish coexist daily, but where the knowledge and use of the Catalan language differ considerably. The methodology will allow obtaining fully comparable quantitative and qualitative data. On the one hand, the matched guise technique and the sociolinguistic survey will provide information about language attitudes and the informants’ demographic, linguistic and ideological characteristics. On the other hand, the analysis of students’ speeches in the discussion groups will allow to investigate their language ideologies. The results underline the difference between attitudes and ideologies associated with Catalan in Barcelona and Palma. While in the capital of Catalonia there is a general agreement to consider Catalan the language of prestige, there is no consensus in Palma and the informants’ characteristics impact significantly on the variation of the values related to the Catalan language. Moreover, youngsters’ language ideologies are radically different: according to students in Barcelona, Catalan is halfway between anonymity and authenticity; in Palma, however, Catalan is far from being an anonymous language and is clearly considered authentic.

L’any 2002 es constata que el pacte constitucional de 1978 s’ha esgotat: si Catalunya anhela més autogovern, l’única via és la reforma estatutària. Així comença la reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, vigent des del 9 d’agost de 2006. Aquesta tesi ha estudiat quantitativament i qualitativament (amb Lexico3, Coocs i R) el procés d’aprovació de l’EAC 2006 a partir dels textos dels grups parlamentaris i de les versions consensuades en seu parlamentària. La primera part de l’anàlisi caracteritza lexicomètricament totes les parts del corpus. La segona, inclou un estudi qualitatiu de les formes específiques més significatives. Hi hem observat principalment quatre tipus de canvis, que s’expliquen per l’adequació de l’EAC 2006 als factors següents: • als criteris lingüístics i estilístics dels Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament; • als criteris tècnics dels Serveis Jurídics del Parlament; • a la negociació política; • als criteris lingüístics, estilístics i jurídics de les Corts Generals. / In 2002, it became clear that the 1978 Spanish constitutional agreement was obsolete. Statutory reform represented the only path to greater Catalan self-government. Hence, the process to reform the Catalan Statute of Autonomy (EAC: Estatut d’autonomia de Catalunya) began; the EAC came into force on August 9, 2006. This thesis presents a quantitative and qualitative study (using Lexico3, Coocs and R) of the EAC drafting and approval process based on the texts produced by parliamentary groups and consensus texts agreed upon in parliament. The first part of the analysis offers a lexicometric characterization of the entire corpus. The second part includes a qualitative study of the most significant forms. Four major types of changes were observed. Amendments aimed to rewrite the 2006 EAC based on: • the linguistic and stylistic criteria of the Catalan Parliament’s language services unit; • the technical criteria of the Catalan Parliament’s legal services units; • political negotiation; and, • the linguistic, stylistic and legal criteria of the Spanish Parliament.

This dissertation contains three studies, which explore various questions about verbal aspect and how it is affected by the process of nominalization. The first study examines the type of regular eventive nominalizations in Slavic and Germanic languages, which comprise verbal and resultative nouns. It is shown that the availability of these nominalization types depends on how the values of two aspectual parameters are set up in particular languages. The second study deals with English -er, and French -eur deverbal nouns, which denote external arguments. Four different types of reading are recognized for these nouns: episodic, habitual, dispositional, and occupational/instrument readings. The observed variation is accounted for by means of the notion of a stage of an individual or a kind. The last study investigates in more detail the meaning of resultative nominals. They are claimed to have a meaning which parallels that of the perfect aspect in the sentential domain. The overall conclusion is that aspect plays a significant role in the semantics of deverbal nominals. / Aquesta tesi ofereix tres estudis que exploren diverses qüestions sobre l’aspecte verbal i come està afectat pel procés de nominalització. El primer estudi examina les nominalitzacions eventives regulars les llengües eslaves i germàniques, específicament els noms verbals i resultatius. Es mostra que la possibilitat d’aquests tipus de nominalitzacions depèn de com els valors de dos paràmetres aspectuals es configuren en llengües concretes. El segon estudi se centra en els noms deverbals en -er d’anglès i en -eur de francès, que denoten arguments externs. S’identifica quatre intepretacions diferents per aquests noms: episòdica, habitual, de disposició, i ocupacional / instrument. La variació observada s’explica mitjançant la noció d’estadi (stage) d’un individu o d’una classe d’individus (kind). L’últim estudi investiga amb més detall el significat dels nominals resultatius. S’argumenta que aquests nominalitzacions tenen un significat paral·lel a la de l’aspecte perfecte en el domini oracional. La conclusió global de la tesi és que aspecte juga un paper fonamental en la semàntica dels noms deverbals.

El objetivo de esta investigación es estudiar la adquisición de las propiedades pragmático-discursivas y estructurales de los pronombres nulos (PNs) y explícitos (PEs) de tercera persona en posición de sujeto en la adquisición temprana del español L2. De acuerdo con la Hipótesis de la Interfaz (HI) (Sorace & Filiaci 2006), los fenómenos lingüísticos que implican integrar información sintáctica y pragmática, como es el caso de la resolución de la anáfora, representan un reto de adquisición para los hablantes bilingües. Centrándonos en los bilingües sucesivos árabe marroquí (AM)-español (dos lenguas de sujeto nulo), estudiamos la comprensión y producción de los PNs y PEs en dos tipos de relación oracional: contextos intraoracionales vs. interoracionales con niveles de ambigüedad variables. Contamos con un grupo experimental (50 bilingües sucesivos tempranos AM-español) y varios grupos controles, según experimentos (en total 140 hablantes de español L1), a los que administramos cinco pruebas que ponen de manifiesto un uso no completamente nativo de los PNs y PEs en el español L2. Este comportamiento no paralelo de los pronombres en los dos grupos se materializa, esencialmente, en un uso redundante de los PEs para [– cambio de tópico], un fenómeno ampliamente documentado en la bibliografía previa (ver Sorace 2011). Además, los resultados obtenidos muestran lo siguiente: 1) que los PNs también pueden representar un reto de adquisición cuando son empleados en contextos [+ cambio de tópico], 2) que los patrones de correferencia de los PNs y PEs son similares en contextos intraoracionales e interoracionales, 3) que no podemos descartar una transferencia de las propiedades pragmático-discursivas y estructurales de la L1 (AM) a la L2 (español) y 4) que se da un mayor control de las propiedades pragmáticas y discursivas de los pronombres en los datos de producción que en los de comprensión. / The aim of this study is to investigate the acquisition of the discourse-pragmatic and structural properties of null and overt third-person subject pronouns in early L2 Spanish acquisition. According to the Interface Hypothesis (Sorace & Filiaci 2006), linguistic phenomena involving the integration of syntactic and pragmatic information, such as anaphora resolution, present a learnability problem for bilingual speakers. Focusing on sequential Moroccan Arabic-Spanish bilinguals (two null-subject languages), we investigate the comprehension and production of null and overt pronouns in two types of sentence relationships: intrasentential and intersentential contexts with varying levels of ambiguity. We tested an experimental group (50 early sequential Moroccan Arabic-Spanish bilinguals) and several control groups (140 L1 Spanish speakers in total). We administered five tasks and overall the results do not show a completely vi native use of null and overt pronouns in L2 Spanish. This divergent use of pronouns in L2 Spanish is generally reflected in a redundant use of overt pronouns for [– topic shift], a phenomenon which is amply documented in the literature (see Sorace 2011). Furthermore, results show that: 1) null pronouns can also present a learnability problem when they are employed in [+ topic shift] contexts; 2) patterns of co-reference of null and overt pronouns are similar at intrasentential and intersentential levels; 3) we cannot dismiss the presence of transfer of discourse-pragmatic and structural properties from the L1 (Moroccan Arabic) to the L2 (Spanish); and 4) a greater dominance of the discourse-pragmatic properties of pronouns is shown in production than in comprehension.

En primer lugar, esta tesis establece un hiperarchivo semántico de las obras audiovisuales found footage del siglo XX que trabajan el material de archivo desde la imagen dialéctica y el pulso alegórico. Se han incluido aquellas obras que releen la historia buscando en los fragmentos de la memoria colectiva, en lo que fluctúa fuera o después de la versión oficial del poder económico y político. También se han incluido aquellas obras que rompen con el flujo económico del capital simbólico de la “imagen-mercancía”; y, finalmente, aquellas que trabajan desde los archivos para historizar las imágenes desde el anacronismo y el remontaje y hacerlas significativas de nuevo en un contexto de “imagen global”. En segundo lugar, el trabajo aborda cómo las prácticas audiovisuales found footage transforman la noción de “autor”, de “obra”, de “archivo” y de “memoria colectiva”, y los nuevos problemas y nuevas responsibilidades que añade a esto la migración a un nuevo contexto basado en lo digital, en el superávit audiovisual y en la red. / Firstly, this thesis provides a semantic hiperarchive of the found footage audiovisual works of the 20th century that use archival footage from the perspective of the dialectic image and the allegorical impulse. It have been included those works that reread history searching in the fragments of collective memory, in what flows outside or after the official version of the economic and political power. Also it have been included those works that break with the economic flow of the simbolic capital of the “image-commodity”; and, finally, those works that operate from the archives to historicize the images from the anacronism and the recut perspective in order to make them significant again in a “global image” context. Secondly, this investigation deals with how the found footage audiovisual practices transform the notions of “author”, “work”, “archive” and “collective memory”, and the new problems and new responsabilities that brings this new context based on the digital, on the audiovisual surplus and on the network.

La tesis analiza el contexto histórico y estético desde el cual situar la complejidad de la escritura literaria de Javier Marías. Se centra en los años formativos del novelista y propone una reconstrucción de los elementos genéticos de su poética literaria. La tesis consta de dos partes diferenciadas. En la primera de ellas se abarca el periodo 1970- 1975. Se estudia ahí el campo literario español de los años finales del franquismo y se muestra cómo las publicaciones del autor en ese tiempo son una consecuencia y a la vez una reacción a las transformaciones que se vivieron en España. En la segunda parte, se analizan las tres novelas publicadas por Marías entre 1975 y 1986, constatando cómo en su obra se armonizan elementos eminentemente narrativos con el rigor estilístico propio de la alta literatura, dando lugar a la «poética integradora» que ha definido su obra de madurez. / This thesis analyzes the historical and esthetical context in which to pinpoint the complexity of Javier Marías’ literary writing. It focuses on the novelist’s formative years and proposes a reconstruction of the genetical elements of his literary poetics. The thesis comprises two distinct parts. The first one covers the period 1970-1975. There, the Spanish literary field of late francoism is studied, while placing the emphasis in showing how the author’s publications are a reflection and, at the same time, a reaction to the transformations which the country experienced during those years. In the second part, the three novels published by Marías between 1975 and 1986 are analysed with the aim of showing how his work brings into harmony elements which are basically narrative (focused on storytelling) with the stylistic standards that define high literature, resulting in what might be called an «integrational poetics» that has characterized his approach to literary writing in his mature or later works.

Occitan and French are two Gallo-Romance languages that have been in a diglossic situation in Southern France for centuries. Couched in an Autosegmental-Metrical framework, the present thesis analyzes the prosody of Occitan-French bilinguals in their two languages, as compared to that of Northern French monolinguals or bilinguals whose Occitan is in contact with other languages (with Piedmontese and Italian, punctually with Catalan and Spanish). The contribution of this thesis is twofold: on the one hand, it provides the first description of the prosodic system of Occitan, which was an urgent task to complete, since native speakers are becoming rare; on the other hand, it shows how language contact has led Occitan and Southern French to converge into an intermediate prosodic system between Northern (standard) French and the other Romance languages like Catalan, Spanish or Italian. The data analyzed for this thesis are of two types: intonation questionnaires including 29 situations and fable summaries produced after listening to a recording in the target variety. We analyzed the intonation questionnaires of 81 Northern French speakers, 70 Southern French speakers and 58 Occitan speakers to compare the intonational phonology of these varieties and give a first approximation to intonational dialectal variation in Occitan. Our model for the interplay of phrasing and metrical structure was refined thanks to the observation of 62 fable summaries and 15 summaries were then selected for a cross-linguistic acoustic analysis. As far as intonational phonology is concerned, Occitan appears to align with the dominant language with which it is in contact. While the particular contours of Occitan for statements of the obvious and vocatives have been transferred to Southern French, very few divergences have been observed in other sentence types in France. By contrast, the Occitan dialects spoken outside of France present some different intonational patterns, which align with Catalan and Spanish in the case of Aranese Occitan, and with Italian and Piedmontese in the case of Cisalpine Occitan. In respect to prosodic phrasing and metrical structure, quantitative analyses of the data show that Occitan has adopted the Accentual Phrase (AP) of French as a domain for pitch accent distribution: in both Occitan and French, the syllable that receives phrasal stress, at most one syllable away from the right edge of the AP, is obligatorily marked by an increase in F0 (in prenuclear position), intensity and duration; an AP-initial pitch rise may be associated with secondary stress on the first syllable of the leftmost lexical word in the AP. However, the internal organization of the Accentual Phrase (AP) is different in Northern French and in the southern varieties. In Northern French, word stress was completely lost: primary stress is assigned post-lexically to the rightmost full syllable in the AP and APinternal words show no prominence at all. By contrast, in Occitan and Southern French, AP-internal words may display pitch movements, aligned with the syllable that bears word stress in Occitan and with the last full syllable of the word in Southern French. These results highlight the status of Occitan and Southern French as a bridge prosodic system within the Romance languages, presenting the metrical system typical of languages such as Catalan, Spanish, or Italian, but in which the adoption of the Northern French AP as domain for pitch accent distribution has somewhat weakened word stress, since its acoustic marking is optional inside APs. As a conclusion, the intonational phonology of Occitan tends to align with the dominant language. By contrast, we hypothesize that historically, while word stress was lost in Northern French, the metrical structure of Occitan was transferred to Southern French, retaining the general Romance organization in syllables, feet and prosodic words. / L’occità i el francès són dues llengües gal·loromàniques que fa segles que estan en una situació de diglòssia al Sud de França. Emmarcant-se en el model Mètric-Autosegmental, aquesta tesi analitza la prosòdia de bilingües occità-francès en les seves dues llengües, comparada amb la de monolingües en francès septentrional, o de bilingües l’occità del quals és en contacte amb d’altres llengües (amb el piemontès i l’italià, puntualment amb el català i l’espanyol). La contribució d’aquesta tesi és doble: d’una banda, aporta la primera descripció del sistema prosòdic de l’occità, la qual tasca era urgent de dur a terme, ja que els parlants nadius van escassejant cada vegada més; d’altra banda, demostra com el contacte de llengües ha dut l’occità i el francès meridional a convergir cap a un sistema prosòdic intermedi entre el del francès septentrional (estàndard) i el de les altres llengües romàniques com ara el català, l’espanyol o l’italià. Les dades analitzades per a aquesta tesi són de dos tipus: uns qüestionaris d’entonació que inclouen 29 situacions i uns resums d’una faula, produïts després d’haver-ne escoltat un enregistrament en la pròpia varietat. Hem analitzat els qüestionaris d’entonació de 81 parlants de francès septentrional, de 70 de francès meridional i de 58 d’occità per tal de comparar la fonologia entonativa d’aquestes varietats i oferir una primera aproximació a la variació dialectal entonativa en occità. El nostre model per a la interacció entre agrupació prosòdica i estructura mètrica va ser refinat gràcies a l’examinació de 62 resums de faula i, a continuació, 15 resums van ser seleccionats per a efectuar una anàlisi acústica entre llengües. Pel que fa a la fonologia entonativa, l’occità sembla acompassar-se amb la llengua dominant amb la qual està en contacte. Mentre que els contorns particulars de l’occità per a les declaratives d’obvietat i els vocatius s’han transferit al francès meridional, s’han observat molt poques divergències en altres tipus d’oracions dins de França. En canvi, els dialectes occitans que es parlen fora de França presenten alguns patrons entonatius diferents, que s’alineen amb el català i l’espanyol en el cas de l’occità aranès, i amb l’italià i el Piemontès en el cas de l’occità cisalpí. Respecte de l’agrupació prosòdica i l’estructura mètrica, l’anàlisi quantitativa de les dades mostra que l’occità ha adoptat el Grup Accentual (AP, per “Accentual Phrase”) del francès com a domini per a la distribució dels accents tonals: tant en occità com en francès, la síl·laba que rep l’accent de grup, com a molt a una síl·laba de distància del límit dret de l’AP, és obligatòriament marcada per un augment d’F0 (en posició prenuclear), d’intensitat i de durada; una pujada de to inicial d’AP pot associar-se a un accent secundari en la primera síl·laba del mot lèxic més a l’esquerra dins de l’AP. Tot i això, l’organització interna de l’AP és diferent en francès septentrional i en les varietats meridionals. En francès del Nord, l’accent de mot es va perdre del tot: l’accent primari s’assigna de manera postlèxica a la darrera síl·laba plena de l’AP, i els mots a l’interior de l’AP no presenten cap mena de prominència. En canvi, en occità i en francès meridional, els mots a l’interior de l’AP poden presentar moviments tonals, alineats amb la síl·laba que porta l’accent de mot en occità i amb la darrera síl·laba plena de la paraula en francès meridional. Aquests resultats subratllen l’estatus de l’occità i del francès meridional com a sistema prosòdic que fa de pont entre les llengües romàniques, en presentar el sistema mètrica típic de llengües com el català, l’espanyol o l’italià, però en el qual l’adopció de l’AP del francès septentrional com a domini per a la distribució dels accents tonal ha en certa manera afeblit l’accent de mot, ja que marcar-lo acústicament dins de l’AP és optatiu. Per concloure, la fonologia entonativa de l’occità tendeix a alinear-se amb la llengua dominant. En canvi, emetem la hipòtesi que històricament, mentre que l’accent de mot es va perdre en francès septentrional, l’estructura mètrica de l’occità es va transferir al francès meridional, mantenint l’organització romànica general en síl·labes, peus i mots prosòdics.

Events in our environment do rarely excite only one sensory pathway, but usually involve several modalities offering complimentary information. These different informations are usually integrated into a single percept through the process of multisensory integration. The present dissertation addresses how and under what circumstances this multisensory integration process occurs in the context of audiovisual speech. The findings of this dissertation challenge previous views of audiovisual integration in speech as a low level automatic process by providing evidence, first, of the influence of the attentional focus of the participant on the multisensory integration process, particularly the need of both modalities to be attended for them to be integrated; and second evidence of the engagement of high level processes (i.e. conflict detection and resolution) when incongruent audiovisual speech is presented, particularly in the case of the McGurk effect. / Los eventos que suceden a nuestro alrededor, no suelen estimular una única modalidad sensorial, sino que, al contrario, suelen involucrar varias modalidades sensoriales las cuales ofrecen información complementaria. La información proveniente de estas diferentes modalidades es integrada en un único percepto a través del proceso denominado integración multisensorial. Esta tesis estudia cómo y bajo qué circunstancias ocurre este proceso en el contexto audiovisual del habla. Los resultados de esta tesis cuestionan los enfoques previos que describían la integración audiovisual como un proceso automático y de bajo nivel. Primero, demuestra que el estado atencional es determinante en el proceso de integración multisensorial. Más concretamente, presenta pruebas de la necesidad de atender a ambas modalidades, visual y auditiva, para que ocurra el proceso de integración. Y en segundo lugar, presenta pruebas de la participación de procesos de alto nivel (i.e. detección y resolución de conflictos) cuando existe una incongruencia entre la modalidad auditiva y visual, especialmente en el caso del efecto McGurk.